F a l l a B o l s e r i aT r o s - A l t

Llibret Any 2015

M a d e i n l a P e - C h i n a

Grabat de Sant Josep editat per la seua Confraria de la Real Parroquia de Sant Andreu de València, l´any 1773.

Sant Josep, varaflorida,du en les mans un raig de sol

quant la festa es ben guarnidade llorer i de bunyol.

Sant Josep, varaflorida,mes de març, goig del meu cor,

és el sol de nostra vida la Ciutat que és terra d´or.

(Carles Salvador. Pensat i Fet any 1949)

Llibret 2015

EditaPoeta Llibrets

DireccióPortada

Col-laboradors

Fotografies

Publicitat

Artista FallaArtista Falla Infantil

Banda de MúsicaFlors

Il-luminació

Falla Bolseria Tros-AltJoan Antoni Alapont i PérezJosep Ignasi Revert i NavarroJose Izquierdo

Vicent Roig i MarzalJosep Lluis Marín

Maria Pilar Revert I NavarroVicent Roig I MarzalIzquierdo

Joan Terrón I PeñaJoan A. Ibañez i GramuntellJoan Gandia i EstremsVicent Sempere i Vela

Carlos BorràsMarina Puche Folk i FestaLlisoATE Iluminaciones

Volguts fallers i amics: A través d’estes línies vull dirigir-me a tots els que feu possible que, any rere any, puga fer-se realitat esta màgica i incomparable “Festa de les Falles”. La Falla Bolsería Tros-Alt, que tinc l’honor de presidir, suma un any més, i ja són 157, en el seu treball incansable per i pera les falles, sent part important de la història i tradició de la nostra ciutat. Fent que València se senta orgullosa de passejar per tot el món el nom de la seua festa.

Perquè les Falles són així. Una festa que t’embolica i et fa sentir fill d’esta terra. Una festa que et roba el cor. Una festa que és impossible comprendre si no es viu des de dins i amb tota la intensitat que només els “fallers” som capaços de demostrar. Eixa grandesa que tenen les Falles i el sacrifici incansable de tots els que formem part d’elles, és el que fa possible que, a pesar de tots els inconvenients que ens anem trobant, any rere any, continuem mantenint viva la flama d’esta meravellosa festa. He d’agrair la confiança de tota la Comissió i en especial a la meua Junta Directiva l’esforç i el treball realitzat durant tot l’any, així com a tot el que, en algun moment o d’alguna manera ha col-laborat i participat en els actes i activitats que s’han anat organitzant en la nostra comissió. També vull felicitar a la Fallera Major CRISTINA MARTINEZ i CUENCA i la Fallera Major Infantil OFELIA MARIA PASCUAL i GARCIA així com al President Infantil, ROQUE GARCIA i SILLA, desitjant-los que disfruten al màxim de tots els actes a què assistisquen i que visquen intensament la setmana fallera, perquè eixos records romandran para sempre en la seua memòria.

Vos desitge a tots unes Bones Falles 2.015Salvador Lloria i Martínez

President.

Salutacio del President ‘

Made in la Pe-China

Carlos Borrás Cabo

A Maria Cristina Martínez i Cuenca Fallera Major

Hui tornes a reviure l’alegriade vore’t atra volta sobirana

i el cor, embadalit, enguany me manadescriure el teu encant en poesia.

Tu tens, en eixa gràcia i simpatia,l’essència de la Patria Valencianai evoques al passar, dolça sultana,cadències d’una antiga melodia....

Hui vens a engalanar la nostra fallaal dur-li al bon faller que en fe treballa

ingeni, fantasia, fe i amor.

Puix eres del casal, Maria Cristina,la rosa perfumada, fresca i fina

que ens du perfums d’afecte i germanor.

Joan Antoni Alapont i Pérez

Falles 2015

Maria Cristina Martinez i Cuenca

Pensant qu’escriure per qu’es diferenciarauna cosa tenía clara,que Bernat i Baldoví m’ajudaraper este llibret fer que perduraraa memoria del qu’el repasarala historia dels llibrets d’una falla rememorada.

Vach nàiser ya fallera,i als nou mesos l’ofrena primeraper a después saber que m’agradaravore com una falla cremara.Fascinada per tanta llum,per el soroll i el fum,asó ya més que una costum,es una forma de vida, ¡i punt!

La de voltes que la vida em sorprendria,per acabar com a regina en Bolseriad’un regnat de segur d’alegría,en tota la comisió que m’acompañaría,sentint-me com a fallera major,volent que arribe falles i que no,un mes de mars de fervorper viure les festes com un tró.

Ara dirichirme al chovenet i a la choveneta,i al no tan chovenet i no tan choveneta,que disfruten tot l’añ d’esta festeta,que ya que mos costa més de una pessetaaprofitem tota menestrai fem que els veins s’asomen a la finestra.

A vosté el demane bon llegidor,que si en estes llínies es para de bon cor,seguisca per la crítica d’un monument que farà por,qu’en la plasa ens farà nomcuant creme en mars de nou.

Per si cuant d’estes llínies acabe,me vol en flames que pareque sàpia que sempre envechenostre poeta que tant respete.Pues asó no es més que una mostra del que es falla,que de historia ens sobra,i en tots tampoc futur no ens falta.

I com no aisina acabaríabones falles desicharía,i a tot no faller convidaríaa pasar per la falla de la Bolseria.

María Cristina Martínez CuencaFallera Major 2015

María Empar Gadea i RevertJosep Ignaci Revert i NavarroMaría Teresa Forner i FernandezMaría del Carme Revert i NavarroMaría del Carme Pérez i CompanyFerran Polo i CalvoAntoni Novejarque i LópezFerran Blat i BarrachinaMaría Pilar Revert i NavarroAraceli García i CarrascoRemei Pérez i CompanyVicent Roig i MarzalMaría del Angels Blasco i GadeaVicent Lluis Domingo i ParraSalvador Lloria i MartínezIolanda Manzanaro i AnreusMaría dels Angels Blat i BlascoGenis Parra i RomeroJoan Agustén i UriosRosana Sarrión i MoraCristina Blat i BlascoSilvia Pérez i ZorioConcepció Guaita i GadeaJoan Gandia i EstremsEmpar Martín i MurriaVicent Pérez i VelaVicent Sempere i VelaRoser Alfonso i OchoaRoser Ochoa i Vela

Joan Terrón i PeñaRosa María Murciano i SebastiáConcepció Muñoz i CarriónM. dels Angels Salvador i LópezAnabel Alfonso i OchoaAngela Sarrión i MoraMaría del Pilar Atienzar i PovedaSonia Pérez i MartínEmpar Novejarque i GadeaInmaculada Gandia i GuaitaEsther Fenollosa i MuñozPatricia Marín i MurcianoManel Poveda i HerraizElisabet Terrón i PeñaJosep Manel Izquierdo i RevertVanessa Pérez i MartínAnna Valero i NietoJoan Antoni Ibañez i GramuntellAnna Ibañez i ValeroEncarnació Carbonell i AnreusCarles Muedra i GómezAraceli Polo i GarcíaJosep Lluis Sempere i VillodresEva Barba i BallesterAntoni Novejarque i GadeaJosep Ignaci Revert i FornerLluis Ramirez i TorresGinesa Piñero i ArteroMaría Pilar Roig i Revert

