35 LLUM D'OLI porrerosAGOST-1988 -lOOPteS.

La restauració de la muradadel Pou Celat. Un fet excepcional.

A l'extrem d'una elevació d'escassa alturaque domina la plana de Porreres i a pocs quilo-metres d'aquesta v i l a , a la vora del camí quedu a Son Mesquida, es troba el poblat talaiòtic•del Pou Celat.

D'aquest poblat que avui no és més que-unclos de conreu d'algunes quarterades, podemullar les restes d'una petita part de la sevamurada, que en el seu dia envoltava el poblat,i restes d'un talaiot circular, el qual malgratconservar tot el seu perímetre està mancat dela car¿) interna del parament i de gran part del'alçada total. No obstant això, l'aparicióadesiara de filades de pedres fa pensar que perdavall de les terres de conreu hi romanen lesrestes malmeses de les construccions que forma-ven aquest poblat.

La part més monumental correspon a un sectorde la seva murada, la qual serveix de paretmitgera entre el clos i el caminoi esmentat. ÉSací on la vegetació arbustiva hi havia arrelatmés profundament, de tal manera que feia peri-llar la seva conservació i a més era un riscper als usuaris de la via.

De fet, ja fa alguns anys que a causa delseu greu estat s'eliminaren part dels seus or-tostats, (o grans pedres col·locades en verti-cal sobre un socol). Remei, aquest, que ha su-posat la pèrdua d'un llençol de murada prouespectacular i d'escassos exemples a la zona.

Per poder posar solució a aquesta situacióes decidí iniciar les tasques de restauraciód'aquest sector de murada.

La restauració es realitza en dues fases:- 19 fase, de gener de 1986 a març de 1987- 2§ fase, de febrer a març de 1988

PRIMERA FASELa primera fase afecta l'extrem sud de la

murada, la qual conservava un total de 12 or-tostats, tots ells de gran monumental i tat. Mal-grat això, alguns d'aquests ortostats havienbasculât sensiblement cap al camí a causa de lapressió que exercien les irrmenses rabasses quehavien crescut al seu interior.

Per poder-les eliminar fou necessari practi-car un seguit de sondejos, de 2 X 2 a manera detrinxera, que discorria paral·lela a la carainterna de la murada amb la finalitat de deixaral descobert les dites rabasses. Per a arrabas-sar-les fou necessària l'ajuda d'un tractor degran potència i d'un altre que subjectis Por-tostat afectat per impedir que caigués.

Una vegada eliminada tota la vegetació arbustiva es col·locaren els ortostats a la sevposició original mitjançant un camió-grua.

SEGONA FASELa segona fase anà dirigida a la restaura-

ció de la part en més mal estat i que sembla^-insalvable. Aquesta abraça des d'on acaben elograns ortostats fins on volta la murada se-guint la configuració del terreny. Tot feiaindicar que només restava part de la cara in-terna de la murada i aquesta, encara, amb po-ques probabilitats de ser salvada, a causa del'arrelament d'un nombre important d'arbusts.La realitat, emperò, va ser una altra.

A mida que s'anà netejant de terres la vo-rera del camí va anar apareixent tot el socolde la murada, a més d'un sector de murada queconservava tretze ortostats. Les passes segui-des per a la restauració foren, poc més o man-co, les mateixes que a l'altre sector.

L'obra acabada ha permès la recuperaciód'una part de la murada prou imponent i inte-ressant amb una longitud d'uns 36 m.

UN POBLAT DE PROP DE TRES MIL ANYSEls poblats talaiòtics errmuradats, com

és el cas del Pou Celat, són representatiusd'un moment molt concret de la prehistòriamallorquina, que cronològicament s'han vingutsituant entorn al 1,000 i el 800 a.C., si bémanquen excavacions que ho confirmin.

Per tant, el que avui ens queden són le»restes constructives i materials d'un poblatd'uns 3,000 anys d'antiguitat. Certament alseu temps, aquesta murada i el talaiot que esveu devien gaudir d'una altura sensiblementsuperior a l'actual. Aquest fet, juntament ambla tria d'un lloc elevat respecte al seu en-torn, feien d'aquest poblat un vertader nuclidefens i u.

No hi ha cap dubte que les restauracions derestes prehistòriques son un fet excepcional ala nostra comunitat, podríem dir que el PouCelat és un cas únic dins la línia d'abandó imanca d'interès que reben per part dels polí-tics. Aquest tipus de posicions són la causade l'empobriment i desaparició del nostre lle-gat cultural. Fora bo que el Pou Celat repré-sentas .la primera passa cap a un canvi derumb.

Gabriel Pons i Homar

INFORMACIÓ LOCAL

CONFRARIA D'AHICS DEL VIHa estat fundada a Porreres una confraria d'amics

del vi i de la gastronomia.Els seus principals objectius seran la divulgació

i prcrroció de la cultura del vi i els seus derivatsentre els confrares, especialment la referida a Ma-Morca, l'organització de tot tipus d'activitatssocials i culturals relatives al rron del vi: confe-rències, tasts, exposicions, rrostres i similars,DroTDure viatges i visites de caràcter enologie i ladivulgació de la gastronomia.

Dies passats es va fer el sopar constitucional,on es va elegir la primera Junta Directiva: Presi-dent: Llorenç Cerdà Mora; Vice-president: Joan So-rell Juan; Secretari: Maties Llad5 Cerdà; Gellerer:Jacques Louis Moris Aquilini; Tresorer: Jaure GilCuenca; Vocal: Joan Barceló Bauçà.

**XKXKKKKKKKKKKKKKKttKKK*KXKKKKKKKKKKKKKKKKKKKttKKKKKtt

Gaspar Nicolau CrespíUn altre porrerenc "emigrat" a terres ciutadanes

recentment ha estat nomenat Cap del Servei d'Inspec-ció Tècnica de la Direcció Provincial del Ministerid'Educació i Ciència. ÉS de la quinta del 47 i, benjove, devers els anys seixanta, juntament amb elsseus pares i germans, deixaren el negoci familiar ise n'anaren a Ciutat, Volem aprofitar aquesta notaper felicitar el nostre amic Gaspar. Enhorabona.

Presentació del llibrede Maria BarcelóEl dimecres dia 15 de juny es presentà a Ciutat el

11 ibre Çiutat__de__Hal_lgrça__en_el_tràn§it_a_U_Moderni_tat,obra de la col·laboradora d'aquesta revista Maria Barceló iCrespi. Aquest llibre ha estat editat per l'Institutd'Estudis Balearles de la Conselleria de Cultura del SovernBalear, i és un estudi d'aspectes urbanístics, socials iaconòmics de la capital de Mallorca a l'època de Ferran elCatòlic (1479-1516).

