“Som rics en paraules i en idees. Siguem rics en fets,que és així com millor s'aferma l'ideal.”

Ricardo Mella

ÍNDEX3• EDITORIAL

Sort que surt bé de preu!

6• NEWSPEAKDe com n’arriben a ser d’importants les

paraules.

7• L’ESCALDAT DE LA GARROTXARestaurant de cuina volcànica.

9• SOLIDARITAT AMB ELS DE LA CNT A L’AJUNTAMENT D’OLOTEl grup anarquista X llogar-hi cadires.

11• EL RAMAT I EL LLOPConscient del món que m’envolta.

15• LES PROHIBICIONSINJUSTIFICADESIntolerants, fonamentalistes i jo al mig.

19• ENLLAÇOSNo n’hi ha prou amb tot això

L’Observador #2Publicació digital intermitent.Novembre del 2011.

Pensat i perpetrat a la Garrotxa.

Bitllet a l’infern Amb aquest bitllet guardonem a l’autor de l’article

que ha estat més votat pels membres del GrupAnarquista X Llogar-hi cadires com a candidat a

crear polèmica entre els lectors. Això significaque pensem que és l’autor de l’article que té més

números perquè el tractin d’imbècil o l’hi aplau-deixin la gràcia. En tot cas ha de tenir un parell

de bones raons per publicar semblant andròmina.

Bé, un cop ja hem deixat clar al númerou d'aquesta publicació fins on som ca-paços d'arribar, i vist que ha tingut

prou lectures -que no necessàriament accep-tació- el primer dels nostres estirabots digi-tals, seguirem amb la teràpia que ens ha tretde la semi-indigència intel·lectual a la qualsolem estar sotmesos els del Grup anar-quista X llogar-hi cadires.

Dit això, o millor dit: advertit això, ens dispo-sem a exposar-te de manera senzilla i directafins a on podem arribar els fruits de l'educaciópública local, en un segon intent, pel que faen matèria ideològica.

I ens fa especial il·lusió fer aquest segon nú-

mero en un moment tan especial per a lamajor part de la societat. En aquest momenton uns quants són feliços i mengen anissos ila gran majoria les passem putes. Peraquests moments “inoblidables” que ens hanbrindat les oligarquies de sempre, hem deci-dit que podíem celebrar-ho de la millor ma-nera que sabem fer-ho: publicant pallesmentals.

I per últim, volem agrair en aquesta editorialtots aquells e-mails de suport que no han arri-bat i molt especialment a les ofertes de sexe-simplement per vici-, que tampoc ens hanarribat. És per això que us recordem el correude contacte: bustia@bsolot.info

SORT QUESURT BÉ DEPREU!

Editorial. 3

Qui edita i en té la culpa:

Maquetació, plagi i disseny:Roy “the sting” Montana

Contacte:bustia@bsolot.info

Agraïments per la paciència:Biblioteca Social d’Olot,

CNT-AIT Olot

Ninotets:Extrets del còmic “Lucha Libre”

El del Reig,anarquista de saló

Després d’una campanya per l’anarquia total, els nostres amicses presenten als Hostalets d’en Bas, on compten trobar-se ambel gruix de manifestants...

"DE COMN’ARRIBEN ASER D’IMPOR-TANTS LESPARAULES"

“Tota societat dividida en classes s'ha d'aixecar sobre un sistema

repressiu o autodestruir-se, i tot sistema repressiu es basa en la

dissuasió, persuasió i assimilació sobre la classe oprimida. Una

forma d'assimilació és l'eliminació de les idees contràries a les

classes dominants (que no té perquè ser solament idees d'alli-

berament sinó també les d'una possible nova classe opressora,

com va ser la burocràcia en el socialisme d'estat). Una forma d'e-

liminar aquestes idees és eliminar paraules o simplement mani-

pular-les per manipular a la societat.Anarquia = caos; Anarquia

= sense líders ; conclusió sense líders hi ha caos. La classe que

domina evidentment no poden permetre que es vegi que viuen

de l'explotació, perquè això crea un enfrontament directe amb els

explotats, si aquests creuen que sense l'explotador tot se'n va a

la merda, els explotats queden assimilats pel sistema que els

està explotant.”