Comissio Falla Bolseria Tros-Alt ‘

Empar Terrón i SalvadorM. del Carme Balbastre i CamposSantiago Pérez i ZoríoM. dels Dolors Talavera i AmadorVicent Biendicho i GarcíaRaúl Ibañez i Valero Julia Piñero i ArteroRosa María Martí i FarriolAlfred Calatayud i CanoPepa Roig i RevertAnna Ramirez i PiñeroMarta Bernal i TalaveraXavier Real i CaplliureQueta Leal i CasasGuillem Campos i VillanuevaFaustí Flor i ArnauJoan Josep Abellán i DasíSoren Nissen PedersenIolanda Silla i SobrecasesMaría Bernal i TalaveraMaría Arocas i GarcíaJoan Josep Gil i FolgadoJosep Manel Alcaide i PortolesCarles Vicente i AdriánRosa María Zorío i LazaroAlexander Casal i RuizBeatriu Bartual i ContellesTina Iglesias i MuñozEnric Pascual i PláMaría Pérez i LealJosefina Sobrecases i MocholiMario Poveda i Terrón

Rafael Villodres i VillanuevaJosep Lita i PlazaLluis Xavier Ramirez i PiñeroPaula Burguete i SillaBeatriu Collado i LambeaIván Lloria i BlatIolanda Mompó i ValeroLluis Sifre i LlinaresPaula Sanmartín i BalbastreLorena Roig i LahozSergi Zaragozá i NavarroSoledat Villodres i VillanuevaEnric Gandía i CorralJoaquim Herrero i OlmosBeatriu Pérez de Yebenes i LloriaBetlem Muedra i SarriónLlúcia Biendicho i PrietoAnna Flor i PérezAranxa Pérez i LealRobert Tatay i QuilisEmilia Ruiz i NavarroRaul Lloria i BlatRocío Teruel i CriadoAlfons Francesc Cabrera i LledoDaniel Biendicho i PrietoCristina Martinez i CuencaAndrea Abellán i ManzanaroAndrea Alcaide i ZorioClaudia García i LahozBeatriu Silla i SobrecasesJosep Xavier Pérez i CarrascoSonia López i Palomares

President

Vicepresident 1º Llibret

Vicepresident 2º Loteríes

Vicepresident 3º Rel. Públiques

Vicepresidenta 4ª Festejos

Vicepresident 5º Infantils

Secretari General i Reembossaments

Secretaria d´Actes

Tresorera

Vicesecretaria i Protocol

Secretaria Blog i Reembossaments

Delegat del Sector i JCF

Delegat de Barriada

Adjunt a Barriada

Delegat de Casal

Responsable Activitats Pirotécniques

Responsable RCRE

Delegat Betlem

Salvador Lloria i Martínez

Josep Ignaci Revert i Navarro

Genis Parra i Romero

Joan Terrón i Peña

Josep Lluís Sempere i Villodres

Joaquim Herrero i Olmos

Vicent Roig i Marzal

Araceli García i Carrasco

M. del Carme Revert i Navarro

María dels Angels Blat i Blasco

María Pilar Revert i Navarro

Ferran Polo i Calvo

Joan Gandia i Estrems

Vicent Sempere i Vela

Manel Poveda i Herraiz

Antoni Novejarque i Gadea

Joan Agustén i Urios

Vicent Pérez i Vela

Junta Directiva

JOSEP ANTONI GRACIA i LAMOFRANCESC GADEA i BALLESTER

JOSEP ROYO i ADROGUERJOSEP IGNASI REVERT i NAVARRO

GENIS PARRA i PARRAVICENT DOMINGO i CEBRIA

ANTONI NOVEJARQUE i LOPEZJOSEP MANEL IZQUIERDO i CAMPOS

VICENT ROIG i MARZALMANEL LLORENS i ROS

MANEL CAMARASA i VILARBERNAT MANZANARO i GARCIA

FERRAN POLO i CALVOEMPAR GADEA i REVERT

CARME REVERT i NAVARROMAITE FORNER i FERNÁNDEZ

JESUS PEREZ i MARTIJOSEP MANEL BLAT i BARRACHINAINMACULADA SANCHIS i GOMEZ

PILAR REVERT i NAVARROSALVADOR LLORIA i MARTINEZARACELI GARCIA i CARRASCO

MARIA DEL CARME PEREZ i COMPANYJOAN AGUSTEN i MARTINEZFERRAN BLAT i BARRACHINA

REMEI PEREZ i COMPANYGENIS PARRA i ROMERO

SALVADOR LLORIA i PERISMERCÉ AGUSTEN i URIOS JOAN GANDIA i EXTREMS

MARIA DELS ANGELS BLASCO i GADEAMARIA DELS ANGELS BLAT i BLASCO

JOAN TERRON i PEÑAJOAN ANTONI IBAÑEZ i GRAMUNTELL

VICENT SEMPERE i VELAJOAN AGUSTEN i URIOSVICENT PEREZ i VELA

VICENT LLUIS DOMINGO i PARRAJOSEP LLUIS LLORIA i PERISCONCEPCIÓ GUAITA i GADEAANNA MARIA VALERO i NIETO

Presidents Perpetus

Molt Honorable Sr. President de la Generalitat Valenciana

Excel-lentisim Sr. President de la Diputació Provincial de València

Institut Française de ValenciaVicente Salvador FasJosefina Sobrecases MoncholíJuan Jose Diaz - Café InfantaOlegario FayosBar PilarJuan Sarrión AvinentPaquita Revert PlaMiguel Herranz HerranzConcepción Blat BarrachinaJose A.Gracia i Amparo AlapontMª.Carmen Royo SorandoFrancisca Sorando DíezVicente MasMª.Angeles Gandía EstremsRosana Mateo ZarcoGema Prieto SolvesJavier Gracia AlapontLuis Benages Santa MaríaJosé Roca. CAFÉ INFANTAVicente Sala Sala AD. LOTERIAS N.109

Ofelia María García SanzVicente Sobrecases MocholíJuan Jose Fort Morteno

Rafael Villodres IglesiasFamilia Tatay QuilisCASA LA PEPAJosé Lacruz Rodrigo i Amparo BrosetaMaría Luisa Ramos GarciaJuan Jose Bernal GiralFrancisco Bueno Cañigral y Sra.Salvador Corbalan Navher y Sra.Ana Estelles TrencoJuan Antonio VivesLucia HerediaRoberto GarcíaAgustín Martínez i Asunción SempereGema Tortosa RoyoBeatriz Silla SobrecasesMaría Moreno DiazMaría Dolores Asensi MarcoElisa Vallori GarciaM. Dolores Gabriela Ginesa CataláSandra Milena García SempereFamilia Lloría - Roca

Fallers d’Honor

El Blog al Llibret El Blog de la Falla Bolseria naix per iniciativa pròpia de la seua fundadora Pilar Revert Navarro, aconseguint un nivell d’interactivitat major, que el mig de comunicació mes preuat.Les noticies, els reportatges i la documentació que en el blog es publica és del dia, de l’hora i avegades del minut. Des d’estes pàgines del Llibret nostre siincer reconeixement i agraïment per este mig posat al servici de la Falla, dels fallers i del públic en general que ens vullga conéixer o que ho vullga visitar.Gracies

Totes les noticies i els actes, documentació històrica, les activitats, les fotos de totes les Falleres Majors, els esbosos de les seues

falles i molts reportatges de BBC.

www.Bolseria.Blogspot.com

D´acord amb el nostre Reglament, la Comissió ha concedit les següents recompenses.

