NÚM 18 - JUNY - JULIOL 2006

LA VALL DEL LLOBREGÓS,ESPAI PROTEGIT

LA FESTA DEL ROSER

PROBLEMÀTICA SANITÀRIA

C o n t i n g u tNúm 18 - juny - juliol 2006Revista bimestral d’informació i opinió

EDITA:Associació del Patrimoni Artístici Cultural de Toràc/ Convent, s/n25750 TORÀTel. 670 050 347

Subscripcions i publicitat:Rosa M. Santamaria 973 473 253

CONSELL DE REDACCIÓ:Antònia Balagué, Albert Brau, Ramon Fitó, MariaGarganté, Fermí Manteca, Ferran Miquel, MariaMorros, Ramon Palou, Imma Raluy, Daniel VidalCoordina: Xavier Sunyer

COL·LABORADORS HABITUALSRoger Besora, Montse Graells, Noemí Mases,Montse Miquel, Marta Miramunt, Xavi Moreno,Montse Oliva, Sílvia Porta, Ramon Santes-masses,Montse Torné, Montse Vives

COL·LABOREN EN AQUEST NÚMEROMònica Casanoves, Antoni Ferrer, Josep M. Freixas,Josep Jounou, Carles Llongueras, Carme Martinell,Miquel Parramon, Josep M. Santesmasses, MartaVidal.

Fotografia: Xavier SunyerDisseny i maquetació: Fermí MantecaCorrecció lingüística: Marta Vidal

Subscripció anual: 12,00 EurosA l’estranger: consultar preusNúmero solt: 2,30 EurosDipòsit legal: L -798-2003Impressió: Impremta Barnola (Guissona)Tiratge: 700 exemplars

Aquest número està imprès en paperecològic, elaborat sense clor

http://www.llobregos.infocorreu-e: info@llobregos.info

Portada: L’Espai d’Interès Natural delLlobregós ofereix paratges insòlits i paisatgesfantàstics. (Foto: X. Sunyer)

és una publicació bimestral. Hi potparticipar i/o col·laborar tothom que

ho desitgi. El Consell de Redacció no subscriunecessàriament les opinions expressades pels autorsdels articles, que en són els responsables. LaRedacció manifesta que no està obligada a acceptartotes i cadascuna de les col·laboracions rebudes.

Membre de l’AssociacióCatalana de la PremsaComarcal

5Caminada en la diada delscaçadors, a Castellfollit

9Presentació d’un llibrea la Biblioteca de Torà

1325a Caminada Popularde Torà

20Festa de Roser a Toràamb la dansa dels priors i priores

23Pels camins de l’EIN:12 pàgines a tot color

52Les cuineres del Llobregós.

... i a més, suplement de regal: - El Còmic de la Premsa Comarcal

Editorial

3 Editorial5 Noticiari12 ... de la Vall17 Pedagogia21 La salut23 Especial EIN36 Foto record38 El ventilador41 Agenda42 Opinions45 Entitats46 El temps47 Passatemps49 No em feu cas50 Des del balcó52 La nostra cuina53 Esports

AMB EL SUPORT DE

Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura

www.llobregos.info

Diu la dita que "any de neus, any de béns", i ensagradaria que aquests dies que encetem ens portessinbonança a tots nosaltres. No sé si estarem de tanta sortperquè si la pluja no acaba de decidir-se, els pagesos nopodran festejar l'hora de la collita amb l'alegria quevoldrien. I en el terreny polític, la meteorologia ens estàportant ràfegues de vent amb cops de força que afectenmolt més del que es preveia i amb un estiu que, aprovato no l'Estatut, s'endevina molt calent. Nosaltres, des de laredacció, ens seguim fent ressò d'aquestes i moltesaltres inquietuds.

Les pàgines centrals de la revista, ens submergeixenen la riquesa del nostre espai d'interés natural, l'EIN delLlobregós. És un assumpte d'especial importància sabertrobar l'equilibri entre la conservació paisatgística i lanecessitat de poder viure de la terra. Tothom interessaten com pot repercutir la proposta definitiva de l'actualprojecte de la Xarxa Natura 2000, que està suscitantforça incerteses entre la pagesia afectada, trobaràinformació en aquest número del Llobregós.

Altres notícies que ens encanta il·lustrar-vos són lesactivitats culturals, religioses i festives que amb tantd'entusiasme es fan als nostres pobles: caramelles,teatre, visites culturals, passejades a peu i en bicicletaper disfrutar de la natura, que demostren la vitalitat i lesganes de trobada. Per als que hi vau ser i per aquells queno, feu una parada a la Festa del Roser de Torà i a laCaminada Popular.

Els lectors conserveu viva la revista amb la vostraparticipació, més creativa en la secció des del balcó imés punyent o informativa en l'apartat d'Opinió. Comsempre, les seccions habituals, d'entre les qualsdestacarem l'entrevista al locutor de Ràdio Altiplà i unafoto per recordar. I -consell de metge- el molt refrescantVentilador, dedicat, com no podia ser d'una altra manera,al mal de cap de l'atenció sanitària.

Ens retrobem en ple estiu!

4

5

Noticiari

El passat dia 22 d’abril, dins els actes de laSetmana Cultural de Sant Jordi, el Centre Municipalde Cultura de Cervera va organitzar una visita guia-da a Ivorra. Van ser una trentana de persones lesque es van desplaçar a aquesta població delLlobregós fent la primera parada al Santuari de San-ta Maria o del Sant Dubte. Posteriorment, van anaral nucli d’Ivorra on van visitar la població i van admi-rar la torre medieval, la cisterna, l’església parroquial,el reliquiari i les restes de les muralles medievals.

Al Sant Dubte van estar acompanyats per FermíManteca, el qual els va explicar la història del prodigidel segle XI i la trajectòria i significació que ha tingutdurant mil anys, mentre que la Maria Garganté elsva guiar en la visita al poble, explicant de maneraexhaustiva la història, els edificis emblemàtics, lesnissagues i les vicissituds d’aquesta població de laSegarra.

Amb motiu d’aquesta activitat cultural,anomenada «conèixer la comarca», el Centre Muni-

El Centre Municipal de Cultura de Cervera visita Ivorra

cipal de Cultura va fer un recull de gravats i goigs delSant Dubte i Santa Maria d’Ivorra, que va ser repartitentre els assistents. Fermí Manteca

Diada dels caçadors

El dia 1 de maig, com cada any, a Castellfollitvàrem celebrar la diada dels caçadors. Entre lesactivitats organitzades, destaquem en aquest cas,la tradicional caminada que es fa al matí, en laqual el Domingo Noguera és qui porta la veucantant.

La d'aquest any va ser a Cal Nillo, recorregutque alternava camins coneguts amb d'altres queactualment no es fan servir. Vàrem passar per lavall que es troba entre Cal Maset i Cal Nillo: unbosc de roures molt bonic i molt agradable,d'aquells que fa goig tornar-hi a passar. La gentva quedar gratament sorpresa de trobar-nos ambaquest entorn, ja que estem molt acostumats alpaisatge de secà i sovint oblidem que també tenimaquests racons tan bonics. A Cal Nillo ensesperava la coca amb xocolata i la beguda. Latornada, fins a Mas de Magrà i d'aquí fins aCastellfollit, pel camí de la font del Coure. JosepM. Freixas

El diumenge de Pasqua, després de la missamajor, van tenir lloc unes simpàtiques caramellesprotagonitzades per la mainada de Sanaüja idirigides pel rector Mn. Enric Bonet. Un nombrósgrup de nens i nenes va interpretar cançonstradicionals a la plaça Major, davant la concurrènciade nombrosos assistents i van repetir la cantada ala Placeta d'Estudi. Els infants van estaracompanyats pel tradicional aixecament de lesballestes i per la música dels grallers sanaüjencs.Maria Garganté

Els més petits, protagonistes deles caramelles de Sanaüja

6

Noticiari

La proposta d'ampliació de la xarxa Natura2000, recentment aprovada, ha exclòs de la ZEPAdel Llobregós (zona d'especial protecció per a lesaus) les terres de conreu dels plans de Castellfollitde Riubregós, Ivorra, Massoteres, Torà i Biosca.

Aquestes terres de conreu inicialment havienestat incorporades a l'espai protegit, la qual cosafeia inviable un hipotètic rec de compensació delcanal Segarra-Garrigues a la Vall.

Amb la nova delimitació res impedeix lacreació del futur rec de compensació que, de fer-se, pot comportar un impacte econòmic conside-rable en assegurar l'abastament d'aigua a lapoblació, l'agricultura i la indústria de la Vall.

Excloses les terres de conreu del pla, la XarxaNatura 2000 al Llobregós estarà formada per lesguixeres de Castellfollit, Ivorra, Palouet, Torà iBiosca, que gaudiran de la classificació de zonaZEPA.

Les guixeres són l'hàbitat dels matollarsgipsícoles, una vegetació d'un elevat interèsbotànic i amb una àrea de distribució reduïda acausa de la seva regressió, per això el Governproposarà a la Unió Europea designar aquestesguixeres llocs d'importància comunitària (LIC).

La Generalitat ha anunciat que convocaràanualment línies d'ajut específiques per aprojectes de conservació i restauració, d'ús públic,de divulgació i interpretació, etc. en aquest espai.

Es preveu que Natura 2000 contribueixi a lacreació d'ocupació en sectors com l'ecoturisme iel turisme rural, la comercialització de producteslocals amb valor afegit i els serveis ambientals ieducatius, impulsant el desenvolupament localbasat en el patrimoni natural i cultural. XavierSunyer

Nova delimitació de la XarxaNatura 2000 al Llobregós

La tarda del diumenge de Pasqua va tornar atenir la música com a protagonista, sota l'or-ganització de l'Associació ARCS i la fundacióCastell de Sanaüja. En l'any dedicat a Mozart, jovesintèrprets de diferents poblacions -Biosca, Solsona,Mollerussa i Igualada, entre d'altres-, van delectarel públic assistent amb la seva música. MariaGarganté

Trobada musical a Sanaüja

Anfesta ha obert un nou carrer d'accés al nuclipel sector de migdia, que l'uneix a la carretera queenllaça la B-300 amb la 1412. Fins ara disposavad'un únic accés, insuficient a vegades per arribara tots els indrets del poble. S'ha aprofitat l'oberturadel nou carrer per millorar també els serveis bàsicsd'aquest sector, que es trobaven en un estaturbanístic lamentable. A més de l'enderrocamentd'alguna casa ruïnosa, s'ha construït un talús depedra on s'assenta el carrer, s'ha pavimentat lacalçada i s'ha proveït tota la nova zona declavegueram i enllumenat públic. Tot plegat ambun pressupost de 13.000 euros, finançat entre laDiputació de Lleida i el mateix Ajuntament.

En conjunt, l'obra modernitza la imatge queofereix Anfesta, vista des de la carretera, a més defacilitar-ne l'accessibilitat. Ferran Miquel

Obertura d’un carrer a Anfesta

7

Membres de l'APACT van guiar, durant la diada deSant Jordi, una caminada organitzada pel Centre Cul-tural de Tàrrega al terme de Torà, en la qual van prendrepart una vintena de membres d'aquesta entitaturgellenca.

L'excursió a peu es va iniciar al mas Clavells, per acontinuació visitar la torre de Vallferosa, mas Solà, hortaMerites i Torà.

Alguns dels participants en la caminada van ferpalesa la seva sorpresa pel mal estat en què es troba elpont de les Merites, tot i tractar-se d'un dels espais mésatractius de la vila. APACT

El Centre Cultural de Tàrrega visita Vallferosa

«Molt bon dia, obriu les portes, us veníem a can-tar...» Són les caramelles de Castellfollit deRiubregós.

Enguany, entre petits, joves i grans hem estat

Caramelles a Castellfollit de Riubregós

més de trenta cantaires. Acompanyats al piano perla Laia Noguera i Vilaró, hem cantat a Missa, a plaçai pels carrers del poble. El programa constava d'unbonic vals de caramelles anomenat "La gran Pasqua

florida" i facilitat per Mn. UrbiciSantamaria, el mossèn d'Ardèvol.Després, una alegre sardana, "BonaFesta", de Josep Vicens "Xaxu", i peracabar unes corrandes amb melodiadel Pirineu i lletres recollides dediferents cançoners, però la darreraestrofa és original de l'Esther Closai Tomás i diu:

A Castellfollit un diatot va ser ja més tranquilvan arribar les Caramellesper passar-ens-ho divertit.

Gràcies a tothom i fins un altreany, que puguem fer una bona can-tada! Carles Llongueras i Morera

8

Noticiari

Els passats 6 i 13 de maig, la Vall del Llobregósva ser escenari de les rutes literàries organitzadespel Consell Comarcal de la Segarra i el Centre Muni-cipal de Cultura de Cervera i que formen part de lesactivitats d'homenatge a l'escriptor d'origen segarrencManuel de Pedrolo.

Les rutes recreen el viatge a la Segarra querealitzà l'escriptor Josep M. Espinàs l'any 1962 i quepublicà l'any 1972. El grup de teatre de Guissona ElsQuatre Gats és l'encarregat de dur a terme breusrepresentacions d'escenes relatades al llibre, com laque va tenir lloc a Sanaüja el passat dia 6 i que vacontinuar amb una visita a l'església i l'anada a Torà,on es va cloure la jornada amb una visita guiada alnucli antic de la població.

