lloixa. número 81, septiembre-octubre/setembre-octubre, 1990. butlletí informatiu de sant joan....

Upload: biblioteca-publica-municipal-de-sant-joan-dalacant

Post on 03-Jun-2018

228 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 81, septiembre-octubre/setembre-octubre, 1990. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informat

    1/16

    BUTLLETI INfORMATIU DE

    SANT

    JO N

    ANO Vlll N 1

    SAN JUAN mSEPT. OCTUBRE 1990

    ASOClAClON CULTURAL UOIX

    DlREC ClON POSTAL: APDO. CORREOS

    P

    13

    EDITA AS0CIACK N CULTURAL LLOMA

    DEP. LEGAL: A46-1987

    L

    C S

    DE

    i

    Un ao mas la A.

    C.

    LLOIXA ha organizado la

    semana cultural de Otoo que si bien en 10s

    pmgramas no recoga el nombre que aparecia

    otros aos de etnograficaen su fondo creemos que

    si se ha cumplido dicho objetivo. Al ya habitual

    y

    esperado por todos passeig per horta se sumaba

    la Ewposicin grfica comentada de la Bahia de

    Alicante la presentacin del libro de lsidro

    BuadesMEMORIADOONTEMPSALOHORTA En

    10s tres actos se recoge la bsqueda del pasado el

    intentar conocer como eran como viviemn nues-

    tms antepasados las casas de la huerta 10s cami-

    nos en uno como era la costa alicantina a

    1

    largo

    de un siglo el segundo las ancdotasy hechos

    cotidianos en el tercem.

    Desde aqui queremos agradecer la cesin de

    la exposicin a la S C D LA ALBOFERETA espe-

    cialmente al autor de la misma Vicente Seva

    Villa

    plana que ha realizado una gran labor de docu-

    men tacin grfica. Mas de cien to uein te repmd uc-

    ciones de fotografias nos llevan desde Tabarca al

    Cabo de la Huerta

    y

    cmnolgicamente desde el

    ultimo tercio del siglo pasado hasta el primer tercio

    del actual. En este recorrido por el tnel del tiempo

    10s ms uiejos recordaban su Alicante y 10s mas

    jouenes conocamos como eran 10s tranvias de

    mulas 10s balnearios el puerto 10s carretems el

    antiguo mercado de abastos la estatua de 10s

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 81, septiembre-octubre/setembre-octubre, 1990. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informat

    2/16

    Vida Municipal 1111

    111

    I

    SEMANA

    CULTURAL

    Martires d e la libertad do nd e ho y est la

    fuente d e la plaza d e Mar la Albufereta

    antes d e la destruccin femz d e 10saos

    del turismo.

    l dia

    26

    ls idm Bua des present s u

    libro y a pesar d e las varias convocato -

    rias estaba anun cia do a las och o de la

    tarde e uno d e

    10s

    programas e n las in-

    vi t ac io ns a las ocho y media y para ter-

    minar de arreglarlo a las siete e n elperi-

    dico fue n um em so pblico asistente .

    Tras una s palabras d e Jos Antonio Ba-

    laguer Ag ust n Pantoja hizo u n acerta-

    d o recorrido d e la trayectoria de l autor

    rese la obra y presento a 10s colaboradores La

    Caja d e Ah or ms Provincial d e Alicante y la Im-

    prenta S a n Ju an e n el apartado econmico; Conxa

    Goslvez a u ora del pnjlogo Csar Llorens i Cuar-

    tem d e las ilustraciones

    ;

    ose Manuel P er a Riera

    d e la fotografia d e la portada leo d e Manuel G n-

    zalez Sa n ana. Ena lm en te para terminar el acto el

    autor ley el primem y el ultimo de

    10s

    poemas que

    fueron m u y del agrado d e 10s asistentes.

    Agradecer para terminar a Toms A ngel Per a

    Araci1 la mistela elaborada pocas se ma na s an tes

    y

    embotellada aqu el m is m o dia para la presenta-

    Jos Antonio Balaguer Ie~endoa etiqueta del vino embotellado

    por

    TombsPCKez

    para esta ocasi6n.

    tl pblic o llen el saln

    de

    la C.A.P.A.

    cin del lib m a la C.A P.A. por la cesin del Au la

    de Cultur y a todos por vuestra asistencia.

    F. S

    m m m m m m m m m m m m

    NUMERO 81 (SEPT./OCTUBRE)

    La

    Casa de Cufura 1

    ..........................

    - Semana Cultural

    .

    ......... . :

    . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

    .......................:...............

    y..: .

    ..........................

    ............................

    ?

    ..........................

    . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

    ......

    .....

    ......

    . . . .

    .....

    . . . . .

    ....

    ..... . . .

    ....

    .... I

    _

    . . . . .

    . . . .

    .....

    ....

    . ..

    .....

    .................

    .......................

    ...................__._..._.._

    ..................................................

    ..........................

    .......

    :

    _

    .,...........;..;.

    .........

    : :.q

    ....

    . . .

    . . . .....

    ....

    ....

    ....

    . . . .

    . . . . . . . . . . .

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 81, septiembre-octubre/setembre-octubre, 1990. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informat

    3/16

    I I I

    Semana

    Cultural

    ASElG PER L

    HORT

    Por: lsidro Buades

    El ia ventiocho de octubre

    a las nueve

    y

    media de la maana,

    nublado y amenazando lluvia; sa-

    li6 elV

    I I

    passeig per l'horta , de

    10s talleres Peugeot-Talbot despues

    de tomar la mallanita Que Paco

    Espins nos ofeci.

    En pocos minutos nos pre-

    sentamos en la Dominica 10s casi

    doscientos cincuenta paeantesTe-

    namos deseos de ver la casa, que

    se

    halla en buenas condiciones de

    conservacin, pero a decir verdad,

    10 que nos ilusionaba a muchos era

    ver la bodega; de la que alguien

    haba dicho, que el siglo pasado

    se

    Esmorzant

    en

    les Casetes d Espaya

    haba detenido en ella. verdaderamente se encuentra bien con-

    servada, tanto, que no creo que haya otra que le aventaje en esto

    en todo el trmino de San Juan, Puede estar seguro su dueo.

    Don Jos Luis Hernndez, que no les hubiera podido hacer

    mejor obsequio a 10s participantes de este paseo por mucho que

    se 10 hubiera propesto. Gracias por su gentileza.

    Salimos de la Dominica i empez a gotear; y esto fue

    bueno pasndose como no se pas, porque hizo aligerar el paso

    y el camino fue grato, Llegando al de Marco florecieron 10s

    paraguas, si bien es verdad, que tampoc0 se empap quien no10

    llevaba. As pues, llegamos a les Casetes d'Espanya donde

    nos esperaba Jos Climent, un tanto preocupado porque pareda

    que iba arreciar la lluvia

    y

    la casa era pequea y grande la

    comitiva.

    Pero no pas nada; entre la casa, 10s paraguas y una tupida

    mimosa que alli hay, todos quedamos a cubiertos y al instante

    dimos buena cuenta de l'esmozaret.

    Las Excelentes cocas, 10s formidables tomates, y el buen

    acompaamiento del vinet , cayeron vencidos ante impetuoso

    apetit0 causado por la caminata.

    Pepe Garcia (que es de Madrid) trajo su tortilla de docena,

    su pan de quilo y 10s chorizos mgicos. Y bueno, todo fueron

    caras sonrientes; de esta manera, nada mis grato para quien

    organiza este tingla-

    do, que esas caras

    alegres.

    No hubo discursete

    de despedida, pues

    quien tenia que pro-

    nunciarlo estaba ata-

    reado dentro de la

    casa firmando ejem-

    plares de Memria

    d'un temps a l'horta

    y cuando sali que-

    daban all, su mujer

    y tres paseantes ms.

    Pero no pasa

    nada

    desde estas phginas

    les digo a todos mis

    compaeros de excursin: Gracias a todos por venir, amigos,

    y

    hasta la prxima.

    Nuestro agradecimiento a Jos Quereda, Jos Ruzafa,

    Ernesto Garcia y Francisco Garcia, por su colaboracin en la

    confeccin del follet0 explicativo del recorrido.A Emilio Espi-

    ns por su excelente regalo, a Francisco Espins por el pairoci-

    nio, y a Jos Climent Casanova por todas sus atenciones.

    m m m m m m m m m m m m m

    AGENCIA

    PEREZ RIZO

    S.L.

    Servicios: NAVARREGUI

    Exposicin:

    CAP. MARTI,

    4

    TELF 565

    17

    04

    MERCADO

    NACIONAL

    DE

    OCASION

    SAN JUAN AUCANTE)

    MUSICAS DE VANGUARDIA

    DO SCOQB R

    DR. IBORRA, 35 SAN

    JUAN

    U

    OLlCLlNlCA SAN

    URN

    LABORATORI0ANAUSIS

    PSIQUIATRA

    MEDKINA

    EN

    GENERAL PEDIATRls4

    OFTALMOLOGIA

    CARDIOLOGIA

    OTORRINOiARlNGOCOGlA

    I

    TRAUMATODGIA

    A.T.S. PODOLOGI

    I RAMOS DE NOVIA ARREGLOS DE IGLESIAS CORONAS I

    PARA

    CONSULTADE

    HORARDS Y ESPMAUDADES

    AVDA. RAMBLA

    59 T E L F 565

    40 47 PART. 565 37

    29

    TOM S CAPELO ELF

    565

    48

    SAN NAN DE WCANiE

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 81, septiembre-octubre/setembre-octubre, 1990. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informat

    4/16

    Semana ultural

    DISSABTE MATI

    Por

    J

    A

    Balaguer MonIIor

    Seguint amb el comentari de la V Setmana Cultural, el dissab-

    te

    27

    d octubre es va realitzar l activitat de pintar amb guix de

    colors el sol de I asfalt a la Rambla.

    Va

    ser un mat agradable acompanyat pel sol pels xiquets

    xiquetes que van participar.

    Aproximadament uns 250 de

    totes les edats. Des de la xiqueta tmida d uns dos anys fins als

    que ja duien el dibuix preparat en una fulla per copiar-10.