Així comença un fil d'un fòrum de la xarxa en el qual participomés o menys regularment. Aquest en concret ha servit d'inspira-ció per l'article que estàs llegint.

I és que em sembla molt interessant l'exposició que hi va ferun company amb el sobrenom “Irbis” i d'aquí que el meu articleporti el mateix títol que el fil del fòrum. Irbis va subratllar el perquèdel títol i jo crec que no haig de ser menys:

“El newspeak era un mètode de dominació que surt a la

novel·la de George Orwell «1984». Si elimines certes

paraules o canvies el seu significat evites que es comu-

niquin certs conceptes. També pots crear confusió amb

la qual impedir la comunicació. O per reduccionisme, re-

duir-ho tot a una sola opció.”

Un gran encert per assenyalar el que és cada cop més ha-bitual en el nostre món, és el fet de canviar les paraules que finsara es venien emprant per crear un nou estat d'opinió més favo-

# Newspeak

"Un Expedient de regulació, ja no és un acomiadament mas-

siu a baix cost, i un concurs de creditors ja no és una sus-

pensió de pagaments. Igual que un bombardeig de la OTAN

és un fet democràtic i no un assassinat interessat. Partint de

percepcions de la realitat tan diferents, s’hi poden amagar

moltes coses darrera les paraules"

Newspeak. 5

El de ca la Filo,tossut i carregós.

rable a les classes dominants, i més en uns temps que fins fapoc van ser extremadament propicis per desarrelar el sentimentde classe d'entre la gran massa social assalariada. De fet, ac-tualment amb les convulsions que estan patint els jardins de l'Elision ens semblava estar vivint una vida que no es corresponia a larealitat més crua, és on aquest newspeak hi està realitzant unagran tasca de contenció, evitant -al meu parer- una revolta socialmés pronunciada i menys càndida com és el cas de la dels in-dignats, doncs amb més o menys mesura tots/es els seus parti-cipants tenim assimilat un tarannà que en altre temps hauria sigutmotiu de burla per la falta de mala llet.

I és que ara un patró és un emprenedor i un demòcrata ésun polític. El sistema capitalista ja no és una societat de classes,sinó que és el millor dels mons possibles i la borsa no és el caudels fills de puta, sinó que és un gran casino on tots/es podeminvertir -i no pas especular a costa de la misèria de la majoria-amb els nostres ingressos i de pas fer rodar el món de la maneramés lògica possible, amb la benedicció d'economistes reputats.Ah! I no ens deixem els mitjans de comunicació, veritables artífexd’aquesta situació i que passen per ser els garants de la demo-cràcia amb el seu poder de comunicació i no uns mers creadorsd'opinió professionalitzats a mercè de partits i oligarquies econò-miques.

Tot i això, encara hi ha esperança. Com diuen els castella-noparlants: “a cada cerdo le llega su san Martín” i la seva avaríciaels hi trencarà el sac. Passarem comptes. El newspeak no ésinfal·lible. La gana sí, i ja som 5 milions d'aturats dels quals unmilió i mig està sense cap tipus de subsidi mentre els grans cul-pables de la crisi continuen igual de contents. Tinguem encompte que poc més del 30% del dèficit fiscal és atribuïble a l'Es-tat (sanitat, ensenyament, etc.) i a les famílies; la resta l'han createls de sempre.

Arribats a aquest punt, si a això hi afegim els centenars demilers de famílies que passen per desnonaments i el progressiudesmantellament de la sanitat i l'educació pública, es crea el ma-teix escenari com el que descrivia Xavier Diez al seu interessantllibre “Venjança de classe”. La gent no és tonta i si continuen ti-bant tan la corda al final es trenca. En últim terme, tot es reduiràa saber si volem un pedaç per anar tirant o volem un vestit nou.

Newspeak. 6

“El newspeak era un mètode de domina-ció que surt a la novel·la d'Orwell 1984.Si elimines certes paraules o canvies elseu significat evites que es comuniquincerts conceptes. També pots crear confu-sió amb la qual impedir la comunicació. Oper reduccionisme, reduir-ho tot a unasola opció.”