PRESIDENT PERPETUEmpar Martín i Murría

Iolanda Manzanaro i AnreusConcepció Muñoz i Carrión

INSIGNIA D´OR i BRILLANTSJosep Ignaci Revert i Forner

INSIGNIA D´ORRaúl Ibañez i ValeroJulia Piñero i Artero

INSIGNIA D´ARGENTRafael Villodres i Villanueva

Iván Lloria i BlatJosefina Sobrecases i Mocholi

INSIGNIA DE COUREMaria Cristina Martinez i Cuenca

Andrea Abellan i ManzanaroAndrea Alcaide i ZoriaClaudia García i Lahoz

MENCIÓ D´HONORVicent Roig i Marzal

Salvador Lloria i martínez

Recompenses Internes

JUNTA CENTRAL FALLERA ha concedit recompenses als següents components de la Comissió:

BUNYOL D´OR AB FULLES DE LLORERAntoni Novejarque i Gadea

Josep Ignaci Revert i Forner

Lluis Ramirez i Torres

BUNYOL D´OR i BRILLANTSRoser Ochoa i Vela

Roser Alfonso i Ochoa

BUNYOL D´OR Beatriu Bartual i Contelles

Alejandro Casal i Ruiz

BUNYOL D´ARGENTLluis J. Ramirez i Piñero

Paula Burguete i Silla

Beatriu Collado i Lambea

BUNYOL DE COUREDaniel Biendicho i Prieto

Recompenses J.C.F.

1º PreMI a la Falla Secció 2ª A

PREMI A LA MILLOR FALLA DE LA SECCIÓ 2ª A,

De la federació de Fogueres de Alacant

2º PREMI AL LLIBRET “Esteve Victoria” Secció general

Poeta: Joan Antoni Alapot i Pérez

Premis Any 2014

E x p l i c a c i ó i r e l a c i óde tot lo que conta la falla que porta per lema:

“Made In la P e - C h I n a ”

A u t o r :

COM EL LLECTOR YA IMAGINAENGUANY PARLEM DE LA CHINA

La China és un país que ara està en vogai fa per progressar i sobreviure....Així la falla enguany busca el somriureparlant d’estos amics de raça groga.(A poc que observes hui, voràs com yo,chinencs ací en Valéncia hi ha ¡a montó!)

¡Redell! que entre chinencs, equatorians,morenos i rumans o gent de foravoràs volgut llector, i a tota hora,que ací trobes de tot ¡menys valencians!(Valéncia, i açò ho dic en tota l’ànima,de sempre t’ha segut noble i magnànima)

Pero tornem de nou al monumentque ens parla de la China milenàriai que, de forma clara i ben palmària,se tracta d’un país prou diferent....(Al ser un poble sério tinc que escriuresi observes al chinenc li costa riure)

País de primitives tradicionsla China, laboriosa i sempre séria,té un nom, al penetrar en esta féria,que amaga numeroses accepcions....(I que si no figuren en la fallal’autor, que és home cult, vos les detalla)

La china se sol dir de la pedretaque casi a traïció i a salt de matase cola en el forat de la sabatai el peu, si no el llastima, te’l repreta.(I tens que descalçar-te, i a l’instant,si vols seguir ilés i caminant)

La China és la vedet protagonistaen eixe joc que diuen del punyeton tens que se calcula, i al quinzet,i guanyes si el contrari se despista.(Després el perdedor paga de plela tapa en el vermut o algun café....)

Quan vas al ball tractant d’infondre envejabuscant a qui va curta en el vestir‘ya t’ha tocat la china’ se sol dirsi lligues en la grossa o la més lleja.(La frase, que equival a mala sort,s’aplica al fracassar de dur-la a l’hort)

Deixant siga la chica lleja o grossadins d’este comentari que alucinasol dir-se que ¡taronges de la China!quan negues ad algú qualsevol cosa....(I en mímica se diu, amic faller,alçant de forma erecta ¡el dit miger!)

També en els aliments China és distintapuix solen oferir nius d’oronetai al vore’ls, i no entrar per la nineta,refuses la ‘delícia’.... per la pinta(No falten les aletes de taurócuinades al vapor o en salpicó)

Que els aliments forans que estan a l’ushan invadit enguany la nostra terra.Mes yo, que soc chiquet de la posguerra,me quede, solament, en el pa rus....(Que al ser, com be se sap, regal del cosencara estiga dur ¡li tire mòs!)

També China sol tindre llocs d’esplaii té un varó important -açò no és broma-patró dels mari....ners i gent de plomaen eixe dolç edén que es diu Shan-Ghai.(Aixina el travestit de pell de yodoen eixe lloc citat troba acomodo)

Per tant un llaurador, en represàlia,pretén també invadir eixe país.Potser si va a Shan-Ghai, que este infeliçli’n facen el furó ¡com una dàlia!(I com per ser cabut no es vol detindrete vol buscar en China el seu pervindre)

(I mostra el resultat d’esta invasiól’escena que ara ve a continuació....)

EL SO NELO

ACÍ SE CONTA, EN HUMOR,L’HISTÒRIA D’UN LLAURADOR

Voràs, faller que m’escoltes,que mentres somriu i callaen el remat de la fallahi ha un llaurador valencià.I ad aquell que li interessesi no em falla la memòriacontaré la seua històriaque ací explique al sà i al pla.

Junt a l’horta d’Alborayaté el so Nelo una alqueriaque és l’orgull i l’alegriad’este llaurador fadrí.Així, dins d’esta contalla,si me doneu tots llicènciael llauro de referènciaserà el nostre paladí.

Mes veig, quan de prop l’observe,que el so Nelo està que bufaperque el preu que té la chufasol provocar-li desvel.Aixina, pensa i repensa,que encara parega ‘lelo’tinc que dir-vos que el so Nelode bovo no té ni un pèl....

I és que li fallen els contesperque el camp va a la derivapuix al bancal que cultivaya no li trau rendiment....Mes ¡redell! damunt comprovaque mentres sua i treballaad ell li queda la palla¡i atre se’n porta el forment!

Mes observa que en Valéncia-i a vore açò qui li ho nega-cada chinenc que ací aplegaal poc te progressa i creix.I en justa correspondènciaans de caure en la rutinapretén anar-se’n a Chinai fer allí lo mateix.

Aixina, sense pensar-s’ho,prepara este llarc viagei mentres fa l’equipagesent que remuga este amic.Perque ací, i en les mans buides,prospera qualsevol churroi com ell té carro i burro,pensa en China fer-se ric.

I pretén ser l’alvançadade lo que vinga darrerei sens que el semblant s’altereintenta l’ocupació.

L’ocupació d’eixa terraon aplegarà en el carroi mentres se fa un cigarroorganisa l’invasió.

Lo primer que pensa l’homementres contempla el paisageés buscar un hospedageper a no dormir al ras.I encara que en eixe pobledesconeix la seua llenguala seua ilusió no ‘mengua’i no li tem al fracàs....

També, mentres mira el mapa,per a triar residènciaelegix, en conseqüència,Pekin de modo concret.Per tant Shan-Ghai la declinai yo crec, llector amable,que adés, com és ben palpable,ha llegit este llibret....

Com el ruc no corre massasi be ha eixit fa una semanaencara es troba en La Planai en mig d’un camí roïn.Després, creuant sendes tortes,veu que s’aproxima a Blanesi somriu, puix ya té ganesd’aplegar pronte a Pekin.

(Mes desconeix, a hores d’ara,lo molt que li queda encara....)

EL VIATGE

CANSAT I FET FOSFATINAAPLEGA EL SO NELO A CHINA

Han passat prop de cinc mesosi este llaurador samarroa pesar d’alguns revessosseguix rodant en el carro....

Afaitant-se en la corbellaveu de sobte un arrossarmes troba que en la cistellali queda ya poc menjar....

Sols queden unes monedesi un termo ple de caféi en l’olla un arròs en bledespareix que s’ha fet malbé....

I a l’obrir la fiambreraen tomata i pimentóli cau una gran chorreraembrutant-li el pantaló.

Al tindre grans praderiesignora, estant en dejú,que és hoste, des de fa uns dies,del poble de Fu Manchú....

