NÚM. 62

DESEMBRE - 2013

En portada...

3 Editorial5 Naticiari

10 De la Vall

23 Joves autònoms

36 El ventilador35 Entitats

40 Negre sobre blanc

42 No em feu cas

49 Passatemps50 Esports

54 Foto record

47 La nostra cuina

44 Llibres recomanats

32 Agenda

21 Pedagogia

38 Opinions

48 El monòleg

Acabem la tardor. Una tardor calenta en molts sentits: meteorològicament i també política i socialment. Les fulles d’aquests arbres gro-guegen i es moren, però el blau del cel s’al-bira al fons de la fotografi a presagiant amb esperança que després de l’hivern, arribarà la primavera... També en molts sentits.

A l’interior...

30 Patrimoni a la Vall

45 Calaix de fisio

18 Comprimits de salut

Núm. 62 - desembre 2013 -gener 2014Revista bimestral d’informació i opinió

AMB EL SUPORT DE

www.llobregos.info

info@llobregos.info

EditorialEDITA: Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Toràc/ Convent, s/n25750 TORÀ - Tel. 649 352 877correu-e: info@llobregos.info

Subscripcions i publicitat:Rosa M. Santamaria 973 473 253

CONSELL DE REDACCIÓ:Antònia Balagué, Ramon Castellà, Ester Closa, Ramon Fitó, Maria Garganté, Jordi Llauradó, Maria Morros, Sílvia Peribáñez, Josep Verdés, Daniel Vidal, Rosa Vila. Coordina: Fermí Manteca

COL·LABORADORS HABITUALSAlbert Alegre, Roger Besora, Albert Brau, Anna Cantacorps, Gemma Martínez, Montse Miquel, Antoni Montroig, Sílvia Porta, Montse Torné, Sergi Torrescasana

COL·LABOREN EN AQUEST NÚMEROSabrina Castilla, Jordi Coscollola, Mireia Duran, Enri-queta Meix, Robert Sala, Carme Santamaria

Disseny i maquetació: Fermí MantecaCorrecció lingüística: Marta Bagà i Dani Vidal

Subscripció anual: 15,00 EurosA l’estranger: consultar preusNúmero solt: 3,00 Euros

Dipòsit legal: L -798-2003Impressió: Impremta Barnola (Guissona)Tiratge: 700 exemplars

Aquest número està imprès en paper ecològic, elaborat sense clor

Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

LLOBREGÓS INFORMATIU no és fa responsable ni subscriu necessàriament les opinions expressades pels autors dels articles publicats.

B o n Nadal i bon A n y n o u 2 0 1 4

4

núm

. 62

5

núm

. 62

Noticiari

Aleny, 2a gimcana de tractors

Ajuntament de Calonge de Segarra.- Amb motiu de la Festa Major d’Aleny, el dissab-te 28 de setembre al matí va tenir lloc la segona edició de la gimcana de tractors. Una desena de tractoristes van participar en la divertida i original competició, en diferents proves que demostraven les habilitats dels conductors. El guanyador va ser Xavier Bonvehí, mentre que Jordi de Solà i Francesc Masana van quedar en segona i tercera posició respectivament.

L’excel·lent organització de la gimca-na –per part dels veïns d’Aleny–, junta-ment amb la predisposició i bona actitud dels participants, van fer que fos tot un èxit. L’Ajuntament felicita l’organització per la tasca realitzada en aquesta activitat. Per veure les fotografi es de la gimcana visiteu el web: www.calongesegarra.cat.

Eleccions del cap dels bombers de Pinós

Jordi Llauradó.- El dia 9 de novembre, es van celebrar eleccions per triar el nou cap del parc de Bombers Voluntaris de Pinós. Va ser reelegit per unanimitat l’Antoni Casas Cinca, per un altre període. La jornada es va tancar amb una paella d’arròs per a tots els assistents.

Curs de gimnàstica “No et rovellis, fes salut!”

Ajuntament de Calonge de Segarra.- El passat mes d’octubre va iniciar-se a Calonge de Segarra el curs de gimnàs-tica de manteniment “No et rovellis, fes salut!”, organitzat per l’Ajuntament. Una vintena de veïnes del municipi s’han inscrit al curs, que s’ha distribuït en dos grups d’una classe setmanal: els dimarts i els dijous, de 8 a 9 del vespre.

6

núm

. 62

Noticiari

Curs d’informàtica a Calonge

Ajuntament de Calonge de Segarra.- El passat mes de novembre van començar les classes de la quarta edició del curs d’informàtica per a adults a Calonge de Segarra, organitzat per l’Ajuntament. S’han format dos grups, d’entre 8 i 9 alumnes cadascun, distribuïts en classes setmanals: un grup els dilluns i l’altre els dimecres, ambdós de 7 a 9 del vespre al local social de Calonge de Segarra.

El curs va adreçat a adults amb coneixe-ments bàsics o mitjans d’informàtica, i es treba-llaran els següents continguts: iniciació al paquet Windows i Offi ce, entorn d’Internet, blogs, correu electrònic, retoc d’imatges i xarxes socials, entre d’altres.

Sanaüja celebra el fi nal de l’estiu amb un sopar

Vuitantè aniversari a Torà

Maria Garganté.- Malgrat que sempre té lloc ben l’entrat el mes d’octubre, d’uns anys ençà a Sanaüja ha esdevingut tradició celebrar la fi de l’estiu amb un sopar. L’orga-nització va sempre a càrrec de les famílies “estiuejants”, que porten molts anys venint de vacances al poble i també molts caps de setmana durant l’any. La majoria amb arrels familiars a Sanaüja, sempre s’han caracterit-zat per la relació intensa i d’implicació amb les activitats de la població. Al sopar, però, hi és convidat tothom del poble que ho desitgi. Aquest any, com els anteriors, va tenir lloc al local social i després es va fer ball per concloure la festa.

Redacció.- El passat dia 12 d’octubre, coincidint amb el tradicional aplec al San-tuari de l’Aguda, un grup de 21 veïns de Torà van celebrar el seu vuitatè aniver-sari. El grup organitzador de la trobada ens ha fet arribar el seu escrit:

“Com tot bon toranenc, els 21 que aquest any complim els vuitanta, ens hem aplegat als peus de la Mare de Déu de l’Aguda, agraïts de poder-nos trobar i recordant als que no hi són.

Els que no viuen a la Vila, varen ser l’animació de la trobada amb el cla`ssic ‘què bé que et conserves!’. Salutacions, records del passat, comtemplar el pais-satge i emprendre la baixada cap a cal Jaumet. Bon dinar, bon humor i adéu-siau, fi ns d’aquí cinc anys, si Déu vol”

7

núm

. 62

Excursió anual de la Molsosa

Rosa Vila.- El dissabte dia 14 de setembre l’Ajuntament va organitzar una excursió al “Mo-nasterio de Piedra”, a l’Aragó. Un grup de 30 veïns de La Mol-sosa, Prades i els Quadrells es van reunir per passar un bon dia fora de casa. Es va fer una visita guiada per tot el parc, des de cascades d’aigua, com l’anomenada “Cola de Caba-llo” que és la més espectacular o el llac “Lago Espejo”, zones verdes, el riu Piedra, etc.

Al migdia es va fer un descans, parant a dinar en un Restaurant que hi havia a dins del parc; per poder continuar a la tarda amb la visita en el interior del propi Monestir, un antic Claustre Cistercenc del segle XII, amb una Sala Capitular impressionant.

De camí cap a casa varen parar a Saragossa a fer una vista al Pilar. Varen ser moltes hores de viatge, però van valdre la pena.

Sabrina Castilla.- El passat 8 d’octubre es va tornar a engegar el projecte “Belluga’t a Castellfollit de Riubregós” que són classes de manteniment per a adults i gent gran. Els assistents a l’activitat es troben cada dimarts i dijous a les set de la tarda a la Sala Polivalent de l’Ajuntament de Castellfollit de Riubregós i una monitora els ensenya com realitzar exercicis, estiraments i tot el necessari per a no fer-se mal durant la pràctica de l’esport.

És molt important dur una vida activa ja que d’aquesta manera el procés d’envelliment és més lent, es reactiva la circulació i ens pro-porciona elasticitat i independència a l’hora de realitzar esforços i tas-

ques diàries. Està demostrat que una vida sedentària només té inconvenients i és millor fer-se gran amb unes bones condicions físiques ja que així podrem valdre’ns per nosaltres mateixos el màxim temps possible.

Aquest projecte es va iniciar ja fa uns anys i es fi nançava totalment amb una subvenció de la Diputació de Barcelona, però el 2012 i 2013 aquesta subvenció s’ha vist reduïda considera-blement, per la qual cosa l’Ajuntament fa una aportació i a més els assistents paguen 15 euros al mes per ajudar al pagament del cost de l’activitat.

Gimàstica a Castellfollit

8

núm

. 62

Noticiari

Dani Vidal.- Foto BCNLive, una iniciativa barcelonina especialitzada en fotografi a nocturna, de llarga expo-sició i “Light Painting”, va organitzar un taller d’iniciació a aquestes tècniques el passat 21 de setembre, a Vallferosa.

El taller, al qual van participar una desena d’alum-nes provinents de diverses parts de Catalunya, es va realitzar en el marc incomparable dels voltants de la torre de Vallferosa, on es van poder captar imatges de gran bellesa.

La fotografi a nocturna i la de llarga exposició reque-

reixen un bon domini de la tècnica a dur a terme, com també el “Light Painting” (pintura amb llum), que és el registre fotogràfi c de la trajectòria d’una font lluminosa en moviment com ara les estrelles.

Foto BCNLive va comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament de Torà per dur a terme el taller. El van impartir els fotògrafs David Parra i Edu Martin. L’Edu té vincles familiars al poble de Massoteres i és coneixedor de la singularitat de la torre de Vallferosa i el seu entorn, on ja havia practicat prèviament aquesta modalitat de fotografi a nocturna.

Fotografi a nocturna a la torre de Vallferosa

Fotografia nocturna de la torre de Vallferosa (foto: Luis

Moreno, edició: Edu Martín)

Vallferosa startrail. Fotografia “Light Painting”,

d’Edu Martín

9

núm

. 62

A ”la Caixa” et volem fer una mica més fàcil el dia a dia, i també a tota la teva família. Per això, amb la nòmina a ”la Caixa”, ������������� ����������������avantatges i emportar-te un packamb 450 € en cupons de descompte1

per a les compres diàries.

Nòmina multiEstrella

450 € en cupons

de descompte[

]

1. Promoció de cupons de descompte per un import estimat de més de 450 €, vàlida per als clients que formin part de Nòmina multiEstrella����������������������������������������������������������� ������������packs), i limitada a un pack per client. Cupons d’acceptació ����������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������������condicions a www.laCaixa.es. NRI: 572-2013/9681

Al teu costat, en el dia a dia

Segueix-nos a Twitter @multiestrella_c

10

núm

. 62

...de la Vall

DARRERES FESTES MAJORS

Festa Major de Vicfred

Tot i que la majoria de les Festes Majors dels nostres pobles se celebren durant l’estiu, algunes, però, tenen lloc a començamet de la tardor. La nostra revista es va fer ressò de les festes estiuenques en l’edició passa-da. Avui, doncs, presentem un recull de les darreres festes, perquè en quedi constància.

XVIII Festa de les Noies d’Ardèvol

El cap de setmana del 19 i el 20 d’octubre a Ardèvol va ser festa grossa; es va celebrar la 48ena Festa de les Noies. Dissabte, els solsonins Séptimo A i Trinxaranga i els barcelonins Inser-show, van fer ballar i cantar les prop de 400 persones que hi van assistir. L’endemà, calia netejar bé el local i canviar-li el format per a fer la representació de l’obra de teatre “Sis setmanes amb en Michael” del grup de teatre l’ACR de Fals, a la qual hi van assistir una setantena de persones. Aquest any, la protagonista del cartell va ser la Rosa de Segués.

El primer diumenge d’octubre, Vicfred reviu la Festa Major, amb coca beneïda durant la missa i compartida a la plaça per tothom, a part del ball, la nit de rock, i els esports que trobareu en la nostra secció corresponent.

11

núm

. 62

Festa Major de Sant Serni

El passat 15 de setembre es va celebrar la Fes-ta Major de Sant Serni. La jornada va començar amb la missa de Festa Major i a la tarda va con-cloure amb el music Jordi Caselles. I hi va ha-ver entrepans de botifarra i cava per a tothom.

Aleny celebra la Festa Major

El darrer cap de setmana de setembre el poble d’Aleny va celebrar la seva Festa Major. Després de la 2a gimcana de tractors, la qual va tenir lloc el dissabte al matí, la festa va continuar al vespre, amb ball a càrrec de Joan Vilandeny. A la mitja part es van repartir en-trepans de pernil per a tothom. L’endemà, diumenge, la Festa Major va concloure amb la tradicional Mis-sa solemne en honor a Sant Miquel, patró d’Aleny.

Festa Major Calonge i del Soler

El diumenge 6 d’octubre va tenir lloc la Festa Ma-jor de Calonge i del Soler. Com és tradició, es va celebrar la Missa a l’església de Santa Fe de Calonge. Tot seguit hi va haver un vermut per a tots els assistents. La Festa Major va comptar amb la participació d’una quarantena de veïns i veïnes.

Festa Major de Fontanet

El mateix dia de Sant Miquel va tenir lloc la Festa de Fontanet, amb una missa presidida pel bisbe de Solsona Xavier Novell. Les prioeres van repartir el pa i les fl ors a la sortida de l’església que va aplegar una cinquantena de persones en un dia ben assoleiat.