Menú d’avui: “Especial cuina que fa història”

Primer plat:Siempre volviendo a empezar. CNT dentro y fuera de España 1939-

2009 Floreal Samitier Arroyos i José Luis García Rúa

Sabaté. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista (1945-1960)

Antonio Téllez Solà

Maroto, el héroe. Una biografía del anarquismo andaluz.

Miquel Amorós

Segon plat:Escola de rebel·lia. Història d'un sindicalista. Salvador Seguí

De memoria I. Los comienzos: otoño de 1970 en Toulouse.

Jann-Marc Rouillan

De memoria II. El duelo de la inocencia: un día de septiembre de1973 en Barcelona. Jann-Marc Rouillan

Postres:Por qué tus hijos deberían comer más coliflores y aprender un poco

de Esperanto. Aproximación a una lengua auxiliar y apátrida.

Joan Català Piñón

L'Onada. Morton Rhue

La estupidez del nacionalismo por Lu Tao. Fernando Ventura

Beguda:Furia libertaria DVD. Miting CNT - San Sebastián de los Reyes - Març1977. Un documental d'Antonio Artero i Pablo Nacarino

Troba i llegeix tots aquests plats a:

Biblioteca Social d’Olot

http://www.bsolot.info/

La cuina que entra per la vista.

El passat dimarts 4 d'octubre vam poder veure les declara-cions en una notícia d'Olot TV del regidor Estanis Vayredaen referència al conflicte per l'acomiadament de dos tre-

balladors de l'Ajuntament d'Olot i voldríem exposar i puntualitzaralguns fets que, per nosaltres i per la “justícia” són molt clars peròsembla que no ho són tant pel consistori olotí.

En les esmentades declaracions el regidor argumentava quel'Ajuntament està actuant i parlant amb els afectats per tal d'arri-bar a un acord. Abans de l'estiu es van reunir un dels treballadorsafectats i un representant de la CNT amb el regidor de l'IMPC Es-tanis Vayreda, la cap de personal de l'Ajuntament, la gerent del'IMPC i la secretària de l'Ajuntament. En aquesta reunió l'únicque es va fer va ser parlar de com estava la situació dels doscasos i de com ho vèien uns i altres però res més, cap dels re-presentants de l'Ajuntament va aportar res que pugues fer pensarque volien arribar a un acord, és més, van fer un acte d'afirmacióde les seves postures.

Algunes setmanes més tard, l'Ajuntament es va posar encontacte amb els serveis jurídics de la CNT afirmant que voliensolucionar un dels dos casos ja que tenien molt clar que estavaperdut i que el recurs presentat no serviria per res. Acte seguit esvan fer números amb l'afectat i van presentar els comptes a lapersona responsable de l'Ajuntament. La sorpresa va ser que l'A-juntament comptava que amb la indemnització i els salaris de tra-

En solidaritat amb els de la CNT al'ajuntament d'Olot

Busquem solidaritat. 9

#

mitació que ja havia hagut de dipositar al jutjat en guanyar els tre-balladors la primera sentència ja en faria prou quan aquests sa-laris de tramitació continuen acumulant-se fins que hi ha un acordentre les dues parts i l'Ajuntament liquidi el deute o fins que esresolgui el proper recurs, qualsevol mal estudiant de dret ho sapaixò. Aquests diners no tenen cap manera d'estalviar-se'ls, doncsla pregunta és; perquè estan trigant tant i permetent que cadames s'acumulin tants diners? Si l'Ajuntament fos una empresaprivada aquest daltabaix econòmic no hauria passat però és clar,com que els diners són públics i els pagaran tots els olotins noels hi importa als responsables de l'Ajuntament. No sortiran deles seves butxaques.

