llibre indicadors (tripa) 6.0 1/3/07 09:05 página 2f2metre%20ambiental%202006.pdfdisminució de...

Llibre Indicadors (Tripa) 6.0 1/3/07 09:05 Página 2

TermòmetreambientalIndicadors de sostenibilitatde Sant Boi de Llobregat


de l’edicióAjuntament de Sant Boi de Llobregat

Coordinació de la publicacióIsabel Sarrate (Oficina Agenda 21)Rosa Cifuentes (Àea de Merdi Ambienti Ciutat Saludable)

Redacció de textsFundació Privada SIGEA(Maitane Rodríguez)

Projecte gràfic, infografía i maquetacióSTV Disseny

FotografiaArxiu fotogràfic de l’Àrea de Comunicació,Relacions Públiques i Participació CiutadanaSTV Disseny (Xavier Sánchez)Arxiu fotogràfic de CORESSACraig Mayhew i Robert Simmon (NASA GSFC)

Preimpressió, impressió i enquadernacióWinihard Gràfics

Dipòsit legalB-6.686-2007

Gener 2007500 exemplars

Aquesta publicació ha estat realitzada amb paperoffset superior 100% reciclat homologat internacio-nalment amb l’Àngel Blau, el Cigne Nòrdic i NAPM.

©


Presentació

Aquest és el segon informe de Sostenibilitat de Sant Boi,però a diferència del primer, de l’any 2004, aquest sí potanomenar-se de Sostenibilitat amb rigor perquè ja és com-plert, doncs te incorporats els indicadors (les dades) socialsi econòmics.Tot just ara, potser després d’un estiu amb incendis i seque-ra i un hivern amb temperatures molt suaus, es parla i moltdel canvi climàtic i es relaciona aquest canvi amb el seuimpacte sobre l’economia i el desenvolupament, des de ladisminució de reserves dels bancs de pesca fins el futur deles estacions d’esports d’hivern per posar dos exemplesextrems.En aquest informe es poden veure les dades que fanreferència als temes que estan d’actualitat i de vegadessembla que són temes per discutir a les tertúlies o bé perllegir als articles, teòrics, d’opinió.Veurem la importància de la contenció en el creixementurbanístic que ha comportat la conservació de l’entorn natu-ral de Sant Boi, peró constatarem alhora la dolenta qualitatde l’aigua del riu i el deplorable estat de la seva riba. Aquestcreixement de ciutat compacta afavoreix la mobilitat a peu,tanmateix el nombre de vehicles privats continua augmen-tant i el principal focus de contaminació atmosfèrica i acús-tica és el trànsit.Els punts positius del desenvolupament humà són els rela-cionats amb l’educació, amb la millora del nivell formatiu dela població. La dificultat d’accés a l’habitatge es presentacom el principal problema pel jovent a l’hora d’independit-zar-se. Al mercat l’oferta és suficient però no adequada a larealitat econòmica i a les necessitats d’aquest col·lectiu.

Potser el més important de l’informe es la seva aportacióper prendre decisions que puguin canviar la tendència , hade servir per identificar allò que fem malament i posar lesbases per millorar-ho. No mireu l’informe com un conjuntfred de dades si no com una foto sobre la que podrem fercanvis i retocar-la per millorar el seu resultat final. La foto deSant Boi com és ara i què hem de fer perquè la propera fotola nostra ciutat i els seus habitants surtin més afavorits.

Josep Saavedrai LópezSegon Tinent d’alcaldei Regidor Ponent deMedi Ambient i CiutatSaludable


7

Introducció

Fitxes dels Indicadors Ambientals

Territori

Energia

Consum d’aigua

Qualitat de l’aigua

Aire

Soroll

Residus

Societat i Medi Ambient

Economia i Medi Ambient

Impacte ambiental global

Resum dels Indicadors amb la valoració visual

Test: Ets sostenible?

Índex

9

11

12

16

20

24

28

32

36

40

44

48

53

59?


El desenvolupament sosteni-ble és aquell que garanteix lasatisfacció de les necessitatsactuals sense perjudicar lespossibilitats de les genera-cions futures de satisfer lespròpies necessitats.

