llibres: “el joven sin alma. novela romÁntica
TRANSCRIPT
L’ÚLTIMA
pàgina 20 la veu de BenicarlóLLIBRES: “EL JOVEN SIN ALMA. NOVELA ROMÁNTICA. ”
S'ha acabat la temporada de ciclocròs a Espanyaamb la celebració del Campionat d'Espanya a lalocalitat guipuscoana de Legazpia. El ciclista delClub Ciclista Deportes Balaguer de Benicarló JoséJulián Balaguer, va participar en la categoria màster50 B, en la primera prova del matí del dissabte, ambuna temperatura freda.
Circuit amb molts desnivells que amb l'enduriment delfang, per no ploure el dia anterior, va provocar que esfera molt apegalós i s'haguera de córrer molt a peu, idamunt amb el fang enganxat a la bici augmentant elpes que portar a coll. José Julián es va classificar enonzena posició, ja que va trencar la patilla del canvi enla segona volta i va perdre les seues possibilitats depujar al podi, encara que va aconseguir acabar la prova.
UNA AVARIA VA TALLAR LES ASPIRACIONS DE BALAGUER
EN EL CAMPIONAT D'ESPANYA DE CICLOCRÒS
text BENICARLÓ AL DIA fotos CC DEPORTES BALAGUER
Diumenge 14, de matí es va disputar la primeraronda de la Lliga Catalana 2018, en la qual el clubbenicarlando presenta dos equips.
El Riu Sénia Benicarló A va viatjar a Salou, per aenfrontar-se a l'Escola Escacs Salou C, amb un resultatfinal de 5-1 a favor de l'equip benicarlando.
L'equip va estar format per Jorge Gutiérrez "Chapu",Agustín Llorach, Enoc Altabás, Pedro García, SoniaReinaldos i Óscar González.
El Riu Sénia Benicarló B es va enfrontar a casa al'Amposta D, amb un resultat final de 0-4 en contra del'equip benicarlando. Malgrat l'engruixat resultat algunespartides van ser bastant igualades.
El Riu Sénia Benicarló B el van formar Roberto Tipán,Juan Cabezos, Joan de Gustín i Jhostin Sánchez
La setmana vinent el Riu Sènia Benicarló A viatjarà aGandesa, mentre que el Riu Sénia Benicarló jugarà acasa davant l'Amposta D.
ESCACS:EL RIU SÈNIA BENICARLÓ VA COMENÇAR LA LLIGA CATALANA
text BENICARLÓ AL DIA fotos CA BENICARLÓ
EDITORIAL
pàgina 2 la veu de Benicarló
ESPORTS
la veu de Benicarló pàgina 19
De coca en coca i tiro per la carxofa
Certament, el nostre poble, Benicarló, no deixade sorprendre'ns. Segurament estem fets d'unapasta especial que fa que ací un dia ens foten unacoca al cap i a l'altre ho celebrem amb unacarxofa. Deu ser la nostra idiosincràsia com apoble. Ho diem perquè en comptes de flagel·lar-nos, que ens sembla molt bé que no ho féssemates que no tenim costums sadomasoquistes nireligioses exacerbades, anem de festa en festa,més amples que amples, passant el temps mirantde reüll que els problemes no ens espatllen laprogramació.
Dit açò, sorprenent o no, ja tenim ací, agafadets dela maneta la Festa de Sant Antoni i la de la Carxofa,que enguany fa 25 anys, per a gaudi de tota la gent.Repartiment de coques a dojo, cavalls i carrosguarnits que fan molt de goig, i lloes, moltes lloes, talvolta amb un tarannà no massa local, i lloeros, si enspermeteu l'expressió amb un regust excessiu ad'altres anteriors que, tal volta, li lleva frescor tant a lalloa com al lloero. De tota manera no hem de perdrede vista que allò important és el fet de mantindre lesnostres tradicions, i això, sobretot, per a la Confraria,i també per a Benicarló, segur que paga la pena.
I d'una festa amb tradició a una culinària que, tot i
no tenir aqueix substrat, ha sabut fer-se un lloc en elcalendari, perquè no dir-ho també, fester benicarlando(quan ens agrada la festa!). Dit i fet, 25 anys de Festade la Carxofa han donat per a molt, han aposentat a lanostra hortalissa per excel·lència, la carxofa, com unproducte estrella, al qual no li fa falta cap additiuartificial per gaudir-la plenament. Amb aquesta festa,almenys per a nosaltres, s'ha ficat en valor el fet de lacol·laboració de totes les parts que conformenaquesta festa, en favor d'un objectiu comú, al qual,tots els benicarlandos ens hem abocat. El fet de saberdeixar fora les diferències ha donat els fruits que araestem replegant.
Entre la tradició i la innovació, si sabem treballar-ho, Benicarló té un futur encara per llaurar-se.Enhorabona a tots!
EDITORIAL
1117la veu de Benicarló
DES DEL 18
D’AGOST DE 1995
EditaAssociació Cultural la Feram de Benicarló
C/ Sant Francesc, 95Casal Municipal
12.580 Benicarló FAX: [email protected]
Dir. Hon.: CRISTINA GARCIA
Consell de Redacció:NATALIA SANZ, FRANCESC DEL
CASTILLO, TONYO FIBLA,JOAN GREGORI, JOSEP M. SANABDON i RODOLFO SERRANO
Amb el suport
Administració, subscripcions
© COPISTERIA GRÈVOL
Dipòsit legal/ CS-193-2004
Imprimeix/ GRÈVOL, Sant Blai, 2
12580 Benicarló Tel. 964 475698
Col·laboradors: PERE BAUSÀ, JOAN HERAS, XAVIER BURRIEL, NATALIA SANZ, CARLES LLUCH,
RAMON PARÍS, JOSEP V. TAUS, TOLITO, JORDI MAURA,JESÚS MAESTRO, G. SEGARRA, VICENT FERRER,
J.M. SANABDÓN, DR. CLIMENT, ROBESPIERREI EL SAMARUC
La Veu respecta la llibertatd’expressió. La responsabilitat de lesopinions és de qui signa l’escrit. La Veues reserva el dret d’acurçar els textosque sobrepassen les 20 línies. Elsarticles hauran d’anar signats amb nom,adreça i número de DNI, encara quepodran aparèixer amb pseudònim.
COL·LABORA: Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana
Dissabte 13 de Gener, a la piscina municipal deCastelló va tindre lloc el campionat autonòmic dellarga distància.
El nedador David García, de 15 anys, va representaral Club Natació Benicarló. Va disputar la prova dels3000 metres, en la categoria Júnior 1. Era el primer copque David s’enfrontava en una competició de piscina auna prova de 3000 metres. El resultat va ser moltsatisfactori, fent un bon temps de 36.00.15 M, que els vadeixar molt contents, a ell i a la seua entrenadora,Miryam Martínez, que veuen els fruits del treballconstant durant els entrenaments diaris.
TROFEU ALBACORA CASTELLÓ
Diumenge 14 de gener a la piscina Castàlia deCastelló es va disputar la segona edició del trofeuAlbacora, per a les categories benjamí i aleví.
En el format d’aquest trofeu, es naden tots els estils,en proves de 50 metres. El CNB, dirigit per LuciaVicente i Carla Cornelles, va presentar un equip formatper 34 nedadors: Ana Drago, Paula Ruiz, Noa Pereira,
Alicia Harris, Paula Alcaraz, Alba Rodríguez, MaitaneLacalle, Sara Martín, Noemí Verge, Maria Verge, HenarÀvila, Llum Segarra, Joana Bel, Daniela Valdearcos,Ainhoa Baró, Julia Roca, Paula Nutu, Bianca Ralea,Alejandra Oroian, Yusra Laalioui, Adam Ortiz, DinoButtice, Jesús Martín, Alejandro Rodríguez, AlejandroSastre, Joan Verge, Yeray Ibáñez, Adrián Jiménez,Álvaro Fernández, Houssain Fertil, David Balaguer,Òscar Balaguer, Bruno Moliner i Mario Bodescu.
En aquesta competició, la junta directiva va decidirtornar a fer servir un autobús per al desplaçament, ambla finalitat de fer equip i d’incrementar la seguretat, donatl’important nombre de nedadors implicats i que lacompetició era a Castelló.
Així, per a molts dels nedadors va ser una nova idivertida experiència desplaçar-se amb l’autobús del’equip, tots junts, per anar a una competició.
Esportivament, va destacar especialment el resultatd’Henar Ávila, que va aconseguir el bronze de categoriaaleví, als 50 lliures.
NATACIÓ:CAMPIONAT AUTONÒMIC DE LLARGA DISTÀNCIA A CASTELLÓ
text i foto CNB
ESPORTS LA 3
pàgina 18 la veu de Benicarló la veu de Benicarló pàgina 3
Carxofa: els tafaners ens han demanat si podíem donar-li-la a l'alcaldessa, com a última(o primera) responsable de solucionar problemes com els de la vorera apanyada. Es veu quehavien fet una promesa i la volen acomplir. Tot i que el que ha fet és la seua faena, per aixòli paguen, realment no hauria de tenir reconeixement, però vist que és bo per el veïnat(estalvia morrades i entropessons), i sense que servisca de precedent, els hi fem cas i ací lidonem la nostra carxofa virtual, justament en temps de l'ídem. Bons vents!
Panissola: en el mes de la festa de la carxofa, no queda massa bé que les panissolescampen pel seti este municipal, que es diu Benicarló, com Pedro por su casa, però ni hatantes que, de vegades, se'ns fa difícil destriar on ficar-la. Així que aquesta setmana enfarem una de general per a tots els comportaments incívics, i òbviament als qui els realitzen,que no en són pocs, que hem vist, veiem, i veure'm. No anem ací a descriure'ls, només calrellegir Veus passades i en tindreu un cabàs, però cal no oblidar-los pel mal que fan. Araarriben dies de festa i aquesta mena d'incívics proliferaran com les mateixes panissoles.Començat l'any farem acte constricció i engegarem el ventilador del repartiment. Bons vents!
CARXOFA i PANISSOLA
CONTACTA AMB “LA VEU DE BENICARLÓ”twitter: @Elstafaners mail:[email protected]
Jornada d'alts i baixos per al Club BàsquetBenicarló amb alguns resultats poc positius,juntament amb uns resultats contundents coml'aconseguit pel primer equip del club.
Primera Divisió nacional C.B. Benicarló 86, Montcada 50Era un partit de risc per diversos motius: el partit
d'anada va ser molt disputat a Montcada, per les baixesque tenim en el joc interior i per ser la tornada del'aturada Nadalenca. El Montcada està a la part baixa dela classificació, però moltes derrotes s'han produït perpocs punts. Amb tot, no es podia començar relaxats.
Era important eixir forts en defensa per a no deixarque pogueren aconseguir tirs còmodes a l'inici del partit,que en cas d'anotar-los, l'equip es vindria a dalt idesprés no seria fàcil recuperar-se. Es va aconseguirl'objectiu amb una bona defensa, però a més amb bonjoc ofensiu aconseguint finalitzacions còmodes i tirsalliberats, amb percentatge alts, arribant al final períodeamb un 26-9.
El partit semblava encarrilat, però el Montcada nobaixava els braços i cada vegada que se cedia un tir, hoaprofitaven i anotaven, no permetent trencar el partit.
Va ser en el tercer període on es va recuperar laintensitat defensiva, la circulació de pilota i com aconseqüència l'encert en el tir. Parcial de 27-7 (69-31).En l'últim període es va mantenir el ritme, encara quebaix una mica l'encert i com és normal la defensa,parcial igualat (17-19) per a un resultat final de 86-50.
Victòria important després de l'aturada nadalencaque els permet mantenir-se en les primeres places i enspermet somiar amb la possibilitat de poder lluitar perentrar en les quatre primeres places que ens donarien,almenys, la tranquil·litat de mantenir-nos en la categoria.
Aquest diumenge una altra vegada a Benicarló contrael l'Alcora, equip històric i ben treballat i que aquestasetmana va perdre només d'un punt contra el TAUCastelló, que ha sigut l'únic equip que ha aconseguitguanyar aquesta temporada a Benicarló. Caldrà estarcentrats i intensos per a no tenir sorpreses. Serà a les17.30 hores en Pavelló Poliesportiu.
Sènior preferent
I.B. Vila-real B 86, C.B. Benicarló B 70 Partit molt seriós el realitzat pels nostres jugadors.
Durant tot el partit van estar lluitant per a aconseguir lavictòria, arribant en la tercera cambra a guanyar de 10,però va anar en l'última cambra quan va haver-hi unbaixó de joc i l'equip rival ho aprofite per a distanciar-sedel marcador i guanyar el partit. Gran partit malgratjugar amb quatre baixes i contra el líder de la lliga.Destacar l'aportació del junior Reda. Factors en positiul'encert de tirs de tres i de tirs lliure i en negatiu la faltade rebot. Un partit molt seriós que ens ha d'ajudar per arectificar els petits errors i aconseguir més victòries.
Junior preferentNou Básquet Paterna A 83, C.B. Benicarló 73
Partit que es preveia complicat per la qualitat del rival.El mateix va estar sempre en mans locals ambdiferències que no superaven els deu punts però lasuperioritat física dels valencians els feia manar en elrebot i dificultava el joc benicarlando. Partit molt completd'un equip que va comptar amb l'ajuda de diversoscadets que no van desentonar en absolut. Amb aquestaderrota es compliquen les opcions de jugar la fased'ascens i caldrà esperar a tercers resultats per a veuresi hi ha possibilitats quedant tercers.
Aleví 1ª zonalJovens L'Eliana Blanc 61, C.B. Benicarló B 89Primer partit de la segona fase de la competició a
Eliana, caracteritzat pels bons atacs dels dos equips, iaixí es reflecteix en l'engruixat marcador (amb moltspunts per part dels dos equips).
Des del primer quart de joc es van obtenir bonsavantatges en el marcador gràcies a l'encert en el tirexterior i als contraatacs ràpids de l'equip benicarlando.Pràcticament, es va basar en un intercanvi de cistellesque va acabar afavorint al Benicarló.
En la pròxima jornada descans, i en la següentdavant els nostres veïns de Vinaròs, un dels equips que,segurament, siga dels més forts de la categoria.
Pre BenjaminsDiumenge passat els Pre Benjamins han pogut gaudir
d'una jornada de bàsquet a Ulldecona.