També afirma l'Estanis Vayreda en les seves declaracionsque respectaran totes les sentències. Doncs bé, hem consultatla sentència a l'abast de tothom que té la CNT penjada a la sevaweb i ens preguntem on és el respecte a l'execució provisionalde la sentència que ha dictat aquest passat mes de setembre eljutjat social 1 de Girona? Aquesta sentència és ferma i sense pos-sibilitat de recurs i s'havia d'executar en un plaç de quatre dies ija ha passat un mes i mig. On és el respecte cap a la sentència icap al treballador afectat? On està el seu lloc de treball? On ésel seu salari? És aquest el respecte que té l'Ajuntament per la“justícia” del seu propi sistema? Ens agradaria rebre una respostaa aquestes preguntes.

Ara bé, el millor de les declaracions del regidor a l'opinió pú-blica és quan afirma que demà (referint-se al dimecres 5 d'octu-bre) tenen prevista una reunió amb els afectats i mes tard diu queaquesta setmana es tornaria a reunir amb ells per arribar a unacord. Ha quedat molt bé dir això per simular que estan fent al-guna cosa però la veritat és que fins ara NINGÚ s'ha posat encontacte amb els de la CNT, ni l'endemà en l'esmentada reuniófantasma que no ha existit ni cap altre dia d'aquest passat mesd'octubre. És aquest el respecte que l'Ajuntament té cap als tre-balladors i cap a la CNT? És respectuós mentir davant les càme-res de televisió i l'opinió pública? Una persona amb un càrrecpúblic no hauria de poder mentir a la ciutadania d'aquesta ma-nera. Com espera que la gent se'l cregui a partir d'ara?.

EL GRUPANARQUISTAX LLOGAR-HICADIRES

En aquest número ens solidaritzem amb els com-

panys de la CNT que lluiten pel seus drets a l’A-

juntament d’Olot, on hi ha una colla d’assessors

que carden pena i uns polítics faltats de sensibili-

tat social. El resultat de la “fantàstica” estratègia

del consistori -evidentment-, és la lluita.

Justícia o lluita!

“Alguns pretenen redimir a la humanitat sense haver as-solit catequitzar a la seva família, oblidant que abans de

pronunciar discursos i d'escriure llibres, es necessitaparlar la més eloqüent de les llengües: l'exemple.”

Manuel González Prada.

El ramat i el llop. 12

El nano gudai,col·laborador interessat

Lluny de voler demonitzar els patrons, doncs se perfecta-

ment que hi ha de tot, crec fermament que aquesta societat

no tracta amb equitat els seus integrants i els mecanismes

de la mateixa -i no necessàriament els seus actors, siguin de

la classe social que siguin- són de totes totes injustos.

CONSCIENTDEL MÓNQUEM’ENVOLTA

# El ramat i el llop.

tant s'ho queda el patró.

Què ha fet aquest patró per merèixer quedar-se aquesta partdel pastís? et preguntaràs. Doncs explotar-te o com prefereixoanomenar-ho jo: robar-te, que és més gràfic.

No! ell ha muntat l'empresa diràs, i és just que es quedi unapart.

Doncs jo et respondré que l'empresa l'ha creat explotant aaltres treballadors, doncs ell tot sol no pot pas fer tota la feina nitampoc el volum de producció material o immaterial que produeixl'empresa en qüestió. I de pas una altra banda d'explotadors, elspatrons del transport, de les peces o la maquinària necessàriesper fer el producte li han expropiat al treballador i a la classe so-cial a la que pertany de part del que han produït amb el seu esforçfísic i mental.

En definitiva, sostreuen als treballadors bona part del seusalari a canvi del “privilegi” de fer servir el propi lloc de treball queells mateixos han produït.

Home, és lícit que els patrons es quedin una part em diràs,doncs ningú t'obliga a treballar per ells.

Doncs jo et respondré amb un bon exemple de A. Berkman(un tipus més lúcid i amb millor facilitat de paraula que jo):

Els treballadors, venem la nostra força de treball als empre-saris, doncs d'altra manera és molt difícil sobreviure enl'actual sistema econòmic. Perquè no tots hem nascut amb

la flor al cul en una família de casa bona, i no tots tenim la sortde que un projecte ens surti bé per un o altre motiu, o simplementno estem disposats a explotar ningú, encara hi ha classes. Ex-plotats i explotadors.

