2

Lo G

rip

au

Índex

ALUMNES CRÈDIT VARIABLE DEREVISTA (4t ESO)Jaume Orteu, Maria Giribet, XavierCapdevila, Mireia Ayguadé, SergiMartí, Alba Solsona, Joel Visa, SandraLópez, Sandra Berdaguer, MarcGarcia, Marc Darbra, Sònia Sans,Anna Molet, Ester Minguella, ÀngelsCarulla i Marcel Vidal.

COORDINACIÓMercè BaróJosep Maria MirJoan Cornudella

EDITAIES Lo Pla d’UrgellAvinguda d’Urgell, 26 BellpuigTel. i fax: 973 32 00 83E-mail: C5006598@xtec.netWeb:ieslopladurgell-bellpuig@centres.xtec.es

MAQUETACIÓ I DISSENYSaladrigues SLBellpuig

Dipòsit legal: L-611-2000

Amb la col.laboració de l’AMPA del’Institut

La revista no es fa responsable nicomparteix necessàriament les opi-nions dels seus col·laboradors

EDITORIAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

ACTIVITATS I SERVEIS

Fora de les aules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4Viatge a París de 1r de Batxillerat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7Flaixos d’altres activitats i serveis pedagògics . . . . . . . . . . . . . . . 8Cicle formatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10Lliurament dels XIII Jocs Esportius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

ENQUESTA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

PREMIESPremis diversos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13Concurs de redacció en català de Coca-Cola . . . . . . . . . . . . . . . 16

ENTREVISTES

Ruben Valls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17Jaume Perelló . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17Mercè Sanfeliu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18Gerard Valls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

REFLEXIÓ

La eutanàsia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19Problemes amb els pares a l’hora de sortir? . . . . . . . . . . . . . . . 20

TEST

Ets un bon estudiant? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

AUQUES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

LITERÀRIESCal·ligrames . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24Albada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25Premis Sant Jordi (concurs juvenil de contes) . . . . . . . . . . . . . . 26Em plau, d’atzar... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

TEMES OBERTSOpinions per a tots els gustos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

HISTÒRIES I CINEMAEl regne dels cels . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

TEATRIESAmbaixadors de l’Institut arreu de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . 35

ENTRETENIMENTSUna ració d’enigmes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38Sopa de lletres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38Endevina qui som . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39Jòker . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39Sopa de lletres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40Solucions entreteniments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

SETENA PROMOCIÓ LOGSE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

CÒMICS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

3

Lo G

rip

au

Editorial

EditorialNovament tenim a les mans la re-vista del nostre centre, LO GRIPAU.Aquesta publicació que, amb em-pentes i rodolons, treu el cap afinal de curs és, en bona part, elfruit escolar treballat per diversosnois i noies que han format partdel crèdit variable de revista. Laresta és complementada per arti-cles diversos amanits per les mansdel professorat.

Estem acabant el curs, un curs enel qual ens hem esforçat a apren-dre coses útils per a la vida. Hemfet nous amics, hem descobertnoves facetes dels amics de sem-pre. Hem pogut aprendre que te-nim la sort d’estar en una zonaprivilegiada del planeta on tot-hom tenim el necessari per viure.Cal anar valorant tot el que hi hade positiu al nostre voltant. Calformar-nos per poder donar la màals que ho necessitin. Estar atentals altres. Saber escoltar-los. Serun bon amic dels nostres amics.És d’aquesta manera que seremimmensament feliços i és aques-ta la veritable raó de la VIDA.

En tot aquest viatge acadèmic ihumà, el nostre Institut ha tingutla sort de rebre diversos premisd’àmbit individual en la recerca decultura popular, ciències socials,

ciències naturals o literatura. I finsi tot, el taller de teatre de l’Insti-tut ens ha tornat a sorprendre, perquart any consecutiu, amb un delspremis importants del Concurs deTeatre Juvenil de Catalunya. Aixòdemostra que la feina ben feta noté fronteres. I més enllà dels guar-dons individuals, l’IES Lo Plad’Urgell ha estat guardonat ambel premi Baldiri i Reixac. Només 14escoles dels Països Catalans hanrebut, en aquesta vint-i-setenaedició, aquest reconeixement ala tasca feta en favor de l’escolacatalana. Amb aquestes parauleses va anunciar al palau dePedralbes de Barcelona el dia 2 dejuny de 2005:

“Pel fet de ser un centre de reco-negut prestigi, receptor d’alum-nat de les poblacions veïnes, queparticipa activament en els esde-veniments culturals de la comar-ca. I també perquè ofereix ciclesformatius que donen resposta ales necessitats de l’alumnat i ambuns resultats educatius excel·-lents”.

Ara ja disposem del nostre segellde qualitat ISO. I ho hem de dirben alt. No tothom el té. Nosal-tres sí. Tots els que formem partde la comunitat educativa del cen-tre hi hem posat el nostre granetde sorra. Això és el que compta.Ens hem de creure que ho fem bé,

malgrat les petites imperfeccionsdel dia a dia. Amb renovada il·-lusió hem d’aplaudir la feina fetaper l’anterior directiva i mirar capendavant com a col·lectiu sabentque s’ha fet molt, però que enca-ra queda molt per fer. I ho farem,sempre a la nostra manera.

L’estiu ja apunta. I com dèiem fauns quants anys, alguns haurande passejar alguna carabassa perla platja o pel tros collint fruita,però segur que no els deslluirà lesganes d’anar de Festa Major. Diemtambé adéu –amb certa nostàlgia-a aquells alumnes de batxillerat icicle formatiu que finalment ensdeixen per començar una engres-cadora i alhora exigent nova eta-pa. I a tots els altres només ensresta dir-vos que comenceu ambbon peu les vacances d’estiu. Des-connecteu fins allà on creieu quesigui possible. I llegiu que, commolt bé diuen els experts, no pro-voca càries. Al setembre ja ensretrobarem amb les piles recarre-gades.

BON ESTIU I BONES VACANCES

4

Lo G

rip

au

Fora de les aules

Activitats i Serveis

Un any més, des de la coordina-ció d’activitats i sortides de l’Ins-titut, es deixa sobre la taula el seuparticular balanç d’excursions mésenllà de l’edifici que acull tot l’anyel nostre alumnat. Respectant elcriteri establert en el claustre deprofessors d’inici de curs, s’hanprioritzat les propostes que hanarribat des dels diferents depar-taments. L’objectiu ha estat clar:atansar l’aula al carrer, a les em-preses, als museus o a la natura.L’interès interdisciplinari ha estatel puntal que ha marcat el desen-volupament de la major part deles activitats del centre. A més,sempre que ha estat a l’abast delprofessorat, s’han procurat treba-llar les sortides o intercanvis ambdossiers especialitzats per tal quel’alumne fes una feina pràcticaabans i després de l’excursió. Ac-tualment hi ha empreses escolarsque faciliten aquest material. Icom a novetat, els alumnes de 2nd’ESO han participat a la Gimca-na Lingüística de l’Urgell.

Sense ànim de comentar totes lessortides d’aquest curs 2004-2005,aspectes que l’alumnat ja s’encar-rega d’explicar al seu moment,presentarem un llistat cronològicen atenció al mes, curs i activitatrealitzada. Les fotografies quehem pogut recuperar també aju-daran a recordar-les amb mésdetall.

Octubre de 2004

19: Recorregut geològic i ambien-tal per la Serra de Prades (La Penai Poblet) (1r batxillerat-Ciències dela Terra i Medi Ambient)

27: Assistència a la preestrena del’obra en anglès “Frankentein” acura de la companyia 2B Theatre,al Teatre Armengol de Bellpuig (3ri 4t ESO, cicle formatiu i 1r batxi-llerat)

26-29: Camp d’aprenentatge dela vall de Boí. Activitats diverses al’Escola de Natura de Barruera i alParc Natural d’Aigüestortes. Rutadel romànic, pràctiques de tecno-logia i mostrari de bolets (2n bat-xillerat)

Novembre de 2004

23: Assistència a l’audició “Petitahistòria del jazz” a la sala d’actesdels Maristes i a l’exposició “Pai-satges mediàtics”a la sala de laCaixa de Lleida (2n ESO) / Visitaguiada a la fàbrica Indox i a laplanta de compostatges deTàrrega (4t ESO)

Desembre de 2004

16: Assistència a l’obra de teatre“Don Quijote de la Mancha” a

cura de la companyia Teatro delRepartidor a la sala dels Maristesde Lleida (3r ESO)

20: Visita a les oficines i instal·la-cions del Maremàgnum i a la firade Santa Llúcia de Barcelona (Cicleformatiu i 1r i 2n batxillerat – Eco-nomia i organització d’empresa)

Febrer de 2005

1: Visita al centre logístic del CorteInglés i a les dependències comer-cials de Diagonal Mar (Cicle for-matiu i 1r i 2n batxillerat – Eco-nomia i organització d’empresa)

3-4: Participació als tallers experi-mentals d’àcids i bases de la Fun-dació La Caixa de Lleida i visita al’exposició d’art a l’Institut d’Es-tudis Ilerdencs (4t ESO)

8: Activitats diverses al Centre deRecuperació de Fauna Autòctonade Vallcalent (Lleida) (1r ESO)

9: Taller de ciències i tecnologia al’Escola de Capacitació Agrària deVallfogona de Balaguer (dissecciód’un mamífer, realització d’un

Barruera (Vall de Boí)

5

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

hort amb plantes aromàtiques,maneig d’un tractor i muntar acavall) (3r ESO)

10: Visita a l’exposició permanentde la Fundació Miró, als espaisdels segles XIX i XX del MuseuNacional d’Art Contemporani i al’exposició de Rodin a CaixaFòrumde Barcelona (2n batxillerat –lle-tres)

17: Visita guiada pels professorsde la Universitat de Lleida sobre“Lleida geogràfica” i recorregut alpoblat ibèric dels Vilars d’Arbeca(2n batxillerat – Geografia)

24: Taller al campus d’excavacióarqueològic del Palau de Plega-mans i visita guiada al museuegipci i taller de momificació (1rESO)

Març de 2005

2: Assistència a l’obra de teatre“Cria fama” de la companyia Uru-bú Teatre a la sala dels Maristesde Lleida (Col·laboració ambl’ONG Educació sense Fronteres)(2n ESO)

10: Participació a les activitats depromoció educativa i laboral dela 16a edició del Saló de l’Ense-nyament de Barcelona (2n batxi-llerat)

11-17: Viatge de fi de curs a París(1r batxillerat i cicle formatiu)

Abril de 2005

7: Sortida a Girona: visita a l’es-glésia de Sant Feliu, catedral,museu de la catedral, banys àrabs,centre històric i museu del cine-ma (2n ESO)

14: Assistència als tallers sobreenergia solar del Mercatec a Lleida(3r ESO)

20: Visita a l’aqüeducte romà, a

les muralles, amfiteatre, circ romài museu arqueològic de Tarragona.Assistència a l’obra de teatre “LesBacants” d’Eurípides dins del XèFestival Juvenil de Teatre Grecollatí(2n batxillerat –llatí/grec)

21: Visita a la minicentral dels 9salts, a la planta de purins TRAC-JUSA de Juneda i recorregut perla banqueta dels Canals d’Urgell(1r i 2n batxilllerat – Tecnologia)

26: Recorregut geològic i me-diambiental pel Congost de Mont-rebei (1r i 2n batxillerat – Ciènci-es de la Terra i Medi Ambient)

25-27: Participació a la XX Mos-tra d’arts escèniques de secundà-

ria de les comarques lleidatanes itarragonines celebrada a Coma-ruga /El Vendrell. Visita a la Casa-Museu de Pau Casals (1r i 2n bat-xillerat- Taller de Teatre)

Maig de 2005

5: Visita al Museu d’Història deCatalunya i a l’exposició fotogrà-fica “Dones i gitanes”. Assistèn-cia a l’obra de teatre “Mar i Cel”de la companyia Dagoll Dagom alteatre Victòria de Barcelona (1rbatxillerat) / Visita a les instal·-lacions del Museu de la Ciència ide la Tècnica de Catalunya a Ter-rassa i participació al taller “Lafàbrica tèxtil” (2n d’ESO)

Congost de Mont-rebei

6

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

6: Participació a la I Gimkana Lin-güística de l’Urgell al teatre Ate-neu de Tàrrega (2n ESO)

7: Representació de l’obra de tea-tre “Spotmania” a cura del Tallerde Teatre a la 1a Trobada de Tea-tre de Secundària de Lleida“GROTTESCO” al col·legi de lesDominiques (1r i 2n batxillerat- Ta-ller de Teatre)

9: Visita guiada als estudis televi-sius de Sant Cugat del Vallès (TV2)i presència en directe al progra-ma esportiu “El Rondo” (3r ESO)

17: Representació de l’obra deteatre “Spotmania” a cura del Ta-ller de Teatre de l’Institut al SAT-Sant Andreu Teatre de Barcelona.Semifinals del concurs de teatrejuvenil de Catalunya – Campanyael país a l’escola (1r i 2n batxille-rat – Taller de Teatre)

19: Assistència al’obra de teatre“Ombres d’ob-jectes robats” al’Auditori de laCaixa de Lleida ivisita guiada al’exposició “He-rois i déus. El te-atre d’ombres i

de titelles de la Xina” (4t ESO i 1rbatxillerat – Taller de Teatre)

25: Visita guiada a la fàbrica depaper Alier de Rosselló i a la granjade cargols Sant Sebastià d’Al-carràs (1r ESO)

31-1: Sortida de final de curs al’Empordà (estany de Banyoles,ruïnes d’Empúries, aiguamolls,

illes Medes, l’Escala i l’Estartit) (4tESO)

Juny de 2005

2: Visita guiada a l’amfiteatre romà,als museus arqueològic i d’histò-ria, restes de circ i muralles roma-nes de Tarragona (1r ESO)

18: Representació de l’obra deteatre “Spotmania” a cura del Ta-ller de Teatre de l’Institut al TeatreRomea de Barcelona. Final delconcurs de teatre juvenil de Cata-lunya – Campanya el país a l’es-cola (1r i 2n batxillerat – Taller deTeatre)

Joan CornudellaCoordinació d’activitats i sortides

Sortida a l’Empordà

7

Lo G

rip

au

Viatge a París

Activitats i Serveis

8

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

Flaixos d’altres activitatsi serveis pedagògics

••••• 30 de setembre de 2004. Ce-lebració de l’Homenatge alMestre, iniciativa de la FAD(Fundació d’Ajuda contra laDrogadicció) que comptà ambel suport dels mitjans de co-municació i d’una àmplia re-presentació de la societat civil.

