Inici✹ Llibres Col·leccions Autories Notícies Activitats Als mitjans EcoediciInici / Llibres / Col·leccions / Llibres per la Unitat Popular / Llums i taquígrafs Atles de la corrupció, el frau i la impunitat als Països Catalans

Llums i taquígrafs Atlesde la corrupció,el frau i la impunitat als Països Catalans

30.00€

ISBN: 9788486469955 Col·leccions, Llibres per la Unitat Popular, Periodisme Temàtiques: atles, corrupció, CUP, frau, impunitat

Informació addicional Any 2016 Autoria Àlex Romaguera, David Fernàndez

Llums i taquígrafs és un Altes sobre la corrupció als Països Catalans. Coordinat per David Fernàndez i Àlex Romaguera, i amb la participació de més de 70 persones, 4 volums completen aquesta caixa negra de la corrupció, el frau i la impunitat. El llibre s’inclou en la col·lecció Llibres per la Unitat Popular.

“El combat contra la corrupció és fonamentalment un combat ètic, polític i sociocultural”, Xavier Vinader.[Volum I] Llums i Taquígrafs. Causes, costos i efectes de la corrupció, el frau i la impunitat[Volum II] Temps de canalles. Geografia, cartografia i toponímia de la corrupció als Països Catalans[Volum III] Afònics. Veus contra el silenci.[Volum IV] Fent fora la màfia. Guia i recursos per combatre la corrupció

Etiquetes de notícies

Alexander Alland Jr. aniversari antiracisme antropologia Catalunya conte Cuba còmic social denúncia desnonaments diplomàcia

discriminació ecoedició Economia social i solidària editorial Eduardo Galeano estudi etnogràfic ETA feminismes fotografia Gustavo Duch

habitatge habitatge digne infantil informe invisibilització Lúa Todó Madrid Mari Luz Esteban moroak one nation pah

PAH Barcelona PAH de Barcelona policia racisme rafa burgos repressió resistència no violenta Santiago Alba Rico Sonia Alland SOS Racisme

Torroella de Montgrí two states Vilafranca

Cerca per Temàtiques

academia agroecologia alimentació Amazig anticapitalisme antiracisme antropologia

autodeterminació dels pobles Cabo Verde corrupció Cuba decreixement disseny ecologia ecologisme energies

ETA etnografia Euskal Herria feminismes Guerra Civil Haikus ICA investigació social Literatura

lésbica Llatinoamèrica llibres mines antipersona Nord d’Àfrica PAH periodisme poesia Presó psiquiatrización punk racisme

religions Residu zero Sahara Sant Jordi sobirania alimentària subcultures tribus urbanes urbanisme violencia

Subscriu-te al nostre butlletí si vols rebre novetats i activitats de Pol·len edicions.

Butlletí Pol·len

Seccions Drets Llibertats Política Economia Territori Internacional Expressions Impressions Portada Portada A fons Comunitat Directa Entrants L'espina Estirant del Fil Al peu del canó MirallsCruïlla Impressions Roda el món Poca Broma Expressions Indirecta Indirecta

Política

"El finançament polític era la causa de la impunitat amb què actuaven Millet i el seu equip"

Joan Llinares va prendre el comandament executiu del Palau de la Música arrandel cessament de Millet i Montull, l'any 2009. Dimarts passat, va comparèixer en el judici per explicar la gestió fraudulenta dels exresponsables de la institució

Al judíci, Llinares també va assegurar que va proposar que el Palau es presentés com a acusació particular contra Convergència Democràtica, però l’aleshores president interí de la institució, Josep Maria Busquets, s’hi va negar La Veu PV

Àlex Romaguera David Fernàndez 31/03/2017 Joan Llinares, que l’any 2009 va prendre el comandament executiu del Palau de la Música

Catalana arran del cessament de Fèlix Millet i Jordi Montull, va comparèixer dimarts passat en el judici contra el saqueig perpetrat a la històrica institució cultural. Entre altres revelacions, Llinares va explicar la trucada que va rebre de l’exconseller de Convergència Felip Puig interessant-se pels convenis amb la Fundació Trias Fargas –avui CatDem-, vinculada al partit nacionalista. Aquella trucada i la quantitat de comptes corrents que va trobar a nom del Palau, va dur-lo a encarregar a la consultora Deloitte una auditoria per aclarir la situació financera de l’entitat.

Segons va explicar Llinares en la seva compareixença, el dubte es van esvair quan, entre la documentació recopilada, es van trobar anotacions de Millet i Montull on Puig apareix citat quan es parla d’obres i requalificacions, informació sobre els convenis del Palau amb la Trias Fargas i dadesdels diners en què apareixia l’empresa Ferrovial i “pagaments a Daniel”, amb al·lusió a Daniel Osàcar, extresorer de CDC. A preguntes del fiscal Emilio Sánchez-Ulled, Llinares també va assegurar que, davant d’aquestes evidències, va proposar que el Palau es presentés com a acusació particular contra Convergència Democràtica, però l’aleshores president interí de la institució, Josep Maria Busquets, s’hi va negar.

El Cas Palau continua amb la resta de compareixences per esbrinar on anaven a parar lescomissions provinents de Ferrovial i altres empreses adjudicatàries

En aquests moments, el Cas Palau continua amb la resta de compareixences per esbrinar on anaven a parar les comissions provinents de Ferrovial i altres empreses adjudicatàries, que segons Llinares no eren del 3%, sinó del 4,5%, del qual l’1,5% es quedaven al Palau sota el control de Fèlix Millet i el 3% haurien servit, presumptament, per finançar l’antiga Convergència.

A què atribuïu la proliferació de casos de corrupció durant l’etapa autonòmica?

Els casos de corrupció dels últims temps no es deuen que ara hi hagi més corrupció que en èpoques anteriors sinó que ara els casos transcendeixen a l’opinió pública i als mitjans de comunicació, quanabans no era així. Ara, precisament perquè la societat ha modificat les seves percepcions sobre els usos i abusos dels diners públics -tal vegada per la crisi tan brutal que s’està patint-, s’ha arribat a un “ja n’hi ha prou”, s’han activat reaccions que comporten un clar reprotxe social i de denúncia de conductes que abans no es ventilaven públicament. A més, malgrat la manca endèmica de recursos, el sistema judicial també s’està movent encara que de forma desigual, i es persegueixen delictes contra la bona administració pública que, en temps passats, formaven un paisatge de silenci, indiferència i fins i tot de complicitat.

La corrupció és conseqüència de la cultura picaresca que va presidir el franquisme o del model depredador en el qual s’han abonat les oligarquies locals?

Quant al franquisme, va ser un règim profundament corrupte on molts personatges –i empreses– vinculats al règim es feren multimilionaris de forma tramposa, com van ser les servituds amb els empresaris i banquers que van finançar l’exèrcit franquista, els anys de l’estraperlo, les adjudicacions i concessions directes de l’Estat a empresaris afectes, el treball esclau de presoners deguerra que enriquiren empreses constructores, el boom urbanístic dels anys 60 gestionat des dels ajuntaments franquistes... El règim de Franco estava per servir els poders econòmics, i com que no hi havia llibertats i qualsevol denúncia contra els personatges més corruptes es podia pagar amb

presó, el silenci sobre la corrupció era absolut. Com tantes altres coses silenciades d’aquella etapa, avui encara està per fer un estudi profund de la corrupció en temps de la dictadura. I en èpoques anteriors, la corrupció no va ser menys. No fa falta més que llegir alguns del poemes de Quevedo o Góngora, i fins i tot d’Ausiàs March, sobre la cobdícia i el poder pervertidor dels diners.

Fins a quin punt és un problema sistèmic?

"Patim un estat on històricament mai s’ha pogut consumar una ruptura regeneradora queinculqués els principis inspiradors de les revolucions burgeses del segle XVIII a Europa"

Patim un estat on històricament mai s’ha pogut consumar una ruptura regeneradora que inculqués els principis inspiradors de les revolucions burgeses del segle XVIII a Europa: la legalitat, la igualtat i l’equilibri de poders. Els intents transformadors com la Constitució de 1812, el Trienni Lliberal, la I i la II República... hem vist com eren liquidats violentament i es tornava sempre a la restauració de l’absolutisme o de règims oligàrquics. El pacte de la Transició, com molt divertidament em va dir una vegada Raimon, en realitat va ser una transsubstanciació, que per als més joves, sense la imposada formació religiosa de la meva generació, els diré que significa que unamateixa cosa es converteix en una altra de diferent sense perdre les propietats de la primera. Del franquisme van quedar intactes els seus poders més corruptes: l’economicofinancer, el militar policial, el judicial i l’eclesiàstic, els quatre pilars de la dictadura. Sobre aquesta condició de poders intocables el règim de 1978 va mantenir l’hàbit de la corrupció combinat amb unes llibertats raquítiques gestionades per governs que competien per lleis com la de patada a la porta o de mordassa. I així ens ha anat.

Quins casos de corrupció als Països Catalans considereu més paradigmàtics d’aquest període?

A principis dels 80 en la meva comarca de llarga tradició socialista ja hi havia un alcalde a qui popularment li deien Paco 5%. Ho denunciàrem alguns col·lectius de joves sense que ningú ens fes cas. Va repetir majoria absoluta un parell més de legislatures. Els membres del seu partit sabien que era un corrupte però, a la ciutat on governava, el partit tenia un graner molt important de vots. Era l’únic que els interessava, que el partit guanyés eleccions. En quantes altres ciutats passava el mateix? Aquells mals exemples es van estendre i es feren transversals. Recordo el cas Nasseiro que va esclatar a València a finals dels 80. Consistia que el PP rebia un 5% de les adjudicacions d’obres de l’Ajuntament de València. Sols hi havia un petit detall desapercebut, conscientment o inconscientment, per a quasi tots: en aquella època el PP no governava encara, estava en l’oposició i, per tant, no podia adjudicar obres. Aleshores, què devien rebre els que sí que adjudicaven obra pública? En el cas Nasseiro l’evidència de les comissions quedà gravada, les comissions van existir i el jutge que ho va investigar va patir una campanya d’assetjament mediàtic i el buit del seu estament. Finalment el Tribunal Suprem, canviant tota la seva doctrina anterior, el va rematar accedint a anul·lar les gravacions que provaven la corrupció –eren aquelles de “yo he venido a la política para hacerme rico”–, i no va hi haver judici.

No va ser l'únic...