Definició de sostenibilitat continguda a l’Infor-me Brundtland


9

Ja fa gairebé 10 anys que Sant Boi va signar un compromísjuntament amb altres pobles d’arreu el món: El compromísd’elaborar, amb la participació ciutadana, una agenda delque cal fer per esdevenir un municipi sostenible. Aquestaagenda es diu l’Agenda 21.

Entre el gener de l’any 2000 i el març de 2003 es van elabo-rar les agendes ambiental, social, econòmica i ciutadana. Elmarç de 2003 sortí a la llum el Pla d’acció de l’Agenda 21Local amb la descripció concreta dels objectius i de les tas-ques a realitzar per avançar cap a la sostenibilitat.

Però la feina no s’acaba aquí: cal dur a terme un seguiment,veure si s’estan acomplint els objectius i els terminis. Coms’avalua? S’avalua mitjançant unes unitats de càlcul anome-nades indicadors.

Un indicador és quelcom que t’ajuda a entendre en quinasituació et trobes, en quina direcció vas i a quina distànciaestàs del teu objectiu. D’aquesta manera, els indicadors desostenibilitat ens permeten avaluar fins quin grau la nostrasocietat s’orienta cap a la sostenibilitat.

L’objectiu d’aquesta publicació és posar a les teves mansuna informació senzilla però completa sobre els indicadorsmesurats a Sant Boi. Es presenten aquests indicadors agru-pats en 10 temàtiques. En cada fitxa hi trobaràs tres blocs:– Com està Sant Boi: en aquest apartat trobaràs dades

extretes dels indicadors, que ens permetran valorar siestem a prop de ser un municipi sostenible. Les icones(sol i núvol) ens indiquen si avancem o no en bona direc-ció. Un sol mig nuvolat ens indica que l’evolució és pocdefinida

– Sabies que,…: inclou comparatives amb altres indrets,dades interessants i sorprenents; i informació sobre eltema.

– I què pots fer tu: per acabar, es descriuen algunesaccions que podem realitzar cadascun de nosaltres per talde contribuir a la millora del nostre municipi i del món engeneral; perquè en aquesta aventura de la sostenibilitattots hi participem.

Introducció


Després d’aquestes deu fitxes s’adjunta un resum de latendència de tots els indicadors, amb la valoració de cadas-cun d’ells. D’aquesta manera podràs apreciar quins són elsaspectes que hem de millorar.

Finalment, un test et permetrà avaluar si els teus hàbits quo-tidians afavoreixen la sostenibilitat. Fa falta saber què fem icom ho fem per corregir tendències no desitjables i podermillorar.

10

BÉL’evolució s’ajustaa la tendènciadesitjada

MALAMENTL’evolució s’allunyade la tendènciadesitjada

REGULARL’evolució és poc definida,no marca una tendènciaclara


Fitxes dels IndicadorsAmbientals

Aquí comença la descripció dels indicadors desostenibilitat de Sant Boi. Els trobaràs agrupatsper temes. Els primers ens mostraran la nostrarelació amb el medi ambient: territori, energia,aigua, aire, soroll i residus. Després veuremalguns aspectes de cohesió social i de desen-volupament econòmic. Per acabar farem unaanàlisi global de tot plegat per conèixer la nos-tra petjada ecològica.

MEDI AMBIENT – SOCIETAT – ECONOMIA

Amb tots tres hem de mantenir una relaciód’equilibri per arribar a ser més sostenibles.


Urbanitzable2%

Infraestructures6%

Fluvial4%

Agrari35%

Forestal17%

Urbà36%

Els ecosistemes de Sant Boi

Territori

El sòl és vital per a la nostra supervivència peròés un recurs limitat, per tant cal fer-ne un úsracional. El planejament urbanístic del municipiha de garantir la preservació dels espais natu-rals i a la ciutat una bona distribució dels espaisverds, dels serveis i dels equipaments bàsicsper a la satisfacció de les necessitats dels ciuta-dans. Segons com sigui la distribució de totsaquests elements, podrem aconseguir una ciutatmés sostenible. El bon ús dels espais públicsper part de la ciutadania fa que, a més, siguinuns espais de convivència i interrelació social.