    Anecdotes moltes; sobre tot quan els xiquets es dirigien

    a

    nosaltres per demanar-nos perms per poder anar a pixar.

    Tamb com sempre preguntant pel premi o la sorpresa d u n s

    quants al comprovar

    que els colors eren gratis..

    Pels resultats tant de participaci com de col.laboraci per part

    del mn infantil, aquesta s una activitat que no es

    du

    deixar

    fora en altres setmanes culturals.

    Com altres anys l ajuntament de Sant Joan va programar

    una serie d actes per al dia de la Comunitat Valenciana.

    Actes eminentment festius on es mostre la nostra comunica-

    ci.

    La propaganda va ser bona, el poble estava ple de cartells

    a ms a mes les pegatines, si no va participar mes gent no

    es pot dir qu e va ser per falta d informaci.

    Primer es va realitzar una ginkama per als menuts, a les

    dotze amb els sons de la dolcaina el tabalet, la gent es

    concentra a la placa de I ajuntament per veure acompan-

    yar la dansa, que ballaren grups de I escola Sant Felip Neri

    d Alacyt, fins al Rac Popular

    o n

    desprs d escoltar a

    la

    banda de msica LA PAZ, va tindre lloc una exhibici de

    Karate, una serie de balls regionals. Aleshores la pluja va

    fer acte de presencia i es va disparar la mascletada abans

    d hora, de seguida l esmorzar.

    X VIER L

    SERVICIOS

    Y

    VENTAS

    Capitn Mart 30 Telf.

    565

    7

    4

    SAN

    JUAN

    DE

    ALICANTE

    Q

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 81, septiembre-octubre/setembre-octubre, 1990. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informat

    5/16

    1111 Vida Municipal

    R

    ELEVO EN L P RROQU

    por

    J a BaIaauer ivionrlor

    Durante el Campamento que realizamos

    10s

    del

    Junior (segunda quincena de julio), s e fueron suce-

    diendo en el pueblo todos 10scomentarios rel ativos al

    relevo de

    10s

    sacerdotes de la parroquia.

    Una vez que 1 finalizamos y, de nuevo en San

    Juan , todo estaba ya muy claro y supongo que todo

    el pueblo enterado.

    Esta vez Carmelo

    si

    que dijo Sin y

    1

    dijo para

    todos. Que toda la Parroquia y enconsecuencia el

    pueblo, supiese que estaba vez iba en serio

    y

    no como

    en otras tantas, que se dijo que se iba. siempre el

    rumor era de buena tintan.

    Una vez aparecidos

    10s

    nombramientos de 10s

    nuevos sacerdotes de la Parroquia estaba claro el

    traslado de Carmelo y Esteban. ~ n t esto, no se dud

    en preparar una despedida para ambos y una bienve-

    nida a 10snuevos sacerdotes.

    EI tiempo y horas dedicados a preparar todo esto

    fue una labor realizada por miembros de 10s grupos

    parroquiales donde no se quiso dejar a nadie-sin

    participacin. Hubo colaboracin de todos 10s grupos

    de la Parroquia incluidas Benimagrell y Fabraquer.

    De Carmelo y Esteban todo lo sabemos. El

    primer0 e s nombrado Delegado Diocesano de Pasto-

    ral y Subdelegado de Accin Catlica General y

    Movimientos Especializados de Accin Catlica sien-

    do adscrit0 a la parroquia Corpus Cristi de Alicante.

    Esteban e s nombrado parroco de Rebolledo y Baca-

    rot.

    por el representante del Obispo y la homilia por el

    nuevo parroco Angei Bonavia.

    Seguidamente a la misa, en

    10s

    salones parro-

    quiales se ofrece un vino de honor ofrecido por el

    Ayuntamiento.

    De todo esto ha pasado mucho tiempo, dos

    meses, y bien es cierto que todo el trabajo realizado

    por 10santeriores sacerdotes ha sido muy bien acogi-

    do por 10snuevos. Nada ha cambiado y todo sigue su

    curso.

    Quiero terminar este articulo con las palabras

    que se leyeron en la Ecuaristia del dia 16 como

    bienvenida a 10s nuevos sacerdotes:

    Coincidiendo con 10s actos religiosos de nues-

    tras FFiestas Patronales, hoy domingo

    16

    de septiem-

    bre de 1990 la Parroquia de San Juan o s da la

    bienvenida. Angel, Santiago: sentos acogidos por

    esta Comunidad que Carmelo

    y

    Esteban tan bien han

    ido forjando con

    el

    pasar

    del

    tiempo.

    Esta Celebracin sirve como medio para daros la

    bienvenida y la acogida, pues nustro sentir comunita-

    rio es in haciendo camino: curas y laicos juntos y en

    una misma direccin.

    Gracias Carmelo y Esteban o Esteban y Carmelo

    por el tiempo dedicado anuestra parroquia.

    Bienvenidos Angel y Santiago osantiago y Angel,

    estais en vuestra casa .

    10s nuevos sacerdotes son Angel Bonavia que

    estaba en la Parroquia de Santiago y Santa Ana de la

    Playa de San Juan, y Santiago Belmonte parroco del

    barrio de Santa Cruz de Alicante y capelln del

    Psquiatrico cargo que sequir desempeando con el

    de vicario en la Parroquia.

    Se realizan 10s actos preparados: El domingo 2

    de septiembre la Eucaristia de la tarde como despe-

    dida de Esteban y Carmelo. Al finalizar esta se repar-

    ten unas cocas y sangria en el patio de las Carmelitas

    mientras se suceden unos bailes regionales por 10s

    grupos de danzas de la localidad.

    El

    16

    de septiembre, domingo, en la misa de las

    1 de la maana, s e da la vienvenida a Santiago y

    Angel.

    Anteriormente, a las

    10 30

    horas se reune el

    Consejo Pastoral,

    10s

    nuevos sacerdotes, Carmelo,

    Fernando Navarro (arcipresente) y Francisco Cases

    vicario episcopal de zona, que en nombre de Obispo,

    da a

    10s

    nuevos sacerdotes

    10s

    poderes como tales

    ante de ralizar la Primera Ecuaristia que e s presidida

    COSCESIOSARIO OFICIAL

    teltronic.

    s a

    RA.DIOTELEFOSOSREPE nDORES VHF-UHF

    A B R E P E R T A S

    V I

    RADIO

    E L E \ I / W D O S

    amon de Campoamor. 7

    Telifono:

    565 39

    S N

    J U N ALICANTE)

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 81, septiembre-octubre/setembre-octubre, 1990. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informat

    6/16

    UN

    ANY

    BIBLIOTECA

    Setembre

    1989-Octubre 990

    l

    17

    de setembre de

    1989

    aquesta biblioteca obria

    novamen t le s s e m porte s, desp rs d'alguns anys d'inactivitat,

    en un petit

    loc l

    povissional del carrer L'Ordana, Passat

    aquest periode crec

    que s

    convenient donar algunes dades

    d'allt, que ha sigut re co m m ~a m en t el c m d'aquesta insti-

    tuci.

    Vegem alguns nmeros:

    NMERODE SOCIS ACTUA LMEN T. 750

    ERSONES

    QUE

    HAN UTlL lZAT ELS NOSTRES SERVEIS.

    1

    6.600

    ADULTS. 3.321

    XIQUETS. 12.279

    MlY

    JA

    DIARIA. 0-70

    ONS BIBLIOGRAFIC INICIAL. 5.5 00 vols

    FONS BIBLIOGR FIC ACTUAL. 7.500

    VOIS

    (En una any han ingressat en aquesta biblioteca 2.000 volums)

    PRESTEC :S han prestat11 474 llibr e, distribu its de la segent manera:

    INFANTIL. 8 949 vols.

    HUMANITATS. 625. vols

    CIENCIES. 575 VOLS

    LITERATURA 326

    VOIS

    EN VALENCl 258 vols

    Deixant de bzrt;lda les estadstiques, podem afirmar

    que sn els xiquets els

    qui

    m s utilitzen els nostres serv eis, els

    ms asidus clients, enca ra que e n molts casos el seu cornpor-

    tamen t no est a la altura de l seua afici per aquesta

    biblioteca.

    upose

    que a po a poc aniran comprenen t aquest

    punt. Per altra

    part cal

    tamb una concienciaci per part dels

    adults: seria interessant que s'adonaren que

    la

    biblioteca no

    s solament pe r a xiquets i que aqu poden trobar llibres del

    seu

    gust

    i preensa diAria.

    Un

    problema que encara tenim s el de les

    instal-lacions: en un ny el local s'ha quedat petit. Per6 tot

    ser resolt quan acabe la construcci de la nova Casa de

    Cultura: al a tots tindrem

    iioc i

    un bon ambient per a poder

    trabalar. De tota m anera anem avancant.

    CONXA

    GOSALBEZ

    BIBUOTECARIA

    PIXUM I F ST S

    J a l any passat ho vam comentar: el poble

    per les festes fa olor a pixum.

    Massa gent al carrer, a les penyes, al rac

    popular. Hem volgut convertir les festes en una

    discoteca permanent d una setmana. No esta

    mal perque setembre s un mes on practicament

    I estiu ja s ha acabat a la platja; els estudiants de

    vacances

    i

    els que han tingut pitjor sort els

    examens per aquestes dates ja els hem fet. Tot

    ac suposa unes condiciones optimes per a que

    la festa siga un exit i mes sent en cap de setmana.

    Des d alguns que estem a les penyes,

    aquesta es la nosrtra refle-

    xi: massa

    Conseqen-

    tal volta nin-

    que la qesti

    am b I ordre

    menys aura estat be, pero

    que s ha de fer amb el lquid a cumulat al baix

    ventre conseqencia d una nit de mat marxa

    i

    cubata?

    Podem b dir dues respostes:

    1. Que les penyes preparen serveis p-

    blics, cosa prou inviable donats els carres on

    estan implantades sense locals disponibles per

    ubicar-10s i pel cost economic.

    2.

    Que siga

    1

    Ajuntament qui ho preveja.

    Aquesta fomula s viable.