Simultàniament, en la mateixa època, el mateix Tribunal anul·lava en un altre procediment unes

altres gravacions que feien investigar un conseller socialista d’obres públiques, acusat de rebre comissions per requalificacions urbanístiques –el conegut com a cas Calp. Aquest conseller socialista, després de ser descobert i expulsat del PSOE, passà al PP de Zaplana, amb qui va repetir set vegades el càrrec de conseller i portaveu del grup popular a les Corts Valencianes. Avui l’exconseller Rafael Blasco –aquest és el seu nom– està a la presó complint condemna de sis anys i mig de presó pel cas de corrupció que considero mes ignominiós de tots els que he conegut: el cas Cooperació. Aquest cas consistia a apropiar-se, a través d’ONG falses, les subvencions que estaven destinades a ajudar països tan pobres com Haití després del terratrèmol o Àfrica per combatre la sida, etc. En la mateixa època, es destapava el cas Gürtel i el cas Nóos, amb ramificacions al País Valencià, amb l’esperpèntica peça dels trajes de Camps; el cas Brugal, amb l’alcaldessa d’Alacant; els regals de Rita Barberá; el cas Fórmula 1; el cas IVAM sobre el frau durant la direcció de Consuelo Císcar, esposa del conseller-delinqüent Blasco...

Que hi ha de la resta de Països Catalans?

"A Catalunya també són els dos grans partits de la Transició, CiU i PSC, qui es reparteixen elscasos de corrupció més sonats directament, en proporció a les seves quotes de poder"

A les Balears no han faltat els casos semblants, alguns d’ells, com el Nóos, ben arrelats i amb un Jaume Matas acompanyat de més d’uns quants dels seus consellers, que reparteix les seves imputacions per més de vint peces judicials vinculades a comissions per obra pública. I a Catalunya,les diverses trames del 3% dibuixen un panorama decebedor, de tràfic d’influències, de factures falses, d’adjudicacions a empreses finançadores de les tresoreries dels partits a canvi d’obra pública,de serveis públics. Aquí, també són els dos grans partits de la Transició a Catalunya, CiU i PSC, quies reparteixen els casos de corrupció més sonats directament en proporció a les seves quotes de poder. Des de la sorprenent liquidació de Banca Catalana i el cas Filesa, als anys 80. Els cursos de formació del cas Pallerols, les requalificacions de terrenys, adjudicacions fraudulentes com el cas recent de Torredembarra, de l’Ametlla... fins al cas Pujol i la multimilionària fortuna familiar de difícil justificació per via de treball honest. I, al remat, la corrupció va assolir la seva cara més «Sciasciana» amb el jutge Estevill i el seu còmplice, l’advocat de la jet Vidal Piqué, extorsionant des del mateix poder judicial...

En quin cas heu estat més implicat?

El cas que jo vaig conèixer directament va ser el del Palau de la Música. Quan em vaig fer càrrec dela direcció a finals de juliol de 2009 pensava que l’operació de la Fiscalia, escorcollant la institució, havia fet net i resolt l’assumpte: havia destapat pagaments injustificats en metàl·lic per import d’uns2 milions d'euros retirats dels bancs en bitllets de 500 euros. El compromís que em proposaren amb les administracions públiques i amb l’Orfeó Català va ser el de garantir el funcionament de la institució desencapçalada, reorganitzar-la i, en la mesura que pogués, saber què hi havia passat durant els llargs anys de mandat de Fèlix Millet. Només de fer-me'n càrrec, vaig percebre que no erauna institució cultural normal com les que jo havia estat gestionant: hi havia al voltant d’un centenarde comptes bancaris dispersos per multitud d’entitats, inversions en borsa, adquisicions innecessàries d’immobles, quatre estructures organitzatives amb els seus corresponents NIF i pressupostos diferents però gestionades centralitzadament pel Millet i el seu equip... Vaig detectar

que el personal més vinculat a Millet que treballava al Palau estava triturant documentació i, a més, des del primer dia m’endarreriren il·lícitament els treballs d’aclariment. Era evident que el Palau havia de ser auditat a fons.

Les sospites van resultar ser certes...

Un any després, presentava en el jutjat les auditories que acreditaven que el frau assolia la xifra de 35 milions d'euros. Durant les auditories aparegueren molts documents entre els quals em va cridar l’atenció una relació d’adjudicacions d’obra pública, la línia 9 del metro i la Ciutat de la Justícia, i unes operacions que deduïen de les xifres d’adjudicació el 4,5 %. També uns substanciosos convenis de patrocini de l’empresa Ferrovial, una de les adjudicatàries d’aquelles obres; convenis del Palau amb la fundació Cat-Dem –vinculada a CDC– que no es pogueren justificar pels perceptors; un grapat de factures que sumaven uns quants milions d’euros per serveis que no es van prestar en el Palau i que les empreses beneficiàries no van poder demostrar que havien executat: un quadre de repartiment de les xifres que coincidia amb les factures i amb els convenis, i que va sortir de l’ordinador de la secretaria de Montull amb el nom que, si es creuaven les agendes de Millet i elsquaderns de notes, acreditava les visites habituals dels tresorers de CDC... El Millet i el Montull s'havien aprofitat personalment dels recursos que arribaven al Palau de forma tan generosa: viatges a països exòtics, obres milionàries en les seves propietats, alt tren de vida a càrrec del recursos del Palau, que no haurien passat la més mínima auditoria professional. I el Palau s’auditava cada any i fins i tot la Sindicatura de Comptes també hi va ser el 2002, els anys que vàrem descobrir que ja es robava. Com va ser possible? Sempre he pensat que el finançament polític era la causa de la impunitat amb què actuaven Millet i el seu equip.

El fenomen de les portes giratòries, la manca de transparència i les xarxes clientelars per afavorir determinats interessos demostren els dèficits de l’actual democràcia representativa (partitocràcia, manca de control i de separació de poders, etc.)?

La transparència és essencial per apoderar la societat amb mecanismes de control des de l’àmbit ciutadà. També des de l’àmbit polític, perquè qui està a l’oposició tingui eines de control, i per a quigoverni: ha saber que és observat i controlat. Amb la transparència de tots els àmbits de la gestió pública, des dels comptes als convenis, contractes, subvencions..., el cas Palau hauria sigut molt difícil, com segurament molts altres casos. És el gran repte que en aquests moments tenim: que les entitats públiques i les privades que reben diners públics siguin transparents, no perquè la transparència sigui la garantia que s’acabarà amb la corrupció, sinó per la seguretat que es farà molt més difícil el frau gràcies a les eines d’informació que siguin a l’abast de tots els ciutadans. Es tracta de ser molt exigents amb les obligacions dels poders públics a l'hora de publicar les seves xifres i relacions amb tota mena de detalls, i també que es pugui accedir sense cap problema a qualsevol informació pública d’interès general.

"Sols una reglamentació que fixe la prohibició als càrrecs públics per a incorporar-se a lesempreses amb les quals han tingut tractes directes o indirectes per raó del seu càrrec, pot

combatre aquesta lacra"

Les portes giratòries són una forma de corrupció perquè és el pagament de favors que fan les grans

empreses, corporacions privades i despatxos per a premiar aquells que quan han estat en el poder han pres decisions que els han beneficiat. És també una forma de captar informació privilegiada de qui ha gestionat complexes àrees del poder polític o econòmic. A través d’aquest fenomen es produeix un perniciós tràfic d’influències que discrimina altres empreses i afavoreix el mantenimentde la corrupció. Els casos més coneguts solen ser els dels oligopolis elèctrics, telefònics, bancaris... Tots són beneficiaris de mesures proteccionistes de l’Estat del bipartidisme aprovades pels que després integraran consells d’administració i d’altres altres representacions. Sols una reglamentació que fixe la prohibició als càrrecs públics, polítics o alts funcionarials, per a incorporar-se a les empreses amb les quals han tingut tractes directes o indirectes per raó del seu càrrec, pot combatre aquesta lacra.

Quines mesures o alternatives cal aplicar per acabar amb aquest flagell? És necessari un canvien les regles de joc o la solució es limita a un rearmament ètic de la societat i els seus representants?

És evident que el rearmament ètic és necessari no sols en la política sinó en tots els àmbits d’una societat que durant massa anys no hi ha donat importància i ha acceptat que la corrupció era consubstancial al món dels negocis, fossin privats o públics. Cal reconstruir l’ètica pública enfront dels conceptes privatitzadors i mercantilistes que han dominat una suposada modernització de l’Administració. S’ha confós la necessitat que l’antiga administració decimonònica havia de modernitzar-se amb allò que s'havia de parèixer a les empreses privades, funcionar com a tal i generar un sentit de patrimonialització del governant respecte a l’administració governada. Feien el que feien perquè ho consideraven com si fos de la seva propietat, com fa l’empresari respecte de lesseves empreses. Sota aquests criteris s’ha dissolt l’ètica pública entre la confusa ètica dels negocis. S’han de corregir aquestes desviacions i tornar a proclamar les diferències entre l'esfera pública i la privada, perquè cada àmbit es reguli segons les seves peculiaritats. L’ètica pública ha d’estar reforçada amb codis de conducta d’obligat compliment per a tot el personal al servei de les administracions públiques, siguin polítics o funcionaris. Els càrrecs polítics tampoc es poden eternitzar en els seus càrrecs. És necessari plantejar la política com un lloc per on es passa per serviral bé comú, i no un lloc on es queden indefinidament per servir-se’n. Aprofundir en la consciència ciutadana que qui roba en l’àmbit públic ens està robant a cadascun dels ciutadans degrada la convivència i genera desigualtats, impedeix que els serveis públics tinguin el que necessiten per complir la seva funció social. Es necessita una posició proactiva dels poders públics que consolidi elreprotxe social contra aquestes pràctiques que secularment han generat endarreriment econòmic i social.

Com es pot fer?

La necessitat de controls que funcionin, professionals i independents dels vaivens polítics: si el control no és eficaç, aleshores no hi ha control. Els ciutadans ha de poder confiar en les seves administracions perquè veuen que els controls funcionen, perquè tenen accés a poder denunciar males pràctiques, perquè reben els resultats i les garanties que les seves accions cíviques no sols no li generaran problemes sinó que seran reconegudes per la societat. És necessari que es protegeixi la figura del denunciat dels casos de corrupció. Durant els últims anys, i com a resposta a la necessitat

de sistemes de control, s’estan creant institucions com l’Oficina Antifrau de Catalunya, fundada pel fiscal anticorrupció David Martínez Madero, mort prematurament el 2011, abans que pogués acabarla seva obra de lluita contra el frau. Després dels fets que ha protagonitzat l’anterior director, el repte actual de l’OAC és recuperar aquell esperit fundacional i convertir-se en una referència que ajudi a generar ètica pública i, en els casos que sigui necessari, a combatre el frau i la corrupció allà on aparegui. L’OAC ha de recuperar la confiança pública.