El dia 13, Torà va ser el punt de partida per iniciarla visita cap a Ivorra, Sant Ramon, Montfalcó, Estaràsi Sant Guim. A Ivorra van visitar el Santuari del SantDubte i hi van fer la representació d’una escena delllibre d’Espinàs. Maria Garganté

Ruta literària per la Vall del Llobregós

Les festes d’Ivorra

La festa de Pasqüetes va aplegar, com cada any,moltes persones de la comarca al Santuari del SantDubte el diumenge després de Pasqua. Un cop aca-bada la missa, hi va haver el dinar de germanor allocal social del poble, ja que el mal temps va impedir

de fer-ho a l’esplanada del mateix santuari com éscostum de cada any.

Per altra banda, el dia 15 de maig, diada de SantIsidre, es va celebrar amb la benedicció dels tractorsi el dinar de tot el poble. Fermí Manteca

FOTO: MARIA GARGANTÉ

El dia 25 de març es va fer a Sanaüja la 1aTrobada de BTT de la Segarra, organitzada per laPenya Ciclista de Cervera i el Consell Esportiu ambla col.laboració dels Ajuntaments de Sanaüja iBiosca.

Hi varen participar 80 corredors de totes les edatsvinguts de tota la comarca que van sortir de davantde les piscines de Sanaüja, agrupats per edats. Elgrup dels petits (de 6 a 12 anys) va realitzar unrecorregut d'uns 16 km, mentre que els grans, a partirde 12 anys, el van fer de 25 km. Després de fer unavolta per la font de Ferro i pels carrers de l'interior dela població, els petits van anar directes a Puig Arné,on es van trobar amb els grans, que van fer una rutamés llarga per l’EIN del Llobregós. La cursa va aca-bar a Biosca, on van tenir un molt bon acolliment ala plaça Major.

El Consell Esportiu té programades altresactivitats esportives de les quals anirem informanten aquestes pàgines. Imma Raluy

1a Trobada de BTT de la Segarra, a SanaüjaFOTO: J. CONDAL

9

El dissabte dia 29 d'abril a la Biblioteca Municipalde Torà va materialitzar-se la presentació del llibre'FOC COLGAT' que és un volum dedicat a la memòriade Mn. Antoni Palou i Pujol, fill deTorà, que va morir a Solsona l'any2001. L'autor del llibre, Mn.Climent Forner, al qual Mn. Antonihavia nomenat marmessortestamentari, ha portat a termeamb aquesta publicació un treballexhaustiu on ens mostra elsdiferents vessants del personatgecom a sacerdot, com a poeta, coma professor del seminari deSolsona i com a rector de laparròquia de Serrateix, sense ob-viar el caire humà i peculiard'aquest toranès desconegut perles generacions més joves.

Com a presentador de l'actei moderador va oficiar Mn. FermíManteca, a qui van seguir Mn.Climent Forner, l'autor, en JosepPalou, nebot de Mn. Antoni coma representant de la família, en Jaume Huch, editorde la publicació i finalment l'alcaldessa de Torà, MercèValls. Cadascun d'ells va glossar diferents caires dela figura polièdrica de Mn. Palou, donant a conèixermolts aspectes de la seva vida que eren desconegutsper la majoria i que ara seran a l'abast de tots gràcies

FOTO

: JO

RD

I PA

LOU I

BR

AU

a aquesta publicació on es recullen, a part de la seva'producció' poètica i de les notes biogràfiquespertinents, molts testimonis de companys, alumnes i

feligresos que van creuar-se pel seu itinerari vital.Al final de l'acte es va lliurar una placa

commemorativa a l'artífex del treball editorial, Mn.Climent Forner, donada per gentilesa del Consell Co-marcal de la Segarra i lliurada a mà per en Josep Paloui Pujol, de 94 anys, germà de Mn. Antoni. Albert Brau

Presentació del llibre «FOC COLGAT» a la Biblioteca de Torà

Si ara fa un any el veïns de Biosca es queixavende la perillositat de sortir i entrar al poble pels accessosque donen directament a la C-451, ara us informemd'una mesura que confiem sigui una millora per a laseguretat de conductors i vianants. Es tracta de lacol·locació a l'entrada al poble en sentit nord d'un

semàfor indicador i detector de velocitat. El semàforno passa inadvertit a cap conductor i es confia queincidirà en la reducció de la velocitat, velocitat que jaafavoreix el fet que la carretera tingui un sentitdescendent i que el trànsit rodat no sigui molt gran,durant tot el seu tram fins a Solsona. Imma Raluy

Semàfor a Biosca

10

11

Noticiari

Enllestida la pavimentació del carrerPasterola a Biosca

A la primera quinzena d'abril es va acabar la primerafase de pavimentació del carrer Pasterola, que tenia unpressupost de 110.000 euros. La meitat del cost ha anat acàrrec de l'INCASOL i l'altra meitat l'ha finançat el PUSC.Les obres comprenen una renovació del clavegueram,l'aigua, l'enllumenat i la pavimentació del carrer.

La segona fase de l'obra, que sortirà a concurs en breu,ha de començar-se a realitzar abans de l'estiu.Previsiblement el finançament estarà repartit d'igual mane-ra que en la 1a fase i el pressupost és de 160.000 euros.L'acabament està previst per al mes de novembred'enguany. Imma Raluy

El dissabte 22 d'abril a la tarda al local socialdel poble, l'Associació de Gent Gran Camp-real vaorganitzar una activitat festiva en motiu de la diadade Sant Jordi. L'acte va consistir en un recital poèticmusical on es barrejaven les poesies del Trobadorde la Segarra, Joan Marbà, i l'acompanyament mu-sical del grup Les Veus de Marcarrosa. El recital,que portava per títol "Silenci d'enyor", va ser seguitamb atenció per un nombrós grup de gent.Posteriorment, per finalitzar la trobada, l'associacióva preparar un berenar sopar per a tots elsassistents. Marta Vidal

Recital poètic a Massoteres per Sant Jordi

ME

RC

È S

ELLÉ

S

L'aigua del Solsonès, més a propde Biosca

El dia 12 de maig es va acabar la instal·laciódel tub que abastirà el dipòsit municipal de Bioscaamb l'aigua provinent de la comarca delSolsonès.

L'arribada d'aigua serà una realitat tan aviatcom la Mancomunitat d'Aigües del Solsonès hagidonat el seu permís. Per la seva banda, el ConsellComarcal s'ha fet càrrec de les gestions, mentreque la Confederació Nacional de l'Ebre hafinançat l’obra amb 110.000 euros.

Caldrà, però, esperar al mes de juny per sa-ber si l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua),respectant el compromís del fins fa poc consellerSalvador Milà, aprova la sol·licitud per posar enmarxa les obres de fer arribar les canonades ales masies.

El cost aniria a càrrec de l'ACA en un 50% ila resta el pagarien les masies beneficiades.Imma Raluy

Ja s'està perfilant la Festa Major que esrealitzarà des del divendres dia 11 d'agost fins aldimecres dia 16, Sant Roc, patró de Castellfollit.

Després del tradicional repic de campanes, elpregó i la inauguració de l'exposició. A la nit,havaneres tot sentint la marinada. L'endemà,cercavila amb la Cuca, Drac, gegants i grallers iuna novetat: la Gala'06 amb artistes locals icomarcals per acabar ballant. El diumenge,sardanes, on podrem escoltar la recuperadasardana del mestre Serrat "El tapiol", animació in-fantil i ball. Segueix el programa el dilluns amb lacaminada popular per arribar al dimarts dia 15, Marede Déu d'agost amb la tradicional missa al Prioratde Santa Maria i concerts matí i tarda.

Per acabar, el dimecres dia 16, missa al'església parroquial en honor a Sant Roc, cantadadels goigs, i al vespre sopar de germanor i ball defi de festa. Carles Llongueras

Preparant la Festa Major

12

... de la Vall

TEXT: MARIA MORROS

El diumenge de Rams, en sessió de tarda i nit, esva representar a Castellfollit "La Carbonera" en unaaconseguida adaptació de la directora Carme Sala. Lafigura central (la Carbonera) va ser molt ben interpreta-da per la Josefina Vilamú. Aquesta és una obrad'entreteniment i davant la Carbonera van desfilant unseguit de personatges de caire costumista molt beninterpretats. El final de l'obra s'enllaça amb textos dediversos cantautors catalans i, fent paròdia, es reviuenels anys de la repressió franquista en molts aspectesde la vida quotidiana. L'inevitable esment al nou Estatut

EL GRUP DE TEATRE ELS CAVALLERS DECASTELLFOLLIT ES CONSOLIDA

també va ser molt ben acollit. L'obra es va cloure ambun animat vals de Festa Major "Ball de Rams" entreles actrius i el públic.

La interpretació va ser molt bona i tothom s'ho vanpassar d'allò més bé.

Van acompanyar "la Carbonera" les següentsactrius: Eva Sáiz, Lourdes Oliveras, Rosa Mas, MariaRosa Cardona, Carme Cortina, Esther Closa, AlbaSánchez i Laia Trepat .

Felicitats i endavant!

13

La caminada popular de Torà organitzada perl'APACT el 30 d'abril de 2006 va ser, per sobre de tot,una gran festa.

El temps va acompanyar i la participació va serextraordinària: 550 caminants. Mai no s'haviaaconseguit un nombre tan elevat d'inscripcions.

Durant la jornada vam visitar cinc esglésiesromàniques, totes dintre del terme de Torà, recordantd'aquesta manera la primera caminada de l'any 1981,ara fa vint-i-cinc anys.

Perquè tothom tingués un record del 25è aniversaride la caminada, vam estrenar unes samarretes amb lamenció "25 anys caminant junts" i un logotip dissenyatper a l'ocasió pel Ramon Porta, de Cal Valentines.

Com a cloenda de la diada, el convent de SantAntoni de Pàdua va acollir el berenar i una exposicióde fotografies de totes les caminades, així com laprojecció d'un audiovisual editat per Isidre Sunyer en elqual es recullen imatges de les caminades méssignificatives.

L'èxit de la caminada popular de Torà és un mèritde tots: caminants, membres de l'APACT, empreses icomerços col·laboradors, bombers voluntaris... senseoblidar l'enyorat Jaume Coberó i Coberó, que va deixaruna empremta que sempre ens ha guiat en l'organitzacióde la caminada popular de Torà. (APACT)

«25 ANYS CAMINANT JUNTS»

AQUEST ANYHAN PARTICIPAT EN

LA CAMINADA POPULAR550 CAMINANTS

14

15

... de la VallANTONI FERRER CANALS

«PERIQUITOS» DEL LLOBREGÓS

El dia 12 d'abril de 2006 serà un dia difícil d'oblidarpels periquitos que vam emprendre un viatge llarg entrajecte, però curt en temps, cap a la conquesta del quarttítol de la Copa del Rei pel nostre equip. Per a moltssembla que quatre títols són pocs, però tot seguidor d'unpetit, però gran equip, sap el molt que representa guanyarun títol, i més quan les coses no han anat del tot bé a laLliga.

El viatge el vam iniciar a les 8 del matí juntamentamb companys de Sanaüja, Torà i Ponts. Vam fer unaaturada a Azuqueca de Henares per celebrar el dinar dela penya blanc-i-blava de Ponts i comarca, on vam fer elprimer brindis per donar suport i sort a l'equip.

A Madrid, les carpes de l'Espanyol ja ens esperavenper fer un traguet i fer passar la set de copa que teníem.Vam estar al carrer fins que va passar l'autocar delsjugadors, i en aquell moment tots els seguidors blanc-i-blaus vam vibrar de l'emoció donant ànims als jugadors.

El Bernabeu tremolava quan vam entrar. Quinambient! Vam patir molt, sobretot en el primer temps. El

segon temps ja va ser una festa periquita.A les vuit de l'endemà vam arribar a casa havent

viscut una gran experiència, sobretot per la quitxalla queens va acompanyar.

FOTO: ANTONI FERRER

FOTO: JOSEP ARGERICH

16

... de la Vall

Hi havia prop de l'erauna imponent oliveraque feia ombra a batedors,ovelles, cabres i pastors.

Tenia la pell curtidai el tronc ben ple de tanysi potser no dic mentidasi dic que tenia mil anys.

Fou testimoni de pestesi de guerres despietades,d'èpoques molt funestesi d'èpoques més daurades.

I aquella pobra oliveraque suportà llamps i tronades,tempestes i grans geladesencara era al peu de l'era.

S'inclinava amb les gebrades,amb el vent o les nevadesperò la gran oliveraresistia al peu de l'era.

Ni quan l'esporgàvem amb manyamutilant-li la brancadani quan amb forts cops de canyali preníem la fruitadano es queixava l'oliveraaquella del peu de l'era.

Però aquell arbre gegantíque contra tot havia lluitatsortint-ne sempre ben paratno sabia que un matíun paller es cremariai tan a prop el teniaque sense poder-se apartarper força hagué d'acceptar

que el destí li donés sorten un combat a vida o mort.