12

núm

. 62

... de la Vall

LA FESTA DE LA CASTANYADA AL LLOBREGÓS

Les festes típiques de tardor les tenim per Tots Sants, amb la celebració de la cas-tanyada, menjant panellets, moniatos i fent trobades i sopars amb els amics i la fa-mília o a l’escola. Us oferim uns quants exemples de les celebrades a la nostra Vall.

BioscaEl passat divendres dia 1 de novembre van arribar a Biosca uns pintorescos personatges, el castanyer i la castanyera. Es van encarregar de repartir torrades, arengades a la brasa, nous i castanyes. Durant la vetllada es va poder ballar amb la musica d’en Joan Vilandeny.

La MolsosaEl dia 2 de novembre amb unes temperatures altes que no són normals per a l’època de l’any, un grup de 50 persones de la Molsosa i contrades es van reunir al Lo-cal Social per tal de celebrar la tradicional castanyada. EL sopar va consistir en pa torrat sucat amb tomàquet, botifarres, pernil, formatge i codonyat; desprès van ar-ribar les castanyes, el moniatos i els panellets, tot regat amb moscatell i cava. Una bona vetllada.

Llar d’Infants de ToràA la Llar d’Infants vam fer una representació teatral d’un conte que va d’una castanyera que confon els cargols per castanyes i que gràcies a tots els nens aconsegueix trobar les castanyes per torrar-les i menjar-les. Després els pares van coure les castanyes al pati i entre tots, pares i nens, vam gaudir d’un bon berenar de xocolata desfeta, coca i castanyes, gentilesa de l´AMPA.

SanaüjaLa Castanyada a Sanaüja va vestir-se aquest any d’una festa de Halloween pensada per als més petits, organitzada des de l’AMPA de l’escola. Nens i nenes, “terrorífi cament” disfressats, van poder gaudir de la música i els jocs preparats per a l’ocasió (jocs infantils però també jocs per a pares i mares!).

13

núm

. 62

Massoteres El poble de Massoteres va complir amb la tradició de celebrar la castanyada el dia previ a Tots Sants. Va precedir la castanyada un sopar de germanor popular, al local social, al qual van participar una seixantena de veïns. Després de sopar, les típiques castanyes torrades al foc per la bona mà del Ton Batlle.

ArdèvolL’escola d’Ardèvol va ser amfi triona de les Escoles Rurals del Solsonès el dia de la Castanyada. Prop de 100 infants es van divertir durant el matí amb tallers de reciclatge i, havent dinat, va arribar la castanyera amb el “castanyero” amb cavall i tartrana. Els més petits hi van poder pujar mentre els més grans feien danses

Casal de la Gent Gran de ToràEl dia 31 d’octubre els socis del Casal de la Gent Gran que participen a l’activitat de Física van celebrar la castanyada amb una castanyera molt simpàtica! Ho van acompanyar amb unes quantes castanyes, beguda i un bingo per passar una estona ben distreta. Finalment, també van fer bufar espelmes a la companya Lola Brau, que era el seu aniversari.

CastellfollitA l’escola Sant Roc de Castellfollit ens ha visitat la Castanyera –Josefi na Vilamú–, que ens ha fet passar una bona estona. Els petits estaven encantats ballant i cantant amb ella; desprès hem menjat panellets i castanyes tots plegats. En acabar les activitats de l’escola, davant el local social, hem compartit amb el poble aquesta bonica tradició.

VicfredLa castanyada la van celebrar Sant Guim de la Plana amb un bon sopar. La vetllada va ser distesa i la vui-tantena de persones entre grans i petits que s’hi van reunir van degustar unes boníssimes castanyes i els típics panellets .Aquestes trobades són molt importants ja que promouen nexes d’unió entre la gent tot fent petar la xerrada i passant una bona i animosa vetllada.

PinósUn grup de senyores de Pinós van celebrar la casta-nyada d’una manera ben activa: amb una caminada des de Su fi ns a cal Panissa de Freixinet i tornant per a prop de Santdiumenge. Després de gaudir d’una bona caminada en un paisatge esplèndid, van celebrar la cloenda de la festa amb un elaborat i gustós dinar al restaurant Forn de Su.

14

núm

. 62

... de la Vall

Regala una

subscripció

DIA DE LA COMARCA A TORÀ

Sílvia Peribáñez Cerveró.- El dissabte 26 d’octubre, Torà va acollir el “2on dia de la Comarca” i la nostra vila es va convertir en la “capital” de la Segarra durant unes hores. La jornada va començar ben d’hora al matí amb una pedalada de BTT organitzada pel Con-sell Esportiu de la Segarra i el posterior esmorzar ofert als corredors. A l’escola Sant Gil vam poder assistir a la xerrada “Reciclatge i compostatge a la Segarra” i a l’exposició sobre l’autocompostatge de l’Agència de Residus de Catalunya.

A la Sala de Plens de l’Ajuntament, els alcaldes de la Segarra es van trobar en un consell extraordinari al que també va assistir Joana Ortega, vicepresidenta del govern, que posteriorment també va presidir la inauguració de l’exposició “25 anys fent comarca” al Convent de Sant Antoni. Aquest acte central va servir també per reconèixer a tots els alcaldes, consellers comarcals i personal del Consell Comarcal dels úl-tims 25 anys.

Paral·lelament i a la plaça del Pati, la colla sar-danista “Jovencells” de Cervera va oferir la seva actuació.

Posteriorment, a l’hora de dinar les diferents personalitats de la comarca van aplegar-se al pa-velló municipal on se’ls va reconèixer novament. Durant el dinar, malgrat que tots els actes s’anaven endarrerint, tots els que hi van ser van poder escol-tar els versos recitats per la Núria Feliu. El quartet “Sporadick Brass”, de l’Orquestra Julià Carbonell, va posar el toc musical a l’acte que, fi nalment no va poder acabar-se amb la dansa dels gegants de Torà i de Sanaüja, ja que el retràs acumulat durant la jornada va impedir aquesta dansa, tot i que sí que es va poder realitzar un petit passacarrers que va divertir a petits i grans.

15

núm

. 62

Sílvia Peribáñez Cerveró.- La setmana del 23 al 27 de setembre, Torà es va convertir probablement en la localitat més mediàtica i popular de Catalunya ja que el programa “Divendres” de TV3 es va emetre des del nostre poble i el programa “Els Optimistes” de Catalunya Ràdio també es va desplaçar, primer amb el seu reporter Xavi Canalias i després amb els seus presentadors Àngel Llàcer i Manu Guix a la sala de plens de l’Ajuntament.

La plaça del Vall va ser l’escenari de “Diven-dres” on l’Espartac Peran va poder parlar amb diferents personatges de Torà que li van explicar des del patrimoni cultural i paisatgístic de la Vall del Llobregós, passant per la nostra gastronomia, els bolets, iniciatives empresarials, productes típics, costums, dites populars, etc.

Hem de fer especial menció a la inter-venció del nostre coordinador a la revista, en Fermí Manteca, que va demostrar amb les seves explicacions, una vegada més que el Llobregós és un riu que conforma una vall amb personalitat pròpia i que encara és una zona molt desconeguda i fora dels circuits turístics més típics i, per tant, molt interessant per descobrir per la gent de fora. Esperem que haver mostrat la nostra terra a tothom faci que deixem de ser aquella zona fronterera i en terra de ningú, per on passa molta gent que segur haurà descobert els seus encants.

Per altra banda i, paral·lelament al programa “Divendres”, l’equip d’”Els Op-timistes” de Catalunya Ràdio també es va desplaçar a Torà i va emetre part del seu programa des de l’Ajuntament i el dia 27 el van emetre en la seva totalitat, fet que va permetre als toranesos poder comprovar com es realitza un programa de ràdio d’hu-mor amb dos presentadors molt famosos.

L’Àngel Llàcer i el Manu Guix van portar el seu optimisme amb una cançó dedicada exclusivament a la nostra població.

El fet d’acostar la ràdio i la televisió públiques a les comarques més descone-gudes del país fa que espais com la Vall del Llobregós es transformin en llocs on la gent s’hi vol acostar per descobrir la seva gent i el seu territori.

TV3: EL PROGRAMA DIVENDRES AL LLOBREGÓS“Divendres” i “Els Optimistes” a Torà

16

núm

. 62

...de la Vall

ENTREVISTA ARAMON GENÉ COMA

Anem als orígens, com comença Dàlit Natura?Doncs comença perquè em vaig quedar a l’atur a

una edat ja madura, però encara jove. Amb cinquanta anys de vegades sembla que ja no ets útil a la societat. Abans del projecte de Dàlit Natura vaig tenir una casa de turisme rural, però al temps anava madurant aquesta idea. O treballava en un projecte meu o potser tot el que trobaria seria una feina que no m’ompliria.

...i vas pensar en torrar ametlles.De fet van ser els meus lligams amb el territori que

em van fer pensar en un producte d’aquí i poc mani-pulat. Parlant amb uns avis sobre un curs de cuina al microones que van fer, vaig crear el pirmer producte. Sis mesos més tard vaig fer el segon, unes ametlles tipus garrapinyades fàcils d’acabar-les de fer a casa i amb menys sucre.

...i l’Slow Torrat al Sol?Dos anys desprès tinc la idea d’aprofi tar el sol per

torrar les ametlles i de fer un producte ja acabat que arrivi al gran consumidor. Es tracta d’aprofi tar l’energia i els nutrients del fruit, manipulant-lo el mínim per di-ferenciar-lo dels altres torrats. Ara estic treballant amb matèria primera procedent de l’agricultura convencional i també amb producte ecològic. Cal tenir en compte que a més de 45 graus es perden molts dels nutrients i aquest va ser un dels motius per fer aquest producte al sol. Els altres dos factors que em van decidir van ser que no tothom té microones i també el perfi l d’un possible consumidor de aliments poc processats però ja llestos per a consumir.

La terra on la boira embolica els ametllers i tu de-cideixes aprofi tar el sol.

El dia assolellat m’acompanya en el viatge fi ns a Tarroja de Segarra. No puc evitar pensar que per a la feina de la persona que vaig a veure serà benefi -ciosa la presència de l’astre rei.

Acabo de fer el trajecte a peu i aprofi to per fer fotos d’indrets del poble que em criden l’atenció. Poca gent pel carrer i un ambient molt tranquil.

Passejant he arribat gairebé sense adonar-me’n al meu destí. La “Tuna”, una preciosa gossa de pel clar, tot remenant la cua, m’ofereix una ines-perada benvinguda.

En Ramon surt a rebre’m i immedi-atament la conversa s’anima parlant de la feina que l’apassiona i trenquem el suposat protocol de la típica entrevista.

Per continuar la conversa ens endinsem en la seva ofi cina d’ambient rústic. Un indret de pedra on estem rodejats de portadores, tenalles i “porgadors” com diem aquí (garbells en altres llocs). Un antiga menja-dora d’animals em serveix per recolzar-me.

17

núm

. 62

El meu lema és “La crisi depén de tu”. Tu pots fer molt per tú mateix i una ambició raonable és molt positiva.

Conferència a El Portal de l’Ângel, sala cultural de “El Corte Inglés”, Instituts, etc. D’això parles en les teves xerrades motivadores?

M’han convidat vàries vegades a fer-ne i m’agrada compartir la meva experiència tant amb joves estudiants com amb altres persones en la meva situació. Moltes vegades el nostre problema som nosaltres mateixos.

...i l’administració com t’ha tractat? Ho has tingut fàcil?

El fet de viure al món rural potser fa que estem més propers a la’dministració. Em sento ben tractat i tampoc podem carregar-ho tot a l’administració. Per dir-ho de forma planera, si et poses les “piles” ho aconsegueixes.

Per què Dàlit, què signifi ca?El nom surt del diccionari de “Paraules que no es

troben al diccionari” del meu oncle Josep Coma (es-criptor i mestre de Tarroja). Vol dir “empenta”, per pujar a la mula per exemple.

Ramon va formar part del programa “Empenta”, l’espai de persones amb idees i projectes de Catalunya. Continuem la nostra conversa ara ja parlant del futur i de nous productes. El sol, tan important per a la vida i per a l’empresa del Ramon, continua ben present en el breu recorregut pels carrers de Tarroja de Segarra. Ha estat un plaer.

Gemma Martínez

Més informació: http://www.dalitnatura.es/

En temps de crisi, crea una empresa pròpia a

Tarroja de Segarra i comercialitza ametlles

torrades al sol

18

núm

. 62

Comprimits de salut

A l’estat espanyol unes 130.000 persones cada any tenen un ictus, de les quals un 70% queden disca-pacitades o moren. L’ictus és la segona causa de mort i la primera en les dones. L’ictus és una malaltia que ocasiona una gran discapacitat, sent la primera causa de dependència en l’adult i la segona causa de demència al món, la qual cosa la converteix en una de les alteracions que genera major càrrega social i econòmica. Més del 20% dels pacients presenten una paràlisi més o menys greu, impossibilitat per caminar, alteracions del llenguatge, alteracions de la memòria, de la capacitat cognitiva i de conducta.

L’estudi IBERICTUS estableix que, cada any, a Es-panya, i per cada 100.000 habitants, es produeixen 187 nous casos d’ictus amb major incidència en els homes. Aquest problema clarament es veurà agreujat d’aquí a uns anys pel progressiu envelliment de la població. Aproximadament el 75% dels ictus afecten a pacients majors de 65 anys. No obstant això, l’ictus no és una malaltia de la gent gran. Com a mínim 1 de cada 4 ictus es presenten en persones de menys de 50 anys.

Es denomina ictus o malaltia cerebrovascular aguda a un trastorn brusc de la circulació cerebral, que altera la funció d’una determinada regió del cervell. Hi ha dos grans tipus d’ictus: l’isquèmic i l’hemorràgic. L’infart cerebral passa quan s’obstrueix una artèria i no arriba sang a una zona del cervell; hemorràgia ce-rebral es produeix quan es trenca una artèria i la sang s’acumula en una zona de l’àrea del nostre sistema nerviós central.