El creixement de la ciutat s’està fent elsúltims anys amb un consum moderat desòl, tanmateix cada vegada s’acostamés al límit previst pel planejament urba-nístic metropolità: l’any 2004 el sòl urbàes situava al 35,80% de la superfície to-tal del municipi; el límit previst és 38%.

Les zones destinades a parcs i jardinsdins de la zona urbana, i els espaisnaturals (forestal i fluvial) s’han incre-mentat en els darrers anys. Aquestsespais són importants ja que millorenla qualitat de vida dels ciutadans iaporten noves àrees de lleure.

12

Com està Sant Boi


13

Sant Boi es consolida majoritàriamentcom a ciutat compacta: prop del 66%de la població resideix a menys de 500metres dels serveis urbans bàsics. Aixòmillora la qualitat de vida, facilita lamobilitat a peu, l’estalvi d’energia i ladisminució de la contaminació. Tot i així, el 40% de la població que esmou dins de Sant Boi utilitza el cotxeper raons de treball o estudi.

Actuacions de l’Ajuntament

AL MEDI NATURAL

Protecció i adequació de lesBasses de Can DimoniS’ha incorporat la zona humida de CanDimoni en la Xarxa Natura 2000 com azona d’especial protecció d’aus i coma lloc d’interès comunitari. S’hacomençat l’adequació de l’espai i jas’hi organitzen activitats educatives ivisites en carro i cavall els caps de set-mana.

Gestió del medi forestalLes tasques que duen a terme princi-palment són: senyalització i controld’accessos, manteniment de la vege-tació, de les franges de protecció con-tra incendis i de les rieres, així comenretirada d’abocaments incontrolats.

AL MEDI URBÀ

2a Modificació del Pla Especiald’Ordenació d’Usos UrbansAquest Pla determina els tipus d’usosque es poden realitzar a cadascuna deles zones en que s’ha dividit la ciutat.Gràcies a estudis diversos sobre elterritori s'ha adoptat una política quepermet conciliar la protecció delsvalors del medi natural amb el modelde creixement de la ciutat.

Mobilitat sostenible i seguraDurant l’any 2005 es va dur a terme unllarg procés de participació ciutadanaque va culminar amb la signatura delPacte Cívic per a la MobilitatSostenible i Segura per part de 38entitats, empreses i institucions. Durantl’any 2006 el procés va continuar ambla participació en el Pla de mobilitat.

Les basses de Can Dimoni, ubicades al Delta delLlobregat, formen part de la Xarxa Natura 2000.

Sant Boi té l’estructura d’una ciutat compacta.


Model de ciutatCompacta

Model de ciutatDifusa

• El creixement és més moderat i proporcionat a l’evolució de la població.• Permet una major conservació del sòl agrícola i forestal de l’entorn.• Existeix una barreja de funcions, els serveis estan repartits.• Minimitza la necessitat d’usar el cotxe perquè els serveis estan més prò-

xims.• És més eficient en l’ús de materials i d’energia.• Hi ha espais de contacte i de convivència, es facilita la cohesió social.

• El creixement urbà no és equilibrat i implica gran ocupació del territori.• Afavoreix l’aïllament dels sistemes agrícoles i naturals.• Els habitatges, les activitats, els equipaments i els serveis s’agrupen en

àrees quasi especialitzades i llunyanes unes de les altres.• El vehicle privat es fa imprescindible per salvar la distància entre els béns i

serveis.• La necessitat del vehicle privat implica l’ocupació de l’espai públic, conta-

minació atmosfèrica i soroll.• Dóna lloc a un major consum de recursos naturals, energia i materials.• Hi ha més dificultats per trobar espais de contacte i de convivència.

La mobilitat motoritzadaEl consum de combustible en vehiclesprivats emet a l’atmosfera gran quanti-tat de gasos i partícules en suspensióque embruten l’aire.