••••• 5 d’octubre de 2004. Elsalumnes del cicle formatiu decomerç van participar al Joc deRol FEM EMPRESA organitzatpel Centre per a la Promocióde l’Autoocupació a Catalunya

••••• 29 d’octubre de 2004. Festade la Castanyada a l’Institutamb esmorzar popular, tóm-bola, partit de futbol sala, tor-nejos de ping-pong i bàsquet3x3, projecció de pel·lícules deterror i gran desfilada de missi mister de l’Institut. Dissor-tadament el mal temps va fersuspendre les activitats espor-tives de l’aire lliure.

••••• 10 de novembre de 2003.Taula rodona per als alumnesde 4t d’ESO sobre els joves iles drogues: parlem de laprevenció dins del programa“No et ratllis”, coordinat pelsdepartaments de Serveis Soci-als i Joventut del Consell Co-marcal de l’Urgell. M. ÀngelsCapell, directora de ràdioBellpuig, moderà les interven-cions dels components de lataula: Marta Capdevila (tècni-ca en drogodependències del’Ajuntament de Lleida), ManelBosch (secretari tècnic del’equip de bàsquet Plus-Pujol

Lleida), Montse Sellés (infer-mera del CAP Bellpuig), JordiBaiget (educador social) iAntònia Bardina (cap de la co-missaria dels Mossos d’Esqua-dra de Tàrrega).

••••• 17 de novembre de 2004.Projecte Educació per a lasalut a l’escola (El món de lasida). Els alumnes de 3r d’ESOvan assistir a la representacióde l’obra de teatre “Que sí,vida! a l’Ateneu de Tàrrega.

••••• 17 de novembre de 2004.Xerrada informativa sobre elmón del càncer per als alum-nes de 1r i 2n de batxillerat icicle formatiu. Per tercera ve-gada, la Marató de TV-3 tor-nava a impulsar les investiga-cions sobre aquesta malaltia.El dia 19 de desembre era lacita amb el telèfon de la soli-daritat. Direcció General d’Ac-ció Cívica del Departament deBenestar Social.

••••• 1 de desembre de 2004. Elservei de Joventut del ConsellComarcal de l’Urgell va coor-dinar una gimcana educati-va al voltant del món de lasida per als alumnes de 1r debatxillerat.

••••• 22 de desembre de 2004.Com a cloenda de les classesdel primer trimestre, desprésdel lliurament de notes, totl’Institut compartí al teatreArmengol de Bellpuig una jor-nada de cinema (Plantacuarta), d’audició musical acura de la coral de 4t d’ESO i

de gags teatrals improvisatspels alumnes del crèdit varia-ble de 4t d’ESO. S’acabà elmatí amb l’entrega de premisdels creadors de la postal na-dalenca de l’Institut.

••••• 7 a l’11 de febrer de 2005. IIISetmana de la Salut, de l’Es-

9

Lo G

rip

au

Activitats i Serveis

port i del Medi Ambient. Es-pais: Institut, Teatre Armengol,Lleida, Tàrrega, Vallfogona deBalaguer, rodalies, Montsec,convent i Portainé.

Actes de la setmana:

— Acte inaugural amb la pro-jecció de la pel·lícula “Deepblue” al teatre Armengol deBellpuig.

— Bicicletada per conèixer elterme i les rodalies deBellpuig (Preixana, Mas del’Estadella i circuit de Mont-perler).

— Conferències-col·loqui: ta-baquisme, l´ús i abús delsmòbils, agricultura ecològi-ca, el futur de l’estanyd’Ivars, esports d’aventuraaeris i drogodependències.

— Tallers: enamorament, se-xualitat, transtorns alimen-taris, adolescència i afecti-vitat, massatge i relaxació,amfibis i rèptils, inverte-brats i reciclatge.

— Sortida al Centre de Recu-peració de fauma Autòcto-na de Vallcalent (Lleida) , al’Escola de CapacitacióAgrària de Balaguer, alMontsec i a diversos mu-seus de Barcelona.

— Sessió de teatre amb l’obra“Que sí, vida!” al TeatreArmengol de Bellpuig dinsdel Programa de Salut delConsell Comarcal de l’Ur-gell.

— Partits de futbol sala.

— Jornades d’Orientació Uni-versitària a Tàrrega.

— Sortida d’esquí a Portainé(Pallars Sobirà) amb estadaals albergs de Les Estades(Rialb) i de Sort.

••••• 14 i 16 de març de 2005. Ta-ller de gralla per a alumnes de

3r i 4t d’ESO a cura dels pro-fessors Francesc Safont i JoanCornudella.

••••• 22 d’abril de 2005. Festivitatde sant Jordi a l’Institut ambesmorzar popular, estrena del’obra “Spotmania” a cura delTaller de Teatre, minitorneig defutbol sala, ping-pong i bàs-quet 3x3.

••••• 22, 25 i 26 d’abril de 2005.Visita al bus de les professi-ons amb els alumnes de 3r i4t d’ESO.

••••• 27 de maig de 2004. Acteacadèmic de la promoció2004-2005 de batxillerat i ci-cle formatiu al pavelló polies-portiu de l’Institut. Lliurament

de diplomes, discursos proto-col·laris, música de cambra, re-coneixement acadèmic als pro-fessors Joan Villegas (JocsEsportius) i Joan Cornudella(Taller de Teatre) i piscolabis decortesia.

••••• 8 de juny de 2005. Xerrada-taller sobre les drogodepen-dències per als alumnes de 1rd’ESO a cura de Montse Sellés,infermera del CAP de Bellpuig.

••••• 17 de juny de 2004. Acte delliurament de trofeus i me-dalles dels XIII Jocs Esportiusde l’Institut i dels minitornejosde tennis taula, futbol sala ibàsquet 3x3 al pavelló polies-portiu del centre.

10

Lo G

rip

au

Activitats i serveis

Aquest any a l’IES Lo Pla d’Urgellde Bellpuig s’ha realitzat el cicleformatiu de comerç. Aquest ciclees combina de forma rotatòriaamb el cicle formatiu de gestióadministrativa que s’ofertarà peral curs vinent.

Un total de 10 alumnes han cur-sat el cicle formatiu de comerç.Han descobert els aspectes bàsicsde l’activitat comercial i de comgestionar una botiga. Els contin-guts del cicle han estat molt pràc-tics fins al punt que la classe s’haconvertit en una botiga real. Caldestacar,a més, les diverses apli-cacions informàtiques o la realit-

Cicle formatiu(Curs 2004-2005)

zació pràctica de tots els ingredi-ents d’una botiga: el seu disseny,la confecció d’aparadors, els as-sortiments, els cartells i la deco-ració.

Aprofitant el món del comerç,s’han organitzat dues sortides aBarcelona per conèixer in situ elfuncionament dels grans magat-zems com El Corte Inglés i les su-perfícies comercials com Barce-lona Glòries o Maremàgnum.També s’aprofità el viatge per fer

una visita lliure a la Fira de SantaLlúcia, als voltants de les festesnadalenques.

Josep M. FarréCap de departament del

Cicle Formatiu

11

Lo G

rip

au

El divendres 17 de juny es va fer l’acte oficial de lliu-rament de trofeus i medalles dels XIII Jocs Esportiusde l’IES Lo Pla d’Urgell de Bellpuig amb l’assistènciade diversos membres de la Directiva, del Departa-ment d’Educació Física i de l’AMPA. Després de noumesos intensos d’activitat esportiva a les pistes del’Institut, es va aplaudir els equips vencedors en lesmodalitats de voleibol, futbol sala i bàsquet 3x3 i elscampions individuals en escacs i tennis taula.

Voleibol

1r classificat: 2n batxillerat (Marina Vilalta, Laia Mor-lans, Laura Bosch, Lorena Pijuan, Jèssica Ballarín, Lí-dia Pros, Fatiha Oulad)

2n classificat: 4t ESO A (Mireia Aiguadé, ÀngelsCarulla, Maria Giribet, Anna Tubella, Lídia Pons, PereBoleda, Marc Garcia, Mònica Massana, Montse Frei-xes, Montse Fita)

3r classificat: 4t ESO B (Anna Molet, Mònica Lòpez,Joel Visa, Eva Rubio, Sandra Berdaguer, EstefaniaLozano, Maria Ibáñez, Georgina Torreguitart, RosaFerrando)

Futbol sala

1r classificat:1r batxillerat A (Maria Roca, Pol Sellés,David Escribà, Josep Gassó, Roger Torra)

2n classificat: 4t ESO B (Rachid Zardoua, Marcel Vidal,Marc Darbra, Òscar Molina, Marc Llobera, Joel Visa)

3r classificat: 1r batxilerat B (Robert Llobera, AdriàMoncusí, David Martínez, Eric Darbra, Xavier Garcia,Xavier Aguiló, Edgar Molins)

Escacs1r classificat: Marc Tudela de 3r ESO C2n classificat: Santi Aubach de 4t ESO A

Tennis taula1r classificat: Xavier Capdevila de 4t ESO C2n classificat: David Escribà de 1r batxillerat A3r classificat: Josep R. Noró de 2n de batxillerat

Trofeus al 1r i 2n alumnes amb més golsmarcats en la competició de futbol sala

-David Escribà (1r batxillerat A) : 31 gols

-Josep Gassó (1r batxillerat A): 28 gols

Placa commemorativa als alumnes col·-laboradors en tasques d’arbitratge

-Xavier Capdevila (4t ESO C)

-David Escribà (1r batxillerat A)

-Roger Torres (4t ESO C)

MINITORNEJOS DE FUTBOL SALA, TENNIS TAULA IBÀSQUET

Futbol sala (1r i 2n ESO)

1r classificat: 1r ESO B (Jaume Farré, Joan Vendrell,Sergi Piñol, Carles Ibáñez, Anouar Boumakhal,Jonatan Roma, Julià Fernández, Eduard Marco)

2n classificat: 2n ESO A (Roger Bacardí, MustafàBouderbala, David Carné, Josep Mortés, AntoniSaladrigues)

3r classificat: 1r ESO A (Jordi Torres, Eric Artacho,Joel Grau, Àlex Castelló, Roger Petit, Raquel Alba,Franco Meneses, David Meda, Adrià Mata, XavierPueyo, Marc Saladrigues, Richard Higuera)

Tennis taula (1r i 2n ESO)

1r classificat: Franco Meneses (1r ESO A)

2n classificat: Xavier Pallàs (1r ESO C)

3r classificat: Àlex Castelló (1r ESO A)

Bàsquet 3x3 (4t ESO i 1r batxillerat)

1r classificat: Sergi Martí, Pere Boleda i RamonHuguet

2n classificat: Robert Santiveri, Xavier Aguiló i JosepRos

3r classificat: Francesc Vila, Robert Llobera i AdriàMoncusí

Lliurament delsXIII Jocs Esportius

Activitats i serveis

12

Lo G

rip

au

Enquestes

—Per què tothom té o vol te-nir mòbil? Quines utilitats téel mòbil per a un alumned’Institut?

—Perquè és molt útil per a les per-sones que treballen en oficines odespatxos. Per als estudiants tam-bé és molt útil perquè així els pa-res et tenen controlat. Si no viusen una ciutat o en pobles granshas de trucar a casa per avisar-losque no tornaràs amb l’autocar operquè et vinguin a buscar. I a méset pots comunicar amb els amicsamb els missatges de mòbil.(Mireia Bordes)

—Perquè s’ha posat de moda. Per-què és necessari. Si algun dia tensun accident el mòbil et pot sermolt útil. El mòbil, a l’Institut, elpots fer servir de calculadora. (BlaiSegura)

—Tothom vol tenir mòbil perquèté l’amic o l’amiga que en té i no-més li explica els avantatges detenir-ne. No li diu res quan li arri-ba la factura. L’avantatge princi-pal és que mai no estàs incomu-nicat i si et passa alguna cosa potstrucar o et poden trucar. (AlbertCarnicé)

—A tothom li agradaria tenir mò-bil ja que entre amics sempre hiha algú que en té i això és el queens fa ganes de tenir-ne. D’utili-tats per a un alumne d’Institut sónpoques, però a tots els primersdies ens fa il·lusió tenir-ne. L’uti-litzem per enviar-nos sms, per tru-car-nos, per fer-nos perdudes, perbaixar-nos melodies polifòni-ques... Però el tenim, sobretot,

mentre dormia li entrava una ara-nya peluda i respectable a l’ore-lla. Des de llavors i, sobretot, acampaments, controlo que no hihagi cap aranya a la tenda o a l’ha-bitació. Tinc por que m’entri al’orella. (Gisela Gabernet)

—No puc sofrir tenir la porta del’habitació tancada quan me’nvaig a dormir. Em fa la sensacióque estic molt tancada i que noentra aire. (Aida Nadal)

—Quan es ratlla amb l’ungla a lapissarra el soroll que fa em posala pell de gallina. (Sergi Bonjoch)

—Tinc l’obsessió de comprar-mesempre la revista de cotxes delMaxi Tunning cada mes que surt.A més em donen un pòster de re-gal que el penjo a la meva habita-ció. (Tomàs Buñales)

—La meva dèria especial és mos-segar-me les ungles, sobretotquan no sé què fer o quan emposo nerviosa per alguna cosa.(Anna Areny)

—No suporto que algú es posi lamàniga a la boca o que es mosse-gui la roba. M’agafen calfreds ales dents i un rau-rau a la panxa.(Núria Badia)

—Sempre que veig unes tisoresobertes he d’anar a tancar-les per-què diuen que porta mala sort.(Clara Bergadà)

—Quan estic nerviós em fico elbolígraf a la boca i el començo arosegar. Quan no en tinc cap, emrosego les ungles i dura fins queestic cansat o m’hagi fet mal sen-se voler. (Miquel Àngel Molló)

perquè els pares ens puguin loca-litzar i els nens que tenen motoper poder avisar els pares en casque passés alguna cosa. (PaulTurner)

—Perquè si un amic en té, sempret’ho recorda i t’agafa enveja o ga-nes d’enviar un msm encara que novulgui dir res. (Jaume Anglarill)

—Crec que ara tothom vol tenirmòbil perquè és una moda ques’ha imposat com, per exemple,quan teníem vuit o nou anys erenles videoconsoles. És molt normalque si un amic té mòbil, tu tambéel vulguis tenir perquè la primerapregunta que et fa un descone-gut és quin és el teu número demòbil. Penso que als alumnesd’Institut no ens fa falta el mòbilja que tenim telèfons i correu elec-trònic per a comunicar-nos.(Àurea Folch)

—Tens alguna mania, obses-sió supersticiosa o dèria es-pecial?