Com té fam, a un chinenc curro,perque li ho demana el cosbarata el carro i el burroper un senzill plat d’arròs.

Mudant de roba a l’instantdu jopetí i saragüellsmes l’arròs, en acavant,està pa pegar cartells....

Travessant un fum de pobleschiulant cançons de Machinobserva els primers immoblesde la ciutat de Pekin....

(I com és espavilatte busca un treball honrat)

EL POBLE DE FU MANCHÚ

TAL COM APUNTA ESTA ESCENATROBA EL SO NELO FAENA

En un antic carrerói anant d’un lloc cap a atretroba al punt ocupaciótreballant de marmitóbarata el menjar i un catre....

El so Nelo en desencantdubta si ací fara sòrtque el lloc mostra, ben llampant,l’unflat nom de restaurantsent un bar de mala mort....

Com no vol plats de cullerai la soja sembla espartsegons l’autor asseverade rollets de primaverael nostre amic ya està fart.

Damunt d’una plataformallava plats sense cessaron se menja serp per normai és que guisen d’una formaexòtica i singular....

Treballant sense protestael llauro se mor de ganapero en un dia de festael so Nelo manifestala tradició valenciana....

Així el chef alça la cellaquan este amic ha cuinatsa majestat La Paellai al vore-la s’escudellaen permís, el primer plat....

Tornant-se en sainet el dramaaplega gent del carreri com el bar guanya famael chef, complagut, proclamaal llauro ¡primer cuiner!

Pero el nostre compatricicom ara se guanya méstenint ya fama i oficitroba que del beneficien acabant no veu res....

I a pesar de que est eventno es troba en el cadafalal ser viu i diligents’ha fet soci en un clienti ha montat son propi hostal.

En paciència i en cautelai treballant ferm i dural no faltar clientelaveu que li ha canviat l’estrelai es resol el seu futur....

Com trau diners a montói és audaç el nostre amicescorcollant l’horisópensa fer atra inversióal vore’s puixant i ric.

La faena la té feta....Mes l’acorrala el desigi cal dir-vos de bestretacom la sabata li apretavol regalar-se un....caprig.

(Puix vol fer-se un homenagedesprés d’un plàcit massage)

LA GEISHA

COM VORÀS, SI AÇÒ GARBELLES,LA GEISHA FA MARAVELLES....

En esta escena s’inclouuna geisha japonesai afirma la gent entesaque sol deixar-te el cos nou....Cal comentar-vos d’entrada,que és també pluriempleada)

Així en China, quede escrit,degut a la carestiafa de cambrera pel diai és massagista en la nit.(I al tindre un etern somriurevos dic que ens alegra el viure)

I allí acodix el so Nelopuix des de que es troba en Chinapel treball i la rutinano ha tastat un caramelo....(Ademés de caprichósés prou llépol i fogós....)

La geisha, ho tinc que contar,per tradició o deferènciadesprés d’una reverènciael rep no més aplegar....(Pero ho fa envolta, gentil,de perfums d’opi i gesmil)

Per tal de donar-li un banypoquet a poc el despullai al punt el posa a remullaen un cuidat mini-estany....(Troba el so Nelo idealesta costum oriental)

En els nervis relaixatssense camisa ni trageli estan donant un massageque el deixa en els ulls tancats....(La geisha, per tindre ofici,té unes mans que són de vici)

Observant-lo de biaixi al vore que és atractiula massagista somriufregant-lo de dalt a baix.(Se veu el llauro, al remat,sobre un núvol eixancat)

Com podeu ara observarla geisha, tirant en fona,passa els dits per una zonaque no puc ací explicar....(I el so Nelo en l’aventura,sent el crit de la natura)

Si be l’autor no combregaen esta classe d’orgiaa la geisha agrairiaque me’n donara atra frega....(Puix m’ha pujat, fa un moment,al cap cada pensament....)

Vullc dir-vos d’afegitóper lo que ací se perfilaque lo que adés era anguila¡ara s’ha tornat pitó!(Com pareix, volguts llectors,la cosa passa a majors....)

Pero l’idili fracassapuix veu, en el truc guanyat,que la geisha ha resultatun parot ¡i no de bassa!(Al remat tens que esta mossaper un poc no se l’endossa....)

En acabant veu desprésque per bovo i calaveras’ha deixat en la llitera¡la recaudació del més!(I ara pensa en el seu sociobrir un atre negoci)

L’EXTORSIÓ

QUAN FRUÏA I PROSPERAVATROBA EL SO NELO ATRA TRAVA

De la geisha escarmentati en l’amor propi dolgutel nostre amic ha tingutque tornar-se més sensat....Ara es troba ilusionaten atre atrevit proyectepuix l’experiència acreditaque sol fa bona collitaqui llaura ben fondo i recte.

Com té vista comercialara pensa en ilusióque dins de la construcciópot guanyar un dineral.Per lo tant en l’arravalcom de diners en té prouvol emular al Solerpuix el llauro intenta ferun atre ‘Por-chinos’ nou.

Al poc, aprovats els plans,te fica en marcha esta empresapero de sobte ¡sorpresa!se presenten dos titans....Yo crec que són dos truansque a l’observar com prosperali deixen un clar mensage:Que volen un percentagedel guany que en China genera.

I els voreu en el rematd’esta falla valencianaarborant una catanai plens d’agressivitat.Mes l’escena m’ha alteratper brutal el duodéal dur els fills de....la Chinauna espasa que acoquinadegut a eixe tall que té....

¡Rebotons! i és que t’inflamesd’enuig, puix no estan a solespuix si l’escena controlesveus un drac que llança flames.¡Redell ! que ací tot són dramesi si l’espasa aborronaperque d’un tall te travessa,el vostre autor vos confessaque este reptil ¡m’acollona! Quan en Valéncia ¡quí ho nega!per indulgent, tinc que escriure,deixem treballar i viurea tot aquell que allí aplega.Mes per desgràcia arrossegael fatal meninfotismei com son un poble mollestem sempre en l’aigua al colli a punt de caure en l’abisme.

Que al ser un poble florenthem patit, i a borbollons,numeroses invasionscom és palés i evident.Aixina, en este moment,tenim l’invasió orientalpuix tens de basars un fumon trobes roba, betum,flors, plats, algun orinal....

També, des de tramontanaseguim patint incursionsque ens furten les tradicionsi la llengua valenciana.Que al trobar ací galbanavolen llevar-nos l’arrelde la nostra ilustre Històriai un parlar replet de glòriaamable i dolç com la mel.

¡Prou de ficar l’atra galta!agafem un bon garrotalluntant a l’abelloti al morral que ens sobresalta.I és que ací està fent-nos faltaun atre sit que nos venjamostrant l’orgull de la raçai mostrar qui mana en casatraent allò que nos penja.

Mes tornem al monumenton veus, per lo que ha passatque el so Nelo està cansatfart de tant acossament.I com té diners, prudent,pels morrals acovarditels deixa en un pam de nassosal retornar els seus passosa la Valéncia del Sit.

EL RETORN

ARA EL SO NELO S’ESPLAYAJUNT A L’HORTA D’ALBORAYA

Com ya està ací, el so Nelo es troba lliure de màfies i extorsions que adés li han feti diu, per valencià, que no pot viuresens vore, i a diari, el Micalet....

Pero, com és astut, s’ha endut de Chinaels chavos que ha guanyat de modo exprés.Per tant, com el llector ya s’imaginaací en Valéncia viu com un burgués....

També vos he de dir que s’ha portatalguna tradició chinenca ací.Mes diuen que té un muscle dislocatper un estirament al fer taichí.

I li ha dit el doctor que per rutinapassege tranquilet i per l’acera.Així el veus caminar per la Pe-china com no podia ser d’atra manera....