L’espai urbà que ocupen els vianants iel transport públic és unes 100 vega-des inferior al que utilitzen els automò-bils i les seves places d’aparcament.

Per cada persona que deixa el seucotxe i agafa l’autobús s’ estalvien mésde 150 litres de combustible a l’any is’evita l’emissió de més de 350 kg deCO2.

Existeixen dos models de ciutat en relació amb la sostenibilitat:

14

Sabies que,…

1 autobús més = 50 cotxes menys


15

I què pots fer tu?

Quan sortim de casa, la ciutat ens ofereix un muntd’espais imprescindibles en el nostre dia a dia: boti-gues per anar a comprar, parcs, jardins i espais natu-rals per passejar, conviure i practicar esport, vies decomunicació i carrers per desplaçar-nos d’un indret al’altre. L’ús que en fem d’aquests espais determinaràque la ciutat sigui cada vegada més agradable i soste-nible. Aquí tens alguns consells.

Mobilitat

Els espais verdsi l’entorn natural

Civisme

• Aprofita els serveis i equipaments del teu barri.• Realitza les teves compres a prop de casa, evitaràs l’ús innecessari del

transport privat.• Si, de forma habitual, vas a peu o en bicicleta milloraràs la teva salut, t’es-

talviaràs diners i no produiràs ni fums ni soroll. • Si et cal anar lluny utilitza el sistema de transport públic, és més segur,

contamina menys, ocupa menys espai i contribueix a la descongestió deltrànsit a la ciutat.

• Si tries el cotxe o la moto com a sistema de desplaçament quotidià contri-buiràs a empitjorar la qualitat ambiental de la ciutat amb les emissionscontaminants i els decibels del motor, alhora que hauràs d’invertir mésdiners en la teva mobilitat i també més temps degut a la congestió circu-latòria.

• Depèn de tu que els carrers siguin segurs per als ciutadans: fomenta unamobilitat segura, tranquil·la i respectuosa, sobretot per a vianants i ciclis-tes, per reduir el nivell d’accidentalitat.

• Ves a conèixer l’entorn natural. Som un municipi privilegiat, ja que tenimmolts espais naturals valuosos i molt diversos: el Parc Forestal delMontbaig, el Riu Llobregat i els espais protegits del Delta del Llobregat.Quan els visitis respecta’ls, no els malmetis ni els embrutis.

• Fes un bon ús dels espais verds urbans: els parcs són també un bé comúque tots els ciutadans volem gaudir en els nostres moments de lleure.

• Estaciona el teu cotxe sempre de manera correcta, sense esdevenir unobstacle per als vianants, per tant, respecta les voreres i els passos devianants. No utilitzis la botzina si no és per un cas de necessitat oemergència.

• Respecta els límits de soroll, especialment en l’horari nocturn.• Sigues cívic, tingues cura de la vegetació i del mobiliari urbà i no embrutis

els carrers.


Energia

Si pensem en les activitats que realitza cadascúde nosaltres al llarg del dia ens adonem que lagran majoria necessita de l’ús d’alguna formad’energia: ens il·luminem, cuinem, ens despla-cem, rentem la roba, conservem el menjar enfred, escalfem o refredem la casa, engegueml’ordinador, disposem d’aigua calenta… Però elsrecursos són escassos i els gastem més ràpiddel que la terra és capaç de renovar-los. Perseguir creixent d’una manera sostenible cal quereduïm el consum d’energia.

El consum global d’energia es mesuraconsiderant els diferents tipus d’ener-gia consumida: energia elèctrica, gasnatural, gasos liquats del petroli, com-bustibles líquids i energies de produc-ció local.

El consum d’energia per habitant aSant Boi ha augmentat entre l’any1998 i el 2003, passant de 1,36 a 1,63 tep/hab i any*

Si comparem amb la resta deCatalunya veiem com Sant Boi té unconsum menor, tot i així, la tendènciadesitjada és la disminució del consumd’energia.

Les plaques solars existents a la ciutatprodueixen més de 900.000 kWh/any ieviten l’emissió a l’atmosfera de 200tones anuals de diòxid de carboni.