Aproximadament el 80-85% de tots els ictus són isquèmics, és a dir, lesions per falta d’aportació sanguí-nia al cervell (infarts cerebrals) i un 15%-20% es deuen a la ruptura d’una artèria dins del cervell, la qual cosa coneixem com a hemorràgia intracerebral. La gravetat

L’ICTUS

RMN de crani mostrant hemorràgia intracerebral

profunda (cerebel): zona fosca.

d’aquest tipus d’ictus no solament resideix en el dany local sinó en l’augment de pressió que origina dins del crani, la qual cosa afecta a la totalitat del cervell i pot comprometre la vida.

Sens dubte es pot prevenir l’ictus. Les mesures de prevenció estan encaminades tant a prevenir un primer episodi d’ictus isquèmic (prevenció primària) com les recurrències en aquells pacients que ja han patit algun episodi (prevenció secundària). La prevenció primària, en la immensa majoria de la població, es basa en la correcció dels hàbits de vida.

Qualsevol persona pot patir un ictus. Però se sap que les possibilitats augmenten considerablement a partir dels 60-65 anys. Avui dia sabem que per cada dècada consecutiva després dels 55 anys, es dobla el risc de patir un ictus. De tal manera que amb l’envelli-ment s’incrementa de forma progressiva la possibilitat de patir-ho. Gràcies als estudis epidemiològics s’han pogut identifi car un gran nombre de factors de risc com ara hipertensió arterial, diabetis, malalties cardíaques, especialment una arítmia que coneixem com a fi bril-lació auricular, dislipemia (elevació del colesterol), apnea de la son, obesitat i hàbits de vida nocius:

19

núm

. 62

L’ictus és la primera causa de dependència en l’adult

tabaquisme, abús d’alcohol i sedentarisme.Si es controlen els factors de risc es pot evitar

fi ns al 80% dels casos d’ictus. Dieta baixa en greixos i sal, exercici físic moderat, controlar el pes, la pressió arterial, nivell de colesterol i sucre en sang. Abandonar el tabac, consum moderat d’alcohol, controlar el pes regularment i si es perceben palpitacions sense haver realitzat activitat física prèvia, és recomanable que sigui vist pel seu metge.

L’ictus constitueix una urgència neurològica que precisa ser coneguda de forma urgent. És fonamental que el pacient i les persones que l’envolten puguin conèixer els símptomes d’alarma per al seu trasllat immediat a un centre hospitalari degudament pre-parat. Encara que aquests símptomes desapareguin en uns minuts no s’ha de perdre temps i s’ha d’anar de forma immediata a l’hospital per rebre assistència neurològica.

Les unitats d’ictus en els Serveis de Neurologia constitueixen el recurs més efi cient per al tractament de la fase aguda de l’ictus. La valoració neurològica precoç, el monitoratge i el treball multidisciplinar afavo-reixen un millor pronòstic tant pel que fa a la mortalitat com a la dependència. Aquest dispositiu assistencial ha demostrat que redueix la mortalitat, la dependència i la necessitat de cures institucionals en els pacients amb d’ictus. El seu benefi ci és independent de l’edat, sexe i gravetat de l´ictus a l’ ingrés i és similar per als diferents tipus d’ictus. Es manté al llarg del temps i és cost efectiu. No obstant això, persisteixen desigualtats territorials que és prioritari millorar el més aviat possible. Actualment el nombre és clarament insufi cient per po-der garantir una atenció d’excel·lència en tot el país.

Sílvia Porta i Simó

S Í M P TO M E S D ’ A L A R M A

Pèrdua de força de la cara, braç, i/o cama d’un cos-tat del cos d’inici brusc.

Entumeciment de la cara, el braç o la cama d’un costat del cos.

Trastorn brusc del llenguatge.

Difi cultat per parlar o en-tendre o ser entès.

Pèrdua de visió en un o tots dos ulls.

Mal de cap intens, sobtat i sense causa aparent asso-ciada a nàusees i vòmits (no atribuïble a altres causes).

Difi cultat per caminar, pèrdua d’equilibri o coordinació.

20

núm

. 62

21

núm

. 62

Pedagogia

Ja ha arribat la tardor? On és la tardor a les nostres viles, pobles i poblets? Sí que és veritat que fi ns fa pocs dies hem gaudit d’un allar-gament de l’estiu meteorològicament parlant, però no em refereixo a aquest fet.

En pocs dies, els jardiners municipals han deixat els arbres dels nostres parcs, jardins i rambles ben despullats, estalviant un parell de mesos de feina als arbres. De cop i volta, quan he sortit al carrer he dubtat de l’època de l’any en què estem.

Sí, sí, mengem castanyes, moniatos, panellets, mangranes... Però l’entorn no acompanya.

Com ensenyarem a gaudir als nostres fi lls dels colors de la tardor, del so del trepig de les fulles seques i la seva textura? Podran identifi -car els nostres fi lls la caiguda de les fulles amb l’arribada de la tardor? Quan a l’escola els demanin que portin fulles seques, on les hauran d’anar a buscar?

Als nostres néts els haurem d’explicar que nosaltres vam viure un temps en que quan arribava una estació que es diu tardor gaudíem trepitjant les fulles dels carrers, arrossegant-les perquè ens cobrien els peus o fi ns hi tot rebolcant-nos-hi.

On trobarem els valors de les diferents etapes del cicle de la vida: néixer, créixer, reproduir-se i morir? Com entendrem que calen uns perío-des de descans i recolliment per després ressorgir amb tota l’energia?

Com podem observar el pas del temps i que hi ha un temps per a cada cosa?

En temps de retallades, sembla ser que els nostres arbres també han rebut una bona tisorada. Vull pensar que és per un tema de salubritat, higiene i efi càcia, però també segurament econòmic. Ens hem acostumat a veure-ho tot net i a més a què ens ho facin.

Afortunadament, tenim la sort de viure en un territori de climes i de vegetació molt variada i segur que serem capaços d’organitzar una sortida per anar buscar fulles seques en algun dels nostres bucòlics boscos de roures, faigs i castanyers.

Montse MiquelPedagoga, col·legiada núm. 00969

www.uncopdema.cat

GAUDIR LA TARDOR... O NO

22

núm

. 62

www.llobregos.info

23

núm

. 62JOVES AUTÒNOMS

La crisi econòmica està deixant molta gent a la vorera i al nostre país ja són més de 630.000 els aturats que busquen feina i no en troben. Però per a molts joves no tot és negatiu, sinó que han sabut donar la volta i cercar solucions positives no sense esforç. S’han fet autònoms i han muntat la seva feina o han continuat el treball dels pares per trobar una sortida a la seva vida. A la nostra Vall n’hem trobat uns quants que presentem en aquestes pàgines, els felicitem i els encoratgem en la seva iniciativa.

24

núm

. 62

JOVES AUTÒNOMS

Isaac Soteras Lozano38 anysLampista Torà

Què et va fer decidir a fer-te autònom?Després de 10 anys vaig plegar de la meva antiga feina en una

fàbrica de Torà ja que no veia les possibilitats de futur gaire clares. En aquell moment vaig decidir treballar del què jo sabia i pel què realment havia vingut a Torà, és a dir, fer de lampista. Em vaig fer autònom, sobretot perquè em permet tenir fl exibilitat horària i com que quan vaig crear l’empresa ja estàvem en plena crisis, les coses no podien anar malament ja que començava de 0. Actualment, treballo força i la meva clientela, en la seva majoria, és a la Vall del Llobregós i a la zona de Guissona.

Perspectives de futurEspero que tot rutlli com ara, em conformo amb l’actual volum

de feina que tinc, tot i que no em faria res ampliar-lo, que em permet guanyar-me la vida i que també em permeti donar feina a algú que m’ajudi amb les tasques administratives i a un operari que m’ajudi amb la feina de lampista.També m’agradaria que al meu fi ll Marc, que és molt petit, li agradés el meu ofi ci i volgués treballar de lampista com jo. M’agradaria que continués perquè sovint surto molt satisfet de la feina i voldria que ell també ho sentís. Si es donés el cas, en el futur, l’animaria i l’ajudaria a seguir amb la meva feina com lampista.

Joel Vilella Martínez30 anysHosteleriaSanaüja

Per què vas decidir fer-te autònom?Faig la feina que m’agrada. Ho he estudiat, i ho he viscut a

casa desde petit. Circumstàncies personals i familiars em van fer posar al davant del negoci i passar a ser empresari a l’acabar els estudis. Tenia l’experiència assolida amb les practiques en sala, cuina i pastisseria. La satisfacció personal de treballar per mi i en el que m’agrada va ser decisiu tot i què mai estem prou formats i hem d’aprendre cada dia. M’agraden totes les vessants del meu negoci, la cuina, el tracte amb el públic, explicar un plat o un ví. El fet de tenir una mare jove i comptar amb ella en les tasques de la cuina ens ha permés conservar les arrels i alhora

introduïr una cuina més inmediata basada en bons productes, adaptada als temps que corren i a les demandes del públic.

Perspectives de futurMillorar cada dia. Ampliar l’equip de La Mallola amb un nou soci, el meu germà Levi,

que de fet, ja està començant. Continuar amb l’elaboració del vi l’Esglaó que faig amb altres socis tots vinculats al món de la restauració. Estem molt contents de l’acceptació que ha tingut. Vendre’l de forma directa als nostres negocis ens ha permès oferir un pro-ducte que coneixem molt bé ja que desde collir el raïm fi ns a la taula seguim el procés i l’evolució. Innovar i experimentar plats en la cuina lligat a les arrels del territori treballant amb productes frescos i/o propers. Estem en una zona privilegiada en plena Vall del Llobregós encara força desconeguda pel públic en general, i la nostra aposta és clara: amb la nostra petita aportació contribuir al desenvolupament de la comarca i exercir una activitat empresarial compromesa.

25

núm

. 62

Sara Diana Quiñones Gonzalez24 anysEstudiant de psicologia a la UB i ramadera avícola en ecològicLa Molsosa

Què et va fer decidir a fer-te autònoma?El tema de ser autònom va sorgir arrel de que la meva

familia tenien la masia des del 97. La situació va arribar al punt de que no era viable mantenir-la sense realitzar-hi alguna mena de projecte, idea que feia anys que teniem en ment, ja que no voliem que fos una simple llar de cap de setmana, voliem realitzar una activitat que ens vinculés amb la terra i amb aquell lloc en el qual jo hi vaig créixer. Quan es va donar la situació en que això es va plantejar seriosament, em vaig oferir personalment per treballar-hi, degut a que les poques feines que ofereix la ciutat, no m’agraden, sempre m’ha

agradat treballar amb animals i a la natura, no tancada en un centre comercial, un bar o despatx. Per altra banda, ser autònom em dóna l’avantatge que em permet ser la meva pròpia cap y autogestionar-me sense dependre de ningú. Tot això sumat a l’actual situació de precarietat laboral que assetja el país, m’aporta l’oportunitat única de tenir una feina en quelcom que m’agrada i m’omple, cosa molt complicada en aquests temps.

Perspectives de futurLes perspectives de futur, tenint en compte que les del present són bastant positives,

les de futur encara ho són més, o això esperem. Òbviament no s’inicia un projecte si no creus que serà viable i el mercat ecològic, malgrat la crisi, està actualment en creixement. Encara que és cert que empreses que porten anys dedicant-s’hi no et motiven gaire quan els preguntes com els hi va, crec que també es tracta d’aconseguir els contactes necessaris i d’idear noves maneres de fer les coses, fent plataformes de productes de la zona, per exemple. Crec que la situació general actual ens posa a tots en la situació de ser creatius i idear noves maneres de procedir, tots ens hem de reinventar.

Diana Pop i Joan Caelles34 i 25 anysCambrers del Pub Chaplin de GuissonaArdèvol

Què us va decidir a fer-vos autònoms?Fa molts anys que parlàvem (sense concretar quan ni com) de

muntar algun negoci a mitges, en el món de la restauració. Però com que els dos teníem les nostres ocupacions no anava a més. Quan la Diana es queda a l’atur surt l’empenta que ens faltava per decidir-nos i comencem a buscar més seriosament; veiem que a Guissona hi ha un local desaprofi tat, que és el pub Chaplin, i amb un petit estudi de mercat observem que hi ha un petit buit en aquest sector. Guissona és molt heterogeni i vam obrir el pub amb la intenció que tothom s’hi sentís bé. Amb por, il·lusió i optimisme decidim tirar-ho endavant i d’això ja fa un any i mig.

Perspectives de futurDiana: a mi m’encantaria poder-me jubilar en aquest negoci; ja

que voldria dir que ha anat molt bé. Però cal tocar de peus a terra i ja es veurà.Joan: No m’ho he plantejat mai, tant de bo que aquest projecte duri molts anys, però

sobre la marxa ens anirem adaptant al què sorgeixi.

26

núm

. 62

Marc Coberó i Xavier Torné 31 i 32 anysPaletesTorà

Què us va decidir a fer-vos autònoms?

La necessitat. Ens vam quedar sense feina i vam decidir emprendre aquest negoci que ja conei-xíem pel nostre compte

Perspectives de futur

Actualment el sector s’està encaminant cap a les reformes, ja que l’obra nova està parada i en obra pública va sortint alguna cosa, però sobretot refor-mes... Aquest és un negoci que és difícil de predir ja que va sortint sobre la marxa, però el que està clar és que si es fa la feina bé, el boca-orella ajuda i la gent confi arà en la nostra professionalitat.