*Entrevista publicada originalment al llibre 'Llums i taquígrafs. Atles de la corrupció, el frau i la impunitat als Països Catalans'

Corrupció cas Palau entrevista Joan Llinares Llums i Taquígrafs

Notícies relacionades: Millet va finançar el PP: la cara oculta del cas Palau

Àlex Romaguera 08/03/2017 Durant els anys 2003 i 2004, el Partit Popular hauria rebut tres milions d’euros del Palau de la Música.

Tretze dies de març: entre Palau i Pretòria

David Fernàndez 28/02/2017 País i paisatge, les dues confessions més sonades dels darrers anys no són ni sobtats remordiments, fets des del penediment, ni redempcions sobrevi

Més notíciesL'adjudicatària Smatsa només ha complert el 59% dels serveis de neteja a Sabadell

Santi Vila troba feina sense passar pel SOC Cas Palau: simfonia d'un mal major El Ministeri de l’Interior justifica l’actuació de l’1-O per la presència de "grups organitzats", "encaputxats" i "violència directa" als col·legis "Sempre s'ha d'estar molt atent a les minories radicals perquè són capaces de transgredir" Vuitantè aniversari de Juan Carlos I, el rei que va jurar lleialtat al franquisme

En cas de desobediència civil, la policia pot retirar les urnes de 2.702 col·legis electorals?Estrenem #DocsDirecta amb 'Veus de l'estiba. Una lluita col·lectiva per la defensa dels ports'

Impressions

Al bar

Mar Vallecillos 13/03/2017 El Millet? El Millet a mi m'és igual. La cosa no va del senyor tal o qual, no va de pomes podrides. És el sistema que està podrit. Quants Millets hi haurà, eh? Quanta gent que va mirar a una altra banda mentre el tio robava i feia arribar la pasta de les empreses a Convergència? El que jo et dic:

és el sistema. Fa un glop llarg de cervesa mentre el seu company de barra assenteix amb un Ya te digo.

Els escolto dissimuladament i penso que allò de les pomes podrides ja ningú no s'ho creu. I somric ipenso que algunes batalles potser sí les anem guanyant. Després, però, m'adono que si ja ningú no s'ho creu i en canvi tot segueix igual... doncs potser la batalla l'estem perdent. Mentre calibro si decantar-me avui per l'optimisme o el pessimisme en la lluita contra la corrupció, miro el que l'home està bevent... m'adono que és el mateix que bec jo i tants altres al bar... i la balança es decanta, almenys en aquell moment, pel pessimisme.

Penso que allò de les pomes podrides ja ningú no s'ho creu. I somric i penso que algunes batallespotser sí les anem guanyant

La meva amiga torna del lavabo i seguim on ho havíem deixat. Teníem moltes coses a explicar-nos ipotser és per això (i perquè molts dies no ve de gust buscar-li tres peus al gat) que, en arribar al bar, només hem dit dues cerveses al cambrer, i no aquell quines cerveses tens? que dóna peu a comentar-li Saps que els Carceller, propietaris de la Damm, van reconèixer evasió d'impostos i van pactar una sentència condemnatòria reconeixent tretze delictes contra la hisenda pública, i que pagaran una multa de 92 milions d'euros per evitar anar a presó?

Quan sí és el dia i això passa, sovint el cambrer es descol·loca una mica. Però acabem comentant com està el pati, qui decideix els proveïdors del bar, el drama del frau fiscal, quin marge ens queda als mortals per fer front a tant despropòsit i coses així. Altres cops -pocs- el cambrer s'enfada una mica, com si li estigués parlant de la seva pròpia família. Però encara que torni a la cuina rient-se demi (una pirada diu que no vol birra perquè no sé qui no paga impostos), vull pensar que d'alguna cosa serveix, ni que sigui com a invitació a responsabilitzar-nos col·lectivament del drama de la corrupció, el frau i la impunitat.

Responsabilitzar-nos col·lectivament vol dir assumir que s'ha produït i s'està produint un espolide drets i béns col·lectius de grans dimensions i naturalesa sistèmica

Quan dic responsabilitzar-nos col·lectivament no parlo només de la comanda de cervesa que farà el bar després de la conversa amb el cambrer, ni de la birra que estàs bevent o beuràs més tard. Responsabilitzar-nos col·lectivament vol dir assumir que s'ha produït i s'està produint un espoli de drets i béns col·lectius de grans dimensions (16.0000 milions d'euros anuals de frau fiscal a Catalunya) i naturalesa sistèmica. Vol dir adquirir el compromís de construir una cultura i unes estructures d'atenció i tensió constant, no només des de la vigilància, sinó també des d'unes relacions properes i horitzontals de la gent amb la gestió i la governança d'allò que és comú. Ha de voler dir, també, un compromís per desterrar de les nostres vides la cultura de la cobdícia i l'acumulació, que avui tot ho impregna sense reportar-nos cap benefici i sí molts maldecaps.

En paraules de la Marina Garcés a l'indispensable i brutal Llums i Taquígrafs, atles de la corrupció, el frau i la impunitat als Països Catalans: “El que cal, doncs, és treball col·lectiu, transmissió de l'experiència acumulada, coneixement històric, educació, molta educació, i una legislació electoral, administrativa i penal sempre en procés, de codi obert, capaç de moure's amb l'aprenentatge social. Hi ha una cosa que em sembla molt important de pensar: l'honestedat es defensa individualment, però s'aprèn col·lectivament”.

La cosa va de Pretòries i Palaus, i tant, però també del que estàs bevent, del que estem menjant,d'aquell local que han cedit a aquella entitat, de qui és l'últim a la cua del CAP

Així és. Es defensa individualment, predicant amb l'exemple (i acumulant també contradiccions, badades i ficades de pota), es defensa amb petits gestos quotidians al bar, a la feina, al carrer. Perquè la cosa va de Pretòries i Palaus, i tant, però també del que estàs bevent, del que estem menjant, d'aquell local que han cedit a aquella entitat, de qui és l'últim a la cua del CAP.

L'honestedat es defensa individualment, però només s'aprèn col·lectivament. Sense tants referents, sense tanta gent defensant-la, amb la pràctica quotidiana o amb la investigació i la denúncia, jo em sentiria potser ridícula quan li comento segons què al cambrer (i no tindria dades per donar-li). I si no m'hi sento, és precisament per aquest aprenentatge col·lectiu que no es deté i ens convida a formar-ne part. A tots i totes que el fan possible, gràcies.

Corrupció Millet Marina Garcés Llums i Taquígrafs Mar Vallecillos

Més notíciesItziar Remunicipalitzem l’aigua a Barcelona Violento després existeixo Inútil bilingüe / inútil bilingüe Paisatge després de la batalla Mallorca lliure!

La flama de Standing Rock encén una onada de protestes als EUALes bales de goma de l'etapa Joan Saura, a judici

Impressions

La nostra classe dirigent (II)

Julià de Jòdar 09/01/2017 Si mirem els casos de corrupció en què estan implicats els nostres dirigents, en el volum II de Llums i taquígrafs, titulat “Temps de canalles”, podrem comprovar que, com bé diu el llibre, el pujolisme és un “sistema integral de poder”, que comprèn Jordi Pujol i la seva nissaga, el seu entornpolític, o alts càrrecs de confiança, i el seu entorn social, o agents incrustats en el sistema empresarial, jurídic i cultural. Però si ens limitéssim al pujolisme, no podríem apreciar l’altra cara de la corrupció catalana, perquè el seu funcionament, en el pla de l’hegemonia, o sigui, de l’acceptació/ocultació, demanava uns còmplices necessaris, que van ser els sociates. La sociovergència, en efecte, era un acord tàcit de repartiment del pastís del bé públic entre les capes de poder creades per l’aparell autonòmic, subordinat a l’ordre administratiu de l’Estat: Generalitat, diputacions, ajuntaments --qui en detenia el poder, se n’aprofitava. Els convergents es van fer amb l’aparell de la Generalitat, ajuntaments menors i consells intercomarcals, mentre que els sociates es quedaven diputacions i ajuntaments de gran calat, començant pel de Barcelona. Fins que l’ambició

maragalliana de substituir el pujolisme ho va fotre tot en l’aire amb la denúncia del “problema del 3%” i la consegüent amenaça d’Artur Mas de partir peres.

La sociovergència , en efecte, era un acord tàcit de repartiment del pastís del bé públic entre lescapes de poder creades per l’aparell autonòmic

Com a exemple palès, aquestes instruccions d’un capitost de gran empresa constructora a la Vila Olímpica de Barcelona, cap al 2002: “La obra grande del ministerio la conocemos todos, la sabemos todos, no se trata de estar en la terna, se trata de modificar las condiciones de licitación... Eso de cambiar la licitación se hace con dinero para que quien pueda cambie lo que haya que cambiar y para que, al margen de la terna ineludible, que no se la salta nadie, salgamos adjudicatarios antes de cerrar el plazo... Si no podemos ganarlas todas, no lloraremos por la leche derramada, aumentaremos la rentabilidad de las obras ya en cartera mediante la conocida fórmula del fait accompli: el que se ha metido ya la comisión el el bolsillo, calla la boca. Aquí, en Cataluña, donde nos han birlao la línea 5 del metro, estamos en una escala mayor que la de los vascos, más favorable... Esos se creen que los catalanes, sí, los independentistas, como los llaman en la sede de Madrid, se conforman con el 20% del IVA y son remisos a untar... Si hubiéramos hecho como ellos, no tendríamos ni el Besòs ni la línea 9 del metro. Estamos consiguiendo que para contratar con el Ayuntamiento sea la propia Generalitat quien nos recomiende...”.

La qüestió central és que la nostra corrupció s’adiu amb el que passa a tot arreu, dins la tònica de subordinació del poder al capital i el consegüent parasitisme d’aquest sobre l’Estat. I, com sigui queés així, podem dir que disposem d’uns dirigents preparats per fer-se càrrec d’un futur nou Estat, sense trencar la lògica del nostre temps pel que fa a la privatització del bé comú i, per tant, a la corrupció de les estructures representatives a tots els nivells de l’administració pública.

Però, ¿és possible revertir aquesta tendència?

Corrupció Llums i Taquígrafs Jordi Pujol Pujolisme Catalunya 3% comissions Julià de Jòdar classe dirigent

Més notíciesItziar Remunicipalitzem l’aigua a Barcelona Violento després existeixo Inútil bilingüe / inútil bilingüe Paisatge després de la batalla Mallorca lliure!