Sant Boi va ser, l’any 2000, un delsquatre primers municipis catalans queaprovaven una ordenança solar. Desde principis d’aquest any és obligatoriinstal·lar plaques solars tèrmiques perproduir aigua calenta a tots els edificisde nova construcció de la ciutat, inde-pendentment del número d’habitatges.

16

Com està Sant Boi

Consum d’energia global percàpita (tep/any i habitant)

Sant Boi 1,63Catalunya 2,27

* La unitat de mesura tep vol dir: tones equivalentsde petroli. Serveix per poder valorar al mateixtemps els diferents tipus d’energies, ja que lesposem totes en la mateixa unitat de mesura.


17

2001 2002 2003 2004 2005

kWh/habitanti any 0

2

4

6

8

10

12

0,141,22

4,20

7,58

9,5710,35

Any 2000

Producció local d’energies renovables

Ara com ara, 12 indústries, 9 equipa-ments i 6 edificis d’habitatges de SantBoi compten amb plaques solars queprodueixen energia tèrmica per escalfaraigua.

Sant Boi disposa de 4 centrals solarsfotovoltaiques, la més recent s’ha ins-tal·lat a la coberta de l’Ajuntament amb32 plaques solars fotovoltaiques.L’energia total que produeixen aques-tes instal·lacions és de 25.000kWh/any.

l’Ajuntament subvenciona el 50% del’impost sobre béns immobles per alshabitatges existents que instal·lin ener-gia solar tèrmica o fotovoltaica per al’autoconsum.

S’han substituït més del 90% de l’en-llumenat públic per làmpades d’alta efi-ciència. Això ha permès reduir en mésd’un 30% el consum d’electricitat, isuposa un estalvi de 80.000 euros/any

El projecte de futur per a l’estalvi i lapromoció d’energies renovables a SantBoi és el Pla d’Eficiència energètica2007-2010.

Instal·lació fotovoltaica de 5 KWp a la coberta del’Ajuntament de Sant Boi

Instal·lació solar tèrmica a l’estadi municipal defutbol Joan Baptista Milà


Quant petroli quedaSegons diversos estudis, la quantitatde petroli que queda al planeta s’esgo-tarà cap a l’any 2043 si continuemconsumint-lo com ho fem ara.

Canvi climàtic Algunes conseqüències pronosticadespels científics són les següents:– augment de la temperatura mitjana

d'1 a 3,6 graus, – desertificació de certes zones, – pluges de caràcter torrencial en d’al-

tres zones, – pujada del nivell del mar d'entre 15 i

94 cm, que inundaria zones avuidensament poblades.

Què hi tenim a veure?El 50% de les emissions de gasoshivernacle, responsables del canviclimàtic a escala mundial, provenen del’ús de la calefacció i del transport pri-vat. Els vehicles privats consumeixen el15% del total d’energia a Catalunya.

Llum eficientLes bombetes incandescents, són moltpoc eficients: només el 10% de l’ener-

gia que gasten es converteix en llum!Les bombetes d’alta eficiència consu-meixen 4 vegades menys i duren 10vegades més que les convencionals.

L’energia solar tèrmicaUn captador d’energia solar tèrmica de2m2 de superfície pot produir 150 litresd’aigua calenta cada dia, que és el quenecessita una vivenda de 2 o 3 perso-nes.

Stand byLa llumeta vermella encesa dels apa-rells elèctrics consumeix energia! Així,en una família de 4 persones el con-sum pot ser de entre 50 i 100 eurosanuals.A l’estat espanyol suposa un consumde 100.000 milions de kilowatts-hora(kWh) anuals: el que produeixen 10centrals elèctriques!

18

Sabies que,…

Il.luminació10%

Cuina11%

Calefacció29%

Aigua calenta sanitària28,5%

Electrodomèstics21,5%

L’energia que gastem a casa


Accions per l’Estalvi Accions per l’Eficiència

19

I què pots fer tu?

Quan parlem de millorar cal que intentem dues coses:

– Estalviar energia, és a dir, consumir-ne menys.– Ser més eficients, és a dir, aprofitar-la millor.

