266 Lo TBATRo RBGIONAL

jo, veyent que ab la forsa que tenia la pl'eocu­pació se perdría la planta.

-En Vicens-va contestar la masovera. --.¡,Y j¡qnest Vicens, no 's morira?-vaig dj¡, jo. -Si; pel'o com que, pobret, ja 11' ha plantat

un altre sense saberho, y lo mateix ha de morir per un que per dos, ell es qui podra ferho.

Y tal dit, tal fet. En Vicens va plantar lo llorer. Jo 'n va;g plantar un altl'e.

D vaig voler que aquell héroe se n'anés al altra vida sens tenir al menys algú ab qui' eura­nonar pe '1 camí.

Y com que qui dia passa any empeny, anava passant l'any.

La masovera que havia sapigut que jo havia plantat l' altre llorer enviava cada punt recados a casa en Ja seguritat de que Ull dia ó altre li dinan que jo no 'm trobava bé.

May he tingut més salut. En Vicens, més que salut, anava engreixant

'Jue semblava que l' inflessen, Al últim van arrivar las dotze del mitj dia en

que fey~ un any d'aquell que marcava lo terme fatal de la nostra existencia.

Me vaig recordar de la última hora de L' an'll mil del-amich Guimera. .

Aquell dia la Mort tenia feyna a l' India. Era llavors que 'ls inglesos feyan aquellas matansas é Bombay y varem tenir la sort de que 's va 01-vidar de nosaltres.

Al cumplir los catorze mesos, ]a masove¡'a va venir a casa.

La millor proba de que jo era viu, fou que jo vaig ser qui li va obrir la porta.

¡,Que 's pen san potser que va entrar sofocada ab tot y veurer que qui la havia oberta no era un fantasma'

¡Ahl o senyors, no. ilO sabia per qnina causa en Vicens y jo

:-tam :vius havent ja cumplert l'any de la plan­tada delf.f llaurers; mes no per-aixó havia cedit en la preocupació que la dominava.

-Vaja-li vaig dir - que, havent vist lo nostre exemple ara ja deixariau plantar un 110-re~ 11 u' al vostre home.

- i que 'm dés mil duros pAI'que ho fés­con~ .ferma.

l' iie:ya veritat. Pe'tque la evidencia de que '1 fet no s' hagués

verificat no volia. dir rés per ella. Ella havia conegut, y nas los anomenava, dos

què líavent plantat llorerS havian mort ans de finir: la ~poéa fixada, y com que aquells feyan més ¡íl'ç,ba que nosaltres perque ells' li alimenta­

an ~ ~.ció '1 nosaltres li destruhiam, iqtreO. e que li seJ,'V~Jl de pauta.

Lo nostre, per més que era una evidencia, deya que no ho entenia; pero més ta1't ó més dejorn estava segura que la nostl'a mort havia de venil' d'aquella plantada.

Figúrinse, donchs, quan las preocupacions l'es­sisteixen probas com aquesta, si 110 es un deliri pensar en que ma' pugan estirparse.

j Pobras vinyas filoxel'adas si no hi hagués més esperansa per ellas!

Mentres mon siga mon, hi haura bruixas, y saludadors, y curanders, y sonambulas.

Mentres la humanitat alenti, subsistiran ton­terías com la de c¡'éurer que si un gos grinyola mOl'ira un del vehinat; que 10 trencarse Ull

mirall porta desgl'aciasj que '1 vessar oli es un mal signe, que l'entrar un burinot negre du desditxa y que '1 véurer una papallona blanca porta sort.

¿Quí es que s'atreveix a Iogral' que tots los cantants debutin en divendres?

¿Quí es que s'atreveix a Iograr que tots los marins marxin en semblant dia'?

¿Y pel' qué'? Perque som així. Perque la imaginació del ser huma té, com la

cervesa, la seva part escumosa, y en aquesta pal1: es ahont resideix tot aquest element afanyós de maravellositat que no sembla sino que en cada bombolla guarda una d' aquestas visions estranyas que 'ns atrauhen y dominan.