BÀSQUET: L'EQUIP DE PRIMERA DIVISIÓ GUANYA I ÉS TERCER
text BENICARLÓ AL DIA fotos: CB BENICARLÓ
pàgina 4 la veu de Benicarló la veu de Benicarló pàgina 17
EL TEMA ESPORTS
La festa de Sant Antoni a Benicarló haconsolidat les seues arrels gràcies a la seuaconfraria. Onze entusiastes matrimonis conformenl'elenc que treballa tot l'any perquè la tradició noes perda a la ciutat, com fa unes dècades va estara punt de succeir. Tradicionalment, la festal'organitzen els llauradors però avui dia laconfraria ha obert les seues portes i estàconformada per persones arribades des dediferents sectors. El consiliari de la confraria,figura important dins de la festa, és el rector deSant Bartomeu, un càrrec que des de fa nou anysocupa Mossén Carlos García Talamante. Tots elsanys la confraria es renova en dos matrimonis, pera garantir la frescor de la festa. Els actes méscaracterístics s'inicien amb l'elaboració de lescoquetes, l'element gastronòmic de la festa. Estracta d'un pastís sec entre els ingredients del quales troba la farina, el sucre i una mescla deaiguardent i anís. En el cas de les que elabora laconfraria, la tradició assenyala que se'ls afegeix uningredient secret que les fa diferents a la resta.Majorales i simpatitzants es reuneixen a l'inici del'any en un conegut forn de la ciutat per elaborarles pastes, que s'acumulen en caixes per a deixar-les reposar.
Dies després, la festa s'obri al poble i en un local esdonen cita centenars de mans que, de forma pacient,emboliquen les coquetes en el paper de seda blancque les protegirà dels colps que patiran. És el momenttambé de beneir-les. Enguany, s'han elaborat més decent vint mil. La festa dóna en aqueix moment un pasmés i reuneix en una nau als cavallistes que formaranpart de la cavalcada que commemora la festivitat delsant. És hora de sortejar l'ordre en què desfilaran pelscarrers de Benicarló. També es procedeix a vestir eldimoni, la figura que es cremarà en la vespra de lafesta gran sobre la monumental foguera.
EL DIA DE LA FOGUERA. DE LA FESTA, LAVESPRA
La jornada va començar la vespra de la festa moltràpid per als majorals de la festa de Sant Antoni deBenicarló. A primera hora les majorales es van donarcita a la plaça de Sant Bartomeu, per a començar adecorar l'altar de campanya que servirà per a presidirels actes grans de la festa, durant la seua jornada.Mentre, els majorals havien amuntegat la llenya per aconformar la foguera on, a la vesprada, es cremava aldimoni temptador del sant. Ja a la vesprada, arrancades de la casa del president, a la partida de Sanadorlí,la majestuosa cavalcada. Obrint el festeig, lestradicionals grupes compostes per xiquets portant les
SANT ANTONI DEL PORQUET
textREDACCIÓ
Ara, a la Margot i a mi, ens ha pegat per anar a tot allòque es fa i desfà al nostre poble. Però no es pensen,pacients lectors d’aquesta magnífica secció, que a partitd’ara tot serà parlar de les nostres sortides nocturnes idiürnes. No. Poden seguir llegint perquè això nostre vasempre lligat a la festa i tot té un motiu fester i econòmic.Hem tingut un cap de setmana ple d’activitats de tottipus de les quals només els contaré una part. L’última,lo partit del diumenge, contra el tercer classificat, i quevam perdre després d’un altre magnífic partit delsnostres. Tot i que els del poble del qual es diu que laclaven fonda, tenen una plantilla plena de mercenarisdel futbol, amb lo clar objectiu de pujar a la terceradivisió, els nostres van plantar cara. La primera part vaser totalment nostra, només ens va faltar definir alsúltims metres. Ells no van fer res, només dedicar-se aespecular. Fan valer la seua veterania per a mantenirels partits al ritme que els convé, i en un contracopmarcar lo seu golet, mantenir lo resultat i cap a casa.Això és el que va passar, ni més ni menys. Novamentels nostres van mostrar la seua millor cara, correntsense defallir, buscant i lluitant totes les pilotes. Per aixòno se’ls pot posar cap però. Com no podia ser d’unaaltra manera, els d’Onda (ben poquets a l’equip), ensvan marcar un gol de penal faltant deu minuts peracabar el partit, tres puntets i cap a casa. Mínim esforç,màxim rendiment.
Ara torno al divendres. Com no podia ser d’una altramanera, divendres per la nit vaig acompanyar la Margota fer una volta pel poble. “Negosio no gueñido condivegsión”, que va dir ella després de sopar. Vam anara una coneguda zona de marxa i, mentre jo anavaengolint glops de begudes espirituoses, ella anava fentcalaix. Aquesta novia meua té una gràcia especial per afer creure a tothom que se l’ha lligat. A més a més tantli fa carn que peix. Al contrari que la resta de parelles,ella es fa càrrec de totes les meues despeses. Quanens n’anàvem cap a casa, em va dir “yo entegag quemaniana tempgano fiesta de fallegos, y fallegos muchovisiosos”. A les set i mitja del matí de dissabte ja vasonar lo primer coet. Mentre jo, ajupit al llit, somniavaque aquest coet era el senyal per a que un gran núvolple de merda començarà a repartir lo seu carregamententre tots els que anaven a participar en la primeradespertà de l’any, em va semblar sentir a la Margot queem deia “yo salig, negosio de fallegos llamag”. I mentrejo sentia com es tancava la porta de casa, seguia amblo meu somni i lo meu subconscient em feia vore quecada masclet que tiraven els falleros era un esclat defemta que esquitxava tots i cadascun d’ells. I que quanfeien aturar els cotxes perquè havien de passar ells,dels tubs d’escapament en lloc de fum sortien rajosd’una substància de color marró i olor penetrant quepujava i pujava i després queia damunt de la comitiva,
que ho celebrava amb gran joia tot cantant “merda,merda!!” com quan a festes els de les penyes diuen“aigua, aigua!!”. Tot plegat una barreja onírica iescatològica que em va fer passar una bona estona deldissabte pel matí. Quan al voltant de la una la Margotem va despertar, em va ensenyar tot el que portava a labossa de Luivuitón que havia comprat al topmanta. “Hoyig a comeg guestaugán. Yo pagag que fallegos seggenegosos i sabeg aggadeseg buen segvisio”. Clar,quan vaig sortir a carrer em vaig sorprendre de veureels carrers tan nets, i llavors va ser quan vaig pensarque allò només havia estat un somni.
Potser els lectors que hagen arribat fins ací estiguinuna mica empipats per la poca informació del partit queels he ofert. Sobretot tenint en compte que la setmanapassada a la crònica de la jornada només vaig parlar defutbol, de dades estadístiques i de pura informació. Totté un rerefons. Vull fer igual que Florentino amb Zidane.Vull forçar al senyor director gerent d’aquesta granpublicació per a que es farte de la meua manca deformalitat i em deixe marxar. Vull canviar de vida, vullser una ànima lliure, viatjar pel món amb bicicleta,menjar del que em done la bona gent que em trobaré idormir allà on hi haja un modest jupó. En el pitjor delscasos, la volta del cel, amb els seus infinits estels,sempre serà el meu acompanyat nocturn. Si ho volenmés clar, estimats lectors, he arribat a la conclusió deque no vull treballar, no vull treballar i no vull treballar.Estic predestinat a no pegar ni xapa, viure de l’aire i serun membre més de la naturalesa.
La setmana que ve, més.
DERROTA IMMERESCUDA
text VICENT T. PERIS
pàgina 16 la veu de Benicarló la veu de Benicarló pàgina 5
OPINIÓ EL TEMA
banderoles de la festa. Darrere, el carro amb la imatgedel sant i els carros amb les reates de cavalleries. ABenicarló, és tradicional compondre llargues fileres decavalls que estiren dels carros engalanats amb baladre.Sobre ells, els simpatitzants de la festa recorren la ciutaten un ambient de festa. Les cavalleries segueixenl'ordre establit en el sorteig realitzat dies abans.
La cavalcada es tancava amb el Carro del Dimoni, eldels Majorals i el de la música, que interpreta partituresamb unes cançons molt reconegudes. En arribar a laplaça de sant Bartomeu, la dama de la confrarias'encarregava d'encendre la monumental foguera allíinstal·lada, sobre la qual penja la imatge que representaal dimoni que va temptar al sant en el desert. El focusd'atenció es traslladava més tard a l'ajuntament, desd'on es van recitar les primeres lloes. Com és habitual,els loeros van fer mossa en els aspectes més sagnantsde l'actualitat, com l'ús del català en el municipi propiciatper la regidoria de Cultura o alguns temes urbanísticsde candent actualitat. El públic va acollir amb gransaplaudiments els versos satírics. En finalitzar, una plujade coquetes va caure sobre els assistents, llançadesdes de la balconada de l'ajuntament per les majorales.La cavalcada va recórrer diferents punts de la localitatrepartint lloes i coquetes per tots els racons del municipi.Al dia següent se celebrava la festa del sant, amb latradicional missa, benedicció dels animals i segonacavalcada de carros i cavalls.
LA FESTA
Com s'ha dit, Benicarló va celebrar la festivitat deSant Antoni Abad amb els tradicionals actes religiosos.Al matí, s'oficiava la missa en honor al sant en laparròquia de Sant Bartomeu. A continuació, en l'altar decampanya instal·lat en la plaça del mateix nom, esprocedia a la benedicció dels animals, que vanconformar tot un zoo. I és que als habituals gossos, gatsi cavalls, s'unien mascotes de tot tipus d'espècies:fardatxos, conills, lloros i animals tropicals, que vananimar la benedicció enguany. A tots ells, després de labenedicció, se'ls va lliurar una estampa amb la imatgedel sant i una coqueta, símbol gastronòmic de la festa.Ja a la vesprada la cavalcada de cavalls i carros tornavaa recórrer els carrers de la ciutat repartint coquetes iversos pel municipi.
ve de la pàgina anterior
Reconec que darrerament no deixen desorprendre'm. Ha tornat Marc Antoni Adell, veig queté continuïtat la pàgina de «Fa 45 anys...» i que finsi tot s'hi ha incorporat Sofia Urc, nueva en estaplasa i que promet. He buscat al diccionari quèsignificava el cognom aquest i segons el DIEC2 voldir «Tarannà altiu, arrogant», però jo també pensoque igual és un joc de paraules i Urc al revés es lligCru, que és ben bé com ho tenim tots. Veig que sí,que aquesta senyora va al moll de l'os i -no està bédir-ho- fes-te compte que m'haja llegit elpensament; jo també estic tip de tanta melmelada itanta confitura nadalenca, de la «falsa felicitat deplàstic».
Ja li vaig dir que Patrici Gil tindria en mi un lector fidelcada setmana. Feia anys que a La Veu no hi havia uneslloes de sant Antoni tan ben arrodonides. Tenen elpuntet de mala bava i la gràcia necessàries com perquèningú se senta agredit però sí al·ludit i són, per tant, debon llegir.
El tema de la setmana el dediquen a la RàdioMunicipal. Molt bé per l'equip de govern i, suposo, quemolt bé també pel regidor corresponent, que igual és lomalèfic Barberà. A saber Déu si no deu voler convertirla nostra emissora en un altaveu pancatalanista quecride la població al tumult i la sedició; estic tranquil peròen aquest aspecte perquè sé que la valencianíssimaMaria Jovaní vetllarà pels meus interessos i no hoconsentirà de cap de les maneres. Necessitem mitjansde comunicació que parlen de les nostres coses mésproperes, palpables, de la gent amb qui podem trobar-nos pel carrer i en què Benicarló siga protagonista. Isobretot, sobretot, en valencià. Avant les atxes.
Encara ric ara amb l'article de J. Guillem. Mire, m'haconvençut. Que es queden els vinarossencs amb l'EOI,que se la paguen ells. Nosaltres amb el traductor deGoogle anem que xutem i encara ens en sobra. Quinadèria els ha agarrat a tots per aprendre idiomes; enconec que no saben ni parlar valencià i volen aprendrequalsevol cosa exòtica com ara anglés o alemany. Ambla cartera plena es va a tot arreu i amb la butxaca buida,a molts idiomes que sàpigues, a patir. Quan es parla dellengües sempre em ve al pensament aquella pissarraescrita amb clarió que Manolo el Xurrero tenia al seuxiringuito del Morrongo: «Aquí se habla francés porseñas». Doncs això. No em penso matricular a res.Aproximadament sé valencià i com deia el poeta, «nonecessite més».
És una llàstima la pàgina de l'hemeroteca del«Benicarló actual»; no es veu bé. Ara, paga la penadeixar-s'hi una mica els ulls. La prosa florida de JoséPalanques no ha trobat encara un substitut digne en elperiodisme local. I els eslògans publicitaris del gimnàsque s'hi anuncia evoquen aquells que apareixien al«Blanco y negro» i que explicaven les virtuts del'ungüent de l'home del bigot.
Moltes carxofes. No hi ha ningú que faça alguna cosamal feta ací en este poble? Panissoles? Als propietarisdels gossos que han convertit el seti que hi ha entrel'avinguda Méndez Núñez i la plaça de Mossén Tomásen un veritable cacacan. Marranos. Una altra als fallers(una minoria que no represente el col·lectiu, ja ho sé)que fan cara de satisfacció quan un coet fa saltarl'alarma d'un cotxe. Incívics. Una altra per al governmunicipal que passen els anys i tots veiem comcontinua la via de servei que va des del camí Mallols alcamí Convent sense poder-se utilitzar. I així, escapça idona.
Ja ha passat sant Antoni, però...
En esta me despedixode la sinyora Garcia, que ja sé que ella no em llig, ni em llig ella, ni sa tia.
Senyora Garcia:Això és el que vaig saber llegir en l’anterior número de la seua revista...
text EL LECTOR
pàgina 6 la veu de Benicarló la veu de Benicarló pàgina 15
LOCAL OPINIÓ
Tret d'eixida a la 25a Festa de la Carxofa deBenicarló. Les propostes gastronòmiques delsbars i restaurants de la ciutat van presentar dijouspassat els pinxos amb els que arranca la Ruta delPinxo de la Carxofa que durant 15 dies inundaranels més de trenta establiments participants.
Els germans xicotets de les grans mostres culinàriesvan ser presentats en societat en una magnaDemostració Gastronòmica de Pinxos de la Carxofaque van inundar de sabor i creativitat el carrer de SantJoan. Tota una aposta decidida per traure al carrer lespropostes de la BBC (associació de bars i cafeteriesde Benicarló), que des de fa onze anys fan de telonersde la festa. El regidor d'Agricultura, Domingo Roca, vaassegurar que «suposa un reconeixement al treball i ladedicació de tota la gent de Benicarló».
I és que les propostes d'enguany embolcallen elproducte reina de l'horta benicarlanda i el transportena la més alta esfera de la gastronomia contemporània.Combinacions que antany podien pensar-se com aimpossibles, mariden gràcies al bon fer de l'associacióen perfecta harmonia. Tot, és clar, amb la base delprotagonisme absolut de la carxofa de Benicarló,
elevada al màxim exponent de la creativitat. Així,l'extensa oferta que ofereixen els bars i cafeteries de laciutat es presentava en el carrer, per a plaer delscentenars de comensals que no van dubtar a donarbon compte dels menjars oferits. Al llarg de duessetmanes, és possible recórrer la ruta en diferentshoraris per a degustar els pinxos proposats. A un preude dos euros per ració, beguda a banda, de ben segurque faran les delícies dels paladars més exigents.