Idrissa Diallo: un nínxol anònim al cementiri de MontjuïcConsells barats gens innocents

La 'caixa negra' de la corrupció als Països Catalans surt a la llum

La CUP, Xnet i el Grup de Treball Ciutadà contra la Corrupció presenten a Sabadell, escenari del cas Mercuri, els quatre volums de 'Llums i Taquígrafs' que recorren 89 casos de corrupció, n'analitzen les seves causes i inclouen veus contra el silenci

Jorge Bellver (PP), Josep Maria Cullell (CDC), Oriol Pujol (CDC) i Jordi Pujol (CDC) són alguns implicats en casos decorrupció

Gemma Garcia 17/11/2016 Tancar l'Atles de la corrupció als Països Catalans no ha estat gens fàcil. A cada intent, novetats o escàndols que esclataven: Petrum I i Petrum II, Cas Taula o Cas Antifrau. Finalment, avui es

presenta a Sabadell Llums i Taquígrafs (Pol·len Edicions), elaborat per la CUP amb el suport de XNet i el Grup de Treball Ciutadà contra la Corrupció: 4 volums, 20 infografies, un mapa -que avança la Directa- i 700 pàgines que recorren 90 casos de corrupció. Reflex de la preocupació social, un total de 817 mecenes han fet possible aquest treball ingent elaborat per la CUP-Alternativa d'Esquerres. Després de l'atur, segons el CIS, la corrupció és la principal preocupació per a la meitat dels espanyols.

La ciutat triada per a la presentació no és casual. Sabadell és l'escenari de la tempesta del cas Mercuri, que investiga diversos dirigents del PSC per delictes relacionats amb la gestió pública. De moment, i entre altres, l'exalcalde de Sabadell Manel Bustos i el seu germà i exregidor Francisco, jahan rebut una primera condemna. Per aquesta raó, la ciutat vallesana ja va acollir, el 2014, les jornades Màfia, fraus i corrupció als Països Catalans, organitzades també per la CUP. Com un cicle que es tanca, el treball de la corrupció, el frau i la impunitat està dedicat al periodista Xavier Vinader, nascut a Sabadell, que va participar en aquelles jornades amb la intervenció Temps de Canalles, que es recull al tercer volum de l'Atles i li dóna nom.

Cas Mercuri i Palau, Pretòria, Innova, Blasco, Brugal, Can Domenge, Turisme, Andratx i un llarg etcètera. La llista inacabable i inacabada, porta els autors de Llums i Taquígrafs a expressar amb contundència que "la corrupció, finalment, no ha estat del sistema, sinó el mateix sistema". En base a diverses fonts, recompten un total de 5.144 casos coneguts de corrupció entre 1996 i 2009 i 2.173 procediments oberts a l'Estat espanyol.

En el moment de tancar aquest treball en equip, relaten, 65 persones seuen a la banqueta delsacusats pel cas Bankia, 37 més pel cas Gürtel

En el moment de tancar aquest treball en equip, relaten, 65 persones seuen a la banqueta dels acusats pel cas Bankia, 37 més pel cas Gürtel i l'ex alcaldessa de València Rita Barberà, investigada pel blanqueig del PP, aguanta l'escó al Senat espanyol. També ara, sis anys després del naixement del'Acusació Popular del cas Palau, s'ha posat data per a l'inici del judici, l'1 de març de 2017.

Primera part del mapa inclòs a Llums i Taquígrafs

Coordinat pels periodistes i col·laboradors de la Directa Àlex Romaguera i David Fernàndez, Llumsi Taquígrafs, abans d'endinsar-se en els detalls de cada cas, ofereix una anàlisi exhaustiva dels cinc focus de corrupció: finançament il·legal, concentració públic-privada, boom immobiliari-especulatiu, indústria del frau fiscal i economia global del delicte. Una darrera part està íntegramentdedicada al pujolisme, i arranca amb aquell 26 de juliol de 2014, quan l'expresident de la Generalitat catalana va confessar als mitjans l'existència de comptes opacs a Andorra.

Del conjunt de l'Estat, les Illes Balears, en termes relatius, és la comunitat amb més episodis investigats entre els anys 2001 i 2014: per cada milió d'habitants calculen 35 casos. Un dels més sonats és el de Can Domenge d'adjudicació irregular d'una finca a Mallorca. Sobretot, perquè l'expresidenta del Consell Insular Maria Antònia Munar, que ja carrega una condemna en ferm a l'esquena, va confessar que va haver-hi suborn, fet que ha dut a obrir una alta causa.

Llums i contrallums

El treball de la corrupció no només aporta anàlisi, síntesi i memòria, sinó que també fiscalitza el ques'ha fet, però sobretot el que no s'ha fet, i alhora apunta el que s'hauria i es podria fer. De fet, hi ha una dada ben eloqüent: de les 51 mesures anunciades pel govern el febrer del 2013, només se n'han complert el 7,8%. A més, denuncien, ni Consell General del Poder Judicial ni Fiscalia General ni Interior ni Generalitat faciliten dades globals, precises, fiables i completes.

Segona part del mapa inclòs a Llums i Taquígrafs

És aquí on la societat civil, així com alguns mitjans de comunicació, han estat clau per investigar i denunciar les pràctiques corruptes a casa nostra. Mostra de l'activació social són les acusacions populars en procediments com el cas Palau, Innova, Torredembarra, Mercuri, Catalunya Caixa, Cooperació, ICL/Iberpotash o Ciutat Vella.

Sota el títol Afònics, Llums i Taquígrafs recull 32 veus contra el silenci -algunes involucrades enacusacions populars- que reflexionen sobre les raons de fons de la corrupció i apunten maneres

de fer-hi front

Sota el títol Afònics, Llums i Taquígrafs recull 32 veus contra el silenci -algunes involucrades en acusacions populars- que reflexionen sobre les raons de fons de la corrupció i apunten maneres de fer-hi front. Des de la filosofia: Marina Garcés, Xavier Antich o Santiago Alba Rico, passant per periodistes como Ernesto Ekaizer, Pere Ríos o Xavier Aliaga, fins l'economista Miren Etxezarreta o l'historiador Josep Fontana.

Després que el passat 15 de novembre, la Crida per Sabadell presentés Diners i Favors, un web que radiografia la corrupció local, avui, a les 19h la ciutat tornarà a ser un espai per posar-la al descobert. En acabada la presentació de Llums i Taquígrafs, es convida tothom a una xoriçada popular al Casal Independentista Can Capablanca.

Mapa dels focus, causes i xifres de la corrupció i el frau als Països Catalans

Corrupció frau Llums i Taquígrafs Xnet CUP Sabadell

Més notíciesL'adjudicatària Smatsa només ha complert el 59% dels serveis de neteja a Sabadell Santi Vila troba feina sense passar pel SOC Cas Palau: simfonia d'un mal major El Ministeri de l’Interior justifica l’actuació de l’1-O per la presència de "grups organitzats", "encaputxats" i "violència directa" als col·legis "Sempre s'ha d'estar molt atent a les minories radicals perquè són capaces de transgredir" Vuitantè aniversari de Juan Carlos I, el rei que va jurar lleialtat al franquisme

Quan la pobresa energètica mataMigracions, desenvolupisme i CIE, a les pantalles del CCCB

Linies de RecercaAquest són línies de recerca que ara mateix estem treballant des de La Directa. Per poder-les desenvolupar ens agradaria comptar amb la teva participació.

Estafa de comercials de companyies elèctriques Alternatives i economia social Sistema i estafes bancàries Especulació urbanística Veure totes les línies ->

Qui Som? Fotogaleries Videogaleries Col·labora Punts de venda Contacte Portada Comunitat Directa A fons L'espina Entrants Al peu del canó Estirant del Fil Cruïlla Miralls Roda el món Impressions Expressions Poca Broma Indirecta Indirecta Drets Llibertats Política facebook Economia Territori Internacional twitter Expressions Impressions Portada youtube | Avís de seguretat

Quiénes somos Tienda Actividades Colabora Contacto

Inicio > Libros > LLUMS I TAQUÍGRAFS ATLES DE LA CORRUPCIÓ, EL FRAU I LA IMPUNITAT ALS PAÏSOS CATALANS

LLUMS I TAQUÍGRAFS ATLES DE LA CORRUPCIÓ, EL FRAU I LA IMPUNITAT ALS PAÏSOS CATA

FERNÁNDEZ, DAVID - ROMAGUERA, ÀLEX

LibroLibro de la Distribuidora: Sí en Distribuidora TdS Licencia: CC BY-NC-NDISBN: 978-84-86469-95-5 Editorial: POLLEN Coleccion del libro: Sin Colección Idioma: Catalán

Estado: Disponible Materia: Europa

30,00€

1 2 3 4 5 Llums i taquígrafs és un Altes sobre la corrupció als Països Catalans. Coordinat per David Fernàndez i Àlex Romaguera, i amb la participació de més de 70 persones, 4 volums completen aquesta caixa negra de la corrupció, el frau i la impunitat. El llibre s’inclou en la col·lecció Llibres per la Unitat Popular.

“El combat contra la corrupció és fonamentalment un combat ètic, polític i sociocultural”, Xavier Vinader.[Volum I] Llums i Taquígrafs. Causes, costos i efectes de la corrupció, el frau i la impunitat[Volum II] Temps de canalles. Geografia, cartografia i toponímia de la corrupció als Països Catalans[Volum III] Afònics. Veus contra el silenci.[Volum IV] Fent fora la màfia. Guia i recursos per combatre la corrupció

RECOMENDACIONES

Del autor/a Índice Comentarios Otros compraron

FERNÁNDEZ, DAVID

Periodista y activista social, Fernàndez ha sido diputado por la CUP(2012-2015) y actualmente ha vuelto a su trabajo en la cooperativaCoop57 y en el semanario de los movimientos sociales Directa, dondecoordinaba el área de investigación. Es Miembro de la IntersindicalAlternativa de Catalunya (FTC), de Entrepueblos y del Grup dePeriodistes Ramon Barnils, colaborando habitualmente con Diagonal,Berria, Ara y Vilaweb. Es autor de «Crónicas del 6» y coautor de«Rastres de Dixan», «L’acció colectiva des de la comunitat» y «Les veusde les places» sobre el 15M.