Bé, doncs ja tenim el treballador a l'oficina o a la fàbrica, fenttantes hores com sigui necessari per sobreviure i tot i això, té d'al-tres companys al seu voltant, a la resta del polígon o a la comarcadel costat amb la mateixa situació, però a l'hora produint i accio-nant tot el que ens envolta. Fins hi tot el trens, camions, ordina-dors, i un llarg etc. que serveix per transportar matèries,informació, serveis...

El treballador, un cop acaba la jornada, es queda el salari.Això és posem pel cas un 10% del valor de la seva força de tre-ball. La resta, un percentatge elevat, posem pel cas un 80% esdestina a les despeses de transport, producció, etc. i el 10% res-

“Sí, tens raó: la llei prohibeix el robatori.

Si jo et robés alguna cosa, podries cridar a un policia i

m'arrestarien. La llei castigarà al lladre i el govern et re-

tornarà la propietat robada, si això és possible, perquè

la llei prohibeix robar. Això significa que ningú té el dret

a agafar res de tu sense el teu consentiment.

Però el teu empresari agafa de tu el que tu produeixes.

Tota la riquesa produïda pel treball l'agafen els capita-

listes i la guarden com la seva propietat.

La llei diu que el teu empresari no roba res de tu, perquè

ho fa amb el teu consentiment. Tu has estat d'acord a

treballar per al teu patró a canvi d'una determinada

paga, i ell ha estat d'acord a quedar-se amb tot el que tu

produeixes. Ja que tu vas estar d'acord amb això (quan

vas signar el contracte), la llei diu que ell no et roba res.

Però vas estar tu realment d'acord?

Quan el saltejador de camins apunta amb la seva esco-

peta al teu cap, tu li lliures les teves coses de valor. D'a-

cord en què tu «consenteixes», però ho fas perquè no

pots actuar d'una altra manera, perquè t'obliga la seva

escopeta.

No estàs obligat a treballar per a un empresari? La teva

necessitat t'obliga, exactament igual que l'escopeta del

saltejador de camins. Has de viure i igualment han de

viure els teus fills. No pots treballar per a tu mateix; en

el sistema industrial capitalista has de treballar per a un

empresari. Les fàbriques, les maquinàries i les eines

pertanyen a la classe empresarial, de manera que tu has

de llogar-te a tu mateix a aquesta classe per treballar i

viure. Sigui com sigui el teu treball, sigui qui sigui el teu

empresari, sempre s'arriba al mateix: has de treballar

per a ell. No pots impedir-ho. Hi estàs obligat.

D'aquesta forma la totalitat de la classe treballadora està

El ramat i el llop. 13

compel·lida a treballar per a la classe capitalista. D'a-

questa manera els treballadors es veuen forçats a lliurar

tota la riquesa que produeixen. Els empresaris guarden

aquesta riquesa com el seu guany, mentre que el treba-

llador aconsegueix tan sols un salari, el just i suficient

com per seguir vivint, de manera que pugui seguir pro-

duint més riquesa per al seu empresari. No és això una

estafa, un robatori?

La llei diu que és un «lliure acord». De la mateixa ma-

nera podria el saltejador de camins dir que tu «vas acor-

dar» lliurar-li les teves coses valuoses. L'única diferència

consisteix que la manera d'actuar del saltejador de ca-

mins es denomina robatori i atracament, i està prohibida

per la llei, mentre que la manera d'actuar capitalista es

denomina negoci, indústria, realització de guanys i està

protegida per la llei.

Però ja sigui a la manera del saltejador de camins o a la

manera capitalista, tu saps que t'han robat.

La totalitat del sistema capitalista descansa en un roba-

tori així.La totalitat del sistema de lleis i governs sosté i

justifica aquest robatori.

Aquest és l'ordre de coses denominat capitalisme, i la

llei i el govern existeixen per protegir aquest ordre de

coses.”