ELS PINXOS DESBORDEN LA FESTA ABENICARLÓ
Prop de mil pinxos es van servir en el Bar SantRafael durant la primera nit de la Ruta del Pinxo de lacarxofa. “Ni nosaltres mateixos ens ho podem creure”,assegurava el seu gerent, Iván Alemany, mentres'afanyava per despatxar d'altres pinxos a la cridòriade gent que envaïa el seu establiment. En la mateixalínia estaven treballant la resta de bars i cafeteries dela ruta, desbordats per la ingent quantitat de clientsque recorria la ciutat, passaport carxofer en mà,disposat a segellar quants més millor establimentsmillor. Al Candil, per exemple, van ser més de milpinxos durant tot el cap de setmana. Des de dijouspassat, 32 bars i cafeteries de la ciutat ofereixen tapes
ELS PINXOS DE CARXOFA INUNDEN ELS CARRERS DE BENICARLÓ
textREDACCIÓproblemes interiors que la van turmentar en elsseus anys d’amistat.
Les relacions amoroses són la base del llibre, peraixò porta per subtítol Novela romàntica. Tots lesviuen intensament, de vegades fins i tottràgicament. Pot ser Vicente és el qui li posa menyspassió, sovint es troba enmig de la història sensefer massa esforç, pot ser ell el joven sin alma deltítol.
Quatre dels protagonistes del llibre van estarinclosos en la famosa antologia Nueve novísimos
poetas españoles de Josep Mª Castellet. Un grupde poetes que van trencar radicalment amb lageneració del realisme social i van incorporar noustemes a la poesia. Formen part d’una generació queintenta canviar la vida, sovint trencant amb unentorn conservador i de vegades amb un gran costpersonal que els portarà a la destrucció. El joven sin
alma ens apropa a la iniciació en l’amor, el sexe, lapolítica i la cultura d’un grup representatiu de jovesdels anys seixanta. És un molt interessant retratgeneracional.
ve de la pàgina anterior
text BENICARLÓ ACTUAL/ GENER 1973
FA 45 ANYS...
OPINIÓ LOCAL
pàgina 14 la veu de Benicarló la veu de Benicarló pàgina 7
en les quals la carxofa amb DO Benicarló és la principalprotagonista. La proposta es va llançar fa onze anys ides del primer moment ha tingut gran èxit, però des defa un parell d'anys, les expectatives es desborden a lesnits. Grups de gent es traslladen en romeria,d'establiment en establiment, degustant uns pinxos queofereixen tant propostes clàssiques com mésmodernes, aconseguint traure sabors fins araimpensables a la carxofa.
“EL CANDIL” GUANYA EL PREMI DEL PINXO DECARXOFA
I de nou les Jornades compten amb un ingredientcompetitiu. D'una banda, el Concurs del Pinxo de laCarxofa que organitza la Penya Mechero, que enguanyha lliurat sis premis: tres per als millors pinxos decategoria general i tres per als millors pinxos delreceptari tradicional, que l'any passat va tenir un granacolliment entre el públic.
En la categoria general, el guanyador ha sigut per “ElCandil”; el segon premi “San Rafael”; el tercer premi“Milord”; el quart classificat, “Cotton Art&Wine” i elcinqué, “La Mar de Bó”.
En la categoria tradicional, el guanyador ha sigut per“La sequieta”; el segon premi “Dolce Vita”; el tercerpremi “Cafeteria Anna”; el quart classificat, “Frankfurt10” i el cinqué, “La Façana”.
El premi popular al millor pinxo, com ja es va fer l'anypassat, ha sigut triat a través de les votacions del públic,que mostrarà el seu veredicte amb un díptic que espodrà arreplegar en qualsevol dels bars que participenen les Jornades. Per a poder votar, serà obligatori havervisitat com a mínim vuit establiments. Entre tots elsvotants, se sortejarà un premi que consistirà a formarpart del jurat en les jornades de la Carxofa de 2019.
Enguany, com a novetat, el col·lectiu UrbanSketchers de Benicarló també s'ha afegit als concursosrelacionats amb els pinxos de carxofa i ha creat el premial «pinxo més etxurat», que premiarà aquells pinxosmés artístics i amb una millor presència.
L'AGOST A BENICARLÓ ÉS EL MES DE FEBRER
El xef de Benicarló amb un estrella Michelín, RaúlResino, assegura que “el mes d'agost a Benicarló, és alfebrer per les jornades gastronòmiques de la carxofa”.Resino dissertava així sobre l'impacte econòmic que lafesta té a la ciutat i, sobretot, en els restaurants delmunicipi. “Jo fa temps que ho tinc tot pràcticamentcobert per a gener i febrer”, gràcies al menú que hapresentat per a les jornades d'enguany. En la mateixa
ve de la pàgina anterior
VICENTE MOLINA FOIX. (2017). El joven sin alma. Novela romántica.
Barcelona. Ed. Anagrama.
La darrera novel·la de Vicente Molina Foix, narrala història d’un escriptor a qui la veu narrativaanomena Vicente, tot i que el propi Vicente devegades explica la història en primera persona.Quan ens endinsem en la lectura de la novel·la ensadonem de seguida que Vicente no és altre que elpropi novel·lista. Estem per tant davant d’unanovel·la autobiogràfica.
La història comença en els anys adolescents delprotagonista a Alacant. Fill d’una família benestant,educat en un col·legi religiós. Té els seus primerstemptejos sexuals amb la jove criada de la casa.
Des de ben jove es sent atret per l’escriptura. Unfet decisiu per a la seua vocació és la visita deCamilo José Cela a Alacant. Gràcies a l’amistat delseu pare amb el propietari de la llibreria on Celasigna els llibres aconsegueix que aquest li dediquetres de les seues novel·les, posteriorment assisteixfascinat a una conferència que dóna el futur premiNobel. Allí observa, a més, que el famós escriptor téuna atractiva secretaria i xofer. Posteriorment escola en un sopar que li ofereixen les autoritats localsi on don Camilo balla amb les xiques mésatractives. Vicente tindrà definitivament clar que lavida d’escriptor és fabulosa i és al que ells es voldedicar.
Quan acaba el batxillerat marxa a Madrid aestudiar Dret, però abans un capellà del col·legi onha els estudis l’adverteix sobre les temptacions dela carn i li dóna una disciplina per a que se la posea la cama i les puga evitar. Això ho fa els primersmesos a Madrid. Estem a mitjans anys seixanta i launiversitat vull en el rebuig al règim franquista i allíse sent fascinat per diverses líders revolucionàries,fins i tot arriba a formar part breument d’una cèl·luladel Partit Comunista.
Al mateix temps es passa moltes hores al cinemai entra a formar part de la redacció de Film Ideal, larevista de referència de cine en aquells anys. Enaquest primer any en la universitat inicia una relacióepistolar amb dos joves de Barcelona a qui ellanomena Crítico 1º i Crítico 2º, respectivamentPedro (Pere Gimferrer) i Ramon (Terenci Moix),amb els quals intercanvia opinions, sobretot de cinei literatura. Tot i que en cap moment es diu el seucognom, les referències tant físiques com culturals,no deixen lloc a dubtes.
En acabar el curs viatja a Barcelona, els coneix
personalment i ràpidament Ramon s’enamora d’ell,i enceten una apassionant història d’amor, sobretotper part de Ramon. El grup s’amplia amb Ana Maria(Moix) i Guillermo (Carnero). Tots quatre tenenconverses menjaclosques sobre l’amor i el sexe,molt típiques de la seua generació educada en elnacionalcatolicisme i la repressió sexual. Poc tempsdesprés es produirà una ruptura en la relacióamorosa entre Ramon i Vicente que farà caure alprimer en un estat de profunda depressió.
Posteriorment Vicente entrarà en contacte ambuna pintora amb molts diners de la que seconvertirà en amant. Poc temps després coneixeràun jove poeta de nom Leopoldo (María Panero), aqui incorporarà al grup, amb el qual continuarà encontacte malgrat la seua ruptura amorosa ambRamón. Coneixerem que tots tres Pedro, Guillermoi Leopoldo estan enamorats d’Ana María, queinspira bona part del magistral llibre del primer, Arde
el mar, i del primer llibre de Guillermo, encara quecap dels tres es correspost.
Finalment el llibre acaba amb unes cartes d’AnaMaria que arriben a mans de Vicente al cap demolts anys i en què aquesta li explica tots els
L’APRENENTATGE DELS NOVÍSIMOS
text JOSEP MANUEL SAN ABDÓN
Llibres
OPINIÓ
la veu de Benicarló pàgina 13pàgina 8 la veu de Benicarló
EL TEMA
situació estan la pràctica totalitat de restaurants queparticipen en les jornades que, en aquestes dates, jatenen quasi totes les taules reservades. El mateixsucceeix amb la finalitat de setmana gran de la festa,que enguany se celebrarà el 26, 27 i 28 de gener.Francisco Lluch, president del consell regulador de laDO, va avançar que “enguany, per a la torrà hauremd'utilitzar mil quilos més de carxofes”. Així, es passaràdels dos mil que es venien rostint en les últimesedicions, a tres mil quilos ja que “s'han venut ja moltstiquets als autobusos que han anunciat la seua arribadaal municipi per a aquest esdeveniment”. Des del consellregulador “no volem fer curt” i per açò s'ha programatuna major quantitat de carxofes per als comensals.
Resino va qualificar la festa, que enguany arriba al 25aniversari de “la leche", donat els nombrososesdeveniments de diferents àmbits que conjumina.“S'ha fet molt bé. És el treball de molts anys que ha anatcreixent gràcies als restauradors locals, que vancomençar a poc a poc i han fet una festa molt gran. Tantde bo hagen més jornades com aquestes quecobrisquen els mesos més fluixos de l'any”, vaassegurar el xef. El seu menú inclou enguany un platamb la clàssica carxofa a la brasa “que es trau a la salasencera i es neteja davant del client”. Un all i pebre decarxofa és un altre dels nous plats que componen elmenú que ofereix enguany en el seu restaurant deBenicarló. L'èxit del producte, assegura, es deu al fetque “ha canviat la percepció del producte en els últims
anys. Abans no es valorava i ara és la reina de laverdura a nivell nacional”.
I no sols açò, com va detallar el president del consellregulador, “en els últims anys s'ha anat introduint moltbé en mercats internacionals”. Tant és així que païsosproductors com França “l'admeten en el sud, comPerpinyà, on s'està venent molt bé”. Fins i tot a Itàlia, unaltre dels principals productors “l'estan comprant moltbé”.
UNES CARACTERISTIQUES DIFERENCIADORES
Resino considera que les principals característiquesde la carxofa de Benicarló és que “té tocs salins, no esgela i manté la humitat, a més de tenir uns tocsmetàl·lics molt marcats”, que ajuden a l'hora depresentar un plat en el qual el producte és elprotagonista. Tot un seguit de factors que han fet quecada vegada més, el producte tinga gran demanda. Ésper açò que “enguany hem ampliat la producció a 600hectàrees”, malgrat les complicacions que el canviclimàtic està tenint per al seu cultiu. “Les altestemperatures de fa un parell de setmanes no van serbones, com tampoc ho són les dels mesos d'estiu doncsens obliguen a retardar la plantació”.
Malgrat açò, en aquests moments, la carxofa ambDO Benicarló està en el seu moment àlgid i té totes lescaracterístiques per a l'etiquetatge de qualitat: atapeïda,amb el clotet central i les fulles narrodonides. No hi hamillor menjar en aquests moments per a portar a lataula.
ve de la pàgina anterior
Bernardo Atxaga, una de les veus essencials dela literatura basca, reflexiona en aquest poemamagistral sobre la força de les paraules. Mireu quèdiu sobre la desolació:
Diu el meu diccionariQue la paraula desolacióPrové del llatí desolatio
Genitiu desolationis;I que va ser el mil sis-cents onzeQuan algú la va escriurePer primera vegadaDesprés d’esmolar la plomaD’una oca blanca.Diu també Que soledat, ruïna i destruccióSón els seus principals significats.
El diccionari, però, res no diuDel cor de la gentQue camina pel carrer;Res no diu de nosaltres;Res no diu dels patisDe la presó o de la caserna...
Però aquesta sensació que ens deixa elmeravellós poema d’Atxaga sobre els límits delllenguatge, sobre la incapacitat de les paraulesdefinides al diccionari per fer bategar en el paisatgede la nostra comprensió tot allò que ens mou i quee ens commou, tot allò en què la vida s’escampa ies replega per tots els racons dels nostresescenaris íntims, quotidians o col·lectius, laretrobem davant de moltes paraules. Pensem, perexemple, en una de les més boniques i méscantades per tots els poetes del món: l’amor. El meudiccionari diu que l’amor és una inclinació o afeccióviva vers una persona o cosa. També el defineixcom una atenció envers una activitat i en concretatipus –amor propi, amor de Déu, amor a un objecteo indret, etc. Però probablement aquestesdefinicions no diuen res d’aquest batec que arasento, del record precís d’aquell esclat potser jamassa llunyà, del gust probablement dolcíssimd’aquell desig que no hem pogut o sabut resseguira plaer.
Davant de la certesa d’aquestes limitacions, enscal estirar el llenguatge i ordenar de nou lesparaules perquè siguin autèntiques explosions decomprensió. En aquest punt, la poesia és lamestressa d’aquest joc per fer esclatar –com coetsde dia de festa- les paraules perquè ens regalin el
gust profund de tantes coses. I si aquesta poesiaforma part del cos d’una cançó, la festa és d’allòmés plena. Sé molt bé que la llista de poemes o decançons que defineixen clarament què és això del’amor pot ser senzillament infinita –que cadascúpensi en els noms que encapçalen la seva llistaparticular- però avui us animo a gaudir –si encarano ho heu fet- del darrer disc de Joan Isaac que, noen va, porta per títol Manual d’amor. En aquestexquisit recull de cançons hi sentim el batec del’amor en un ventall ampli d’accepcions, en tots elsseus gustos però sempre l’amor com un motoressencial del fet de viure. D’entrada, Isaac ensparla de l’amor de pare vist com un refugi per a lafilla que, ja en ple viatge per la vida, coneix elpatiment de l’amor, el trasbals d’un primer adéu.Ressegueix els rastres precisos dels naufragis i lanecessitat de buscar –per l’escala d’emergènciaque ens porta a la presó de la memòria- petonsintensos, abraçades, nits que es fan matinades,retrobaments –volguts o casuals, massa anysdesprés de tot- de llocs i noms que ens han definit–en una Venècia sota la pluja i en aquell mateixcafè, en aquell París d’ara fa quaranta anys ple decultura i de petons revolucionaris, en un sopar deretrobada trenta anys després si pot ser amb elmateix vestit vermell, sense maquillatge i amb lesferides tancades d’aquell adéu. Repassa elnecessari i imprescindible amor de la companya deviatge, ara que transitem pel regal de la vida deltemps afegit, i del gust de cada petó, de cada gestconegut, de tots els retalls de vida –a la platja,arrossegant el carro ple fins a dalt per Ikea, en elsmoments de foscor. Dibuixa l’amor a ritme de bolerode les nits d’estiu plenes de vida o de totes lescares de la lluna. Apunta el tacte suau però massafràgil de tots els amors que haurien pogut ser peròque es van perdre carrer enllà o per estacions demetro massa tristes. I canta, sens dubte, la força del’amor a una ciutat –Girona- i a la necessitat delluitar de nou, incansablement, per la llibertat i lajustícia, per la dignitat com a persones i com apoble, perquè cal que neixin flors a cada instant iperquè qualsevol nit pot sortir el sol.