    L Ajuntament ha de preveure que les

    festes sn molt nombroses de gent

    i

    pensant que

    les nostres han canviat passant, de ser unes

    festes de vesprada i mija nit, a una festa nocturna

    fins la matinada, s una ra suficient per instal.lar

    llocs, locals, o el que siga per poder evacuar.

    Aix mateix, la neteja diaria del poble es neces-

    saria perque el poble amaneix tot brut.

    Tot suposa diners que poden eixir del mateix

    pressupost de les festes. Es cosa de pensar-ho;

    experimentar-ho un any i desprs ja es

    veura.

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 81, septiembre-octubre/setembre-octubre, 1990. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informat

    7/16

    Vida

    FO L

    C BECO

    Eren les 20'30h del dissabte

    22

    de setembre quan, el grupet d'amics que

    anavem al P an a deTib i, ens vam donar compte de que hi havia foc en forma de

    V invertida per la Colladeta de Relleu amb la curiosita t de que havien dos focs

    mol ts menuts en un altre Iloc. Era la mA del piroman?

    Ja el diumeng e de tornada es veien les fumeroles p erd el que no creiem era el

    que passaria desprs.

    Diumenge vesprada-nit, tots som testimonis del succs, Cabeg esM tot

    cremant-se. Grans i xicotets mirem la muntanya atonits, impotents, amb el

    mateix comentari, per que?

    De casualitat el dillu ns vaig estar a L'ICONA a Alacant

    i

    escoltant una frase

    acabada sobre I'incendi entenc de que ja es apagat. Em conten I'angoixa, les

    hores, lasuor, la impot6ncia d'apagar un foc on no h i ha pistes forestals, on no

    poden anar els avions pel Vent de Ponent, . etc.

    Come ntaris de que no saven qub fer.

    Es

    critica a L'ICONA,.

    .

    Jo, testimoni del

    treball del forestals, testimoni de la conversa, pense que abans de parlar al

    menys hem de tenir clar el perque ho fem.

    Aquest estiu, els del Jun ior vam fer el Cam pament a Biar en les datescoincidents

    a

    I'incendi del Vall de la Gallinera

    i

    els forestals de la brigada de Biar es van

    passar tota lasetmana a ll. Ara tamb han estat al Cabeg

    i

    ot per a que desprs

    vinga el piroman

    i

    ho creme sense escrpols.

    No hi ha paraules. S'ha escrit mo lt al respecte..

    .

    .

    Passaran prou anys per a que siga tot igua l. Que podem fer?

    Hi ha grups que es preocupen per fer-ho. Parle de repoblar. Aixo esta en la

    nostra ma. Man s a I'obra.

    Cabeco et repoblarem .. .

    Grana, i loc d'encreuament dels vells camins que enlla ~ave n ls pobles del seu

    voltant. El seu cim, vertex geodesic de segon ordream b 1.205 metres d'altitud,

    es troba a I'extrem sud de la serra, abocant-se a l a vall de Xixona i I'Horta d'A-

    lacant. Des d'aquesta ltima, el Cabeco adquereix la forma d'una magestuosa

    muntanya amb suaus vessants. A les del sub encarades al migd ia es troba la

    Covadec anelobre, ricaen estalactites estalagmites,algunade lesquals

    li

    dona

    el nom. El de Cabe~oe donat per la llegenda, que diu que als seus indrets hi

    havien mines d'or. Es per aixo que encara es respeteix la frase: 'C abq o,

    Ca be ~o , ui t'agarrara una nit tot sol .

    UNA ASCENS1 FAClL

    Anant pe r la carretera de les Co ves de Canelobre arr ibem a una gran curva, ja

    quasi al final, i usta qui prenem un camque trobemal'esquerra. Seguintel cam

    arribem al Rac de Seva. Sabem que ens trobem a ll perque el cam desprs

    d'una gran baixada, acaba en un planell ple de pedres d'on naix una cresta.

    Tamb veem just al peu de lacre staun garrofer mol t gran. Desd'all hem de pujar

    tot el pedreguer fins que, despres de deixar la paret que tenim a la nostra dreta,

    trobem una senda que ens desviara per damunt d'ella. La seguim tota fins que

    arribem a un tossal des d'on veem B usot, Alacant..

    . i

    n'hi ha una casa mig

    destrossada. De la casa seguim la senda que, eixint des d'ella, passa per baix

    dels pins

    i

    munta, salvan t totes les pedreres que pot, fins que arriba dalt de la

    cresta, d'on es veu ja El Camp ello

    i

    a mar. A leshores no queda m s que trencar

    a I'esquerra, i en cosa de deu mi nuts arribem dalt.

    PANORAMICA DES DEL PORT DE LA CARRASQUETA

    ..............

    .

    TINER RI

    SERRA DEL CABECO D OR

    LA SERRA

    DEL CABECO

    SERRAA GRANA

    Josep Antoni Balaguer Monllor.

    :

    CIM DEL CABECO

    7 .

    LaSerra del Cabe~b d'ors'e sten e nord a sud entre les vallsdeXixon a

    i

    Relleu.

    Al nord esM delimitada per la colladeta de Relleu, pun t d'uni amb la serra la

    COVES DE

    CANELOBRE

    Degut a que en algunes eixides de la temporada passada va fluixe-

    jar I'asis tknc ia en aquesta hem pensat de realitzar-ne nomes que quatre,

    totes elles per endur-se I'esmorzaret

    i

    tornar-se 'n a mig dia a casa.

    El lloc d'eixida s, com sempre, la placa

    J.

    Sala Perez (Placa redo-

    na o dels ferros ), a les nou del mati.

    DIUMENGES

    Visitarem els segents llocs paratges:

    2

    de decembre: Far de Santa Pola

    13

    de gener: Panta de Relleu

    3 de marc: Paratge de la Cova Negra , de Biar

    En

    data a terminar dels mesos d'abril o maig:

    Cobes de Canelobre .

    de Busot

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 81, septiembre-octubre/setembre-octubre, 1990. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informat

    8/16

    Vida

    HABLANDO ON

    Premio Local en el XXII Concurso de Pintura, Fiestas del Cristo 1 990

    Es Jose Man uel un san juanero de treinta y dos aos, casado y con

    una hij a de cinco anos, que ya la gusta rod earse de botes, pinturas,

    IApices, brochas, etc, y sus ropas sufran las consecuencias de tan

    temprana inclinacidn (enhorabuena, pues es bien sabido que, princi-

    pios quieren las cosas). Con m otivo de estas nuestras ltimas y

    gozosas fiestas le ha sido concedido en el Concurso de Pintura, el

    Premio Local. Hemos tenido con el una entrevista, y en sus contesta-

    ciones denota su sensibilida d y comprom iso que conlleva la prdctica

    de cualquier m anifestacibn cultural.

    P Jose M. dinos brevemente como fueron tus inicios en la pintura.

    R.

    El origen es m uyd istin to a lo que hago hoy. Me gustaba, y me gusta,

    mucho el com ic, buscand o donde p odria aprender su tecnica y reglas,

    d con Valentin, donde empec6 aaprender dibujo, y por contagio de 10s

    demds empece a darle* al dleo. De esaforma tan simple empezb todo.

    P Jose M una pregunta de rig or. Que significa para ti este prem io?

    R. Es com o una palm ada de animo de tus gen es mas cercanas. Cuando

    uno esta pintando, al meno s yo, hay como cierto egoismo, pinta para

    uno mismo y su soledad , y cuando ocurre una cosa como esta

    s

    siente

    que no se esta solo, que hay otras gentes como esperdndote yconoce r-

    te.

    P Conozco tu obra, se que en tu investigacibn sobre ti mis mo y tus po-

    sibilidades (condicibn que creo que nunca llega a sustanciarse) son

    muyvariados lo ses tilos que practicas, en estaauto-investigacibn, por

    donde crees qu e m estos mornentos vas? donde mejor te desenvuel-

    ves?.

    R Para mi 10s mas importante es, que creo que he encontrado, en

    principio , u n camino en el cual constantemente se me van abriendo

    otros mas se diria que estoy y voy al tiemp o. Po r ejem plo: antes se

    pjntaba bodegones, yo pinto aquello, pero como yo 10s denomino,

    bodegones actuales, con botes y brochas, cacharros, objetos, etc

    P Cubisme?.

    R. Si es posible, depuracibn del cubismo.

    P Te fijas en el detalle?.

    R.

    Si, pero me gusta realzar el detalle aparentemente insignifica nte para

    que deje de serlo, que se vea pero no solo desde un punto, si no desde

    varios, haciendo ese detalle un con junto. O tro ejemplo: el cuadro de la

    Muje r con Gato; la figura h umana queda en segundo plano, el objeto ,

    la parte insignificanten se queda como punto de atencibn y la figura

    humana como marco.

    P $dmo crees tu que la obra de artista, como en tu caso, poco xon o-

    cidos, pueda o debe difundirse?.

    R. C reo que lo fundame ntal es relacionars e. No es facil. E l pintor esta

    metido en su obra y no tiene tiempo de ir a la caza y captura del

    comprador. El exponer es uno de 10s puntos vitales. Yo creo que 10s

    poderes pblicos cuando detectasen un posible valor, tendran que

    facilitar al artis tael medio de difusid n de su obra; estoy convencido que

    la obra artstica es p atrimon io de todos.

    P Y 10s concursos?

    R El concurso escasamente prom ociona , sirve como cu rriculum , pero

    como son multiples 10s estilos que se presentan siempre gana aquel

    que su estilo esta mas de m oda. AdemAs el premio a quien se lo dan,

    al cuadro o al pintor. Yo creo que lo que se tiene que valorar es la

    trayectoria, por que un cuadro puede ser un hecho artstic0 casual,

    mien tras que el artista siem pre estA en un estado de constante realiza-

    ci6n.

    P

    Entonces, como crees tu poder com paginar ambas cosas, expos i-

    ciones y concurso?.

    R. Yo creo que es mas valido exposiciones colectivas o individuales

    que conc urso, pue sto que es donde se contem pla la obra y el autor en

    su conjunto; de esta forma tiene mas posibilidades de vender y darse

    a conocer.

    P

    Es

    decir, lo

    que

    tu propond rias, seria hacer un concurso de exposi-

    ciones individuales, no es asi?.