Andreu Raurich Marrades i Dolors Bonamusa Canals43 i 45 anysLaboratori de cosmètica naturalAleny (Calonge de Segarra)

(Lilà Cosmètics és un laboratori de cosmètica natural. Entenent cosmètica natural en el sentit estricte, és a dir, cosmètica natural i ecològica que està certifi cada per una empresa externa reconeguda que dóna les garanties de què realment fem cosmètica natural. Desenvolupem, fabriquem i distribuïm tot tipus de cosmètics naturals sota la marca “Lilà”. Els nostres punts de venda són les ecobotigues, dietètiques i herboristeries. També fem venta directa a la cistella de compra de la nostra web www.lilacosmetics.com. Els nos-

tres cosmètics es caracteritzen per tenir continguts ecològics molt elevats, textures i olors agradables i preus molt assequibles, doncs fem producte de proximitat i per tant intentem minimitzar els intermediaris.)

Que us va decidir a fer-vos autònoms? Teníem l’experiència necessària, volíem tornar al poble on tenim les arrels i

contribuir al seu desenvolupament econòmic aportant el nostre granet de sorra. A més creiem que viure en un entorn rural és més saludable que fer-ho en un entorn urbà, i és molt coherent fer cosmètica natural en un entorn natural i tranquil.

Perspectives de futur Molt bones, doncs el producte natural i ecològic té bona acollida, cada vegada

es consumeix més i els consumidors també valoren que a més siguin productes de proximitat. En el nostre país són molt pocs els laboratoris que facin cosmètica natural certifi cada.

JOVES AUTÒNOMS

27

núm

. 62

Montse Mases Parramon i Raquel Molins Miró41 i 36 anys.Perruqueres a la Perruqueria Enriqueta SCP .Torà.

Què us va fer decidir a fer-vos autònomes?Ja feia 8 anys que treballàvem juntes i quan

l’Enriqueta es va jubilar no vam dubtar ni un moment en seguir el negoci perquè sempre ho havíem tingut clar. A més a més ja era un negoci que rutllava, amb la clientela feta i pensem que ser el teu propi cap té avantatges, per exemple, per nosaltres dues que som mares i que en moments puntuals ens podem combinar la feina si convé. Per altra banda, avui en dia, tenir un negoci propi té desavantatges, ja que els benefi cis són molt elàstics, sobretot des de la pujada de l’IVA. Ens entenem molt i ens agrada treballar

juntes, per aquesta raó va ser una bona idea començar aquest projecte en comú.

Quines perspectives de futur teniu?La nostra societat és jova, encara no fa 2 anys que la vam crear, però tenim tota

l’empenta per tirar el negoci endavant i dedicar-nos al què ens agrada i amb el què ens guanyem la vida. Ens agradaria que la feina generés els sufi cients benefi cis per ampliar i renovar la perruqueria. Volem seguir treballant pels nostres clients de sempre i també donar-nos a conèixer a nous clients de la zona. La perruqueres hem d’estar atentes a les noves tendències i això és el què seguirem fent, per oferir als nostres clients els tractaments, els productes i els nous pentinats que desitgin.

Jordi Rovira Mases34 anysDependent a la Llibreria i Estanc RoviraTorà

Què et va fer decidir a fer-te autònom?El negoci m’agrada, ho he vist tota la vida a

casa i va arribar un moment en què volia canviar de xip, deixar la meva antiga feina i provar de passar al davant, ja que abans només ajudava als meus pares en ocasions puntuals. M’agrada la feina de cara al pública i penso que és millor treballar per a un mateix encara que sigui arriscat, sobretot ac-tualment. A més a més, és un orgull seguir amb el negoci dels meus pares.

Perspectives de futurJa es veurà. La clientela és fi xa i en qüestió de

premsa, revistes, regals, objectes de papereria i llibreria, les coses funcionen com sempre. Respecte al tabac, tot i que la gent fuma menys, encara és un producte rendible. De moment vull seguir una temporada igual i pot ser que més endavant em plantegi millorar o ampliar el negoci, sempre pensant en tenir molts productes per servir als meus clients.

28

núm

. 62

SIKARRA, LA CIUTAT QUE

DONÀ NOM A UNA COMARCA

La comarca de la Segarra pot vantar-se de posseir un dels topònims de ben segur més antics dins el no-menclàtor comarcal català, malgrat avui l’extensió de la comarca sigui només una mínima expressió de la vastíssima “Segarra històrica” o natural. Precisament sempre s’havia donat per bo que l’origen del mateix topònim es trobava a Prats de Rei (que avui forma part de “l’artifi cial” comarca de l’Anoia), on s’hi troben unes làpides romanes del segle I aC que fan referència al “municipium sigarrensis”. Fa dos anys i mig, però, l’Associació Cultural Fòrum l’Espitllera i la Fundació Jordi Cases i Llebot van adquirir en pública subhasta una peça excepcional que reculava encara dos segles més l’origen del segarrenc topònim: una moneda cor-responent a un ”tetartemòrion” –divisor de la dracma grega–, amb l’anvers decorat amb un cap masculí i el revers amb dues pròtomes de cavall amb les potes aixe-cades i unides pel tors, que constitueix un cas únic dins el món de l’emissió de moneda ibèrica. Aquest revers, fi nament treballat malgrat les minúscules dimensions (les d’una monedeta del tamany d’una llentia) incorpora la inscripció “Sikarra” en llengua ibèrica. Avui, aquesta peça “fundacional” de la memòria de la comarca pot visitar-se al Museu Comarcal de Cervera.

Restava, però, el dubte sobre quin era l’empla-çament de Sikarra, que havia de ser un lloc prou important per produir moneda d’aital qualitat. I fou aquesta primavera, quan unes excavacions en l’indret del santuari de la marededéu del Portal, a Prats de Rei –coincident amb l’antic portal d’entrada a la població emmurallada–, hom va creure trobar-hi, fi nalment, l’evi-dència de la mítica “Sikarra” citada per Ptolomeu. I és que, efectivament, la descoberta d’unes monumentals restes de la base d’una muralla ibèrica, corresponents a una gran fortifi cació datada entre els segles VI i III aC, feia del tot plausible que Sikarra fos a Prats de Rei, teoria reforçada encara més per la “continuïtat” del topònim a l’època romana. La troballa es completava, a més a més, amb un dels conjunts de ceràmica grega més importants del país.

Doncs fenomenal troballa, que assentava el fo-nament d’una antiquíssima memòria històrica, d’una població que per la seva importància i infl uència passà a anomenar tot un vastíssim terrori a cavall de Ponent i la Catalunya Central, està avui sentenciada a desapa-rèixer novament sota la runa de l’oblit. Sembla que des de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat s’ha decidit que el més convenient és “reblir” el jaciment

Patrimoni a la Vall

“Delenda est Sikarra”:

la història condemnada

29

núm

. 62

–potser ho entendrem més si en diem “tapar-lo, colgar-lo” –, davant la impotència de l’Associació Cultural i Recreativa Sigarra i la Xarxa Sikarra d’entitats, que s’han unit i confeccionat un manifest per mirar de salvar el jaciment. Aquest manifest fou presentat el dia 14 de novembre, quan també es presentà una proposta de dignifi cació museogràfi ca. El manifest impulsat per la Xarxa Sikarra i que en una setmana va aconseguir més de cinc-centes adhesions, reivindica el gran potencial en aquesta troballa, que constitueix una fi ta històrica i amb una gran càrrega d’identitat cultural d’un territori que sovint malda per reivindicar la seva existència.

La “sentència” que plana sobre aquesta descoberta arqueològica contrasta, en canvi, amb el ressò mediàtic i l’atenció institucional prestada a una descoberta d’im-portància semblant que va tenir lloc al jaciment ibèric d’Ullastret, al Baix Empordà. Plana davant d’aquest fet la sempiterna evidència de que “el lloc, compta” i que malauradament, la diversitat territorial del nostre país no es tracta pas per igual. En aquest cas i en tants d’altres, una vegada més el mateix resultat del partit: Empordà 1 – Segarra 0.

Maria Garganté

MANIFEST

Per tot plegat, nosaltres,

ciutadanes, ciutadans

i entitats membres de

la societat civil segar-

renca, davant de la vo-

luntat de reblir la cala

arqueològica que acull

les restes, exigim als

nostres representants

polítics, al Parlament de

Catalunya i al Govern

de la Generalitat:

1.- Que aturin el projecte de soterrar allò que con-

siderem els orígens de la nostra història. I que ho

facin tot atenent a la importància històrica de les

restes, al seu excel·lent estat de preservació, a la

seva singularitat estructural, a la seva monumen-

talitat, a les reduïdes dimensions de la superfície

a preservar i al potencial que tenen d’esdevenir un

important bé comú en els àmbits social, educatiu,

turístic i identitari.

2.- Que endeguin el redactat d’un projecte de mu-

seïtzació digne i de qualitat que permeti a qualsevol

visitant poder contemplar lliurement les restes de

Sikarra i entendre, alhora, la seva transcendència

en termes històrics, monumentals i identitaris.

Demanem, a més, que aquest projecte es faci sota

els estàndards europeus més elevats en l’àmbit

museogràfi c.

3.- Que en el marc del disseny i implementació

d’aquest projecte de museïtzació la preservació de

les restes sigui en tot moment una prioritat.

30

núm

. 62

Patrimoni a la Vall

El mes de novembre, que té per inici la festi-vitat de Tots Sants, és procliu a la remembran-ça dels difunts. Memò-ria concentrada en els recintes concrets dels cementiris, espais de-limitats on anar a retre homenatge als qui ens precediren. Però també existeix una memòria que emergeix –de ve-gades de manera im-prevista– en els espais sovint més recòndits de la nostra vall i que tam-

bé ens recorden aquests difunts: no es tracta de la seva sepultura, però sí del lloc on aquests deixaren la vida d’aquest món, on familiars o altres persones (pel motiu que sigui) hi erigeixen una creu o monòlit de pedra, que sovint pot contenir una inscripció, que esdevé un altre element important a l’hora de preservar-ne el record. Es tracta de llocs i de petits monuments –que poden rebre el nom de cenotafi s– que cobren una signifi cació especial, que vol ser commemorada –que no pas ce-lebrada– per tal que la memòria no es perdi: ni la dels difunts ni la del fet pel qual deixaren d’existir.

Hem escollit alguns exemples al llarg del territori de la nostra vall, que oscil·len en un període d’un segle, aproximadament. Així doncs, tenim dos exemples de creu amb inscripció erigides al segle XIX, fent totes dues referència a morts violentes.

El més antic d’aquests cenotafi s recorda l’assas-sinat de Francesc de Borja de Riquer, carlí declarat i pertanyent a la nissaga dels Riquer de Castellfollit, a mans dels lliberals de Torà. Martí de Riquer, el savi home de lletres recentment traspassat, ho explicava així al seu llibre Quinze generacions d’una família catalana: “De l’Hostalet del Vent a Bassols hom hi va per un es-

tret camí, gairebé un corriol, fet al bosc de pins. A cosa d’un quilòmetre i mig d’aquell i quan encara en falten quatre per arribar a aquest, el vianant es veu sorprès, en plena fragositat, per una creu de pedra d’un metre setanta d’alçada amb la inscripció següent: Lo 6 de desembre de 1838 fou mort en aquest siti D. Francisco de Riquer. La mullé y los fi lls li dedican aquesta espresió de respecte a son amor y recort 1865”.

Un altre exemple el trobem a Santes Creus de Bordell, en un indret que s’obre a la bonica vall de Vilanova, i el petit monument és conegut com la “creu dels Lladres”. Es tracta d’una creu de pedra inserida en una base rectangular, on en cadascuna de les cares hi ha una inscripcio que va narrant l’efemèride que motiva la seva construcció. Hi diu: “Dia 30 junio 1869: Felipe

Domenech y 4 foragidos se batieron con el somaten

CENOTAFIS DEL LLOBREGÓS

LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA

Creu que recorda el lloc on va morir

Francesc de Riquer. 1838

La Creu dels Lladres, cenotafi de Santes

Creus del Bordell. 1869

31

núm

. 62

de Madrona. Fue muerto Felipe y

tres de los suyos. / Del somaten

fueron heridos dos hombres y los

demas, para no ser victimas, tuvie-

ron que matar a sus encarnizados

enemigos. / Los bandidos acaba-

ban de saquear la casa curato de

Madrona, y de poner sus manos

viles y sacrilegas en el sacerdote

indefenso. / Perseguidos a toque

de somaten hasta este sitio, expia-

ron aqui sus crimenes. Roguemos

a Dios por el eterno descanso de

sus almas”. Val a dir que en aquest cas, més que la memòria dels morts, el monument pretenia esdevenir un “exemplum” i al mateix temps advertència de com podien acabar els que incomplien la llei.

També fent memòria d’assassinats, però en aquest cas de la Guerra Civil, en trobem un a la carretera de Torà a Solsona, prop del trencall de Puigredon, en re-cord de l’assassinat de dos homes, i un altre a Prades de la Molsosa, a l’indret conegut com el Clot de la Pine-da, on el 8 d’agost de 1936 tingué lloc l’assassinat de Guifrè Lladó, veí de Cererols (Súria) i amb família a Prades i el capellà Pere Farràs, prior de Calaf (veieu el reportatge de Ferran Miquel al núm. 21 de Llobregós Informatiu).