NO S'HAURIA

f Construir tan aviat com sigui possible la pro-jectada nova oficina de Correus, a l'edifici delQuarter Vell. L'actual sembla més una estafeta delCongo que la d'un poble del Mercat Comú.

$ Fer el canvi a poc a poc, però una mica mésaviat que ara, de les plaques dels carrers.i Posar plaques ( i aprofitar-ho per normalitzar-

ies) a molts de cantons que ara no en tenen. Som e!poble més mal senyalitzat de Mallorca.

t Fer un esforç per part dels establiments comer-cials (entre ells el nou supermercat del carrer Ma-jor) i indústries per anomenar el poble així comtoca i no posar pus l'obsolet PorrerAs. Aquest nomja no és als estocs.

Un pantà a Son Drago o a HínerSembla que Porreres ha nascut estrellat i no amb

una estrella. A part de l'abandó del camp, dels nos-tres joves, de la manca de feina, Le Patriarcheetc., ara han elegit una zona del nostre foravilaper construir un panti que arreplegui les aigüesdepurades de Sant Jordi i de Palma per distribuir-ies per la zona de Campos-Ses Salines. Si es du en-davant, a més d'inundar una bona zona, ens haurem decomprar botelles Autnam per combatre els moscàrds.

[1 Huseu a pas de tortugaEl Fons Artístic Municipal (o Museu, si voleu) no

és mort, encara que ho sembli. La comissió responsa-ble ha fet la primera reunió i s'hi han resolt dostemes importants: redactar els estatuts i engrandirles sales d'exposició. Seria desitjable que esta-blissin un ritme més ràpid del seu funcionament; vanmassa lents i això no és bo. No, l'Ajuntament i laComissió no fan tot quant seria necessari per donara conèixer el Museu i perquè sigui més visitat.

oMARIA MÈLIAsabateria i espartería 8

NOU ASSORTIT DE PRIMERES MARQUESCALÇATS DE MODA PRIMAVERA - ESTIU

C/ Almoina, 35 - Tel. 64 74 21 - PorreresO

INFORMACIÓ LOCAL

mES NOTÍCIES LOCALS

ESTAM CONTENTSEstam contents per tres fets molt importants

que més avall vos contam:Neteja de Monti-Sion

Un aplaudiment generós per tots els qui hiparticiparen, tant en l'organització com en laneteja física, tant del santuari com dels envol-tants. Hi faltà participació, pels motius quesiguin. Per això aplaudim més aquests veïns que,donant exemples de ciutadania, contribuïren ambla seva feina que en aquesta ocasió Monti-Sionbrillas com mai, a pesar de la pols de les grave-res de més a prop.

Juntament amb aquesta neteja, s'ha millorat lacalçada als punts més necessitats. El camí deMonti-Sion ja demana una nova capa asfàltica.

Per acabar una altra bona notícia: el dia dela Festa de Monti-Sion es realitza una col·lectaper construir una nova porta del pati on hi ha lacisterna, que donà el resultat de 37.000 ptes.,la qual cosa ho farà possible.

Al Grup Foganya i col·laboradorsPer la representació del Via Crucis que aquest

grup, la Filharmònica i Ja Coral dugueren enda-vant al Lloc Sagrat amb motiu de la Setmana San-ta. Realment s'ho pagà observar com amb l'esforçd'un grup de persones, l'espai on transcorregué iels mitjans tècnics de llum i so, es doni un es-pectacle digne d'admiració.

Llàstima que el Grup Foganya es preocupi tantde si surt o no damunt la premsa regional. Creimque allò que té importància és fer una bona fei-na, com la que feren, i aconseguir una bona aco-llida i' res més. Els diaris de ciutat, a més defer parts i quarts, només publiquen allò que elssembla.

Construcció d'una teuleraPareix que va de veres que al camí de Ciutat

es construirà una teulera de mitjana producció enuns terrenys de quasi una quarterada. Segons lesnotícies que ens han arribat, s'hi produiran di-versos productes relacionats amb l'argila, comrajoles, teules, canonades, etc. Pels llocs defeina que pugui crear, la consideram una de lesnotícies més positives -dins el caire laboral-que s'han produït darrerament.

La Societat de CaçadorsLa Societat de Caçadors ha celebrat Assemblea

General i ha presentat la Memòria, on hi ha informa-ció de la campanya 87/88. D'aquesta entitat cal re-cordar que és la que reuneix la més nombrosa quanti-tat de socis (418), que la repoblació que ha i et hapermès la recuperació del conill i de la perdiu.Juntament amb la guarderia i un major compliment deles normes per part dels socis ha fet possible méscaça i tranquil·litat al nostre camp, encarr quequedin alguns individus que no hi col·laborin.

Els del D.N1 no vénen a PorreresPerquè, de moment, no ho ha sol·licitat l'Ajunt -

ment, segons ens ha informat la Direcció Superior sPolicia. A què espera Sr. Batle? Són molts els ve, .sque esperen la visita d'aquests funcionaris o béque s'han de desplaçar Ciutat i perdre moltes hores,

V e r g o n y o s aLa situació de les carreteres de Campos i Llucma-

jor. A més de no fer-hi cap reforma ni millora pereliminar-hi part dels revolts i punts estrets, arahi han deixat créixer els clots i la capa asfàlticas'ha convertit en un perill pels usuaris, especial-ment per als motoristes.

La Conselleria del Sr. Saiz, d'on depenen aques-tes vies, ens té abandonats. D'aquí en treuen elsvots i després fan millores pertot arreu, excepteper Porreres. Fins quan? I això que el consistori jaels ho ha demanat un parell de vegades, però res deres.

BIEL CURIAL i FRANCESC PANCUIT

'afe',. *5^

TOTA CLASSE DE FEINES DECOMPRESSOR

Pous, CISTERNES i ALTRES

Cooperativa. 5-7Bestard, 8

Tel, 647869PORRERES

La revista a tot el mónFeis arribar el LLUM D'OLI a qualsevol lloc del rr6n. La millor carta que podeu enviar a un familiar vostre

és la revista que recull tota l'actualitat de Porreres. ÉS rrolt fàcil: basta que ens faceu arribar l'adreçaon l'hem d'enviar i, cada vegada que surti, puntualment, la podran rebre PER AVIO.

PREUS DE aeSCRlPCIO:- Mal lorca i Estat Espanyol 500 ptes anuals- Europa i Amer ica 800 ptes anuals- Resta del rr5n 1000 ptes anuals

Vos ho agrairan

I\f ORTI4C IO LOCAL

Nou batle de Porrer tSalustiã Alvarez Domènech és el batu < c ,al

de Porrera, al Priorat, després de les larrei eseleccions municipals. L'anterior batle r-anicJoan Ventura, no es presenta a la reelec .ic ¿a-lustià Alvarez -un bon amic que ens ac< li fra-ternalment quan hi férem el viatge de ;'/• jrupacióCultural- era abans el regidor de cultura i, desd'ací, volem donar-li la nostra felicitació.