Y tothom ne té alguna. Y si no portessen moltas vegadas li ]a catls­

trofe, li mí fins me complaUl'ía, pel'que qui no té l'es que fer al gat pentina, y fora un entreteni­ment com qualsevol altre 10 riure ab las estra­nyesas en que la gent posa fé entera.

Y no hi val lo ser religiós ni ateo. Los que creuhen, no tenen inconvenient en po­

sar frente li frente de Deu lo poder d'una brui a y més d'una vegada he sentit dir jo li un que s'alaba de no creurer en resI que ell se guarda­ria ben bé de marxar en dimars ó en divendres.

Y Ja que ara he dit de bruixa. Aprofitemne una per acabal' F article. M~ trobava jo en un poble ahont la van co-

mensal' a dar en que una dona era bruixa. Las senyas convencionals ab que 's conei una

bruixa fallavan totas, Aixó no obstant, tothom va seguir creyent que ho era.

Si pedregava, si ']~ gudays se posavan malalts, si las gallinas no ponían, tothom ne sabia la causa. Era la bruixa que 'Is malmirava, y d'aixó provenia,

Tant ho van creure abís, que un dia Van Ina-tarJa. •

Com que tot lo poble va protegir l' assessí, aqu~st no va descubrirsé,

•

to TBATRO s'BGIÓNAL 26')

Lo fill de la bruixa, fet un mar de plor, un dia me 'n parlava.

Y 'm deya: -Y a fé, senyor Soler, que la meva mare no

ho era, perque li missa van fel' senyals a la pica de l' aygua beneyta, li van clavar agullas de cap al vestit fent creu, y ella pel' aix6 va poder sortir de la iglesia y va resistir totas las pro­bas.-

Jo vaig quedar mirantmel fit li fit Y li vaig preguntar:

-Bé, pero ¡,vos que hi creyéu en bruixa~?---¡Ahl Si senyor que. hi crech-me va dl1' ell,

-pel'o encal'a que hi Cl'egui,jo sé de cert que la meva mare no ho el'a.

-Donchs, fill-li vaig contestar - si cl'eyéu en bruixas, preguéu a Deu pèl' la vost~a ~are y prenéu paciencia, perque es clal' que s hI ha de havel' hrui as y tina dona ú altre ho ha de ser, res té de particular que algú cregués que la vostra mare ho era.-

Y velshiaquí. ¡Ahl M' oIvidava que, fa més d'un any, tro­

vantme ú casa d'en Vicens, aquell ab qui vaig plantar 10 1I00'er, va entrar uQ burinot negre ... y ... per ara ... tant ell com jo, gracias li Deu, bons.

Per servirIos. FRBDERICH SOLER.

La eterna Incógnlta

Quan Deu hagué creat a Adam y Eva els clona el Paradís com mellor joya. la «Veritab, de tormo. tan angélica que ella tan sols dels dos teya la gloria.

Mes quan son manament trencat hagueren sa ditxa y benestar acaba prompte, puIg Deu, per castigar sa negra talta prengué la «Veritab, la porta a tora.

Desde llavors que 'ls fills dels primers pares assedegats del pler que Deu els roba, buscan la «Veritat», l' etern enigme. l'ideal més suprém ... y en lloch la troban.

J OSBPH ALADBRN.

Pet it Conou rs (USBS Pt!B,LIOADAS E LO NÚKBJlO 177)

Balada LlEMA:

Un jay del poblet quan aço 'm contava, de .01 vernlells ulls íaltav.n dos J14grutfts.

La nina ha fugit-del costat dels pares, ab un bordegils-d' aquella encontrada cançoner, ferreny-tot ell fet un maúla.

Tot lo poble en pes-al saber la nova, ajudan als vell~-a cercar lajoya, joya y robador,-mes en lloch los trovan.

Lo pare ab afany-los voltants regira, la mare tam béo...si per cas podía; J' acora '1 neguit-y ¡pobrel s'enllita.

L' aymant verdàder-q uan aço escolt&n. replega un esteI,-tot es jovenalla, armats de garr9ts-y é. cercarlo 's llançan.

Lo lladre traydor-de la bella aymada del t'ort capita-que per recobrarIa, darIa de grat-la sang que l'aguanta.