I no es cap casualitat que Joan Isaac,compromès amb la vida i la bellesa, lingüista expertque ens explica què és l’amor, va cantar el 9 dedesembre en un centre cultural de Brussel·les, ambaltres veus de la cançó catalana de la mà de PereCamps –director del festival de cançó Barnasants-per demostrar el suport als nostres polítics a l’exili iper demanar la llibertat dels nostres presos polítics.Perquè l’amor, l’autèntic amor, ens abraça amb elsaltres i ens empeny necessàriament cap a ladefensa inequívoca de la llibertat.
MANUAL D’AMOR
text JOAN HERAS
Fronteres
LOCAL
la veu de Benicarló pàgina 9pàgina 12 la veu de Benicarló
OPINIÓ
Em sentència la tònica,i l'àtona, també té força,recolzat a la pica,em trac de la paraula, la corçà.
Sóc al barrenyo de llanda,despullat, esperant l'ensabonada,tot plegat em fa mandra,hores d'ara és una clatellada.
Que fred és el meu cos,quan cau l'aigua calenta,ganyolo amb veu de gos,si a l'horitzó, la lluna reventa.
S'escorre l'aigua per la pell,formant a la dermis regueralls,cau pel cap, refredant els turmells,el bressol és l'amagatall.
Sóc fred com el glaç,esperant la tovallola,busco l'escalfor d'un abraç,si no ve, faré una cabriola.
Tot per treure'm la ronyaper quedar-me ben net,per no dur als llençols la vergonya,per tindre un somni dolcet.
Res! Que pensant en tu,al llit me quedat,fent una maula a la teua salut,què m'ha deixat destartalat.
Racó poètic
text PATRICI GIL
Esta setmana ha començat el període de votació delsprojectes que formaran part dels pressupostosparticipatius de Benicarló. Finalment, seran 12 lespropostes que es votaran per a ser executades al llargde 2018. La Regidoria de Participació Ciutadana, através de les taules de treball, ja ha triat els 12 projectesque es podran votar fins al 31 de gener en el marc delspressupostos participatius 2018. Els projectes, que espoden consultar de forma detallada al web BenicarlóParticipa, inclouen propostes com l'accés a la PiscinaMunicipal adaptada para persones invidents. Es preveula construcció d'un mur o barreres perquè les personesinvidents puguen arribar a la piscina sense cap perill. Enel mateix espai, es demana instal·lar un ascensoraquàtic mòbil per a la Piscina Municipal perquè lespersones amb mobilitat reduïda puguen entrar i eixir tantde la piscina gran com de la xicoteta. També es demanala contractació d'un monitor per a persones ambdiscapacitat que puga reforçar el servei de cursets ambusuaris amb diversitat funcional i habilitar en la PiscinaMunicipal un vestuari amb espai suficient perquè lespersones amb discapacitat puguen dutxar-se en unespai segur i íntim.
La instal·lació d'un bucle auditiu en la sala de premsadel Mucbe, Auditori Pedro Mercader, Magatzem de laMar i Edific Gòtic (tots ells espais culturals de titularitatmunicipal) perquè les persones amb problemes auditiuspuguen escoltar la microfonía sense cap tipus deproblema és una altra de les propostes. En l'avingudadel Papa Luna, es demana col·locar bancs ambrespatlers i reposa braços perquè persones majors o
amb discapacitat física puguen asseure’s méscòmodament sense tenir cap perill. També en el marc dela millora de la qualitat de vida de les persones ambmobilitat reduïda i invidents, es demana la millora del'accessibilitat i la seguretat dels passos per a vianants,millorant la seua senyalització i visibilitat nocturn iinstal·lar taules adaptades a l'ermita de Sant Gregori pera persones amb mobilitat reduïda.
La millora de parcs infantils se sol·licita ampliant lainstal·lació de gronxadors per a xiquets i xiquetes de 0 a2 anys, mentre que una altra de les propostes sol·licitacrear nous horts socials i urbans per a socialitzar ifomentar l'agricultura ecològica. Col·locar papereres idispensadors de borses per a arreplegar els excrementsd'animals a la via pública i instal·lar un parc Street WalkOut/Calistenia/gent gran (parc d'exercici físic ambbarres o anelles) a l'avinguda del Papa Luna, tanquenles propostes ciutadanes.
PERÍODE DE VOTACIÓ DELS PROJECTES QUE FORMARAN PART DELSPRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS
text NATÀLIA SANZ
La Junta Local Fallera de Benicarló es va reunir lapassada setmana amb una trentena de Juntes LocalsFalleres de tot el País Valencià. La cita va coincidir ambla celebració de l'assemblea de les Juntes LocalsFalleres amb la Junta Central, que tanca el presentexercici, i que es va celebrar a continuació. Benicarló,tal i com es va anunciar durant la trobada, acollirà aprincipis d'octubre l'acte d'Homenatge a les FalleresMajors del país valencià. El tradicional acte reunirà atotes les màximes representants en un lloc encara per aconcretar, però que farà que la ciutat es convertisca enepicentre de la festa fallera. Fins a Alaquàs esdesplaçaren la fallera major de València 2018, RocíoGil, amb el president de la JCF, Pere Fuset; el secretarigeneral, Ramón Estellés, i el delegat de JLF, FerranMartínez.
A la seua arribada, tant els representants del 'cap icasal' com els de la resta de poblacions (des deBenicarló fins a Elda) van ser rebuts per l'alcaldessad'Alaquàs, Elvira García, així com representants depràcticament tots els grups municipals, i també per lapresidenta de la JLF, July Roselló, acompanyada de lafallera major de la població, Paula Mengod. A la cita esvan sumar dirigents i representants de Juntes Locals demunicipis com Benicarló o Borriana, a Castelló; Xàtiva,en la comarca de la Costanera; Alberic, Algemesí,Alzira, Carcaixent, Sueca i Carlet, de la Ribera; Gandia,de la Safor; Bétera, la Pobla de Vallbona, Llíria i Riba-roja del Túria, del Camp de Túria; Dénia, de la Marina, iElda, del Vinalopó. Des de l'Horta van arribar tambéfalleres majors i JLF d'Albal, Aldaia, Alfafar, Manises,Massanassa, Montcada, Paiporta, Sedaví, Silla,Picanya o Torrent.
BENICARLÓ, EPICENTRE DE LA FESTA FALLERA
text NATÀLIA SANZ
Tinc una veïna que és molt generosa. El marittreballa al camp i com de vegades li porta elcabàs ple, me'n fa una part. Avui han estatcarxofes. Grosses, tendres, apretades ifresques. He pensat que me les baixaria a torrara la foguera de la vespra de sant Antoni. Comsempre, quedem amb la colla i torrem en un baixo altre.
Si té quelcom d'especial la nit del 16 de gener aBenicarló és l'olor a llenya i menjar, el soroll delsanimals pel poble, la gresca de la xaranga, els coetsvolats i el foc. Té el gust de les arrels, l'alegria decompartir i fa que el poble surta al carrer. L'art devestir els animals i pujar dalt del carro era viscut perla gent del camp, quan vivien al camp i l'animal eramés que un animal, com un dia especial. Baixavenal poble i feien resum, era el seu dia. Resumpopular, crític, enginyós i arriscat; com no, sota latutela divina.
Fa uns anys, la festa era més de barri i no tan decolles. En nom de la prudència, la providència i laseguretat hem perdut espais de convivència veïnal.Cosa que em fa pensar en la meua veïna i la seuafamília. Ell treballa al camp i es passa mig any collintcarxofes, la filla gran està a la cooperativa encaixanti ella neteja escales on viuen famílies llauradores.
Però, no tenen lloc en la festa de sant Antoni ni enel festival de la carxofa.
Potser és que, ara, la festa és, com quasi tot, unespectacle més de l'abundància i, per això, no hi halloc per a la no-abundància. L'espectacle ésexcloent sempre ja que uns fan i els altres miren.Cadascú a la seua i l'animal a tirar.
Diré a la colla que enguany torrem baix de casameua i que baixarà la veïna i la família. Així tiraremtotes juntes.
UNA VEÍNA ESPLÈNDIDA
text SOFIA URC
E L S TA FA N E R S
pàgina 10 la veu de Benicarló pàgina 11
EL BENICARLÓ UNDERGROUND
Al·leluia, fora tanques!Definitivament, les nostres
pregàries (o la festa de la carxofaque està a tocar), han fet el miraclede la Vorera Apanyada. Sí, el quellegiu, dilluns a primera hora, a lesvuit, els operaris es van posar aalçar el terra del que s'haviaconvertit en la primera pista de crossfitbenicarlanda: primer un birlotxo, després dostanques i per últim només una tanca, sempre ambuna cinta de la policia amarrada a l'arbre. No hi deutindre res a vore la nostra cantarella setmana asetmana perquè arranjaren la vorera en mal estatdel final del carrer de l'emèrit rei Joan Carles I, no. I,que sonen les trompetes celestials!, el cel s'haapiadat dels afortunats que encara no havienentropessat i caigut de morros perquè quanaquestes lletres hauran sortit al carrer... la voreraestarà impecablement reparada. Com havíem dit nosabem quina part de culpa han tingut la nostratabarra, la festa de la carxofa que ja s’olora, haver-se fotut algú una morrada o el poder taumatúrgic desant Antoni. Tant se val, benvingut siga el pegot. Icom vam dir, nosaltres complirem la nostra paraulai proposarem a aquesta gent de La Veu que li donenla carxofa a l'alcaldessa com a última (o primera)responsable de solucionar problemes com aquest.
Una nota de premsa o un miratgeParlant de l'alcaldessa, a vore si algú ens trau del
dubte i ens aclareix la raó per la qual els socialistesde per ací van enviar una nota informant quel’alcaldessa es presentaria a per al càrrec depresidenta comarcal, acompanyada de tota menad’afalacs i ensabonada i acte seguit, en una altranota, la fan desaparèixer quasi del mapa sense capexplicació... convincent. Sí, que tot havia estat una
errada i que la senyora Miralles noes presentava per al lloc orgànic.Que qui es presentava era una altramilitant, de Càlig. A vore, no és volerdesmerèixer ningú, allà ells, però noqueda gens seriós un comportamentd’aquesta mena. Si més no, semblauna mica estrany, no? O és que elsdiscursos ja els tenen preparats inomés cal canviar els noms?
Almenys a nosaltres, que ho remirem tot... no enssembla una cosa massa normal. I mireu que lanormalitat nostra, de vegades pot ser prou anormal.
AutobomboQuè voleu que us diguem, si no volien fer-li el llit
a la senyora alcaldessa, ni moure-li la cadira, diríemque ha tingut l'efecte contrari, almenys en mentsocioses i malpensades com les nostres. I com lanota de l'altra candidata, d'autobombo iautocomplaença, ja sabeu, els més demòcrates, elsprimers en primàries, els més plurals, els que mésdebaten... n'hi havia a dojo, què voleu que diguem?Deuen pensar que només ells tenen melic? Quenomés ells se'l veuen? Molta democràcia de paper...de vidre. Només quan interessa. En fi, massaempalagós per al nostre gust! Ja, després ens diranque la mel no s’ha fet per als ases. Pot ser, peròl'animaló és lleial i treballador. I els partits polítics...
Carxofes o artichauts
Va, deixem les interpretacions, que sempre sónpersonals, i anem a coses més terrenals, i mai millordit, com les carxofes. Hem vist que s'ha muntat unamica d'enrenou arran de la publicació al webdescubrecastellon d'una imatge de la propagandaper a la festa de la carxofa benicarlanda ambcarxofes de color violeta. Sí, el que llegiu, violeta(bé, només ho podreu vore a colorins a l'ediciódigital, a la del paper vos haureu de conformar ambel gris). El més divertit de l'embolic és que a la ciutat
text LA COLLA DE TAFANERS
dels orelluts diuen que les imatges les haviaservides "el consistorio de Benicarló". Tot el contraridel que diuen els d’ací, que comenten que ells nohan servit eixes carxofes tan rares. Violeta!Certament, se pareixen tant a les nostres com un oua una castanya. I ja no diguem el sabor! Santaignorància! Que ací tinguem carxofesafrancesades? Només ens faltaria això!
EOI encaraDiu una piulada que el PP de Benicarló li demana
explicacions a l'alcaldessa de Benicarló, segonsinforma el Diari del Maestrat. Fins ací tot, més omenys normal per allò que els de l'oposició han decontrolar el govern municipal. El que ja no tenim clarés per quina raó li contesten des del poble veí delnord. I indica "ya le doy yo la contestación porqueen Vinaros tambien te nemos derecho a tenerlo"(literal, sense canviar ni comes ni punts. Ho podeuveure a la imatge). Però al que anem, a què licontesta? I és que a la piulada no indica de què vala cosa. I tot i així, des de quan tenim un portaveude l'alcaldessa al poble del costat? Aquests del PPacabaran tenint raó... que la procedència marque?De tota manera, un aclariment: els tafaners, com
som molt llestos, creiem que la història té a veureamb l'Escola Oficial d'Idiomes. Aaaah, ara hoentenem. Que es pensen que ells són també elsportantveus al nostre poble? Doncs per ara, res deres. De tota manera, lo te nemos muy en tendido.Feta la separació sil·làbica com a l'original. En fi, acíamb el valencià ja en tenim prou. Que se la confiten!De tota manera, per què tindre representantspolítics a Benicarló, si quan van a una tertúlia a laràdio privada del poble del costat, tots estan d'acordamb l’opció de la Conselleria? El que dèiem, algunses pensen que només ells tenen melic. El problemaés quan es pensen que el seu... és el del veí!Xovinisme exacerbat!