Pero com troba un trànsit intensiui el fum que fan els gasos li torturapasseja pel caixer de l’antic riual tindre més propenca la natura.

Un lloc on sol fer footing molta gental ser bo per al cos i l’esperit.També aprofita d’entretenimentper a qui està baldat o dolorit....

I com és saludable l’eixercicipretén córrer també, com se constata,i al ser en esta tècnica noviciseguix el ritme llent d’una mulata....

Del llauro no cal dir que és un calforroi al vore esta chicona el cos que téintenta al punt lligar, i al tindre morrodesplega l’estratègia que convé....

Per les devaluades preferentspel fet de no fiar-se de ‘Fancaixa’seguint l’indicació d’uns imprudentste du tots els diners dins de la faixa....

Pero tornem al llauro que cabdellaad esta ferramenta de películai veus que va, ladí, darrere d’ellamirant tots els detalls de la ‘matrícula’

Me pense que el seu fi s’ha fet patentpuix tens que la mulata que he citaten un somriute amable i sugerentli ha obert el dolç portal de l’amistat.

I en esta germanor té l’esperançade traure algun profit, ple d’intenció,i com pareix que hi ha prou confiançasimula este samarro una lesió....

Aixina, en un racó d’este parageel fica la mulata dalt d’un banci al punt comença a fer-li un grat massageque fa fique este amic els ulls en blanc....

Fregant-li en hàbils mans el pit i esquenala geisha de Pekin deixa en bolquers.També, sense voler, veus en l’escenaque li ha palpat la bossa.... dels diners.

De nou, per a tastar la dolça melli diu que té un cloixit en l’engonal.Així el so Nelo torna a vore el celal rebre un massaget molt especial...

Pero arrepenedida la fadrina s’allunta, avergonyida, d’esta acciói encara que la crida t’alucinaquan veu se’n va volant d’aquell racó.

Mes pensa, a l’esfumar-se a la carreraque açò és cosa d’un bruix o d’Aladin....Mes ara nota en falta la carterai els chavos que va traure de Pekin....

Incómodo i calent, com una estufano té més solució que començarplantant en el bancal de nou la chufai parle del tubèrcul ¡quede clar!....

(Sols l’home al ser com és, tropeça ausades,en la mateixa pedra ¡dos vegades!)

L’AUTOR FICA EL PUNT FINALA ESTE TEMA ORIENTAL

Buscant l’humor i l’ingenivos he explicat, punt per punt,un viage imaginarial país de Fu Manchú.

I vos he contat l’històriad’un so Nelo llibertíque tenint les millors basesha perdut el truc i envit.

També he parlat de les modesi dels aliments foranscom les ‘delícies’ chinenquesque ací estan promocionant.

I que, per pur esnobisme,i ser com som ¡recaram!estan baratant lo nostreque va quedant-se a un costat.

També el llibret satirisal’assunt de les invasions.Que ací nos sobra altruismepero ens falten.... pimentons.

I no ha faltat una geishahedonista i sensualque t’ha deixat al so Neloestupefacte i mocat.

Per últim una mulatagenerosa i servicialal nostre protagonistetens que el deixa a dos de val....

I ara, després de contar-voslo que mostra el monumentcom l’explicació està fetali pose punt al llibret.

Bernat i Baldovi:La satira en les falles‘

Quan a mitjans del segle XIX els habitants de València veien cremar les falles als carrers i les places de la seua ciutat, tenien ben present el record de la Inquisició. Molts d’ells encara devien haver vist en juliol de 1826 com cremaven en efígie l’últim condemnat pel Sant Ofici, el mestre lliurepensador Gaietà Ripoll. Això ens ajuda a entendre la violència simbòlica que per als valencians d’aquella època encara comportava exhibir al carrer figures dalt d’un cadafal i cremar-les. Esta, a ban-da, era una de les escasses formes d’expressió pública que tenien els que, arran de la Constitució del 1812, començaven a ser ciutadans i a deixar de ser sim-ples súbdits d’una monarquia absolutista. Precisament, la censura pública que exercien grups de veïns erigits en portaveus de la comunitat i en jutge d’aquells que seguien comportaments o actituds condemnables, és un dels elements que caracteritzen les primeres falles i que les diferenciaran de les altres fogueres festives que feien els valencians de l’època.

Per a expressar estos continguts crítics, les falles generaven versos i textos expli-catius que acompanyaven els cadafals, i que utilitzaven recursos com el costumisme, la sàtira i l’humor grotesc i hiperbòlic. Cal subratllar que estos elements no eren exclusius de la literatura fallera, sinó que estaven presents en moltes altres mostres de la literatura popular de l’època (col-loquis, publicacions periòdiques, sainets o poesia carnavalesca), amb la qual les falles compartien temes, situacions i tipus protagonistes. De fet, les falles del segle XIX es desenrotllaven en paral-lel a tota una sèrie de publicacions que, per mitjà de la sàtira i l’humor, constituïen verdaders instruments d’agitació i adoctrinament de les classes populars, en un context de gran tensió política i social (protestes per la fam que es passava, enfronta-ments entre catòlics i laics, lluites entre els incipients partits conservador i liberal, aparició de moviments republicans i obrers...) que marcava la nova societat que s’estava construint.

I així ho va saber vore i aprofitar Josep Bernat i Baldoví (1809-1864), escriptor prolí-fic, però també —no ho oblidem— polític, alcalde de Sueca i diputat en les Corts, cap del seu propi partit, que en aquells anys buscava un lloc des d’on defendre els seus interessos en el nou mapa polític que s’estava configurant. Les falles seran per a Baldoví un nou mecanisme d’expressió per a difondre les seues idees i per a incidir en l’opinió dels ciutadans, com ja havia fet en les revistes que havia creat (La Donsayna o El Tabalet), el teatre o la poesia. Els versos que escrigué per als cadafals fallers li permetia passar del recinte tancat dels teatres als carrers de la ciutat de València, on Baldoví podia exposar públicament la seua visió crítica d’aquells conflictes morals, socials o polítics que es desencadenaven, ja fóra en l’àmbit públic o en el privat, entre l’individu i les estructures de poder.

Els versos fallers que Baldoví va escriure entre 1850 i 1861 contribuïren a posar les bases de la literatura fallera posterior, en la qual la sàtira continuarà tenint un paper fonamental. I en els textos del suecà trobarem una àmplia varietat de temes, moltes voltes entrellaçats. Hi ha crítica moral i de costums —potser la més coneguda—, en la qual l’autor censura els casa-ments desiguals, l’ús del sexe per a aconseguir l’ascens social, la liberalitat que mostraven les dones en el festeig i les relacions amoroses, les noves modes de la roba femenina o la tòpica oposició entre la ciutat i el camp. Sens dubte són estos els temes més coneguts de la seua obra, en els quals fa ús de referències humorístiques i eròtiques basades en el doble sentit, a través d’ un ampli repertori de metàfores sexuals.

Però en les seues explicacions falleres també hi ha lloc per al polític, un Baldoví que planteja temes socials. A més de les crítiques contínues als impostos elevats que havien de pagar els llauradors o la denúncia de la carestia dels comestibles, en els seus textos fallers el suecà també parlarà de les desigualtats socials, i expressarà el seu distanciament respecte de la política oficial i dels partits (moderats i progressistes) que havien sigut els seus adversaris. Tot això, sempre al servici dels seus propis interessos i en el marc del discurs populista que Baldoví desplegava en defensa dels llauradors i xicotets propietaris agrícoles, que constituïen la seua base clientelar.