Segueixen camins-sal tan torrentetas, de camps y marjals-¡redéu si 'n tra\1èssanl tot ho fan de grat-la feyna no 'ls pesa.

Passant per l' hostal-per beurer s' aturan, tots estan cançats-¡ab quin ayre suanl no s' han de cançaro...si corran com furas.

¿Troban viandants?-ja los escometen dihentlos seguit-si han vist la pàrella, que ab tant de trevall-tot lo dia cercan.

Per fi 'ls han trobat-dessota una alzina lo lladre furient-aixís que 'ls ovira, s' arrenclJ, un punyal-y '11 lleva la vida.

De rabia l' aymant-los llavis s'amossa, la nina segueix-t11a brava colla que duyan lo mort.-¡Y quina vergonyal

Sen' vora 'I poblet-.la grossa campana ab ayre molt trist-pel traydor brandavà, la nina eixos tochs-l' hi entrau a la 'idm ..

Van fent lo camí-ni paraula 's diuhen, ella -a terra 'ls ulls-ni menos se 'ls mira, quina fietxa al cor ..... d' aquell que la estima.

Quan son a ne '1 pont-trovan la parella dels pobres vellets-q ne ab ansia 'ls esperan seguts ai pedrís-de la brftna dreta.

¡Quin quadro més ttistJ-¡Lo,s vellets COrQ p1ó­la filla no VOI-e.rehi , la vora, tan I dessolite ab dall~ la braua 'I posa.

268

D. TOMAS BRETÓN

La Dolores

Lo TBATRO RBGIONAL

Ret.all Sempre 's queixa la LeODor

de que '1 mon es una farsa y ella, ha jurat fals amor al fill gran d'un teixidor, a dos soldats y un comparsa.

FRANC'ESCH COMAS. '

Marsella, Génova, MlIén DEU DIAS DE VIATJE

V En marxa. - De Marsella li Tolon . - Tolon plassa forta . - Lo

paisatje.- Pals de luxo.--St. Rhaphae/.-Nlza. -Assimilació francesa.

Desde Marsella a Tolon lo tren pOI'ta, en al­guns trajectes, )a velocitat de vuitanta tres kiló­metI'os pel' hora.

Las estncions de La B.1ancarde, 1--a Pomme, Saint Mal'ce), Saint Menet, La Penne, Camp .... Major, Aubagne, Cassis, La Ciotat, Saint Cyr, Bandol, Ollionles y L. Seyne, desfilan com una exhalació, sense donar temps per veurelas yen­tre mitj d' eUas un paisatje que va cambiant li cada segon, y ahont plans y montanyas se suc­seheixen ab rapidés vertiginosa. \

Tolou, vist desde 'I fe¡'l'ocal'rÍl, te tot l'aspecte d'una població de segon ol'dre, que te més de fortalesa y quartel que d'altra cosa. Sembla un centine]]a avansat cap a la fronte¡'a italiana; de­mostració constant del seu poderío, feta per los francesos als seus vehiDs de la península.

Despl'és de Tolou lo paisatje se modifica y transiol'ma. Los camps de cultiu se van conver­tint, poch a poch, en jardins, las fabrica s yesta­bliments industrials en chalets, palacios y hotels y las cal'reteras en passeijos y amples y sombre­jadas avingudas.

Los molls per la carga y descarga dels pro­ductes del corners, son sustituhits per petits embarcaders, mitj amagats ab coqueteria, entl'e 'ls hrancatjes que arri van hasta 'I peu del mar, y esculpits ab gust pintoresch en las escarpadas rocas; y 'ls grans vapors de transpOl't y las bal'­cas pescadol'as. se perden de vista y SOIB surcau las aiguas de las t¡'allquilas cnsènadas de In l'e­tallada costa, los '!Iacltts de recreo y squifs de regatas.

La Garda, La Pauline, La Failedc, So1liés-Pon~, Cuers-Pierrefeu, Puget VilIe, Cal'ÍIloules, Pi .. gnans, Gonfaron, Le Luc, Vidauban, Les Arcs, Le Muy, Roquebrune, Poget-sul'-argens y Fre~ jUIf, son poblacions molt petitas y sense impol'o taneia.