—Ma mare, quan em compra al-guna revista per a noies, sempremiro a veure si hi surt l’horòcop.(Esmeralda Abad)

—Quan la gent parla alhora emposo molt nerviosa i no paro finsa aconseguir el silenci absolut. I siveig un llibre o algun altre objec-te mal col·locat, l’he de col·locarbé perquè sinó no em quedotranquil·la. (Maria Llanes)

—Em fan respecte les aranyes. Totva començar quan tenia cinc o sisanys. Vaig veure una pel·lícula enquè hi havia un home dormint i

Mòbils i supersticions(Alumnes de 3r d’ESO)

13

Lo G

rip

au

PremIES

••••• XXVIII Concurs de redaccióen català, organitzat pel con-cessionari de Coca-Cola. Lafase escolar de les terres llei-datanes es va realitzar el dis-sabte 16 d’abril de 2005 a l’IESMàrius Torres de Lleida. Hi vanparticipar els alumnes de 2nd’ESO Vanessa Solé, AidaGarcia, Mireia Cerdà, Aurem-biaix Coll, Imma Calaf i CarlaIbars. El jurat va seleccionarImma Calaf i Vanessa Soléentre les deu millors de la faseprovincial a qui va concedir di-versos regals el dissabte 28 demaig a l’Hotel Ilerda de Lleida.

••••• XXIa Convocatòria del premiValeri Serra i Boldú de Cul-tura Popular (secció infantil ijuvenil). El dia 19 de març de2005 es va celebrar l’acte delliurament dels premis al Tea-tre Armengol de Bellpuig. Elgrup de música tradicional ElPont d’Arcalís amenitzà la vet-llada cultural amb el seu reper-tori de muntanya. Durant l’ac-te es féu un homenatge al’obra i personalitat de l’escrip-tor lleidatà Josep Vallverdú.Aquests van ser els guanyadorsdel centre:

PREMI INFANTILAlumnes de 1r i 2n d’ESO— Accèssit: Les caramelles de

Selene Sellés Baiget i GiselaNadal Rey (1r d’ESO)

— 1r premi: Les odissees de la co-municació d’Aida Garcia Boria(2n d’ESO)

PREMI JUVENIL (categoria A)Alumnes de 3r i 4t d’ESO— 2n accèssit: Els remeis de Jaume

Orteu Aubach (4t d’ESO)

Premis diversos

— 1r accèssit: L’Hostal Nou i unapetita història de Lídia GuimGarriga (4t d’ESO)

— 1r premi: El caganer en els pes-sebres catalans de FadwaRabhí El Ajjani (3r d’ESO)

PREMI JUVENIL (categoria B)Alumnes de batxillerat i cicles for-matius de grau mitjà— 2n accèssit: Els picapedrers de

Preixana d’Antoni Canela Mata(2n batxillerat)

— 1r premi: El despertar de la Pla-na de Mariona Coll Ardanuy(2n batxillerat)

••••• Concurs de contes Sant Jordi2005 de l’Ajuntament deBellpuig. Els professors del De-partament de Llengua i Litera-tura Catalanes de l’IES Lo Plad’Urgell van seleccionar elsalumnes següents com a gua-nyadors de les seves respecti-ves categories.

Categoria de 1r i 2n d’ESO: 1r pre-mi al conte “Un experiment futu-rístic retrocedint al passat” de Va-nessa Solé (2n ESO A) i 2n premi alconte “On és la Sandra?” de GiselaNadal (1r ESO A)

Categoria de 3r i 4t d’ESO: 1r pre-mi al conte “Gitana” de Maria Lla-nes (3r ESO B) i 2n premi al conte“Uma” d’Àngels Carulla (4t ESO A)

••••• Ajuts del projecte Orator. Eldia 13 de maig de 2005 arri-bava la confirmació de l’adju-dicació dels ajuts Orator per aalumnes de primària i secun-dària. Els alumnes Mariona Coll(2n batxillerat), Àurea Folch (3rESO A), Gisela Gabernet (3rESO B), Pepita Ribalta (3r ESOC) i Alba Sabidó (2n batxille-rat) van aconseguir una becad’anglès per a un període dequinze dies a Anglaterra.

••••• Lliurament de premis del 5èprograma Comarcal de su-port a l’educació a l’Urgell.El dimarts 31 de maig de 2005es van entregar, a la sala deplens del Consell Comarcal del’Urgell a Tàrrega, els premisdel V premi comarcal a la rea-lització de treballs de recerca.El primer guardó va ser per al’obra “Estudi comparatiu dels

14

Lo G

rip

au

PremIES

micromamífers a partir de lesegagròpiles de les òlibes” deLaia Morlans de 2n de batxi-llerat. El seu tutor-professor vaser Josep Maria Mas.

L’IES Lo Pla d’Urgell, a més, re-brà un ajut econòmic en el VPrograma Comarcal de suporta l’educació a l’Urgell pel quefa a projectes mediambientals(600 ¤).

••••• Lliurament del premis Baldirii Reixac a les escoles. El di-jous 2 de juny de 2005 es vafer l’acte de lliurament delsXXVII Premis Baldiri i Reixac a14 escoles i instituts d’arreudels Països Catalans. En el marcdel Palau de Pedralbes deBarcelona, la Fundació LluísCarulla atorgà a l’IES Lo Plad’Urgell un diploma acredita-tiu i 3.300 ¤ pel fet de ser uncentre de reconegut prestigi,receptor d’alumnat de les po-blacions veïnes, que participaactivament en els esdeveni-mets culturals de la comarca. Itambé perquè ofereix ciclesformatius que donen respostaa les necessitats de l’alumnat iamb uns resultats educatiusexcel·lents. Els altres centres -que també reberen de mans de

la Consellera d’Eduació Sra.Marta Cid el seu reconeixe-ment particular- van ser el CEIPAlfadalí (Oliva-País Valencià),CEIP Emili Vallès (Igualada),CEIP Jacint Verdaguer (Barce-lona), IES Josep-Miquel Guàr-dia (Alaior-Menorca), CEIPJuncadella (Cellera de Ter), LaBressola (Sant Esteve del Mo-nestir-Rosselló), ZER La Cerda-nya (Llívia), CEIP La Mercè(Tortosa), Escola L’Espill (Man-resa), IES Lluís Companys(Ripollet), CEIP Mare de Déu de

15

Lo G

rip

au

PremIES

la Candela (Valls), Col·legi Ad-ventista Urgell (Barcelona) i Es-cola Vedruna (Ripoll).

••••• Lliurament dels premis Bal-diri i Reixac als alumnes. Eldiumenge 5 de juny de 2005Mariona Coll va rebre el premide la Fundació Lluís Carulla pelseu treball “El despertar de laPlana”, una reflexió sobre elsefectes dels avenços tècnics definals del segle XIX i principisdel XX en la vida dels habitantsdel Pla d’Urgell. L’acte d’entre-ga dels 75 premis es va realit-zar al Casal de l’Espluga deFrancolí. L’acompanyà el seututor Guillem Closas. El guar-dó consistia en un xec de 700¤ per comprar llibres en català.

••••• Premis de recerca del Plad’Urgell. El divendres 17 dejuny Mariona Coll va recollir el3r premi de treballs de recercadel Pla d’Urgell. L’obra “El des-pertar de la Plana” va ser pre-miada amb un total de 75 ¤.

16

Lo G

rip

au

PremIES

Els alumnes de 2n d’ESO de l’institut van participaren la XXVIIIena edició del Concurs de Redacció enCatalà organitzat per COBEGA, S.A. embotellador deCoca-cola amb la col·laboració del Departamentd’Educació de la Generalitat de Catalunya. Aquestconcurs estava dirigit a tots els alumnes de 2n d’ESOde Catalunya.

La distribució dels participants es va fer creant quin-ze sectors. A Lleida hi havia dos sectors, un que es-tava integrat per tots els instituts de Lleida Capital iun altre sector per tots els instituts de la comarcacom també d’Andorra i la Franja de Ponent.

Hi va haver una fase escolar en què cada professorde català proposava un tema a redactar a classe iseleccionava els dos alumnes de cada classe amb elsmillors treballs.

D’aquesta primera fase van estar seleccionades lessegüents alumnes del centre: Vanessa Solé Pont iAida Garcia Boria de 2n ESO A; Mireia Cerdà Belloi Aurembiaix Coll Romero de 2n ESO B; Immacula-da Calaf Vall i Carla Ibars Estiarte de 2n ESO C

Continuant les següents fases del concurs, el dia 16d’abril de 2005 a les 10 hores del matí, aquestesalumnes seleccionades van presentar-se a l’InstitutMàrius Torres de Lleida on van realitzar una altra re-dacció o Prova-Examen. El tema proposat va anar acàrrec del Departament d’Educació de la Generalitati va ser el següent:

“HE REBUT UN CORREU ELECTRÒNIC QUE M’HA DEI-XAT GLAÇAT”

Aquest escrit no podia excedir un full per les duescares i es disposava de dues hores per a la seva re-dacció.

El jurat encarregat de la primera selecció estava in-tegrat per un equip especialitzat que havia d’escollirles sis millors redaccions de cada sector valorant laqualitat literària, els recursos lingüístics i la correc-ció escrita.

En aquesta fase van obtenir premi les alumnes delnostre institut Immaculada Calaf i Vanessa Solé quevan quedar classificades en quart i cinquè lloc res-pectivament.

L’Acte d’entrega dels premis va tenir lloc a l’hotelIlerda de Lleida el dia 28 de maig a les 17 hores i van

Concurs de redaccióen català Coca-Cola

assistir diferents autoritats representades per l’alcal-de de Lleida, el Sr. Àngel Ros, com també els repre-sentants de COBEGA, S.A. organitzadora del con-curs.

El premi consistia en una bossa de viatge amb arti-cles de la marca Coca-cola, un Diploma acreditatiu iun Discman.

Posteriorment es va oferir un refrigeri als assistents.

Aquestes dues alumnes es van quedar en aquestafase.

A la fase final es tornarien a valorar les redaccionsdels quinze primers classificats de cada sector perun jurat d’experts en el món de les lletres catalanesd’on sortiria el primer classificat i guanyador del Pri-mer Premi de Redacció en Català 2005.

S’ha d’agrair la participació en aquest concurs detot l’alumnat de 2n d’ESO i felicitar la brillant actua-ció de les dues alumnes premiades, la ImmaculadaCalaf i la Vanessa Solé tenint en compte que vanhaver de competir amb 4625 nois i noies de totaCatalunya.

Felicitats i continueu amb aquest esforç i dedicació.

Encarna CobosTutora de 2n ESO A

17

Lo G

rip

au

Entrevistes

Entrevista a

Jaume PerellóJaume Perelló i Miró va néixer aTorrefarrera l’any 1927. Enmig d’unainfantesa i adolescència força difícils,aviat va destacar com a dibuixant iescultor. Durant la postguerra espa-nyola, hi havia molta feina a fer en lareconstrucció i restauració de moltesesglésies i obres d’art sacre destruï-des o malmeses entre 1936 i 1939, iel jove artista enfocà la seva vida enaquesta direcció.

—Està casat? Té fills?

—Sí, des de l’any 1956 amb AntòniaCarreras, amb la qual hem tingut tresfills en Lluís, en Josep i en Jaume.

— Ha fet mai algun retrat?

—Sí, al Papa Pius XII.

— Quin és el material que li agra-da més utilitzar en les seves obres?

Entrevista a

Rubén VallsEdat: 30 anysLocalitat: Vilanova de BellpuigProfessió: Venedor i creador de pro-ductes ecològics

—Què n’opines dels transgènics?

—Crec que són innecessaris i perju-dicials per als pagesos i per al mediambient.

—Quant fa que exerciu l’ofici fami-liar?

—25 anys.

—Quins productes fabriqueu?Quins són els que tenen més sorti-da?

—Fabriquem sucs de tota mena i con-serves vegetals (olives, pebrot escali-vat, conserva de tomata, melmelades,codonyat, etc.) Els que tenen més sor-tida són els sucs de fruita i les con-serves de tomata.

—A quins països exporteu els vos-tres productes?

—Espanya, França, Andorra, Portu-gal, Alemanya, EUA i Austràlia.

—Teniu algun altre establiment ondoneu a conèixer els vostres pro-ductes?

—Sí, a Barcelona.

—Quants treballadors teniu a lavostra empresa?

—15, aproximadament.

—Quin horari de treball fas?

—No tinc cap horari fix ja que la fei-na exigeix un horari flexible.

—Tens bona relació amb algunesaltres empreses amb el mateix ofi-ci o semblant?

—Sí amb totes, com per exempleNatursoy i Biogrà.

—Trobes aquesta feina molt feixu-ga i pesada?

—No, ja que és molt variada i ambun dia puc arribar a exercir més d’unatasca.

—Tota la teva família o gran partes dedica en aquest ofici o en al-gun de la mateixa branca?

—Sí, tots.

—Tens estudis?

—Sí, tinc la carrera de ciències em-presarials.

—T’agradaria que els teus descen-dents es dediquessin a l’ofici fami-liar?

—M’agradaria, però serà la seva elec-ció.

Sònia SansMireia Ayguadé

—El vidre.

— Ha fet alguna de les seves escul-tures en algun país estranger?

—Sí, al Japó, a la família Imperial.

— Creu amb la religió?

—Sí, per això em vaig inspirar per ferel Crist de l’Amor del Santuari delCarme de Burgos.

— Quin va ser el primer premi queva guanyar?

—El premi de dibuix infantil a Madrid.

—Quins són els premis més impor-tants que ha guanyat?

—El 1r premi de la Biennal d’Art Sa-cre a Milà, i el 1r premi en relleu deBuenos Aires a Argentina.

—Ha fet alguna exposició en algunpaís estranger?

—Sí, a Nova York als anys 70.

—Quins són els materials que uti-litza a les seves obres?

—Fang, terra cuita, pedra (granit,marbre, basalt...), fusta (noguera,caoba, boix...), metalls (or, plata,bronze, coure, ferro...) i ivori.

—Quines obres ha fet a Bellpuig?

—Al 1989 vaig fer el monument alMil·lenari de Catalunya.

—En quin any es va fer la FundacióPerelló?

—Al 1996, a Bellpuig.

—En què s’inspira per fer les obres?

—Sobretot en la natura.

—Ha tingut influència d’algun ar-tista?

—No, les obres que he fet no han tin-gut influència d’estils d’altres escul-tors, sinó que han sigut una tendèn-cia estilística pròpia.

—Quin és aquest seu estil?

—Procuro fer-ho molt simple, amb lamàxima delicadesa en les formes, ibusco noves tècniques decorativesúniques en el món.

—Per a qui fa ara les obres?

—Treballo a partir d’encàrrecs parti-culars i també faig obres destinadesa ampliar el fons patrimonial de lameva Fundació.