Una sola candidatura, del PSC-PSOE, amb 5 re-gidors nous dels 7 que formen el consistori, espresentà al municipi de Porrera, que actualmentté un cens de 465 habitants. Per últim hem d'afe-gir que Mossèn Unric Alberich ja no està a laparròquia de Sant Joan i, des de llavors, ja hihan passat dos rectors més (l'actual és compartitamb el de Cornudella).

Finalment els amics tarragonins ens informarenque darrerament va caure la cúpula de l'esglésiai ja ha estat adobada.

VERGONYA, VERGONYA!Fa uns dies vaig anar al pou de Betlem i la sor-

presa fou que d'un bon tros enfora ja hi vaig divi-sar dues grans fletxes vermelles (d'uns dos pamscada una) pintades sobre les velles pedres. Sorpre-sa, evidentment, ben desagradable. Es tractava d'unaltre atemptat al patrimoni històric. Els pous pú-blics, com és el cas del pou de Betlem, mereixen unrespecte i protecció com a testimonis del passat isón mostres ben interessants de l'arquitectura popu-lar.

No sé qui o quina entitat és la responsable d'a-questa malifeta; però, sigui qui sigui, sàpiga queno són formes correctes d'actuar fent malbé a allòque els nostres avantpassats ens llegaren.

Maria Barceló i Crespí.

Palerm SA. va inaugurar fa uns quants mesos lesseves noves dependències comercials ai carrer Dusai,a la sortida de la carretera de Campos. L'establi-ment compta amb una amplíssima exposició de materi-als per a la construcció, decoració, interiors,ajardinaments i tot el que és imprescindible per ala construcció d'avui, és de destacar la presènciad'aquesta firma a les mostres i fires especialit-zades.

NOU SÜPERHERCATEs va obrir fa un parell de mesos un supermercat

nou a l'antic Molí d'En Coves, al número 75 del car-rer Major. Pertany al grup IFA i és la sucursal nú-mero 7 de la cadena de supermercats COP.

SURT A CONÈIXER MALLORCA AMBL'AGRUPACIÓ CULTURAL

rm i J i fi M. rmrrgrit /Illa d* Mellon,, fj ,fu metarttlm,/imj i pnniegijda i'iuj<ir> fan qur hi ¡'trini /emr< tiair. i i f« .nin fip/rnJ.,r„i„i f iní marguli atí dt /JFUI

^)aunii^Hes^uidaVINYES I BODEGUES A PORRERES (MALLORCA) Tel. 971 647106 VENDA DIRECTA A LA BODEGA

FORA VILA

Varies de Íes contribucions de Fagricultura al continuatdesenvolupament de la societat

Hi ha bastant de gent que sap que la super-fície de Mallorca és d'uns 3.640 km2-. Però e!que ja és més mal de saber avui en dia és laquantitat d'hectàries aprofitables per a l'a-gricultura, I encara moltes menys persones es-tan capacitades per establir amb criteris d'a-vui quin és la real superfície agrícola capaçde proporcionar explotacions viables.

La veritat és que la frontera entre a l l ò quees considera idoni per produir sense perdre-hide cada vegada es va acurçant sobretot si estenen en compte elements tan importants comsón: els augments salarials, els progressos dela tècnica i la imperiosa necessitat de podercompetir en preu i en qualitat.

Però, com que maltès de vegades, la políticaanteposa l'efectisme a la realitat i prefereixla demagogia a uns bons plantejaments econò-mics, la confusió d'idees que se'n deriven éssorprenent. Però això sí: és realment la polí-tica l'única que es fa sentir.

Ara bé pareix que, -del pas que anam, les mi-llors terres de Mallorca seran per a la cons-trucció, a causa d'una mancança de sòl, a re-sultes del creixement de les ciutats i poblesmés grans de l ' i l l a , o de parcel•lacions rústi-ques promogudes també amb el fi de donar lasegona vivenda a la gent de la ciutat. Encara

que bastants d'aquestes terres tornaran a s^rpetites parcel les de producció... o d'esplai?Però aquí no podem parlar d'especulacion desòl rústic, perquè mai les fan els propispagesos, sinó altres persones que coneixenaquests negocis.

Hem d'acceptar per tant la real i tat, ja ^ epareix ésser que al pas que anam la terra queenrevolta els pobles i ciutats serà parcel -lada i , per ventura (Déu faci que no), aixòque avui és un camí de pas arribarà a ser unpas enmig de parets de bloquets,

¿s evident, doncs, la imperiosa necessitatque quan es destinen unes parcel les a l'agri-cultura d'esplai guardin la mateixa vista iharmonia amb el medi rural que toca haver deten i r.

Ara que també, segons sembla, l'espectacu-lar augment de la població de Mallorca, i so-bretot a l'estiu, amb les problemes d'infras-tructura que això sempre ha suposat; i, peragafar-ne algun, la necessitat d'eliminar lesaigües brutes, que moltes anaven a la mar, araja comencen a anar a l'agricultura, ja queaquests tipus d'accions són bones i poden te-nir bons resultats si arriben d'hora, abansque el turisme no hagi absorbit bona part delspagesos' GABRIEL GORNALS

NOTICIES DE FORA VILAD'albercocs i la Cooperativa

Una interessant labor és la que efectuen a lafinca de Sa Canova, a Sa Pobla, per millorar laqualitat genètica de la varietat "galta verme-lla", amb uns resultats provisionals esperança-dors, que qualcü hauria de fer arribar als nos-tres productors.

Per altra banda, resulta com a mínim sorpre-nent que unes investigacions per l'assecat del'albercoc se duguin a terme a Campos quan aquí,a Porreres, tenim els albercocs. No sabem perquè, ni dir de qui és la culpa. Però és incom-prensible que, ara, sigui Campos, abans Felanitxi Sa Pobla, els qui siguin capdavanters d'aquestfruit que tan bé coneixem.

Ignorància, menfotisme, despreocupació ...Quan els arbres ja tornen tenir el fruit a les

branques, els socis de la Cooperativa encara nohan cobrat el producte de la temporada anterior.Què passa?

L'altra CooperativaLa d'Usuaris de l'Escorxador de Porreres i

Llucmajor, que com molts saben, està formadaprincipalment per veïnats nostres, ha duit aterme unes importants jornades a Ciutat per trac-tar del tema oví i la seva problemàtica regional.En aquestes reunions assistiren importants perso-nalitats i la qualitat dels ponents mereix que lidediquem aquestes línies.