En Saint Raphael existeixen un gl'upo de eanteras que produheixen una de las millors pedras del mon y que s' utilisa pel' empedrat las iaa de gran número de poblacions de Frausa é

ltali

•

Lo TEA.TRO RBGIONAL

Massa autoritat

orpresos quedarem al enterarnos que 'u lo meeting celebrat diumenge passat pel' los Ilillre­pensadol's en 10 Circo Ecuestre, lo delegat del senyor Gobernador, atribuintse, li nostre enten­dl'e, facultats fora de t6, intel'rompí l'acte y fins mana a. un del ol'adors, que pe\'a millor fCl'se entendre y per estar en posses i6 d'esposa\' ab més clarctat as ideas, parlés en casteH:í en 1I0ch de n ó. en son lIcnguatje l'idioma catalli, es ú dir, l'idiom de nost\'a infantesa, t'idioma ab el que nos ensenyal'en a aymar l'Espanya, que avuy cns ru. tiga,. tal volta perque no 'ns entén ó perque nostra g\'alldeFla catalana cega d' en­veja li qui no té mél'its per iguala l'seus.

Pel" tots los costats que 's miri eixa qüestió, enima entendre que la decisió del mentat dele­

gat, de qui per misericordia no 'ns recordém lo nom, fou un acte de estralimitació d'autoritat,

o 's tractava pas de revifar las passions \'e­vol\1cionarias Cl'idant li Ull nou 35, sino de que 'I oyents entenguessen que llibertat y justicia era la matei a co a que nosaltres enteném quan se 'n parla dels drets de conciencia y de igualtat devaDt la lley.

Que no es pecaminós ni molt menos expresarse cataló, be ho sabém nosalb'es, que sobre to­

ta 18s cosa de la vida política, nos posém a dalt del cap l' esperit de nostras sagradas tradicions; bo saben també els castellans, ho saben los go­bernadors civils anteriors al senyor anchez de Toledo; ho sab l' Academia de la Llengua, ho ha sapignt tot un jefe de gobern, y fins també ho ha sapigut la mat ixa reyna Regent,

Fem, donchs, un poquet d' histo~ia. En la fe ta.. dels Jochs Florals del any 71, lo

m.wor enyor Iglesias, concedí en nom del ttíadeo, tre condeco1'acions als b'es primers

poeta pr miata en aquell- certamen dedicat al t"eoai ement del catalanisme, pronunciant las. puoaulas d'obertura en catala, darrera de ~t1&n gobernador ne vingueren d'altres que cn igualtat de circuD tancias mostl'aren la ridiculés ae o~ rors per assimilar lo llenguatje de sa

Ut. oració de comeos.ament ai la parla usada nI lemnitat literari - pofítica que 's conmc-

mdI'a fart, l' cademia de la L1tmgua, pr miant. 'o Soler per 88 Batalla' de Rellnas, recone fa ben' las- clata 11' lr idioma catalú, sino l'idioma oftcl,l, un Idioma nacional; y tots recordém encara que quan l' E posició Univer-

1 del88, los Jochs Florals (els oficials) d'aquell l1"oy éelebrats en lo Palau ae Bellas Arts, fóren p idi per la reyo8 Regent, y en son nom 1(}

g ta, jeti del Gobepn, dODant tota la

ostentació possible y força característica li aque­lla solemnitat, digué: 8' obra le .testa.

o cal pas robllstir ab nous arguments los àvants apuntats, per convenir en que la parla catalana es atmesa pel' los alts poder~ del Estat, quan de las intimitats de Catalunya '8 h'acta; davant d'ells es de poca fOl'sa anyadir que '1 municipi de Bal'celona otol'gú son pm'mís ú un de sos concellel's (lo senyol' Antón Vallés, aVl1y novament \'egidOl') per pal'lar en cat allí ún plé eousistol'i, sells que pm' eixa causa los a tres t\'emolessin, ni un senyor ... 110 sé com, pl'eten­gués ab sa conducta detenit' la rotació del globo.