Ladran, Sancho
No hi ha manera, des que els han fotut fora delpoder, no paren. Primer el PP valenciano, que sidenunciaran els professors que parlen català a lesaules. Ara, els de la Concapa (ConfederaciónCatólica Nacional de Padres de Alumnos), la voz de
su amo, que si s'adoctrina a les aules i que ellstampoc no callaran. Xeic, què han parat mai de direl que els ha donat la gana? Però si el que ara tenima les aules és l'herència que ens van deixar Campsi Fabra? Certament, tota aquesta colla depseudofatxes vinguts a més després que el governcentral entrara a Catalunya amb el 155, seguramenttambé voldrien que s'aplicara ací per arecentralitzar-ho tot altra volta. Si se'ls veu el llautóde lluny! Si per ells fóra el valencià ni existiria.
ve de la pàgina anterior
E L S TA FA N E R S
pàgina 10 la veu de Benicarló pàgina 11
EL BENICARLÓ UNDERGROUND
Al·leluia, fora tanques!Definitivament, les nostres
pregàries (o la festa de la carxofaque està a tocar), han fet el miraclede la Vorera Apanyada. Sí, el quellegiu, dilluns a primera hora, a lesvuit, els operaris es van posar aalçar el terra del que s'haviaconvertit en la primera pista de crossfitbenicarlanda: primer un birlotxo, després dostanques i per últim només una tanca, sempre ambuna cinta de la policia amarrada a l'arbre. No hi deutindre res a vore la nostra cantarella setmana asetmana perquè arranjaren la vorera en mal estatdel final del carrer de l'emèrit rei Joan Carles I, no. I,que sonen les trompetes celestials!, el cel s'haapiadat dels afortunats que encara no havienentropessat i caigut de morros perquè quanaquestes lletres hauran sortit al carrer... la voreraestarà impecablement reparada. Com havíem dit nosabem quina part de culpa han tingut la nostratabarra, la festa de la carxofa que ja s’olora, haver-se fotut algú una morrada o el poder taumatúrgic desant Antoni. Tant se val, benvingut siga el pegot. Icom vam dir, nosaltres complirem la nostra paraulai proposarem a aquesta gent de La Veu que li donenla carxofa a l'alcaldessa com a última (o primera)responsable de solucionar problemes com aquest.
Una nota de premsa o un miratgeParlant de l'alcaldessa, a vore si algú ens trau del
dubte i ens aclareix la raó per la qual els socialistesde per ací van enviar una nota informant quel’alcaldessa es presentaria a per al càrrec depresidenta comarcal, acompanyada de tota menad’afalacs i ensabonada i acte seguit, en una altranota, la fan desaparèixer quasi del mapa sense capexplicació... convincent. Sí, que tot havia estat una
errada i que la senyora Miralles noes presentava per al lloc orgànic.Que qui es presentava era una altramilitant, de Càlig. A vore, no és volerdesmerèixer ningú, allà ells, però noqueda gens seriós un comportamentd’aquesta mena. Si més no, semblauna mica estrany, no? O és que elsdiscursos ja els tenen preparats inomés cal canviar els noms?
Almenys a nosaltres, que ho remirem tot... no enssembla una cosa massa normal. I mireu que lanormalitat nostra, de vegades pot ser prou anormal.
AutobomboQuè voleu que us diguem, si no volien fer-li el llit
a la senyora alcaldessa, ni moure-li la cadira, diríemque ha tingut l'efecte contrari, almenys en mentsocioses i malpensades com les nostres. I com lanota de l'altra candidata, d'autobombo iautocomplaença, ja sabeu, els més demòcrates, elsprimers en primàries, els més plurals, els que mésdebaten... n'hi havia a dojo, què voleu que diguem?Deuen pensar que només ells tenen melic? Quenomés ells se'l veuen? Molta democràcia de paper...de vidre. Només quan interessa. En fi, massaempalagós per al nostre gust! Ja, després ens diranque la mel no s’ha fet per als ases. Pot ser, peròl'animaló és lleial i treballador. I els partits polítics...
Carxofes o artichauts
Va, deixem les interpretacions, que sempre sónpersonals, i anem a coses més terrenals, i mai millordit, com les carxofes. Hem vist que s'ha muntat unamica d'enrenou arran de la publicació al webdescubrecastellon d'una imatge de la propagandaper a la festa de la carxofa benicarlanda ambcarxofes de color violeta. Sí, el que llegiu, violeta(bé, només ho podreu vore a colorins a l'ediciódigital, a la del paper vos haureu de conformar ambel gris). El més divertit de l'embolic és que a la ciutat
text LA COLLA DE TAFANERS
dels orelluts diuen que les imatges les haviaservides "el consistorio de Benicarló". Tot el contraridel que diuen els d’ací, que comenten que ells nohan servit eixes carxofes tan rares. Violeta!Certament, se pareixen tant a les nostres com un oua una castanya. I ja no diguem el sabor! Santaignorància! Que ací tinguem carxofesafrancesades? Només ens faltaria això!
EOI encaraDiu una piulada que el PP de Benicarló li demana
explicacions a l'alcaldessa de Benicarló, segonsinforma el Diari del Maestrat. Fins ací tot, més omenys normal per allò que els de l'oposició han decontrolar el govern municipal. El que ja no tenim clarés per quina raó li contesten des del poble veí delnord. I indica "ya le doy yo la contestación porqueen Vinaros tambien te nemos derecho a tenerlo"(literal, sense canviar ni comes ni punts. Ho podeuveure a la imatge). Però al que anem, a què licontesta? I és que a la piulada no indica de què vala cosa. I tot i així, des de quan tenim un portaveude l'alcaldessa al poble del costat? Aquests del PPacabaran tenint raó... que la procedència marque?De tota manera, un aclariment: els tafaners, com
som molt llestos, creiem que la història té a veureamb l'Escola Oficial d'Idiomes. Aaaah, ara hoentenem. Que es pensen que ells són també elsportantveus al nostre poble? Doncs per ara, res deres. De tota manera, lo te nemos muy en tendido.Feta la separació sil·làbica com a l'original. En fi, acíamb el valencià ja en tenim prou. Que se la confiten!De tota manera, per què tindre representantspolítics a Benicarló, si quan van a una tertúlia a laràdio privada del poble del costat, tots estan d'acordamb l’opció de la Conselleria? El que dèiem, algunses pensen que només ells tenen melic. El problemaés quan es pensen que el seu... és el del veí!Xovinisme exacerbat!
Ladran, Sancho
No hi ha manera, des que els han fotut fora delpoder, no paren. Primer el PP valenciano, que sidenunciaran els professors que parlen català a lesaules. Ara, els de la Concapa (ConfederaciónCatólica Nacional de Padres de Alumnos), la voz de
su amo, que si s'adoctrina a les aules i que ellstampoc no callaran. Xeic, què han parat mai de direl que els ha donat la gana? Però si el que ara tenima les aules és l'herència que ens van deixar Campsi Fabra? Certament, tota aquesta colla depseudofatxes vinguts a més després que el governcentral entrara a Catalunya amb el 155, seguramenttambé voldrien que s'aplicara ací per arecentralitzar-ho tot altra volta. Si se'ls veu el llautóde lluny! Si per ells fóra el valencià ni existiria.
ve de la pàgina anterior
LOCAL
la veu de Benicarló pàgina 9pàgina 12 la veu de Benicarló
OPINIÓ
Em sentència la tònica,i l'àtona, també té força,recolzat a la pica,em trac de la paraula, la corçà.
Sóc al barrenyo de llanda,despullat, esperant l'ensabonada,tot plegat em fa mandra,hores d'ara és una clatellada.
Que fred és el meu cos,quan cau l'aigua calenta,ganyolo amb veu de gos,si a l'horitzó, la lluna reventa.
S'escorre l'aigua per la pell,formant a la dermis regueralls,cau pel cap, refredant els turmells,el bressol és l'amagatall.
Sóc fred com el glaç,esperant la tovallola,busco l'escalfor d'un abraç,si no ve, faré una cabriola.
Tot per treure'm la ronyaper quedar-me ben net,per no dur als llençols la vergonya,per tindre un somni dolcet.
Res! Que pensant en tu,al llit me quedat,fent una maula a la teua salut,què m'ha deixat destartalat.
Racó poètic
text PATRICI GIL
Esta setmana ha començat el període de votació delsprojectes que formaran part dels pressupostosparticipatius de Benicarló. Finalment, seran 12 lespropostes que es votaran per a ser executades al llargde 2018. La Regidoria de Participació Ciutadana, através de les taules de treball, ja ha triat els 12 projectesque es podran votar fins al 31 de gener en el marc delspressupostos participatius 2018. Els projectes, que espoden consultar de forma detallada al web BenicarlóParticipa, inclouen propostes com l'accés a la PiscinaMunicipal adaptada para persones invidents. Es preveula construcció d'un mur o barreres perquè les personesinvidents puguen arribar a la piscina sense cap perill. Enel mateix espai, es demana instal·lar un ascensoraquàtic mòbil per a la Piscina Municipal perquè lespersones amb mobilitat reduïda puguen entrar i eixir tantde la piscina gran com de la xicoteta. També es demanala contractació d'un monitor per a persones ambdiscapacitat que puga reforçar el servei de cursets ambusuaris amb diversitat funcional i habilitar en la PiscinaMunicipal un vestuari amb espai suficient perquè lespersones amb discapacitat puguen dutxar-se en unespai segur i íntim.
La instal·lació d'un bucle auditiu en la sala de premsadel Mucbe, Auditori Pedro Mercader, Magatzem de laMar i Edific Gòtic (tots ells espais culturals de titularitatmunicipal) perquè les persones amb problemes auditiuspuguen escoltar la microfonía sense cap tipus deproblema és una altra de les propostes. En l'avingudadel Papa Luna, es demana col·locar bancs ambrespatlers i reposa braços perquè persones majors o
amb discapacitat física puguen asseure’s méscòmodament sense tenir cap perill. També en el marc dela millora de la qualitat de vida de les persones ambmobilitat reduïda i invidents, es demana la millora del'accessibilitat i la seguretat dels passos per a vianants,millorant la seua senyalització i visibilitat nocturn iinstal·lar taules adaptades a l'ermita de Sant Gregori pera persones amb mobilitat reduïda.
La millora de parcs infantils se sol·licita ampliant lainstal·lació de gronxadors per a xiquets i xiquetes de 0 a2 anys, mentre que una altra de les propostes sol·licitacrear nous horts socials i urbans per a socialitzar ifomentar l'agricultura ecològica. Col·locar papereres idispensadors de borses per a arreplegar els excrementsd'animals a la via pública i instal·lar un parc Street WalkOut/Calistenia/gent gran (parc d'exercici físic ambbarres o anelles) a l'avinguda del Papa Luna, tanquenles propostes ciutadanes.
PERÍODE DE VOTACIÓ DELS PROJECTES QUE FORMARAN PART DELSPRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS
text NATÀLIA SANZ
La Junta Local Fallera de Benicarló es va reunir lapassada setmana amb una trentena de Juntes LocalsFalleres de tot el País Valencià. La cita va coincidir ambla celebració de l'assemblea de les Juntes LocalsFalleres amb la Junta Central, que tanca el presentexercici, i que es va celebrar a continuació. Benicarló,tal i com es va anunciar durant la trobada, acollirà aprincipis d'octubre l'acte d'Homenatge a les FalleresMajors del país valencià. El tradicional acte reunirà atotes les màximes representants en un lloc encara per aconcretar, però que farà que la ciutat es convertisca enepicentre de la festa fallera. Fins a Alaquàs esdesplaçaren la fallera major de València 2018, RocíoGil, amb el president de la JCF, Pere Fuset; el secretarigeneral, Ramón Estellés, i el delegat de JLF, FerranMartínez.
A la seua arribada, tant els representants del 'cap icasal' com els de la resta de poblacions (des deBenicarló fins a Elda) van ser rebuts per l'alcaldessad'Alaquàs, Elvira García, així com representants depràcticament tots els grups municipals, i també per lapresidenta de la JLF, July Roselló, acompanyada de lafallera major de la població, Paula Mengod. A la cita esvan sumar dirigents i representants de Juntes Locals demunicipis com Benicarló o Borriana, a Castelló; Xàtiva,en la comarca de la Costanera; Alberic, Algemesí,Alzira, Carcaixent, Sueca i Carlet, de la Ribera; Gandia,de la Safor; Bétera, la Pobla de Vallbona, Llíria i Riba-roja del Túria, del Camp de Túria; Dénia, de la Marina, iElda, del Vinalopó. Des de l'Horta van arribar tambéfalleres majors i JLF d'Albal, Aldaia, Alfafar, Manises,Massanassa, Montcada, Paiporta, Sedaví, Silla,Picanya o Torrent.
BENICARLÓ, EPICENTRE DE LA FESTA FALLERA
text NATÀLIA SANZ
Tinc una veïna que és molt generosa. El marittreballa al camp i com de vegades li porta elcabàs ple, me'n fa una part. Avui han estatcarxofes. Grosses, tendres, apretades ifresques. He pensat que me les baixaria a torrara la foguera de la vespra de sant Antoni. Comsempre, quedem amb la colla i torrem en un baixo altre.
Si té quelcom d'especial la nit del 16 de gener aBenicarló és l'olor a llenya i menjar, el soroll delsanimals pel poble, la gresca de la xaranga, els coetsvolats i el foc. Té el gust de les arrels, l'alegria decompartir i fa que el poble surta al carrer. L'art devestir els animals i pujar dalt del carro era viscut perla gent del camp, quan vivien al camp i l'animal eramés que un animal, com un dia especial. Baixavenal poble i feien resum, era el seu dia. Resumpopular, crític, enginyós i arriscat; com no, sota latutela divina.
Fa uns anys, la festa era més de barri i no tan decolles. En nom de la prudència, la providència i laseguretat hem perdut espais de convivència veïnal.Cosa que em fa pensar en la meua veïna i la seuafamília. Ell treballa al camp i es passa mig any collintcarxofes, la filla gran està a la cooperativa encaixanti ella neteja escales on viuen famílies llauradores.
Però, no tenen lloc en la festa de sant Antoni ni enel festival de la carxofa.
Potser és que, ara, la festa és, com quasi tot, unespectacle més de l'abundància i, per això, no hi halloc per a la no-abundància. L'espectacle ésexcloent sempre ja que uns fan i els altres miren.Cadascú a la seua i l'animal a tirar.
Diré a la colla que enguany torrem baix de casameua i que baixarà la veïna i la família. Així tiraremtotes juntes.
UNA VEÍNA ESPLÈNDIDA
text SOFIA URC
OPINIÓ
la veu de Benicarló pàgina 13pàgina 8 la veu de Benicarló
EL TEMA
situació estan la pràctica totalitat de restaurants queparticipen en les jornades que, en aquestes dates, jatenen quasi totes les taules reservades. El mateixsucceeix amb la finalitat de setmana gran de la festa,que enguany se celebrarà el 26, 27 i 28 de gener.Francisco Lluch, president del consell regulador de laDO, va avançar que “enguany, per a la torrà hauremd'utilitzar mil quilos més de carxofes”. Així, es passaràdels dos mil que es venien rostint en les últimesedicions, a tres mil quilos ja que “s'han venut ja moltstiquets als autobusos que han anunciat la seua arribadaal municipi per a aquest esdeveniment”. Des del consellregulador “no volem fer curt” i per açò s'ha programatuna major quantitat de carxofes per als comensals.