    R. Pues si, y estamos a tiempo para ello. Pienso, que al igual que

    actualmente se estAn hacien do e xpos iciones , lo cual es estupendo y por

    ello felicito al Ayuntamiento ye n especial al precursor de estos momen-

    tos culturales , Fernando el Conce a1 de Cultura , se podria n valorar

    artisticamente aplicando un baremo, asi sucesivamente con otras

    exposiciones y mAs tarde a la hora del concurso, este seria con 10s

    finalistas de las exposiciones habidas; habria mas calidad y el premio

    se con cederia al autor y su obra, y no a un trabajo determinado.

    P Erta claro, y ah i queda esta propuesta. Como ltima pregunta. Jose

    M

    dinos algo c on repecto a la Casa de Cu ltura, la cua l es u n hecho al

    rnenos en 10s inicios de su construcci6n, jcd m o ves tu la posibilidad

    de unas aulas o escuelas de Artes Pla sticas y voso tros 10s pintores de

    la Localidad?.

    R. Bien. Yo creo que, c omo tu dices , para esas aulas, se pod ria traer

    artistas del reconocido nombre, hacer de Seminarios o cursos, y

    noso tros 10s artistas del pue blo podr amo s hacer de mon itores. Que no

    se quede solo en el me ro hecho visual; si, se disfruta mucho mirando,

    pero de verdad, meter las manos dentro, mojarse, es el todo. El autor

    debe ser tambien un enseante y el espectador debe dejar un poc0 su

    act uacidn pasiva.

    Y bien, estas son las pa labras de Jose Ma nuel, el cual no le basta

    con pintar y disfrutar de la pintura, si no que en sus inquietudes tambien

    nos ofrece po sibles alternativas. Esperemos que no se quede en una

    mera entrevista y al menos tenga su andlisis donde corresponda.

    Gracias.

    JOSE GARCIA RUlZ

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 81, septiembre-octubre/setembre-octubre, 1990. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informat

    9/16

    ida

    Ara que a ha com en pt a fer fret ihem gu ardat la roba d'esstiu, potsser

    ens queden lluny les vacances i tot all que vam fer. Malgrat aix, el Junior no

    vol deixar passar aquest nmero de Lloixa sense p osar-vos al corrent de les ac-

    tivitats estiuenques: ja veieu n i en estiu tenim vacances.

    Com cada any, I'acctivitat centra l de I'estiu s el campame nt; no s pero

    la nica, a ms a ms van haver reunions (de cada gru p i de la coordinaro ra de

    grups aixicom d'educaadores ieducado rs) per preparar-ho: d ecidir el tema cen-

    tral del camp ament, organitzar jocs, activitats que es volien fer, excursions,

    vetllades, etc.

    Per als edu cadors i educado res encara s ms llarg: abans del campa-

    ment anem a preparar el lloc on ens queda rem (montatge de cuina, de dispen-

    sa,. . i quen s'acava el campam ent encara continuem fent coses: revisi (d'or-

    ganitzaci, d'activitats, d'actituts, de comportaments,.. . , reorganitzaci del

    material i guardar-lo per la propera acampada,.

    I, finalment, la Com isi Diocesana , formada per cinc persones, i dues

    persones de la Co missideZonavaacu dir, durant unasetmana de temps, al 'As-

    semblea General d'educadores ieducado rs organ ibada a nivell de tot I'Estat Es-

    panyol.

    Aix s, de forma resumida, el que van fer aquest estiu en el Junior. Ara

    vos volem co ntai de manera detallada tant el campam ent com I'Assemblea.

    C A M P E M E N T JUNlOR

    Desprs d'alguns anyss de n o fer-ho, aquest estiu hem introdu it una no-

    vetat molt important en I'organitzaci del campament: en funci de les caracte-

    rstiques dels xiquets i xiquetes vam considerar que era important distingir dos

    grans grups: el d'aque lls iaquelles de fins

    10-11

    anys iel dels que

    ja

    van a cicle

    superior en I'EGB.

    Aquestos dos grans grups: xiqueets, un , i prees. L 'altre, compartien, al

    llarg del dia, unescerteszactivitats, aqu ellesque feien referenciaal mantenimen t

    de I'estructura material del campamen t, com per exemple els serveis, aixcom

    els menjars iels tallers de la arda. L a resta del dia cada grup ten ia les seues ac-

    tivitats que eren realment molt diferents perque responien a les caracterstiques

    de cada grup i amb, perque el tema al voltant del qual g irava el campament

    eren mo lt distints: e l tema del cam pament dels ms xicotets recreava la Fira de

    Sevilla. El campament dels prees ten ia com a tema central Els Drets del Xiquet

    i a Xiqueta.

    Malgrat aquesta diferencia tematica, all0 qu e pretenem amb la dinm ica

    Junior es pot concretar amb un nic objetiu (molt a mpli iamb moltssubobjec-

    tius perd g uiat pel mateix fi): que xique tes i xiqueets conegue n, vivint-laa, una

    manera diferent de viure i de veure a110 que els envolta: I'estil cristi de vida.

    Aix es concreta en a116 que nosaltres definim co m els objetious bi s-

    siccs del campament:

    -respetar als com panys,

    i

    amb a les com panyes: aaprendre a escoltar

    quan els dems parlen

    -col.laborar en la feina que tots hem de fer: fer els serveis de la millor

    manera possible.

    -aprendre a viure am b la na tura respectant-la: no embrutant, respectant

    les plantes els animals,.

    -analitzar que passaa la nostra soc iet at p erdescobrir aq uells fets que

    no s'asemblen als qu e haurien d'haver en el regne de Du.

    Tot aix forma pa rt de la dinmica Junior ge neral, s dir sn coses que

    durant tot I'any intentem que es visquen en els grups. A ms a ms cada

    campam ent t un s objectius especfics relacionats amb el tema elegit. Els del

    campam ent dels xiquets i xiquetes ja que tenien com a tema central la Fira de

    Sevilla,

    es

    va posar com objetiu s el conixer les diferents formes culturals que

    existeixen a I'Estat Esp anyol, aprendre a respectar les diferencies lingustiques

    considerant-les com a riquesa cultural patrim oni de tots, i totes.

    Paral.lelament el camp ament dels prees tenia el seu tema central

    i

    els

    seus objectius. Com ja he dic, el tema central eren els Drets Infantils i els

    objectius els segents: que conegueren qu ins sn e ls seus drets, analitzar si

    normalmentescompleixen o n o(sd ir si hi hasituacions deviolacid'aqquess-

    tos drets)

    i,

    el ms important, proposa r accions iadq uirir compromisos de cara

    a que cada grup intentara canviar, cadasc en el seu poble, aque llss fets que no

    s'ajusten a I'estil cristi de vida.

    Tot aix s el que voliem aconseg uir ielles

    i

    ells m ateixosvan revisar fins

    quin punt hqvien fet rea litat els objectius. Al mateix temps el que tots

    i

    otes

    voliem era divertir-nosmolt iconeixer gent nova.Aix6 ultim ho vam aconsegu ir;

    la resta d'obje ctius esperem que entre tots i totes algun d ia ho farem possible.

    ASSAMBLE

    JUNlOR

    DE

    L ESTAT

    ESPANYOL

    Com ja us hem contat altres vegades les educadores

    i

    educadors del

    Juniorestem organitzats a nivell general de totl 'Estat, sdir tenim,amsam .s

    dels mateixos objectius, un a oganizaci comuna. I aquest era el tema que van

    discutir al l larg d'una setmana d'assamblea a San tiago de Compostela.

    Finsara, les diferentscomun itatsautinmiquesestavencoordinad esper

    mitja d'un representant de cadascuna d'elles, forman t I'anome nat

    le

    General

    que es reunia a Ma drid; ple on es discutien e ls temes que afectaven al funcio-

    nament del Junior ion noms es deciden qestions op eratives, a que els temes

    importants es deciden en Assamblea General reunida cada dos anys. Aquesta

    estructuras'hacanviat radicalment perqueaqu est Ple General estaracompo sat,

    a partir d'ara, per un representant dels educadors

    i

    educadores de cada dice-

    SI.

    Aquest s un dels canvis ms visibles que suposa la nova organitzaci;

    la resta de funcioname nt continua amb poca variaci. S i ha variat tamb el fet

    que finsara a nivell estatal

    elseducadors/resensveem

    cada any: un any en Ses-

    si d'Estudis (nivell organitzatiu sense capacitat decissbria); I'altreen Assarn-

    blees Generals no serancad ado sany ssino cadaquatre

    i

    essessions d'Estudis

    no tenen convocathria fixa. Altra diferenciaa notar s que fins ara a nivell gene-

    ral la participaci en les votacions s a nivell irnndividual, s dir cadasc dels

    assistents tindra un vot.

    L'objectiu inicial d'aqu estos canvis s trobar una organitzaci que fa-

    cilite la no stra faena amb els xiquets i xique tes. Les representants del Junior de

    Sant Joan que vam assitir a I'Assamblea general, si be estem d'acord amb

    I'objectiu perseguit no tenim tan clar que aquesta nova orma d'organitzar-nos

    sigalam il lor manera d'aconseguir-ho. En qualsevol cas, com amembres d'un

    moviment assemblar que 4s el Junior, hem assumit la nova organitzaci tre-

    ballarem per, ded'auesta, fer un Jun iore l ms semblant possible a I'estil crisia.

    Aprofitem, ja ens hi hem posat a contar-vos coses, per presentar-vos al

    nou representant del Jun ior de la diocesi d 'Alacant. AAquest s un educado r

    d'aquest centre de Sant Joan i va ser elegit en la prime ra assarnblea diocessa-

    na que va tindre lloc el dissabte dia

    6 ,

    del mes d'octubre passat, a la parroquia

    d'Elda. Aquest ed ucador s Juan Carlos Armengol i, junt amb dues persones

    ms, ha entrat, des del dia de la seua elecci, a formar part de la no va comisi

    diocesana. A tots ells, la resta d'educadors els desitgem bona sort.