Auém ú pams. ¡,Es vetjatnos y oprimituos com sc p,'eten que 'ls catalans contribueixen ú. la glOJ'iosa unitat espafiola? Creyém que 110, Donchs si es aixís, procuri qui pugui no envial' Ú pr -sidi nostl'cs manifestacions legals li delegats de la mena dels Outie~res, que tal volta pel' tota ilustració tenen l'instint de servir a l' amo, y com idea d'autoritat la legislació ele la partida de la porra.

Recórdissen nostres gobernants de las célebres paraulas del prudent general Dnlce: Oatftlufla se gobierna sola,

R, C. y R,

Serrvey de forra GRACIA.-Ab esculli da concurrencia se representà

lo diumenge últim en lo «Circul de Propietaris», lo re· putat drama Laa jOt/aI de la Roser, obtenint una exe­cució aceptable. En lo tel1tro Moratln hi trevalla una companyia de declamació en la que hi figura la aplau­dida actriu D.' EH a Mallí; en las funcions de tarde y nit del diumenge, escoltaren forts aplausos tan la es­mentada senyora com las principal parts. En «La Ba­nya», continua donantshi balls de societat fins al més entrant, que probablement comensam la temporada teatral.-M.

SA T FELIU E CODI AS.-En lo «Casino ¡"ellcen­se tingué 110ch diumenge passat una escullidlsslma funció de la que formaren part la pessa Un bateig 4 cop, de p'lIin.YI, de Molgosa, y la bonica sarsuela La llu­na en un co-ce, de Campmany, en los que s' hi distingi­ren los senyors Molg08a, Prats, Danti y Catbonell, y en especial la senyoreta usana qu' es molt celebrada d'aquest públich.

Las sarsuelas que ab molt aplauso se posau en esce· na e tant concertadas per lo mestre Emili Serra, qui 's fa digne d' aplauso per l' acert que '1 distingei ,-S.

SA TA COLOMA DE QUERALT.-En un dels diu de la passada festa major, en lo «Centre Moral» se posi en escena lo celebrat drama Lai e,"as del Mal, que ob­tingué molt bon desempen~o,-T,

GIRO ELL ,-Ab motiu de la fe ta major d'aquesta booica població, en lo «Centre Culi ta» , s' hi repre-

Lo TEATRO REGIONAL 271

selltA lo drallla del Hr. Piq urt Lo )Jort de salració, aca­balit la funció la comrclia Un afaita clatells. Los COII­errts'y halis dOllats per In orquesta «La Lira», de Hu­ha<ldl, fOl'OIl bon executats valentlos molts aplau::;os.

tat ú Catalullya y que més glorin ha donat a son autor. La edició esta de molt temps ha ngotada, pugflutse R preu molt t'levat los !Jochs exemplars que circulau.

Entre las més pl'6ximas à surtir, tellim preparadas pera ferho ell l'ordre que 's cregui conveniellt., Lo (Juaitt del de,f/ollat, de Blllnguer, La !tel'eJ¿cirt del ollcle l'au, de COlOIll{ll', ¡¡¡1:J!!! de Roure, Los tres tOll/S, de Call1pmllll~',AlsJ!ells de 1"osIIJ, dll l'111ft, Lladres de ciutat, dll Al'\h é illtcl'lllilluble Ilist.a mes, (lc tot lo superior ~' llll'S cplebrut. de nOSÍl'e espIell delit teatI'o.

VILAFHANCA.-Ah motiu de la festa mujol' otltavn nnulldada prl' ahj¡' vos pro ell lo teatl'o Prineipal nlla rrpresrlltaeió del celebrat d,'ama Alaria Rosa, y IH~ra a\'UY lo grall drama La !lOstalem de la rall.-A.

'f()HTOHA.-Pern (lijolls d' a(juestn :-;etmnna s' anull­eiú In primera de lns cilicI! reprrsentllcioJHoi (l \1r donaríl III cOIllJlllnyín catnl:lIIa que dirigeix 1>. Teodor BOlla-1)lata. H' amlllcillrell per nq llest dia ¡ 1'I'llOi'ios! .v A II/il) call1l.-A.