Si es disposa d’espai cal recordar sempre que el sistema méseficient energèticament i més respectuós amb el medi ambientés el de captadors d’energia solar.

Il·luminació

Climatització

Aparellselectrònics

Granselectrodomèstics

Petitselectrodomèstics

Cotxe

Aprofita al màxim la llum del dia.No deixis els llums encesos enhabitacions desocupades.

En la climatització de la llar unatemperatura de 19 a 21 grausdóna una bona sensació de con-fort durant el dia. Quan fa calor,una temperatura interior de 25º éssuficient.

Apaga sempre els aparells ambl’interruptor i no amb el comanda-ment a distància. L’estat de repòsdels aparells elèctrics també con-sumeixen energia.

La rentadora gasta el 90% del seuconsum en escalfar l’aigua, aixíque sempre que sigui possibleempra els programes d’aiguafreda.

Reflexiona abans de comprar unaparell elèctric que només estalviaun petit esforç, ja que encara queno ho sembli poden consumir mésque un frigorífic.

Procura compartir el cotxe i si tensun vehicle dièsel assabenta’t sipots utilitzar biodièsel.

És preferible instal·lar tubs fluores-cents en comptes de bombetesincandescents.

Sí als radiadors i a les estufes degas i no a la calefacció elèctrica.Produir escalfor mitjançant electri-citat malgasta molta quantitat d’e-nergia.

Els ordinadors portàtils són méscars que els de sobretaula peròsón més eficients, aprofiten millorl’energia.

Compra electrodomèstics quesiguin eficients, tots estan classifi-cats de més a menys eficients mit-jançant una lletra de la A (els méseficients) a la E (menys eficients).

Les planxes de vapor són les méseficients, tot i així procura utilitzar-la per planxar unes quantes pecesde cop.

Respecta els límits de velocitat,quan circules a 110 km/hora con-sumeixes un 20% més que quanvas a 90 km/hora.


Consum d’aigua

L’aigua és un bé escàs que cal protegir. I d’aixòmoltes vegades no en som conscients, ja que ladisponibilitat d’aigua a les nostres llars ens sem-bla assegurada. Cal ser conscients del privilegique tenim i de la responsabilitat de no malbara-tar-la, ja que no hi ha res a la Terra que puguiviure sense aigua,… de fet, un ésser humà nopot sobreviure més de tres dies sense aigua.

Tot i que la població de Sant Boi haanat creixent, la quantitat d’aigua quees consumeix es manté força cons-tant. L’efecte de la sequera dels últimsdos anys ha propiciat un cert estalvi,que seria desitjable mantenir en enda-vant.

L’aigua que es consumeix es destina adiversos usos com es pot observar enel gràfic corresponent al consum(vegeu pàgina 21).

20

Com està Sant Boi

Consum d’aigua en litres perhabitant i dia (any 2004)

Sant Boi 166,60Entitat Metropolitana 189,20

2001 2002 2003 2004 2005

l/habitanti dia 162

164

166

168

170

172

174 173,34 173,09

171,00172,01

166,60

168,05

Any 2000

Abastament d’aigua municipal

Si comparem amb el valor promig delconsum d’aigua d’abastament a l’àm-bit de l’Entitat Metropolitana (33 muni-cipis), l’any 2004, observem que SantBoi consumeix menys aigua.


21


Campanya d’estalvi d’aigual’Ajuntament ha posat en marxa unacampanya que pretén fomentar un úsmés eficient de l’aigua a les llars. Elsciutadans que ho demanin rebran acasa la visita d’un informador ambiental

Domèstic3.467.000 (16%)

Sector serveis227.000 (1%)

Municipal268.000 (1%)

Agrari17.000.000 (77%)

Industrial1.023.000 (5%)

Consum d’aigua per l’any 2005 en litres

que els donarà consells pràctics pergastar menys i resoldrà dubtes de ma-nera personalitzada. A més, rebrancom a obsequi una bossa per mesurarel cabal i tres aparells reductors delconsum d’aigua que, aplicats a les ai-xetes de la cuina, el lavabo i la banyera,permetran reduir el consum fins a un50%.