Resino va qualificar la festa, que enguany arriba al 25aniversari de “la leche", donat els nombrososesdeveniments de diferents àmbits que conjumina.“S'ha fet molt bé. És el treball de molts anys que ha anatcreixent gràcies als restauradors locals, que vancomençar a poc a poc i han fet una festa molt gran. Tantde bo hagen més jornades com aquestes quecobrisquen els mesos més fluixos de l'any”, vaassegurar el xef. El seu menú inclou enguany un platamb la clàssica carxofa a la brasa “que es trau a la salasencera i es neteja davant del client”. Un all i pebre decarxofa és un altre dels nous plats que componen elmenú que ofereix enguany en el seu restaurant deBenicarló. L'èxit del producte, assegura, es deu al fetque “ha canviat la percepció del producte en els últims
anys. Abans no es valorava i ara és la reina de laverdura a nivell nacional”.
I no sols açò, com va detallar el president del consellregulador, “en els últims anys s'ha anat introduint moltbé en mercats internacionals”. Tant és així que païsosproductors com França “l'admeten en el sud, comPerpinyà, on s'està venent molt bé”. Fins i tot a Itàlia, unaltre dels principals productors “l'estan comprant moltbé”.
UNES CARACTERISTIQUES DIFERENCIADORES
Resino considera que les principals característiquesde la carxofa de Benicarló és que “té tocs salins, no esgela i manté la humitat, a més de tenir uns tocsmetàl·lics molt marcats”, que ajuden a l'hora depresentar un plat en el qual el producte és elprotagonista. Tot un seguit de factors que han fet quecada vegada més, el producte tinga gran demanda. Ésper açò que “enguany hem ampliat la producció a 600hectàrees”, malgrat les complicacions que el canviclimàtic està tenint per al seu cultiu. “Les altestemperatures de fa un parell de setmanes no van serbones, com tampoc ho són les dels mesos d'estiu doncsens obliguen a retardar la plantació”.
Malgrat açò, en aquests moments, la carxofa ambDO Benicarló està en el seu moment àlgid i té totes lescaracterístiques per a l'etiquetatge de qualitat: atapeïda,amb el clotet central i les fulles narrodonides. No hi hamillor menjar en aquests moments per a portar a lataula.
ve de la pàgina anterior
Bernardo Atxaga, una de les veus essencials dela literatura basca, reflexiona en aquest poemamagistral sobre la força de les paraules. Mireu quèdiu sobre la desolació:
Diu el meu diccionariQue la paraula desolacióPrové del llatí desolatio
Genitiu desolationis;I que va ser el mil sis-cents onzeQuan algú la va escriurePer primera vegadaDesprés d’esmolar la plomaD’una oca blanca.Diu també Que soledat, ruïna i destruccióSón els seus principals significats.
El diccionari, però, res no diuDel cor de la gentQue camina pel carrer;Res no diu de nosaltres;Res no diu dels patisDe la presó o de la caserna...
Però aquesta sensació que ens deixa elmeravellós poema d’Atxaga sobre els límits delllenguatge, sobre la incapacitat de les paraulesdefinides al diccionari per fer bategar en el paisatgede la nostra comprensió tot allò que ens mou i quee ens commou, tot allò en què la vida s’escampa ies replega per tots els racons dels nostresescenaris íntims, quotidians o col·lectius, laretrobem davant de moltes paraules. Pensem, perexemple, en una de les més boniques i méscantades per tots els poetes del món: l’amor. El meudiccionari diu que l’amor és una inclinació o afeccióviva vers una persona o cosa. També el defineixcom una atenció envers una activitat i en concretatipus –amor propi, amor de Déu, amor a un objecteo indret, etc. Però probablement aquestesdefinicions no diuen res d’aquest batec que arasento, del record precís d’aquell esclat potser jamassa llunyà, del gust probablement dolcíssimd’aquell desig que no hem pogut o sabut resseguira plaer.
Davant de la certesa d’aquestes limitacions, enscal estirar el llenguatge i ordenar de nou lesparaules perquè siguin autèntiques explosions decomprensió. En aquest punt, la poesia és lamestressa d’aquest joc per fer esclatar –com coetsde dia de festa- les paraules perquè ens regalin el
gust profund de tantes coses. I si aquesta poesiaforma part del cos d’una cançó, la festa és d’allòmés plena. Sé molt bé que la llista de poemes o decançons que defineixen clarament què és això del’amor pot ser senzillament infinita –que cadascúpensi en els noms que encapçalen la seva llistaparticular- però avui us animo a gaudir –si encarano ho heu fet- del darrer disc de Joan Isaac que, noen va, porta per títol Manual d’amor. En aquestexquisit recull de cançons hi sentim el batec del’amor en un ventall ampli d’accepcions, en tots elsseus gustos però sempre l’amor com un motoressencial del fet de viure. D’entrada, Isaac ensparla de l’amor de pare vist com un refugi per a lafilla que, ja en ple viatge per la vida, coneix elpatiment de l’amor, el trasbals d’un primer adéu.Ressegueix els rastres precisos dels naufragis i lanecessitat de buscar –per l’escala d’emergènciaque ens porta a la presó de la memòria- petonsintensos, abraçades, nits que es fan matinades,retrobaments –volguts o casuals, massa anysdesprés de tot- de llocs i noms que ens han definit–en una Venècia sota la pluja i en aquell mateixcafè, en aquell París d’ara fa quaranta anys ple decultura i de petons revolucionaris, en un sopar deretrobada trenta anys després si pot ser amb elmateix vestit vermell, sense maquillatge i amb lesferides tancades d’aquell adéu. Repassa elnecessari i imprescindible amor de la companya deviatge, ara que transitem pel regal de la vida deltemps afegit, i del gust de cada petó, de cada gestconegut, de tots els retalls de vida –a la platja,arrossegant el carro ple fins a dalt per Ikea, en elsmoments de foscor. Dibuixa l’amor a ritme de bolerode les nits d’estiu plenes de vida o de totes lescares de la lluna. Apunta el tacte suau però massafràgil de tots els amors que haurien pogut ser peròque es van perdre carrer enllà o per estacions demetro massa tristes. I canta, sens dubte, la força del’amor a una ciutat –Girona- i a la necessitat delluitar de nou, incansablement, per la llibertat i lajustícia, per la dignitat com a persones i com apoble, perquè cal que neixin flors a cada instant iperquè qualsevol nit pot sortir el sol.
I no es cap casualitat que Joan Isaac,compromès amb la vida i la bellesa, lingüista expertque ens explica què és l’amor, va cantar el 9 dedesembre en un centre cultural de Brussel·les, ambaltres veus de la cançó catalana de la mà de PereCamps –director del festival de cançó Barnasants-per demostrar el suport als nostres polítics a l’exili iper demanar la llibertat dels nostres presos polítics.Perquè l’amor, l’autèntic amor, ens abraça amb elsaltres i ens empeny necessàriament cap a ladefensa inequívoca de la llibertat.
MANUAL D’AMOR
text JOAN HERAS
Fronteres
OPINIÓ LOCAL
pàgina 14 la veu de Benicarló la veu de Benicarló pàgina 7
en les quals la carxofa amb DO Benicarló és la principalprotagonista. La proposta es va llançar fa onze anys ides del primer moment ha tingut gran èxit, però des defa un parell d'anys, les expectatives es desborden a lesnits. Grups de gent es traslladen en romeria,d'establiment en establiment, degustant uns pinxos queofereixen tant propostes clàssiques com mésmodernes, aconseguint traure sabors fins araimpensables a la carxofa.
“EL CANDIL” GUANYA EL PREMI DEL PINXO DECARXOFA
I de nou les Jornades compten amb un ingredientcompetitiu. D'una banda, el Concurs del Pinxo de laCarxofa que organitza la Penya Mechero, que enguanyha lliurat sis premis: tres per als millors pinxos decategoria general i tres per als millors pinxos delreceptari tradicional, que l'any passat va tenir un granacolliment entre el públic.
En la categoria general, el guanyador ha sigut per “ElCandil”; el segon premi “San Rafael”; el tercer premi“Milord”; el quart classificat, “Cotton Art&Wine” i elcinqué, “La Mar de Bó”.
En la categoria tradicional, el guanyador ha sigut per“La sequieta”; el segon premi “Dolce Vita”; el tercerpremi “Cafeteria Anna”; el quart classificat, “Frankfurt10” i el cinqué, “La Façana”.
El premi popular al millor pinxo, com ja es va fer l'anypassat, ha sigut triat a través de les votacions del públic,que mostrarà el seu veredicte amb un díptic que espodrà arreplegar en qualsevol dels bars que participenen les Jornades. Per a poder votar, serà obligatori havervisitat com a mínim vuit establiments. Entre tots elsvotants, se sortejarà un premi que consistirà a formarpart del jurat en les jornades de la Carxofa de 2019.
Enguany, com a novetat, el col·lectiu UrbanSketchers de Benicarló també s'ha afegit als concursosrelacionats amb els pinxos de carxofa i ha creat el premial «pinxo més etxurat», que premiarà aquells pinxosmés artístics i amb una millor presència.
L'AGOST A BENICARLÓ ÉS EL MES DE FEBRER
El xef de Benicarló amb un estrella Michelín, RaúlResino, assegura que “el mes d'agost a Benicarló, és alfebrer per les jornades gastronòmiques de la carxofa”.Resino dissertava així sobre l'impacte econòmic que lafesta té a la ciutat i, sobretot, en els restaurants delmunicipi. “Jo fa temps que ho tinc tot pràcticamentcobert per a gener i febrer”, gràcies al menú que hapresentat per a les jornades d'enguany. En la mateixa
ve de la pàgina anterior
VICENTE MOLINA FOIX. (2017). El joven sin alma. Novela romántica.
Barcelona. Ed. Anagrama.
La darrera novel·la de Vicente Molina Foix, narrala història d’un escriptor a qui la veu narrativaanomena Vicente, tot i que el propi Vicente devegades explica la història en primera persona.Quan ens endinsem en la lectura de la novel·la ensadonem de seguida que Vicente no és altre que elpropi novel·lista. Estem per tant davant d’unanovel·la autobiogràfica.
La història comença en els anys adolescents delprotagonista a Alacant. Fill d’una família benestant,educat en un col·legi religiós. Té els seus primerstemptejos sexuals amb la jove criada de la casa.
Des de ben jove es sent atret per l’escriptura. Unfet decisiu per a la seua vocació és la visita deCamilo José Cela a Alacant. Gràcies a l’amistat delseu pare amb el propietari de la llibreria on Celasigna els llibres aconsegueix que aquest li dediquetres de les seues novel·les, posteriorment assisteixfascinat a una conferència que dóna el futur premiNobel. Allí observa, a més, que el famós escriptor téuna atractiva secretaria i xofer. Posteriorment escola en un sopar que li ofereixen les autoritats localsi on don Camilo balla amb les xiques mésatractives. Vicente tindrà definitivament clar que lavida d’escriptor és fabulosa i és al que ells es voldedicar.
Quan acaba el batxillerat marxa a Madrid aestudiar Dret, però abans un capellà del col·legi onha els estudis l’adverteix sobre les temptacions dela carn i li dóna una disciplina per a que se la posea la cama i les puga evitar. Això ho fa els primersmesos a Madrid. Estem a mitjans anys seixanta i launiversitat vull en el rebuig al règim franquista i allíse sent fascinat per diverses líders revolucionàries,fins i tot arriba a formar part breument d’una cèl·luladel Partit Comunista.
Al mateix temps es passa moltes hores al cinemai entra a formar part de la redacció de Film Ideal, larevista de referència de cine en aquells anys. Enaquest primer any en la universitat inicia una relacióepistolar amb dos joves de Barcelona a qui ellanomena Crítico 1º i Crítico 2º, respectivamentPedro (Pere Gimferrer) i Ramon (Terenci Moix),amb els quals intercanvia opinions, sobretot de cinei literatura. Tot i que en cap moment es diu el seucognom, les referències tant físiques com culturals,no deixen lloc a dubtes.
En acabar el curs viatja a Barcelona, els coneix
personalment i ràpidament Ramon s’enamora d’ell,i enceten una apassionant història d’amor, sobretotper part de Ramon. El grup s’amplia amb Ana Maria(Moix) i Guillermo (Carnero). Tots quatre tenenconverses menjaclosques sobre l’amor i el sexe,molt típiques de la seua generació educada en elnacionalcatolicisme i la repressió sexual. Poc tempsdesprés es produirà una ruptura en la relacióamorosa entre Ramon i Vicente que farà caure alprimer en un estat de profunda depressió.
Posteriorment Vicente entrarà en contacte ambuna pintora amb molts diners de la que seconvertirà en amant. Poc temps després coneixeràun jove poeta de nom Leopoldo (María Panero), aqui incorporarà al grup, amb el qual continuarà encontacte malgrat la seua ruptura amorosa ambRamón. Coneixerem que tots tres Pedro, Guillermoi Leopoldo estan enamorats d’Ana María, queinspira bona part del magistral llibre del primer, Arde
el mar, i del primer llibre de Guillermo, encara quecap dels tres es correspost.
Finalment el llibre acaba amb unes cartes d’AnaMaria que arriben a mans de Vicente al cap demolts anys i en què aquesta li explica tots els
L’APRENENTATGE DELS NOVÍSIMOS
text JOSEP MANUEL SAN ABDÓN
Llibres
pàgina 6 la veu de Benicarló la veu de Benicarló pàgina 15
LOCAL OPINIÓ
Tret d'eixida a la 25a Festa de la Carxofa deBenicarló. Les propostes gastronòmiques delsbars i restaurants de la ciutat van presentar dijouspassat els pinxos amb els que arranca la Ruta delPinxo de la Carxofa que durant 15 dies inundaranels més de trenta establiments participants.
Els germans xicotets de les grans mostres culinàriesvan ser presentats en societat en una magnaDemostració Gastronòmica de Pinxos de la Carxofaque van inundar de sabor i creativitat el carrer de SantJoan. Tota una aposta decidida per traure al carrer lespropostes de la BBC (associació de bars i cafeteriesde Benicarló), que des de fa onze anys fan de telonersde la festa. El regidor d'Agricultura, Domingo Roca, vaassegurar que «suposa un reconeixement al treball i ladedicació de tota la gent de Benicarló».
I és que les propostes d'enguany embolcallen elproducte reina de l'horta benicarlanda i el transportena la més alta esfera de la gastronomia contemporània.Combinacions que antany podien pensar-se com aimpossibles, mariden gràcies al bon fer de l'associacióen perfecta harmonia. Tot, és clar, amb la base delprotagonisme absolut de la carxofa de Benicarló,
elevada al màxim exponent de la creativitat. Així,l'extensa oferta que ofereixen els bars i cafeteries de laciutat es presentava en el carrer, per a plaer delscentenars de comensals que no van dubtar a donarbon compte dels menjars oferits. Al llarg de duessetmanes, és possible recórrer la ruta en diferentshoraris per a degustar els pinxos proposats. A un preude dos euros per ració, beguda a banda, de ben segurque faran les delícies dels paladars més exigents.