    GRUP D ' EDUCADORES1 EDUCADORS DEL MO VIME NT JUNlOR DE SAN JUAN

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 81, septiembre-octubre/setembre-octubre, 1990. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informat

    10/16

    L

    E N G U DEL SENYOR F BREG T

    Fa dies que estic veient coses que no m'agraden entorn a la nostra

    hi accedien per primera vegada trobaren alguns criteris coherents.

    llengua. Sempre m'han dolgut els atacs frontals (i no tan frontals, No

    s

    per qu&ara el senyor Fabregat es molesta en desunificar

    i

    perd possiblement ms perillosos)devers la parla de la nostra terra.

    embolicar all6 que tants estudis i discussions costa als nostres

    PolBmiques en' els instituts, pares que no volen que els fills

    lingistes.

    aprenguen el valencii, problemes d'anomenaci (catalhvalencii5),

    He triat algunes paraules d'aquesta ista de 59 "maldites" o "mal

    horribles reaccions d'alguns funcionaris quan alg els ha parlat en

    dites",

    com ms us agrade per fer un comentari, aix6 si, molt

    aquesta llengua, etc. S6n normals per aquests indrets i no fan ms

    superficial. Els comentaris doctes que els facen els especialistes.

    que confondre el ciutada que pot caure-en un mar d'interessos i

    ideologies que oculten el veritable esperit de tota Ilengua: la

    comunicaci entre les persones.

    Sembla que el valenci (que 6s com aqu anomenen a la llengua

    catalana) ha d'anar contnuament obrint-se pas i "pegant-se de

    bofetades" (perdoneu I'expressi) per tal de fer valdre els seus

    drets.

    totes eixes plBmiques ja estic acostumada, encara que no

    m'agraden gens. Els anys que he dedicat a l'ensenyament del

    valenciii m'han fet conviure amb elles, ms ben b malviure. Per6

    si no teniem prou ara ve el senyor Amadeu Fabregat a prohibir la

    utilitzaci de

    59

    paraules en la

    VV

    (canal autondmic de televisi6

    valenciana).

    Per una

    part

    s d'agrair que alg es preocupe de la nostra

    malaurada Ilengua, pobreta Per6 no m'agrada la censura. Crec

    recordar que eixos temps ja havien passat a la histria. Pense que

    es pot aconsellar, orientar, donar pautes, perd prohibir parlar

    d'una manera no em sembla adequat

    i

    menys quan les paraules

    prohibides sn ms nostres que les que tracta d'imposar. Aixd s

    el que pretBn aquest senyor amb el seu invent: s'ha calfat el cap per

    a elaborar una llista de paraules a erradicar en la parla dels

    treballadors del nostre canal autonomic de televisi i difondre

    d'altres (pensem en el poder de difussi que tenen els mitjans de

    comunicaci), sense tenir en compte els criteris dels assessors

    lingstics, ni de-la Conselleria ni de les universitats, s'ha tret de

    la manega una s6rie de normes sembla que molt ortodoxes.

    Es veu molt clar que rebutjar de principi tot all6 que sone o puga

    sonar a catala i accepta sense por aquelles expressions ms

    proximes al castella. O siga: rebutja una paraula sinonima perque

    sembla que ve d'alli dalt (Catalunya) i imposa la mateixa paraula

    adoptada d'una altra llengua (en aquest cas del castella) perqu8,

    sense saber com per proximitat geogrhfica, un dia es va introducir

    en el nostre vocabulari habitual. L'altemativa de llengua que vol

    imposar s una llengua pobra i mutilada, primer pas per a acabar

    amb ela

    i

    convertir-la en una llengua morta.

    No estic en contra del castella (seria impossible aquest plantaja-

    ment perquB sc castellana de parla i de sentiment) perd tamb

    parle, escric

    i

    estime el valencih,

    i

    pense que les llenges han de

    mantenir la seua puresa alhora que han d'anar adaptant-se als nous

    temps i incorporant parades noves, perd ben adaptades. El que

    no accepte s la substituci de pa rades nostres que noms cal

    espentar-les una miqueta per a que continuen vives) per altres al-

    ternatives alienes a la nostra Ilengua.

    Per una altra banda m'agradaria dir-li al Senyor Fabregat que el

    tipus de llengua que eU p r e t h imposar no s'adapta molt, per

    exemple a al10 que parlem aqui en Sant Joan, i que, ja posats,

    podria fer un recorregut per aquesta Comunitat Valenciana

    comprovar que en cap poble es parla igual. Per aixo la nostra

    llengua en el seu moment es va tractar d'unificar creant-se un

    model estimdard per a poder ensenyar-la

    i

    difondre-la que els que

    FABREGAT

    P R UL

    PROHZBZD

    Celss Gels

    Si

    no m'equiuoque, per a questes terres he sentit dir moltes

    uegades "gels": s que en el nostre poble so m catalans, o s

    qu e parlans, o qu e parlem molt malam ent la nostra Ilengua.

    A

    Iegr ia Jo ia

    Com li direm a la Vila-Joiosa:

    a

    Vila-Alegrosa?

    Se110 Segell

    "Sello" &s una paraula totalmen t castellana qu e ha entrat e n

    el uocabulari ualenc i6.Tenim una m olt v&lidaqu e s usegell". Per

    que n o la usem?Ja s hora de re-

    conon ixer qu e el que aqui parlem e s una varietat del catala.

    Vesprada Tarda

    Clar qu e "vesprada" . Jo solame nt h e sentit dir "tarda" en

    Catalunya. Les dues sn s inih imes d e la mateixa l lengua, e l que

    passa e s que un a s'utilitza m s aqui I'altra a112r. Per tal no cal

    prohibir-la

    j

    que nosal fres sempre he m dit "vesprada". Perd no

    caiguem e n e l mal gust de

    d is

    "uesprada". Seria el mateix qu e si en castell6 diguerem "m e he

    cu md o e1 costipao".

    Roig

    Vermell

    En m olts pobles valencians he sentit dir "vermell". Torne a

    dir el m ateix: s qu e achs parlem catalb no ho sabem?.

    Quan dic que he sentit dir paraules a la gent, no em referesc

    a catedritics ni persones doctes. Les coses que escolte sn de la

    gent del carrer que no sap del valencii dels &bres, perd que el parla

    molt b, de tota la vida.

    En el carrer podem parlar com ens dne la gana. La llengua, en

    aquest cas la parla, s viva espontania. &s expressions, les

    UicGncies que ens podem permetre en la parla quotidiana no sn

    adequades a la llengua que utilitzem quan parlem davant un

    microfon, o quan donem una classe, o quan fem un escrit. Cada

    moment de la nostra vida requereix

    un

    registre lingstic diferent,

    del ms col.loquial al ms culte (aixd sn els nivells del llenguatge).

    Em sembla que el senyor Fabregat intenta imposar en la Nostra

    televisi auton6mica un registre, com ho diriem?, molt "d'anar per

    casa", pretenent, per exemple que els locutors

    i

    actors utilitzen

    expresions com "nosatres" en comptes de "nosaltres", "en" en

    comptes de "amb",

    i

    que les paraules perguen la "d" intervocalica

    (gela per gelada, agracia per agraciada, etc).

    Si volem que la nostra llengua siga digna comencem nosaltres, els

    mateixos valencians, a estimar-la una miqueta ms,

    i a

    situaria en

    el lloc que l correspon.

    En resum, Senyor Fabregat:

    Vost no defensa la nostra llengua, sin la seua ideologia. Inicia-

    tives com aquesta poden ferir molt fondament la nostra cultura

    i

    la

    nostra identitat com a poble.

    Vost mateix.

    CONX

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 81, septiembre-octubre/setembre-octubre, 1990. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informat

    11/16

    Tod os 10s sanjuan eros estamos asistiendo perplejos a una fiebre

    constructiva qu e

    se

    est Uevando por delante todo el ento rno urbano

    mod ificando profu ndam ente nuestro p ueblo a una velocidad a la que

    resulta difcil ad ap tars e. To do s 10s dias cae alguna vivienda unifamiliar

    que es ssustituida prontamente por un edifici0 de cinco plantas si la

    caile es estrecha y siete si es la rambla.

    Este desastre est6 siendo potenciado po r el equipo del C.D.S. que

    desde el gobirn o municipal primer0 boicote y lueg o modific el Plan

    General de Ordenac in Urbana aum entando la edificabilidad en todo

    el trmino m unicipal.

    Un crecimiento tan rpido n o estaba ni estar6 nunca justificado

    por la necesidad de 10s propios habitantes d e San Juan que apenas

    necesitaran de la dcim a parte del mism o para aba stecer su crecimien-

    to natural com o cualquier otro pueblo con solidado.

    Hay q ue preguntarse aqu quien obtiene beneficio de esta siatua-

    cin. Naturaltnente se

    beneficiari

    10s especuladores y las empresas

    pro mo toras qu e ob tiene n beneficios de incluso el cien po r cien de 10s

    capitales por o tra parte ajenos que hayan invertido. Por supuesto que

    sin que 10s sanjuanero s o bten gan ms q ue mo lestias y vivir m6s ap re-

    tados.

    Tambin obtiene beneficio el equipo gob ernante del

    C.D.S.

    a

    que a costa d e vender la convivencia de este mu nicipio consigue 10s

    fondos que precisa para sus aurnentos gastos de personal y sus

    desproporcionadas obras que todas maneras acabaremos pagando

    todos gastand o con plvora de rey el parimonio que nos es suyo.

    Todo este estado de cosas que estamos sufriendo esta teniendo

    adem s un efecto perverso para la sociedad de San Jua n. Est situando

    10s precios de las viviendass a unos niveles que ningn trabajado

    ningn sanjuanero medio que desee formar una familia

    y

    abandonar

    el hogar paterno podr paga r nunca.

    El resultado final es que nu estrosa jv enens se e stn teniend o que

    ir a adquirir su vivienda a 10s municipios vecinos que ad em s no se

    estn degradando tanto.

    Es decir estamo s cambiando rpidamente la poblacin autctona

    por residentes que huyen de Alicante consiguiendo una sociedad que

    cada vez posee m eno s arraigo y m eno s sensibilidad hacia las cosas y

    las person as de es te pueblo.

