1. Tipus de llicncies En el programari lliure totes les llicncies es caracteritzen per donar als usuaris el dret d's, cpia, distribuci i modificaci del programa, ja que sn els aspectes que el defineixen. Es diferencien en funci de les condicions d's, per exemple, segons les patents i les marques incloses en les llicncies, la manera de distribuir el codi o les obligacions de publicitat de l'autor original del programari. Les diverses llicncies que podem trobar s'agrupen en dos grans grups: les llicnciescopyleft iles llicncies permissives, que es diferencien sobretot per les condicions sobre la distribuci posterior del programari i les modificacions que s'hi poden fer.

2. Llicncies ambcopyleft El termecopyleftva ser popularitzat per Richard Stallman. s un joc de paraules en angls amb el termecopyright . Elcopyright , un concepte similar als nostres drets d'autor, garanteix els drets exclusius a l'autor quant a l'explotaci de l'obra (en definitiva, un monopoli). Com hem vist, les llicncies privatives restringeixen els drets de l'usuari.Elcopyleft , al contrari, en cedeix una part important als usuaris i els garanteix la llibertat per mitj d'un mecanisme legal particular. D'una manera ms precisa, les llicncies ambcopyleftsn aquelles que cedeixen els drets de cpia, distribuci i modificaci del programa sota les condicions que defineixen el programari lliure, per que, a ms, exigeixen que qualsevol versi modificada i qualsevol programa que inclogui aquest codi hereti el mateix tipus d'obligacions i de drets que t el programa original, incls el dret d'accs al codi font. Aix doncs, s'han de distribuir sota la mateixa llicncia. 3. Llicncies de codi obert o permissives Les llicncies permissives sn les que cedeixen l's del programa sota les condicions que defineixen el programari lliure, per que no obliguen necessriament a mantenir la mateixa llicncia per a les millores o adaptacions del codi ni per a la distribuci que se'n faci. Amb aquesta mena de llicncies, ms permissives, alg pot usar el nostre programa informtic lliure, ampliar-lo i crear un producte privatiu sense compartir les millores introdudes amb la resta de la comunitat. Un exemple d'aix s el cas de Netscape, que va crear el producte comercial privatiu Netscape Directory Server basant-se en el codi font del servidor de programari lliure de la Universitat de Michigan sense necessitat d'haver de publicar les millores, de manera que noms els clients de Netscape podien beneficiar-se'n, malgrat que l'empresa havia usat un programa lliure. 4. Popularitat de les llicncies Actualment hi ha ms d'una cinquantena de llicncies de programari lliure, per noms cinc sn utilitzades en ms del 95% dels projectes, segons estadstiques del lloc web Freshmeat. Aquestes llicncies sn la GPL, l'LGPL, la BSD, la MIT i l'Apache, que passarem a veure a continuaci. 5. La llicncia BSD La llicncia BSD ( Berkeley Software Distribution ) s una llicncia permissiva elaborada per la Universitat de Califrnia (Berkeley), que va ser usada originalment per distribuir de manera lliure programari fet en aquesta universitat, en particular, la implementaci d'Unix lliure. La llicncia BSD s molt simple. Permet la distribuci i l's del programari i del codi font sempre que es compleixin dues condicions: Les redistribucions del codi font o dels binaris han de mantenir l'avs decopyright , la llista de condicions i una cpia de la llicncia. Els noms dels autors o de les institucions relacionades amb la creaci del programari no poden ser usats per promocionar productes derivats sense perms escrit. 6. La llicncia MIT La llicncia MIT va ser creada pel Massachusetts Institute of Technology (les sigles MIT corresponen a aquesta instituci), es basa en la llicncia BSD i la fa ms precisa quant als termes emprats. La part principal de la llicncia MIT, que fa referncia als drets i a les obligacions, diu textualment: Es garanteix el perms, sense cap cost, a qualsevol persona que obtingui una cpia d'aquest programari i de la documentaci associada (d'ara endavant, el Programari), per comerciar-hi sense cap restricci, incloent-hi els drets d'usar, copiar, modificar, integrar, publicar, distribuir, subllicenciar i/o vendre cpies del Programari, i permet a les persones a les qual el Programari est adreat a fer-ho amb les condicions segents. 7. ftper excellncia s laGNU General Public Licenses(coneguda per la sigla GPL), formulada per la Free Software Foundation. La GPL gaudeix d'una gran popularitat: el mar del 2006,ms del 79% de projectes publicats al lloc web Freshmeat usaven aquesta llicncia. La GPL ha estat pensada sobretot per protegir els drets dels usuaris, i aix es posa de manifest en el primer pargraf: Les llicncies de la major part de programari estan pensades per prendre-us la llibertat de compartir-lo i modificar-lo. Contrriament, la llicncia pblica general de GNU pretn garantir-vos la llibertat de compartir i modificar el programari lliure [...]. Aquest mateix esperit queda tamb reflectit en el pargraf segent: [...] manteniu intactes tots els avisos que fan referncia a aquesta llicncia i a l'absncia de garanties de cap mena; i lliureu a qualsevol altre destinatari del programa una cpia d'aquesta llicncia juntament amb el programa. Aquesta clusula obliga a les persones que distribueixen el programa a acompanyar-lo d'una cpia de la llicncia perqu els usuaris sempre coneguin els drets que els han estat atorgats amb el programa. Les llicncies GPL i LGPL 8. Entre el programari lliure llicenciat sota la GPL, hi ha el nucli del sistema operatiu Linux, els entorns KDE i GNOME, el processador de textos AbiWord o la base de dades MySQL. Sn alguns dels milers de programes llicenciats sota la GPL. La Free Software Foundation tamb proporciona la llicnciaGNU Lesser General Public License , coneguda tamb per la sigla LGPL. Aquesta llicncia ha estat dissenyada per a biblioteques de programari lliure amb l'objectiu de permetre que puguin ser utilitzades des de programes no lliures. La llicncia LGPL garanteix les llibertats en la biblioteca o la pea de programari que protegeix, per, a diferncia de la GPL, no estn aquesta protecci al programari que l'usa. 9. Generalment, som usuaris de programes de terceres persones o contribum en projectes ja establerts. En aquestes situacions la llicncia del programa ens ve donada i poca cosa podem fer-hi. No obstant aix, tamb ens podem trobar en la situaci d'haver de triar una llicncia per a un programa que hem creat nosaltres. Com hem vist, el ventall de possibilitats que es presenten s gran. No hi ha una resposta definitiva, ja que cada cas t les seves particularitats, per si que podem oferir alguns criteris que cal tenir en compte a l'hora d'escollir una llicncia: Intentar no reinventar la roda, sin adaptar-nos a les llicncies ja existents i escollir-ne alguna de les conegudes. D'aquesta manera, aconseguim que els usuaris que estiguin familiaritzats amb programari lliure reconeguin la llicncia i en tinguin clars els termes i les condicions. D'altra banda, una llicncia nova o modificada no estar inicialment acceptada per la Free Software Foundation ni per l'Open Source Initiative. A ms a ms, una llicncia nova pot complicar ms els termes per combinar el nostre programa amb llicncies d'altres. El grau de reciprocitat ocopyleft : si pretenem comercialitzar serveis sobre el programa que distribum i/o permetre a altres de fer-ho, ens hem de preguntar com d'adequada s la nostra llicncia per al nostre model de negoci? Si utilitzem codi o biblioteques de terceres parts, hem d'assegurar-nos que la llicncia que escollim s compatible amb els termes de la seva llicncia. Criteris de selecci de llicncies