Però la noble oliverano es féu un pam endarreredoncs sempre sortia airosade qualsevol adversitatperò ara estava anguniosaperquè el foc era una cosaa la qual mai s'havia enfrontat.

I aquella olivera vellaque ja es torrava d'un costat,veient perillar sa integritattremolava tota ella.

I així que el foc la prenguéamb sa abraçada infernal,l'olivera s'encenguétota de baix a dalt.

Aquell arbre tan frondósque res havia temut,en pocs segons era vençutper l'enemic més poderós.

En poca estona es convertíen un esquelet emmascaratesdevinguent doncs aixíen un record del passat.

Exhalava la troncadagrans flamarades de focdesmembrant-se la brancadai tombant-se a poc a poc.

I aquell munt de cendra erael que un dia havia estatamb gran pompa i majestatl'olivera del peu de l'era.

JOSEP JOUNOU RIBA

L'OLIVERA DEL PEU DE L'ERA

17

... pedagogia

MONTSE MIQUEL ANDREU

PEDAGOGA

Un any més la síndro-me de les vacancesescolars ens torna aassetjar. Possiblement jaestem buscant solucions iintentant organitzar la granquantitat de temps lliure dequè disposen els nostresfills. La nostra mentalitat hade ser que l'estiu és moltllarg i que hi ha temps per atot i un moment per a cadacosa.

Cal que nosaltres i elsnostres fills estiguemd'acord amb l'horari o laplanificació que proposem.Si no és així, és necessariparlar-ho, però procurantmantenir els nostres criteriseducatius, de funcionalitat iconvivència familiar. Calque tots siguem conse-qüents amb allò que hemacordat. És bo que en aquesta planificació hi hagi espaiper a tot, ja sigui la higiene personal, hàbits, tasquesescolars, àpats, jocs, activitats esportives, casalsd'estiu...Cal que entre tots trobem un ritme en el dia adia de l'estiu.

Una de les coses que ens pot ajudar és mantenirla calma (encara que a ple estiu costi molt), respirarfondo, comptar fins a cent i pensar que ens volemmantenir ferms en els nostres criteris. Els nostres fillsens coneixen molt bé, saben perfectament fins a onpoden arribar insistint en qualsevol cosa que ells

pretenguin aconseguir. Ésen aquest punt onnosaltres hem de ser prourigorosos per mantenir-nosdins la norma que havíemacordat i per tant nocedirem en els propòsitsdels nostres fills, almenysen aquell moment que notoca. Si cedim als seusdesitjos som nosaltres quedecidim trencar el pacte.

Per als nostres fills éshora d'aprendre que no espot fer sempre allò quedesitgem en el momentque volem i que devegades hem de fer cosesque no ens agraden tant ique no per això deixaremde fer-les ni de valorar-les.

Nosaltres també co-neixem molt bé els nostresfills i, per tant, també podem

valorar quan es pot fer una concessió i quan no.És important que els nens aprenguin a ser

conseqüents amb la seva manera de fer les cosestenint en compte la normativa de cada família: si nohe fet els deures no puc sortir, si sóc l'últim d'acabarde dinar m'haig de treure el plat de la taula, com queno he posat la roba per rentar ara no tinc el jersei quenecessito...

Cal que aprenguin a fer les coses perquè s'han defer, no perquè em premiaran si les faig bé o em casti-garan si no les faig o les faig malament.

ARRIBEN LES VACANCES

18

... de la Vall

-Com et dius?-Gerard Trench Plaixens.-Quants anys tens?-Vint-i-un.-D'on ets?-De Solsona.-Perquè tots sapiguem amb qui parlem, ens podries

dir qui ets?-Sóc el locutor més formal i informal de Ràdio Altiplà

i Ràdio Pinós.-Com vas començar amb aquesta afecció?-Als dotze anys, a Ràdio Cardona, on, després de

demanar-ho molt i molt, em van posar de corresponsalde notícies del Solsonès.

-Vius de la ràdio?

-De moment no, però espero po-der-ne viure algun dia. És el meusomni.

-Quina feina fas a part d'aquesta,doncs?

-Treballo de lampista i llauner enuna empresa del meu poble.

-Gerard, quan fas els teus pro-grames, a molts llocs es pot sentir lateva veu clara i simpàtica. Creus quepodríem dir que, a moltes llars, hasdesbancat la televisió?

-Per a mi la ràdio és com unanòvia, és la manera d'expressar elcaràcter que no puc treure al carrerper la meva timidesa. A la ràdio, en

canvi, trec tot el meu esperit, força i caràcter.-Què en penses de la música que es fa actualment

a les nostres contrades?-Estem en un bon nivell, tot i que, cada vegada

més, els artistes deixen de treballar per culpa de factorsexterns perjudicials com pot ser la pirateria.

-A tu, quina música t'agrada?-Tot tipus de música: des de ser un gran fan dels

Camela i l'Ana Torroja fins a la música dance i el rockcatalà. Una mica de tot.

-Al meu pensar, crec que el que et va més és lamúsica dance...

-Sí, és veritat. És el programa que gaudeixo mésfent-lo.

EL LOCUTOR MÉS FORMAL I INFORMAL

Avui passa pel Llobregós unaveu molt coneguda a laCatalunya central: és el locu-tor de ràdio més original delmoment.

19

TEXT I FOTOS: ANTÒNIA BALAGUÉ

-Per quantes emissores has passat?-Per Ràdio Cardona, Ràdio Insti, Ràdio Macuto,

Ràdio Pinós, Ràdio Altiplà i Anoia Televisió.-Em sembla que t'oblides d'un programa que jo vaig

sentir la matinada d'any nou...-És veritat, vaig sortir a nivell europeu, al progra-

ma Dance Music de Com Ràdio.-M'agradaria que diguessis als lectors les

comarques que t'escolten a Ràdio Altiplà, amb laretòrica habitual...

-Baix Penedès, Solsonès, Alt Camp, Conca deBarberà, Alt Urgell, Urgell, Garrigues, Pallars Jussà,Pallars Sobirà, Noguera, Segarra, Anoia, Segrià, Campde Tarragona, Osona, Bages... jejeje.

-Ja veig que et va tot molt bé. Tens algunapreocupació?

-Sí, l'estat de la meva veu i la tos que de vegadestinc.

-Què és tot el que fas a la ràdio?-Gravo anuncis; el Dance Music els divendres de

10 a 11.30 de la nit; el Tres per Tres Magazine a RàdioAltiplà; Tu i jo, que és un programa de musica de tottipus menys dance, només per Ràdio Pinós; i tambécol·laboro amb la premsa escrita.

-Què sents dins teu quan fas ràdio?-Addicció a voler-ne sempre més.-Fins on vols arribar?-Voldria ser una estrella senzilla, humil, a la vora

de tothom, sense xuleria.-Què li recomanaries a una persona que volgués

seguir el teu camí?-Que parli amb mi, que li obriré les meves portes.

Ja que jo he estat deu anys a arribar fins aquí, ells,d'aquesta manera, podrien anar per una via una micamés ràpida.

-Vols agrair alguna cosa a algú?-Sí, al Pere Garriga, al Ramon Maria Fitó, a

l'Ajuntament de Pinós, i a tota la gent que m'ha animat

fins al dia d'avui. Salutacions especials a la locutoramés jove que conec: la Laia Garriga Correa, de Torà.

Ha estat per a mi un plaer donar-vos a conèixeruna mica més el meu amic Gerard Trench, gran mestrejove i company alguna vegada de ràdio, que arribaràon ell vulgui arribar perquè de talent no li’n falta.Esperem sentir-te i veure't molts anys, i fins al cim del'estrellat.

20

... de la Vall

FESTA DEL ROSER A TORÀEl diumenge dia 7 de maig es va celebrar a Torà la tradicional festa en

honor de la Mare de Déu del Roser que sempre té lloc el primer diumengede maig. Com se sap es una celebració molt arrelada en la més pura tradiciócívico-religiosa de la vila que, any rere any, té la virtut de congregar tot elpoble i també molts fills de Torà que viuen fora.

Aquest any la festa s'ha vist honorada amb la presència del Sr. JordiPujol, expresident de la Generalitat que, juntament amb la seva esposa iacompanyats per la Corporació Municipal, va presidir els actes dedicats a laVerge del Roser. Durant la missa es va procedir al nomenament dels nouspriors/es del 2006-07: Carme Torres i Téllez, Carme Santamaria i Cots,Montserrat Torné i Chimeno, Núria Martínez i Creus, Florenci Sala i Vendrell,Ramon Bagà i Santamaria, Xavier Mas i Vilaseca i Joaquim Fonoll i Roca.

A continuació i a la plaça del Pati, enmig de l'expectació habitual, es vaballar la típica dansa del Roser a càrrec dels priors/es 2005-06: Rita Brau iRius, Isabel Torres i Crespo, Janet Solé i Mirasó, Laia Marimon i Giménez,Xavier Moreno i Villanueva, Sergi Torra i Mases, Guillem Mases i Blanch iGerard Castellana i Circuns.

Normalment la festa quedava acabada al migdia amb el ball de la dansai les sardanes, però aquesta vegada la cloenda va ser a la tarda i va consis-tir en un concert al pavelló poliesportiu a càrrec de l'orquestra Julià Carbonellde les Terres de Lleida que, sota la direcció de A. Reverté, va obsequiar elpúblic amb un repertori clàssic, molt del segle XX.

Text: Albert Brau

21

... la salut

En aquest mateix exemplar de LlobregósInformatiu, en l'apartat del Ventilador, trobareu uncomentari sobre la problemàtica sanitària a la nostracomarca.

Però ara i aquí us diré que el dia 6 d'abril i a la salad'actes de l'Ajuntament de Torà es va desenvolupar unaconferència informativa referida a certs canvis del serveimèdic comarcal en tot l'àmbit de l'Àrea Bàsica de Calafon està integrat Torà i les seves rodalies.

Els doctors i col·laboradors que van desenvoluparla sessió informativa, acompanyats per l'alcaldessa deTorà, van centralitzar en els caps de setmana i èpoquesde vacances els canvis que venien a explicar i que, alseu criteri, millorarien, i molt, l'assistència que elspacients rebrien en endavant.

Resumint: tots els caps de setmana i durant elsperíodes de vacances a tota l'Àrea Bàsica de Calafnomés hi haurà un sol metge i un/a ATS a cadascundels consultoris restants. I un servei d'ambulànciesd'última generació.

No és que fins ara tot anés sobre rodes, però ambla modificació establerta donarem alguns passosenrere. Que lluny queda aquell temps que aquí a Toràteníem dos metges tots els dies de la setmana i fins itot 366 dies a l'any quan era de traspàs!

Com que amb les coses de la salut no s'hi pot ju-gar, ja veurem què passarà quan es donin duesurgències simultànies, cosa gens improbable. I és queen casos greus, cinc minuts són una eternitat, quan noun desenllaç irreversible.

Bàsicament el que va demanar el públic assistentés que, com a mínim, en aquests períodes contemplats,hi hagi dos metges, un a Calaf i un altre a Torà. Quetinguem a prop dues ambulàncies, a ser possible unaa Torà, que per situació geogràfica i cens de població licorrespon. Que se simplifiquin els tràmits burocràtics i

que el servei telefònic sigui menys complicat, sobretotper a les persones grans i que viuen soles.

Totes aquestes són les reivindicacions principalsque pensa exigir la comissió sanitària que arrand'aquella reunió es va constituir a Torà el dia 21 d'abril.

La comissió que presideix Domènec Oliva està in-tegrada per les següents persones: Josep Argerich, RitaBrau, Magí Coscollola, Jaume Garrabou, Antoni Ro-mero, Antoni Solé, Montse Solé, Josep Anton Vilalta iMercè Valls.

DES-ORGANITZACIÓ SANITÀRIA COMARCAL

ALBERT BRAU

22

23

És un espai de notable singularitatgeològica, a la qual s'hi ha d'afegir lariquesa botànica dels poblamentsvegetals.

LA VALL DEL RIU LLOBREGÓSDINS EL PLA D'ESPAIS D'INTERÈSNATURALI LA XARXA NATURA 2000

LA VALL DEL RIU LLOBREGÓSDINS EL PLA D'ESPAIS D'INTERÈSNATURALI LA XARXA NATURA 2000

24

L'acció humana origina sovint una forta pressiósobre el territori. Aquesta pressió, que es manifestaamb intensa urbanització, grans infrastructures, úsintensiu del sòl agrícola, contaminació, etc., creixparal·lela al propi increment de la població i al seudesenvolupament econòmic i comporta greusmodificacions del paisatge i l'extinció d'espèciesanimals o vegetals.

La necessitat d'actuar eficaçment per tal de protegirel medi natural i evitar que es produeixin greusdesequilibris, va portar el Govern català a desenvoluparla Llei 12/1985, amb la finalitat de protegir, conservar igestionar els espais naturals de Catalunya. En el marc

d'aquesta llei va crear-se el Pla d'Espais d'Interès Na-tural (PEIN), amb l'objectiu de delimitar un conjuntd'espais naturals suficientment representatius de lariquesa paisatgística i de la diversitat biològica delssistemes naturals del nostre país.