    Para po der paliar en la medida en que todava sea posible esta

    perniciosa situacin el GRUFO MUNICIPAL SOCIALISTA ha pr o-

    puesto que el Ayuntarniento adquiera suelo urbano para poder

    construir viviendas mi a le s o sub vencionadas que ofertar a nuestros

    jvenes.

    No estam os hablando de una gran u rbanizacin masificada al estilo

    de 10s ao s de la dictadu ra y acabase rep itiendo 10s errores que ya se

    cometieron anteriorm ente en este pueblo. Desde el P.S.O.E. propo-

    nem os la compra de 10s solares separad os que estn integrados en el

    tejido urbano de S an Jua n.

    Existe ya el compromiso de 10s Organismos Oficiales para llevar

    ade lante la constru ccin s610 falta el inters poltic0 del alcalde para

    llevarla adelante.

    El P.S.O.E . do su voto favorable a la aprov acibn de 10s presup ues-

    tos mun icipales con la co ndicin de que incorporasen una partida

    econmica que recogiese esa necesidad.

    Este acuerdo com o tantas otras solicitudes del Grupo Municipal

    Socialista el Sr. BuriIIo se

    1

    esta saltando a la tore ra por

    1

    que este

    g r u p m unicipal ha decidido votar negativamente cualquier modifica-

    cin a 10s presupuestos que n o incluya dicha partida.

    Esperarnos que

    10s

    responsables del gobierno municipal recapaci-

    ten y decidan redistribuir las plusvalias obtenidas po r la ven ta de este

    pueblo entre 10s habitantes de an Juan; poniendo en un segundo

    plano el deroche excesivo e n sus obras farabnicas.

    a

    lo arcia alem

    PDRT VDZ GRU W MUNICIP L OCI LIST

    Las prximas elecciones locales comienzan a

    divisarse en el horizonte y somos testigos de 10s

    primeros movimientos entre 10s cadidatos. Se

    inicia la caza y captura de futuros concejales.

    El panorama sin embargo no presagia nada

    bueno, ni siquiera nuevo. El Partido Socialista ha

    sido incapaz de generar en su s eno un equipo al-

    ternativo, en estos cuatro aos de inesperada

    oposicin. Segun las ltimas informaciones debe

    de recurrir a Vicente Baeza, anterior alcalde por 10s

    socialistas, que no participo en el desastre de hace

    tres aosy pico por manifiestas discrepancias con

    el Partido (ver entrevista en iloixa numero

    62.

    Es

    de suponer que de mejor o peor gana acepte el

    encargo ya que como otros muchos militantes,

    cobra del erario publico, via Diputacin Adminis-

    tracin Central, Ayuntamiento. merced a con-

    tratos mayormente temporales. Es pues llegada la

    hora de pasarle factura por el cargo tcnico que

    desempea en la central de bomberos de Alicante.

    Esto por

    si

    solo ya debia movernos a una refle-

    xin a cerca de la situacin actual de 10spartidos

    en nuestro paais. Pero para poner ma s lea no hay

    ma que leer la entrevista publicada en diario

    lnformacin de Alicante donde el propio Baeza

    da entender que dada la edad que tendria al dejar

    ese posible cargo municipal, contaria ya con

    41

    aos y se encontraria por decirlo popularmente

    sin oficio ni beneficio el aceptar el cargo sin

    promesas de un futuro mejor no e s una situacin

    que desea.

    Que 10s puestos que debian ser fuente de pres-

    tigio social, un honor y merito personal haya que

    cubrilos previa compra de 10s candidatos es

    como poc0 vergonzoso.

    Pero, que otra posibilidad que no sea esta le

    queda al Partido en San Juan. Acaso presentar de

    numero 1 al eterno cadidato, Paco Seva. Posible-

    mente el politico a nivel local mas capacitado y

    con mayor experiencia en el maquiavlico mundo

    de la politica. Un autentico profesional que se

    niega reiteradamentea presentar su candidatura;

    tmiedo al fracaso? resultado que amigos y enemi-

    gos le auguaran; miedo a ganar y verse obligado

    a dejar las prebendas que le corresponden como

    diputado provincial?; deseos de seguir mandando

    mientras las bofetadas se las lleva otro?; quien

    sabe, todo es posible.

    Evidentemente su postura es un lastre para el

    partido a nivel local, ya que cada dia es mas difcil

    encontrar tontos utiles . Su postura es en todo

    caso delicada en es tas circunstancias. Otra derro-

    ta no seria de recibo en las altas instancias.

    Por otro lado tenemos al Partido Popular, el cual

    basa sus esperanzas en que el actual alcalde Paco

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 81, septiembre-octubre/setembre-octubre, 1990. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informat

    12/16

    Burilio deje el Centro Dem ocr tico

    y

    Social , pasandos e

    con arm as y pertrechos cara a l as municipales. E sto es,

    le consta qu e con 1 s actuales candidatos no tienen

    nada que hacer. Tienen su "techonno uy alto por cierto,

    ya constrastado.

    Izquierda unida, tradicionalmente mera com parsa en

    todos 1 scomicios hasta la fecha, no parece con cap a-

    cidad para variar la tendencia. Por un lado no tienen

    personas que.araen votos en unas elecciones; es ma s,

    parece qu e algun ene migo infiltrado les confecciona las

    listas

    y el

    orden de candidatos; por otro

    1 s

    vientos a

    nivel nacional no par ecen favorables.

    Y llegam os al partido en el poder municipal en la ac -

    tualidad un partido que lleva camino de desintregrarse

    antes incluso de haberse formado y conso lidado en el

    pueblo. Todos 1 sdias lelemos en 1 smedios de comu-

    nicacin

    1 s

    trasvases , genera lmente hacia el

    P.P.

    de

    su s miemb ros. Aqu, tan solo un person aje, Pac o Burillo

    y en su en torno uno s incondicionales a su figura.

    Un alcalde autoritario, con un cara cter q ue le traciona

    en muchas ocasiones y con un grupo de concejales,

    que salvo excepciones hace agua, unos por mera

    incapacidad para el cargo, otros por que nunca han

    tenido inters y esta n ah por ciscuns tancias v arias, el

    resto dese ngaad os por el escaso margen d e maniobra

    que les deja su jefe de filas en un a institucin presiden-

    cialista.

    No hay que olvidar qu e a 1 s dos dias de la toma d e

    posesin ya sufri la dimisin d e un conce jal.

    El alcalde pue s deshoja la marg arita, se convierte en

    t rnsbga y marcha al P P como le aconsejan 1 s

    cantos d e sirenas? ojperm anece en un partido lago mas

    que m enguado y con ca da vez men os respaldo a nivel

    nacional . Nos e s un dilema peq ue o ni faci1 d e

    resolver.

    Sin duda el es el "caballo favorito" en es ta carrera y

    lo sabe. Pued e presenta r una serie de realizaciones sin

    parang n en las ultimas cor poracion es. Podria discutir-

    s e el mto do utilizado para ello,

    si

    ha hipotecado las

    arcas municipales para unos cuantos aos, s se ha

    entregado en man os de

    1 s

    especulad ores etc.. Pero

    su s obras, tildadas d e faraonicas estan ahi y a nadie

    importa contem plando las piramides d e Egipto d e que

    mod o o acosta de que sacrificios pudieros levantarse

    eso s monumentos.

    Con todos su s defectos, que 1 s tiene, au toritarismo,

    individualismo, influenciable en exce so por su s circu-

    1 s

    familiares

    y

    con s us virtuds de entre las qu e des-

    tacarem os su s capacidad d e ostentar cargos, director

    de la escu ela, mae stro en ejercicios, diputado provin-

    cial y al~a lde , j i hay quien de m as con su mayor

    capital, su capacidad de es cuchar, su accesibilidad, su

    buena disposicin a conceder cualquiera demanda,

    que le ha acarread o el mote d e Donsi, pes e a que luego

    en muchas ocasiones las promesas se las l leve el

    viento. Con todo, como decia , mucho m e temo que e s

    1 me nos mal0 qu e tenemos. Asi que, ojo a las apu es-

    tas.

    A P

    9 90

    GYM SPORT

    CLUB DE

    MUTX MEL

    Director

    Gerente JOSE ANTONI0

    BROTONS

    MAS

    ACTIVIDADES

    w

    Aerobic

    Karate. Nios

    y

    Adultos

    Sevillanas

    Gimnasia de Nios

    rn

    Taekwondo. Nios y Adultos

    Culturismo

    Musculacion

    W im n as ia Rtmica

    de

    Nias

    Gimnasia Mantenimiento Masculina

    rn

    Gimnasia ~ a n te n im ie n to emenina

    INFORMACI~N:

    Gym Sport Club deMutxamiel

    -

    C/. Villajoyosa,3 - Telf.

    6 5

    7

    ROFESORADO TITULADO

    VEN Y PONTE EN FORMA CON NOSOTROS

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 81, septiembre-octubre/setembre-octubre, 1990. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informat

    13/16

    P Igincls culturales IIII

    I I I I b

    EL ONTE

    D ISIDRE

    Pepet enia divuit anys i stava lac com u n ba-

    callar. M olt treballar a I'hisenda on estava fixe, els

    diumenges ajudar-li al velal "trocetn de Fabraquer,

    i altres aficcins manuals que h i havia pres molt a

    pit, el tenien esblanqueit, ullers,

    i

    f ins un poc en-

    corbellat; prou alt que era i en plena creixenc a que

    estav.

    era bona dona) alla metens que, per fi li va donar un

    "potetn Pepet,, en princ ipi, tamb es va negar pero

    desprs el vapen dre i ~"envaanrasacasacontent .

    El "potetn era una caixeta verda i negra, quasi

    cuadrad a, que contenia u n genere de bo na qualitat,

    que aquells homes de la post-gerra apreciaven

    molt.

    mirava Pepet una i altra volta el regal que

    l

    havia fet la "fabricanta", i Iletgia: picado especial,

    peso cincue nta gramo s, Tabacalera S.A.