Finalment, una de les tipologies més habituals són els cenotafi s situ-ats al peu de carretera i que solen recordar a les víctimes d’accidents de trànsit. D’aquests, el més antic i que encara passa molt desaper-cebut –sobretot perquè roman mig tombat i destruït, també a la car-retera de Torà a Solsona i prop de Fontanet– és el d’Antònia Argerich, morta a causa d’un atropellament l’any 1933. Val a dir que fi ns i tot la Vanguardia del 6 de desembre d’aquell any es feia ressò de la notícia, informant que: “El auto que

hace el servicio de viajeros entre

Solsona y Torà, arrolló el otro día a

una mujer llamada Antonia Argerich

Ribalta, dejándola muerta en el

acto. Por este Juzgado se instruye el correspondiente

sumario.”

La majoria d’habitants de la nostra vall tenim més present, en canvi, el cenotafi que es troba en un lloc ben visible de la carretera de Castellfollit a Calaf, pocs metres abans de l’anomenada “Casa Blanca”. Es tracta d’un monòlit que conté una làpida on es recorda que el 7 de novembre de 1953: “Aquí morí plé de jovenesa i esperances, el veterinari de 26 anys, Hermenegildo Ribera Canes fi ll de Vilalta. Amb els teus sants Senyor,

al cel sia”. Cal destacar, així mateix, que el text estigui en català, malgrat estar en ple franquisme.

Els antics egipcis creien que pronunciar el nom d’un difunt el feia, d’alguna manera, reviure i al mateix temps, si el nom no es pronunciava, desapareixia també el seu record –de fet, no és pas molt diferent a avui en dia: quants noms oblidats s’han hagut de recuperar per “desenterrar” el que en diem “memòria històrica”. Perquè la memòria pot ser prima i fràgil com una orella de gat, però aquests ce-notafi s humils, fets amb la solidesa de la pedra, són tot un manifest contra l’oblit. Petites mostres de la voluntat de persistència de la memòria, manifesta en els racons més diversos de la nostra vall del Llobregós.

Maria Garganté i Llanes

Cenotafi en la carretera de Castellfollit

a Calaf, de 1953

Restes del record de l’accident que costà

la vida a Antònia Argerich en 1933

A Prades de la Molsosa es conserva el

record de l’assassinat de 1936

32

núm

. 62

Agenda

PESSEBRE VIVENT D’ARDÈVOL

Quan el vaig veure per primera vegada em vaig pre-guntar perquè no hi havia anat abans. M’esperava una cova amb un nen Jesús, una Marededéu i un Sant Josep. M’esperava quatre pastors amb un foc i algun paisatge bonic.

M’esperava que fos un Pessebre com els que de petita havia fet a casa però amb gran. El què no m’esperava era tot aquell muntatge; immens, però amb cada detall ben cuidat. No m’esperava aquella autèntica passejada pel passat. Amb olor de fum, amb la humitat de la molsa ben a prop, amb àngels que volen i granotes que criden a la bassa de rentar la roba. No esperava trobar-me ballarines que dansen pel seu rei Herodes ni els soldats de calça curta vigilant sense tremolar sota la neu i el fred més hivernals.

No m’imaginava passar per dins de les cases del segle XVIII ardevolanes mentre hi fan tot tipus de

feines i ofi cis; des de treballar la llana fi ns el pastisser; des del farmacèutic fi ns al ferrer, passant pel pastor o pel vinater.

Em vaig quedar enlluernada quan el camí em va portar fi ns al mig d’una església en ple casament. Esteu bogos? Què hi fem aquí? Em vaig senyar i tot sense adonar-me’n i quan vam haver sortit vaig adonar-me que tot allò formava part del decorat... L’any següent ja estava a la llista dels nous actors; volia conèixer l’altra banda de la funció i ara sóc una de les persones convidades al casament. He de reconèixer que encara ara, de vegades, quan veig entrar la gent a darrere de l’altar se’m posen els pèls de punta. Recordo aquella impressió que em va fer i sense voler somric, pensant que em sento afortunada de formar part d’aquest Pes-sebre Vivent.

Montserrat

DIES I HORARIS DE LES REPRESENTACIONS

Desembre 2013: Dies 26 i 29Gener 2014: Dies 1, 4, 6*, 11 i 12

Les representacions es fan cada dia a les 18:30 i a les 19:30

*excepte el dia 6 de gener que es farà una única representació

a les 19:30

Per encarregar les entrades cal trucar a la Glòria: 678 69 15 39

No m’esperava aquella

autèntica passejada

pel passat.

Amb olor de fum

i amb la humitat

de la molsa ben a prop.

“

”

33

núm

. 62

Telèfons d’interès

BIOSCA AJUNTAMENT 973 473 241CONSULTORI MÈDIC 973 473 528ESCOLA 973 473 505PARRÒQUIA 973 473 082

CALONGE AJUNTAMENT 938 680 409 PARRÒQUIA 938 698 416RÀDIO ALTIPLÀ 938 680 090

CASTELLFOLLITAJUNTAMENT 938 693 031ESCOLA 938 693 011PARRÒQUIA 973 524 039

IVORRAAJUNTAMENT 973 524 036LOCAL SOCIAL 973 524 100PARRÒQUIA 973 524 039

MASSOTERESAJUNTAMENT 973 551 426CONSULTORI MÈDIC 973 551 226PARRÒQUIA 973 500 213TEL.PÚBLIC 973 550 439

LA MOLSOSAAJUNTAMENT 973 296 090PRADES TEL.PÚBLIC 973 473 037PARRÒQUIA 973 524 039

PINÓS - ARDÈVOLAJUNTAMENT 973 473 292CENTRE CULTURAL 678 691 539ESCOLA 973 473 463PARRÒQUIA 973 473 010

SANAÜJAAJUNTAMENT 973 476 008CONSULTORI MÈDIC 973 476 066ESCOLA 973 476 136FARMÀCIA 973 476 109GRALLERS-DIABLES 973 476 163PARRÒQUIA 973 476 079

TORÀAJUNTAMENT 973 473 028BOMBERS 973 473 380 973 473 496CONSULTORI 973 473 333ESCOLA 973 473 204FARMÀCIA 973 473 220PARRÒQUIA 973 473 082

VICFREDAJUNTAMENT 973 550 586PARRÒQUIA 973 524 039

De dilluns a divendres:00:00 – 04:00 EL LLAC DELS COCODRILS Selecció musical04:00 – 06:00 FORA D’HORA Participació dels oients06:00 – 09:00 NOTÍCIES EN XARXA ed. matí Informatiu09:00 – 10:00 LA TERTÚLIA Entrevista + tertúlia 10:00 – 13:00 MATINS EN XARXA Magazine13:00 – 14:00 ESPORTS EN XARXA Esports13:00 – 14:00 COMPROMIS CIUTADÀ (dijous) Democràcia14:00 – 15:00 NOTÍCIES EN XARXA ed. migdia Informatiu15:00 – 16:00 EL LLAC DELS COCODRILS Selecció musical15:00 – 16:00 COCODRIL CLUB (divendres) Música per recordar16:00 – 19:00 LA TARDA Magazine19:00 – 20:00 NOTÍCIES EN XARXA ed. vespre Informatiu20:00 – 22:00 EL LLAC DELS COCODRILS Selecció musical22:00 – 23:00 NOTÍCIES EN XARXA ed. nit Informatiu23:00 – 24:00 AL CAP DEL DIA Entrevista

* LA NOTÍCIA AL PUNT abans dels butlletins horaris de les 10, 11, 12, 13, 16, 17, 18 i 19 h.* EL DIA AL PUNT abans del butlletí horari de les 20:00 h

Dissabte:00:00 – 08:00 EL LLAC DELS COCODRILS Selecció musical 08:00 – 09:00 NOTÍCIES EN XARXA ed. matí Informatiu09:00 – 11:00 MANERES DE VIURE Magazine11:00 – 12:00 COMPROMÍS CIUTADÀ Democràcia12:00 – 13:00 * PROGRAMACIÓ LOCAL La Setmana al Punt L’Informatiu i l’Agenda (Laia Segura)13:00 – 14:00 SARDANES Selecció musical14:00 – 15:00 NOTÍCIES EN XARXA ed. migdia Informatiu15:00 – 16:00 L’INTERNAUTA Noves tecnologies16:00 – 17:00 SOM TERRA Món agrari17:00 – 18:00 VALORS A L’ALÇA Emprenedors18:00 – 21:00 EN JOC Esports21.00 – 22:00 COCODRIL CLUB Música per recordar22:00 – 23:00 ESTRENES Novetats musicals23:00 – 24:00 IN AND OUT Música Dance

Diumenge:00:00 – 08:00 EL LLAC DELS COCODRILS Selecció Musical08:00 – 09:00 NOTÍCIES EN XARXA ed. matí Informatiu09:00 – 11:00 MANERES DE VIURE Magazine11:00 – 12:00 * PROGRAMACIÓ LOCAL L’Informatiu i l’Agenda (Laia Segura)12:00 – 13:00 SARDANES Selecció musical13:00 – 14:00 SOM TERRA Món agrari 14:00 – 15:00 NOTÍCIES EN XARXA ed. migdia Informatiu15:00 – 16:00 A LA CORDA FLUIXA Humor 16:00 – 20:00 EN JOC Esports20:00 – 21:00 COR COUNTRY Música21:00 – 22:00 CLUB DEL COUNTRY Música22:00 – 23:00 MUSICA.CAT Música en català23:00 – 24:00 GERARD TRENCH Música Dance

Programació de Ràdio Altiplà - La Xarxa 2013-2014

34

núm

. 62

35

núm

. 62

Entitats

Càritas Parroquial de Torà no treballa sols per cobrir les necessitats econòmiques dels nostres usuaris sinó que també du a terme activitats que afavoreixin el benestar de les persones del nostre poble o entorn, és a dir con-tribuir a la resposta de les necessitats socials.

És per aquesta raó que aquest curs hem iniciat dues noves activitats dirigides a cobrir aquest objec-tiu, de les que estem molt satisfets gràcies a la gran resposta de la gent del poble, resposta que està sent molt signifi cativa.

Una de les activitats que es realitzen és el taller de memòria per a la gent gran i un espai de trobada. En totes dues comptem amb més d’una quin-zena de persones. Aquesta bona resposta, ens reconforta i ens fa pensar que estem responent favorablement a les necessitats socials del nostre entorn.

Però... no podem deixar de constatar que les necessitats econòmiques dels nostres usuaris no ha minvat i que fi ns i tot hi ha hagut un augment de famílies de les rodalies de Torà, pobles i muni-cipis que fi ns fa ben poc no havien manifestat, encara, els resultats negatius d’aquesta crisi que està vivint el nostre país. Per aquesta raó iniciem, com és costum en les èpoques properes al Nadal, una nova Campanya de recollida

d’aliments que fem extensiva a tots els pobles de la Vall del Llobregós. Campanya que durarà fi ns desprès de les festes de Nadal.

Per fer-nos arribar aquests aliments us podeu posar amb contacte amb el rector del poble o portar-los direc-tament a un dels punts de recollida de Torà, botigues o baixos de la rectoria.

Només ens queda desitjar-vos unes molt nones Festes i un Nadal ple d’alegria i il.lusió!

BON NADAL!!!

Activitats socials diverses

36

núm

. 62

Opinions

La territorialitat és l’actitud que tenen alguns animals de defensar un territori en front d’altres individus de la mateixa espècie o d’una espècie diferent. La defensa no sempre és activa, i pot ésser molt especialment dirigida a individus del mateix sexe, de fora del grup o bé a individus que s’acosten amb intencions concretes.

El concepte de territori animal el va proposar per primer cop l’or-nitòleg britànic Eliot Howard l’any 1920. A la dècada de 1930 va ser desenvolupat per l’ornitòloga americana Margaret Morse Nice. Tot i això, el concepte es va popularitzar a través del llibre de Robert Ardrey, The Territorial Imperative.

Els més clars exemples els tenim en les aus i els peixos, produint fortes coloracions per avisar de la seva territorialitat. Animals com aquests defensen els territoris on tenen implantació i recursos sufi cients d’aliment per a ells i la seva descendència. La defensa rarament pren forma de lluita real. Són més sibil·lins i utilitzen mètodes visuals, com intensos colors, auditius, com molts reclams de les aus i olfactoris, a través de deposicions de marques d’olor, com orina. Molts mamífers territorials usen el marcatge territorial amb olors per assenyalar els límits dels seus territoris; marques de deposicions d’orina, excrements, o fregant parts dels seus cossos. Per exemple, els gossos marquen el territori amb orina i excrements, mentre els gats el marquen raspant les seves urpes contra objectes que consideren dins el seu territori natural.

Catalunya, actualment, esta dins un territori anomenat “España” que els mandataris de l’estat espanyol consideren que els pertany i que cal defensar sigui com sigui, no fos cas que se’ls hi escapés per la via independentista i es quedessin sense la “gallina dels ous d’or”, que dit de passada, li fan estalviar molt el blat de moro.

LA PIXARADA DE RAJOY

37

núm

. 62

SUBSCRIPCIONS

i

PUBLICITAT

973 473 253

I què fa Mariano Rajoy per defensar com si fos seu el territori de Catalunya? Doncs Mariano Rajoy, que parla poc i Soraya Sáenz de Santamaria, que parla molt, quan es refereixen a Catalunya, són estrictament es-trictes. En primer lloc, trauen importància al procés so-biranista i al moviment independentista. Els relativitzen perquè semblin minoritaris, intranscendents, absurds i crispats. En segon, apel·len al compliment asèptic i contundent de la llei. “Aplicaremos la Constitución” és el trending topic de la tropa popular. Els agrada semblar diferents, mentre demostren que controlen les regnes del poder i que són amos i senyors del botó roig.

El president espanyol defi neix la seva estratègia en contra de l’independentisme català estructurada en uns quants punts simples i contundents. El primer punt del catecisme del govern del PP és que cal escapçar el moviment; és a dir, cal inutilitzar l’Artur Mas. Cal re-bregar per tots els costats el president de la Generalitat fi ns que se l’embeini i acabi demanant perdó. Volen que rectifi qui, que faci propòsit de l’esmena públic i que el seu cap, com el del general Moragas, serveixi com a escarment de patriotes.