El Pla d'Espais d'Interès Natural va ser aprovat l'any1992 com un instrument de planificació territorial quedelimita els espais afectats i estableix les mesuresbàsiques per protegir-los. En cada cas, es determinenels factors de risc, actuals o potencials, per a lapreservació del conjunt dels valors naturals queposseeixen.

Un dels espais acollits en l'àmbit territorial del PEIN

Vista general Bosc de ribera a la tardor

Vegetació de ribera

TEXT: JOSEP MARIA SANTESMASSES PALOU

FOTOS: XAVIER SUNYER

LA VALL DEL RIU LLOBREGÓS,ESPAI D’INTERÈS NATURAL

25

és el designat amb el nom de Vall del riu Llobregós,amb una superfície total de 1.190 ha. Inclou part delsmunicipis de Biosca (165 ha), Massoteres (52 ha) iSanaüja (973 ha).

Els motius de la inclusió dins del Pla venendeterminats perquè l'espai comprèn una de les zonesguixenques característiques de la Depressió Centralcatalana i una de les més ben conservades. En símateix, pels afloraments de guixos, constitueix un espaide notable singularitat geològica, a la qual s'hi had'afegir la singularitat botànica dels poblamentsvegetals característics d'aquests sòls.

Al mateix temps, aquest espai forma part d'una

unitat major de protecció, anomenada Valls del Sió-Llobregós que s'inclou dins de la xarxa europea d'espaisNatura 2000, destinats a augmentar la protecció imillorar la gestió dels hàbitats i espècies d'interèscomunitari. La Comissió Europea fa especial incidènciaen els hàbitats amb vegetació de sòls guixencs,assenyalant la necessitat de protecció, amb caràcterprioritari, dels matollars gipsícoles i estepes guixenques.

Així doncs, tot i que als més profans ens cal unaobservació més meticulosa per captar tota la sevadiversitat i bellesa, la singularitat d'aquest territori idel seu poblament vegetal és científicament indis-cutible.

La singularitat d'aquest territori i delseu poblament vegetal éscientíficament indiscutible

Vista des del pont de la Codina

Vegetació característica de les guixeres Paisatge gebrat al Llobregós

26

Per comprendre l'evolució que ha portat a l'apariciód'aquest conjunt de turons guixencs, que s'estenen vorael riu Llobregós i que anomenem guixeres o gesses,cal tenir en compte el procés de formació de laDepressió Central Catalana al llarg de les eresgeològiques establertes.

La conca del Llobregós se situa geogràficamentdins d'aquesta depressió, que comprèn el conjunt deterres poc deformades que s'estén entre les serraladescostaneres i el Prepirineu i que, en realitat, s'ha de con-siderar que és el sector més oriental de la Depressióde l'Ebre.

Hem de buscar els seus orígens en l'eraprimària, de gran activitat geològica, quan, a causa delsforts plegaments i fractures de l'escorça terrestre,s'originaren les crestes pirinenques i les muntanyes dellevant, com a primeres delimitacions de la zona cen-tral catalana.

Entrem més tard dins un període de relativa calma

LA FORMACIÓGEOLÒGICA

orogènica, l'era secundaria, on les lleus oscil·lacionsverticals dels continents permeten el pas d'aigua mari-na cap a l'interior. Es forma un gran mar encomunicació, al principi, amb el mar obert i més tard,també a causa dels lleus aixecaments del territori, esconverteix en una cubeta o mar tancat.

Esdevé en l'era terciària una fase lacustre que,acompanyada d'un clima sec amb evaporació intensa,fa que es dipositin sals i guixos en el fons d'aquestagran cubeta.

Ja reduïda la superfície d'aigua, s'inicia una fasede sedimentació continental amb aportació de materialsprovinents de les serralades que envoltaven aquestadepressió, i que donaria com a resultat capes de gruixvariable de conglomerats, gresos, calcàries i argiles,en principi tot estrats horitzontals. Així, els materialsguixencs ja quedaren soterrats.

La xarxa hidrogràfica primitiva no diferia gairede l'actual. Els rius es dirigien en direcció als llacs

ConglomeratAnticlinal

Guixera

LA VALL DEL RIU LLOBREGÓS,ESPAI D’INTERÈS NATURAL

27

residuals situats a l'actual Aragó; això no obstant, elsseus cursos eren molt més abruptes i el seu cabal moltmés gran. El relleu s'anà configurant segons el tarannàde les conques hidrogràfiques.

Els guixos, originàriament sepultats per gransgruixos de sediments més moderns, han arribat a lasuperfície gràcies al fenomen anomenat diapirisme,mitjançant el qual un paquet de roques profundess'aixeca, emergeix del subsòl i aflora a la superfícietravessant les roques que el recobrien. Els sedimentsformats per sals i guixos suporten en profunditat fortespressions, i en aquestes condicions esdevenenmaterials molt plàstics, és a dir, força deformables. Ambaquesta inestabilitat, desplacen i trenquen les roquesdels estrats superiors que els enterraven, esventrantel territori per arribar a aflorar a la superfície. Elsmaterials emergits presenten diferents formesestructurals.

Les capes superiors fracturades (anticlinals) les

podem observar en molts indrets de la vall, com ara aBiosca i Talteüll, separades un tres quilòmetres a ban-da i banda de les guixeres, on prenen inclinacionsoposades properes als 45º.

Aquest és l'anticlinal diapíric de la Vall delLlobregós, erosionat pel propi riu, i que es perllongaen direcció est-oest marcant el límit sud de ladeformació pirinenca. En els turons guixencs, els sòlssón molt superficials i s'estenen damunt d'un substratmés o menys rocós, que aflora sovint. Per la sevanaturalesa estem parlant de materials molt fràgils i, pertant, d'un relleu fàcilment erosionable.

TEXT I FOTOS: JOSEP MARIA SANTESMASSES PALOU

Plegament

28

No soprendrem ningú si afirmem que el patrimoniarquitectònic de l'EIN del Llobregós no té un interèsmassa rellevant -sobretot si analitzem de formafragmentària els senzills (en la seva majoria) edificisque s'hi basteixen. En canvi, però, consideremfermament que l'interès natural d'aquest espai no se-ria el mateix sense la presència d'aquesta humil ar-quitectura que en forma part, perfectament integradaen les impertorbables guixeres. El patrimoniarquitectònic d'aquest espai protegit està concentrat,majoritàriament, al terme de Sanaüja, en l'indretconegut popularment com "la Canal del Riu", on eslocalitzen un seguit de masies que configuren un teixitque posa de manifest l'activitat d'aquesta zona des

EL PATRIMONI DE L'EINO EL PAISATGE HUMANITZAT

d'almenys el segle XVIII -la casa dels Camats té unallinda amb la data de 1707- fins ben entrat el segleXX. D'aquestes, mas Pinyol és l'única que roman ha-bitada de forma permanent, tot i que d'altres sónhabitades durant els caps de setmana.

L'únic nucli el constitueix el caseriu de Puig-arner,bastit damunt del terreny de guixera i que arreplegaquatre cases (cal Gualdo, cal Coscollola, cal Masdeurói cal Macari) a redós de les quals transcorre l'úniccarrer, tal i com resa la dita popular: "Puig-arner, quatrecases i un carrer". De les cases disseminades, la mésimportant per la seva configuració, dimensions i ar-quitectura és les Torres del Riu, el topònim de la qualpodria fer referència a un antic indret fortificat malgrat

Aquesta humil arquitectura està perfectament integrada en les impertorbables guixeres

LA VALL DEL RIU LLOBREGÓS,ESPAI D’INTERÈS NATURAL

29

presentar curiosament la situació més enclotada,diferint de la ubicació alterosa de cases com elsCamats o la Casanova. Davant de la façana princi-pal d'aquest gran casal de tres plantes, ambnombroses dependències annexes, un mur amb unbanc de pedra adossat forma un espai tancat quehavia estat sovint utilitzat per fer-hi ball i aplecs dela gent de la zona. L'única capella i edifici religiósd'aquest territori, però, es troba al veí mas Piqué,on trobem una capella dedicada a Sant Isidred'aspecte molt discret, sobretot pel fet de trobar-seadossada a la casa. Aquesta capella va quedar moltmalmesa per la caiguda d’un llamp l’estiu passat.

Més precàries són les restes d'un edifici com el

molí del Cava, que ja ha perdut el seu ús i constitueix undels únics testimonis, juntament amb la seva resclosa opeixera, més ben conservada, de l'aprofitament del riu,ja que del desaparegut molí dels Camats únicament enresta un topònim que hi fa referència: el Sot del "molinot".

Finalment, també trobem en aquesta Vall unes altresconstruccions estretament relacionades, en tempspretèrits, amb l'activitat agrària del pagès de la zona: estracta de les cabanes, utilitzades o bé com a cobertd'eines o com a aixopluc en cas de climatologia adver-sa. Les tenim cobertes amb volta de pedra i amb façanade tancament, també de la mateixa pedra i guixots, peròtambé es conserva algun exemple de cabana excavadaal tapàs, això és, a la mateixa guixera.

Les masies formen part de l’hàbitat i de la vida d’aquest territori, suara protegit

TEXT I FOTOS: MARIA GARGANTÉ LLANES

30

Per la seva altitud i latitud, la comarca de la Segarraés, climàticament parlant, plenament mediterrània. Toti això, el conjunt de serralades que envolten laCatalunya Central li confereixen una marcadacontinentalitat, és a dir, un contrast molt fort entre unsestius calorosos i uns hiverns freds.

Aquesta continentalitat, juntament amb unaescassetat de precipitacions, es tradueix en l’existènciad’una vegetació dominada per plantes adaptades a re-sistir un fort eixut estival i glaçades hivernals, amb unaspecte general del paisatge molt auster. Així, lavegetació dominant està formada per alzines de fullaarrodonida i aglans dolços (Quercus ilex subsp.rotundifolia), roures de fulla petita (Quercus faginea) icomunitats d'arbustos amb garric (Quercus coccifera),romaní (Rosmarinus officinalis), timó (Thymus vulgaris),maleïda (Linum suffruticosum), aladern (Rhamnusalaternus), bufalaga tinctòria (Thymelaea tinctoria) il'aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia),principalment.

A la zona de la Vall del Llobregós, però, la

LA VEGETACIÓ GIPSÍCOLA

particularitat guixenca del sòl fa que en aquestescomunitats d'arbustos hi apareguin també un conjuntd'espècies vegetals úniques, que només es troben enaquests tipus de sòls. Són les anomenades timonedesgipsícoles continentals, formacions arbustives pobresi esclarissades, de poca alçada, adaptades a viure ensòls amb elevades concentracions de sulfat càlcic.

Aquestes timonedes estan dominadesprincipalment per la tríncola, també anomenadaaubellac o sosa (Gypsophila struthium subsp.hispanica), un arbust estrictament protegit a l'EIN delLlobregós, que pot arribar fins als 80 cm d'alçada, ambfulles linears, carnoses, i nombroses flors petites decolor blanc, que donen molta espectacularitat a lacomunitat a finals d'estiu.

En funció de la profunditat i el nivell d'alteració delsòl en els diferents punts dels turons guixencs de laVall, la tríncola es veu acompanyada per distintesespècies. Així, allà on el sòl és més estructurat i profund,abunda el ruac o arnall (Ononis tridentata), una matallenyosa robusta, molt ramificada, que pot arribar als

Helianthemum squamatumOnonis tridentata

Vegetació protegida de la guixera

LA VALL DEL RIU LLOBREGÓS,ESPAI D’INTERÈS NATURAL

31

60 cm d'alçada. Es reconeix per les fulles amb tresfolíols i suculentes, sovint amb tres petites dents a lapart apical, les flors de color rosa i el fruit en forma dellegum. És també una espècie estrictament protegidaa l'EIN del Llobregós. La seva presència en un territoriindica clarament l'abundància de guix al sòl.

Allà on el sòl és més esquelètic, com ara les partsmés erosionades i elevades dels turons, s'hi troba unaaltra espècie estrictament protegida en aquesta zona:l'heliantem esquamós (Helianthemum squamatum), unamata baixa que no sobrepassa els 40 cm d'alçada peròque no passa desapercebuda a l'època de la florida(cap al maig, juny), per les seves flors de color grocviu; les fulles són el·líptiques i platejades.

La darrera de les espècies protegides a l'EIN és elmorritort guixenc (Lepidium subulatum), una matatambé baixa, que ateny els 30 cm d'alçada, amb fulleslinears i nombroses flors blanques, petitíssimes, quees troba allà on el sòl és més degradat, com ara elsmarges dels camps o camins.

Entre aquestes espècies, també n'hi ha d'altres

que, tot i no dependre estrictament del guix, hi tenenuna forta afinitat, com ara el llicsó (Launaea pumila), laReseda stricta o el violer trist (Matthiola fruticulosa).

A les zones més deprimides, on la capa de sòl ésmés fonda, hi veiem alzinars als solells i algunesrouredes amb boix a les obagues més fresques. A lesvores del riu es conserven petits retalls de boscos deribera.

També cal destacar, allà on la vegetació és mésesclarissada, la presència d'una important capa delíquens específics també de sòls guixencs, decaracterístiques úniques a Catalunya.