8,\ N'I' HIPÚLIT.-Enlo«Centre Carlistll», diunH'nge, 1'7 del corrent, hi hagué funció posant~;e ru escena ulla ohra cnsteJ1aulI, acabant la fnnció lo c6micl!jug-uetca­tillà Dos A ixelebmts. 8' hi vnren distlugir los Hni. Bn­doso, Bnrgnet y Herrat, nb sos respectiu~ popers de Carbollell, (Jnhurró y Tnrrnsco.

TIANA.-En un dels dias de la passnda (l'sta mnjor, ell lo toatro d'aquesta bonira ]loblnciü, va donarse ulla rt'jlresentnci(j del importllllt dl'a nHl, Lo cOlltrames­tre.-A.

TAH.ADELL. - Lo diumenge pni'lsat, dia 25 del co­rl'Cl.t, ell lo Teatro Principal, hi hagué fnuci6. Posareu en escena las obras Los Bandolers, Los Hril'oes del Bntch y Lo CarboneJ'. En el desempell~'o s' hi varen distillgir tot~ quall t.s hi prPllgueren part.

Lo dillllllS 26, ell lo lJlutl'ix teatro, varell representar el dramR cntala de D. Joaquim AI\'au('l1 y Vila, Lo Re­torlt di! Palestina, que IIgrada molt a la COII('Url'pn­cia.-J. H.

HANT .JULL\. DE VILATORTA. - Diumenge passat ('n lo 'l'entro del Cell tro d(' Vilatorta, pOSal'Cll en escena lo drama catnlà, origillal del illmortul po!'ta D. Frede­l'i eh Soler (Hprafí Pitarra), Lo Ferrer de tall. :-;' lli varen distillgir lo senyor Ri\'flS en lo paper de «.Jordi» y el aVllntatjat aficionat del «Casino Uonu'l'eial de Vicll», senyor Aguilar, ub lo seu rei'lpectiu (l' Amal.

La concurrellcia numerosís::;ima.-.T. H.

I ... 1 1>e ta hermosura prendada ets altiva, ets extl'emnda, y pel mirall influida en el mon pllssas la vida enganyan tlo y enganyada. Y ¿eJ Ull es al fí ta hermosura? quan ft dins ta vestidura de caru, q ne 'I desitj hnlaga, la cnluverll hi dus, Pura, ¡últim que la terra '::; truga!

V. COTS HAMON.

~ovas

Acaba ab lo present número la popular sarsuela Set­ze iutjes, comensada en lo Ilnterior.

1.11 setmulla pn:isada l'i' estrellà ell lo Circo EspHn.yol UllU ::;nr:;llelll, al'l'egIoal cIIstellfi de la pes:;a Pintura fi de sigle, Imix lo titul dt' COIIIO el.f/alto de MOl'óJt, fet per los mateixos autors senyors Dalmases Gil y G uasch 'l'ombas, ah músiea del aplfiU!lit compositor CarIo!,! Oró.

Agrnda moltfs::;im, essent celebrat lo llibre com tam­bó la músicII, que te motius molt agradables y e::;ta instrumentndll nb gust.

Bigoti y /llosca ::;e tituln Ulla comedia ('n un I\cte que pera son estreno ha ::;igut entregada a la empresa del tcatro Romea.

Dimpcres ::;' estrena en lo teatro Eldorado lo ball n'altda per la compflJlyía An::;aldo,

Es aquest ball de combinaeions de molt mérit, eS]le­eialment en tot lo referent é. la tl'amoYR escénica.

Tot lo cos de ball hi obtó grans aplausos y molt en­tussiastus la primcra parella.

Ha tingut lloch en lo .Jarelí Espallyol la represa de la bonica snrsueleta La mar velta, llibre del Hr. AUlés, hovent ::;igut rebuda ab Iu mateixa aceptació d'altres vegadas.

Diumenge vinent en lo «Foment Mnrtinense» se po­sitró en escena la bonica comedia Los estudiants de Cervera, y s'estrenara la en un acte La Bal'01tesa, lle­tra de Joan Ribas Puigvert y música del mestre don Joan Estrada.