CA'N BÀTXÀMAQUINARIA PER À

CONSTRUCCIÓ

Padre Molina, 7 y 9PORRERES - Mallorca:

HOTLOS

ï? 647277

INFORMACIÓ LOCAL

PORRERES RADIO TORNA EHETREDes de principis de juliol torna funcionar Porre-

res Ràdio, en període de proves, per tal d'envestir,en haver passat l'estiu la programació habitual,Així mateix cal destacar la constitució de la Fede-ració Balear de Mitjans de Comunicació Locals, quetendra per seu e! local de l'Agrupació Cultural.

t r. va ser elegit president el nostre company¡oan Barceló Bauçà. El vice-president és Joan Mes-

'. de Felanitx Ràdio, i el Secretari, Bartomeuover, de Call Vermell Ràdio, de Campos.

Obres - Mobles t cuines - DecoracionsPortes s persianes - Acabats laca i vernis

C/ SflNT FELIP, 57 PORRERES

LE PATRIARCHEFa un parell de mesos que es va instal·lar a Por-

reres Le Patriarche dedicada a lluitar contraels estupefaents. Segons membres d'aquesta associ-ació s'han aconseguit bons resultats en la desinto-xicació d'addictes a la droga.

Es va adquirir la finca de Sa Torre, on s'ha ubi-cat un centre de segona fase dirigit per Josep Ma-nuel Fernández Castanyer. Hi ha un taller de picape-dreratge que aprofiten per adequar les velles cons-truccions de les cases i per fer-ne de noves, perdonar cabuda a una quarantena de persones; tambécompten amb un taller de fusteria per a la recupera-ció de mobles; i, per altra banda, conreen la plan-tació existent de tarongers.

L'associació té tres classes de centres: els deprimera fase, que són aquells on passen la síndromed'abstinència; els de segona fase es basen en lateràpia de grups i en una formació professional d'o-cupació; els de tercera fase normalment són urbans iconsten d'una oficina d'assessorament i de llocs dereunió, essent així la darrera passa per a la inte-gració social del desintoxicat.

¡VICENÇ MARÍ

LES MES CONEGUDES. LES MES ACTUALSI TAMBÉ LES MES SELECTES MARQUES

ROBA ESPORTIVA,BANYÀDORSJEXÀNS

Elegància i estil de vestirpropis

CANAJERONIAMOLID'AIGO

C/Almoina, 18. Tel. 64 73 02PORRERES

REPORTATGE Pàgis i

Entrevista amb Jaume Martorell, Director Generalde Cultura del Govern Balear

A les darreres eleccions municipais eis resultats electorals d'Unió Mallorquina a Porreres no varen serbons, si pensam en l'objectiu de mantenir en Jaume Martorell com a batle. Però en Jaume Martorell demostra laseva profunda vocació política convertint tal desfeta en una sorprenent victòria: va aconseguir el carree deDirector General de Cultura al Govern Balear. Ara, passats un parell de mesos, parla per LLUM D'OLI.

- Jaume, els porrerencs volem saber en quèconsisteix la teva tasca a la Conselleria deCultura.

- A la Conselleria hi ha tres DireccionsGenerals: Educació, Cultura i Esports; a més hiia previst la creació d'una Direcció General¡el Patrimoni. L'àmbit d'actuació és molt mésimpla a la meva direcció que, per exemple, asports... les diferents qüestions es tracten

íiitjançant la formació de comissions.- Com són les relacions amb la Consellera,

Haria Antònia Munar?- Bones. Som un grup de treball ben organit-

zat. Almanco dues vegades per setmana ens reu-nim per coordinar els tasques.

- I les relacions amb les altres conselleri-es? [d'un altre color polític]

- Són correctes.- Però, no hi ha tensions? conflictes de

competències? [li record l'afer del quadre d'enParceló...]

- He de desmentir qualsevol tensió dins el5òvern. Formam part d'aquest Govern i hi ha unaatal coordinació..£- Parlem d'actuacions concretes, dels pro-'emes que surten cada dia.- Més que de petits problemes, que sempre en

¡rte'n, crec que seria bo parlar dels gransojectes de la nostra Conselleria; a la Mise-:òrdia tenim, pensat ajuntar-hi un gran centreìmàtic, un gran centre àudio-visual (fonote-, filmoteca, fototeca) i el Conservatori,"à aquest un acte d'infrastructura, i, de3ades, la gent no es tem de la importanciaiquestes passes prèvies, sols es fixa en ac-3 esporàdics, com pugui ser un concert. Pela fa a la Llotja, és important fer una polí-ca d'edició de catàlegs, que són el que restats esdeveniments culturals que es produei-xi. .,¡me Martorell és un conversador tranquil,tòdic, capta les preguntes, les pensa un se-

ra-.¡n i em dóna unes respostes plenes d'informa-ció, tal vegada massa llargues; agafa el tema i¡^esmicola parsirwniosament, fins arribar aldarrer bocí; pot ser que sigui massa rutinari,però això és fruit de les nombroses entrevistesque ha mantingut; i fins ara el nostre DirectorGeneral de Cultura té molt bones relacions ambla premsa.

- Què es fa des de Cultura per la Part Fora-na?

- Volem fomentar l'intercanvi cultural entreels pobles i a nivell d'Illes, fins i tot entrecomunitats autònomes. Es podria parlar també derealitats comuna política lingüística o lesAules de la Tercera Edat. Com a tasca de pre-servació de la cultura del pobles preparam unacompleta documentació amb fitxes de personali-tats del món cultural, pintors, escultors...ja siguin vius o morts.

- Parlant de cultura, què s'entén per"Cultura" des del poder?

- ÉS un millorar els nostres coneixementsen tots els camps, hem d'al¡mentar el nostrecos i el nostre esperit, tan irrportant és unacosa com l'altra. La cultura és un llenguatge,ens permet una millor comprensió de les cosesi ens fa més reflexius, és un bon remei contrala violència.

- Una crítica que ha sortit als diaris ésque des del Govern dedicau pocs dob1ers a lacultura, proporcionalment molts menys que elConsell de Mallorca o que l'Ajuntament de Pal-ma. ..

lentrais REPORTATGE- No tenim tots els doblers que voldríem,

també pens que les assignacions pressupostà-ries són curtes, però vull recordar que en elParlament el PSOE va ser el culpable que desa-paresquessin determinades partides.

- Ha passat dei càrrec públic de batle aie director general, va servir de cap ajut laprimera experiència de cara a la seva actualresponsabi1 i tat?

- Sí, va ser una gran experiència i puc dirmolt satisfet que m'ha donat un gran profit;encara que la meva feina actual és molt dife-rent,

Abans d'acabar, conversam del nostre poble i de la seva situació cultural: ìa banda de mú-sica, ei museu, la ràdio,., van sortint tots els temes; pareix, per damunt de tot, satisfet dela feina que va fer a la bat lia, ara som mo Its els porrerencs que pensam que es bo que íes ideesi la dedicació d'aquest altre porrerenc, Jaume Martorell, aprofitin tot êi poble balear.