No és estrany, per tant, que l’obra fallera de Baldoví fóra víctima de la censura de les autoritats, que veien en les falles un element crític i, en ocasions, transgressor que calia controlar. I ho feren a través de mecanismes com ara la instauració d’una censura prèvia als continguts de les falles i els versos, o l’establiment d’uns impostos elevats per a aconseguir l’autorització per a plantar una falla. Així va passar, almenys, l’any 1858, quan l’autoritat va censurar la falla i els versos de Baldoví per a la falla de la placeta del Teatre Principal, que incloïen una forta crítica social i política.

Ja a cavall dels segles XIX i XX, la burgesia local posarà en marxa una nova estratègia —més subtil— per a controlar la festa i reconduir les falles, eliminant els aspectes crítics. L’any 1901, l’Ajuntament de València va començar a concedir premis a les falles amb l’objectiu de potenciar els valors artístics en detriment dels cadafals satírics, equiparant la falla a una obra d’art. De manera semblant, pel que fa a la literatura fallera, esta estratègia reformista es plas-marà en el concurs de llibrets de falla posat en marxa per Lo Rat Penat en 1903 per a premiar els llibrets que destacaren pel “bon gust literari”, una etiqueta tan ambigua com útil per als interessos de la burgesia.

En este context, el Baldoví que es prendrà com a model de la literatura fallera ja no serà l’original, sinó que respondrà a una visió superficial de la seua figura i obra, on la transgressió associada a la sàtira quedava arraconada. I es potenciarà una visió dels aspectes grotescos molt més innòcua i reiterativa, a fi d’amagar les tensions i els conflictes socials. Per això, és necessari rellegir l’obra fallera de Baldoví, redescobrir tots els matisos que el pas del temps ha esborrat, recuperar tota la força d’aquells versos que, amb la sàtira com a arma de batalla, incomodaven els benpensants. Reivindicar la transgressió i acidesa originals del mestre no sols és el millor homenatge que podem fer-li en el 150 aniversari de la seua mort, sinó que també és el millor antídot contra el perillós acomodament en el qual tan sovint cauen les falles i la seua literatura.

Josep Lluís Marín i GarciaAssociació d’Estudis Fallers

Poden contar-se amb els dits d’una mà les nissagues amb quatre o més generacions d’artistes fallers al seu si, com els Roda, els Guillot o els Capella d’Alacant; un nombre testimonial front el major percentatge que ocu-pen les famílies formades per dues generacions artístiques. En un segon cup entre ambdos es posicionen les llars amb tres membres descendets per línia directa d’artistes fallers, pertanyent al mateix cognoms tan reconeguts com Santaelulalia i Lleonart, o tan viscuts i estimats per vosaltres com els Puche Julián, Josep i Marina (si més no, és de justícia no oblidar la figura d’Emilio Puche, germà de Julián i valedor de les falles plantades en Argentina en la seua societat Art-Val junt Vicent Marín Reig en els anys cinquanta).

Enguany, en Bolseria Tros-Alt els tres integrants més reconeixibles de la família Puche són protagonistes d’un fet inèdit fins hui en la història de les Falles: avi, fill i néta amb falla en una mateixa comissió, en un nou en-troncament d’una Puche amb vostra comissió que esdevé en circumstàncies no molt diferents a les de fa quarant-sis anys, amb Julián Puche encarrilant el final de la seua pletòrica carrera consagrat com membre de la Generació d’Or junt Salvador Debón, Juan Huerta i Vicent Luna. Al seu torn, trobem Mari-na prenint-se amb major relaxació la seua dedicació a les falles després de triomfs reeixits en les Seccions Especial, Primera, Tercera i Dotze Infantils.

En aquell 1969, Julián Puche va plantar en Bolse-ria una falla el lema de la qual, vist amb perspectiva, manifesta una primera declaració d’intencions d’àllò que el Mestre pretenia a partir de la dècada següent: repicar La darrera campanada (imatge: Arxiu Falla Bolseria-Tros-Alt). Fugint de la figuració humana cari-caturesca per al volum major de la composició -tant característic de la seua obra-, va decantar-se per reproduir una arquitectura destacada per una magna campana sostinguda per una espadanya mig enderro-cada i per la qual baixaven un seguit de metjastres,

puix la falla dedicava la seua crítica vetlada al fallit transplantament de cor realitzat pel Doctor Cristóbal Martínez-Bordiú, gendre del General Franco, el septembre anterior, sota el llençol genèric de qüestionar tot avanç mèdic de llavors. Va ser recompensada amb el Segon Premi de Falla i el Primer d’Enginy i Gràcia de Secció Segona B.

Marina, els Puche i BolseriaNo hi ha dos sense tres:

L’any següent, en Viatges interplanetaris o Vosté pot anar i tornar trac-tava en les escenes el caos circulatori, les ofertes de viatges per agència i el pas del temps sota el solatge de l’efemèride de l’aplegada a la Lluna -19 de juliol de 1969-, tema d’abast internacional que també van reflexar als seus respectius cadafals fins a nou companys artistes i El Turista Fallero en la seua portada. La falla va obtindre un desangelat Catorze Premi de Secció Segona A en un exercici en el qual Julián Puche va alçar el seu segon Primer Premi de Secció Especial en Convent Jerusalem amb Xoriços. I és que malgrat els veredictes encertats o no dels jurats i la seua intenció de retirar-se, la cam-pana del 69 continuarà tocant a satisfaccions per a nostre gran artista unes temporades més.

En septembre de 1971 va ser elegit Mestre Major del Gremi d’Artistes Fallers, càrrec que exercirà fins 1975; abans però, havia donat l’alternativa al seu fill i mà dreta en el taller Josep Puche (imatge: Arxiu Família Puche), ací en Bosseria-Tossal amb Jo faig l’amor i no la guerra, monument perllongador de les consignes de Maig del 68 i el Festival de Woodstock que va guanyar el Quart Premi de Secció Primera B més l’aprovació dels examinadors per ingressar en el Gremi d’Artistes Fallers. La successora, Per tant de rotllo i tant d’ànec… indigestió, va resoldre’s com una crítica a la insulsa programació de TVE amb un lema premonitori del seu veredicte, puix el jurat la va deixar

estacada sense premi en Primera C -l’únic SP del currículum de Pepe Pu-che- pressumptamet com reprimen-da a unes dures declaracions del seu pare Julián sobre l’Ajuntament i Junta Central Fallera fetes en premsa (Revert i Roig, 2008: 76-77).

Les dues falles presentaven un composició semblant amb no més de quatre escenes disposades en rogle amb set/huit ninots i objectes ornamentals com elements centrals (un canó sent encés per fanàtics del Ku Klux Klan i una tuba sobre pans) coronats per figures d’aus, ressolts sota una paleta armònica, vivaç i neta sense color extridenc ni vernisos oliosos. Tot açò va pas-sar en vespra del gran comiat de Julián Puche de la Secció Especial

. . . /

amb la mítica Naufraguen les tradicions en Na Jordana, Primer Premi, Premi Enginy i Gràcia i Ninot Indultat (1975) i capçalera del catàleg de les Millors Falles de la Història encara trenta-nou anys després de la seua plantà.

Fora de l’èlit per voluntat pròpia, el mí-tic Puche va continuar exhibint la seua mes-tria, enginy i gràcia en la foguera Santa Isabel d’Alacant, Sant Vicent-Periodista Azzati, Bisbe Amigó-Conca i Espartero-Ramón y Cajal, on en 1981 va acomiadar-se de les falles no sense conquerir abans un darrer reconeiximent: el Ni-not Indultat No canvies senda vella per novella, que sense voler-ho es converteix en la darrera mostra material de l’art d’un Mestre que malura-dament faltaria pocs anys després1.