Alba SolsonaSandra LópezMaria Giribet

18

Lo G

rip

au

Entrevistes

Entrevista a

Gerard Vallsencarregat del localJB: “Jovent&Bellpuig”

—Quan fa que treballes al local?

—2 anys i mig aproximadament.

—Quines feines tens al local?

—Obrir en els horaris establerts, con-trolar la gent que hi ha a l’interior,netejar-lo, i vendre al minibar.

—Què hi teniu al local?

—Un projector de pantalla, un fut-bolí, una màquina de dards, elminibar i la consola.

—Quins horaris hi ha?

Entrevista a

Mercè SanfeliuEdat: 47 anysProfessió: Responsable de menjador

—Quants anys fa que t’hi dediques?

—15 anys, des de 1990.

—Treballes d’alguna cosa més, apart d’això?

—No.

—Tens alguna anècdota curiosa?

—La més recent és que per ajudar al’escola pública, m’he trobat deman-dada i jutjada. Per sort, n’he sortitbeneficiada.

—Heu rebut alguna queixa sobreel menjar que proporcioneu?

—Sí, alguna; però sense importància.

—Si no fossis responsable de men-jador, què voldries ser?

—Conserge de l’Institut de Bellpuig.

—Quins hobbys tens?

—Jugar a golf i sobretot, m’encantaparlar i relacionar-me amb altra gent.

—Què en penses del teu sou?

—Estic contenta amb el meu sou.

—Quants treballadors (entre moni-tors i cuiners) hi treballen?

—2 cuineres i 8 monitors.

—Seguiu algun protocol a l’hora defer els menús?

—Elaborem els menús adaptant-nosa l’època de l’any.

—Què en penses del menjador?

—Crec que el menjador de Bellpuigs’ha quedat petitíssim amb el temps.

—T’agrada l’ambient?

—Sí, molt.

—Què en penses dels alumnes quees queden a dinar? En tens algunaqueixa?

—Els alumnes criden molt, no estanmai quiets. N’hi ha pocs que no men-gen res. Crec que els alumnes vénenamb molt poca educació alimentària.

—Què en feu del menjar que so-bra?

—Normalment no en sobra gaire,però el dia que en sobra molt, hoportem al col·legi del Castell del Re-

mei.

—I per acabar, tu que estàs relaci-onada amb el menjar, dietes i ambels adolescents, dóna’ns la tevaopinió sobre l’anorèxia i la bulímia.

—L’anorèxia i la bulímia són un greuproblema social proporcionat gene-ralment per la societat consumista enquè vivim.

Judith Aluja EsquéÀngels Carulla

Sandra Martí Codina

La Mercè Sanfeliu amb els companys de cuina

—Divendres, de 6 a 10 h de la nit,dissabte de 5 a 12 h de la nit, i eldiumenge de 6 a 10 h.

—Quins projectes teniu?

—L’any passat per la castanyada vamfer el passatge del terror, i la intencióen un futur pròxim és fer una pel·lí-cula, encara que això fa molt tempsque ho diem. És bastant complicat.

—És avorrida la feina?

—Depèn del dia i de l’hora, algunesestones ve algun soci i m’explica qua-tre tonteries i em tenen entretingutuna estona, en canvi quan estic soles fa més avorrit.

—Combines feina i estudis?

—Sí, així em puc permetre algunesdespeses.

—Quina quota paguen els socis?

—La quota és de 15 euros 3 mesos,o d’1 euro al dia.

—Estan d’acord els socis de pagaraquesta quota?

—Sí, pensa que són 15 euros tresmesos, i poden fer servir tant comvulguin el que hi ha dins.

—Tens algun company que et subs-titueixi en cas que no puguis vindre?

—No, normalment sempre puc, i encas contrari recupero les hores unsaltres dies.

—Quants socis sou?

—40 aproximadament.

Agraïm a Gerard Valls la seva simpa-tia per deixar-nos entrevistar-lo.

Xavi Capdevila

19

Lo G

rip

au

Reflexió

La eutanasiaLa eutanasia es un tema que se hadiscutido mucho a partir de la pelí-cula “Mar Adentro” donde se refle-jan hechos reales sobre RamónSampedro; un hombre con movilidadsolamente en la parte de su cuerpo ycuyo mayor sueño es poder morir yliberarse de la cadena que lo tieneinmovilizado en la cama. Esa cinema-tografía realmente te conmociona yte hace pensar sobre el verdaderosentido de la vida. Sin embargo, po-nerse en su papel es extremadamen-te difícil, porque no habla de pala-bras menores, sino que únicamentequiere morir.

En mi opinión, creo que es muy duropensar en hacer un testamento vitaldonde debes firmar una especie desentencia de muerte, pero que en rea-lidad es un billete de ida hacia la li-bertad. También pienso que primerotendríamos que saber el significadode vivir, y después podríamos juzgar.Pero el problema es que nadie lo sabeporque cada persona tiene su mo-mento y su manera de vivirlo.

En conclusión, ¿somos inferiores a losanimales en el derecho a una muertedigna? Vivir tiene que se un placer,no un infierno.

Mariona Forcat1er BTX A

Derecho a una muertedignaRamón Sanpedro –tetrapléjico poraccidente- se quitó la vida en 1998,decisión que ha inspirado la películaque pretende volver a sacar a la luzel debate sobre la eutanasia, “MarAdentro”, dirigida por Amenábar.

En estos últimos meses, el polémicotema de la eutanasia ha hecho quemuchos crítico estén o no a favor dela muerte voluntaria. Una de las per-sonas que más a tenido que ver enesta historia, ha sido el sacerdotetetraplégico Luís de Moya que tubo

La eutanasiaoportunidad de visitar a Sanpedro.Este sacerdote defendió firmementesu oposición a la eutanasia.

En nuestro país la eutanasia se vecomo una muerte piadosa o consen-tida pero sin llegar a su legalizacióntotal. En mi opinión, la eutanasia sig-nifica el derecho a la liberación de unavida llena de sufrimiento, pero porotra parte significa injusticia cuandoes otra persona la que te ayuda aponer fin a tu vida, quedando asícomo un criminal.

Finalmente, sólo quiero añadir que nohemos decidido cómo vivir nuestravida, pero creo que según la situa-ción en que nos encontremos debe-mos tener la oportunidad de decidirnuestro fin.

Isaura Vilà1BtxA

La eutanasiaLa eutanasia es una muerte provoca-da, sin sufrimiento y con los mediosadecuados. En la mayoría de Estados,su práctica es ilegal y está penado porla ley.

Cada uno de nosotros es conscientede qué es la muerte, pero nadie separa a pensarlo bien. Es un tema delque no hablamos mucho, ya quecreemos que, como somos jóvenes,no nos afecta; pero eso no es cierto,la muerte está irremediablemente li-gada a la vida. Nadie piensa que lamuerte siempre está ahí y nadie dagracias a Dios por tener suerte depoder andar, correr y ser una perso-na normal.

Un enfermo que es tetrapléjico o queestá en estado vegetal y no puedevivir por si solo (no puede comer, nimoverse, solamente hablar), puedeque piense de otra manera y no ten-ga muchas ganas de vivir.

Yo creo que la eutanasia debería serlegal, pero sólo en casos extremos,con personas muy enfermas y quesufren estando incapacitados. A lolargo del tiempo, muchos de estos

enfermos deciden no vivir más y pi-den a sus familiares que les ayudena morir. Para estos es muy difícil yaque supone la muerte de un ser que-rido.

Por otra parte, creo que está bien quela eutanasia sea un delito ya que po-dría haber asesinatos y nadie podríadecir nada en contra.

Gemma Masó1er batx. A

¿Morir dignamente osuicido?Es un tema muy difícil de tratar, yaque es muy polémico. Todavía haymuchas cuestiones por discutir. Hacepoco salió una película retratandoperfectamente la realidad de untetrapléjico gallego, RamónSampedro, que intenta convencer aun juzgado para que le proporcionenlegalmente la eutanasia. Ramón tuvoun grave accidente en la playa. Eneste largometraje se demuestra cómoes la vida de una persona con unagrave discapacidad física. Ramón in-ventó algunos artilugios parafacilitarse la existencia. También se veel sufrimiento que conlleva estadiscapacidad. Al final, sus amigos leayudan a morir de la forma más dig-na posible y de tal manera que nopuedan culpar a ninguno del asesi-nato.

Personalmente , todo el mundo semerece una muerte digna y no sepuede dejar que vayan sufriendo. Siuna persona quiere morir porque estetrapléjico o porque se ha quedadovegetal y tiene que seguir sufriendoel resto de su vida es justo que le pro-porcionen la eutanasia. El único con-tratiempo que le encuentro es quemucha gente merecedora de la vidamoriría por un error que cometió enun mal día .

Yo estoy a favor de la eutanasia peroen casos extremos.

Maria Roca1r Batx. A

20

Lo G

rip

au

Reflexió

Els pares sempre s’han preocupat moltpels seus fills, perquè volen que siguinben educats i que mai es posin en pro-blemes. Per això quan sortim, sempreens diuen l’hora que hem de tornar iquan arribes a casa una mica tard jaestan nerviosos i molt preocupats.

Jo crec que és molt normal que els pa-res es preocupin tant per nosaltresperquè si alguna vegada van a veure’tsi ja has arribat i no et troben, llavorsdeuen pensar de tot. Algunes vegadesfas tard un quart d’hora i et fan unabronca impressionant però hi ha diesque fas mitja hora tard i no et diuenres. A mi ja m’agrada que es preocu-pin perquè significa que t’estimen,però a vegades es passen una micaamb nosaltres.

* * *

Jo sóc una noia que m’agrada moltsortir. A mi em deixen sortir bastant,ja que el meu germà gran surt tots elscaps de setmana. Es queden més tran-quils si els dic que marxo i torno ambell, no sé si s’haurien de quedar méstranquils o preocupar-se encara més.A les meves amigues les deixen sortirigual que a mi, sempre hi ha algunaexcepció per a mal o per a bé. Nor-malment no em fiquen horari per arri-bar.

Crec que els meus pares em donenbastanta llibertat en aquest aspecte,s’adapten molt bé als meus horaris iconfien en mi, això crec que és unaqualitat molt positiva.

* * *

Problemes amb els paresa l’hora de sortir?Alumnes de 4ESO

Sortir a la nit quan tens la nostra edates pot considerar normal. Però la si-tuació és nova i per tant hi acostuma ahaver desenteses entre les opinionsdels que sortim i dels que manen, enaquest cas els pares.

Aquest no és el meu cas. Gairebé sem-pre que he volgut sortir, ho he pogutfer, però he de reconèixer que tam-poc em passo amb les prestacions.Crec que els pares relacionen molt elsestudis i el sortir, i que perquè et vagibé una cosa, n’ha d’anar l’altra i, pertant, molts cops ho utilitzen per a ferxantatge. Penso que són comprensiusamb mi perquè és clar, ells també hansigut joves i saben el que i quan t’hohas de passar bé.

* * *

Sóc una noia de 16 anys que li agra-daria comentar un tema que és bas-tant corrent a la vida del jovent, queés la prohibició o la dificultat que te-nim nosaltres de sortir a les nits delscaps de setmana per part dels pares.Cada vegada les notícies del dillunssón més freqüents, els accidents detrànsit amb morts per culpa de l’alco-hol o defuncions pel consum de dro-gues. Jo trobo normal que els pareses preocupin per nosaltres, ja que sommenors i el més important, som elsseus fills, però la por que ells tenen vecausada pels mitjans de comunicació,els quals ens ensenyen que hi ha moltjovent irresponsable i que passen ac-cidents de tot tipus; però que succe-eixi a uns quants nois no vol dir quehagi d’ocórrer a tothom el mateix,perquè ja que ells s’espanten per les

notícies, nosaltres també, i encara queno es cregui, a vegades podem sermés responsables que un adult, o ésque no hi ha accidents de gent adultaper culpa de l’alcohol o per l’excés develocitat?

* * *

Arriba un divendres o un dissabte a lanit i amb ell les ganes de sortir. Sónmolts els arguments que els hi has dedir perquè et deixin sortir. Un cop etdiuen que sí, el pròxim dilema és l’ho-ra de tornar.

Entenc que tinguin dubtes i pors quanels demanem per sortir; fins i tot jo,que em considero d’aquest col·lectiu,em fa por. Por sí, però crec que si unconfia amb ell mateix no en té tanta.

Les drogues, la velocitat, sexe... Cre-uen que tots som iguals, però de totn’hi ha a tot arreu i de ben diferent.Així que, si us plau, que confiïn mésamb nosaltres; només necessitem unamica més de confiança. D’aquestamanera tot seria més fàcil; fins i tot lesnostres pròpies decisions.

21

Lo G

rip

au

Test

Ets un bon estudiant?

RESULTATS

Marca les teues respostes a la graellai sabràs el grup al qual pertanys.

A B C A B C1. b c a 9. c a b2. c a b 10. a b c3. a b c 11. c b a4. c a b 12. a c b5. a c b 13. b a c6. c a b 14. c b a7. b c a 15. c b a8. a b c

A. S’ha de reconèixer que ets un “bon”estudiant/a, perquè no fots ni brot;aquest any l’únic que has fet és escal-far la cadira. Potser que ajudessis elsteus companys a seguir en la teua lí-nia: passar de tot, fins i tot del curs.Sobreviuràs a l’institut, però quan se-ràs al carrer, ja en parlarem.B. Ets un estudiant/a que passes desa-percebut, ningú s’adona de la teua pre-sència, si no és que fas nosa al passa-dís. No t’agrada cridar l’atenció, ets unencantat. Escolta noi/a, a la vida hi hados camins, has de triar d’una vegadaentre l’èxit o el fracàs. El cas és quet’adonis de quin és el teu.C. Quina mena d’estudiant/a ets, com-pany/a? Massa aplicat, et passes tot eldia treballant i fas sempre tots els deu-res, no tens negatius i t’aixeques dedormir una hora abans per repassar leslliçons. A classe, fas la pilota als pro-fessors, intervens més que ells, i etsl’únic que penca en els treballs de grup.A l’institut passaràs com un“empollon”, però el dia de demà t’en-vejaran.

1. Tens un examen d’aquí a dossetmanes...

a) Comences a estudiar.b) Com que he escoltat una mica a

classe segur que l’aprovo.c) T’esperes fins l’últim dia.

2. Hi ha un professor a qui agra-da molt que li facin la pilota...

a) Et limites a estudiar i callar.b) Li fas perquè vols treure bona

nota.c) Te’n rius d’ell perquè no supor-

tes els profes fantasmes.