- Com qual ificaríeu l'actuació del nou batlei !'equip municipal de Porreres, dins l'àmbit

de la cultura?- M'estimmés no donar la meva opinió. L'en-

trevista se m'ha fet -crec- com a directorgeneral i no voldria que es mesclassin aquests

temes. Un altre dia, si voleu, puc fer-vos.:qualsevol comentari des de la meva posició deregidor.

FERRAN R I B A S

Aquefta fotografia del Col.legi Sant Vicenç de Paul (Ca ses Monges) és de l'any 1922.De d'alt o baix i d'esquerra a dreta, entre altres que segurament alguns vells podran conèixerhem pogu t ¡den tí ficar-hi les seguen ts nines;

1.-Esperança Mora, 4 (D'es Molí d'En. Toiet), 7. Margalida Rosselló de Ca'n Nadal Pau, 8.Margalida Blanch, 11.- Margalida "Boterina", 12. Margalida Rosselló (de S'Impremta).

2a. filera: 1,-Damiana Juan "Magarola", 5.-Joana-Aina Vaquer, Q í 7 (de S'Hort de Ca'nXic), 9.-Bàrbara Servera de Ca'n Mas.

Tercera fila: Joana-Aina "Carletes", 2.-Francina-Aina Pícornell (de So N'Orell), 3.-Fran-cisca Mèlia (de sa torre) 4.-Joana Gornals "Font", 5.-Pereta Mas ("Capbaix"), 6.-Maria FrauBou, 8.-María Fuster (Poó), 9.-Bàrbara Llaneres, 10.-Francìna-Aìna Picorne/l (de So n'Orell),12.-Rosa Nicolau ("Calderona"), 13.-Antònia Mora (de Ca'n Frigola).

Quarta fila: (¡.-Catalina Mulet, 7.-Margalìda Frau Bou, 8.-Margalida de Son Roig, 11.-Mar-galida Mulet (de Ca'n Pere) i 13. Catalina Verdera.

Fila d'abaix: 415 Bàrbara i Catalina Picóme! de So N'Orell, 8.- Maria Mulet (de SonMoo i.

Imatgesdelpassat

AGROgUIMICS I ADOBSBIEt GORNÂLS

C/PASSARATX, 116TEL. 64.79.43PORRERES

DISTRIBUIDOR: LAINCO S.A.IE.R.T. FITOS, SHERING I AL-TRES PRODUCTES ESPECÍFICS

L'amo en Toni d*AiibenyaEl sol comença a despuntar. ÉS ben segur que l'amo en Toni ja deu estar aixecat des de fa estona.Jo ja havia acabat la son i des del meu jaç de palla mirava els altres -companys de feina que dormien tran

quillament. Avorrit, vaig decidir aixecar-me i anar cap a la cuina. Vaig moure'm lentament i, després dmolta feina, vaig sortir-ne victoriós i content ja que havia aconseguit sortir sense trepitjar ningú.

Fora, es podia contemplar un meravellós pai-satge. Realment és bella Aubenya a l'alba! Ha-via arribat a la cuina i espiava escalfar-sel'amo en Toni de darrere la paret de l'arc. Eradivertit, perquè xerrava tot sol... feia qual-que pet, adesiara...

L'amo en Toni devia rondar els setanta. Eraun homenet baix, moreno, quasi negre, grisencde pèl, arrugat i sense barram.

- No, i... hauré d'anar a la vila! VatuadeH... Vatuadell! I bé 1 i havia dit jo an es mis-satge... Si vas a la vila, passa per cas ferreri demana-1 i quin puta dia vendrà a ferrar sesbísties. Pensa tu! Ni ferrers, ni ferrárteos!Per ca na Bet Maria passa ell! Pardalango,..!

Jo no podia aguantar-me més les rialles,perquè era realment una festa allò. No pensavamoure'm d'allà fins a l'hora de les sopes...però vaig ser sorprès i el que pensava se'n vaanar per avall quan vaig sentir que l'amo enToni em deia:

- Que, Miquel, has acabat sa son?Vatua! m'hi ha trobat! I que potser tengui

ets ulls en es clotell? No pot ser mai, jo eradarrera s'arc i... no feia sols renou... ÉS eldimoni, és el dimoni ! !

- Ehhhh... rrmrm... Bo... Bo... Bo... Bon dial'amo en Toni! -vaig dir-li després de ser sor-près.

- Bon dia Miquelet! Asseu-te, home! Asseu-te!

- Gràcies. I,., a on me n'he de menar esporcs, avui? -li vaig demanar per moure conver-sa.

- Els pots menar all à a on els menares ahir!L'amo en Toni continuava mirant el foc i no

em va dedicar cap de les seves mirades. Coms'ho havia fet per veure'm? Inexplicable...

Segurament el parel 1er major devia tenir lessopes a punt, perquè sortí de les cases en di-recció al sostre. A l l à , amb les cames aixenca-des i fent embut amb les mans, eri eia, mi 9 can-tant, "scopes.... sooooopes!". Realment teniaveu potent el sen Joan, que no era gaire gran,per cert... Bé, però... tot ho compensa: el queno tenia d'alçada ho tenia de veu. Llavors co-mençaren a entrar dins la cuina els missatges,el pastor, els bracers, els parellers i l'o-guer.

- Has acabat sa son prest, Miquel! -em vadir 1'oguer.

- és molt dematiner en Miquel nostro;Ja érem tots a taula. I mentre cadascú

s'abocava les sopes, l'amo en Toni ens deia:- Al·lots... avui mos espera una bc-a

tasca! Avui toca sembrar faves. Anirem en escomellar de s'hort i vos ne dureu amb so carrogros dos sacs d'adob i un de faves. Ets altresja teniu feina,

- L'amo... -digué 1'oguer- jo no vol-dria fer-vos sa camisa, però he vist senyesd'aigua...

El sen Guillem tenia un do especial:sempre coneixia el temps que havia de fer i non'errava ni una... Era més precís que un re-1lotge.

- Guiem... això se fa fer! -li respon-gué l'amo- Anem-hi i serà lo que Déu voldràque sia!

Els missatges callaven i no gosavenbadar boca ja que l'amo era l'amo...

-Jo... -digué el pastor- crec quem'enduré sa pal 1 issa...

Nosaltres ens temíem maror, segur queallò acabaria malament. Més ens valdria fer elbeneit i sortir fora.

- Basta!! Ses raons sien acabades! Apreparar els ormejos! De pressa!!

I partírem tot d'una perquè el nostreamo quan ho deia en aquest to era que estavarealment enfadat. L'amo en Toni era una micaespinós, no dolent perquè un dia que li vaigdur amb el carretó les sopes a la tanca delCanavall i l i vaig rompre el boti I, només emfoté una morma que l'orella em siulà dos dies,quan jo esperava que el càstig seria pitjor...

Tots ja estàvem a punt i preparats ambels ormejos davant els cases.