Libros

CUP GÜRTEL, LA TRAMA

ROMAGUERA, ÀLEX

Buscador de libros

Ecología Feminismo Historia Movimientos sociales Literatura Pensamiento Proyecto de la Librería Condiciones de envío Últimas reseñas Actividades Últimas reseñas Cómo organizar una actividad en Traficantes de Sueños

Hazte soci@ Suscríbete a nuestros boletines Donaciones Proyectos o Campañas Suscríbete al boletín de novedades

Boletines anteriores

C/ Duque de Alba, 13. 28012 Madrid M-S 10.30-14.30 17.00-21.00 L 17.00-21.00 D 10.30-14.30Tfno: 91 5320928 || CC-SHARE ALIKE ||| Mapa del sitio | Créditos

LibreríaVenta de libros on-line. Amplio fondo, con más de 8.000 títulosespecializado en pensamiento crítico, movimientos sociales y narrativade otros mundos.Entrar en tienda on-line

Distribuidora

Servicio de distribución de libros y materiales críticos a librerías ydistribuidoras alternativas.

91 185 77 73

Ver catálogo de libros en distiribución

EditorialEditorial Traficantes de Sueños. Especializadas en ensayo político bajolicencias Creative Commons.Ver catálogo Editorial

Nociones ComunesEspacio de formación y autoformación de Traficantes de Sueños.Cursos Nociones Comunes

Taller de diseñoServicios de diseño gráfico y comunicación para empresas solidarias.Entrar en el porfolio

VERKAMI

Contra la llei del silenci, llums i taquígrafs

Edició especial de 4 llibres sobre la corrupció i el frau als PaïsosCatalans: una anàlisi sistematitzada, la cartografia dels

principals casos, ampli recull crític de veus expertes en lamatèria i guia d'alternatives i estris per fer-hi front

col·lectivament.

Llums i taquígrafs

Un proyecto de Llums i taquígrafs

Categoría Libros / Periodismo, Cooperativo Creado en Barcelona

109% Proyecto crowdfundeado el 29 Noviembre 2015 817 Mecenas 32.655€

Sobre el proyecto

Com rutlla el capitalisme dels amiguets? Per què i quan s'ha produït la corrupció? Quina dimensió exacte té? Com opera avui la indústria del frau? Què implica i què falla? I quin és elpreu de la impunitat? Quines han estat les dinàmiques, els personatges i els vincles rotatoris entre poder polític i poder econòmic? Quant ens costa encara?

Front la densa omertà, el projecte 'Llums i taquígrafs' és una edició especial –en caixa– d'un necessari Atles de la Corrupció als Països Catalans. En un exercici contra l'oblit dispers planificat, a mode de brúixola resistent i en 4 llibres acompanyats d'un calendari per a l'any 2016, s'hi recull la dimensió detallada de la corrupció, el frau i la impunitat:

[Volum 1] Llums i taquígrafs: Causes, efectes i costos de la corrupció.[Volum 2] Temps de canalles: Topografia de casos, condemnes i indults.[Volum 3] Afònics: veus contra el silenci. 30 personalitats opinen críticament. [Volum 4] Fent fora la màfia: alternatives i guia pràctica de lluita contra la corrupció. [Calendari] Calendari anticorrupció 2016

Els quatre volums de ‘Llums i taquígrafs: atles de la corrupció als Països Catalans’ es presentaran dins d’una caixa negra a l’interior de la qual les persones mecenes també hi trobaran, en format desplegable, el Calendari anticorrupció 2016.

Per un atles complert de i contra la corrupcióLlums i taquígrafs és, abans que res, un esforç compartit per posar, precisament, tots els llumsi tots els taquígrafs sobre les causes, els efectes i les dinàmiques de la corrupció i el frau als Països Catalans. El 25 de juliol de 2014, l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, confessava en una nota pública que des de finals dels 70 la nissaga disposava de diners amagats a Andorra. La notícia va fer saltar pels aires tot un model elitista, un cicle polític sencer i un règim caduc. Després va arribar la insuficient Comissió d'Investigació sobre Frau Fiscal i Pràctiques de Corrupció Política (CIFEF), que va deixar més preguntes que respostes, més silencis que aclariments i més cortines de fum que tallafocs. La Comissió, però, va operar aleshores com un autèntic mirall que ens desvetllava del cicle viscut. Llums i taquígrafs pretén omplir aquell buit i donar resposta a totes les preguntes sepultades sota l'espesa llei del silenci de l'omertà, avaluant l'anatomia delictiva d'un règim que ens ha demostrar que la corrupció no era del sistema sinó i sobretot el sistema mateix.

Però Llums i taquígrafs és, també, un exercici imprescindible de memòria, com a antídot, i d'alternatives, per a un present i un futurs diferents.Avui, ara i aquí hi ha 605 imputats per corrupció als Països Catalans, 147 investigacions obertes i 700 causes per frau fiscal d'alta volada a

Catalunya, així com 2173 procediments en curs arreu de l'Estat. Amb quatre llibres i un mapa, amb totes les lupes posades i els microscopis oberts, Llums i taquígrafs radiografia el capitalisme delsamiguets a casa nostra, mapeja la cartografia del frau i la corrupció als Països Catalans i analitzant l'anatomia de la via catalana a la impunitat de la corrupció.

Quatre volums d'autoria col·lectiva ('Llums i taquígrafs', 'Temps de canalles', 'Afònics' i 'Fem fora lamàfia') que quantifiquen, qualifiquen i sistematitzen els centenars de casos de malversació de cabalspúblics, tràfic d’influències, adjudicacions a dit, suborns i altres irregularitats perpetrades des dels despatxos d’ajuntaments i conselleries d’arreu dels Països Catalans. Burxant en les cinc principals dinàmiques detectades i sovint interrelacionades: el finançament il·legal dels partits polítics; el ciclede la bombolla immobiliària, financera i especulativa; la concertació público-privada; el frau i l'elusió fiscal com a patró de conducta de les elits extractives; i l'economia global del delicte que també colonitza alguns baixos de l'economia catalana. Enmig dels oblits ràpids forçats i la habitual tesi oficial del cas aïllat –des la imprescindible tríada de reconeixement, reparació i garanties de no repetició– el projecte vol recopilar i posar sobre el mapa l'abast d'una xacra que tot ho corca.

La crisi de règim a l’Estat espanyol i el seu impacte als Països Catalans es visualitza en unes altes esferes del poder i en les més altes estructures institucionals directament afectades per la corrupció. Des de la mateixa monarquia; passant per exministres (el 75% dels ministres del darrer govern Aznar han estan investigats o imputats en diverses causes); el tresorer del principal partit polític (Bárcenas); expresidents de comunitats (Matas); membres de governs autonòmics empresonats (Francisco Granados) i condemnats (Munar, Blasco); expresidents de diputacions (Castelló, Lleó); l’expresident de la patronal espanyola (Diez Ferran); dirigents de les caixes d’estalvis (Bankia, Blesa, Rato); dirigents del sindicalisme de concertació (cas ERO andalús o el deldirigent de SOMA-UGT José Ángel Fernandez Villa) fins a empresaris de la construcció (com David Marjaliza o Marcos Martínez) i nombrosos alcaldes i regidors. Així com el 17,58% dels consellers de govern dels Països Catalans que en el període 1980-2014) van ser imputats i vuit d'ells, condemnats. Tota una metàstasi.

Amb tots els noms i tots els mots, així parla Llums i Taquígrafs. Per no oblidar. Del 3% al Mercuri. De Palau a Pretòria. De Palma Arena a la Gürtel. De Filesa a Pallerols. D'Innova a Clotilde. Del cas Treball al les ITV. De Quatrecasas als Carceller. De Suïssa a Lienchenstein. I amb tots els números: 16.000 milions d'euros de frau fiscal català anual, una factura estimada de 40.000 milions d'euros que deixa la corrupció, passant per la cultura de la cobdícia i fins arribar a la ruïna social del paisatge devastat que deixa la crisi.

Són centenars els casos de malversació de cabals públics, tràfic d’influències, adjudicacions a dit, suborns i altres irregularitats perpetrades des dels despatxos d’ajuntaments i conselleries d’arreu dels Països Catalans. Com també innombrables les fortunes que, a l’empara dels governs de torn, han estat indultats o amnistiats després de defraudar a Hisenda. I només l’acció de la societat organitzada, de mitjans lliures i d'alguns jutges tossuts, ha permès dur als tribunals aquests delinqüents de guant blanc. Malgrat sempre operi, finalment, una justícia classista i unes estratègies diletants de defensa que condueixen finalment a la impunitat efectiva i que Llums i taquígrafs també analitza i desmunta críticament.

Un equip en xarxaAmb l’objectiu de radiografiar la corrupció que ha tingut lloc als Països Catalans des de la Transicióençà, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) -amb el suport de la plataforma Xnet i el Grup de Treball contra la Corrupció a Catalunya- impulsa la present iniciativa pionera. Un projecte enxarxa i en codi obert, en construcció i compartit, amb els apreciats companys i companyes de Xnet –i la seva lluita incansable–, el Grup de Treball contra la Corrupció de Catalunya, una federació cooperativa que aplega esforços; de tants altres periodistes que en aquests 9 mesos de Comissió ens han ajudat a entendre i ens facilitat informació, dades o contactes; i de les imprescindibles acusacions populars socials i veïnals –Barcelona, Sabadell, Reus– que mai han renunciat a la justícia ni s’han resignat davant l’abús i que ens jan ajudat a redactar la guia i directori d'estris, recursos i alternatives en la lluita contra la corrupció. Llums i taquígrafs –per a no oblidar– opera com a un retrovisor de la memòria i dic de contenció, en la lluita inacabada i inacabablecontra la corrupció i des d'un compromís en xarxa.

Aquest treball neix a partir de l’estudi sobre la corrupció realitzat els últims anys, de les jornades 'Fem fora la Màfia' de l'abril, de l'experiència concreta de les acusacions populars i també del que hasignificat la Comissió d’investigació sobre el Frau i l’Evasió fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política (CIFEF), entre novembre i juliol de 2015. Per part de la CUP, l'equip està conformat pel periodista Àlex Romaguera, en Víctor Reixach, l'Alae Achhab i els exdiputats Isabel Vallet i David Fernàndez. Com a resultat d’aquesta feina, n’ha sortit prèviament la web www.llumsitaquigrafs.cat, que fa una primera aproximació al fenomen de la corrupció i de la qual emanarà part del contingut dels llibrets.