3. Et donen les notes del trimes-tre i t’han anat malament...

a) Les cremes.b) Passes els dies dient que encara

no les tens.c) Les dones als teus pares i aguan-

tes la bronca.

4. El professor demana que femuna redacció pel concurs deSant Jordi...

a) Et connectes a internet i te’n bai-xes una.

b) Vols guanyar i treus els teus dotsde poeta.

c) Presentes la de cada any.

5. El professor passa a mirar elsdeures i tu no els tens fets...

a) Amenaces el professor que li rat-llaràs el cotxe si et posa un ne-gatiu.

b) Reconeixes que no els has fet.c) Intentes fer colar els d’una altra

assignatura.

6. Aquesta setmana no has tin-gut temps d’estudiar i demàtens un examen molt impor-tant...

a) Estudies una mica pensant quete’n pots sortir bastant bé.

b) Estudies tota la nit.c) Te’n vas a dormir i et fas una

bona xuleta.

7. T’has trobat un pèl a la sopadel menjador...

a) El treus sense dir res i intentantdissimular.

b) Te’n vas directament a direcció imuntes un escàndol.

c) Ho comentes a la taula i a la cui-nera personalment.

8. S’atansa Sant Jordi i has devendre roses amb els de clas-se...

a) N’agafes de franc per a totes lesteues amistats.

b) T’escaqueges tant com pots.c) Et limites a vendre les roses amb

interès i col·labores.

9. T’han passat el full dels crèditsvariables i ara et toca decidir...

a) Tries els crèdits segons el pro-fessor que els fa.

b) El tries pensant reforçar o am-pliar alguna matèria.

c) Intentes agafar-ne un que no re-quereixi gaire esforç.

10. Tens problemes familiars il’endemà tens un examen...

a) Fas una xuleta i la utilitzes.b) Et fiques al darrere del més

intel·ligent.c) Intentes fer-ho com millor saps.

11. A l’institut t’han ficat un tre-ball de grup...

a) Hi fiques tot el teu esforç.b) Col·labores només si t’ho dema-

nen.c) Passes de tot i ho deixes per als

altres.

12. Ets a classe i el professor etdemana si pots anar a buscarguix...

a) T’aixeques ràpidament i hi vasper perdre dos minuts de clas-se.

b) Penses: m’estimo més quedar-me a classe per escoltar al pro-fessor.

c) Com si no hi fossis, no has sen-tit res.

13. Et donen el paper per anard’excursió un dia al matí a ferun taller...

a) Portes el paper firmat l’endemàal matí a primera hora.

b) Penses: que bé, un matí de llit!c) Hi vas perquè és de caràcter obli-

gatori.

14. Sempre quan arribes a casa...a) Fas els deures.b) Ja els copiaràs a classe.c) Passes de tot i surts al local.

15. Ets del consell escolar i not’agrada l’aprovació d’alguntema...

a) Calles i no dius el que penses.b) Saltes i dónes la teva opinió.c) Penses que tot allò no va amb

tu i no hi vas.

22

Lo G

rip

au

Auques

El mercat i el comerçLA PASTISSERIA DE CAL FRIGOLA

La pastisseria de Cal Frigola es tro-ba al nucli antic de Bellpuig. Estàsituada davant de l’església i l’ajun-tament. Es va posar el nom deFrigola perquè és el nom del seumarit. Aquesta pastisseria tambérep el nom de “les escales” perquèés situada davant les escales de l’es-glésia. La façana és d’un estil rús-tic. En els orígens d’aquesta boti-ga primer era d’una senyora quees deia “Cases”, al 1954. La botigava passar a ser dels sogres deGirona i es va iniciar al 1954. La bo-tiga va passar dels sogres a la sevajove i llavors hi va haver un renova-ment. Els clients de cal Frigola,l’ambient i el seu tracte és normal.Hi ha molts productes com ara elpa, pastissos, llaminadures, “bolleria”, galetes, coco ratllat, fari-na, nata, xocolata, mones, coquesde Sant Joan, gelats... La botiga noés gaire gran però amb el mobiliariadequat queda una pastisseria moltacollidora.

Marta Vidal2n ESO B

23

Lo G

rip

au

Auques

BOTIGA FERRETERIA MARSAL:

El nom de Marsal era el nom del’avi del propietari de la botigad’avui en dia. Ara la botiga es tro-ba davant la Plaça Ramon Folch,fa cantonera i a l’altre costat seuhi ha el supermercat DIA. És unabotiga de dues plantes, la façanaés molt gran amb una entrada enforma de triangle i als aparadorshi ha alguns dels productes quepodem trobar a dins. Els vidresque protegeixen l’aparador van dedalt a baix i fan cinc metres i mig

d’alçada. Quan tanquen, baixenuna reixa que també va de dalt abaix i tanca tota l’entrada.

El primer propietari va ser el se-nyor Marsal, és a dir, és un negocifamiliar perquè sempre l’ha tingutla mateixa família. La botiga vacomençar l’any 1927, des d’ales-hores hi ha hagut tres trasllats. Elprincipal canvi quant a productes,és que s’ha ampliat la venda ambarticles de telefonia. Els depen-dents de la botiga són els mem-bres de la mateixa família i una

dependenta de fora. La gent quehi va a comprar principalmentsón: particulars industrials, gentdel poble i comarca. L’ambient itracte de la botiga, dependents iclients és bo, t’atenen de seguidai t’aconsellen. A l’interior de labotiga hi ha unes góndoles queformen passadissos, prestatges deferro i vitrines de vidre.

Una novetat recent és que venenproductes de noves tecnologies.

Aida Garcia Boira 2n ESO A

24

Lo G

rip

au

LiterarIES

Víctor Caler - 4t ESO CLídia Pons - 4t ESO A

Víctor Caler - 4t ESO C

Judit Ribé - 4t ESO B

25

Lo G

rip

au

LiterarIES

AlbadaDetrás de las colinas veo,la primera luz del día,el sol va despertando,después de una noche fría.

El mar aún oscuro,el cielo con aire claro,el viento trae el canto,del mismísimo gallo.

Te miro a la cara y pienso,en nuestras almas unidas,que no podrán separarse,nunca más en la vida.

Ahora es el momento de irnos,sin que nadie nos descubra,y esperar con impaciencia,la próxima aventura.

Gemma Saladrigues Roselló3ESO C

AlbadaDespertad amigo, os tenéis que

[marchar,sino la gente va a sospechar.

Por las montañas llega el[amanecer

que nos hace separarpara que la gente no pueda

[sospechar.

Y cuando empiece a anochecervamos a repetir lo que esta nochetanto nos ha hecho divertir.

Paul Turner Llauradó3r B

AlbadaHemos estado juntos los dospero ahora debo decirte adiós,¿ por qué siempre al despertary cuando te tengo a mi ladodeprisa tienes que marchar?

Estoy ya cansada de esperarsueños que no se realizarán,quiero estar siempre a tu lado,y saber que lo que me has dadoera amor de verdad.

Quiero estar contigo esta nochey despertar lentamente al

[amanecer;quiero estar contigo esta nochey ... nacer con la luz al amanecer.

Los pájaros cantan dulces tonadas,el más bonito de los azules,ha cubierto el cielo oscuro,y todo empieza a vivir,justo cuando empieza el alba.

El rocío lo empapa todoy el sol empieza a calentarpero no es bonita esta albadaporque tú has de marchar.

Gisela Gabernet3r B

AlbadaYa amanece el día,sueño con que eras míaen las blancas paredesque envuelven mi alegría.

De los pensamientosque van para ti cada día,un día más espero verte conalegríapara recibir tu calor otro día.

Oriol Tolosa Sangrà3ESO C

AlbadaMe despierto,me giroy te miro.Quando te veo,me acuerdo que tu has sido mío.Pero ahora nos tenemos que se-parar,porque el gallo ha comenzado acantar.

Míriam Escudé Sánchez3ESO B

La albadaYa ha llegado el amanecer,y con la luz del sol, veo tu rostroaparecer.

No puedo evitar creer que te irásde aquí sin más,y que mis ojos ya nunca te verán.

Ahora tu propio camino tendrásque recorrer,pero recuerda que nunca olvidaréeste amancer.

Esmeralda Abad Barranco3ESO B

El amanecerTus brazos me abrazaban,tus caricias me despertaban.Pero era para despedirnos,Un nuevo día despuntaba.

Tus palabras me animaban,tus deseos me enloquecían.Pero teníamos que separarnos,para no de ser descubiertos.

Tus gestos me enloquecían,tus prisas me asustaban.Pero pensar en nosotros,me devolvía la vida.

Tus detalles me enamoraban,tus despedidas me afligían.Pero pensar en la siguiente noche,me animaba a pasar el día.

Mireia Bordes3 B

26

Lo G

rip

au

LiterarIES

Premis Sant JordiCONCURS JUVENIL DE CONTESIES Lo Pla d’Urgell i Ajuntament de Bellpuig

La Sandra era una noia bastantalta i prima. Tenia un color de ca-bell format per una barreja decastany i de ros, els cabells esta-ven molt embullats. Els tenia moltllargs. Tenia uns ulls blaus, un nasaixafat i una boca petita.

El missatge deia que ja feia tardal Cibercafè Roger per fer el tre-ball de tecnologia. La Cris s’haviapassat tota la tarda amb els amicsi no havia pensat en el treball. Perpostres la mare l’havia castigat.No podia dir-li que no a la pobraSandra. Aquell treball era moltimportant per ella. Com que sem-pre treia males notes es jugava elcurs. En canvi, la Cris sempre tre-ia notables i tot li anava bé. Vadecidir que s’escaparia de casa. Alcapdavall només eren un parelld’hores. Va caminar pel passadíssilenciosament i va arribar alcibercafè.

—Cris, ja era hora!

—Perdona Sandra, és que he tin-gut un embolic.

—D’acord, però a fer el treball.

Van fer el treball amb una hora imitja. Van guardar-lo en un dis-quet i van anar a una papereria aimprimir-lo. Mentre eren allà xer-raven animadament. Aleshores liva sonar el mòbil a la Sandra i elva agafar. Parlava tan fluix que laCris no la sentia. La Sandra va anara parlar al lavabo. Quan en va sor-tir estava molt neguitosa. Va de-cidir anar-se’n a casa i la Cris vafer el mateix després de recollir el

On és laSandra?Gisela Nadal Rey - 1r ESO AFinalista categoria C

Pels carrers de la ciutat de Lleidahi caminava una noia, la Cris. Te-nia 13 anys, uns ulls foscos i ro-dons, un nas diminut, una bocagrossa i riallera amb uns ferroscol·locats a les dents mesos abans.Duia els cabells llargs fins a l’es-patlla. Eren fins i negres. Camina-va ràpidament pel carrer. Va arri-bar al bloc de pisos on vivia i vapujar amb l’ascensor a la terceraplanta. Va obrir la porta de casaseva i va veure la seva mare ambels braços creuats.

—Es pot saber per què fas tantard?

—Mare...

—Ni mare, ni excuses de mal pa-gador. Vam quedar que series acasa a les 5 per ajudar-me ambles feines de casa, anar al super-mercat... I ara ja són les 6 i 10minuts!

La mare de la Cris estava que s’en-filava per les parets. Va castigarla seva filla sense sortir el cap desetmana i la va enviar a l’habita-ció. Ella la va obeir. Va entrar a laseva habitació i es va posar a es-coltar música amb el discman. Desobte, el mòbil li va sonar. Li ha-via arribat un missatge. Es va in-corporar i va obrir-lo. Era de laSandra.

treball imprès. Quan va arribar acasa es va empassar tot el sermóde la seva mare. La va castigarsense sopar. Va passar-se tot elcap de setmana a casa: fent deu-res, trucant a les amigues i escol-tant música. Dilluns, la Cris va ar-ribar a l’institut i va veure que elpupitre del seu davant estava buit.La Sandra no hi era! A l’hora delpati va trucar a casa seva i al telè-fon s’hi va posar la seva mare ambveu plorosa:

—Hola, sóc la Cris, què hi és laSandra?

—No, no hi és. Des que va que-dar amb tu al cibercafè que ja nosabem on és. Ha desaparegut!

—Ostres... Després de classe pas-saré per aquí, si no li fa res.

—Ja pots venir, no pateixis.

—Adéu.

—Adéu.

La Cris es va posar trista. La Sandrahavia desaparegut! Això tindria aveure amb aquella trucada miste-riosa?

Com va dir-li a la mare de laSandra, després de classe va anara casa seva. Hi havia uns quantsmossos d’esquadra que estaveninvestigant. El pare i la mare de laSandra estaven molt pàl·lids a uncostat del menjador. No es vanadonar de la presència de la Cris.Ella va anar a l’habitació de laSandra. Estava molt endreçada. Esva posar a regirar calaixos. No vatrobar res. Es va asseure a la cadi-

27

Lo G

rip

au

LiterarIES

ra de l’escriptori. Era molt estranyallò. Va mirar uns quants llibresque tenia a la taula. Entre ells hihavia el diari de la Sandra. La Crisva pensar que potser hi trobariaalguna cosa. Era un sisè sentit quetenia. Va anar passant les pàginesllegint-ho per sobre una mica. Nohi deia res d’interessant. Fins queva trobar una pàgina que la po-dria ajudar:

Estimat diari,

Estic molt espantada. Què passa-rà? Cap al vespre, he anat a com-prar-me uns quants xiclets i unsquants caramels perquè ja sapsque jo sóc molt llaminera. En llocde passar pels carrers principalsplens de llum i de gent, he deci-dit agafar drecera. M’he endinsaten un carreró fosc. Allà un homese m’ha tirat a sobre però un ma-fiós m’ha salvat la vida. M’ha aju-dat a recuperar-me i m’ha dit elseu sobrenom: “Cervantes”. M’hadit que m’ha salvat perquè durantun any l’hauria d’ajudar a robar ia fer coses així. M’ha insinuat quesi no ho feia em passarien cosesdesastroses i he hagut d’acceptar.Com acabarà?

La Cris es va quedar parada. Aunes pàgines més endavant hideia que havia ajudat als mafio-sos a robar... La Cris es va espré-mer el cervell... Què podia fer perajudar-la. Estava segura que laseva desaparició tindria a veureamb els mafiosos. La Cris va feruna rialla. Com no hi havia pen-sat abans! Va buscar el mòbil perles butxaques i va trucar a en“Sherlock”. En Sherlock (es feia diraixí) era un noi bastant estrany.Era un fan d’en Sherlock Holmes ien sabia una mica d’això de deduir. Va quedar amb ell al vespre, albar de l’àvia d’en Sherlock. La Crishi va poder anar perquè els seuspares havien anat de festa ambuns amics.