El conjunt normatiu de la legislació vi-gent (el Codi tècnic de l’edificació i elDecret d’ecoeficiència), contemplen unseguit de mesures per a l’estalvi d’ai-gua en els nous edificis.

Sistema de rec de la zona agrícola

Prova de consum d’aigua de la Campanya "Mullatper l’aigua"


Disponibilitat d’aigua potable almónLa quantitat de gent que té dificultatsper trobar aigua dolça actualment estàal voltant de 500 milions de persones.Es preveu que per l’any 2025 seran3.000 milions (la meitat de la poblaciómundial actual!!)

Bany o dutxa?Amb una dutxa de 5 minuts es consu-meixen aproximadament 50 litres d’ai-gua, mentre que banyar-se requereix150 litres.

Gota a gota– Amb una sola aixeta oberta, en un

minut es gasten més de 15 litresd’aigua.

– Una aixeta que goteja perd més de40 litres al dia.

– Una cisterna que no funcioni bé iperdi aigua consumeix 250 litres aldia.

– No omplir la rentadora o el rentaplatsal màxim, suposa malbaratar 30 ld’aigua cada vegada; es podria fre-gar tot el pis.

– Una família de 4 persones, si esdutxa durant cinc minuts cada dia, faservir més de 2.500 litres a la setma-na, la mateixa quantitat d’aigua quebeu una persona en tres anys.Instal·lant un mecanisme de baixconsum a la dutxa, la mateixa famíliaestalviaria 50.000 litres anuals.

22

Sabies que,…

Altres:neteja, casa, reg plantes20%

Rentadora20%

Vàter30%

Dutxa i bany30%

Només de 3 a 6 litres/persona i diasón per veure i ciuna

Usos de l’aigua a les llars

Litres d’aigua per habitant i dia

Amèrica del nord 500Europa occidental 150Àfrica 50

Consum d’aigua al Món


23

I què pots fer tu?

Quan parlem de millorar cal que intentem dues coses:

– Canviar els nostres hàbits.– Utilitzar mecanismes d’estalvi d’aigua.

A més a més, si tanques una mica la clau de pas general, l’aigua sortirà amb menys pressió, gairebé no ho notarem i amb això estalviarem més aigua que de cap altra manera.

Canviem els hàbits Mecanismes d’estalvi

Vàter

Dutxa

Rentamansi altres aixetesde la llar

Rentadora

Renta plats

Neteja de la llar

Evita l’ús superflu del vàter, cadacop que tires un paperet gastes10 litres d’aigua.

Dutxa’t en lloc de banyar-te:estalviaràs 250 litres diaris.

Vigila les aixetes que gotegen.Tanca l’aixeta mentre et rentesles dents o t’afaites: estalviaràs20 litres diaris.

Omple bé la rentadora abans deposar-la en funcionament.

Per rentar els plats fes-ho amb lapica plena i només fes córrer l’ai-gua per esbandir-los. Rentar elsplats amb l’aixeta oberta gasta100 l d’aigua. Si només obres l’ai-xeta per esbandir-los, et faran faltanomés 20 litres.

Aprofita l’aigua d’esbandir les ver-dures per regar les teves plantes.

• Sistema de peses per a lescisternes.

• Cisternes de doble descàrrega.

Reduiràs un 70% del consum d’aigua de la cisterna.

• Reductor del cabal de l’aiguaper dutxes.

Reduiràs d’entre 35 i 50% el con-sum de l’aigua.

• Reductor del cabal de l’aiguaper aixetes.

Reduiràs un 35% el consum.

Escull una rentadora que sigui debaix consum d’aigua o que reguliel consum d’aigua en funció delpes de la bugada.

Els rentaplats més moderns estal-vien el 80% d’aigua respecte delrentat a mà convencional.