A més recull un ampli ventall d'opinions crítiques sobre el caràcter i dimensió de la corrupció; des de filòsofs com Marina Garcés, Xavier Antich o Santiago Alba Rico; historiadors com Josep Fontana; periodistes com Montse Santolino, Pere Culell, Rafa Burgos, Pere Rios o, de forma pòstuma, Xavier Vinader; economistes com Miren Etxezarreta així com l'exfiscal en cap Jose MaríaMena o el Síndic de Greuges Rafael Ribó, entre moltes altres.

Finalment, Llums i taquígrafs obre el zoom del capitalisme dels amiguets, des de la constatació que hi ha una altra dimensió de la corrupció, de base politico-econòmica i de caràcter legal o al·legal, que corromp la democràcia, corca l’ètica i bloca les possibilitats de justícia i igualtat social.El rescat bancari, la deutecràcia, les desigualtats creixents, l’ofensiva neoliberal o l’acumulació per despossessió contra una ampla majoria social –formes també de corrompre la democràcia, corcar l’ètica i blocar les possibilitats de justícia i igualtat social– ens recorden, quotidianament, que el capitalisme ha aprés de la màfia tot el que la màfia creia que havia aprés del capitalisme.

L’obra Llums i taquígrafs: atles de la corrupció als Països Catalans, serà editada cooperativament i amb criteris ecològics conjuntament amb Llibres per la Unitat Popular i Edicions Pol·len, publicada el 9 de desembre d'enguany coincidint amb el Dia Internacional de la Corrupció iconstarà de quatre volums:

1. Llums i taquígrafs. Causes, efectes i costos de la corrupció 2. Temps de canalles. Topografia de caso als Països Catalans 3. Afònics. Veus contra el silenci 4. Fent fora la màfia: guia pràctica contra la corrupció

A part dels llibrets, embolcallats en una caixa de cartró, hi haurà un Calendari anticorrupció 2016 i diverses obres relacionades amb el fenomen com a obsequis.

A què destinarem les aportacionsLes aportacions es destinaran a sufragar part dels cost de la iniciativa, espacialment la la impressió dels llibrets, el Calendari anticorrupció 2016, així com la producció, confecció i edició del tot el material. En línies generals, el pressupost inclou les següents partides:

Impressió llibres: 10.000 eurosCoordinació: 6.000 eurosTramesa recompenses: 3.000 eurosMaquetació: 2.800 eurosBolcat web: 2.000 eurosMarxandatge: 2.000 eurosCorrecció: 1.600 eurosDisseny infografies: 690 eurosVídeo: 550 eurosVerkami (5%): 1.500 euros

En total, es contempla un pressupost de 30.000 euros. El projecte es complementa i amplia amb el web www.llumsitaquigrafs.cat, operatiu des de finals de juliol i que vol ser un estri de recerca àgil, una hemeroteca actualitzada i una sistematització continuada dels casos de corrupció.

Etapes del procés· 20 d‘octubre: llançament de la campanya de micromecenatge · 30 de novembre: finalització del Verkami· 9 de desembre: presentació de l’obra i la resta de materials en un acte públic, coincidint amb el Dia internacional contra la Corrupció.

+ Infollumsitaquigrafs.catTwitter: @llumitaquigraf

P OLÍTICA D RETS I LLIBERTATS O PINIÓ C ULTURA T ERRITORII NTERNACIONAL E CONOMIA R ES - PÚBLICA F REEDOM . CAT

Portada Agenda Presentació del llibre "Llums i taquígrafs: l'atles de la corrupció als Països Catalans" al Casal Popular Joan Mallofré Nin

DRETS I LLIBERTATS

Presentació del llibre "Llums i taquígrafs: l'atles de la corrupció als Països Catalans" al Casal Popular Joan Mallofré Nin 18 de maig a les 19:30

El pròxim divendres, dia 19 demaig, des del Casal Popular JoanMallofré, hem preparat lapresentació del projecte "Llums itaquígrafs: l'atles de la corrupcióals Països Catalans".

Es tracta d'un projecte digital isociopolític destinat a fer unseguiment dels casos de corrupcióal nostre país. Llums i taquígrafsvol ser una crida col·lectiva contrala impunitat, i una exigència dereconeixement (de tots els fetsviscuts els darrers anys), de reparació (dels danys causats, de retorn del furtat, d’absència d’impunitat) i de garanties de no repetició (construcció d’alternatives democràtiques que facin la vida impossible a les dinàmiques de corrupció, frau i cobdícia).

La presentació del projecte comptarà amb la presència d'Eulàlia Regunat, actualment diputada delParlament de Catalunya per la CUP-AE. L'acte es farà el divendres 19 de maig, a partir de les18.00h, al Casal Popular Joan Mallofré.

Us hi esperem!

https://llumsitaquigrafs.cat/

Més informació: Casal Popular Joan Mallofré Nin

PAÍS

Es presenta el monumental ‘Atles de la Corrupció als Països Catalans’

Consta de 700 pàgines, en quatre volums, i ha estat coordinat entre més per David Fernández de la CUP

Per: Andreu Barnils 18.11.2016 02:00

El llibre Llums i taquígrafs, Atles de la Corrupció als Països Catalans (Llibres per la Unitat Popular i Edicions Pol·len) es va presentar ahir al Centre Cívic de Can Rull de Sabadell. L’obra, de quatre volums i set-centes pàgines, recull la corrupció als Països Catalans durant aquests darrers trenta anys. Ha estat coordinada per David Fernández i Àlex Romaguera, entre més, i impulsada perla CUP, amb el suport de la plataforma X-net i el Grup de Treball contra la Corrupció a Catalunya. Neix també de les múltiples preguntes sense respondre que va suscitar la comissió d’investigació sobre el cas Pujol, que David Fernández mateix presidia al Parlament de Catalunya.

‘Quan hi poses xifres i veus com ha evolucionat la corrupció a casa nostra et preguntes com és que no hi ha una revolta popular’, deia David Fernández davant un auditori força ple. Perquè les xifres que conté el llibre són contundents: als Països Catalans hi ha 605 encausats per corrupció, 147 investigacions obertes i 700 causes per frau fiscal. Inclosos els presidents Jordi Pujol, Jaume Matas i Francisco Camps. Més dades: el 17,58% dels consellers de govern dels Països Catalans en el període 1980-2010 han estat encausats i vuit, condemnats. Cal afegir que el 75% dels ministres del darrer govern Aznar han estat investigats o encausats en diverses causes, que hi ha hagut membres de governs empresonats (Francisco Granados i Maria Antònia Munnar), i dirigents de les caixes d’estalvis davant la banqueta dels acusats, al costat de dirigents del sindicalisme o empresaris de la construcció.

Simona Levi, per mitjà de la xarxa X-Net, va aconseguir fer seure a la banqueta dels acusats els banquers de Bankia. La intervenció de Levi va ser una de les més aplaudides per la gent: ‘El 80% dels casos de corrupció els han denunciats gent normal, i no les institucions o els grans mitjans de comunicació. Per conquistar la democràcia hem de conquistar la narrativa. Per tant, denuncia el teu polític o banquer més proper. Ell ho faria per tu’, va exclamar entre aplaudiments, després de criticar les institucions i periodistes que no fan la feina de denúncia que els pertoca.

Àlex Romaguera, un dels coordinadors d’un llibre on han col·laborat una cinquantena de persones, va voler destacar tres dels casos que estudia aquesta obra monumental: ‘A Catalunya, el cas Innova, perquè afecta la salut, amb més de 30 carpetes i 100 encausats, incloses persones que feien servir pròtesis defectuoses per a oferir serveis sanitaris. Al País Valencià, el cas del conseller Blasco, que s’apropiava els diners destinats a països empobrits. I a les Illes, el cas Rasputin; el govern balear va utilitzar targetes de crèdit oficial perquè consellers i membres del govern balear passessin hores en un prostíbul. En fi, la Universitat de les Illes Balears va calcular en 40.000 milions el cost anual de la corrupció. Doncs just ahir llegia que l’estat espanyol és el que té més cotxes oficials del món: 40.000. Realment hi ha xifres misterioses.’

L’obra ha tipificat cinc principals dinàmiques en els casos de corrupció: el finançament il·legal dels partits polítics; el cicle de la bombolla immobiliària, financera i especulativa; la concertació público-privada; el frau i elusió fiscal; i finalment l’economia global del delicte. Si en lloc de dades parlem de noms, hi trobarem casos com ara el del 3%, Mercuri, Palau, Pretòria, Palma Arena, Gürtel, Filesa, Pallerols, Innova, Clotilde, cas Treball i ITV. N’hi ha tants, de noms, en aquesta obra, que el llibre en paper no consta d’índex onomàstic per raons econòmiques: hauria ocupat 51 pàgines. La versió electrònica sí que permet fer cerques per nom.

Julià de Jòdar, escriptor i ex-diputat de la CUP, ha fet un dels epílegs del llibre, i va tenir paraules molt dures amb els polítics convergents i socialistes del Principat. Dels convergents, en va dir: ‘Tenim una tradició de classe dirigent burgesa que des del 1714 no té control. Amb el franquisme vaentrar en el col·laboracionisme més directe. I el pujolisme és una branca d’això, si es vol antifranquista. Però en les formes de funcionar i les mentalitats, és el mateix. Recordem que el pare de Pujol es fa ric traficant amb divises. El pujolisme agafa elements constitutius de la burgesia corrupta. Ara nosaltres a la CUP políticament hi hem de treballar, però hem d’anar amb les orelles ben obertes.’

Dels socialistes, en va dir: ‘Amb excepcions, al PSC molta gent corrupta procedeix de la menestralia i són treballadors. És que la corrupció ha penetrat en la gent de baix? Doncs sí. Hi ha penetrat perquè el PSC no surt de la lluita antifranquista, sinó que es crea artificialment. Un partit que no té tradició de lluita profunda, es troba amb gent que es corromp a la primera de canvi. No hi ha ningú impune’, deia Jòdar.

El llibre, sobretot al volum 3, recull un ampli ventall d’opinions sobre el fenomen: filòsofs com Marina Garcés, Xavier Antich i Santiago Alba Rico; historiadors com Josep Fontana; l’economista Miren Etxezarreta, l’ex-fiscal en cap José María Mena, el Síndic de Greuges Rafael Ribó, i periodistes com ara Montse Santolino, Pere Culell, Rafa Burgos, Pere Rios… També hi apareix, pòstumament, la veu de Xavier Vinader, el cèlebre periodista d’investigació a qui va dedicat el llibre, i fill de la ciutat de Sabadell. ‘Abans de morir, Vinader va ajudar a dissenyar l’obra’, en paraules de Fernández.