    -Xe que cosa mes bona- vaig a ferme un

    "cigarro" com el brac; pero no, que pense, que

    fumant-me sols jo isc beneficiat, i si no me fume

    Astb era per al a per I any quaranta res, temps

    quan estavael menjar ma l d aconseg uir

    i

    escassesa

    de qual sevol cosa de primera necessitat era tan

    gran, que el poble vivia famolenc

    i

    empobrit com jo

    mai I'he vist en la vida.

    El tabac estava tambe racionat i els fumadors

    tenien la seua cartilla per a replegar el poq uet que,

    de llarc en Ilarc, es distribuia als estancs; i com

    Pepet hi havia pres a destall la costum de fumar,

    passava molta gana de tabac.

    I

    aixo de canari o

    ideals, que era el m es corrent que h i havia, que si

    parlem de picadures fines, aixo n i ho veia.

    Un dissapte va arribar a su casa quan ja es

    posaba el sol -tan ejorn perque era dissapte- i la

    veina, que era "fabricantan (1)

    li

    va demanr si

    li

    pod ria allar una "anrreaoran que tenia al pati. Pepet,

    xic mo lt sevicial, va agarrar el ferrament

    i

    al cap de

    mi ja hora tenia la hipomea tota replegada i dins de

    dos sacs per a tirar-la a la broca. La ve ina va voler

    pagar-li: iella que, que et dec,

    i

    ell que res, (perqu

    potser que m a mare tamb tinga part.

    I ambel

    "potetnsenseencetaresvaalcarPepet

    al mat seguent quan eixia el sol i va ma mprende el

    cam de El Cam pello amb l a seua bicicleta, va voler

    provar sort i veure si algun pescador l i donava a

    canvi d el tabac un p eix que valguera la pena.

    Aixpuix vaarribar allprop de

    I

    illeta, i noms

    estaria assegut a I'arena aix com un q uart d'hora,

    vaarribar un llaut xic amb el que anaba un aguelet

    menut

    i

    prim quevadescarregar un cove de peix que

    era una hermosura: gallines, tords, m olls, u n meret

    pro bo un golfar que tindriaset lliures ben pasades.

    -Que merav etlla de ranxo Mestre, es per a

    vende ?

    -Puix home , -va respond re, no massa sim -

    patic el pescador, si i no; perque jo "nessiten res o

    quatre molle ts per al netet que estA malaltbs , i el

    demes si que el venc. I fent una cara de molt ro

    humo r es va palpar la butjaca i va pegar una fort

    alenada.

    -Que perra vida esta , va dir amb una veu

    sorda que quasi no es centia.

    Aleshores Pepet el va obsevar. Aquell home

    sofria, i sofria potser per la malaltia del netet, o

    tambe, veent-li els dits cremats

    i

    atal la dentadura

    per I'efecte de la n icotina, tamb pod ria ser perque

    era un fumador emperdernit i no tenia tabac.

    I

    pensa nt que n o hi h avia perqu el que sabera

    ning si ell tenia diners o no,

    i

    que aquell home

    podria desitjar mes un potet de bona picadura que

    un bitllet, va dir aixcom qui dona, msmes que qui

    demana:

    Que li pa reix, mestre, si en compte de pagar-li

    amb diners el peix fem u n canvi i l donejo un bon

    tabac per ell?

    -Un bon tabac? -I a la cara del vell va aparei-

    xer per primera volta el somrs. Has dit bo?

    a veure'l a veure'l

    I Tonet, tirant ma a la butjaca va traure el

    "potet", pensan t que, almenys la meitat de la pes-

    quera si que l i donaria el iaio.

    -Xe, fadr, no pa rlem mes; tu eres el pedrica-

    dor i o I'apostol, les teues paraules son magiques;

    tens e que posar el peix?

    -Si, una coixinera.

    I el pescador vaapartar els tresm olletsmillors

    del cove, i ent que Pepet obrira la bo ssa va abocar

    en ella el ranxo. -D8araenavanteresel meu client.

    Iquanen tinguesms de "potetsn, orna per aqu i no

    et busqu es un altre p escado r, que jo et tratare be.

    I

    es va posar a replegar els trasstos

    i

    tapar el Ilaut,

    -pensant, que desprs es faria un bon "cigarron,

    assegut a I'arena imirant a la mar.

    Pepet s'en va tornar cap a Sant Joan mes

    content que u nes pascu es pensant en I'aarros a la

    marinera que, per a dinar, anava a fer-li sa mare

    aquell beneit diumenge.

    Aquell dia mentre tornava del Cam pello a

    sa

    casaa, va tenir temp de filossofar dessobre les

    debilitats humaanes. Sabia que, els homes, pel vici

    del tabac son capaFos de moltes coses. E ll hi havia

    vist a ind ividus seriosos replegar burilles quan no

    tenien un m iserable cigarret de costalet que posarse

    a la boca. Pero, de veres, que fins a aquell dia de

    primavera de la post-guerra, no h i havia aarribat a

    comprendre

    i

    coneixer, qin era el poder adquissitiu

    d'un "potetn de bona picadura.

    Isidrq Buades

    12

    de setembre de 1990

    1)

    A

    los empleades de la Tabacalm sels deia fabricants)

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 81, septiembre-octubre/setembre-octubre, 1990. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informat

    14/16

    P GIN S CULTUR LES

    VERS

    LES

    MURALLES

    Que hom llance els infants

    dels miradors

    Que tothom trepitge

    els seus cervells

    Que una plu ja de carn tendra

    eclipse e l sol

    Que les rodes no s'aturen

    fins esclatar la ma lsa

    Jerusalem jerusalem

    els teus plo rs

    faran dessagnar

    I'

    albada

    Jo tambe he begut

    el vostre vi.

    Jo tamb ne menjat

    el vostre pa.

    Ara plore trist

    trepitjant el fang

    brut i sense llagrimes

    davant les pedres

    de la ciutat sagrada.

    Benaventurats oce lls

    que naixen per oblidar el vent.

    Benaventurats els m cos

    que riuen de la seua lletgessa.

    Benaventuradas la serp

    que mata.

    Tan sols qui mata

    te d ret a viure.

    Dolents cossos d'anima

    feble

    que volen la vida

    abans d'esclatar

    Iengonal.

    Jerusalem Jerusalem

    els teus plors

    fan dessagnar

    I

    albada

    Diran els m iralls al sol

    quen la lluna es passaja

    que ploren Mares de Du

    per no poder desfer-se

    del fru it que esperen

    a

    I

    immaculat ventre.

    Mo rt mort mort

    demanen els plors

    tragics dels infants.

    Sota clos de les muralles

    ~ k r a n c a l cor

    a l pare

    i a mare

    el

    menge

    Degolla Iesposa

    abans apareixca

    el fill baix e l ventre

    i

    ensenya el cap

    als ulls nonats.

    Llanca I espasa

    al costat del celibe

    i menga la carn

    del germa

    encara calenta,

    tastant

    el

    fort

    gust de la sang

    fatricida.

    PIENSOS

    CERE LS

    COMERCIALMOROTE, SOL

    Instal. acions per

    a

    Ramaderia

    Pollets d un dia.

    Carrer

    Dr.

    Ivorra.28

    baix

    Telbfons

    565 69

    SANTJOAN (Alacant)

    4

    Sota el clos de les muralles

    la lluna es banva

    amb e l roig petfum

    de I estima.

    Jerusalem Jerusalem

    anhuc hauras

    de tacar

    les venes amb fulles

    d acer

    i

    els estomacs

    am b xarop d arsenic.

    Jerusalem Jerusalem

    no n hi ha prou patenes

    per arreplegar la sang

    a la ciutat sagrada.

    Cal dir, doncs,

    per que sc on sc?

    XAVIER S L

    JU N

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 81, septiembre-octubre/setembre-octubre, 1990. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informat

    15/16

    I

    Colaboraciones 1111

    FON ILLON

    PROLO O

    Y PILOGO

    EI original del presente articulo ha sid o

    redactado en sueco, pubiicado en Suecia, y, na-

    turalmente, su contexto dirigido a la peculiar

    idiosincrasia sueca. EI texto castellano, traduci-

    d o apresurada men te, sigue literlamente el texto

    sueco y ha pretendido conseevar la forma de ex-

    presarse e n este idioma. Explica, adems, cosas

    que pueden considerarse archisabiass por un

    alicantino.

    Yo soy un pur0 aficionado en la mate-

    ria, pero un amante de lo alicantino y de su

    historia y tradicin. P or ello,

    y

    nada ms que por

    ello, me he atrevido a perguear estas lineas;

    ayuno como m e encuentro en Estocolmo de ar-

    chivos y bibiiotecas en qu e compulsar d atos, el

    resultado n o puede ser distinto que lo obtenido.

    Ei lector me perdonar6 de todo, menos de mi

    buen a volu ntad. Mi finalidad: inform ar a 1os

    lectores suecos. Si, a par te, algn buen y m ejor

    alicantino, toma estas lineas como seuelo y

    desarrollb mis hiptesis y datos, le quedar,

    pues, muy rec onocid o, y mi trabajo habr logra-

    do otra finalidad: contribuir al desarrd lo sobre

    el conocimiento de lo alicantino.

    Ei vino fondilln ha sido una de las

    muchas oportunidades econmicas que no

    hemos sabido consenmr. Este vino y 10s otros

    vinos histricos d e la 'Huerta de Alicante"

    :

    alo-

    que, tinto d e Alicante, y blanco corr iente, alcan-

    zaron tan gran fama du rante tantos siglos y su

    expansin geogrfica comercial y consumidora

    fue tal, que fueron conoc idos por tod o el globo.

    Debemos d e reconocer, sin discusin alguna,

    que fuera de E spaa el nombre de Alicante fue

    reconocido gracias a sus vinos, quedando la

    difusin de su nombre por la pennsula ibrica

    mejor cimentada por su tradicional postre navi-

    deo: el Turrn d e Alicante.