Per la seua part, Josep Puche va fer-se en tres exercicis consecutius amb el Primer Premi de Primera A en Sant Vicent-Periodista Azzati (1973-1975) i va continuar lligat a Bosseria-Tossal esbossant les falles de Luís Vicente Martínez Canuto -deixeble del seu pare- de 1975 a 1978, moment en el qual va efectuar el seu ingrés en Porcelanas Lladró on treballarà fins 2003. Després d’un període de vora déu anys d’absència, Pepe Puche va retornar a les falles en 19932 donant alcanç a la seua consagració en plena maduritat al llarg d’esta dècada amb Primers Premis de Primera A i B en Arxiduc Carles-Xiva, Avinguda Malva-rosa (on també va plantar el seu pare en 1978 i 1979), Vall de Laguar i Quart-Palomar, acompanyats de no pocs doblets amb Enginy i Gràcia més el clímax experimentat amb el Tercer Premi de Falla i Primer d’Enginy i Gràcia Secció Especial i el Ninot Indultat 20053 Amor a quatre potes en Exposició-Misser Mascó; extenent-se la seua creativitat fallera dins del col-lectiu “No T’Espàntex” i en encàrrecs d’escultura pública com els mo-numents a la Concòrdia (1998), als Fallers (2002) o el Premi Borumballa de la Federació de Falles de Primera A (2009) i la il-lustració, com la portada d’El Turista Fallero de 2011.

1Francisco Mesado va immortalitzar Julián Puche en ninot en Peu de la Creu-Plaça en Joan de Vila-rasa (1999), on pertany el seu primer Indult Llaurador valencià (1959). Esta réplica s’exposa en Museu del Gremi d’Artistes Fallers.2Abans va fer la falla de celebració del 9 d’Octubre del Pavelló Comunitat Valenciana de l’Expo’92 de Sevilla.3Seus són també els Indults Astronauta (Infantil 1972) i Fallers del futur (adult 1994).

En eixe ambient d’eclosió de l’art-falla de Josep Puche van desenvolupar-se les habilitats plàstiques de la menuda de les seues tres filles: Marina Puche Faubel, una jove artista a qui el cognom no pesa com tampoc s’ha exigit ser una perllongació de l’estil intrínsenc del seu avi o del seu pare. Perquè just estar treballant des de primer instant sobre una línia dife-rent, li ha valgut tenir identitat pròpia dins dels Puche i aportar en poc marge de temps aire fresc i originalitat a l’estètica de les falles infantils amb aca-bats i textures comuns en el món del grafisme i el textil, però certament no-vedosos en els cadafals contemporanis, en una trajectòria curta però intensa confirmada per l’acceptació total per part del públic tant de la seua marca de detalls “Manitas de plata” -compartida amb la seua germana Carmen- com de les no desapercebudes falletes El món de Daniela (junt Ceballos i Sanabria, Quart-Palomar 2011), Cotó de sucre i Volare (Exposició 2012 i 2013), La xo-colatà (Santa María Micaela-Martí l’Humà 2013) i Circus-tàncies, amb la qual Marina va sumar el seu primer Primer Premi d’Enginy i Gràcia el passat any en Joaquín Costa-Mestre Gozalbo, un preciat palet que ja comparteix lloc amb els no pocs atressorats pels seus predecessors.

Aplega Marina a Bolseria-Tros-Alt, a fer la falleta del 50 Aniversari de Comissió Infantil, amb un avi tan orgullòs d’ella allà on siga com ací el seu pare és el seu major suport en qualsevol “circus-tància” (imatge: Arxiu Iván Esbrí) i nexe d’ambdos generacions com ell mateixa es defineix: “abans era el fill de Julián Puche i ara sóc el pare de Marina”.

No hi dos sense tres: Marina, els Puche i Bosseria.

Iván Esbrí AndrésLlicenciat en Història i membre de l’Associació d’Estudis Fallers

-El Turista Fallero anys 1969-1972, Publicaciones Bayarri.-BORREGO PITARCH, V. (1990): “Julián Puche Ferrandis” dins Antonio Ariño Villarroya dir. Historia de las Fallas, València, Levante-EMV, pàg. 264.HERNÁNDEZ I MARTÍ, G. M. (coor.) (2005): L’indult del foc. Catàleg raonat de la col•lecció de ninots indultats del Museu Faller. Volum III (1982-2004), València, Ajuntament de València pp. 236-251. -REVERT NAVARRO, J. I.; ROIG MARZAL, V. (coord.) (2008): Bolsería-Tros Alt 1858-2008, València, Associació Cultural Falla Bosseria-Tossal, 168 p.-ESBRÍ ANDRÉS, I. (2014): “Mans assaonades, saba nova” dins Hugo Morte et alii coor. Llibret Falla el Mocador 2014, Sagunt, Associació Cultural Falla Penya el Mocador, pp. 225-265. -FERNÁNDEZ PIÑEIRO, C. A.: “Les gustan los Puche en Bolsería” www.distritofallas.com 10/05/2014.

Moments de 2014

Fa 25 anys (1990)Artiste: Miquel Delegido i CabritoLema: “Buf..... Alí” Secció 2ª BPresident: Vicent Roig i MarzalFallera Major: Pilar Atienzar PovedaPoeta Llibret: Donís Martín i AlbizuaPremis: 1º Premi a la Falla. 6º Ingeni i Gracia 7º al Llibret. 1º Sony a la Millor FallaArtiste Infantil: Josep Bartolomé i Navarro.Lema: “Vint-i-cinc aniversari Secció 7ªAPresident Infantil: Jesús Pérez PérezFallera Major Infantil: Marta Llorens GadeaPoeta Llibret Infantil: Josep Izquierdo i Roig i José L. ValeroPremis: 5º Premi a la Falla. 1º Ninot de secció 1º Premi al millor Betlem del sector Banda de Música: “Unión Musical Iris” de Las Pedroñeras

Del fum d´un gran incensari árab apareix el cap del Rey Zayán, que contempla indignat les barbaritats que els cristians han fet en València. Entre les barbaritats de la “Pantera Rosa”, el “Vetges tú” i els estranys proyectes municipals, apareixen els fallers del Tros-Alt netejant el solar que ha deixat l´enderroc de les cases entre el carrer de Calderers i Tossal, deixant net un arc de pedra que diuen es de les murallles arabs, per tal de conservar-ho.

L´antic Rei de la Valencia musulmana que en la Falla podreu vore en el Remat, tira fum en quan contempla la galvana que campeje pels cantons de la ciutat.

Les falleres de la Bolseriacantant d´alegriase´n van a rentar

el terreny que hi ha enfront de la Fallatancat per la vallaque criden solar.

La presentació de les Falleres Majors tingué lloc el 28 de gener al Teatre Talía. En la primera part actuà el Grup de ball de la Comissió, donat pas a la presentació de la Fallera Major Infantil. El Quadre Artístic de la Comissió representà el sainet “En bon lío m´he ficat” original de Vicent Broseta. Al remat es feu la presentació de la Fallera Major, amb la presencia de la Fallera Major de València i la seua Cort d´Honor. Es va cel-lebrar també el 25 aniversari de la fundació de la Comissió Infantil, en un acte al Teatre Talía el dia 4 de març asistint les 25 Falleres Majors de la Falla Infantil. El Quadre Artístic de la Comissió va posar en escena l´obra original de Donis Martín Albizua “Ja son vint i cinc anys”.