Els quatre volums de l’obra porten aquests títols: Llums i taquígrafs. Causes, efectes i costos de la corrupció (1), que analitza globalment el fenomen; Temps de canalles. Topografia de casos als Països Catalans(2), que detalla casos concrets; Afònics. Veus contra el silenci (3), que teoritza sobreel fenomen a través d’estudiosos; i Fent fora la màfia (4), que aporta vies alternatives de funcionament.

Un dels moments més distesos de la presentació va ser quan David Fernández va recitar frases dites pels corruptes mateixos. El llibre en recull 250, i ahir se’n van destacar unes quantes: ‘La veritat no canvia res’ (president Sílvio Berlusconi). ‘Si entrem per aquí, prendrem mal’ (president Jordi Pujol).‘Sóc un dinamitzador econòmic’ (Jordi Pujol fill). ‘Te quiero un huevo amiguito del alma’ (president Francisco Camps). ‘La mala puta no firma’ (sobre la funcionària honesta de Santa Coloma de Gramenet). O la frase que segons David Fernández van dir l’ex-conseller Joan Alavedra i Lluís Prenafeta quan van entrar a la presó: ‘Com és que el llit no és fet i no hi ha vi a les habitacions?’

Avui el llibre en paper es pot adquirir a la seu de la CUP i a l’espai Contrabandos, a Barcelona. Moltes més llibreries també l’oferiran. A partir del 9 de desembre, Dia Mundial contra la Corrupció,el contingut del llibre s’abocarà gratuïtament a la xarxa. Han fet possible l’edició d’aquesta obra

817 mecenes per mitjà d’un Verkami, que va aplegar amb èxit els 30.000 euros que calien.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

corrupció CUP David Fernández Països Catalans

Política Economia Societat Cultura Educació Ciència Medi Ambient Opinió En imatges

Portada Entrevistes

David Fernàndez: 'Amb els 26.000 milions de frau fiscal es podria refer tot un país'

Diumenge, 22 de gener de 2017

Àlex Romaguera i David Fernàndez,

coordinadors de ‘Llums i Taquígrafs,’ atles de la corrupció als Països Catalans

Àlex Romaguera, periodista, ha passat bona part de la seva trajectòria en el diari El Triangle i ara coordina dues seccions del setmanari La Directa. David Fernàndez, que també ha fet carrera en aquest mitjà de comunicació, és conegut pel seu pas per la política institucional al Parlament de Catalunya, com a portaveu de la CUP. A la cambra catalana va presidir la comissió d’investigació del frau i la corrupció, les conclusions de la qual, “decebedores i frustrants”, són un dels motors de Llums i Taquígrafs. (Tot plegat, ha quedat recollit en aquest portal.

Romaguera i Fernàndez atenen la Veu del País Valencià per parlar dels quatre volums que configuren aquest treball, dels perquès de la corrupció als Països Catalans i, especialment, al País

Valencià.

Ot Serra / Barcelona

-Què en seria de tot això sense la confessió de Pujol?Àlex Romaguera: Fa un efecte catàrtic, simbòlic, perquè despulla un model de governança i el que hem viscut en aquest país des de la fi del franquisme, on unes elits han convertit el poder en la seva font de riquesa personal i privilegis. També serveix com a punt d’inflexió, perquè les derivades que té la confessió aixeca les misèries d’aquest poder.

David Fernàndez: El que altera del relat per sort és que trenca l’excusa habitual i l’argument prototípic del mateix sistema que tot eren casos aïllats i pomes podrides d’un cistell. Del cas Pujol, el cinisme de l’estat espanyol, que sabent-ho, només l’utilitza en un context de coordenades polítiques molt determinades, fins al punt que avui hi ha una causa judicial per coacció a la Banca Andorrana perquè donés els comptes. Però és la fi d’un miratge i la fi de l’oasi català. Per sort.

-En el discurs de la CUP al Parlament en presència de Pujol, Fernàndez diu que la CUP existeix per combatre el sistema de poder que representa CiU i Jordi Pujol. Podríem dir que aquests volums podrien tenir els orígens més enrere del que ens pensem.DF: Llums i Taquígrafs neix de la comissió, de la decepció, del frau, d’una frustració respecte unes expectatives, sempre relatives. Això ho hauria d’haver fet el mateix sistema: si el sistema democràtic cregués que la gravetat de les pràctiques de corrupció i frau s’han de compensar, ells mateixos haurien fet una memòria. I és una segona paradoxa: s’ha hagut de fer des de fora de la institució.

-En un país avançat democràticament, hauríeu hagut de fer-ho?DF: Pel perfil que cap poder es vigila mai a si mateix, ni es denuncia a si mateix. Només hem fet una reunió amb l’anterior Oficina Antifrau, amb el Daniel de Alfonso. I li vam exigir això. Si tu fas

60 actuacions de forma discrecional –que és el que ens va dir- que havien aconseguit revertir contractes amb frau de llei, això ha d’estar en una memòria del Parlament i que sigui pública, perquè té la funció pedagògica. I ens va dir que no. És silent. Ens deia que no amb l’argument que la percepció que la corrupció estava estesa, a ell no li interessava. Precisament el que has de fer és pedagogia! Per tant, coses que han passat, s’han quedat allà només conegudes per ells.

-Ha agradat a tothom que aquesta feina que heu fet?AR: Ha generat complicitats i incomoditats. Quan a l’any 90 el Vicente Sanz li diu al Zaplana “estoy en politica para forrarme” o el 2005 el Pasqual Maragall diu en seu parlamentària que “tenimun problema i es diu 3%”, d’alguna manera són informacions que la CUP té recollides en el seu ADN. Perquè fa una apel·lació a modificar el sistema. Darrere aquestes paraules s’està parlant d’un model financer, d’un ús del territori en benefici propi, d’un model productiu que la CUP sempre ha rebutjat que és el capitalisme, d’un sistema de governança on el poder es blinda. Aquí el que fem ésradiografiar tot això amb causes concretes i demostrables: aquesta és la factura, els costos, les causes i els efectes. Tot això que hem denunciat des de totes les trinxeres.

DF: La lluita contra la corrupció no és patrimoni de ningú. I incomoditats per descomptat que n’haurà generat moltes. Gent que hauria preferit que això no es fes. I també s’ha de dir, un cert silenci mediàtic. Les grans plataformes i mitjans de comunicació, el tractament que fan és des d’allò espectacular, de píndola del moment. Abordar quina és la realitat global de la corrupció, onneix, en què se sustenta i per què hi ha tanta impunitat, continua generant silenci.

També ens hem de preguntar: on érem nosaltres? Una mica d’autocrítica: on era el periodisme d’investigació? El Lluis Foix de La Vanguardia al seu blog ha fet autocrítica. El “això no toca i aixòno es toca” també estava dins d’ordres precises de grans mitjans de comunicació públics i privats. El Xavier Vinader va fer un apunt: “També existeix la corrupció periodística”.

-L’interès per la corrupció ha copat els mitjans des de fa poc. A què es deu? AR: La crisi, el desballestament de l’estat social i el qüestionament d’elements polítics com el 15M o la CUP, fets exògens com Falciani, Snowden, la crisi al sud d’Europa, sistemes de governança obsolets… hi ha una atmosfera que propicia obrir aquest meló. Quan es qüestiona va apareixent la porqueria. “Totes les cases tenen merda. El que passa és que quan peten les canonades, la merda arriba al menjador”, deia Mitterrand. D’alguna manera s’està esfondrant un sistema i d’alguna manera la merda arriba al menjador, tot i que alguns intenten posar una manta a sobre perquè no es vegi.

DF: Fa res que el senyor Martin Shkreli s’ha comprat totes les vacunes contra el càncer i la sida i hamultiplicat el preu. Ha passat el cost de la medicina bàsica de 12 dòlars a 750 dòlars. Li han preguntat i diu: “Això és legal”. És legal i es diu capitalisme. I això és corrompre. És perfectament legal, perquè el capitalisme, mal que ens pesi, és perfectament legal. Corrupció no és simplementel que s’ha posat tres bitllets públics a la butxaca. Si reduïm a això, estem posant les bases perquè estorni a repetir. La corrupció als Països Catalans, més que sistemàtica, és sistèmica. -Abordeu el fenomen des de cinc òptiques: el finançament il·legal dels partits polítics; el cicle

de la bombolla immobiliària, financera i especulativa; la concertació público-privada; el frau ielusió fiscal; i finalment l’economia global del delicte. Quin és la que més us indigna a cadascú?DF: Tots indignen per igual i tots estan interrelacionats. La persona que fa una tupinada immobiliària és la que té un compte en un paradís fiscal i potser té un vincle amb l’economia globaldel delicte. A mi el que més m’indigna és el frau fiscal, com a patró de conducta de les elits. Pels jutjats de Barcelona han desfilat o han pactat –perquè com que tenen diners eludeixen la presó-tots els noms de la crème de la crème de la burgesia catalana. La reprovació judicial i el sistema cultural encara els manté allà: es digui Vilarrubí, Cristiano Ronaldo o Messi. És per on s’escapen lespossibilitats d’un país diferent, sense 16.000 milions d’euros anuals de frau fiscal català, 26.000 en el cas dels PPCC. És un país que es podria refer sencer.

AR: Hi ha una frase del Rodríguez Zapatero que diu: “L’estat espanyol és l’estat amb més carreteres”. El que està dient és que el creixement és un objectiu en si mateix. Per això, per a mi el tsunami especulatiu immobiliari és la practica a partir de la qual es van generant tots els efectes de corrupció.

-Quin percentatge de casos s’han castigat?DF: Si mires el mapa i penses que a l’Estat espanyol hi ha 3.000 investigats i que en el cicle recent hi ha hagut 200 condemnes, són purament simbòliques. Fèlix Millet ha estat 13 dies a la presó. Quan s’aconsegueix condemnar? Hi ha una estratègia ordida que indefectiblement porta a diferents formes d’impunitat que perdura en el temps: des de bloquejar la investigació a reduir-ho tot a un cap de turc -el senyor Duran i Lleida no pot dir que no sap el que fa el tio que té al despatx del costat, que és el secretari d’organització, que la seva mà dreta no sap què fa la mà esquerra, perquè entremig d’aquesta dicotomia hi ha una cosa que es diu consciència i ètica. Després, estirar moltíssim el judici: Hisenda 16 anys, que és una condemna ferma, però quan està a punt d’arribar la

sentència entra la cultura del pacte. I fins al 2012 hem vist indults. I, finalment, quan hi ha presó, elspermisos dels tercers graus van que volen. En canvi, qualsevol pres social espera mesos i mesos…

AR: Els ha sortit barata perquè no hi ha hagut reparació i els ha sortit barata perquè el sistema ha legislat per garantir la impunitat. Veiem en el cas Fabra, set jutges instructors. En el cas Palau, cinc o sis. S’han creat els mecanismes de coacció, de pressió perquè la corrupció no passés factura als propis que la perpetraven.