La península Ibèrica és el territori europeu on lavegetació dels sòls guixencs està més ben represen-tada. I a pocs llocs del món es troben formacionsmassives de guix tan importants com a la Vall de l'Ebre,de la qual la Vall del Llobregós n'és l'extrem més orien-tal. Malgrat que aquesta vegetació tan particular haestat estudiada des de diferents punts de vista, enca-ra avui no es coneix amb claredat quins mecanismesadaptatius regeixen les espècies que hi viuen.

Gypsophila struthium hispanica Lepidium subulatum

Bosc de ribera

TEXT I FOTOS: MÒNICA CASANOVAS I CARMEN MARTINELL,INSTITUT-JARDÍ BOTÀNIC DE BARCELONA

32

Amb les quatre ratlles que segueixen a continuacióno pretenem fer una lliçó magistral sobre la fauna delLlobregós, el nostre objectiu és transmetre l'entusiasmenecessari per animar-vos a què us deixeu caure peraquest singular racó que anomenem EIN del Llobregós.Un racó fascinant on la fauna sembla haver trobat elraser que necessita per sobreviure a la pressió exercidapels humans.

Un cadell de guineu espantat, una adormida serpblanca, tres cigonyes amb vol cansat després del seullarg vol des de l'Àfrica, un veloç llangardaix, un petitmamífer, crec que era un bisó, diverses sortides del

LA FAUNA DELLLOBREGÓS

cau de teixó, el rastre en el fang d'un grup de porcsfers a les vores d'un toll, espantades perdius quearrenquen el vol, oriols i mallerengues, papallones,vespes, aranyes, libèl·lules i altres insectes... Aquestssón uns dels molts regals dels quals he pogut gaudirdes que vaig descobrir aquest racó de la Vall delLlobregós del que forma part l’EIN.

Encara no hi ha hagut dia que, llevant-me d'hora,no hagi vist algun representant de la fauna d'aquestespai tan poc segarrenc on guixeres i aigua formen unconjunt excepcional on hi viuen i s'amaguenprotagonistes moltes vegades anònims en aquestes

Libel·lula

Serp Aranya

LA VALL DEL RIU LLOBREGÓS,ESPAI D’INTERÈS NATURAL

33

contrades.Com a protagonistes principals tenim aquells que

a l'entrada del parc se'ns fa referència: el llangardaixocel·lat, el llangardaix més gran que existeix a Europaamb l'espectacular combinació de colors verd i blau; lafagina i el teixó, dos simpàtics mustèlids d'hàbitsnocturns; rapinyaires no fàcils de veure com l'àligamarcenca i el duc i ocells més petits com l'oriol queguarneixen el paisatge no només amb la seva presènciasinó també amb els seu característic cant.

Com a protagonistes secundaris, imprescindiblesi no menys importants, tots aquells animals grans i petits

que majoritàriament ja han anat sortint en l'espai denatura de la nostra revista: la serp blanca, un clàssicd'aquestes contrades; la perdiu, abundant a la zona iafavorida pels abundants abeuradors; l'esquiva i silen-ciosa guineu; el porc fer de inconfusibles rastres;papallones de tots colors i vol erràtic i molts altresanimals de totes classes i fílums.

En definitiva, l’EIN del Llobregós conforma unecosistema únic i excepcional que pot ser gaudit perprofessionals de la natura i per aquells neòfits en lamatèria. Tots hi teniu cabuda... i la fauna que hi viusegur que us donarà alguna agradable sorpresa.

TEXT I FOTOS: XAVI MORENO

Família de senglars pasturant perl’EIN del Llobregós

Teixó

Oriol (Oriolus oriolus)

FOTO

: JO

SE

P M

. SA

NTE

SM

AS

SE

S

34

LA VALL DEL RIU LLOBREGÓS,ESPAI D’INTERÈS NATURAL

Darrerament, l'Àrea de Turisme del Consell Comar-cal de la Segarra ha senyalitzat 3 rutes a la Vall delLlobregós. La tasca ha estat possible amb l'ajuda deJosep M. Santesmasses, de l'Associació Cultural delLlobregós, de la Mònica Casanoves, de l'Institut Botànicde Barcelona, de l'Isidre dels Camats, del RamonCeriola del mas del Sot, de la família Garganté de laCasa Nova, del Toni Mosella, del Joan Condal, del PepOliva i segurament molts més que no cabrien enaquesta pàgina. A tots ells, gràcies.

A partir d'ara, els amants de l'excursionisme i laBTT tenen una illa peculiar a la Segarra per passejar,respirar i observar la natura. Durant molts anys, aquestespai havia passat desapercebut davant dels nostresulls per una carretera sinuosa i estreta, ara en canvi

UN ESPAI IDONI PER RECÓRRERRUTES A PEU I AMB BTT

estem davant una carretera moderna que va deGuissona a Solsona, que trenca el silenci de la Vall,això sí, una mica més protegida.

Una de les rutes més encisadores i curtes és laruta del Molí del Cava que podrem descobrir des d'unaresclosa i tolla de l'antic molí fins a un recorregut quepassa per l'obaga del Llobregós i ens porta al bosc deribera on podrem observar un dels xops més grans deCatalunya pel seu diàmetre.

La ruta de les Gesses és la que fa homenatge almotiu per què és inclòs en el PEIN* aquest espai delriu Llobregós. Aquí, la vegetació, amb plantes que esformen als guixos, o més ben dit, a les muntanyes delguix, són plantes que només creixen en espais taninsòlits com el guix i són úniques a Europa. Qui ho

35

Ruta del Molí del Cava:

Ruta amb poc desnivell. Passarem vora lapeixera (resclosa) i les restes de l'antic molí.Travessarem la part baixa de l'obaga del tossalde les Mates i podrem observar les formacionsguixenques i un arbre de grans dimensions.

Dificultat: mitjanaDistància: 6,250 mTemps a peu: 2 hTemps amb BTT: 35'

Ruta de les Gesses:

Una vista privilegiada des de Puig-Arner,travessa la carena de les guixeres (turons de guix)i continua amb un descens per la font deXarrapetes i dels Camats. Retorn pel camí princi-pal i planer del solell.

Dificultat: mitjanaDistància: 11,5 kmTemps a peu: 3 h 45'Actualment no transitable amb BTT

Ruta de l'Aubaga i Solana:

Per gaudir de la varietat d'aquest territori,terreny planer, pujada dura i ràpid descens en elslímits de l'EIN (Espai d'Interès Natural). El riu, lesmasies i els conreus.

Dificultat: mitjanaDistància: 12,25 kmTemps a peu: 4 h 15'Temps amb BTT: 1 h 15'

hauria dit, que aquestes muntanyes de guixots algundia rebrien aquest homenatge de tan valor i estima.

La ruta Aubaga-Solana, que surt des del mas delSot passant per les Torres del Riu, esdevé el pas perun paratge màgic, les Torres del Riu, on trobareml'Andrès (masover) que ens explicarà històries de llopsi guineus. Sort que les gallines dormen a dalt dels arbresen aquest indret! Si continuem la pujada per l'obagapassarem per un corriol envoltat d'una rouredaamplíssima que ens portarà fins al coll, aquí el canvide paisatge es fa més evident amb el contrast de l'obagade roures i la solana més típica segarrenca.

Per a més informació: www.llobregos.net

* Pla d'Espais d'Interès Natural

TEXT: MIQUEL PARRAMON

FOTOS: XAVIER SUNTER

36

UNA FOTO PER RECORDAR

Al poble de Sanaüja hi havia en la dècada dels 60dues escoles: l'escola de les monges dominiques il'escola unitària. En aquells anys en què se sortia de lamisèria de la postguerra, l'índex de natalitat era moltelevat i el poble ja comptava amb una nombrosaquitxalla. Les famílies podien escollir entre l'escola "deles monges" i l'escola "pública". Estaven situades endos edificis un al costat de l’altre, la primera on avui hiha el bar de la Placeta i la segona on s'ubica la consul-ta del metge i la farmàcia.

Com podeu apreciar, els infants anaven amb bata,la qual cosa era molt pràctica per als pares i alhora ensdiu molt sobre la uniformitat en l'ensenyament.Actualment es valora més l'infant com a individu i aixís'ha posat a la pràctica amb tot el que suposa de repteencomiable i alhora d'enorme dificultat.

Molts records us vindran a tots els que havíeu viscutaquesta època, records marcats pels mestres, pelscompanys, pels pares i per l'entorn rural i el contextpolític. I també, potser, el record de l'esforç per adquiriruns hàbits i uns coneixements. I sobretot recordareules malifetes d'un dia, o l'enrabiada amb un amic ol'alegria en tants moments compartits. També en mirar

les cares, relacionem els nens i nenes d'ahir amb elsseus fills i filles d'ara. N'hi ha que ens provoquentristesa, perquè es fa impensable que alguns avui jano hi siguin o que altres hagin tingut aquesta o aquellaaltra dificultat. De fet, la infància és sempre la il·lusióque posen en els infants les persones que els estimen.

Avui anar a l'escola, en unes instal.lacions mésque bones, amb uns llibres de text tan simpàtics i unprofessorat que té al seu abast els medis impensablesen un altre temps, sembla que ha de ser tot un luxe. Iaquesta idea l'haurien de transmetre els pares i elprofessorat. I seria bo que en el record dels nostresadults de demà, el temps passat a l'escola ocupés unlloc important, un punt de refèrencia de qualitat en laseva formació humana i acadèmica.

1. Ma Àngels Alsedà2. Josefina Clavé3. Josefina Riera4. Ma Pilar Alsedà5. Manel Jounou6. Dolors Fustegueres7. Emília Montiel8. Josep Alsedà9. Josep Ma Castany10. Ramon Sorribes11. Carme Abellana12. Ma Dolors Alsedà13. Anna Ma Julió14. Ma Àngels Solé15. Pepita Montiel16. Carlos Alsedà17. Mariano Alsedà18. Josep Vilella19. Josep Codina

20. Montserrat Montada21. Assumpció Aubets22. Mercè Rius23. Montse Torrent24. Josefina Planes25. Joana Rius26. Carme Jounou27. Jaume Bernaus28. Jordi Serra29. Dolores Farré30. Teresa Vilaseca31. M. Rosa Vilella32. Concepció Serra33. Carme Oliva34. Ramon Castany35. Josep Castany36. ¿?37. Germana Concepció

TEXT: IMMA RALUY

DOCUMENTACIÓ: M. ROSA ARGERICH I JOSEFINA RIERA

1

109

87

6 5 4 3 2

20

1918

17

16 1514 13

1112

3332

31 30 29

28 2726 25 24 23 22

21

37

3635 34

FOTO

: AR

XIU

FAM

ÍLIA

ALS

ED

À-R

ALU

Y

37

PUBLICITAT ISUBSCRIPCIONS:

Rosa M. Santamaria

Tf. 973 473 253

Per setena vegada, el diumenge 7 de maig, el petitpoble de Prades va veure com els seus estrets carrerss'omplien de gent amb ànim de comprar, vendre osimplement gaudir del lloc i l'animació que ofereix un diaa l'any la Fira de Sant Ponç. Cal destacar el magníficconcert de la coral Romança de Callús, que venia aPrades per primer cop i va cantar amb el poble els Goigsde Sant Ponç. Al migdia, el dinar popular, i a la tarda, la1a. Trobada d'Acordionistes, van fer que l'activitat nodecaigués fins a última hora del vespre. Una projecció

de fotografies antigues, o no tant, aportades per totesles cases del poble va ser una altra novetat d'aquest anyque va generar molt interès.

També l'última edició de la revista La Fornal, edita-da per l'Associació Cultural de Prades i que tracta temesrelacionats amb l'entorn més proper, va contribuir a do-nar una dimensió a la diada que féu que, durant almenysun dia, el poble no es pogués qualificar exactament de"petit". A partir d'aquest èxit, els seus organitzadorstreballaran ja per millorar l'edició de l'any que ve.

FIRA DE SANT PONÇA PRADES DE LA MOLSOSA

TEXT I FOTOS: FERRAN MIQUEL

38

... de la Vall

EL VENTILADOR

Que lluny queden els temps en què el metge delpoble, tant si era de dia com de nit, es traslladavapersonalment a visitar un malalt a la masia. Si s'haviad'avisar l'ambulància, el mateix metge era qui feia totala gestió. I si hi havia d'anar la infermera per practicaralguna cura, també hi anava.

Eren altres temps. Molt més humanitzats que elsd'ara. Llavors, es donava importància a les persones,avui només importen les grans masses de gent perquèés d'allà d'on surten els vots.

La posada en marxa del CAP de Calaf havia designificar disposar de serveis mèdics que abans teníemmés lluny, però en cap cas podia significar la disminuciói l'allunyament dels serveis que ja disposàvem abans.

Abans disposàvem d'atenció mèdica continuada,amb presència de metges o metgesses a Torà, tots elsdies de l'any. Des de fa uns anys però, aquestapresència permanent s'ha anat reduint amb motiu defestes, vacances o baixes de personal mèdic. I aquestdesmantellament del sistema d'atenció primària a totala nostra zona, continua: des que el dia 1 d'abril vaentrar en vigor un nou model d'atenció sanitària, essuprimeix la presència de metges o metgesses a Torà

tots els caps de setmana, substituint-los per un infermero infermera.