Fa 50 anys (1965)Artiste: Ramón Iranzo i Ruiz

Lema: “Pirateries.... comercials” Secció 3ª A

President: José Antonio Gracia i Lamo

Fallera Major: Mari Carmen Gorris i Sanz (De la Cort d´Honor

de la Fallera Major de València en 1966)

Poeta Llibret: Jesús Alvárez i Aparicio

Premis: 25º Premi a la Falla. Accèsit al llibret

Subcampió de Carreres de Galgos en Pista

Banda de Música: “Unión Musical Iris” de Las Pedroñeras

Pirateries, va ser el Lema de la falla de 1965. Un vaixell pirata navegaba dalt d´una ona i en les escenes de baix criticaba les “pirateries” que es feien en els comerços, barraques de bany a la platja i sobre tot en l´estraperlo del tabac. En eixe any es concedí a la Comissió el « Bunyol d´Or col-lectiu »en un acte cel-lebrat al Saló de Festes de l´Ajuntament. En els campionats fallers de galgos en pista organitzats per la J.C.F. la Comissió va ser Subcampiona. Despres de varios intents de vendre loteria per el sistema de reembossament, enguany la Comissió va comesar a fer un arxiu de clients de tota Espanya, en especial de les Illes Canaries.

Caballers, la Falla és esta:Col-locat sobre la crestad´una gran ona de plata

com un gallardet de festa....s´engalla una nau pirata.

El buc pirata navegacom pel mar de les Antilles,

¡ No el compre qui no el conega !L´afany de robar l´encegai és l´amo d´aquelles illes.

Fa 75 anys (1940)

Artiste: Don Fernando Guillot

Lema: “Las Artes, l´Agricultura

de nuestra Valencia”

President: Josep María i Martínez

Poeta Llibret: Jaume Ferrer i Vercher

Premis: 4º Premi de “Lo Rat Penat”

al Llibret

14º Premi al grup de la

Cabalgada del Ninot.

“Valencia es primera figura

De la nació per les arts,

La Industria i l´agricultura.”

Acabada la Guerra Civil,

els veïns torner a manpendre la

costum de plantar falles, i planten

al Tossal una de les falles mes

grans d´aquella época. Falla en dos

remats i molt ben feta, segons dia

la prensa. La falla de 1940 vista desde el carrer de la Bolseria

Dissabte, 30 de gener de 2015.- A les 18,00 hores, al Col-legi “CAXTON COLLEGE”, Presentació de les nos-tres Falleres Majors de 2015.Divendres, 13 de febrer de 2015.- A les 18,00 hores.- Al saló d´actes del INSTITUT FRANÇAIS, Conmemoració del 50 aniversari de la plantà de la primera falla infantil.Dissabte, 14 de febrer de 2015.- A partir de les 12,00 hores, al nostre Casal. FESTIVAL DE LA TAPA.Dissabte, 21 de febrer de 2015.- A les 10,30 hores.- Visita al Taller de CARLOS BORRAS i MARINA PUCHE, per vore i conéixer com va la construcció de les nostres falles d´enguany. A les 22,00 hores.- Al restaurant de l´Ateneu Mercantil, “SOPAR DE GALA” Impossant-se les recompenses als fallers i falleres concedides per la Comissió i de la Junta Central Fallera.Diumenge, 22 de febrer de 2015.- A les 18,00 hores, concentració al nostre Casal per asistir a l´acte de la Crida a les Torres dels Serrans.Dissabte, 28 de febrer de 2015.- Sopar oferit a la nostra Comissió per la Fallera Major Infantil OFELIA MARIA PASCUAL GARCIA.Dissabte, 7 de març de 2015.- A les 18,00 hores.- Al nostre Casal, verenar oferit a la Comissió Infantil per el seu President ROQUE GARCIA SILLA.Divendres, 6 de març de 2015.- A les 10,00 hores.- Al nostre Casal Sopar de Germanor i llectura dels Llibrets de la les falles d´enguany.Dissabte, 7 de març de 2015.- A les 10,00 hores.- Clásica “Arreplegà” per la Barriada. A les 22,00 hores. Al nostre Casal, sopar oferit per la nostra Fallera Major, MARIA CRISTINA MARTINEZ CUENCA.

Programa de Festes

Diumenge, 8 de març de 2015.- A les 12,00 hores. Al Nostre Casal, nomenament dels Fallers d´Honor de 2015, iniciant l´acte el Grup de Ball de “LO RAT PENAT”.Divendres, 13 de març de 2015.- A les 21,00 hores.- Sopar de germanor al nostre Casal. A les 22,30 hores.- Visita a les Falles de Especial en autobús de la EMT.Dissabte, 14 de març de 2015.- A les 19,00 hores.- Concentració de la Comissió Infantil al nostre Casal per replegar el Ninot Infantil de l´Exposició. A les 21,30 hores.- Sopar de la plantá infantil. Acabant-se el sopar s´imposaran les recompenses als fallers i falleres infantils.A les 23,00 hores.- Plantá de la Falla Infantil.Diumenge, 15 de març de 2015.- A les 8,00 hores.- Visita del Jurat qualificador de les falles infantils. A les 14,00 hores. Al nostre Casal. Dinar Temátic “MADE IN LA PE-CHINA” Tots vestits de Xinos. A les 19,30 hores.- Concentració de la Comissió al nostre Casal, per replegar el ninot de l´Exposició. A les 21,00 hores.- Tradicional “SOPAR DE LA PLANTÀ”. A les 00,00 hores.- PLANTÁ DE LA FALLA.Dilluns, 16 de març de 2015.- A les 8,00 hores.- Visita del Jurat qualificador de les falles. A les 17,00 hores.- Concentració de la Comissió Infantil per anar a l´Ajuntament a replegar el premi a la Falla. A les 22,00 hores.- Sopar de germanor al nostre Casal.Dimarts, 17 de març de 2015.- A les 8,00 hores.- Despertà. A les 11,00 hores.- Concentració de la Comissió per anar a l´Ajuntament a replegar el premi a la falla. A les 14,00 hores.- Concentració al nostre Casal de tota la Comissió per asisitir a L´OFRENA DE FLORS A LA MARE DE DEU DELS DESEMPARATS. A les 22,00 hores.- Al nostre Casal, Sopar de Germanor.

Dimecres, 18 de març, de 2015.-

A les 8 hores.- Despertà

A les 11,00 hores.- Ofrena de Flors al Patriarca Sant Josep oferida per les

falles del Sector “PILAR SANT FRANCESC” a l´imatge del Gremi de Fusters traslladada

a les Escoles Pies.

A les 13,00 hores.- .-“DANSÀ POPULAR” Al carrer de la Bolseria.

Encapsalada per el GRUP I ESCOLA DE DANSES DE LO RAT PENAT.

A les 22,00 hores.- Sopar de Germanor al nostre Casal.

Dijous, 19 de març de 2015.- FESTIVITAT DE SANT JOSEP

A les 8,00 hores.- Ultima Despertà.

A les 12.00.- En l´Església de la Companyia, Missa en Llaor de SanT Josep.

Acabada la Missa les nostres Falleres Majors, faran ofrena de flors a Sant Josep. Tot

seguit es traslladarem a la Plaça de Sant Bertomeu, per oferir una corona de llorer al

nostre primer poeta EN JOSEP BERNAT i BALDOVÍ, en la placa instal-lada en la casa

que va viure i va morir, conmemorant el 157 aniversari de la nostra falla i llibret.

A les 15,00 hores.- Dinar de Germanor al nostre Casal.

A les 19,00 hores.- Festival Infantil.

A les 21,00 hores.- Desfilada de la Comissió per els carrers de la Barriada.

A les 22,00 hores.- Cremà de la Falla Infantil.

A les 00,00 hores.- Cremà de la Falla. Posant fí a les festes falleres de

2015.

NOTA.- Els horaris dels actes oficials definitius estarán exposats al tauló d´anuncis

del nostre Casal.