DF: No hi ha dades de corrupció. L’Estat no facilita dades. Ni CGPJ, ni Ministeri de l’Interior ni ni... La qüestió és quins recursos poses en funció de les prioritats que tinguis. Si per tu la corrupcio és un problema de primera magnitud, poses un exèrcit. Quan poses un fiscal anticorrupció a Catalunya i tres fiscals amb 300 imputats… vas a la guerra amb un escuradents. Emilio Sánchez Ulled, delegat d’Anticorrupció a Catalunya, explica que just en el moment que tot això esclata, ambla crisi de les caixes amb forats de 15.000M, quan més facultatius calen, li treuen el tècnic especialitzat que tenia. Això li treu la Generalitat. -Serveix una mica aquest atles per enterrar el mite que el PV només era territori de corrupció i constatar que Catalunya i les Illes han estat igual o pitjor?DF: Sobretot les Illes s’emporta la palma. La ràtio d’incidència de casos imputats és la més alta. És la mateixa corrupció amb formes de gestió diferents. Sí que és veritat que al PV, injustament estigmatitzat, hi ha hagut formes extremadament barroeres, extremadament arrogants i extremadament prepotents, a diferència del nostre oasi, que era molt més subtil i silent. I fins i tot tolerada socialment pels suports electorals. És un mite. Però sí que és veritat que el 3%, en el cas del PV, va arribar al 20%. Són formes extremes però a vegades ens quedem amb l’epidermis. Tenir un empresari que diu “soy la polla insaciable” o un Blasco que diu “antes lo nuestro que lo de los negratas” amb diners que anaven per a cooperació internacional, ha provocat aquesta autodemolició controlada del PP valencià. Que també, com en el cas català, de Pujol, ho has de vincular a les relacions dins del PP, el que ha significat el PP al PV. Fa molta gràcia perquè ara ningú no en vol saber res, però fa 10 anys era insígnia, buc i far d’Occident.

AR: Jo no sé si també hi ha una operació d’Estat. Quan el pujolisme pacta amb l’Estat una certa normalitat en la governança i n’és còmplice, hi ha una certa tolerància. Respecte el PV, l’Estat el que vol és una segona capital que contrarresti l’efecte català. I hi ha una alimentació d’aquestes pràctiques: F1, el papa, Terra Mítica, Ciutat de les Ciències… aquí és quan s’esplaia la corrupció entotes les seves possibilitats en un territori absolutament trinxat. El Cas Fabra és especialment clau en aquest modus operandi. No sé si el fet que al Principat ja hi hagués una certa resistència cívica o una cultura… quan es parla de la cultura pactista, hi ha un sediment que impedeix formes més abruptes.

DF: Hi ha casos al PV molt paradigmàtics que no s’han tingut aquí. O no els hem descobert. Quan tens un Carlos Fabra que diu “no se cuánta gente he colocado en 12 años”, la base (im)moral no és gaire diferent de quan el senyor Bustos diu: “Com se’m posa la UGT així quan els hem col·locat tota la família?”. L’abast pot ser diferent, l’acceleració de la corrupció. Que a més la corrupcio té això, de festa, com deia l’Alfons Todó: “Allò era una festa i estàvem en el punt àlgid de la

borratxera”.

AR: El pujolisme també s’ha perpetrat darrere de “l’estem fent país”. 24 anys de gestió, la gentli ho permetia perquè hi havia un govern espanyol que limita, retalla les aspiracions, i sobre pàtina discursiva s’ha convertit en el protector. Ha venut l’antifranquisme, mentre que al PV ha venut la família model. Hi ha hagut una certa tolerància perquè representava un contrapès.

DF: El pujolisme quan s’intenta definir és des d’on es fa la corrupció: es va fer en paral·lel, no des de dins. Mentre uns “anàvem fent país”, un sector negocis anaven fent pastís. Molt més subtil, molt més fronterer. S’ha fet des d’angles opacs. Al PV han estat mes descarats. Quan entra el Benaventa l’Ajuntament de València: “Que viene Papa Noel!”. Aquí no ha passat. No sé si ha passat, segurament en protestes tancades i en despatxos privats. Però la corrupció que corre al futur del PPCC són les altres corrupcions. L’endeutament, el rescat d’autopistes, el forat de les caixes, les retallades… la pregunta és: què fem? Acaben de dir 5.000M de retallades i posem 5.000M a rescatarautopistes. És motiu suficient per proclamar la III República. Per menys hi ha hagut revolucions en la història del món.

-Quan veiem que milers de famílies benestants tenen comptes a l’estranger, podem arribar a entendre que el càstig electoral de la corrupció amb prou feines arribi al 10%. O hem de separar el que fa la societat i el que fan els responsables polítics?DF: Aquí entra la mateixa reflexió que feia la PAH quan es volia culpabilitzar els que havien fet unahipoteca al mateix nivell que els bancs. Ara, a diferència, hi ha un cinisme democràtic que espanta. Hi ha un article del Jordi Muñoz [a Llums i Taquígrafs] que explica que el càstig electoral està entreel 4 i el 15%. És molt baix. La corrupció és el segon problema i, en canvi, acabem votant partits corruptes. A partir de quan un partit passa a ser organització criminal? La policia, de fet, en el cas Taula parla del PP com a partit criminal. És una estructura d’espoli organitzat. Sabadell, en

canvi, ha trencat aquesta barrera del 15% i ha arribat al 50. El Bustisme cau, realment hi ha un càstig. Per factors molt concrets, de com es va condemnar el cas Mercuri. Cal posar les bases per garantir la no repetició i se suposa que aquí hi entrem tots com a societat. La corrupció té una càrrega negativa antropològicament parlant que és que genera un cert nihilisme, de no creure en res ni en ningú.

AR: Venim d’una dictadura, tocava desenvolupisme. En alguns pobles que l’alcalde s’endugués un percentatge a canvi d’obra pública quedava justificat, perquè feia coses. D’una altra banda, la corrupció en un sistema capitalista on el paradigma de la seguretat i la protecció són fonamentals, com et protegeixes i t’assegures? Assegurances, sindicat que em protegirà quan hi hagi un ERO, partit amb estructura de poder a canvi que jo seré allà… D’alguna manera, si tu vols estar segur, corre cap al poder que et protegiran. Aquesta lògica social també funciona molt. El poder es controla des de sota i des de fora però cal trobar altres maneres perquè si no, la desconnexió dirigits-dirigents continuarà. Si tu has vist que això es permetia, doncs si ho fas a petita escala, hi hacom una mena d’autojustificació.

Conversa amb David Fernàndez i Àlex Romaguera

PAÍS

Tots els continguts de ‘Llums i taquígrafs’ en obert

Avui, dia internacional contra la corrupció, s'ha publicat una nova web amb tot el contingut de l''Altles de la corrupció als Països Catalans' en obert

Per: Redacció 09.12.2016 19:44

Avui, diada internacional contra la corrupció, és el dia que ha aprofitat el portal ‘Llums i taquígrafs’ per a publicar una nova web amb tots els continguts del seu ‘atles’ en obert. El llibre fou presentat el passat 18 de novembre al Centre Cívic de Can Rull de Sabadell. Consta de quatre volums i set-centes pàgines, i recull la corrupció als Països Catalans durant els darrers trenta anys.

CUP de Sabadell @ CUPSabadell Avui, Diada Internacional contra la # Corrupció, a les 19.00 hores, nou web de # LlumsiTaquigrafsen obert. Esteu atentes a @ llumitaquigraf

9:15 - 9 dic. 2016

Diversos diputats de la CUP així com d’altres membres de formacions d’esquerra o de la societat civil s’han encarregat de fer difusió a través de les xarxes socials. Des de les set de la tarda, la web està disponible i tot el contingut del monumental ‘Atles de la Corrupció als Països Catalans’ a l’abast de la ciutadania.

Llums i Taquígrafs

@ llumitaquigraf

Iniciativa digital, sociopolítica, en xarxa i en codi obert per un mapa de la corrupció, el frau i la impunitat als Països Catalans. Des de la CUP. # memòria

Parlament de Catalunya llumsitaquigrafs.cat Se unió en noviembre de 2014 128 fotos y videos

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

ara.cat

Eleccions 21-D Històric de resultats electoralsOpinió Política Internacional Societat Economia Estils Cultura Esports Mèdia Tecnologia Ara Data Vídeo Foto Comunitats Més El + Hemeroteca Botiga

'Llums i taquígrafs': el blog que ha creat la CUP per no perdre detall de la comissió del cas Pujol

La formació també obre un compte de Twitter per fer difusió i aprofundir en les tasques de la comissió d'investigació sobre frau fiscal

ACN Barcelona 03/12/2014

El PSC busca liderar el control legal de l’independentisme

La CUP ha habilitat aquest dimecres el blog 'Llums i taquígrafs', un quadern de bitàcola que exposarà les tasques de la comissió d'investigació sobre frau i evasió fiscal i pràctiques de corrupciópolítica. Un espai que també volen que serveixi per fer difusió de documentació –entrevistes, informes, dossiers, reportatges i enllaços– que ajudi a aprofundir sobre els temes de la comissió.

Les primeres entrades estan relacionades amb el frau fiscal i inclouen les reflexions del coordinadordel sindicat de tècnics d'Hisenda, Miguel Angel Mayo, primer compareixent tècnic de la comissió Pujol.

Es pot consultar a http://llumsitaquigrafs.tumblr.com/ i també a Twitter amb l'etiqueta @llumitaquigraf.

2018: UNA ANÀLISI DE TOT EL QUE ENS ESPERA

Quins són els reptes d'aquest any que comença?EN AQUEST DOSSIER HI TROBARÀS:

Perspectives sobre el futur del Procés i els objectius de l'independentisme. Expectatives globals: mà dura contra els refugiats, la recta final del Brexit i l'any dos del lideratge Trump. En l'àmbit social, el focus estarà fixat sobre la immersió lingüística i els Mossos. Què passarà a Hollywood després de Weinstein i la continuació del cas Sixena. I molts més temes!

Dóna'ns les teves dades i descarrega't el dossier

He llegit i accepto la política de privacitat de l'ARA. *

MOLTES GRÀCIES PEL TEU INTERÈS! REBRÀS EL DOSSIER AL TEU EMAIL