Ha eausat tan fondaimpl'esió, (Ju'esta essent objecte d'enérgicns protestlls, la conducta de un delegat del governador ((ue eu lo meetinfl que 's celebra diumenge passat en lo Uirco Eeue::;trp, priva d' expresarse en català à un dels oradors. . La vritat es que no llavíam vist may procedir sem­hlant y i'lí, molt al contrari, l' admissi6 yassentiment lleI us de la llengua catalana per superioritats de alta categoria, que 'I mateix delegat representava en Ilquells moments.

¿.Sera que '1 tal senyor Manzano té atribucions fins avuy desconegudas? Esperém lo resultat ja que aixís s' ha demanat al ministre de Gobernaci6.

Dissl\pte debutú en lo teatro Lfrich l' orfe6 anome­nat Capella nacional rusa, CI ue ha vingut é. nostra ciu­tat ab l'objecte de donar ulla serie de concerts.

AI número vinent comensaró la celebruda comedia en clos actes y ell vers A la lluna de Va ICltcia , original del populur Rutor D. Narcís Campmany y Pahissa.

Es aquesta una de las obras que més s' ha rep resen-Obtingué un é 'it entussiasta, sorprenent la novetat

de sos cants patris y l'afinació y especial colorit ab

272 Lo TSATRO RBGIONAL

que 'ls interpretan. L'éxit ha c¡;mtinuat creixent en los concerts 8uccessity! que ha vingut donant.

Havent regressat de la seva estaèa a fora ciutat, tor­ua a formar part de la companyia del Jardí Ei!pallyol lo celebrat artista D. Conrat Cowmer.

S' ha constituit en aquesta ciutat una nova societat recreativa que porta 'I nom de Frederic/¿ Soler. Tindra son local en 10 teatro Olimpo y alternara ab balls las funcions teatrals. La primera d' aquestas tindra lloch lo diUmenge 8 de Septembre pr6xim, posant en escena lo preciós drama Las eU1'as del mas, original del insigne autor de qui pren nom la societat.

En lo Circo Ecuestre han tingut lIoch Ips debuts de la diminuta artista Natalhie, que 's fa aplaudir ex­traordinsriament en las sorts de adivinació com en los c9Uptet, que canta, y dimars se verifica lo del n.egre excénttich musical Bibobi que 's 10 millor que s' ha ¡;resentat en aque8t género.

Oul de sach

Cap-vespre

Lo sol s'est post darrera l'alta serra; reposa '} camp, embolcallat de sombras,

en placida quietut. Un trilit llumet guspira en la malda, y 's va 6nlayrant, sortint de sa teullldn,

xica espiral de fum. Brillant estel, lo precursor del vespre, va apareixent, com misteriosa antorx8,

en 10 blavíssim cel. Núvol petit de blanquinosa boyra faldeija 'I bosch, demunt seu estenelltse,

y 's borra lentament. Lo fresch airet que hesa Ja pineda. gronxa també delt; vel1aners las ramós,

movent grata remor. Hich-reja 'I grill desde son llit de brosta, y un cant suau, de dolsa melangia,

entona '1 rossinyol. F. MARIO.

Enigmas' Xarada

Total a m' aymada terra cn,usa 'Is fets del centralisme; Oatalunya no homenatje pompós é hipócritas vivas perquè la séntin tributa a sos fills que a la mort miran, Catalunya s'entusiasma en silenci, en la llal' trista 'hant hi manca 'I fill preuhat qUI! Ú lluytar nau encamina. Per' xó ingrata tersa-quarta al veurer la nostra via se prima-dos-ters, puig terra, que 's ma patria, jamay nia en sos fills fals entussiasme, set del or é hipocretismeJ Si tot Catalunya 't causa de tres-quart !tu-dos ters vida, orgull cerca ab l' 6l1tussiasme qqe tu sents- en la llar trista.

SISQUBT DBL FULL.

TarJeta

DOLORS FER8.ER CHILE

(DACA)

ForI11ar ab aquestas l1etras lo nom d'una catalana y 'I nom del seu autor

Las soluciOni ,11, lo próa:im número

* • • Solucio'M deli inlertflt8 In lo número L 85

XARADA.-En-ho-ra-bo-na. GEROGLtFfCH.-Un pas de comedia.

,