ELS PINXOS DESBORDEN LA FESTA ABENICARLÓ
Prop de mil pinxos es van servir en el Bar SantRafael durant la primera nit de la Ruta del Pinxo de lacarxofa. “Ni nosaltres mateixos ens ho podem creure”,assegurava el seu gerent, Iván Alemany, mentres'afanyava per despatxar d'altres pinxos a la cridòriade gent que envaïa el seu establiment. En la mateixalínia estaven treballant la resta de bars i cafeteries dela ruta, desbordats per la ingent quantitat de clientsque recorria la ciutat, passaport carxofer en mà,disposat a segellar quants més millor establimentsmillor. Al Candil, per exemple, van ser més de milpinxos durant tot el cap de setmana. Des de dijouspassat, 32 bars i cafeteries de la ciutat ofereixen tapes
ELS PINXOS DE CARXOFA INUNDEN ELS CARRERS DE BENICARLÓ
textREDACCIÓproblemes interiors que la van turmentar en elsseus anys d’amistat.
Les relacions amoroses són la base del llibre, peraixò porta per subtítol Novela romàntica. Tots lesviuen intensament, de vegades fins i tottràgicament. Pot ser Vicente és el qui li posa menyspassió, sovint es troba enmig de la història sensefer massa esforç, pot ser ell el joven sin alma deltítol.
Quatre dels protagonistes del llibre van estarinclosos en la famosa antologia Nueve novísimos
poetas españoles de Josep Mª Castellet. Un grupde poetes que van trencar radicalment amb lageneració del realisme social i van incorporar noustemes a la poesia. Formen part d’una generació queintenta canviar la vida, sovint trencant amb unentorn conservador i de vegades amb un gran costpersonal que els portarà a la destrucció. El joven sin
alma ens apropa a la iniciació en l’amor, el sexe, lapolítica i la cultura d’un grup representatiu de jovesdels anys seixanta. És un molt interessant retratgeneracional.
ve de la pàgina anterior
text BENICARLÓ ACTUAL/ GENER 1973
FA 45 ANYS...
pàgina 16 la veu de Benicarló la veu de Benicarló pàgina 5
OPINIÓ EL TEMA
banderoles de la festa. Darrere, el carro amb la imatgedel sant i els carros amb les reates de cavalleries. ABenicarló, és tradicional compondre llargues fileres decavalls que estiren dels carros engalanats amb baladre.Sobre ells, els simpatitzants de la festa recorren la ciutaten un ambient de festa. Les cavalleries segueixenl'ordre establit en el sorteig realitzat dies abans.
La cavalcada es tancava amb el Carro del Dimoni, eldels Majorals i el de la música, que interpreta partituresamb unes cançons molt reconegudes. En arribar a laplaça de sant Bartomeu, la dama de la confrarias'encarregava d'encendre la monumental foguera allíinstal·lada, sobre la qual penja la imatge que representaal dimoni que va temptar al sant en el desert. El focusd'atenció es traslladava més tard a l'ajuntament, desd'on es van recitar les primeres lloes. Com és habitual,els loeros van fer mossa en els aspectes més sagnantsde l'actualitat, com l'ús del català en el municipi propiciatper la regidoria de Cultura o alguns temes urbanísticsde candent actualitat. El públic va acollir amb gransaplaudiments els versos satírics. En finalitzar, una plujade coquetes va caure sobre els assistents, llançadesdes de la balconada de l'ajuntament per les majorales.La cavalcada va recórrer diferents punts de la localitatrepartint lloes i coquetes per tots els racons del municipi.Al dia següent se celebrava la festa del sant, amb latradicional missa, benedicció dels animals i segonacavalcada de carros i cavalls.
LA FESTA
Com s'ha dit, Benicarló va celebrar la festivitat deSant Antoni Abad amb els tradicionals actes religiosos.Al matí, s'oficiava la missa en honor al sant en laparròquia de Sant Bartomeu. A continuació, en l'altar decampanya instal·lat en la plaça del mateix nom, esprocedia a la benedicció dels animals, que vanconformar tot un zoo. I és que als habituals gossos, gatsi cavalls, s'unien mascotes de tot tipus d'espècies:fardatxos, conills, lloros i animals tropicals, que vananimar la benedicció enguany. A tots ells, després de labenedicció, se'ls va lliurar una estampa amb la imatgedel sant i una coqueta, símbol gastronòmic de la festa.Ja a la vesprada la cavalcada de cavalls i carros tornavaa recórrer els carrers de la ciutat repartint coquetes iversos pel municipi.
ve de la pàgina anterior
Reconec que darrerament no deixen desorprendre'm. Ha tornat Marc Antoni Adell, veig queté continuïtat la pàgina de «Fa 45 anys...» i que finsi tot s'hi ha incorporat Sofia Urc, nueva en estaplasa i que promet. He buscat al diccionari quèsignificava el cognom aquest i segons el DIEC2 voldir «Tarannà altiu, arrogant», però jo també pensoque igual és un joc de paraules i Urc al revés es lligCru, que és ben bé com ho tenim tots. Veig que sí,que aquesta senyora va al moll de l'os i -no està bédir-ho- fes-te compte que m'haja llegit elpensament; jo també estic tip de tanta melmelada itanta confitura nadalenca, de la «falsa felicitat deplàstic».
Ja li vaig dir que Patrici Gil tindria en mi un lector fidelcada setmana. Feia anys que a La Veu no hi havia uneslloes de sant Antoni tan ben arrodonides. Tenen elpuntet de mala bava i la gràcia necessàries com perquèningú se senta agredit però sí al·ludit i són, per tant, debon llegir.
El tema de la setmana el dediquen a la RàdioMunicipal. Molt bé per l'equip de govern i, suposo, quemolt bé també pel regidor corresponent, que igual és lomalèfic Barberà. A saber Déu si no deu voler convertirla nostra emissora en un altaveu pancatalanista quecride la població al tumult i la sedició; estic tranquil peròen aquest aspecte perquè sé que la valencianíssimaMaria Jovaní vetllarà pels meus interessos i no hoconsentirà de cap de les maneres. Necessitem mitjansde comunicació que parlen de les nostres coses mésproperes, palpables, de la gent amb qui podem trobar-nos pel carrer i en què Benicarló siga protagonista. Isobretot, sobretot, en valencià. Avant les atxes.
Encara ric ara amb l'article de J. Guillem. Mire, m'haconvençut. Que es queden els vinarossencs amb l'EOI,que se la paguen ells. Nosaltres amb el traductor deGoogle anem que xutem i encara ens en sobra. Quinadèria els ha agarrat a tots per aprendre idiomes; enconec que no saben ni parlar valencià i volen aprendrequalsevol cosa exòtica com ara anglés o alemany. Ambla cartera plena es va a tot arreu i amb la butxaca buida,a molts idiomes que sàpigues, a patir. Quan es parla dellengües sempre em ve al pensament aquella pissarraescrita amb clarió que Manolo el Xurrero tenia al seuxiringuito del Morrongo: «Aquí se habla francés porseñas». Doncs això. No em penso matricular a res.Aproximadament sé valencià i com deia el poeta, «nonecessite més».
És una llàstima la pàgina de l'hemeroteca del«Benicarló actual»; no es veu bé. Ara, paga la penadeixar-s'hi una mica els ulls. La prosa florida de JoséPalanques no ha trobat encara un substitut digne en elperiodisme local. I els eslògans publicitaris del gimnàsque s'hi anuncia evoquen aquells que apareixien al«Blanco y negro» i que explicaven les virtuts del'ungüent de l'home del bigot.
Moltes carxofes. No hi ha ningú que faça alguna cosamal feta ací en este poble? Panissoles? Als propietarisdels gossos que han convertit el seti que hi ha entrel'avinguda Méndez Núñez i la plaça de Mossén Tomásen un veritable cacacan. Marranos. Una altra als fallers(una minoria que no represente el col·lectiu, ja ho sé)que fan cara de satisfacció quan un coet fa saltarl'alarma d'un cotxe. Incívics. Una altra per al governmunicipal que passen els anys i tots veiem comcontinua la via de servei que va des del camí Mallols alcamí Convent sense poder-se utilitzar. I així, escapça idona.
Ja ha passat sant Antoni, però...
En esta me despedixode la sinyora Garcia, que ja sé que ella no em llig, ni em llig ella, ni sa tia.
Senyora Garcia:Això és el que vaig saber llegir en l’anterior número de la seua revista...
text EL LECTOR
pàgina 4 la veu de Benicarló la veu de Benicarló pàgina 17
EL TEMA ESPORTS
La festa de Sant Antoni a Benicarló haconsolidat les seues arrels gràcies a la seuaconfraria. Onze entusiastes matrimonis conformenl'elenc que treballa tot l'any perquè la tradició noes perda a la ciutat, com fa unes dècades va estara punt de succeir. Tradicionalment, la festal'organitzen els llauradors però avui dia laconfraria ha obert les seues portes i estàconformada per persones arribades des dediferents sectors. El consiliari de la confraria,figura important dins de la festa, és el rector deSant Bartomeu, un càrrec que des de fa nou anysocupa Mossén Carlos García Talamante. Tots elsanys la confraria es renova en dos matrimonis, pera garantir la frescor de la festa. Els actes méscaracterístics s'inicien amb l'elaboració de lescoquetes, l'element gastronòmic de la festa. Estracta d'un pastís sec entre els ingredients del quales troba la farina, el sucre i una mescla deaiguardent i anís. En el cas de les que elabora laconfraria, la tradició assenyala que se'ls afegeix uningredient secret que les fa diferents a la resta.Majorales i simpatitzants es reuneixen a l'inici del'any en un conegut forn de la ciutat per elaborarles pastes, que s'acumulen en caixes per a deixar-les reposar.
Dies després, la festa s'obri al poble i en un local esdonen cita centenars de mans que, de forma pacient,emboliquen les coquetes en el paper de seda blancque les protegirà dels colps que patiran. És el momenttambé de beneir-les. Enguany, s'han elaborat més decent vint mil. La festa dóna en aqueix moment un pasmés i reuneix en una nau als cavallistes que formaranpart de la cavalcada que commemora la festivitat delsant. És hora de sortejar l'ordre en què desfilaran pelscarrers de Benicarló. També es procedeix a vestir eldimoni, la figura que es cremarà en la vespra de lafesta gran sobre la monumental foguera.
EL DIA DE LA FOGUERA. DE LA FESTA, LAVESPRA
La jornada va començar la vespra de la festa moltràpid per als majorals de la festa de Sant Antoni deBenicarló. A primera hora les majorales es van donarcita a la plaça de Sant Bartomeu, per a començar adecorar l'altar de campanya que servirà per a presidirels actes grans de la festa, durant la seua jornada.Mentre, els majorals havien amuntegat la llenya per aconformar la foguera on, a la vesprada, es cremava aldimoni temptador del sant. Ja a la vesprada, arrancades de la casa del president, a la partida de Sanadorlí,la majestuosa cavalcada. Obrint el festeig, lestradicionals grupes compostes per xiquets portant les
SANT ANTONI DEL PORQUET
textREDACCIÓ
Ara, a la Margot i a mi, ens ha pegat per anar a tot allòque es fa i desfà al nostre poble. Però no es pensen,pacients lectors d’aquesta magnífica secció, que a partitd’ara tot serà parlar de les nostres sortides nocturnes idiürnes. No. Poden seguir llegint perquè això nostre vasempre lligat a la festa i tot té un motiu fester i econòmic.Hem tingut un cap de setmana ple d’activitats de tottipus de les quals només els contaré una part. L’última,lo partit del diumenge, contra el tercer classificat, i quevam perdre després d’un altre magnífic partit delsnostres. Tot i que els del poble del qual es diu que laclaven fonda, tenen una plantilla plena de mercenarisdel futbol, amb lo clar objectiu de pujar a la terceradivisió, els nostres van plantar cara. La primera part vaser totalment nostra, només ens va faltar definir alsúltims metres. Ells no van fer res, només dedicar-se aespecular. Fan valer la seua veterania per a mantenirels partits al ritme que els convé, i en un contracopmarcar lo seu golet, mantenir lo resultat i cap a casa.Això és el que va passar, ni més ni menys. Novamentels nostres van mostrar la seua millor cara, correntsense defallir, buscant i lluitant totes les pilotes. Per aixòno se’ls pot posar cap però. Com no podia ser d’unaaltra manera, els d’Onda (ben poquets a l’equip), ensvan marcar un gol de penal faltant deu minuts peracabar el partit, tres puntets i cap a casa. Mínim esforç,màxim rendiment.
Ara torno al divendres. Com no podia ser d’una altramanera, divendres per la nit vaig acompanyar la Margota fer una volta pel poble. “Negosio no gueñido condivegsión”, que va dir ella després de sopar. Vam anara una coneguda zona de marxa i, mentre jo anavaengolint glops de begudes espirituoses, ella anava fentcalaix. Aquesta novia meua té una gràcia especial per afer creure a tothom que se l’ha lligat. A més a més tantli fa carn que peix. Al contrari que la resta de parelles,ella es fa càrrec de totes les meues despeses. Quanens n’anàvem cap a casa, em va dir “yo entegag quemaniana tempgano fiesta de fallegos, y fallegos muchovisiosos”. A les set i mitja del matí de dissabte ja vasonar lo primer coet. Mentre jo, ajupit al llit, somniavaque aquest coet era el senyal per a que un gran núvolple de merda començarà a repartir lo seu carregamententre tots els que anaven a participar en la primeradespertà de l’any, em va semblar sentir a la Margot queem deia “yo salig, negosio de fallegos llamag”. I mentrejo sentia com es tancava la porta de casa, seguia amblo meu somni i lo meu subconscient em feia vore quecada masclet que tiraven els falleros era un esclat defemta que esquitxava tots i cadascun d’ells. I que quanfeien aturar els cotxes perquè havien de passar ells,dels tubs d’escapament en lloc de fum sortien rajosd’una substància de color marró i olor penetrant quepujava i pujava i després queia damunt de la comitiva,
que ho celebrava amb gran joia tot cantant “merda,merda!!” com quan a festes els de les penyes diuen“aigua, aigua!!”. Tot plegat una barreja onírica iescatològica que em va fer passar una bona estona deldissabte pel matí. Quan al voltant de la una la Margotem va despertar, em va ensenyar tot el que portava a labossa de Luivuitón que havia comprat al topmanta. “Hoyig a comeg guestaugán. Yo pagag que fallegos seggenegosos i sabeg aggadeseg buen segvisio”. Clar,quan vaig sortir a carrer em vaig sorprendre de veureels carrers tan nets, i llavors va ser quan vaig pensarque allò només havia estat un somni.
Potser els lectors que hagen arribat fins ací estiguinuna mica empipats per la poca informació del partit queels he ofert. Sobretot tenint en compte que la setmanapassada a la crònica de la jornada només vaig parlar defutbol, de dades estadístiques i de pura informació. Totté un rerefons. Vull fer igual que Florentino amb Zidane.Vull forçar al senyor director gerent d’aquesta granpublicació per a que es farte de la meua manca deformalitat i em deixe marxar. Vull canviar de vida, vullser una ànima lliure, viatjar pel món amb bicicleta,menjar del que em done la bona gent que em trobaré idormir allà on hi haja un modest jupó. En el pitjor delscasos, la volta del cel, amb els seus infinits estels,sempre serà el meu acompanyat nocturn. Si ho volenmés clar, estimats lectors, he arribat a la conclusió deque no vull treballar, no vull treballar i no vull treballar.Estic predestinat a no pegar ni xapa, viure de l’aire i serun membre més de la naturalesa.