Si abans, a Calaf, el servei de pediatria era de 5dies a la setmana, ara ja només és de 3 dies a lasetmana. I si abans, a Torà, teníem metge de guàrdiaels caps de setmana i festius, i a Calaf, metge deguàrdia i infermeria, ara ja només queda: infermeria aTorà, pel matí, i metge i infermeria a Calaf, tot i que elmetge s'haurà de desplaçar per atendre també elspacients de la zona de Torà. D'això en podríem dir,"porca misèria".

A aquest progressiu deteriorament de l'atenciósanitària cal afegir-hi l'empitjorament del servei detransport sanitari al produir-se l'allunyament de la based'ambulàncies, amb motiu de la seva privatització afinals de l'any 2000. Abans disposàvem de lesambulàncies de la Creu Roja (principalment de Calaf ide Ponts) i ara la base és a Igualada.

Cal tenir ben present que l'atenció sanitària és undret universal de la ciutadania, (de tota la ciutadania),per tant, ha de ser un servei i no un negoci (encara quela Constitució europea vingui a dir el contrari).

L'administració responsable d'aquest servei, la

39

Generalitat, que no contracta metges i metgessessuficients per cobrir amb garanties el servei a totes lespoblacions del Principat, crea cada any un nombreconsiderable de places de funcionaris d'altresdepartaments, teòricament toca a 1 metge per cada1.500 habitants i a 6 mossos de "Tura" per cada 1.000habitants, o sigui, 9 mossos per cada metge.

Desgraciadament, com s'ha demostrat en infinitatde conflictes, les administracions d'àmbit territorial su-perior només atenen les demandes de la ciutadaniade les comarques rurals quan aquestes tenen moltacapacitat de mobilització, de "fer soroll", d"emprenyar".

A Calaf, a Torà i al conjunt de la Vall del Llobregóshi ha pocs habitants -per a ells, pocs electors- i, pertant, per aconseguir el necessari ressò mediàtic calenaccions més contundents que en ciutats i pobles més

grans. Fer arribar una cua de cotxes fins a Igualada,un cap de setmana d'aquests, potser seria una de lesmaneres de fer-los arribar el nostre rebuig a les sevesdecisions; unes decisions que poden costar la vida ales persones més allunyades dels despatxos on esprenen.

La majoria de la nostra classe política (entre ells elpartit que té la conselleria de Salut) ens demana queaquest mes de juny anem a votar un "estatutet" queperpetua l'espoli fiscal dels catalans i catalanes. ¿Compoden argumentar aquesta gent que no hi ha calés permillorar la sanitat i, al mateix temps, demanar-nos quevotem "sí" a un Estatut que permet que continuïnemportant-se els diners cap a fora de Catalunya?, enspreguntem...

L’ASSISTÈNCIA(?) SANITÀRIA

40

41

Telèfons d’interès

BIOSCAAJUNTAMENT 973 473 241CONSULTORI MÈDIC 973 473 528ESCOLA 973 473 505PARRÒQUIA 973 473 082

CALONGEAJUNTAMENT 938 690 409PARRÒQUIA 938 698 416

CASTELLFOLLITAJUNTAMENT 938 693 031ESCOLA 938 693 011PARRÒQUIA 973 524 039

IVORRAAJUNTAMENT 973 524 036LOCAL SOCIAL 973 524 100PARRÒQUIA 973 524 039

MASSOTERESAJUNTAMENT 973 551 426CONSULTORI MÈDIC 973 551 226PARRÒQUIA 973 500 213TEL.PÚBLIC 973 550 439

LA MOLSOSAAJUNTAMENT 973 296 090PRADES TEL.PÚBLIC 973 473 037PARRÒQUIA 973 524 039

PINÓS - ARDÈVOLAJUNTAMENT 973 473 292CENTRE CULTURAL 973 473 368ESCOLA 973 473 463PARRÒQUIA 973 473 010

SANAÜJAAJUNTAMENT 973 476 008CONSULTORI MÈDIC 973 476 066ESCOLA 973 476 136FARMÀCIA 973 476 109GRALLERS-DIABLES 973 476 163PARRÒQUIA 973 476 079

TORÀAJUNTAMENT 973 473 028BOMBERS 973 473 380

973 473 496CONSULTORI 973 473 333ESCOLA 973 473 204FARMÀCIA 973 473 220PARRÒQUIA 973 473 082

agenda

HORARIS Km. ITINERARI HORARIS06,45 17,00 ANDORRA 11,36 21,0607,09 17,24 9 LA SEU D’URGELL 11,06 20,3607,15 17,30 LA SEU D’URGELL 11,00 20,3008,18 18,33 79 PONTS 09,57 19,2708,28 18,43 PONTS 09,47 19,1708,44 18,59 92 SANAÜJA 09,31 19,0108,51 19,06 98 BIOSCA 09,24 18,5408,56 19,11 102 TORÀ 09,19 18,4909,02 19,17 107 CASTELLFOLLIT 09,13 18,4309,14 19,29 117 CALAF 09,01 18,3109,48 20,03 144 IGUALADA 08,27 17,5710,45 21,00 212 BARCELONA 07,30 17,00

BARCELONA - ANDORRA

HORARI ITINERARI HORARI06,40 SOLSONA 14,5507,06 BIOSCA 14,2907,12 SANAÜJA 14,2308,35 LLEIDA 13,00

SOLSONA - LLEIDA

HORARIS ALSINA GRAELLS

FIRA DE PINÓS

INAUGURACIÓ

EL DISSABTE 10 DE JUNY

A 2/4 DE 7 DE LA TARDA

DIA 11 DE JUNY,

A PARTIR DE LES 10 DEL MATÍ

42

opinions

El bon temps amb la primavera ja ha arribat i unnou cicle ha començat. Els camps de cereals s'estenencom grans catifes verdes, intercalades amb el groc viude la colza emergent i l'esclat de colors que llueixenles nostres flors encisen els insectes llaminers.

Papallones que van de flor en flor, atretes perl'exquisit reclam; pol·len i nèctar, comencen els ballsnupcials i les aus exaltades davant de tanta diversitatde menjar, no paren de treballar.

Realment és un plaer passejar per les nostresrodalies, amb tota la calma i tranquil·litat, observant iadmirant, al mateix temps, cadascun dels detalls quela natura ens ofereix, però és una llàstima que aquestasensació de benestar, que sembla que ningú té la puguirobar, sigui tant fràgil i efímera, doncs es veu que n'hi

ha alguns que la seva forma de divertir-se no té res aveure amb la de respectar la natura ni a aquells que envolen gaudir.

No tinc res en contra dels vehicles motoritzats,concretament les motos, però sí de segons qui elscondueixen, ja que crec que no són suficientmentconscients de les possibles conseqüències de les sevesimprudències. Per això espero, que els qui llegeixinaquest escrit i es donin per eludits, sàpiguin i entenguinque no estan sols, sinó que som uns quants els quevivim en aquesta vall i som uns quants els qui volemcontinuar passejant pels camins sense haver de vigilarpel comportament temerari i incívic d'unsimpresentables.

Marta Miramunt Vilamú

CONDUCCIÓ TEMERÀRIA A LA ZONA DELS "EN CONILLS"

Després de mesos i mesos de patiment, per fiMadrid ha aconseguit alliberar-se i ja pot respirartranquil. L'Estatut ja ha passat el sedàs de les cortsgenerals i, tal i com afirma el mestre fuster AlfonsoGuerra, després de respatllar-lo a fons, és moment deretornar-lo cap a casa ben net i polit.

Han estat temps de desassossec, de nits en blanc,vigilant com uns trinxeraires pretenien confiscar el xotisi el vestit de xulapa per substituir-los per la sardana i labarretina. I no contents amb això, volien endur-se finsi tot l'aigua del Manzanares per transvasar-la cap alSegre. Ara, però, els soferts madrilenys han pogutcomprovar que un cop ha passat l'huracà Estatut elseu riu es manté com sempre -brut i amb quatre rajolinsd'aigua- i que la Zarzuela segueix sent la reina de lafesta. Però, el que és més important, han detectat queels ciments de la Puerta del Sol ja no hi ha perill quetrontollin. Tornen a trepitjar en ferm, malgrat les obresdel Gallardón. El terratrèmol ja ha passat!

Després de mesos amb unes condicionsclimàtiques tan adverses, qui s'havia d'imaginar que ales vigílies de San Isidro Labrador tornaria a lluir el soli que milers de madrilenys podrien sortir de casa perreclamar al patró que, si us plau, els guardi que maimés l'ombra estatutària torni a enterbolir el cel de Ma-drid. Com, si no, faran bona la dita popular: "De Ma-drid, al cielo"?.

L'Estatut, doncs, ja és a casa. I ara correspon alsciutadans catalans emetre el seu veredicte el proper18 de juny en el referèndum. Un dia, que si res no hoimpedeix, hi haurà més gent a la platja que als col·legiselectorals. Però molta atenció, banyistes!!! Tingueumolta cura, perquè si en el seu pas per Madrid el textcatalà va ocasionar trons i llamps, després de veureles onades que s'han aixecat els darrers dies, és fàcilque acabi provocant un tsunami.

Montse Oliva

ADÉU ESTATUT, PASSI-HO BÉ!

43

La gran aspiració de la humanitat és avançar,progressar, millorar, estar bé. No hi ha ningú que en laseva vida no vulgui estar millor del que està. Aquestacaracterística dels humans és el que ha ajudat a evo-lucionar en el llarg camí des de la prehistòria fins alsnostres dies. És com el motor que empeny els homesi les dones a no conformar-se amb la situació presenti buscar sortides de futur que els facin avançar a unestat cada cop millor. És com una necessitat detranscendència, davant l'evidència de la fragilitat de lanatura humana.

En les societats modernes, aquest tret característicel tenen en compte els economistes, els polítics i fins itots els publicistes. La fam d'omplir aquest desig,l'intenten calmar amb diferents estratègies comercialsi de màrqueting, de tal manera que la majoria de lespersones busquen en el benestar la necessitat d'estarbé. Fins i tot en molts governs existeix la figura d'unministeri o departament de benestar social.

El benestar, que etimològicament vol dir "estar bé",es confon, en la nostra societat, amb la comoditat, ambla solvència econòmica, amb la possibilitat de posseiri de fer les coses que vulguem o en disposar de mitjansmaterials. Vist així, el benestar no porta necessàriamenta "estar bé", sinó que en molts casos porta al malestar,a la falta de sentit de la vida, a la incomunicació i a lesdepressions, que en les societats del benestar és lamalaltia de moda.

A nivell personal i social, ens hauríem de replantejarel camí que porta a estar bé, a estar millor i a noconfondre el benestar amb aquella aspiració profundaque fa progressar i evolucionar la nostra humanitat.Potser l'hem de buscar tot millorant les relacions entreles persones, cultivant la pau i l'amor i la solidaritat; ésa dir, tot allò que fa que siguem més humans i méspersones.

Fermí Manteca

BENESTAR I MALESTAR

Potser l'eufòria barcelonista ho dilueixi, però aquestsdies hem assistit a un espectacle lamentable per partdel govern tripartit. He de confessar que jo sóc dels moltsciutadans que crèiem que Convergència se n'haviad'anar a casa una temporada. La veritat és quecomençaven a comportar-se com si la Generalitat fos elseu feu particular, amb una actitud de despotismeil·lustrat que tractava els ciutadans com a menors d'edat.Jo vaig votar un partit que presumia de ser diferent, peròha acabat fent el mateix que els altres, i a més, traientpit cada cop que s'equivocava i dient "i tu més".

Als pobles es vota d'una altra manera; es tracta decomunitats prou petites perquè tothom es conegui; esvota el conegut que ens sembla millor, i no importa gaireper quin partit es presenta. Una cosa semblant passa alCol·legi d'Advocats de Barcelona: sempre acabo votantal que conec, o deixant-lo de votar precisament perquè

el conec. Som, igualment, una comunitat petita, onsempre ens acabem trobant i coneixent.

A gran escala, és a dir, a les eleccions autonòmiquesi estatals, s'ha perdut aquesta proximitat, però també s'haperdut l'esperit de posar-se en política per fer coses pera tots. I, en general, s'ha perdut el respecte pel ciutadà.Ara només és algú a qui cal "vendre" el vot, i per això tots'hi val: demagògia, insults, mitges veritats, crispació...Qualsevol cosa excepte apel·lar a la intel·ligència del'auditori; avui dia els discursos polítics ja no es fan ambel cap, sinó amb l'estómac o alguna cosa situada mésavall.

Tot això són molt males notícies: el ciutadà acabapensant que tots els polítics són iguals, i que tant se vala qui es voti, perquè tots acaben fent el mateix. I així éscom les democràcies es deterioren.

Montse Vives

POLÍTICA I POLITIQUEIG

44

opinions

Catalunya anava a Madrid amb un argumentariprou sòlid i havent fet els deures que li exigia el Governde l'Estat: una àmplia majoria (90% del Parlament catalàhi va votar favorablement el 30 de setembre de 2005) iun text dins els límits de la Constitució (19 articles vanhaver de ser modificats a instància del Consell Consultiude la Generalitat). A més a més a ningú no li passavaper alt les paraules de Rodríguez Zapatero en el sentitque acceptaria l'Estatut que vingués del Parlament deCatalunya.