L'amo havia anat a manar feines a samadona. Poc temps després davallà:

- Ala i do i, que ja estau?- Sí -li contestarem.

Mentrestant havíem carregar els sacs,jo havia malavejat carregat la gerra', i segutdevora l'amo en Toni vaig cridar fort "erri!!"a ses bísties. A la fi, l'amo en Toni em vadedicar una de les seves mirades, no gaireamorosa, per cert ... sinó ben al contrari,perquè jo sabia que era- ell qui volia dir "er-ri" al parell. Per qualque cosa era l'amo!!

Margalida Picornell i Vaquer.

ESPIPELLANT ELS ANYS , I/V/ 11

Voleu que en aquesta espipeilada d'avui conti-nuem la conversa amb l'amo en Joan Trobat? Im'heu de dispensar, perquè vaig posar que desegon llinatge era Estelrich i no era així. Samare era Maria Barceló Estelrich, per tant ellera Barceló de segon llinatge.

Fet aquest aclariment, si voleu que a Ídeml'amo en Joan a posar les cabeçades a la bïs-tia, per cert que les hem hagudes d'anar a cer-car a ca1' selleter perquè amb la darrera tom-bessa que pegà carro i bist i a s'havien fet be-nes (i ja v u l l avançar que en el proper Llumd'oli parlarem de l'ofici de selleter i lesguarnicions.

1 ara anem a veure com l i va la feina,L'amo en Joan traginant llenya, una feina,

tan senzilla (quants de pans i quantes de co-ques es varen coure perquè ell hi dugué la lle-nya!), es guanya la vida durant molts d'anys ila se guanya d'una manera dura, com un brau queno se cansa per tal d'obtenir el fi que s'haproposat, d'una manera honrada, no cobra maiper la seva feina el valor de la seva vida, queera el que moltes de vegades se jugava.

PER ASSEGURAR EL VIATGEQuan davallava dels Pouassos solia travar

una roda perquè així no rodava i el carro noprenia tanta de força i no empenyia la bístia.Quan era més perillós feia amb branques un ar-rossegador i davallava els feixos fins a carre-gador de quatre en quatre o de cinc en cinc. Unaltre sistema quede vegades emprava era fermaruns quants de feixos a darrera el cape i nal iaixí frenaven la davallada i deturaven el carroquan les pendents eren més fortes. Altres vega-des, si disposava d'ajudant (i ell recorda enPedró Gelat, que li va fer de mosso bastantsd'anys), quan arribaven a un tombant molt forten Pedró es penjava a la part de la roda queanava més alta; així era més difícil que trabu-cas; quan hi havia un sotrac molt fort el pesde l'home a la part que més per i 1 lava que s'al-çàs evitava trabucar, cosa que, endemés de serdelicada pel perill que tenia, en els millorsdels casos suposava una hora i mitja de desferi tornar a fermar després d'haver tornat com-pondre el viatge. Per això es tractava de pren-dre el màxim de precaucions perquè tampoc haviade ser allò d'una fadrina brodava i ho tornavaa desfer.

ELS PERILLS DEL LLENYATERFa trenta-sis anys l'amo en Joan en tenia

cinquanta-un i amb una coça de la bístia vaperdre un u l l . Va ser un dels accidents mésgreus que ha tengut. Això de girar el carro,desjunyir i carregar de bell nou no ho contacom a accidents, sinó coma sosca i r es de lamateixa feina, i més per segons quins paratges

feinejava. Jo crec que per entendre el p e r i l lc!e la feina que feia l'amo en Joan és necessariconèixer els terrenys per on treballava.

ELS FORNS DE L'AMO EN JOANEls forns on va dur més llenya foren el

Forn de Can Cortat, del carrer del GeneralBarceló, el forn de Can Pistola, el de CanNoguera, el de Can Pa, el forn de davant SantFelip, el de Can Rado, el de Can Serra, elforn de Can Vador.

L'amo en Joan va estar a Son Verderetà i elmateix temps conrava unes vuit quarterades endiferents sorts escampades.

Estant a Son Verderetà, una vegada va com-prar trenta-sis quintars de soques d'ametler id'aquí 1 i vengué la idea de fer cartó endemésd'aprofitar el tió més gruixat de la llenyaque comprava. Més envant també va fer un fornde calç a dins la Bastida per aprofitar l'ex-cés de llenya que tenia.

Quan començaren a posar les rodes de gomales 1 landes de ferro començaren a prohibir-se.L'amo en Joan me diu que a el 1 no .1 i diguerenres mai.

CANVIS DE BÍSTIA SEMPRE SEGUITTantes de coses me conta l'amo en Joan que

no acabaríem. Ell canviava la bístia cada ins-tant, per la feina que feia necessitava bís-ties joves i bones. Així que comprava una bïs;-tia jove, l'aregava, l i feia fer fe ina'devorauna bístia granada i quan estava ben aregadala tornava vendre i així la feina quasi sempreli sortia gratis. Endemés la venia per deverstrenta mil pessetes i ell l'havia comprada persetanta o setanta-cinc duros. Sempre solia duruna roda de tres bist i es.

A un forn, quan hi feien foc cada dia, ambtres feixos solia bastar per posar-lo a punt iquan se tractava d'una fornada darrera unaaltra amb un parell de branques ja n'hi haviaprou. Se comprèn que a l'estiu també bastasamb més poc.

L'amo en Joan Trobat Barceló no era d'a-quells homes que reculis a davant les dificul-tats. No sabia que era tenir por ni això delparo, amb la feinada que hi ha pertot.

Era un glosador de t ira-i-aguanta, no erad'aquells que en van i en vénen. A ell li a-nava bé començar una contarei la i seguir senseaturar-se. I feia codolades llargues. I se'nrecordava i les tornava dir i repetir un pic iun altre i sempre so'l i a acabar amb lo bonesque són ses dones per trobar-les totes aplega-des al cel.

Crec que ell en paga per la seva molta de

Jaume Rosselló

COL·LABORACIONSf«*..JL& ]

Texts curiosos a l'arxiudel Cor de la Parròquia

Fullejant les polsosespartitures acaramulladesdins unes velles calaixeresdel Cor de la Parròquia hihem vist guardats tota unallarga llista de textos musi-cals, vers reflexes d'èpo-ques passades i de quefersben diferents als d'avui.Qualque dia ens enteten-drem en fer una relació méscompleta del vell repertoride la música religiosa, expre-sió d'una manera de sentiri desenvolupar els senti-ments religiosos dels nostresavantpassats.