    Op ino que nos hemos s a b io ap rwe-

    char el aluvin turistico sobre nuestras tierras

    para des ard lar el consumo e importancia de

    nuestro s vinos alicantinos. Nuestros hoy Mono-

    var,

    ia

    Romana, Pinoso, Sax, Villena, Biar,

    Castalla, Jaln, Gata de Gorgos, etc. iTodava

    no es tarde

    Echo de menos una bien organizada

    "Ruta del Vino". Tambin; tal

    vez

    en algunas

    fincas tradicionales de la huerta alicantina, de

    las pocas que nos van quedando, la insta lacih

    de, por ejemplo,

    La

    Casa del Vino de Alican-

    ten, que podria albergar m useo, sala de degus-

    tacin y conferencias, aula de estudios o cursi-

    llos, restauran te, y ser sed e tambin del 'Cau del

    Vi"; Seccin de E ndo gia del A teneo de Alicant:

    Consejo de la Denominacin de Origen del

    Vino de Alicante, etc.

    Un

    restauran te con platos

    regionales y cartas de vinos alicantinos instalado

    all, podria median te su arrie ndo, llegar a finan-

    ciar casi 10s gastos co nien tes de esta institucin,

    que podra conseguirse adoptan do la forma de

    patronato o de fundicin. M a n a a la obra

    Si se acepta, que gracias a mi trabajo,

    creo he podidoaclarar conceptos oscuros, como

    la ignorancia y dudas que tenamos s obr e nues-

    tros dos vinos histricamente famosos, habr

    queda do del todo satisfecho e incluso orgulloso.

    Mi opinin que someto a otras rns

    autorkiades es la de qu:

    EL

    VINO FONDILLON FUE SIEMPRE

    DLILCE U NICO , M W C O S T O S0 EN SU

    CRIANZA: Y DURANTE VARIOS SIGLOS

    FUE

    TAN

    FAMOSO Y SOLICITADO QUE SU

    PREC10 ERA

    EL

    MAS ALTO A QUE SE

    PAGABA VINO ALGUNO.

    EL

    VINO ALOQUE FUE SIEMPRE

    SECO AS CORRIENTE, NO ALCANZABA

    EDADES

    DE MAN SAL EN, Y SU FAMA MAS

    BEN

    SE APOYABA EN EL NOMBRE FAMO-

    SO DE ALICANTE, MANTENDO POR EL

    FAMOSO FONDILLCN.

    Muchas gracias por leerme. Estocolrno

    (Suecia), 1 1 XI 1 98 8

    Jaume Pornares i Bernat.

    Ei

    vino denominado FONDILLON, un vino de

    Alicante para acompaar a 10s postres, que

    durante *-3rios iglos fue le vino rns caro del

    munc"

    El

    vino com o tema cultural

    Se ha puesto hoy 'de moda" el alternar

    con vino. Diarios, revistas, much as de las publi-

    caciones profesionales y otros medios de difu-

    sin, sin olvidar tampcco a s ibros especiali-

    zados sobre la materia, nos informan hoy

    ampliamente sobre la gran variedad de vinos

    existentes y de sus calidades. Se fundan clubs

    privados entre am igos y en 10s centro s de

    trabajo. Los vinos recin puestos a la venta

    quedan ag otados al venderse en pocas ho ras. EI

    inters ysaber sobre vinos se amplia mas y ms.

    Y en ello no hay nada de malo

    El

    vino es, si,

    mucho rns que una bebida; no e s sda me nte un

    recurso alcohlico al que se acude teniendo

    com o meta la embriaguez. iTodo lo contrario .

    Cuando u no comienza por interesarse

    verdaderamente sobre los vinos, se empieza a

    fijarse uno en su color, aroma, sabor atiada,

    origen, etec, etec. Llega despu s el dia de

    buscar cornidas adecuadas que acom paen mejor

    a tal o cual vino. De esta form a vamos entra n-

    d o en 10s dominios de la gastronomia. Ms tarde

    aparece, tal vez la cuestin sobre el origen de

    un vino, y nos encontr amo s asi con la geofrafia

    vitivincola; y para aqul que todavia d esee

    ampliar todava ms sus conocimientos sob re la

    materia, se le ofrece un amplio campo de

    estudio, en dnde se podr dedicar a averiguar

    las relaciones y aspe ctos del vino con la historia,

    la botn ica, la qumica , la literatura, el art e, etc.

    Sin dvidar , po r ello, al vino com o factor coad-

    yuvante al desarrollo de las relaciones sociales

    entre 10s hu m an a. iQuin es el que desea ver-

    dadera men te degustar un buen vino en absoluta

    soledad?.

    La

    verdadera realaliiad es que uno

    desea compartir el contenido de la botella con

    un espiritu con gn ere, intercambiar apreciacio-

    nes, discutirlo, y compara rlo con otr os. Cuando

    uno h a llegado tan lejos en el saber d e los vinos,

    sehaya u no, en la may ora de 10s casos, 'vacua-

    nado" contra el alcoholismo. Ms bien se expe-

    rimenta enton ces a este alcohol como un ingre-

    diente en

    si

    mismo interesante, pero en ocasio-

    nes tal vez mas molesto que benfico.

    as circunstancias sociales imperantes

    hoy dia y las exigencias de la moda producen

    como Igica consecuencia el resultado de que

    10s publicistas vitivinicdas sdamente nos infor-

    men, la mayor parte de las ocasion es, sobre 10s

    vinos que v a pone r a la venta el "Systemet"

    (Monopolio estatal sueco de tiendas para la

    venta d e bebidas alcohlicas a los consumidores

    en Suecia), o por lo general sobre que vinos

    existen actualmente. El que posee intereses

    culturalesde tip0 histrico, echar de m enos, en

    rns de una ocasin, artculos rns extensos que

    le ilustren sobre 10s grandes vinos de tiempos

    pre tri

    tos

    hoy desaparec idos de nuestras bode-

    gas y de nuestras mesas.

    Damos aqu noticia, co mo ejemplo de

    ello, de un vino que debera s er consignado en

    10s anales del libro de reco rds mundiales de

    Guinness, ya que este vino ha sido, hasta la

    fecha, el vino rns caro del m undo durante ms

    aos que ningun otro: i Ei vino de Fondilln de

    Alicante

    (El vino ms caro del mundo, hoy, se

    opina es el denom inado Rom ane-Conti; un

    Borgoa tinto del que

    se

    producen anualmente

    unas 8.00 0 botellas, obtenidas, cuando es

    normal la cosecha, de un rea d e cultivo de unos

    10 .00 0 metros cuadrados; n o embotellndose

    con este nom bre cua ndo la cosecha es deficien-

    te)

    continuara

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 81, septiembre-octubre/setembre-octubre, 1990. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informat

    16/16

    SANT JOANERS

    RECORDANDOAPEPEJUAN

    Dificilmente habr8 algun hijo de San Juan que no

    haya conmida a D Jo s Juan Perkr, por todos conocido

    como Pepe Juan.

    Tallecido en ei afio

    1966,

    con

    l

    se fue amb de

    un

    -gramnGsico,m em4ga s arnigos, un hombre que com-

    prendi que aquel pueblo de sus

    aiios

    rnozos desaparecia

    dia a dia

    bajo

    la voragine del cementa

    y 10s

    coches.

    Quedarfars pues atras la placidez de us huertos, la tranqui-

    lidad de aus calles y las, tan aioradas, tertulias veraniegas

    al frescor

    de

    10srboles centenarios.

    Nacido con el siglo, en Alicante, estuvo siempre

    ligado a an Juan

    por

    la propiedades farniliares en la Par-

    tida de Fabraquer; lugar de descanso y veraneo, primero,

    y

    luego, aos despuiis, lugar de cobjjop

    y

    refugio.

    Testigo lcido del dedive de su entorno

    social

    y el en-

    tomo fisico que este proporciaba se Fue cuando s e atrave-

    PorAGUSTlN

    PANTOJA

    ROMER

    saba d umbra1de no retorna,

    Colah rador infatigable de toda inicia-

    tiva cultural, pese

    a

    la incomprensin de

    muchos hoy sin dudado estaria con nosotras.

    Desde director de la banda de mfisica cuando

    alguien debia dar un paso adelante 1

    9551

    i-

    rector del Com (1941-43] hasta articulista

    habiitual en

    1 s

    Llibrets de Festes, donde nos

    dejo huenas muestras e

    sus

    finas dotes de ob-

    servadar.

    Injustarnente tratado por las ciscustan-

    ciaa histbricas que le tocaron viviry condicio-

    nado por

    su

    delicadera, tan ajena a 10s cbno-

    nes

    impuwtos,

    en

    un tiempo profundamente

    hipkritica y pacato, se v obIigado a llevar

    una vida dicr e

    1

    quepor sus cualidades ar-

    tstica~ ab a llamado a m8s dt as metas,

    Mtisico por encima de odo no leeran sin

    embargo ajenas, la poesia y la pintura. Aqui

    podernos ofreces una muestra,

    6

    PUIGCAMPANA

    Vigilante de azles

    se yergue Puigcampana

    Una alfombra de almendros

    de muy lejos arrastra

    y un viento mariner0

    le sube por la falda.

    De un picacho prendido

    cuelga algodn en rama.

    Puigcampana,

    tu nombre de cristal

    tiene una veta humana

    Roladan, al asestarte

    el tajo de su espada

    te dej descubierta

    tu conmovida entraa

    Fijos en ti 10s ojos

    llegan lentas las barcas

    a caballo del mar

    por caminos de plata

    Se trata pues, de una figura postergada pero al mis-

    mo tiempo turbadora por lo que de notable

    y

    sufrida tiene su

    trayectoria vital.

    I

    Fiel exponente de una generacin a la que no dejaron

    ser. Prometemos ocuparnos de e1 con mas detenimiento

    proximadamente, para descubrir que corazn latia tras su

    irnagen de gris contable, papel que desempeo en una

    fabrica de muebles de la localidad, con la que ha perdurado

    entre nosostros .

    Su recuerdo, an presente el la antigua carretera de

    Valencia, camino del actual polideportivo; por las cercanias

    de Villa Carmen, donde tantas y tantas veces paseo su

    soledad, nos ayudar en la tarea.

    oto

    T ribuna

    de

    FiesWD,

    Jos

    Tonegmrja.

    O.

    ManuelPBrez, D J o d San Miguel D. Juan Carlos Llorca

    O Conor (segundo trmino)

    R. NlanuelSala Meta, D. Jo Juan P ez, D. ManuelSdnchezBuades.