S'anava a Madrid, també, havent hagut de sentirtota mena de despropòsits, molts arribant a l'insult, ifins i tot havent de suportar boicots. Tot s'hi val quan estracta de carregar contra Catalunya i els catalans. Lacampanya, orquestrada en connivència amb els sectorsmés reaccionaris, però també progres, no semblà afec-tar un president del Govern que mostrava serenor, ivalentia quan tocava, i s'enfrontava als quepreconitzaven la fi d'Espanya. L'optimisme ens moviaa pensar que aquella tant desitjada Espanya plural, quetantes vegades pronuncià ZP, i que molts enteníem ollegíem en clau federalista, seria per fi possible. Quinacandidesa, la nostra!

Candidesa inclosa, els nostres polítics encara ensvan poder fer viure un gran moment de la històriaparlamentària espanyola en l'admissió a tràmit del'Estatut a les Corts. Tots recordem la impecable i emo-cionada defensa que se'n feu tant per part de Mas, comde De Madre i Carod. Defensa exemplar dels valorsdemocràtics d'un poble que parlava per boca dels seusrepresentants i que els contraposava als tics de reacció,mala educació inclosa, i missatges apocalíptics queproferien els diputats i diputades del PP des dels seusescons.

I ves per on que tot aquell ingent esforç en elstràmits d'elaboració, aprovació i defensa unitària va

acabar amb un pacte entre Mas i Zapatero perpetratamb nocturnitat i traïdoria a l'acord del Parlament catalàdel 30 de setembre. Però més enllà de les formes, hiha la rebaixa i/o eliminació de la part dels contingutsessencials pels quals s'havia decidit impulsar-lo, ambuna participació activa i de màxims per part de quidesprés va acceptar la rebaixa.

Alguns analistes hi veuen simplement la foto, altrespressions de grups econòmics del país, potser la pro-mesa ministerial per a Duran i Lleida i la Presidènciade la Generalitat seguint un guió escrit des de Madrid.Penso, sincerament, que hom ha confós un pacte degovern o legislatura amb un projecte de i per al país.Ningú no nega l'avanç, només faltaria, però aquestEstatut o Estatutet no recull cap dels principis quejustificaren la seva elaboració: nació (amb validesa ju-rídica), canvi de sistema de finançament, bilateralitat iblindatge de competències. I per confirmar-ho noméscal que reviseu l'hemeroteca i recordar la satisfacciód'Ibarra, Bono o el mateix Piqué l'endemà mateix delpacte, o escoltar darrerament Guerra amb tot allò d'unEstatut "infumable" i que sort de passar-hi el "cepillo".Concretament aquest "cepillo" ha suposat liquidar nimés ni menys que el 65 % del contingut inicial.

Em fa gràcia recordar Pujol avisant del perill defer-nos un autogol amb aquest Estatut, en referència ales postures de PSC, fins i tot d'ERC, en el procés deredacció. No solament ens han fet un autogol sinó quequi l'ha clavat per l'escaire ha estat CiU amb el vistiplaude PSC, orgullosos que CiU fes la feina bruta i així noquedaven malament davant els seus socis de Madrid,i els ja anomenats "eco dels socialistes" ICV.

Per tot plegat, jo també votaré NO al referèndumper l'Estatut.

Jordi Oliva i Llorens

ESTATUT O ESTATUTET

Totes les cartes adreçades a l’apartat d’Opinió de LLOBREGÓS INFORMATIU han de portar les dades personals delsseus autors. Així mateix, cal que siguin escrites a doble espai i que no superin les quinze línies d’extensió. LLOBREGÓSINFORMATIU es reserva el dret a escurçar-les. En cap cas es mantindrà correspondència sobre les cartes adreçadesi no publicades. Es poden enviar per correu, a l’adreça electrònica llobregos@terra.es o des de la web: http://www.llobregos.info.

45

Un poble sense jovent actiu és com un plat de pastasense condiment. És per això que, des de fa un parelld'anys (tot i haver tingut períodes d'assossegament),un grup de joves provinents de diferents camps peròsensibles amb l'entorn social ens reunim setmanalmentper parlar d'allò que ens preocupa i mirar de fer-hopúblic, ja es tracti de temes que depenen del'Ajuntament o del conjunt dels vilatans, és a dir, queens afecten a nivell local, com d'afers més globals ique ens preocupen per la seva importància social, compoden ser les desigualtats, la bombolla immobiliària ola immigració. La qüestió és dir la nostra, posar en comúel que ens inquieta i/o pensem que es pot millorar.

L'any passat vàrem realitzar diferents actes: unaconferència informativa sobre la Constitució europeaa càrrec de Roser Palol, un parell de visionats de vídeoi un Bingo a càrrec de l'humorista David Vilaseca.Aquest any hem realitzat un visionat de vídeo sobreNicaragua i un berenar dins del cicle d'actes del TombAntirepressiu. De moment, però, estem centrant elsnostres esforços en la publicació d'un fulletó mensualinformatiu, crític i divulgatiu que pretén preparar el

terreny per a una futura jornada sobre la immigració alnostre poble (per això el fulletó inclou entrevistes adiferents personatges de procedència diversa i intentaexplicar la vida en el seu lloc d'origen i les causes quel'han dut a emigrar a Torà), i en la campanya desolidaritat i suport amb els nostres tres companyspendents de judici.

L'altre tema que ens té amb l'ai al cor és la faltad'un local social pagat per l'Ajuntament on el joventpugui reunir-se, altrament anomenat "Cal Clarenes".És per això que, com heu vist, hem iniciat unacampanya preguntant a la Casa de la Vila perquè ellocal està inaugurat des de 2003 si encara no hi hemposat els peus. Val a dir que s'han compromès a obrir-lo al públic en breu.

Ara que ja ens coneixeu, i per acabar, us animen adonar vida als nostres actes amb la vostra presència iparticipació. Informarem sobre properes trobades; commés serem, més riurem!

AAT (Assemblea Activa Torà)

ASSEMBLEA DE JOVES A TORÀ

LAU

RA B

AD

IAM

AR

C B

AD

IA

entitats

46

La temperatura de 15 a 15

el temps

15 març 1 abril 15 abril 1 maig 15 maig

PER FERMÍ MANTECADADES FACILITADES PER RAMON SANTESMASSES

MÀXIMA

MÍNIMA

REFRANYS:

- Juny assolellat i ben tronat, any de molt vi i de molt blat.- Juny i juliol, ni col ni cargol.- El juny diu al juliol: "Ja que jo no he plogut, tu fes un bon sol".- Juny i juliol, els gats de cara al sol.

Que plogui, que plogui...!!!

Ja ho veieu: durant els dos mesos que portem deprimavera ha caigut una misèria de pluja. Per altra ban-da, les temperatures han anat pujant amb valors que,a vegades, han superat el normal. La saó de les neusde l’hivern han anat minvant i les collites estan que fanpena. La meteorologia, un any sí i l’altre també, ensprovoca ensurts i ha modelat en la gent durant seglesun caràcter pacient, conservador i garrepa. Tot i queactualment l’economia no depèn només de la pluja iestà cada vegada més diversificada, el tempsmeteorològic continua influint, i molt, en la nostra ma-nera de ser. És per això que hem de tenir cura del mediambient, perquè el canvi climàtic no es produeixiràpidament i ens carreguem el planeta.

Bona entrada d’estiu!!!

PLUGES

19 març 7 litres21 març 1 litre8 abril 7 litres18 abril 3 litres

47

passatemps

SOPA DE LLETRESANTÒNIA BALAGUÉ

ENDEVINALLA

Neix a fora, es fica a casai menja amb la gent a la taula.

Vam anar a la 25a Caminada Popular de Torà i, des dels serrats,vam veure totes deu plantes, flors i arbres que donaven color alpaisatge.

B E N M K I N G F D U T S C D A L N SE R C V E A F L A C Q U A L Z I N A IT A T O I C E L V D C O M G F R O R TF S D E L L X A B M I D A S I D M I TU A T A L Z D X G O R R S E C D B A CG R C L E I A O N A L S H O C D T E II S G T L A N T C D L S F L I D P D RN E T R E O P A D A C E E L B I R A MB O S S A L T P T S R A G O Z O S D IS A T A L Z S F O R I N S R I A P A LT S X C E N T D S O E S D H A N M O FT O R E S D S O X S A Z C I U D S T AJ F T O M I D M S E F D N C Z L A R IS A G A R B R I C L H E N S L A O R EA T G Z I E D T A L B A L D E M V O ST S D D P Z D R O A G A U C A L R D ES E E S A T R A C F T I M N I Z A X OQ N E T Z O L B N A A O I O C S B M IN I T S X C D E D F A P E U D E C L MI G A R B I A N A P I D A C A M E N T

SOLUCIONS

SOPA DE LLETRES:colza, ordi, rosella, garbiana, blat, ginesta, timó, argelaga,romaní, alzina

ENDEVINALLA:La mosca

ACUDIT

A Ivorra hi havia un pagèsguardant un ramadet de cabres iovelles. Para un Ferrari, baixendos pijos i li diuen:

-Feu cara de ser pagès...-Sí, i n'estic molt content.-Vós feu cara de valent. A

veure: feu un xiulet d'aquells depastor tant forts...

L'avi ja els va veure venir i,posant-se els dits a la boca, vaxiular molt fluixet.

-Caram, com és això? Quinavergonya! Què no sabeu xiularfort?

-Mestres, tot té una explicació:quan les bèsties són grosses i aprop, no cal fer tant soroll!

L’acudit del Pleixats

kateman

48

Servei permanent 24 h973 390 862

SERVEI PER A PARTICULARS IPER A TOTES LES COMPANYIES

D’ASSEGURANCES

REPRESENTANT:JAUME TARRUELLA I SOLÉ

PLAÇA DE LA FONT, 10 - TORÀTEL. 973 473 423

49

Amb el munt de milionsd'euros que es gasten cada anyels cavistes del Penedèspromocionant el seu cava, comperquè algun espavilat an-tisistema encara li diguixampany. Però parlant deproductes delirants, que ningúno s'espanti si veu en Rajoybrindant a Can Freixenet, ambun producte ej-panyol, que diriael Bono; perquè ni aquestesprovocacions ni cap boicot seràcapaç d'evitar que, aquest 2006, els catalans buidemd'etílics totes les bodegues. Casualment, enguanytenim un deute amb la història pàtria. I els deutes ja sesap, o es paguen o es beuen.

El fet és que amb l'acumulació de dies històricsque estem vivint, i suposant que cada ciutadà nomésprengués una copa per cada efemèride, els nostrescarrers serien impracticables, llefiscosos de vòmits ipixums. I és que durant el 2006 se celebren els 25, 50o 75 anys de gairebé totes les entitats creades i percrear del nostre país. Per tant, lluny de sorprendre'ns,ens hauria d'ennorgullir que es convoquinmacrobotellades arreu de Catalunya per enllestir, ambalgunes hores, totes les celebracions. A la resta del'Estat potser beuen massivament al carrer perquè alsbars ja se sap… però a la nostra nacionalitat històricaho fem per celebrar un grapat d'efemèrides dignes delrecord. Llavors, que no se'n parli més, tu. Que ja femtard. Au, ara que si celebrem els 75 anys de laproclamació de la 2ª República, i copa de cava; araque si commemorem els 75 d'Esquerra Republicana; ino ens oblidéssim pas de la proclamació de l'EstatCatalà per l'avi Macià… copa de cava, també… Al fi-nal, fins i tot celebraríem els tres quarts de segle devida d'Unió Democràtica, que també toca.. i amb tantde cava, ja no ens vindria d'aquí recordar, emocionats,el tercer aniversari de les eleccions municipals votant

l'Estatut més ambiciós,catalanista, verd ipoligàmic del món mun-dial.

Ara que ja anemllençats, convindria feruna petita reflexió. Comque aquesta dinàmica ésperillosa i cara, sobretotsi ens enxampen lesbrigades alcohòliques -que no alcoholitzades-dels Mossos, ens

hauríem de replantejar la manera de celebrar les da-tes assenyalades. Potser sí que està bé embriagar-sel'Onze de Setembre amb alguna copa de més, ni quenomés sigui per ignorar la Cervera de Felip V, però noresistirem tot l'any en aquesta processó del beure. Ésper aquesta raó que, assessorat pels expertsnutricionistes de sucs Granini, recomano que celebremla Diada Nacional i totes les altres festes més o menysíntimes, amb Zumos Don Simón. Perquè són mésbarats i, sobretot, perquè segons l'anunci són els únicssucs «exprimidos directamente de las naranjas», nocom els altres, que segur que estan fets a base d'oli decolza congelat.