Aquí volem deixar, amodo d'anècdota, referèn-cia d'alguns dels textos quemés mos han cridat s'aten-ció o curiositat:

Com sabeu, a la "His-tòria de Porreres" del P.G.Munar i R. Rosselló, en lapàgina 313 del segon tom esfa una referència a unaagrupació cultural, l'Asso-ciació Lui.liana, de mitjansegle XIX; agrupació quemantenia al seu sí un Orfeó.Escriu el P. Munar: "El dia4 de juliol de 1886 va dedi-car una festa ben llui'da alseu Patró, el Beat RamonLlull... i que l'orfeó de lamateixa associació cantà ala missa "Pare nostres" i"Avemaries" —que, dit siade passada, n'hi ha un llar-guíssim enfilo! —hi figura unpaper pautat que a una deles seves cares hi du una cò-pia d'una Avemaria del pre-vere J. Alberti i a l'altre, enescritura poc cuidada, unaparticel.la per a clarinet ambla següent inscripció:"Coros dedicados a la Socie- •dad Luliana de Porreras conpequeña Orquesta y Piano,compuesto por Jaime Cam-pins" (1) D'aquest mateixautor hi figura, entre altres,una composició que enspicà la curiositat, escrit ambuna caligrafia molt esmera-'da: "El Morenito Porrer.en-se" —Vals capricho (dedi-cado a mi amigo D.G.Font)". Igualment ens cri-daren l'atenció els manus-crits següents:

-Un recull de fulls on

hi consten des de fragmentsd'òperes, a un "schotisk" iun "bolero por D. Be. Ts.dedicado a Da. R. o" (Sospi-tosa tanta abrevitura?")

-Dos volums molt benlligats de peces per a orgueamb valuoses intruccionsal principi de cada unad'elles sobre la seva regis-trado.

-Uns papers, ja moltvells, encapçalats pel títol"Paper de Nicodemus Duoaño 1809. Antonio TomàsClérigo Primicenio en Llum-mayor. Renovado el año1850", en els que baix textllatí hi figuren unes mel.lo-dies que, per les instruccionsmolt precises que les acom-panyen, devien ésser inter-pretades, suposam, potser elDivendres Sant a la funciótradicional de l'Endavalla-ment. El text comença, en

' veu de Josep (D'Arimatea)

deien: "Festínate, properate,ascendit« ad montem ubi...afixo patíbulo... dolete acplorate..." Endemés del pa-per de Josep també i constauna particel.la per a baixcontinuu.

-Suscrit per A.S. y T.—Antoni Soler i Terrassa—,uns "Principios de Música-1866, octubre", en la sevaprimera part, mètode de sol-feig o de lectura musical,bastant complet i creimque eficaç, encapçalat perunes instruccions i queacaba en 64 exercicis o lli-çons de lectura o solfeig.

I, darrera nota curiosa,alguns d'aquests fulls quecomentam, venen guar-dats, a manera de carpeta,dins unes fulles del diariprovincial "Ultima Hora"del dia 28 d'Abril del'any 1930, a una de lesquals hi ha una crònica dePorreres: "Desde Porreras—la fiesta de Montesion" enla que se conten, a més de laglosa de la festa esmentada ala que participava "Autori-dades, Ayuntamiento yClero parroquial... obsequia-das con un refresco,mientras la banda de músi-ca 'Lira Filarmónica" bajo

la batuta de su maestro se-ñor Mora dio un escogidoconcierto", altres curiosi-tats que sosl ressenyam:La representació al Tea-tro Novedades de duesobres. Les reformes fetesal seu local per "la anti-ga sociedad RecreativaAgrícola porrerense", re-formes que festejaren ambel concurs de l'agrupacióla "Sinfónica Porrerense"grup musical que el seutorn també celebrava la in-corporació a la mateixa del"distinguido músico señorDalmau" amb un "banque-te... cuyo menú que resul-tó suculento se compusode: entremeses variados,arroz paella valenciana.Vinos, estofado de farao-na, café, cigarros y herbes...

No hi faltaren els dis ir-sos del président de l'e. :\-tats, Sr. Miquel Sala i al-tres. També la consti u -¡¿d'una nova societat, la"Unión Social Instructiv ',"nueva faceta del adelantoprogresivo porrerense".

En altra ocasió dr a-rem relació més completade lo que queda de l'esmen-tat repertori de músicareligiosa, un testimoni mésdels trets culturals pels ques'ha desenvolupat la activi-tat de la nostra vila.

S.M.

(1) Pare del que va ésserRector de la nostra Parrò-quia i Bisbe de Mallorca "elBisbe Campins".

J

SW^S'·&t&curi'

Cctsvnfi&j*.

A TOTA MUSICA !

DE TOTA LA COMARCA

AGRUPACIÓ CULTURAL 13

ESCACSCom ja sabeu tots els associats el cobrament de

les quotes anuals han ant agafant amb el transcursdels anys un cosiderable retard, motivat per lafeina que suposa la confecció dels rebuts manual-ment. Per tal d'evitar en el futur aquest problemahem informatitzat, en aquests darreres mesos, elsistema comptable de l'Agrupació, i així poder dei-xar al dia tots els comptes.

Per aquest motiu és fa imprescindibleagrupar elsanys 1986-1987 (que encara resten per cobrar) en unúnic rebut que serà, òbviament, el doble del que erahabitual i que d'aquí a pocs dies es passarà a co-brar per casa vostra. Esperam i confiam que tots elssocis sabran comprendre aquesta circumstància il'esforç que s'ha fet per millorar un tema que finsara ha estat un dels més negatius de l'entitat, pos-sibilitant d'ara endavant una millor situaci^ econo-mica de l'Agrupació Cultural.

NOTA: Pregam que tots els interessai que elsrebuts es cobrin per banc o caixa ens ho comuniquin.Gràcies.

Recordam que el Departament de Publicitat rebràencantat totes aquelles ajudes i anuncis de persones, em-preses i entitats que desitgin anunciar-se.

Es varen jugar els campionats de Mallorca indivi-duals al l'Institut Francesc de Borja Moll de Palrra.

A les classificacions Salvador Estelrich va obte-nir el 35è lloc antt 3 punts, a la categoria depreferent.

A pr irrer a: Jeroni Palerm va ser l'11è arrb 5punts i Jordi Oliver Garí, 20e ant) 3'5.

A segona: destacada actuació ^de Jaume Gi l , 4^arrb 6 punts; Miquel Rosselló, 12è , arrb 5'5; Pau So-rell, 17e , i Joan Barceló, 18è-, ant) 5 punts; Gre-gori Barceló, 30e-, art» 4; Antoni Rodríguez, 44è ,arrt 3.

Ben aviat la secció organitzarà el X Torneigd'Escacs Obert V i la de Porreres i, pòster i orrrent, elTorneig Social.

NOU LLIBRE

El passat dia 23 de juny es va fer la presentacióal local social del 11ibre de Maria Barceló i CrespíCiutat de Mallorca en el trànsit a la modernitat

Aquest acte comptà ant) ncrrtrosa assistència depubi ic i desperta un interessant debat.

Després se celebra l'entrada del solstici d'estiuarrb cava.