I després em diran que no hi ha classes! Cal que reaccio-nem. Cal que ens unim i sobretot cal que recuperem la conscièn-cia de classe, doncs és l'única manera de fer front a la injustíciasocial que empudega tot el Sistema. No hem d'oblidar queaquesta situació s'apuntala des de l'escola fins als mass media ija fa molt de temps que dura. Cal que actuem per poder comen-çar a sortir del pou en que han posat la nostra capacitat críticaenvers les classes dominants. És una feina molt gran intentar uncanvi de mentalitat que fa dècades que se'ns inculca a tots elsnivells i ens transforma en éssers dòcils i mal·leables, però calintentar-ho.

“En definitiva, sostreuen als treballa-dors bona part del seu salari a canvi

del “privilegi” de fer servir el propilloc de treball que ells mateixos han

produït.”

“Els empresaris guarden aquesta riquesacom el seu guany, mentre que el treballador aconse-

gueix tan sols un salari, el just i suficientcom per seguir vivint, de manera que pugui seguir

produint més riquesa per al seu empresari.”

“No caminis davant de mi, pot ser queno et segueixi. No caminis darrere de

mi, pot ser que no et guiï. Camina alcostat de mi i sigues el meu amic.”

Albert Camus.

“El raciocini és tan natural en l'ésser humà com el vol enels ocells, la celeritat en els cavalls i la ferocitat en lesbèsties de presa: la nostra ment està dotada per la natu-ralesa de tal activitat i sagacitat, i així i tot es creu quel'ànima prové del cel”

Robert Maynard Hutchins

“INTOLERANTS,FONAMENTA-LISTES I JO ALMIG"

No soc partidari de les religions, ni tampoc dels fonamen-talismes ideològics que poden resultar igual de nocius.Aclarit això, en aquesta ocasió em posaré a parlar sobre

el vel islàmic, sobre la seva prohibició per les institucions de di-versos pelatges i la defensa a ultrança per part d'esquerranososde pintes estereotipades d'actituds multiculturalistes, però que noles defensen quan entren en contradicció amb el que ells creuenque és el correcte des d'un punt de vista occidental com és el casque ens ocupa.

Si bé és cert que l'anarquista per definició és internaciona-lista i defensor de pobles i cultures, i per tant en definitiva és fermdefensor de la llibertat individual i col·lectiva, la qual cosa inclousistemàticament la llibertat de cada persona de fer el que creguimés convenient, sempre és clar, que no coarti la llibertat del veí.

Doncs bé, no estic d'acord en l'argument prohibicionista decaire legislatiu d'institucions i esquerranosos de pa sucat amb olisobre l'ús del vel islàmic, amb l'argument de que és una imposicióreligiosa, retrògrada i masclista (cosa que comparteixo) o un perillpúblic (s'està a punt de prohibir qualsevol cosa, inclosos cascsquan no es va amb moto, que tapi la cara segons diuen, perraons de seguretat), doncs suposo que hi ha algunes dones quel'usen perquè així ho creuen fervorosament en el seu fur intern ino crec que se les ajudi gaire a elles i a la seva comunitat culturala canviar d'opinió si es fa tan matusserament. Però tampoc estica favor de la imposició del mateix com a conseqüència d'unescreences religioses d'una comunitat concreta. No oblidem que nosoc partidari de l'observació de les directrius religioses en cap as-pecte de la vida quotidiana, però això no és un mur que m'impe-deixi entendre els punts de vista i les actituds radicalmentoposades a la meva d'un segment de la societat.

# Les prohibicions injustificades

Peculiaritats de societats del segle XXI arrelades a antigues

tradicions enfronten a les diverses sensibilitats que les con-

formen. En alguns casos per ignorància i por, i en d’altres

per foscos interessos.

L’hereu de Massegur,masell a més no poder.

Les prohibicions injustificades. 16

El fet és que crec que tothom és lliure d'anar com li plaguisempre que no hi estigui obligat, i tan religiosos (i això inclou alsde qualsevol doctrina) com laics estan intentant imposar un puntde vista en consonància als seus interessos o odis vers la partcontraria.

De fet podria “entendre” una legislació que garantís el dretde cada individu a fer el que li plagui pel que fa a costums reli-giosos com el vel, però no pas una legislació prohibicionista queal ser restrictiva no és una legislació positivista, sinó que és ge-neradora de conflictes innecessaris.