El segon punt de l’estratègia de Mariano Rajoy és l’agressió permanent a tot moviment, a tota discrepàn-

cia. Cal colpejar-los fi ns a rebentar-los allà on els hi faci més mal. Publicar-ne infàmies manipulades i espiar-los fi ns a la partida de naixement.

El tercer punt es fonamenta en una convicció profunda: consideren que el catalanisme, com ha fet secularment, quan arribin moments crucials, es dividirà i s’enfrontarà. Col·laboraran amb tots els instruments, els mitjans i els recursos perquè sigui així. Diuen estar tranquils perquè, al fi nal, “ja se sap el que fan sempre els catalans”. I no dubtaran a infi ltrar-hi homes i maldats per fer-ho encara més fàcil.

Aquesta és l’estratègia de Mariano Rajoy. Si se’n sortirà o no, dependrà de la voluntat, l’encert i la tos-suderia dels catalans. En tot cas si algú en vol un botó de mostra només ha de donar una ullada a la fotografi a de l’acte de lliurament del premis de Foment del Treball Nacional en què Soraya Sáenz de Santamaria va de-mostrar qui és l’Estat i qui mana a Catalunya.

Companys, haurem de ser valents perquè ja veieu que l’Estat marca el seu territori. Mariano Rajoy se’ns pixa al damunt. El més empipador, però, és que després ens vol fer creure que plou.

Quico Perdigó

38

núm

. 62

Opinions

WERTGONYA

Com a membre del Consell Escolar del INS de Guissona he pogut copsar el mal moment i el desencís que hi ha dins el centre des de la direcció fi ns a l’últim professor i, com no, tot l’alumnat per les reformes i canvis que vol tirar endavant el ministre. Jo, a l’igual que tots ells, com a pare també estic indignat i molest per la incom-petència del ministre d’Educació, Cultura i Esport, José I. Wert, i d’aquí ve el títol, i és que sí, sento vergonya

per la manera com aquest individu s’està complicant la vida de mala manera i de rebot també la de moltíssima gent tant de Catalunya com de la resta d’Espanya.

Per pebrots vol tirar endavant la LOMCE (Llei Or-gànica per a la Millora de la Qualitat Educativa) i això implicarà, pel que respecta a Catalunya, que aquesta llei provoqui una nova classifi cació de les assignatures de les llengües coofi cials en passar d’“assignatures troncals“ a “assignatures d’especialització opcionals“ i per tant no necessàries per a l’ homologació dels estu-dis dels alumnes. Això als catalans com els afectarà? Doncs molt fàcil, es vol tirar per terra i a la vegada destruir el procés d’ensenyament bilingüe vigent a Catalunya anomenat immersió lingüística i tot, i tin-guem-ho ben clar, per afavorir única i exclusivament la llengua castellana enfront la nostra llengua catalana. Així de clar i català i per tant és del tot imprescindible mantenir una actitud d’insubmissió davant aquesta llei, estan al costat de tota la comunitat educativa amb l’esperança posada en què tot es resolgui ben aviat i mai s’acabi implantant.

Es important parar-li els peus al ministre i a tot el govern que l’envolta ja que s’estan “passant pel forro” a Catalunya i de quina manera. Sembla com si tot el que hem anat aconseguint en l’àmbit educatiu aquets últims

30 anys com a país, s’esfumi per moments .A més a més, noves retallades en educació, menys beques per als nostres fi lls i fi lles, quotes per accedir a la universitat cada dia més altes, menys diners per a les escoles, menys beques per als menjadors escolars, vagues i més vagues que ocasionen desànim tant a professors com als propis alumnes, etc., etc. Hem de dir una ve-gada més PROU! i fer la nostra tot donant l’esquena a éssers d’una altra galàxia com aquest ministre retrògrad e inepte que ens ofega i ens menysprea a tort i a dret. A Madrid no en saben res de del bon funcionament de la nostra escola catalana i per això no hem de tolerar que ens vulguin donar lliçons en l’àmbit educatiu sobre el que hem de fer i com ho hem de fer per educar els nostres nois i noies.

Per acabar faig esment de l’última errada greu del ministre que ha estat la retirada de les beques Erasmus destinades als estudiants que ja estaven estudiant a l’estranger i que els deixava penjats a mig curs i la posterior rectifi cació quasi immediata del mateix Wert aprovant una ajuda addicional equivalent al que havia abans retallat ell mateix. Déu n’hi dó en quin embolic es posa dia sí i dia també. Que s’ho faci mirar i a veure si estem de sort i ben aviat dimiteix i se’n va cap a casa que és on estarà mes bé.

Josep Verdés

L’HOME D’ARDÈVOL

L’home d’Ardèvol que cada tarda porten al Casal de la Gent Gran és un home vell i ja no hi veu gairebé gens. Jo l’havia conegut de jove, era ben parit, treballador, amant de la seva terra, dels seus fi lls i, sobretot, del seu poble.

Quan ja fa una estoneta que és al Casal, l’home d’Ardèvol s’inquieta, perquè com que gairebé ja no hi veu, no pot llegir, ni mirar la televisió, ni jugar a cartes amb els companys i companyes del Casal.

Aleshores, l’home d’Ardèvol opta per sortir al carrer a donar tombs pel seu entorn... A poc a poc i amb el temps ja coneix allà on comença i acaba la vorera, allà on hi ha una barana, un pal o la forma que té la cantonada.

Saluda a la gent que passa per la seva vora per-què suposa que el coneixen... ”Som veïns de poble i tants anys...!”.

Quan arriba a la plaça del Vall, a l’estiu, amb aquell sol de justícia que hi cau, s’atura a l’ombra de l’arbre que troba primer, aleshores s’agafa en uns pals que hi ha al costat de l’arbre, respira fons, alleujat, però de seguida troba a faltar un banc per asseure’s.

Aquest banc hi és, però l’ombra de l’arbre no hi arriba. Tot seguit s’hi asseu igualment, tot arreglant-se la gorra amb la visera ben col·locada perquè no li toqui tant el sol que hi cau de ple. La seva cara sembla que

39

núm

. 62

digui: “Quina llàstima aquests arbres que han estat plantats sense tenir en compte on cau el sol... o potser són els bancs que estan mal col·locats?”

I després de pocs minuts, l’home d’Ardèvol que cada tarda porten al Casal de la Gent Gran, se’n torna cap allà, perquè ja és l’hora i el vindran a buscar.

Enriqueta

MUNICIPI FRONTISSA

N’hi ha que són partidaris de canviar de comarca a Torà. Tanmateix es dóna el cas que la formació de la comarca del Solsonés a la muntanya o de la Segarra a la plana no és própiament un fet administratiu, poc o molt arbitrari, sinó conseqüència de la mateixa evo-lució històrica de la reconquesta catalana contra els àrabs. La primera data referent a l’Aguda és de l’any 839 i la primera de Torà l’any 1003; aquesta diferència temporal ens mostra que la Catalunya Vella coincideix amb la comarca del Solsonés, la vall del LLobregós fent de frontera potser durant més d’un segle enfront dels moros que devien tenir Calaf, Talteüll o Guissona i el resurgiment de la reconquesta catalana per aquesta banda cap a la fi del mil·leni, la qual acaba defi nitiva-ment a Catalunya l’any 1153.

La diferència de dates entre l’Aguda i Torà ens marca la distinció entre la Catalunya Vella i la Nova en aquestes contrades que a més coincideix amb l’aspecte físic del territori; de les serres de l’Aguda i sant Donat cap al nord, muntanya, i d’elles cap al sud, les planes i esglaons; tals característiques físiques i històriques han determinat dues comarques diferents, la del nord o Solsonés i la del sud o Segarra amb el nucli de Torà com a primícia de la nova i seguida reconquesta catalana fi ns al fi nal.

Amb aquests dos factors tan palmàriament signi-fi catius, el físic i l’històric, a què ve, doncs, que certa gent vulgui canviar de comarca? Fa dos o tres anys vaig sentir a dir que si Torà es declarava municipi de

muntanya rebria diners per arreglar camins. Per raó d’uns quants calers havia de canviar comarcalment, Torà? Però resulta que mentrestant a un programa de “30 minuts” a TV3 sobre municipis rurals, algú del municipi de Pinós, i per tant de muntanya, manifestava que no tenien prou diners per a arreglar camins. Així, en què quedem? Arguments d’aquesta mena em fan pensar que hi ha algun grup supracomarcal de pressió que al servei dels seus interessos busca canviar de comarca Torà.

Per altra part, penso que la característica de la comarca infl ueix en la iniciativa de la seva gent; el Solsonés té un caràcter agrari i la Segarra un notable component industrial autòcton que és el més fi able, del qual en són exemples reconeguts el senyor Padullés, originari de Torà, fundador de la Forja, i el senyor Alsi-na, de Palouet, cofundador de l’Avícola de Guissona. Si Torà es passa al Solsonés, crec que per la infl uència del caràcter de la nova comarca disminuirà el seu pes industrial, doncs les fàbriques tenen tendència a situar-se allà on hi ha mentalitat industrial, i si baixa la indústria també disminuirà el nombre d’habitants al poble ja que hauran d’anar a treballar a un altre lloc o a viure-hi, si és lluny.

Fa 4 ó 5 anys en una reunió a l’Ajuntament res-pecte a unes masies de l‘extrem septentrional de LLanera que demanaven de separar-se del municipi, vaig exposar el parer que entre Torà, a la Segarra, i LLanera, al Solsonés o muntanya, no hi havia històri-cament cap confl icte important i que l’Ajuntament del municipi de Torà tenia les condicions per gestionar els recursos a LLanera procedents de la comarca del Solsonés i els recursos de Torà procedents de la comarca de la Segarra. Considero que Torà ha estat des de sempre un lloc d’assentament espontani de propietaris, fadrines i cabalers de LLanera per a viure-hi, treballar-hi o fer-hi cap, sense sentir-se estranys. Qui sembla no estar encara en condicions d’assumir l’existència d’un municipi frontissa que formi part de dues comarques és l’Administració de la Generalitat, però no per això el municipi de Torà n’ha de pagar els plats trencats.

Robert Sala Parcerisas

40

núm

. 62

Negre sobre blanc

Avui parlarem d’un Estat sobirà situat a l’hemisferi boreal d’uns mig milió de quilòmetres quadrats i una població d’entre 45 i 50 milions de ciutadans que ara, al començament del segle XXI , està gaudint d’un sistema democràtic “envejable” i tot gràcies a un decàleg de virtuts, que com una mena de Constitució “sui generis“, converteix tot el territori en el l’espill que tots els altres països volen imitar.

A continuació detallarem aquesta norma jurídica on rau la pedra fi losofal del benestar d’aquesta Arcàdia feliç.

1,- El cap d’Estat deurà, entre les altres atribucions pròpies del “càrrec”, practicar tota mena d’activitats esportives , de manera especial la caça major, això sí, ben acompanyat de personal adient i/o atractiu, amb la particularitat d’assistència mèdica universal i gratuïta en el supòsit d’un accident traumàtic i posant al seu abast el mitjà de transport més ràpid i efi cient sense haver d’efectuar el més mínim reembors. I tot a càrrec dels pressupostos generals de l’Estat.

2,- Qualsevol altre membre de la primera família haurà de dedicar tot o part del seu temps a activitats pròpies d’oenagés amb caire benèfi c i disposarà de tots els milions que vulgui i com li doni la gana, que la caritat comença i acaba en un mateix, i pobre d’aquell que intenti esbrinar possibles irregularitats, que la cosa és summament sagrada i no és competència del poble pla que s’ha de limitar a pagar, callar i creure. Tal vegada encara no ens hem adonat que les classes persisteixen i segueixen vigents?

3.- Els responsables i/o caixers de les fi nances partidistes tindran l’ineludible obligació d’obrir comptes corrents en paradisos fi scals i també el no ser boca-molls, ja que la verborrea esquitxaria els superiors i posaria en entredit la immaculada gestió que se suposa als gestors de la cosa pública. En previsió de mals més greus, els possibles interfectes de la norma quedaran instal·lats a l’ombra vivifi cadora de la presó com a teràpia protectora.

4,- Qualsevol directiu arribat a la presidència d’una institució pública rellevant i que disposi de la clau de la caixa forta, tindrà el privilegi de manejar els capitals al seu arbitri i se’n valdrà per fer obres particulars, esde-veniments de família, despeses sumptuàries i també, a més, engreixar el seu actiu particular. I podrà, una vegada identifi cat i descobert, passejar tranquil·lament i fer pam i pipa als seus amics i coneguts.

5,- Aquells privilegiats que puguin arribar a la cú-pula de la banca i les fi nances tindran al seu abast una vareta màgica semblant a la dels trilers i podran fer mil i una combinacions, això sí, a costa, sempre igual, dels soferts preferentistes i/o similars. I al moment que queda descobert el pastís, com per art de màgia, veuran unes portes obertes acollidores i amb milions d’euros de nòmina, no fos cas que es trobessin al carrer i totalment desemparats.

6.- El govern de la nació vetllarà perquè es mantin-gui la unitat indiscutible del territori al·legant antiguitats mil·lenàries. Alhora tractarà les diferents nacionalitats amb el mateix raser i proclames de solidaritat orientades envers una igualtat econòmica i política que grinyola

DECÀLEG ESPECIAL

41

núm

. 62

per tots els costats. La idea de centralitat és axiomàtica i no admet discussió. I si algú és atrevit i posa en solfa alguna de les normes i consignes nascudes dins del nucli dur de la governa-bilitat, quedarà exclòs i/o maltractat.