I és que no em canso de banyar-me en la sortd'haver nascut en aquesta terra de castells. Perquè sino, segurament ara no podria felicitar l'APACT pels vint-i-cinc anys de la meravellosa Caminada Popular deTorà (CanPoTa, pels qui hi van beguts). Es veu queaixò d'aixecar-se un diumenge al matí, posar-se calçacurta i, vinga pujar muntanyes i a endrapar coca ambxocolata, agrada força. En aquest cas, animo elsorganitzadors del més popular de tots els actestoranesos que, enlloc de pomes i taronges, arrodoneixinels punts d'avituallament amb sucs Don Simón. I ésque el camí cap a Figuerola ja és prou dret com perhaver-lo de fer, a sobre, pet de cava, celebrant 25 anysde butllofes, cares cremades i agulletes generalitzades.

ANIVERSARIS

no em feu cas...

Encetem una nova secció,«NO EM FEU CAS...», amb

articles que faran reflexionari somriure als lectors més

intel·ligents, com són els deLlobregós Informatiu

ROGER BESORA

50

des del balcóDes d’aquest balcó obert, esperem la col·laboraciód’aquelles persones que ens vulguin enviar els seusescrits literaris i els seus pensaments i records. L’equipde redacció valorarà cada un dels escrits i decidiràpublicar el més adient. Moltes gràcies.Avui publiquem una col·laboració de la Montse Torné.

Hi ha un dia, n'estic segura. Un dia en el qual no etcreus res del que saps o veus. Un dia en el qual creusque allò que saps no ho saps pas tant com creus, sinóque més aviat ho saps a mitges...

Un dia en el qual les certeses absolutes es tornenrelatives i, progressivament, vas dubtant d'allò quecreus que saps i penses, fins que, tambéprogressivament, acabes sorprenent-te de com haviespogut creure que sabies o pensaves tal o qual cosa; hiha un dia en el qual, per unes hores, el teu món esrelativitza.

Intentaré il·lustrar-ho: la imatge vindria a ser la d'ungot buidant-se. Gota a gota l'havies anat omplint. Elseu contingut havia esdevingut una barreja entre allòque saps o creus per cultura o convenció social -perexemple, "cal dinar entre la una del migdia i les tres dela tarda"-, allò que t'han ensenyat i, potser, has tingutla sort o dissort de comprovar empíricament -"el foccrema"- i allò que tu solet/a, fent ús del teu "coco", hasinferit de les experiències que has viscut en aquestavida -per exemple: per aprovar, cal estudiar-.

Doncs bé, hi ha un dia en què les minúscules gotesque omplen el got (que fan que tu siguis tu i no el teu

veí del 3r 1a), aquelles gotes que conformen el teuconeixement i determinen la teva personalitat, que con-dicionen els teus hàbits de vida i el teu caràcter, queestableixen els teus principis... s'evaporen lentamentmentre tu les observes bocabadat, cara-desconcertat,amb els braços enlairats al cel i els palmells de lesmans oberts en un intent de canalitzar el "per què?",que no acabes de poder pronunciar verbalment,(aquesta seria la imatge que il·lustraria el sentimentd'impotència) mentre s'encaminen cel amunt. El teu gotes buida i tu no entens res.

Aquest és el dia al qual em refereixo. És el dia enquè et lleves amb un interrogant enganxat al coll,finalitzant el teu cos. Vas pel carrer i res és com abans.Tot és susceptible de ser qüestionat. El dubte metòdiccartesià et sembla aplicable a tot el que t'envolta. Lafe, o el que entenem per creença en quelcom,l'existència del qual no podem comprovar o demostrar,t'ha abandonat. T'has llevat sent un individu sense fe:ets, doncs, un Descregut. Com a Descregut, semblaque el sentit de les coses se t'escapa. Fas i no sapsquin sentit té el que facis. Així mateix, et sembla que elque l'altra gent fa tampoc en té massa, de sentit. Dubtes

EL DIA DE LA RELATIVITAT

51

MONTSE TORNÉ

del que veus, del que menges,del que beus, del que tens i volstenir... la vida et sembla unsense sentit. Per què, totplegat? ... Per què?...

És el que jo anomeno "diade la Relativitat". És el dia enquè ens sembla que noacabem d'entendre de què vatot això, tot això que anomenem "viure" i que represen-ta la suma del que hem fet, fem o farem.

Aquest és un dia universal, comú en la vida delshomes i Ies dones que han existit i existiran... i això lidóna una transcendència enorme, una importànciahumana absoluta. Podríem dir que aquest és el diahumà per excel·lència, el dia en què la nostraparticularitat com a espècie (que vindria a ser la depensar) es manifesta en tota la seva essènciamitjançant el Dubte. Ara bé, qui diu "dia" diu "parelld'horetes". No obstant, n'hi ha que es passen la vidabuscant el sentit a la seva vida: és qüestió de la perso-na en qüestió: amb els gustos, no hi ha disgustos, ipunt. El moment al qual em refereixo vindria a ser,doncs, un estat anímic i mental (el de mirar-ho tot ambexagerada relativitat i intentar esgarrapar el Sentit deles coses que ens envolten) que se'ns fa estrany, queés peculiar i diferent; un dia en què ens sentim d'unamanera determinada sense saber que TOTHOM s'hasentit, s'està sentint o se sentirà exactament de lamateixa manera, almenys una vegada a la seva vida

perquè forma part de lanostra essència.

La Bellesa d'aquestestat rau en lescontradiccions que gene-ra: d'una banda, i siguemfrancs, a tots ens agradatenir les coses clares.Diguem que és més

còmode i, si més no, considerem que hi tenim dretdesprés d'haver-les pensat amb antelació; de l'altra,qüestionar-se el que sempre hem tingut per evidentsuposa començar a pensar de veritat les coses, permolt que ens sigui més difícil que mantenir les nostresidees clares durant tota la vida. Estem en constantevolució, així com els nostres pensaments i prejudicis.El món està canviant a una velocitat increïble i cal ferús del nostre pensament crític, acostumar el nostre amiccervell a pensar dues vegades les coses que se'nsofereixen, a tenir un filtre perquè no ens tractind'ovelletes...

L'home busca el sentit de les cosespermanentment, encara que sigui de manerainconscient. Reivindico, doncs, el dia de la Relativitatcom a dia en el qual tenim el privilegi de ser conscientsde la nostra humanitat, de la nostra recerca constantdel sentit del que fem i deixem de fer, del que som ovolem ser. I és que algú (Fernando Savater), un dia, vadir que pensar no és tenir-ho tot clar, sinó començar adubtar el que abans teníem per evident...

Hi ha un dia quedubtes del que veus,del que menges, delque beus, del que

tens i vols tenir... i lavida et sembla un

sense sentit

52

la nostra cuina

LES CUINERES DEL LLOBREGÓS TEXT: MARIA MORROS

Un tranquillloc d’encant rural

ALLOTJAMENT RURAL INDEPENDENT

- Masia amb capacitat per a 9 persones- Llar de foc- Banyera d’hidromassatge- Calefacció central- Televisió i fil musical a totes les habitacions- Barbacoa- Piscina pròpia a 1,4 Km.

AGROTURISME 25752 Lloberola (Biosca) - Lleida (Spain)Tel. 973 296 180 - 627 004 408 - 637 990 322 www.calvinyaire.turismerural.com

És indiscutible que a la Vall del Llobregós hi hamolt bones cuineres i totes amb un particular encant.Avui parlem de la Roser Sabata i Capdevila de la CasaNova de l'Oliva d'Ardèvol. La Roser va néixer aPerecamps (Llobera) i als 3 anys es va traslladar ambla família a la Pletxa de Claret. Més endavant, va viureun any i mig a Torà fins que, en casar-se amb en JosepMaria, es va traslladar al domicili actual. De més joveli agradava força brodar però amb el pas dels anys lacuina va absorbir-li molt de temps ja que no solamentcuinava pels de casa, sinó que la Roser, moltagosarada i amb gran empenta va començar a cuinarpaelles, calderetes (mongetes guisades), porc senglari d'altres menges populars en les festes tradicionals

LLOM AMB PINYA

de diferents pobles: Ardèvol, Pinós, Claret, Ivorra, Hos-tal Nou, Torà i molts d'altres indrets. Un dinar decaramelles a Ardèvol fa 12 anys va ser l'inici d'aquestaactivitat en la qual també hi col·laboren el marit i el seufill Josep Maria. Rep moltes felicitacions a tots elspobles que va, en concret a Ivorra, per la festa dePasqüetes i cuinant la paella per a 400 persones, vaser felicitada entre molts d'altres per Mossèn Fermí iper en Pep Cruz. Últimament l'han trucat del ConsellComarcal del Solsonès per fer uns tastets d'arròs a laFira de Santa Llúcia de Navès. No va poder anar-hiperò va valorar que pensessin en ella. Actualmentcol·labora amb un restaurant de la zona. Ens presentaun recepta gustosa i fàcil de fer.

Temps: 45 minuts.Dificultat: mínimaIngredients: 12 talls de llom, 4 talls de pinya en conserva,suc de la pinya, sal, oli d'oliva verge extra i farina.Sofregit: 1 ceba mitjana, 1 rodanxa de pebrot vermell,tomàquet triturat i 1 polsim de pebre negre.Picada: 7-8 ametlles, 7-8 avellanes, 1 pessic de pinyons

Elaboració:

En una paella amb oli hi fregim els talls de llomenfarinats. Es couen poc i es reserven en una plata . Ambel mateix oli fregim la pinya enfarinada. Triturem ben fi laceba i el pebrot i l'afegim a l'oli de la paella i es cou finsque estigui ben confitat, aleshores s'hi tira una culleradade tomàquet triturat i un polsim de pebre i sal. S'hi afegeixel suc de la pinya i es fa reduir fins que es torni cremós iamb textura espessa. Aleshores s'hi tira la picada, esbarreja bé, i es tira tot sobre el llom i la pinya i ja es potservir. Un bon vi negre en potencia el sabor.

Bon profit!

53

esports

El Club d'Escacs Torà haaconseguit de forma brillant l'ascens ala categoria preferent desprès de jugar-s'ho tot en un únic partit de play-offd'ascens amb l'equip del Baix Segre elpassat 7 de maig.

L'enfrontament, amb un finald'infart, va acabar amb un resultat de 6a 4 a favor del Torà.

Els jugadors que han aconseguit elretorn a la màxima categoria provincialsón: Jaume Badia, Ramon Padullés,Roman Raga, Josep Maria Travesset,Josep Argerich, Jordi Riera, Joan JosepRovira, Ramon Oliva, Jordi Badia iRamon Padullés (jr).

EL CLUB D'ESCACS TORÀ TORNA A L'ELITPROVINCIAL

El passat 6 de maig es va celebrar a Balmaseda(Bizkaia) la III Marxa Cicloturista «La Balmaseda» amb132 km de recorregut, en la qual van participar més de700 corredors, entre els quals hi havia el Jordi Vilaseca,de Torà.

La marxa va transcórrer per tres provínciesdiferents: els primers 30 km eren per Bizkaia per entrarposteriorment a Àlaba per Amúrrio i introduir-se aBurgos pel port d’Orduña, de primera categoria.

La marxa va acabar novament a Balmaseda idurant tot el recorregut va estar marcada per la boira il’asfalt moll.

CICLOTURISME

FOTO

: AR

GAZ

KIM

ARTX

A.C

OM

54

esports

El Torà continuarà un any més a la Tercera Re-gional, en una temporada per oblidar. De 24 partitsnomés n'ha guanyat vuit, mentre que n'ha empatatcinc i perdut onze. El Torà, jugant en la terceracategoria regional, ha d'aspirar a quelcom més que al8è lloc de 12 equips.

MALA TEMPORADA

DEL C. FUTBOL TORÀ

Aquesta no ha estat la temporada de les bitlles deTorà, que aquests darrers anys ens tenia acostumatsa lluitar pels primer llocs en la Primera Divisió Provin-cial de la Lliga de Bitlles Catalanes. Després de jugar22 partits, n'han guanyat 10 i perdut 12, ocupant el vuitèlloc de dotze equips. Ha destacat, però, el toranèsJaume Sangrà que, amb un total de 138 bitlles, ha estatel segon màxim bitllaire de tot Catalunya. El proper reptedel club és el Campionat de Catalunya que es jugarà aAmposta el 4 de juny i en el qual hi prendran part 50equips d'arreu del país.

BÀSQUET

Els resultats esportius d'aquesta temporada hanestat els esperats, dins de les nostres possibilitats.Al marge de la competició, l'entitat ha consolidat eltorneig de bàsquet 3x3 i ha organitzat el Trofeu Vilade Torà, que esperem celebrar cada any. El balançde la temporada, fora del que és estrictamentesportiu, també ha estat satisfactori: hem aconseguit181 socis, s'han posat a la venda articles de mer-chandising, hem repartit sort en la loteria de Nadal,hem fet els nostres propis estatuts i som l'únic equipde la territorial que tenim cheerleaders.

De cara a l'estiu, pretenem fer el fi de festa perla revetlla de Sant Joan a les piscines de Torà, ontothom hi estarà convidat, i realitzar cursets debàsquet per a la quitxalla.

Donem gràcies a totes les empreses i comerçosque ens donen suport, en especial al nostre princi-pal patrocinador, Komak, i a tota la gent que ensanima, partit a partit, i dels quals podem dir que sónla millor afecció de la categoria. Gràcies a totes i atots. Joan Miramunt

BITLLES

55