AGLOMERADOS MALLORCA, S. A

Oficinas: Mariano Aguiló, 2-Palma

Tfno.: 27 01 50Planta: Cantera Son Amat-Porreras

Tfno.: 64 71 20

CREACIÓ ]CAÇADOR NO MATIS, CAÇA

Quan un caçador agafa la ploma per escriure una carta so-bre la caça, es fa uria pregunta: És just l'encalç, la persecuciói la mort de les criatures salvatges?

El caçador no té més remei que respondre's a sí mateixafirmativament. Primer perquè caçant no arriba a conèixer iestimar els animals. I, sobretot, perquè la caça arriba a cons-tituir el ressort suprem de la vida d'ençà que aparegué da-munt el nostre planeta.

Per això, company caçador que, oblidant la teva condiciód'artesà, d'intel·lectual, d'oficinista o de polític et submergei-xes aviat davant la presa, pensa que la naturalesa ha impo-sat regles molt severes a tots els qui ens trobam damunt dela piràmide de la vida. No matis, caça. Perquè no és igualmatar que caçar. La persecució, l'encalç i la mort de la peçasempre han exigit del caçador esforç físic i vivor mental. Solsuna peça que t'exigeixi tot un horabaixa de persecució, una

dura espera desafiant la calor, el fret, representarà més altaconquesta i més profitosa dedicació que cent infelices pecesabatudes il·legalment, amb comoditat i sense fatiga. Perquèper al caçador no és la quantitat de captures el que el formai ennobleix, sinó l'esforç i la fatiga que ha suposat cadascunade les peces cobrades.

Ésser caçador és caçar seguint les rígides i immutableslleis de la naturalesa. No oblidis que en el fons, tots els ani-mals són amics teus.

El caçador que respecti les propietats d'altri, el que sàpigaanar-se'n a ca seva amb el sarró buit, el que no doni motius aquè ningú dubti d'ell ni de la seva bona fe, el qui vagi a caçari no a matar, aquest té dret a anomenar-se caçador. No ma-tis, caça.

LLUM D'OLID.L PM 76/1.979Redacció/Administració/Publicitat: Carrer de l'Al-

moina, núm. 67-1 er. Porreres Mallorca.Preu subscripció: 500 pessetes (un any).Edita: AGRUPACIÓ CULTURAL DE PORRERES

Els articles publicats reflecteixen únicament l'opinió delsautors.

Imprès en ofsset

COORDINACIÓ; Joan Barceló, Vicenç Hart i Joaa Helia.REDACCIÓ: Francesc Llinàs, Haria Barceló, Joana Hora, Jaune •Rosselló, Ferran Ribas, Hargalida Barceló.COL·LABORADORS: Foto Vidal, Bastón Rosselló, AntòniaOrdinas,

CANAMARGALIDAPERFUMERIA JOYERÍA

Carrer L'almoina N-34Telèfon 64 70 67PORRERES-Mallorca

Espipellant els anys...feina difícil, quasi impossible, en el celtrobarà tota la companyia que vulgui de totesles santes dones que hi haja.

I per aquí continuarà tot canviant i lesgarrigues plenes de llenya que es perd perquèno hi ha homes que traginin, com l'amo en Jo-an.

El butà avui, demà qui sap què, tot volta icanvia, tot passa i se muda com les nuvoladesd'un dia ventós.

Jaume Rosselló

POESIA M.Magdalena Picornell Vaquer

mor

mor mor MOR

No tens dret

-Mor-í-

NO

Mor

Mor

Mor

No tens dret

a viure• Tiir„

•

PER QUÈ ??

-Perquè ets negra, taca

ets negra'! !(Al poeta de Soweto )

AGRUPACIÓ CULTURAL 15

Des d'aquí volem agrair al President Honorari- del'Agrupació Cultural de Porreres, Sr. Joan Verger iGarau, l'ajut econòmic que ens ha fet arribar, quecom sempre ha estat molt ben rebut.

Moltes gràcies,

XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX

x VIATGE CULTURAL A LA VALL D'ARAN 1 ELS PALLARS xX X

x Dj^v, ?8, 29, 30, 31 d'octubre i 1 de noverrtre x* llllllllllllllllllllllItllIllllllHIIIIIIIIIIIIIIIII «X X

* Itinerari: Barcelona, Abadia de Montserrat, ÎT-Kvera, Tàrrega, Agranunt, Balaguer, Tremp, t jnt xde Suert, Vall de Boi, Parc Nacional d'Aigües *

* Tortes, Viel la, Bossòst, Vall d'Aneu, Vall xd'Assua, Sort, Gerri de la Sal, La Pobla de x

x Segur, Baqueira Beret, Arties, Salardj, Espot, *x Llacs de Sant Maurici i Els Encantats, Calaf, xx igualada... xX -H"H-++++-H-++++++-t--H-+ X

* FE IS LA VOSTRA RESERVA TAN AVIAT COM POGUEU x

K Informació: Joan Barceló (647375) fíj*^¿ ** Maties Llad5 (202034) I JP'-* *KKKXKKKKXKKXXKKXKKKKKKKKKKKXXXKKKKKMttKKttK*KKKKKKKXKK

VOLEU SUBSCRIVIR-VOS A "LLUM D'OLI"?SOU SOCI DE L'AGRUPACIÓ CULTURAL?

Nom i cognomsDomiciliPoblacióProvíncia. , .Telèfon.

O M'interesa ésser soci de l'Agrupació Cultural de Por-reresO Em voldria subscriure a "LLUM D'OLI" per un

any (500 pessetes)O Som soci, però vull fer una quota voluntària de

pessetes a la Revista

O Efectiu Q Taló Bancari O Domiciliació bancària

DataSignatura

i

Marcau amb una X el que interessi.Envii aquest cupó a AGRUPACIÓ CULTURAL DE POR-RERES. Carrer de l'Almoina, no. 67. PORRERES (MA-LLORCA).

SALON ANTONIAPerruqueria Unisex

; Estilista especialitzadaen tall

í tractaments capilar s\t/ \»/ \f/ \t/ \J/ \tX \t/ N»//i\ /I\ X»\ ****** *»* *** /i*

C/. Cristóbal Colón, 24 - Tel. 647610 PORRERES

/.;;;:jpÄ /. UJ; ;¿;-. :^\.m :%î

?.íf-t¡i«ppi| 'B^É'1 " '" É' 'B^É' áf111^

«••••••••••& CIjuL C!& JL liCi ftli CiyJL b3Cv:

iiria Jfjpmejores

veanuestra gran exposiciónde buenas ideaspara su hogarAZULEJOS- PAViMENTOS Y SANITARIOS

MOBiiJARlO DE COCINA Y BAÑO

/Ss

materiales construcciónC. DUZAY. s/n Tel. 647271 • PORRERES