La setmana que ve, més.
DERROTA IMMERESCUDA
text VICENT T. PERIS
ESPORTS LA 3
pàgina 18 la veu de Benicarló la veu de Benicarló pàgina 3
Carxofa: els tafaners ens han demanat si podíem donar-li-la a l'alcaldessa, com a última(o primera) responsable de solucionar problemes com els de la vorera apanyada. Es veu quehavien fet una promesa i la volen acomplir. Tot i que el que ha fet és la seua faena, per aixòli paguen, realment no hauria de tenir reconeixement, però vist que és bo per el veïnat(estalvia morrades i entropessons), i sense que servisca de precedent, els hi fem cas i ací lidonem la nostra carxofa virtual, justament en temps de l'ídem. Bons vents!
Panissola: en el mes de la festa de la carxofa, no queda massa bé que les panissolescampen pel seti este municipal, que es diu Benicarló, com Pedro por su casa, però ni hatantes que, de vegades, se'ns fa difícil destriar on ficar-la. Així que aquesta setmana enfarem una de general per a tots els comportaments incívics, i òbviament als qui els realitzen,que no en són pocs, que hem vist, veiem, i veure'm. No anem ací a descriure'ls, només calrellegir Veus passades i en tindreu un cabàs, però cal no oblidar-los pel mal que fan. Araarriben dies de festa i aquesta mena d'incívics proliferaran com les mateixes panissoles.Començat l'any farem acte constricció i engegarem el ventilador del repartiment. Bons vents!
CARXOFA i PANISSOLA
CONTACTA AMB “LA VEU DE BENICARLÓ”twitter: @Elstafaners mail:[email protected]
Jornada d'alts i baixos per al Club BàsquetBenicarló amb alguns resultats poc positius,juntament amb uns resultats contundents coml'aconseguit pel primer equip del club.
Primera Divisió nacional C.B. Benicarló 86, Montcada 50Era un partit de risc per diversos motius: el partit
d'anada va ser molt disputat a Montcada, per les baixesque tenim en el joc interior i per ser la tornada del'aturada Nadalenca. El Montcada està a la part baixa dela classificació, però moltes derrotes s'han produït perpocs punts. Amb tot, no es podia començar relaxats.
Era important eixir forts en defensa per a no deixarque pogueren aconseguir tirs còmodes a l'inici del partit,que en cas d'anotar-los, l'equip es vindria a dalt idesprés no seria fàcil recuperar-se. Es va aconseguirl'objectiu amb una bona defensa, però a més amb bonjoc ofensiu aconseguint finalitzacions còmodes i tirsalliberats, amb percentatge alts, arribant al final períodeamb un 26-9.
El partit semblava encarrilat, però el Montcada nobaixava els braços i cada vegada que se cedia un tir, hoaprofitaven i anotaven, no permetent trencar el partit.
Va ser en el tercer període on es va recuperar laintensitat defensiva, la circulació de pilota i com aconseqüència l'encert en el tir. Parcial de 27-7 (69-31).En l'últim període es va mantenir el ritme, encara quebaix una mica l'encert i com és normal la defensa,parcial igualat (17-19) per a un resultat final de 86-50.
Victòria important després de l'aturada nadalencaque els permet mantenir-se en les primeres places i enspermet somiar amb la possibilitat de poder lluitar perentrar en les quatre primeres places que ens donarien,almenys, la tranquil·litat de mantenir-nos en la categoria.
Aquest diumenge una altra vegada a Benicarló contrael l'Alcora, equip històric i ben treballat i que aquestasetmana va perdre només d'un punt contra el TAUCastelló, que ha sigut l'únic equip que ha aconseguitguanyar aquesta temporada a Benicarló. Caldrà estarcentrats i intensos per a no tenir sorpreses. Serà a les17.30 hores en Pavelló Poliesportiu.
Sènior preferent
I.B. Vila-real B 86, C.B. Benicarló B 70 Partit molt seriós el realitzat pels nostres jugadors.
Durant tot el partit van estar lluitant per a aconseguir lavictòria, arribant en la tercera cambra a guanyar de 10,però va anar en l'última cambra quan va haver-hi unbaixó de joc i l'equip rival ho aprofite per a distanciar-sedel marcador i guanyar el partit. Gran partit malgratjugar amb quatre baixes i contra el líder de la lliga.Destacar l'aportació del junior Reda. Factors en positiul'encert de tirs de tres i de tirs lliure i en negatiu la faltade rebot. Un partit molt seriós que ens ha d'ajudar per arectificar els petits errors i aconseguir més victòries.
Junior preferentNou Básquet Paterna A 83, C.B. Benicarló 73
Partit que es preveia complicat per la qualitat del rival.El mateix va estar sempre en mans locals ambdiferències que no superaven els deu punts però lasuperioritat física dels valencians els feia manar en elrebot i dificultava el joc benicarlando. Partit molt completd'un equip que va comptar amb l'ajuda de diversoscadets que no van desentonar en absolut. Amb aquestaderrota es compliquen les opcions de jugar la fased'ascens i caldrà esperar a tercers resultats per a veuresi hi ha possibilitats quedant tercers.
Aleví 1ª zonalJovens L'Eliana Blanc 61, C.B. Benicarló B 89Primer partit de la segona fase de la competició a
Eliana, caracteritzat pels bons atacs dels dos equips, iaixí es reflecteix en l'engruixat marcador (amb moltspunts per part dels dos equips).
Des del primer quart de joc es van obtenir bonsavantatges en el marcador gràcies a l'encert en el tirexterior i als contraatacs ràpids de l'equip benicarlando.Pràcticament, es va basar en un intercanvi de cistellesque va acabar afavorint al Benicarló.
En la pròxima jornada descans, i en la següentdavant els nostres veïns de Vinaròs, un dels equips que,segurament, siga dels més forts de la categoria.
Pre BenjaminsDiumenge passat els Pre Benjamins han pogut gaudir
d'una jornada de bàsquet a Ulldecona.
BÀSQUET: L'EQUIP DE PRIMERA DIVISIÓ GUANYA I ÉS TERCER
text BENICARLÓ AL DIA fotos: CB BENICARLÓ
EDITORIAL
pàgina 2 la veu de Benicarló
ESPORTS
la veu de Benicarló pàgina 19
De coca en coca i tiro per la carxofa
Certament, el nostre poble, Benicarló, no deixade sorprendre'ns. Segurament estem fets d'unapasta especial que fa que ací un dia ens foten unacoca al cap i a l'altre ho celebrem amb unacarxofa. Deu ser la nostra idiosincràsia com apoble. Ho diem perquè en comptes de flagel·lar-nos, que ens sembla molt bé que no ho féssemates que no tenim costums sadomasoquistes nireligioses exacerbades, anem de festa en festa,més amples que amples, passant el temps mirantde reüll que els problemes no ens espatllen laprogramació.
Dit açò, sorprenent o no, ja tenim ací, agafadets dela maneta la Festa de Sant Antoni i la de la Carxofa,que enguany fa 25 anys, per a gaudi de tota la gent.Repartiment de coques a dojo, cavalls i carrosguarnits que fan molt de goig, i lloes, moltes lloes, talvolta amb un tarannà no massa local, i lloeros, si enspermeteu l'expressió amb un regust excessiu ad'altres anteriors que, tal volta, li lleva frescor tant a lalloa com al lloero. De tota manera no hem de perdrede vista que allò important és el fet de mantindre lesnostres tradicions, i això, sobretot, per a la Confraria,i també per a Benicarló, segur que paga la pena.
I d'una festa amb tradició a una culinària que, tot i
no tenir aqueix substrat, ha sabut fer-se un lloc en elcalendari, perquè no dir-ho també, fester benicarlando(quan ens agrada la festa!). Dit i fet, 25 anys de Festade la Carxofa han donat per a molt, han aposentat a lanostra hortalissa per excel·lència, la carxofa, com unproducte estrella, al qual no li fa falta cap additiuartificial per gaudir-la plenament. Amb aquesta festa,almenys per a nosaltres, s'ha ficat en valor el fet de lacol·laboració de totes les parts que conformenaquesta festa, en favor d'un objectiu comú, al qual,tots els benicarlandos ens hem abocat. El fet de saberdeixar fora les diferències ha donat els fruits que araestem replegant.
Entre la tradició i la innovació, si sabem treballar-ho, Benicarló té un futur encara per llaurar-se.Enhorabona a tots!
EDITORIAL
1117la veu de Benicarló
DES DEL 18
D’AGOST DE 1995
EditaAssociació Cultural la Feram de Benicarló
C/ Sant Francesc, 95Casal Municipal
12.580 Benicarló FAX: [email protected]
Dir. Hon.: CRISTINA GARCIA
Consell de Redacció:NATALIA SANZ, FRANCESC DEL
CASTILLO, TONYO FIBLA,JOAN GREGORI, JOSEP M. SANABDON i RODOLFO SERRANO
Amb el suport
Administració, subscripcions
© COPISTERIA GRÈVOL
Dipòsit legal/ CS-193-2004
Imprimeix/ GRÈVOL, Sant Blai, 2
12580 Benicarló Tel. 964 475698
Col·laboradors: PERE BAUSÀ, JOAN HERAS, XAVIER BURRIEL, NATALIA SANZ, CARLES LLUCH,
RAMON PARÍS, JOSEP V. TAUS, TOLITO, JORDI MAURA,JESÚS MAESTRO, G. SEGARRA, VICENT FERRER,
J.M. SANABDÓN, DR. CLIMENT, ROBESPIERREI EL SAMARUC
La Veu respecta la llibertatd’expressió. La responsabilitat de lesopinions és de qui signa l’escrit. La Veues reserva el dret d’acurçar els textosque sobrepassen les 20 línies. Elsarticles hauran d’anar signats amb nom,adreça i número de DNI, encara quepodran aparèixer amb pseudònim.
COL·LABORA: Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana
Dissabte 13 de Gener, a la piscina municipal deCastelló va tindre lloc el campionat autonòmic dellarga distància.
El nedador David García, de 15 anys, va representaral Club Natació Benicarló. Va disputar la prova dels3000 metres, en la categoria Júnior 1. Era el primer copque David s’enfrontava en una competició de piscina auna prova de 3000 metres. El resultat va ser moltsatisfactori, fent un bon temps de 36.00.15 M, que els vadeixar molt contents, a ell i a la seua entrenadora,Miryam Martínez, que veuen els fruits del treballconstant durant els entrenaments diaris.
TROFEU ALBACORA CASTELLÓ
Diumenge 14 de gener a la piscina Castàlia deCastelló es va disputar la segona edició del trofeuAlbacora, per a les categories benjamí i aleví.
En el format d’aquest trofeu, es naden tots els estils,en proves de 50 metres. El CNB, dirigit per LuciaVicente i Carla Cornelles, va presentar un equip formatper 34 nedadors: Ana Drago, Paula Ruiz, Noa Pereira,
Alicia Harris, Paula Alcaraz, Alba Rodríguez, MaitaneLacalle, Sara Martín, Noemí Verge, Maria Verge, HenarÀvila, Llum Segarra, Joana Bel, Daniela Valdearcos,Ainhoa Baró, Julia Roca, Paula Nutu, Bianca Ralea,Alejandra Oroian, Yusra Laalioui, Adam Ortiz, DinoButtice, Jesús Martín, Alejandro Rodríguez, AlejandroSastre, Joan Verge, Yeray Ibáñez, Adrián Jiménez,Álvaro Fernández, Houssain Fertil, David Balaguer,Òscar Balaguer, Bruno Moliner i Mario Bodescu.
En aquesta competició, la junta directiva va decidirtornar a fer servir un autobús per al desplaçament, ambla finalitat de fer equip i d’incrementar la seguretat, donatl’important nombre de nedadors implicats i que lacompetició era a Castelló.
Així, per a molts dels nedadors va ser una nova idivertida experiència desplaçar-se amb l’autobús del’equip, tots junts, per anar a una competició.
Esportivament, va destacar especialment el resultatd’Henar Ávila, que va aconseguir el bronze de categoriaaleví, als 50 lliures.
NATACIÓ:CAMPIONAT AUTONÒMIC DE LLARGA DISTÀNCIA A CASTELLÓ
text i foto CNB
L’ÚLTIMA
pàgina 20 la veu de BenicarlóLLIBRES: “EL JOVEN SIN ALMA. NOVELA ROMÁNTICA. ”
S'ha acabat la temporada de ciclocròs a Espanyaamb la celebració del Campionat d'Espanya a lalocalitat guipuscoana de Legazpia. El ciclista delClub Ciclista Deportes Balaguer de Benicarló JoséJulián Balaguer, va participar en la categoria màster50 B, en la primera prova del matí del dissabte, ambuna temperatura freda.
Circuit amb molts desnivells que amb l'enduriment delfang, per no ploure el dia anterior, va provocar que esfera molt apegalós i s'haguera de córrer molt a peu, idamunt amb el fang enganxat a la bici augmentant elpes que portar a coll. José Julián es va classificar enonzena posició, ja que va trencar la patilla del canvi enla segona volta i va perdre les seues possibilitats depujar al podi, encara que va aconseguir acabar la prova.
UNA AVARIA VA TALLAR LES ASPIRACIONS DE BALAGUER
EN EL CAMPIONAT D'ESPANYA DE CICLOCRÒS
text BENICARLÓ AL DIA fotos CC DEPORTES BALAGUER
Diumenge 14, de matí es va disputar la primeraronda de la Lliga Catalana 2018, en la qual el clubbenicarlando presenta dos equips.
El Riu Sénia Benicarló A va viatjar a Salou, per aenfrontar-se a l'Escola Escacs Salou C, amb un resultatfinal de 5-1 a favor de l'equip benicarlando.
L'equip va estar format per Jorge Gutiérrez "Chapu",Agustín Llorach, Enoc Altabás, Pedro García, SoniaReinaldos i Óscar González.
El Riu Sénia Benicarló B es va enfrontar a casa al'Amposta D, amb un resultat final de 0-4 en contra del'equip benicarlando. Malgrat l'engruixat resultat algunespartides van ser bastant igualades.
El Riu Sénia Benicarló B el van formar Roberto Tipán,Juan Cabezos, Joan de Gustín i Jhostin Sánchez
La setmana vinent el Riu Sènia Benicarló A viatjarà aGandesa, mentre que el Riu Sénia Benicarló jugarà acasa davant l'Amposta D.
ESCACS:EL RIU SÈNIA BENICARLÓ VA COMENÇAR LA LLIGA CATALANA
text BENICARLÓ AL DIA fotos CA BENICARLÓ