En Sherlock era un personatgeestrany. Feia 1r d’ESO i era moltbaixet. Tenia uns cabells bruns icurts. Era molt prim i duia unesulleres arrodonides. Anava vestitcom en Sherlock Holmes i s’haviallegit tots els seus llibres en cata-là i en castellà. Tot i això era unnoi simpàtic.

— Hola Sherlock.

— Hola Cris. Per què em dema-nes ajut?

— Saps la Sandra de 2n A, la queva a la meva classe?

— Sí.

— Doncs ha desaparegut. Resul-ta que...

La Cris li va explicar tot fil per ran-da, li va ensenyar el diari de laSandra i en Sherlock va quedarbocabadat. Li va fer una abraça-da a la Cris de l’emoció.

— És el millor cas que mai m’hanproposat! T’ho faré gratuïtament.Mira penso que en aquell carrerópotser els mafiosos hi tenen el caui que, segurament, allà hi tenenla Sandra. El cas és que tu podri-es anar a investigar-ho, no?

— Com?

— Demanem a en Pep que faci delladre i llavors els mafiosos et sal-varan. Aleshores et podràs endin-sar al seu cau i podrem salvar laSandra! Mira demà a l’institut etduré un sobre amb les instrucci-ons, d’acord?

— D’acord. Bé, me n’haig d’anar.Adéu.

L’endemà a l’hora del pati enSherlock li va donar el sobre. Allàhi havia la llista de la roba quehauria de portar, etc. En Pep jasabia el que havia de fer.

A la nit, en Sherlock, en Pep i laCris van anar al carreró. Van fer elque havien planejat i un mafiósva salvar la Cris. Li va dir el mateix

que li devien haver dit a la Sandrai la va fer passar al cau. Allà hihavia la Sandra. Servia begudes iva veure la Cris. Van fer passar laCris a una habitació i li van dir ques’esperés. Ella va agafar el mòbil iva trucar a la policia. Un mafiós lava veure i s’hi va tirar a sobre. LaCris se’l va treure del damunt i vaagafar la Sandra. Van moure’s pertot el cau. Van arribar a la terras-sa i allà van quedar rodejades. EnCervantes va disparar la Cris i ellava caure al terra, inconscient.Quan ell anava a disparar laSandra, uns policies el van aturari van detenir a tots els mafiosos.Van portar la Cris a l’hospital. Persort no li havia passat res perquèen Sherlock li havia fet posar unpeto antibales. Només s’haviaposat inconscient pel cop a la pan-xa. La Sandra ho va explicar tot iva dir que va desaparèixer perquèja no volia robar i els mafiosos lavan raptar. Al final la Cris va sortirde l’hospital i van tornar tots capa casa sans i estalvis.

UMAÀngels Carulla - 4t ESOFinalista Categoria D

Era una tarda calorosa el dia quevaig sentir parlar per primera ve-gada a la meva mare sobre la pos-sibilitat d’anar a cercar el meupare a Barcelona, on va marxarquan tan sols jo tenia 6 anys perguanyar-se la vida. Ara jo en te-nia dotze i feia sis anys que no veiael meu pare. En Mohamed, el meupare va deixar Karubat, el nostrepetit poble africà perquè aquí eraimpossible trobar una feina dig-na i ben remunerada, que enspogués mantenir, i va marxar sen-se papers cap a la terra promesade la que tant li havien parlat, on

28

Lo G

rip

au

LiterarIES

tothom té les butxaques plenes ion abunda el menjar.

Mai ens havia parlat que treballa-va en cap de les seves cartes peròsí que explicava altres barbaritats;com que la gent parlava sola pelcarrer amb un telèfon mòbil, oque allí tothom anava amb saba-tes a tot arreu i que era normalque cada família tingués un cot-xe propi , o altres coses tan frus-trants com que construïen casesdamunt de les altres, deu ser queels falta espai.

La idea d’anar a veure el meu parem’embogia , tot i que la marem’havia dit que no em fes il·-lusions.

El meu pare em va posar el nomd’ Uma que significa retrobamenten Africà, i jo creia plenament enaquest mot.

L’endemà al matí, vaig agafar latauleta de fusta i caminant cap al’escola em vaig mirar els peusbruts i descalços , i vaig pensarque m’havia de comprar unes sa-bates per anar a Barcelona.

Les setmanes van passar i ja no-més quedava una setmana pelmeu aniversari, i li vaig demanarunes sabates a la mare.

Així va ser, el dia del meu aniver-sari unes sabates negres de sego-na mà lluïen davant la porta de

casa quan em vaig despertar, nopodia ser més feliç.

Tot i així, la mare em va dir queaquest no era l’únic regal, aque-lla mateixa nit salpàvem cap aBarcelona amb una pastera.

La mare s’havia gastat tots elsseus estalvis en aquell viatge.

Una gran alegria m’envaïa , aque-lla mateixa nit salparia cap a larecerca del meu somni.

Era fosc quan la mare em va des-pertar, tot el poble estava silen-ciós. Vaig agafar només les cosesmés necessàries, els llibres d’es-cola, perquè per mi eren un tre-sor i roba d’abric.

Vam sortir de Karubat, i jo me’lvaig mirar entristida suposant quetardaria molts anys a tornar a veu-re’l. Érem un grup d’uns trenta,fins i tot una mare amb un nadó.

Ens vam dirigir cap a la pastera ivam pujar, tot i que tan sols hi ha-via espai per a unes deu persones.

Les hores passaven lentes dinsaquell espai reduït , i ja no sentiaels peus a causa de la gelor de lanit freda al mig de la mar.

El nadó no parava de plorar i plo-rar, però al cap de dues hores elseu plor va callar per sempre, araeren els crits de dolor de la mareels que envaïen el silenci de la mar.

Quan em vaig despertar una llan-terna enfocava directament lameva cara, ja érem a Barcelona.Uns homes ens ajudaven a baixarde la pastera. La platja ja era ple-na dels cossos immòbils dels meuscompanys, i malauradament en-tre ells vaig distingir el rostre mo-rat i sense vida de la meva mare.

Només deu dels trenta que haví-em començat el viatge havíemconservat la vida. El rostre de lamare estava gelat quan el vaigbesar. El món em va caure a terra.

Però allí , entre mig dels plors, vaigdistingir la cara de l’esperança,vaig reconèixer el rostre morè ifamiliar del pare , inoblidablementera ell.

Vaig saltar els cossos morts delsafricans que no havien sobrevis-cut i vaig abraçar al pare.

Vam enterrar la mare, i poc des-prés vaig aconseguir els papers.

Barcelona no era la terra prome-sa on m’havia imaginat que tot-hom era feliç, era un lloc on tot-hom havia de lluitar pels seusproblemes, i allí ningú t’esperaamb els braços oberts, t’has deguanyar la vida lluitant dia a dia.

Però a poc a poc me la vaig anarfent meva. Ara sóc catalana i par-lo el català, i sóc assistent social,la mare estaria orgullosa de mi.

29

Lo G

rip

au

LiterarIES

Un experimentfuturístic retrocedintal passatVanessa Solé Pont - 2n ESO A1r premi Categoria C

En el museu de les llegendes, s’hi guarden les restesi els records més amens de les llegendes més anti-gues, per molts, llegendes desconegudes. Al museuhi ha un laboratori on s’intenta investigar alguna cosamés sobre les llegendes i les rèpliques dels personat-ges llegendaris. En el laboratori hi treballen 4 perso-nes: el Dr. Hands, l’aprenent Hellyn i els dos ajudants.

L’aprenent Hellyn és un noi de 18 anys. Fa molt tempsque té un somni i el vol fer realitat; clonar el petrifi-cat drac de Sant Jordi del museu de les llegendes.Però no s’atreveix a consultar-li al seu doctor, perpor que li digui que aquest pot ser un experimentperillós. Hellyn no ho creu així, tot i que desconeix elcaràcter del drac de la Llegenda de Sant Jordi, creuque si el domestica bé després d’haver-lo clonat, nohi ha d’haver cap inconvenient, i creu que seria unbon negoci; la gent pagaria molt per veure el dracde Sant Jordi en viu.

Hellyn cada dia arriba 1h abans a la feina, durantaquesta hora extreu cèl·lules del cos del drac i vaduent a terme el procés de clonació.

Passen 6 mesos fins que aquell dia, a les 9 de lanit(hora en què tanca el museu) descobreix dos ousde drac al seu laboratori. Hellyn li diu al doctor queavui es quedarà una estona més perquè ha d’acabard’enllestir uns assumptes. El museu tanca i quedasota el control de Hellyn Castor, el jove de 18 anysque acaba de fer realitat el seu somni: ha aconse-guit l’ou del drac de Sant Jordi, però una cosa noentén: Per què hi ha dos ous? Decideix marxar per-què es tard i els ous fa 1h que estan al mateix lloc,l’endemà intentarà investigar l’origen dels dos ous(en lloc d’un) i s’ho prendrà amb més calma.

L’endemà quan torna es troba un ou esquerdat i querodola amunt i avall de la taula. Hellyn va al WC. Decop i volta sent un soroll de closca d’ou; surt correntdel WC amb els pantalons abaixats i se’n va corrental laboratori: UN MINI CAVALLER ESTÀ DAMUNT ELTAULELL! Helly es queda sense paraules. No té unaexplicació raonable. Sent els passos del doctor Hands(és l’hora de començar a treballar). Hellyn agafa l’ousencer i el mini cavaller ple de sang i els tanca dins

una capsa de sabates. Mostra una cara com si reshagués passat:

— Bon dia Hellyn!

— Bon dia Hands!

— Ja va enllestir els assumptes anit?

— Sí, però crec que avui també m’hauré de quedaruna estona més.

— Tranquil, no hi ha cap problema, la qüestió ésque tanquis bé al marxar! Al museu hi ha peces moltvaluoses!

— Sí, ja ho crec

Arriba l’hora de tancar, l’hora del dia més espera-da per Hellyn. Destapa la capsa de cartró: EL MINICAVALLER S’HA FET MÉS GRAN I HA NASCUT UNDRAC! És clar, Hellyn ja ha descobert el secret:”Quan Sant Jordi va matar el drac amb l’espasa vanquedar cèl·lules de Sant Jordi dins el cos del drac”.

Hellyn creu que els dos éssers no poden continuar allaboratori, els hi descobriran; decideix endur-se’ls acasa.

Els cuida d’amagat durant molt de temps, els ali-menta... van creixent fins que el cavaller és com unnen de 5 o 6 anys i el drac és de la seva mida.

A casa ja no els pot mantenir, els veïns posarien quei-xes...

Després de pensar-s’ho molt, decideix de fer públicel seu experiment, i ho diu al Dr. Hands. Li semblauna idea meravellosa i diu que això s’ha de comuni-car a “la central dels grans científics”, immediata-ment. La central els ofereix un tancat on allí podrientenir els dos éssers. Feliciten el jove Hellyn pel seuenginy meravellós a l’hora d’aconseguir clonar cosagairebé impossible fins ara, i el que és encara mésimpressionant, és que ho ha aconseguit tot sol, sen-se l’ajuda de NINGÚ. Publiquen una revista anunci-ant la gran notícia.

Hellyn es fa famós, es parla del seu experiment ar-reu del món. Milions d’interessats s’arriben al tan-cat de “la llegenda de sant Jordi” (nom que li posaHellyn al recinte) i aprecien amb els seus propis ullsel que veuen. Es diuen els uns als altres:

ÉS IMPRESSIONANT: EL CAVALLER SANT JORDI I ELDRAC TORNEN A ESTAR VIUS!!! Gràcies al jove Hellyn.

30

Lo G

rip

au

LiterarIES

GitanaMaria Llanes1r premi Categoria D

Sensual, fa girar el vestit vermell.

Femenina, arruga el front i fa moure els negres ca-bells d’un costat a l’altre.

Apassionada, pica de mans i es deixa caure.

Ell acaricia orgullós la medalla d’or i la mira de dalt abaix.

Els seus cabells castany fosc llisquen suaument finsa l’alçada del pit. Una mirada que arrasa, plena demisteri s’acosta a poc a poc. Tan bruna, tanprohibida...mou la cintura al ritme del “tacatá!”.

Però quan abandona l’escenari i es treu el vestit ver-mell la Sarai torna a ser la gitana de sempre. Esclava dela casa, la família i el marit.

La seva àvia, la seva mare igual que ella no sabienllegir ni escriure. La seva vida es concentra a dinsd’aquella barraca netejant perquè quan arribi ell hotrobi tot perfecte. I si no...

D’aquí a mig any ella s’ha de casar amb un noi queconeix des de petita, gelós i malhumorat. No n’està

enamorada, però els seus pares ho volen així. I quanel besa...un gust amarg li recorre tot el cos.

Sovint, quan tothom ja és a dormir, surt a la plaça is’asseu en un banc. Mira cap al cel com si algú, moltamunt, l’estigués escoltant.

“ El flamenc, de tot això, és el que més m’importa.Com m’agradaria arribar a ser una gran “bailaora”. Ique la gent em conegués i m’adorés. El flamenc elporto a la sang, el sento i l’estimo. Però sempre queel ballo, ells m’han de controlar”

I amb els ulls plorosos torna a casa i sense fer sorolles fica al llit. A la nit és quan més li agrada aquellabarraca, quan no se’ls sent.

No és que no s’estimi a son pare i a son tiet. Peròsempre es repeteix la mateixa història. Crits masclistesi bufetades plenes d’odi. La mare per terra i els nensplorant.

A ella li agradaria poder acabar amb aquesta vidaen què està atrapada. No entén com tantes gitaneshan estat callant, aguantant aquest dolor.

Però és clar, si marxa de casa estarà violant unes tra-dicions molt antigues i autèntiques. Si marxa perdràla família i perdrà el seu consol més gran, perdrà elflamenc.

Per això... és igual. La Sarai es queda aquí al barri ontots són com ella. I amb una cançó de Camarón defons, uns ulls negres plens de llàgrimes i unes manstremoloses diu adéu a tants somnis.

Avui , divendres, torna a pujar a l’escenari...

Sensual, fa girar el vestit vermell.

Femenina, arruga el front i fa moure els negres ca-bells d’un costat a l’altre.

Apassionada, pica de mans i es deixa caure.

31

Lo G

rip

au

LiterarIES

Em plau, d’atzar, sortir a viatjarfora, en un món llunyàon pugui expressar-mesense res callar-me.

Estefania Lozano - 4ESO

Em plau, d’atzar, estirar-me en el llit,agafar un paper i sentir,escriure el que el meu cor em vol dir,adormir-me amb paper escrit en el meu pit.

Sandra Berdaguer - 4 ESO

Em plau, d’atzar, anar de festa i ballar,arribar i somiar, i al matí no despertar.I esperar la tardaper amb la colla estar.Que bonic és parlaramb la gent en qui pots confiar.