7.- Així mateix es fa constar que si bé existeixen altres llengües que palesen la diversitat, a tothora no-més en comptarà una de sola, “l’imperial“, que tindrà el domini i l’exclusiva en tot el territori. Totes les altres quedaran recloses i margi-nades dins l’àmbit exclusivament privat i familiar.

8.- D’obligat compliment esdevindran les normes que autoritzen a la classe dirigent a celebrar festes familiars amb tota la pompa i solemnitat inherents a la categoria del personatge i amb càrrec a la butxaca de la totalitat dels contribuents i també dels fons generats per trames de dubtosa moralitat.

9.- La justícia i tot el sistema repressiu quedaran enfocats exclusivament envers una classe determinada, de la que queden exclosos, faltaria més, tots aquells que han tingut la “xiripa” de néixer en un bressol con-fortable o que han tingut la fortuna de comptar amb un cop de sort.

i 10.- La regla jurídica per excel·lència en tot l’àmbit territorial assenyala que tots els ciutadans són iguals, amb idèntics drets i deures i bla, bla, bla.... I que l’Estat vetllarà perquè aquest principi no es trenqui. Malgrat això una molt ampla capa de població només té deures i escassos drets. I la resta, minoritària, a l’inrevés.

El decàleg antecedent és una especie de contrac-te que s’ha donat la ciutadania del país. I com a tal contracte pot caducar o ser modifi cat. Esperem que ambdós conceptes puguin ser una realitat. Més aviat que tard.

Albert Brau i Bagà

42

núm

. 62

No em feu cas

Un dia de pluja a Barcelona i jo em trobava, de nit, en una habitació que no era la de dormir, pensant en la Segarra. Sovint em passa, quan plou tan a prop del mar, que tinc aquella recança de l’aigua perduda; que ja no farà saó. Veig que cau insistentment sobre les lloses de formigó, que xoca contra els llambordins i que, també a través de les juntures de morter, llisca fi ns als embornals assedegats. Si plou massa de cop, els cotxes es posen nerviosos i perden el nord; com les mosques al fi nal de la calor. És ben cert que la ciutat també és un ecosistema.

Altres cops, per les trombes de categoria, fi ns i tot s’acostumen a anegar les Rondes. Tota aquesta aigua sobrera, que té el camí traçat pels enginyers, penetra al subsòl urbanitzat i arriba a immensos dipòsits pluvials

repartits sota diferents espais ciutadans. Són unes cis-ternes municipals que, temporalment, emmagatzemen l’excés hídric tot evitant que els col·lectors s’embossin i la xarxa col·lapsi.

Si els moviments de l’aigua són controlats a la ciutat, també ho són al camp, de forma més subtil, a través de la topografi a i dels camins. Però també gràcies a altres elements paisatgístics construïts per l’home i que formen part de l’arquitectura popular. Parlo ara dels marges de pedra seca que, al llarg de la història, han proliferat arreu en terres eixutes com la nostra. Els qui els construïen ho feien, en temps de poca feina al tros, per esgarrapar bocins conreables; però també per frenar l’escolament de l’aigua de la pluja, mantenir la humitat o mitigar l’erosió.

Fa poques setmanes, al Castell de les Sitges de Florejacs, una vintena de persones vam aixecar un mur. Sota un aparent talús brut i enrunat, s’hi amagaven les restes tristes d’una paret. Un cop refeta, només amb pedra i sorra, es recuperava de forma natural la placeta enfront de l’ermita de Sant Pere i, així, es delimitava clarament el tros de més amunt. Tot això va ser en el

marc d’un curs de construcció i restauració de marges de pedra seca, organitzat per les entitats Camins de Sikarra i el seu alter ego Jaume Moya; els Amics de l’Arquitectura Popular, el grup Aladrell i l’Associació Espai Llobregós. Els mestres, d’obres i de cerimònies, Jordi Giribet i Jaume Pedrós, van iniciar-nos en la tècnica i el saber fer dels margeners de sempre. Entre línies, també ens van impartir una bona lliçó de peda-gogia i de dinàmica de grups. I és que foren tres dies de treballs durs en el plantejament però fi ns en l’exe-cució. L’objectiu comú i la calidesa de tots els qui vam compartir l’experiència va funcionar com una teràpia col·lectiva. Mentre barrinàvem sobre la millor manera de posar una pedra, vam aprendre que no n’hi ha cap de dolenta; sinó que sovint ens falta la paciència per trobar el moment oportú i el lloc que li toca. Una mica com en la vida mateixa; que no tothom serveix per a tot, però que tots servim per alguna cosa.

Si no ho heu fet, quan camineu o aneu en cotxe per les nostres carreteres, proveu de fi xar-vos amb els elements que, d’una manera o altra, delimiten els camps. De si hi ha murs de carreus, ametllers en fi lera o alzineres disperses. Podria ser que llavors, de mica en mica, descobríssim una paret que no havíem vist, una escala que no ho semblava o, fi ns i tot, que ens faltin dits per comptar les cabanes de pedra. Tot això és tan quotidià que, a la Segarra, ni ho veiem. Tampoc no és cap sorpresa dir que l’arquitectura popular és la germana pobra de la família, si és que en quedés alguna fora de la indigència; però sobretot és el testimoni d’una manera de viure el paisatge condemnada a l’erosió sis-temàtica. Si ara no assegurem una pedra que balla; al cap d’uns anys pot ser que caigui tot un mur. És per això que ens caldrien més cursos i molts més savis d’obres com els de Florejacs. Perquè si alguna cosa no ens podem permetre és, a poc a poc, perdre la topografi a.

Roger Besoraroger.besora@gmail.com

LA TOPOGRAFIA

43

núm

. 62

CINC ANYS DE CRISIFa aproximadament cinc anys que estem en crisi econò-mica, provocada en gran part per la falta de prudència i responsabilitat del sector fi nancer, immobiliari... i polític (per permetre-ho; ja els hi anava bé, per això). Ens han fet creure que la culpa de tot ha estat nostra (del Poble); però fent una ràpida refl exió i seguint la lògica, nosaltres no tenim tant de poder per liar-la tan grossa; els que estan a dalt de la piràmide del sistema tenen més infl uència i les seves decisions són de més pes per infl uir sobre la resta.

Després d’aquest temps i en forma de re-sum, tenim que el sector fi nancer ha estat salvat amb diner públic, el sec-tor immobiliari ha passat a mans del sector fi nan-cer i els polítics han contribuït a tot això. Per tant, tots aquests estan sortint reforçats a costa del Poble, a base de retallades en serveis bàsics i carregant-los la culpa dels excessos passats dels primers (cornuts i a sobre paguem el beure). Hem deixat (quin remei!) que els grans culpables de la crisi vulguin solucionar-la (ja ho deia Einstein: el causant del problema no pot aportar la solució). Doncs bé, hem tornat a deixar el nostre futur en mans dels grans causants dels nostres problemes. Quin futur ens espera? Doncs seguint aquesta lògica, d’aquí un temps tornarem a tenir una altra crisi com l’actual o pitjor.

Hem entrat en un bucle, on els que manen tenen totes les de guanyar encara que s’equivoquin i on el

Poble té totes les de perdre encara que tinguem raó.Surt en Montoro i diu a les farmàcies, “Eiii! Cap pro-

blema, l’Estat pagarà el que us deu”. Però d’on treuen els diners? Dels mercats estrangers on van a buscar crèdits que després s’han de tornar, però ells es pensen que els hi regalen... Així ha estat sempre... I quan els

hagin de tornar, doncs més retallades...

Aquest dia vaig veu-re un gag de Polònia que mostra perfectament aquest tarannà: surt Ra-joy, Montoro, de Guin-dos... celebrant la sortida de la crisi anunciada en els diaris, sense haver fet res per superar-la, i a l’últim reben la trucada de la Merkel tornant-los a re-cordar que estan en crisi i han de seguir les seves

directrius; llavors s’acaba l’alegria i campi qui pugui, en comptes d’agafar el toro per les banyes i afrontar els problemes com persones adultes...

Solucions.- Manifestacions: a efectes pràctics no canvien res, ja que no remouen les consciències dels que manen. Independència: sí però no per seguir sot-mesos als qui manen; és a dir, creant una Constitució en el nou Estat on es penalitzin les males pràctiques dels que manen, establint una justícia igualitària per a tothom on el que la fa la paga i no se’l premia. A partir d’aquí, es podria començar a pensar en una societat més justa per a tothom.

Ramon Castellà

44

núm

. 62

LLIBRES RECOMANATS

Dani Vidal

Estimada MartaMiquel Martí i PolEdicions 62 (1978)192 pàgines

Enguany es commemora el desè aniversari de la mort de Miquel Martí Pol (Roda de Ter, Osona, 1929-2003), un dels poetes en llengua catalana més populars i llegits.

Miquel Martí i Pol va començar a treballar, als 14 anys, en un fàbrica tèxtil, d’on va plegar amb 44 anys a causa de la seva malaltia, l’esclerosi múltiple. La seva poesia, d’arrel autobiogràfi ca, va més enllà de la realitat de la seva malaltia i del temps històric que li ha tocat viure. El poeta crea un paisatge interioritzat, que transmet serenitat, com queda palès en els poemaris La pell del violí (1974), Cinc esgrafi ats a la mateixa paret (1975), o Quadern de vacances (1976). El reconeixement públic li arriba amb la publicació dels reculls L’arrel i l’escorça (1975), El llarg viatge (1976) i Amb

vidres a la sang (1977) i, sobretot, amb Estimada Marta (1978). Els quinze poemes que constitueixen Estimada Marta són la gran

aportació de Miquel Martí i Pol a la poesia amorosa catalana. Amb aquest llibre Martí i Pol va iniciar una nova etapa, amb unes enormes ganes de viure, que es van traduir en una represa del tema amorós. El llibre, de marcat to intimista, és l’expressió d’un procés eròtic, que té la seva plenitud en els poemes VII i IX. En els poemes, les paraules estan expressades amb senzi-llesa, la qual cosa no difi culta la comprensió dels lectors.

El poemari és un cant extraordinari a la plenitud de la vida; per tant, una bona reco-manació per recordar un dels més grans poetes de la literatura catalana contemporània, ara que es compleixen 10 anys de la seva mort.

45

núm

. 62

Calaix de físio

DOLOR CERVICAL

El dolor cervical és una queixa freqüent que afecta el 70% dels individus en algun moment de la seva vida. Les dades epidemiològiques internacionals suggereixen que el 40% de la població patirà dolor cervical durant el proper any. Contràriament al que es pugui pensar, no hi ha cap grup d’edat ni cap ocupació que tingui una

major predisposició a patir-ne.La millor manera de descriure l’evolució del dolor

cervical és com un conjunt d’episodis recurrents al llarg de tota la vida, amb diferents graus de recuperació entre aquests episodis. Per tant, ens trobem davant d’un tras-torn persistent i recurrent, ja que entre un 50-85% dels afectats tornaran a patir un altre quadre de dolor cervical entre un 1 i 5 anys després del primer episodi.

Després del dolor lumbar, el dolor al coll és la se-gona causa que provoca més baixes laborals i indem-nitzacions. Així doncs, a banda dels costos sanitaris que genera, constitueix un problema socioeconòmic molt important.

Malgrat que el dolor cervical pot estar present en artropaties infl amatòries (com l’artritis reumatoide i l’espondiloartritis anquilo-sant), l’origen més comú és benigne i està relacionat amb trastorns localitzats al sistema musculoesquelètic del coll.

Molts episodis milloren o s’alleugen espontàniament amb el temps, prenent analgèsics o AINEs (antiinfl amatoris no esteroïdals). Els estudis científi cs conclouen, però, que quan el pacient rep tractament de fi sioteràpia la recu-peració és més ràpida.

Pel que fa a aquest tractament, sembla que els millors resultat s’obte-nen quan s’apliquen estratègies multi-modals que incloguin activitat, teràpia manual i exercici terapèutic.

Com que aquesta és la darrera col-laboració d’aquest 2013, m’agradaria aprofi tar-ho per desitjar un bon Nadal i

un feliç 2014 a tots els qui fan possible que el Llobregós tiri endavant. Com va dir aquell, que cadascú es pugui fer una vida a la seva mida. Els meus millors desitjos per a tots vosaltres.

Albert Alegre BaigetFisioterapeuta

albertalegre@fi sioterapeutes.org

46

núm

. 62

Tu ets Llobregós

Fes un regal

Regala Llobregós

...regala’t !

47

núm

. 62

La nostra cuina

LES CUINERES DEL LLOBREGÓS

Mercè Centellas Junyent

La Mercè va néixer a Calonge de Segarra, a cal Nadal, del Soler. Es va casar l’any 1983 amb l’Antoni Cantacorps, també de Calonge, de la masia cal Ros, on viuen i tenen dues fi lles: l’Anna i la Lídia, de 28 i 22 anys.

Per a la Mercè, la cuina ha esdevingut, des de ben jove, la seva gran afi ció i passió. D’aquest entusiasme per la cuina i el món rural, fa tretze anys es va endinsar, juntament amb la seva família, a l’agroturisme, oferint allotjament i els àpats als hostes.

La Mercè gaudeix cuinant; tant li agrada la cuina tradicional -que ha après sobretot de la seva mare, Núria, i de la seva sogra, Remei-, com també, de tant en tant, experimentar per fer la cuina de sempre amb un toc in-novador. Diu que els plats cada dia surten diferents, però el que hem pogut comprovar és que per diferents que siguin, són boníssims! Avui ens presenta la seva recepta de peus de porc amb xocolata, una de les més apreciades pels seus hostes.