Jo crec que la dona que decideix portar el vel, té uns puntsde vista de la vida que per mi són extremadament arcaics i desubmissió il·lògica a un Deu o a una part de la comunitat, enaquest cas la masculina, i soc plenament conscient de quinesarrels parteix tal costum, però no per això li denegaré el dret aportar un vel que a mi ni m'afecta ni m'ofèn.

Per mi , en definitiva, que cardin el que vulguin amb el vel.Si el volen portar que el portin, i si el volen fer servir per mocar-s'hi perfecte! Això sí, si algú vol triar l'opció A o B i algú no li per-met i obliga a l'altre a no actuar en sintonia amb el que desitja ocreu, s'ha de topar de cara amb els anarquistes, que no els hiqueda més opció que donar suport a qui sigui, amb religió pel migo sense. Que no som pas dogmàtics nosaltres! Encara que perlògica continuarem fent pedagogia entorn del fet religiós, el qualentenem com a quelcom nociu en molts dels seus aspectes -notots- que massa sovint tenen l'orígen en un fons sexista, submís,supersticiós i de caire classista, doncs en la majoria de casos res-pon a un fet de dominació i control social per unes castes reli-gioso-polítiques enclavades en uns costums que es corresponena uns perfils històrico-antropològics de difícil extirpació de les es-tructures mentals arrelades a cada societat.

Les prohibicions injustificades. 17

“De fet podria “entendre” una legisla-ció que garantís el dret de cada indi-vidu a fer el que li plagui pel que fa acostums religiosos com el vel, però

no pas una legislació prohibicionistaque al ser restrictiva no és una legis-lació positivista, sinó que és genera-

dora de conflictes innecessaris.”

Bitllet a l’infern Amb aquest bitllet guardonem a l’autor de l’articleque ha estat més votat pels membres del GrupAnarquista X Llogar-hi cadires com a candidat acrear polèmica entre els lectors.Això significa que pensem que és l’autor de l’ar-ticle que té més números perquè el tractin d’im-bècil o l’hi aplaudeixin la gràcia. En tot cas ha detenir un parell de bones raons per publicar sem-blant andròmina.

“La sobirania individual constitueix la màxima llibertatde cada individu; que la llibertat definida i limitada peruns altres és esclavitud .”

Josiah Warren

A la Garrotxa:

CNT d’Olothttp://www.cnt.cat/olot/

Biblioteca Social d’Olothttp://www.bsolot.info/

Contrainformació a la xarxa:

A las barricadashttp://www.alasbarricadas.org/noticias/

La hainehttp://lahaine.org/

Klinamenhttp://www.klinamen.org/

Anarkismo.nethttp://anarkismo.net/index.php

Berguedà Llibertarihttp://www.berguedallibertari.org/wordpress/

Editorials:

Editorial virushttp://www.viruseditorial.net/index.php

la felguera editoreshttp://www.lafelguera.net/web/

Pepitas de calabazahttp://www.pepitas.net/

La malatestahttp://www.lamalatesta.net/

Txalapartahttp://www.txalaparta.com/

El grillo libertariohttp://www.nodo50.org/elgrillolibertario/

Edicions anòmiahttp://www.nodo50.org/anomia/anomia/Edicions_anomia.html

Fundació d’estudis llibertaris Anselmo Lorenzohttp://fal.cnt.es/

Bardo edicioneshttp://bardoediciones.net/

Aldarull edicionshttp://www.aldarull.org/

Traficantes de sueñoshttp://www.traficantes.net/

DDThttp://www.ddtgatazka.com/

editorial brulothttp://brulot.ourproject.org/

la ciutat invisiblehttp://laciutatinvisible.coop/arees-de-treball/la-ciutat-invisible-edicions/

la linterna sorda edicioneshttp://www.lalinternasorda.com/

ENLLAÇOS

Sempre t’han pres per imbècil? Quan parles ningú t’escolta?És evident que ets anarquista...

Uneix-te a nosaltres! Envia’ns els teus escrits infumables a:bustia@bsolot.info

Perquè el món és ple d’imbècils.