Maria Ibàñez - 4 ESO

Em plau, d’atzar, estimar i passejar,escoltar i ser escoltada.Em plau somiarperò no sempre despertar.

M. Amàlia Contreras - 4 ESO

Em plau, d’atzar, somiar amb les nostres caminadesen aquelles boniques nit estrellades;contemplar la teva mà suauperquè em senti tranquil·la i en pau.

Ester Minguella - 4 ESO

Em plau, d’atzar, donar una volta i pensar.Amb la llibertat somiar,i contra la fam lluitar.Em plau, d’atzar, contra la violència anar.

Karla Solsona - 4 ESO

Em plau, d’atzar, sortir de nit,passejar sota les estrellesque el cel fa que siguin tan bellesi recordar aquells dies en què tot tenia sentit

Maria Giribet - 4 ESO

Em plau, d’atzar...Em plau, d’atzar, sortir de festa,divertir-me sens parar.Però amb els vells recordsno hi paro de pensar

Montse Freixes - 4 ESO

Em plau, d’atzar, poder volar,però és clar, per manca d’alestot m’ho he d’imaginar!

Anna Badia - 4 ESO

Em plau, d’atzar, anar a rondarquan no puc parar de pensarque en aquest món hi hauna noia per estimar!

Francesc Berenguer - 4 ESO

Em plau, d’atzar, navegar sense pararsobre el blau que puc observar,perduda, sense rumb,al mig de l’oceà.

Anna Quesada - 4 ESO

Em plau, d’atzar, somiar en llibertat,somiar com quan era petita amb felicitat,tindre aquells sentimentsdels nens petits quan estan contents.

Olga Targa - 4 ESO

Em plau, d’atzar, sortir sota el sol ixent,pensant en el presenti que s’aturi el tempsrecordant aquell moment.

Sandra López - 4 ESO

Em plau, d’atzar, estar amb els amicsper disfrutar els moments alegres i els trists,però de solitud també tinc necessitat,perquè em plau la intimitat.

Joel Visa - 4 ESO

Em plau, d’atzar, sentir sons sens parar;m’embriaguen les notes sens descansar.Però en les matinades endormiscadesnecessito el silenci per pensar.

Lídia Guim - 4 ESO

32

Lo G

rip

au

Temes oberts

Els documentals són una ma-nera molt fàcil de poder veure lescoses que ens envolten. Gràcies aaquests sabem totes les classesd’animals que hi ha al món, lesformes de vida dels primitius, elsterritoris on vivim, les diferentscultures, la gastronomia, les ma-neres de viure dels rics i dels po-bres, de música, etc.

Però a la televisió no se’n veuengaires de documental, tret delCanal 33 que en posen un cadadia; jo trobo que aquests ense-nyen molt a la gent i l’únic quefiquen en molts canals esteleporqueria que només mostrala vida de gent rica i famosa quees guanya diners fent coses absur-des i sense gens d’esforç. Crec quealguns canals de televisió hauriende posar més documentals i fins itot posar-ne perquè a Antena 3mai no s’ha vist un documental.Els nens petits aprendrien moltmés, i així la gent no es queixariaque els petits miren molts progra-mes de teleporqueria.

Alba Solsona- 4 ESO

El canal Segarra-Garriguesestà donant molt a parlar durantels últims anys, i concretament enels darrers mesos; es parla d’uncanal germà al d’Urgell, però nod’un reg d’extensió sinó d’un regde subsistència, però el problemano està aquí. Crec que els que te-nen a les mans tirar endavantaquest projecte, donen més im-portància a uns ocells que algunsno se’ls veu per cap lloc, que nopas a la subsistència de l’agricul-

Opinions per a tots els gustostura de secà que en aquesta zonaés molt seca, però la gent de peuno se’ls dóna importància ni res-pecte.

Xavier Capdevila - 4 ESO

Des de fa molt temps, el racis-me sempre ha sigut un dels te-mes més propers que hem tingutels humans. Per desgràcia, el ra-cisme sempre ha estat constant enla nostra vida quotidiana . Aquestfet ha causat molta violència i in-sults contra la gent emigrant, ésa dir, de diferent raça. Moltsd’aquests insults són provocatsper la gent de raça blanca contrala de raça negra, que a vegadeshan acabat amb la mort de mol-tes persones emigrants sense ellstenir-ne la culpa, només pel fet detenir la pell de diferent color.

Jo crec que pot haver-hi personesracistes, a conseqüència d’algunsproblemes que hagin tingut abansamb persones emigrants, però elque no tolero és que els insultin oels peguin només per tenir dife-rent color de la pell. Això s’hauriad’acabar d’una vegada. Pot haverpersones racistes per conflictes obaralles que amb un temps pas-sat s’havien produït , i jo sóc elprimer que els entenc, ja que tam-poc els emigrants són uns sants;n’hi ha de bons però també dedolents.

En definitiva, són problemes queestan en aquest món des de sem-pre, i que mai s’acabaran solucio-nant.

Marc Darbra - 4 ESO

Últimament, el govern s’ha ficatmolt fort amb tot el relacionatamb el tabac. A les zones públi-ques volen prohibir que s’hi pu-gui fumar, com a molt adequaranunes zones restringides. L’any queve els bars hauran de tenir unasala per a fumadors a part de lade no fumadors.

Penso que estan bé aquestes res-triccions, sobretot en els restau-rants perquè em molesta molt quequan estic menjant a la taula delcostat estiguin fumant. Tot i així,crec que no és un bon mètode perevitar de fumar, sinó tot el con-trari, com menys et deixen més hofas. Jo em faig una pregunta, noseria més fàcil tancar les taba-caleres? O és que ja els interessaaixò?

Joel Visa - 4 ESO

Últimament els accidents detrànsit entre els joves són moltfreqüents. Arriba el cap de setma-na i surten de festa, però passadala nit toca agafar el cotxe i moltsd’aquests joves han consumit al-cohol o d’altres substàncies.Aquesta és una de les primerescauses dels accidents, entre d’al-tres. Però el pitjor de tot és que alcotxe hi van més persones i no enmor sol una sinó tota la restad’ocupants.

Jo formo part d’aquests joves i toti que no tinc cotxe reconec quemés d’un cop he pujat amb algúque havia pres alguna substànciai he posat amb perill la meva vidaconfiant-me que a mi no em pas-saria, que no tindria cap accident;

33

Lo G

rip

au

Temes oberts

i això és mentida perquè em potpassar a mi igual que li pot pas-sar a algú altre. Per tant, la mevapregunta és: els joves en generalpensem davant de circumstànci-es com aquestes que estem po-sant en perill la nostra vida i devegades la dels altres?

Maria Giribet - 4 ESO

L’altre dia va sortir una notícia,que cada dia és més corrent a lanostra vida quotidiana. Un home,sota el efectes de la droga, vamatar la seva dona i els seus dosfills, de dos i set anys, a cops demartell, i tot perquè la seva donano li volia donar diners per com-prar cocaïna.

Però el que no entenc és com po-den dormir tranquils els jutges, jaque encara que la víctima hagiposat més d’una denúncia contrael seu espòs, les desgràcies ocor-ren igual, i després diuen que lajustícia sempre acaba posant ca-dascú al seu lloc.

Ester Minguella- 4 ESO

Fa pocs dies vaig veure una notí-cia a la televisió que em vaimpactar. Un estudiant d’uns 15anys s’havia intentat suïcidar perla pressió dels seus “com-panys” (si així se’n poden consi-derar) d’institut. Hi ha persones,

com el cas d’aquest noi, que te-nen caràcters molt introvertits, tí-mids i als quals els costa comuni-car-se amb altra gent, i això és ungran problema, sobretot si etsadolescent. Un jove necessita sor-tir, esbargir-se, passar-s’ho bé...

Els companys de classe del noisempre se’n reien, li feien malespassades, comentaris i escrits demal gust... i ell anava aguantant iaguantant, menjant-se la bola finsque al final s’arribà a creure queel que li deien era veritat.

Ell, fart de tot això, no hi veié capsolució. Llavors fou quan s’inten-tà tirar al canal.

Gràcies a Déu no ho aconseguí,però a ell tot això li repercutirà entota la seva vida.

Jo opino que molta gent, al veurela notícia, s’indignà i pensà quecom hi podia haver gent quepressionés tant a un noi fins alpunt d’un intent de suïcidi.

Tot això ocorregué prop de casanostra, però potser no ens estemadonant que en aquest centre hipoden haver persones que es tro-ben en la mateixa situació i quenosaltres, conscientment o in-conscient, les estem pressionant.En el fons tots som iguals, pertant, tractem-nos iguals.

Judit Aluja- 4 ESO

Els PPCC estenen la seva nació deSalses a Guardamar i de Fraga aMaó. La nostra llengua és elcatalà, una llengua mil·lenàriaprovinent del llatí, a la qual moltespersones o règims han intentat su-primir sense èxit, gràcies al poble.

A molts punts d’Espanya , als ca-talans no ens tenen ben vistos, jaque creuen que volem el mono-lingüisme, i això no és cert. El quenosaltres volem és el plurilin-güisme, i pensem que com mésllengües aprèn un poble més llunypot arribar. L’únic que no prete-nem és que l’ús del castellà noaixafi la nostra llengua. Hi hamolts espanyols, en especial polí-tics, que es manifesten contra l’úsdel català a les escoles, o a altresusos com els cartells d’informació.

A Catalunya parlem el català, i atot arreu hem d’exercir aquestdret, igual que a França el francèso a Espanya el castellà, i si no elfem servir per donar classes o in-dicar llocs desapareixerà.

Hi ha moltes indústries que no espreocupen per etiquetar en cata-là, i també pel·lícules que no sóntraduïdes al català, i això hauriade canviar, la Generalitat hauriade pressionar-los, i fins i tot elscatalans hauríem de fer boicotsa les indústries que no respectinla nostra llengua.

Àngels Carulla - 4 ESO

34

Lo G

rip

au

HistòrIES i cinema

El regnedels celsPassejant pel pintoresc pobled’Ayerbe, molt a prop dels límits en-tre Osca i Navarra, trobareu en algu-nes botigues reminiscències del ro-datge de l’última pel.lícula de RidleyScott: pàgines dels diaris, esbossos dedecorats fets per gent de la localitat…Diuen que aquest film, “El regne delscels”, ha provocat un notable incre-ment de les visites turístiques a lazona, especialment al castell deLoarre, on se situen algunes de lesescenes. Un diria, un cop vist el pro-ducte, que, malgrat la innegableespectacularitat de les batalles, lapresència de grans actors i un ritmeque sap entretenir l’espectador, estàmolt lluny de la qualitat dels escena-ris que ha triat. El director ens ofe-reix uns personatges excessivamentesquemàtics, dividits rudament enbons i dolents (en aquest cas, parti-daris del diàleg i la tolerància per uncostat ; fanàtics religiosos i bel.licistesper l’altre). Sobretot, crida l’atencióque el protagonista, Baliant, siguicapaç en menys d’un any de fer unaespectacular metamorfosi: d’humilferrer de poble, es converteix en unconsumat i savi especialista enpoliorcètica i estratègia militar.

El castell, però, no pensa pas dece-bre-us. Si us hi apropeu amb auto-mòbil, segurament experimentareualleugeriment després de passar la lo-calitat d’Osca, ja que la circulació dis-minueix notablement i la carretera estransforma en un seguit de rectes in-finites. I les rectes continuen, entrecamps i més camps, després d’aga-far la desviació que us conduirà alcastell. Deixareu a la vostra dreta lalocalitat de Bolea, amb la seva mag-nífica col.legiata renaixentista, i, des-prés d’unes quantes rectes més, arri-bareu al poble de Loarre. Aquí , caldir que el màrketing supera la reali-tat, ja que tot i que teòricament lalocalitat té dues o tres esglésies im-portants, indicades a les guies turís-tiques i a l’entrada del poble, segu-rament haureu de preguntar quanfan missa si voleu veure’n alguna. La

majoria de la gent, però, no reparaen aquests detallets i enfila directa-ment el camí del castell.

La situació canvia ara de forma re-marcable. Les rectes han desapareguti la carretera tira cap a dalt, fent unsrevolts cada cop més tancats. Això noobstant, els vostres esforços es veu-ran recompensats, a mesura que usaneu apropant, per les magnífiquesvistes del monument. Començada aconstruir en època del rei Sanç III elMajor de Navarra (S.XI), la fortalesava tenir un paper destacadíssim en larecuperació d’Osca per part dels cris-tians, regnant a l’Aragó Pere I, ja quedes d’allí i des de Montearagón, si-tuada a l’altra banda de la ciutat (unavista d’allò més impactant, i sensenecessitat de deixar la carretera naci-onal), es domina perfectament totala “Hoya de Huesca” (així es diu lacomarca). Loarre es va anar ampliant,es va transformar en monestir, peròva acabar perdent importància al des-plaçar-se la frontera cap al Sud i notenir ja funcions defensives. Actual-ment, amb la seva magnífica murallaexterior, torres, capelles, patis…se’lconsidera un dels castells europeusmés ben conservats d’aquell període,és a dir, dels temps del Romànic.

Arribats al vostre destí, observareuque la política turística aragonesafunciona aquí a ple rendiment, afor-tunadament per a vosaltres. Dispo-seu d’aparcament gratuït, lavabosgratuïts i fins i tot la visita, si no vo-leu fer-la amb guia, és gratuïta, com

també ho són els prospectes informa-tius que us la facilitaran. Tampoc fal-ten el bar, el restaurant i la botiguetade souvenirs que, òbviament, ja nosón gratuïts.

Us trobeu exactament a les primeresestribacions dels Pirineus. Diuen queels monjos van marxar de Loarre per-què hi feia massa fred; saber això ésforça interessant pel turista que viat-ja durant els calorosos dies del nos-tre estiu. Aprofiteu en tot cas perdonar voltes als murs, endinseu-vosper les escales de caragol (algunessón bastant fosques i no va mala-ment una llanterna), les torres, els pa-tis, les capelles…Segurament ho tro-bareu divertit (i no cal dir que elsamants de l’art hi sabreu apreciarmoltíssims detalls interessants), en-cara que potser algú pensarà que, alcapdavall, només són quatre pedres,o un símbol del poder de les classesdominants… Arribats a dalt, a l’ano-menat “Mirador de la reina”, podeugirar la vostra vista cap a les munta-nyes o mirar endavant i descobrir totala plana als vostres peus: poblets,turonets aplanats, ermites sobre lesmuntanyes, l’embassament de laSotonera i, sobretot, un verdimmens…Qui sap si llavors compren-dreu per què Baliant, l’heroic prota-gonista del film d’Scott, s’estima méstornar a la llar natal que continuar laseva brillant carrera militar a les Cro-ades.