Ingredients per a 6 persones

- 6 peus de porc partits per la meitat- 2 cebes- 2 pastanagues- 3 o 4 tomàquets madurs- 50 g de xocolata negra- 3 o 4 alls- 250 cl de brou- 200 g de pinyons- 200 g de panses de Corinto- 100 cl de xerès - 1 copa de brandy- 1 branca de canyella- Llorer- Sal, pebre negre, pebre vermell i sucre

PEUS DE PORC AMB XOCOLATA

Preparació

Posem a coure els peus en una olla coberts d’aigua i hi afegim una ceba tallada a quarts, un tomàquet, dues fulles de llorer i sal. Ho deixem coure fi ns que els peus estiguin ben cuits (aproximadament durant unes dues hores), i després ho reservem en una cassola de fang. A part, preparem un sofregit amb la pastanaga tallada, la ceba i un parell d’alls tallats. Hi afegim el tomàquet triturat i un xic de sucre, ho sofregim bé i tirem la copa de brandy, el pebre negre i el pebre vermell. Seguidament hi afegim el brou i deixem que arrenqui el bull, ho triturem i afegim la salsa a la cassola. Fem una picada amb la xocolata, dos alls i 50 g de pinyons, ho deixem tot amb un xic de brou de la cocció i ho afegim a la cassola, junt amb la branca de canyella, els pinyons restants una mica torradets i les panses, remullades prèviament amb xerès. Ho deixarem fent la xup-xup durant uns 25 minuts i el plat ja estarà llest per servir. (Aquest plat es més saborós si es deixa reposar d’un dia per l’altre).

Bon profi t!

48

núm

. 62

El monòleg és cosa de dos

LA FAMÍLIA

Són moments difícils per a la família reial espanyola. I no ho dic perquè no hi hagi neu a les pistes d’esquí de Baqueira Beret. Ho dic perquè el rei Juan Carlos I ha passat una altra vegada pel quiròfan. Del que va d’any, ha passat més dies a l’hospital que a la Zarzuela. No es descarta que aquest any faci el Missatge de Nadal des d’una sala d’operacions, amb una bata verda i sedat fi ns a la corona: “Es para mi, motivo de otra operación...”.

És que el nostre rei cau molt bé. Cau tant bé que sempre es trenca la pelvis, i és clar, li han de posar

una altra vegada, una pròtesi. Si continua amb aquest ritme, aviat li haurem de dir “Roborbón”. De moment, el resultat de la lliga d’operacions és el següent: rei don Juan Carlos 12, Belén Esteban 11. Passa a la següent fase, el “Juanqui”.

Bromes a part, podríem dir que el rei és la primera persona viva que ja ha donat el seu cos a la ciència. És que anar tantes vegades a l’hospital no és normal. El meu avi té la mateixa edat que ell i no l’han operat mai! I això que el meu avi ha treballat tota la vida. Jo crec que li mola una infermera. Ehh Bribón! Ja me l’imagino: “Niña, juga-

mos a médicos y enfermeras? Dónde tienes los guantes

de látex, creo que necesitas un tacto rectal”.

El seu entorn més proper, és a dir, una dotzena de senyoretes de bon veure, han assegurat que a l’hospital, el rei hi està com a la feina: estirat i sense fer res. Jo me l’imagino mirant aquella tele que perquè funcioni hi has de tirar monedes: “Infermera, pon 5 euros de tu bolsillo

a la tele que empieza Sálvame”. És clar, com que som nosaltres qui li paguem tot...

Quan es va saber que el monarca s’estaria uns quants dies a l’hospital, hi va haver algú que es va ale-grar moltíssim. No parlo ni del Carod-Rovira, ni de cap militant de la CUP, ni de cap elefant. Sinó de la seva

dona, la reina Sofi a. Bàsicament, per tenir-lo controlat, que últimament sortia més a les nits que el camió de la “bassura”.

La mala salut del rei contrasta amb la vitalitat de la reina, que acaba de fer 75 anys i sembla que en tingui 50. Cosa normal, si tenim en compte que és una reina, i la seva màxima preocupació del dia és saber amb quina mà saludarà a la plebs. Jo quan veig juntes la reina Sofi a i la infanta Elena, sempre em pregunto qui és mare de qui, perquè la infanta Elena està més desgastada que la

cúpula del PSC. Jo crec que és per culpa del seu fi ll, el Juan Felipe Froilán de Todos los Santos de Marichalar i de Borbón –deixeu-me agafar aire–. Es veu que aquest nen no es porta gaire bé, té ganes de cridar l’atenció..., i no m’estranya amb el nom que l’hi han posat. És tan llarg, que el seu DNI és en format DIN-A3. A més, és un “gamberret”, us recordeu quan es va disparar al peu? Amb 13 anys que té i ja sap el que és un “gatillasso”. Jo fi ns als 25 no vaig saber què era...

Ara bé, el principal desgast de la família reial és gràcies al “yernísimo” ’Iñaki Urdangarin. Es veu que ha posat en lloguer el seu “Palacete” de Pedralbes i està buscant una casa més modesta per anar-hi a viure. De moment, només troba parcel·les de 4 m quadrats, un llit, una porta de reixes i una dutxa compartida. El vau veure quan va anar a declarar? Estava molt desmillorat. Jo el vaig veure molt prim... I em va semblar raro perquè amb la mà de quilos que s’ha emportat...

En fi , si ens ho mirem positivament, tots els països tenen coses dolentes; si a les Filipines tenen huracans, i Portugal a Cristiano Ronaldo, nosaltres tenim la família reial espanyola.

Sergi Torrescasanasergitorreskas23 @hotmail.com

49

núm

. 62

Passatemps

SUDOKU

El SUDOKU consta de 81 caselles distribuïdes en 9 fi leres i 9 co-lumnes dividides en àrees de 3x3. Cal omplir les cel·les buides amb els números de l’1 al 9, sense repetir-ne cap a cap fi lera, ni a cap columna, ni a cap quadrat de 3x3.

ENDEVINALLA

Jo en sé d’un llençol molt granque ningú no pot plegar,i un gran grapat de monedesque no es poden pas comptar.

ACUDITS

Enraonaven dues amigues dels seus ho-mes, queixant-se de què els agradava molt el futbol.

- El meu home, quan juga el Barça, no em mira, no em toca i sembla que ni em coneix.

- El meu a l’inrevés: l’altre dia, va marcar un gol el Messi, es va posar a cridar com un boig, va estirar les estovalles amb totes les coses per terra, em va pujar sobre la taula, em va treure la roba i se’m va menjar a petons...

- Noia, quina sort que tens!- Sí, el que no sé és si als del restaurant

on sopàvem els va agradar gaire.

------------------

Va un avi a cal Miramunt i li diu a la mes-tressa:

- Trini, vull una barra de dos quilos.- Ho sento però només en tinc d’un quilo.- Doncs la volia de dos.- Si vol li farem per demà, expressament

per a vostè... Però sap què passarà, padrí? Que es posarà molt dura.

- Ah, bé... llavors, al mateix fer, me la fas de quatre quilos.

SO

LUC

ION

S: p

àgin

a 53

A càrrec d’Antònia Balagué

- Sembra per Sant Lluc, tant si és moll com si és eixut.

- Novembre i febrer són marit i muller.

- Qui pel novembre no ha sembrat, que no sembri que ja és tard.

- Hivern rigorós, primavera de gos.

- Nadal amb gelada duu bona anyada.

- Llop amb pell d’ovella mai no porta esquella.

- Si la secada és tanta, tota butxaca s’espanta.

- L’escudella, l’arròs i les patates bullides allar-guen les vides.

- El gener és l’hereu de l’any.

- Per cap d’any s’estira el dia però no s’estira el guany.

- Pel gener tanca el balcó i encén la calefac-ció.

- Per Santa Àgata es casen els ocells, ells amb elles i elles amb ells.

REFRANYS

50

núm

. 62

Esports

Josep Verdés.- El passat diumenge 6 d’ octubre es va realitzar per la tarda l’11a tirada local de bitlles. Aquest any es va canviar l’ubicació ja que on es feia cada any, a tocar de la carretera, no estava en condi-cions. El nou emplaçament va satisfer a tothom tant en l’aspecte idoni per desenvolupar la pròpia partida com en l’ aspecte de la seguretat, a l’estar allunyat de la carretera, sobretot pels més menuts.

La tirada va començar puntual i tothom qui va voler va poder tirar per tal de mirar de fer bitlla. Hi van haver molts participants, els quals van passar una bona estona gaudint de la festa tot fent esport, paint el dinar de Festa Major i fent temps per a l’hora del ball. Els guanyadors van ser en la categoria infantil el Marcel, en fèmines la Bini i en la categoria masculina el Josep.

BITLLESTirada de bitlles de la Festa Major de Vicfred

51

núm

. 62

FUTBOL SALA

Ardèvol, temporada 2013-2014

Ester Closa.- L’equip de futbol sala d’Ardèvol juga a la lliga comarcal del Solsonès des que aquesta es va crear. Aquest any, l’equip està format per jugadors de totes les edats; des de jugadors que porten més de 20 anys

jugant a la lliga a d’altres que és el seu primer any, una combinació d’experiència i energia que esperem que doni fruits al llarg de la lliga. Us presentem l’equip amb la nova equipació recent estrenada. AMUNT ARDÈVOL!

D’esquerra a dreta: A darrere: Jordi Closa, Marti Woodgate, Gerard Noguerola, Marc Closa, Josep M. Pessar-rodona, Jordi Llauradó.A davant: Oriol Leal, Oriol Palou, Ester Closa, Ivan Mujal, Francesc Miramunt, Oriol Torras, Miquel Oliva. (Falten a la foto: Jonathan Carreras, Jordi Casellas, Jordi Alzina).

52

núm

. 62

Esports

RUGBI

Ester Closa.- El passat 29 de setembre, uns dels actes de la Festa Major de Freixinet (Solsonès) van ser 2 partits de rugbi; primer es va jugar un partit infantil, amb nens d’entre 5 i 14 anys. Va ser un partit emocionant on els dos equips (de 7 jugadors cada un) van acabar amb l’ajustat resultat de 21 a 26. Després de l’espectacle infantil va tocar el torn dels grans els quals van fer un partit entre jugadors dels Porcs Fers i jugadors del Manresa R.C.

Finalment, i com no podia ser d’una altra manera, es va fer un tercer temps conjunt, amb entrepans de butifarra i refrescos i qui va voler es va quedar al concert de la Festa Major.

Els Porcs Fers a la Festa Major de Freixinet

Josep Verdés.- Dins els actes de la Festa Major del Roser de Vicfred, el dissabte 5 d’octubre es va celebrar la 2a ca-minada popular al remodelat Pou de Madern. Una nodrida representació del veïns del poble, juntament amb amics i parents, vàrem sortir tots junts de davant el Local Social en direcció al Pou.

L’indret no queda molt lluny del poble i tothom va anar fent xano-xano i sense presa. Vàrem encarar el camí tot gaudint del paisatge i d’una molt bona i estiuenca tarda tot i ja estar en temps de tardor. En arribar vàrem seguir fent petar la xerrada i tot seguit tots a berenar coca i xocolata a dojo per petits i grans. I al capvespre tornada al poble pel mateix camí i, a tots i a totes, fi ns la propera caminada si Déu vol.

CAMINADACaminada Popular a Vicfred

53

núm

. 62

Solucions als passatemps de la pàgina 49

Sudoku

Endevinalla: Els núvols i les estrelles

Redacció.- Els dies 15 i 16 de novembre es va celebrar a Manresa el 53è Ralli 2.000 Viratges. Ell jove pilot toranès Jordi Coscollola Torres hi va participar a bord d’un Peugeot 206 xs, de l’equip Reco-sap. En aquesta edició va portar de copilot a Sergio Ramírez. Era el primera vegada que sortien junts i van obtenir la 8a posició d’Open Catalunya. Ell mateix ens comenta que va ser un ralli divertit ja que els primers trams es van disputar sobre un asfalt sec, mentre que la segona secció va ser amb pluja. Així doncs, van poder disfrutar de dos tipus de conducció.

El Ralli, organitzat per Biela Club Manresa, va transcórrer a través de 194,57 km, dels quals 44,4 eren cronometrats repartits en 4 trams.

RALLI 2.000 VIRATGES

Presència destacada del Llobregós

El Jordi Coscollola va quedar 8è de

l’Open Catalunya

54

núm

. 62

UNA FOTOPER RECORDAR...

Aquesta imatge és una foto de grup dels alumnes del col·legi de Massoteres en motiu de la representació d’Els Pastorets per les festes de Nadal de l’any 1953. Els més petits de l’escola van ser els protagonistes d’aquesta típica representació nadalenca, mentre que els alumnes més grans es van afegir a la foto per a la posteritat. El fotògraf fou el Santacana de Guissona.

L’escola de Massoteres, com totes les de l’època, estava separada en dos: una per a les noies i la dels nois. Els mestres eren Florencio Navarro i la seva dona Carmen, que foren els directors de la representació.

Foto: Arxiu de Joan Vidal

Informació i identifi cació: Joan Vidal i Josep Vives

Massoteres: Els Pastorets 1953

Dalt, d’esquerra a dreta:

Antonieta EstaraguésConxita MarchTeresina RochésCarme ArgerichJosep VivesRamon CodinaBenito EstaraguésSalvador TolosaSalvador MarchJosep TolosaRosalia VidalMercè Tolosa

Baix, d’esquerra a dreta:

Pilar VivesXavier ArgerichJosep CodinaMaria CodinaMercè FarréIsidre SantacreuMarisa MasJoan VillorbinaCarme VidalJoan VidalRamon VillorbinaRamon GabínAssumpció Vives

Qui són?

55

núm

. 62