Guillem Closas i Serrano

35

Lo G

rip

au

TeatrIES

Un any més, la temporada teatralde l’IES Lo Pla d’Urgell de Bellpuigha assolit – amb nota alta- elsobjectius bàsics marcats a l’inicidel curs. El primer grup, formatper alumnes de 4t d’ESO, ha tas-tat el món teatral a través d’uncrèdit variable al segon trimestre.La possibilitat d’aprendre diversestècniques teatrals i de veure tea-tre en directe (a Lleida, a Bellpuigi a l’auditori del Vendrell) els haservit per saber encarar-se a untext teatral des de moltes òpti-ques. A la seva manera, es vanestrenar a la festa nadalenca quees va organitzar el dia 22 de de-sembre al teatre Armengol deBellpuig amb un parell de gagsteatrals improvisats a classe. Elcurs vinent els espera assumir elpaper de representar l’Institut ar-reu de Catalunya. De moment ja

EL TALLER DE TEATRE:

Ambaixadors de l’Institutarreu de Catalunya

hi han posat el seu primer gra desorra.

L’altre grup –barreja d’alumnes de1r i 2n de batxillerat- s’ha moguttot l’any revisant i assajant diver-ses propostes per poder portar adiferents espais teatrals. La prime-

ra cita era la participació a la XXaMostra d’Arts Escèniques de se-cundària de les terres de Ponent ide les comarques tarragonines. Elgrup convidat, Les enfants dureflexe, venia de Perpinyà desprésde fer un intercanvi amb l’IESMaria Rúbies de Lleida. L’allotja-ment va ser a l’alberg Santa Mariadel Mar. El dia 25 d’abril l’Audito-ri Pau Casals del Vendrell acolliala inauguració de la mostra. Aprop de dos-cents alumnes assis-tien a la trobada que s’allargavados dies més. Els dies 25, 26 i 27d’abril, acompanyats d’uns diesprimaverals immillorables, vamaprofitar l’espai de l’Auditori perpresentar muntatges d’estils i gè-neres molt variats arribats depoblacions com Lleida, Valls, Cer-vera, Reus, Balaguer, Bellpuig iAlcover. Els organitzadors van pro-

36

Lo G

rip

au

TeatrIES

gramar, a més, una xerrada-col·-loqui amb l’actor i director de te-atre Ramon Molins. Bellpuig ha-via estrenat l’obra “Spotmania” apartir de textos de Carles Alberolai Roberto García. El temps convi-dà a remullar-se els peus a la platjai a fer una visita guiada a la Casa-Museu de Pau Casals.

Cal dir que els darrers retocs al’obra ja s’havien fet uns diesabans aprofitant la diada de SantJordi. El muntatge s’havia presen-tat, en una doble sessió, als alum-nes i professors de l’Institut. L’es-pai escollit per a l’ocasió va ser elTeatre Armengol. Poc després dela mostra de secundària, vam serconvidats a la 1a Trobada de Tea-tre de Centres d’Ensenyament Se-cundari de Lleida, que se celebràels dies 6 i 7 de maig, al col·legiL’Anunciata-Dominiques. Hi vanpresentar les seves propostes te-atrals l’IES Màrius Torres amb“Presoners de la imatge”, l’IESRonda amb “Homes!”, l’IESGuindàvols amb “El fantasma del’òpera”, el col·legi Claver amb “Lacomèdia de l’olla” i el col·legiL’Anunciata-Dominiques amb“Quatre llunes i un sol”. L’IES LoPla d’Urgell, a més d’oferir l’obra“Spotmania”, va participar en ta-llers diversos i va compartir undinar de germanor. Aquesta tro-bada, batejada amb el nom deGROTTESCO, vol tenir continuïtaten posteriors edicions amb la in-corporació de nous grups de tea-tre vinguts d’arreu d ela geogra-fia catalana i espanyola.

Mentre continuàvem amb nousaspectes de creació teatral, es vaenviar el vídeo a la campanya “Elpaís a l’escola” d’Acció Escolar delCongrés de Cultura Catalana, ambseu a Barcelona. La sorpresa va serquan se’ns va comunicar que ha-víem estat seleccionats per a les

semifinals d’entre un total de 60propostes arribades de totCatalunya. Nou grups actuaríemal SAT Sant Andreu Teatre durantels dies 17, 18 i 19 de maig. Eltaller de teatre de Bellpuig vacompartir autocar amb el grup deteatre de les Dominiques deLleida, els quals també havien ar-ribat a les semifinals. Vam actuarel dia 17 de maig a la tarda en unambient poc propici i pressionatsper la mirada d’un jurat que nodemostrava cap mena de senti-ment humorístic vers l’obra. Noobstant això, pocs dies desprésens comunicaven que passàvem ala final que s’havia de celebrar el

dissabte 11 de juny al Teatre LaFaràndula de Sabadell. Com a mí-nim, teníem assegurat el tercerpremi.

Atabalats pels exàmens de sufici-ència i per les darreres classes depreparació de la selectivitat, i sen-se tenir més temps per a assajos,arribava el dia clau. L’organitza-ció havia canviat, a darrera hora,el lloc i el dia de la final. El dissab-te 18 de juny l’expedició bellpu-genca es desplaçava fins a la ciu-tat comtal amb la il·lusió dalt delsnúvols. Només tres grups havienpassat a la final. El teatre Romea,enclavat al carrer Hospital, acolliala final de la 26a campanya “Elpaís a l’escola” en les modalitatsinfantil i juvenil. Malgrat la insu-portable xafogor que regnava atot l’edifici –a excepció de platea–les obres de teatre van començaramb un cert retard. Primer va

37

Lo G

rip

au

TeatrIES

tat del text, al correcte ritme d’in-terpretació i a la bona sincroniadels efectes luminotècnics i so-nors. Santa Coloma de Queralt iRoses es repartien el primer i eltercer guardó respectivament. Amés de l’escultura de record peral grup, se’ns lliurà un diplomaacreditatiu i un val de 400¤ depremi per a l’Institut. Un cop fe-tes les fotografies a l’espai del Te-atre Romea i havent traslladat elmaterial escenogràfic per les Ram-bles, l’autocar retornava –escla-tant d’eufòria- cap a les Terres del’Urgell. Un any més manteníemel llistó ben alt. Ara ja només ca-lia esperar les noves actuacionsprevistes per a la tardor: la FestaMajor de Bellpuig i el Concurs deTeatre Juvenil “Vila de Gràcia”. Totun nou repte, sens dubte.

Joan Cornudella OlivartDirector de Teatre

actuar l’IES Illa de Rodes de Rosesamb l’obra “Lisístrata” de Rohode;després l’IES Lo Pla d’Urgell ambel muntatge “Spotmania” i tancàel concurs l’IES Joan Segura i Vallsde Santa Coloma de Queralt ambl’obra “Terra Baixa” d’ÀngelGuimerà.

Després dels parlaments de rigor,els membres del jurat van acabarde deliberar pressionats pel bonnivell interpretatiu dels diferentsgrups participants. L’IES Lo Plad’Urgell aconseguia el segon pre-mi del Concurs de Teatre Juvenilde Catalunya gràcies a l’originali-

38

Lo G

rip

au

Entreteniments

1.- L’oblit del carnet

Una persona es deixa el permís deconduir a casa. No para en un pasa nivell, no fa cas d’un senyal dedirecció prohibida i viatja tres tra-vessies en direcció contrària perun carrer de sentit únic. Tot aixòho observa un agent de trànsit, elqual, però, no fa el més petit in-tent d’impedir-li-ho. Per què?

2.- L’enigma de la muntanya

Al cim d’una muntanya trobem unbarret, una bufanda i una pasta-naga. Ningú no ha llençat a terraaquests tres objectes, però és deltot lògic que es trobin junts enaquest indret. Quina n’és l’expli-cació?

3.-Un enigma selvàtic

Què passa a la selva africana cadadia, fins i tot els festius, de 4 a 6de la matinada?

4.- L’enigma d’Adam i Eva

Dos vellets es moren i van direc-tament al cel. A la porta es tro-ben amb sant Pere, que els con-cedeix un desig per la immensabondat que va mostrar en vida laparella. “El que ens fa més il·lusióés conèixer Adam i Eva”, responla parella. “Desig concedit! Estanen aquell edifici”, replica santPere, indicant una enorme cons-trucció. En entrar-hi, es troben enuna nau enorme on centenarsd’homes i dones nus responen alnom d’Adam i Eva. Després d’uncert temps, la velleta bondadosadiu: “Fixa’t, home, són aquells!”Com els ha pogut reconèixer?

Una ració d’enigmesLluís Segarra

5.- L’enigma del diluvi

Quants exemplars de cada espè-cie animal va recollir Moisès a laseva arca?

6.- L’enigma del músic

Un músic de l’antiga Grècia vamorir després d’haver menjat persopar un abundós plat de patatesi fumat un bon puro. Com es deiaaquest famós músic grec?

7.- La tempesta d’una nit d’es-tiu

Fa anys i panys, en un acollidor icàlid poblet mediterrani, a mitja-nit va caure una tempesta esgar-rifosa. És possible que 72 horesdesprés en aquell poblet tan bo-nic gaudissin d’un temps assole-llat?

8.- L’enigma eclesiàstic

L’Església catòlica permet que unhome es casi amb la germana dela seva viuda?

9.- Sembla mentida però ésveritat

Tres persones d’allò més grassestraspassaven una gran avingudasota un paraigua de mida normal.Com és possible que no es mu-llessin?

10.- Una nit freda

La Matilde torna a casa una nitfreda i ventosa i s’escau que liqueda un sol misto. Damunt lataula hi ha una espelma, una tor-xa a la llar de foc i l’escalfador ésapagat. Què hauria d’encendreprimer?

Troba el nom de 15 objectes habituals que hi ha a l’insti

Jaume Orteu - 4 ESO

B U R E T A B C A R O B A L U C L A C L

L M P S R T I J O M M N P I P R O S A I

S C O C O S E N M U L A R S F B E A R S

E J L I N A S O A K C T O M E I B R I C

I I L U M I N A T E L E V I S I O O M R

D R I C O P A S D E L P I M I E R D J A

E A R S T U R J S K L I A O E I R A L M

P D N O P S B E C D E P R S T U A I P Q

O N V R S T R A S S A L E M I N D P A L

L E O N A O R D A O V B I G B V O O B L

C L B J S L I M O L R L L R A S R C T O

I A L I M M O R D I N A D O R K C O D E

C C T R S T W X Y A I E Z R T I T T A L

N S E O A M J K S T A M B C J N K O O D

E A B F A C P A T E R H L D M I E F N F

O G A M N E O H P I R I O K U J E R K S

39

Lo G

rip

au

Entreteniments

Endevina qui som.Alumnes del Crèdit de Revista de 4ESO

1. Començament del dia a la capital del Solsonès. a. Jaume Orteu

2. La tenim repetida a 4rt. b. Maria Giribet

3. Te la pots fumar a 4rt A. c. Xavier Capdevila

4. La de les grues. d. Mireia Ayguadé

5. Al començament del poble, amb la bicicleta. e. Sergi Martí

6. Rínxols d’àngel. f. Alba Solsona

7. Aigua de........ ja ho tens! g. Joel Visa

8. Ve de Vilanova però no arriba a santa. h. Sandra López

9. La reina del rap. i. Sandra Berdaguer

10. Esmolet de cap-i-cua. j. Marc Garcia

11. Pagesa de Belianes de pic punxegut. ( Judith Aluja ) k. Marc Darbra

12. Dibuixa una garsa en un marc. l. Sónia Sans

13. Vida al mar i al cel. m. Anna Molet

14. El guardià de l’estany. 15. Big foot, la torre de Barbens. n. Ester Minguella

16. Parent llunyà de la targeta de crèdit. o. Àngels Carulla

17. Pastoret de l’hort d’Esterri. p. Marcel Vidal

JòkerA veure si saps trobar la paraula jòquer per a cada grup de frases:

Dóna’m un cop de ......... , per netejar el terra.En Miquel s’ha fet una ferida a la ......... .Aquest quadre necessita una ......... de pintura.Tinc la ......... trencada en fer pastissos.

Gal·la Torra - 1r ESO B

Al bosc he plegat 21 ......... sense quasibé haver plo-gut.Al cotxe vell li han caigut uns quants .........A casa meva hi ha una escala de .........

Jaume Farré - 1er B

A la Maria li fa mal el .....Em vaig fer mal amb el ..... de l’agulla.El ..... del grup era molt guapo.

Tatiana Gómez - 1er B

La ......... ha portat l’Enric a casa a dinar.La ......... vermella està pansida.La Montse té l’estoig de color .........

Sara Berenguer - 1er B

40

Lo G

rip

au

Entreteniments

A R P I P O R T A D A C U T TC E P I T I U V Q A R I P I IB C O L U M N A R I S B C U TE R J O A B U E M R E T N G UD I O P R P I I B M E R O R LI A P U B C R O N I C A T C AT T I A E S Q I A A M S I I RO I N A S W A R C S A O C A AR R I E N U T I E L R N I M NI A O O N A M U W D E I A R AA T L G I T A A A A A E A V DL E U B R A L R R M S C R A UR A O A A M V S D I E C C L AP N T C S E I R N R O E A I II N T E R N A C I O N A L P O

Paraules: portada, columna, editorial, opinió, internacional, redacció,sumari, crónica, noticia i titular.

Troba 10 mots que fan referència a les diverses sec-cions d’un diari.

Sònia Sans i Mireia Aiguadé - 4 ESO

Respostes als 10 enigmes:

1.- La persona va a peu, no amb cotxe.2.- Un grup d’excursionistes va utilitzar elstres objectes per a fer un ninot de neu.3.- Dues hores.4.- Perquè cap dels dos no té melic.5.- Cap. L’arca era de Noè, no pas de Moisès.6.- A l’antiga Grècia encara no es coneixienles patates ni el tabac, per això aquest músicno va existir.7.- No, perquè 72 hores després tornava aser de nit.8.- No ho pot fer perquè és mort.9.- Perquè no plovia.10.- Sens dubte, primer de tot el misto.

Solucions Jòker: Mà, Cargols, Cap, Rosa

Solucions

Setena promoció LOGSE

41

Lo G

rip

au

Còmics

Vanessa Solé - 2n ESO A

42

Lo G

rip

au

Còmics

Ori

ol

Jové

Ort

iz -

1r

ESO

C

43

Lo G

rip

au

Còmics

Marta Vidal Ximenos - 2n ESO A