L’aigua, a més de ser un bé escàs és un recursmolt sensible a la contaminació. Diferenciementre aigües subterrànies i aigües superficials.La conservació dels rius té una gran importànciaen l’avenç d’un municipi cap a la sostenibilitatperquè juga un paper primordial en el mosaicterritorial, afavoreix la biodiversitat i conserva elrecurs de l’aigua. Les aigües subterrànies esde-venen un magatzem d’aigua bàsic per assegurarel benestar de tots els ciutadans.

La qualitat ecològica del riu Llobregaten el seu pas per Sant Boi és moltdolenta. Com ho sabem? Gràcies al’índex biològic de qualitat de l’aiguaque es mesura mitjançant l’observa-ció de la fauna aquàtica.

La qualitat de les aigües subterràniesde Sant Boi es mesura analitzant, enmostres extretes dels pous de lazona agrícola, la concentració denitrats (contaminant de l’aigua rela-cionat amb l’ús de fertilitzants agríco-les) i la conductivitat. Ambdues mos-

tren un increment en el darrer any.

El valor de la concentració de nitratsestà per sota del màxim fixat, però laconductivitat és molt més alta del ques’accepta per llei.

L’augment del nivell de conductivitatestà relacionat amb la salinització del’aqüífer per la intrusió marina i pelpropi nivell de sals del riu Llobregat.

L’únic paràmetre que ha millorat és elque avalua els incompliments dels

24

Com està Sant Boi

Valor al Llobregat al seu pasper Sant Boi

Concentracióde nitrats (mg NO3/l)

Conductivitat(microSiemens/cm)

36,4

3246,0

50

1000

Valor màxim permès pel ReialDecret 1138/1990


25

abocaments d’aigües residuals indus-trials, que han disminuït de maneramolt significativa situant-se en un valorproper al 3%.


Projecte d’ús d’aigua regeneradaen el reg de zones verdesConsisteix en la realització de les obresde conducció d’aigua regenerada pro-cedent de la depuradora del BaixLlobregat, que estaran emmagatzema-des en una bassa ubicada al PolígonSalines, per tal de possibilitar el regdels horts lúdics i de zones verdes finsarribar al llac de la muntanyeta.

Riu Llobregat

La qualitat de l’aigua de boca és bona.


Al mónEn els països en vies de desenvolupa-ment al voltant del 90% de les aigüesresiduals es descarreguen en rius i rie-res sense cap tractament.

Les malalties transmeses per l’aiguacausen el 80% de les malalties i mortsque es produeixen en els països endesenvolupament.

A casa nostraUn estudi sobre l’estat ecològic delsrius determina que la qualitat de l’aiguadel riu Llobregat des del 1994 fins el2003 ha millorat lleugerament, tot i queun quart dels punts mostrejats presen-ten qualitat dolenta o molt dolenta.

Depuració de les aigües residualsTotes les aigües residuals de Sant Boies distribueixen entre les depuradoresdel Prat i de Gavà.

A finals de l’any 2005 Catalunya dis-posava de 328 depuradores d’aigüesresiduals, que depuren prop de 700 hm3 a l’any.

– Amb 1 hm3 ompliríem fins a l’últimagrada de 4 camps de futbol de100.000 persones de capacitat.

– Depurar 1 hm3 d’aigua costa250.000 euros.

Podem comparar amb el nombre dedepuradores que tenen altres païsosdel món amb un número d’habitantssemblants, per exemple, Paraguaicompta amb només 6 depuradores.

Què tirem per l’aigüera!?Un litre d’oli usat contamina al voltantd’1 milió de litres d’aigua. L’hàbit dedesfer-se de l’oli per la pica contaminal’aigua dels rius o del mar, ja que l’olino s’hi barreja i crea una capa opaca ala superfície, dificultant així l’entrada del’oxigen. La presència d’oli tambécomplica el procés de depuració de lesaigües residuals.

26

Sabies que,…

Depuradora d’aigües residuals del Prat de Llobregat


27

I què pots fer tu?

És molt senzill:

– Només hem de ser conscients que l’aigua és unmedi molt sensible i que no convé abocar-hi res quepugui malmetre-la.

– Tot el que llencem per l’aigüera va a parar a la depu-radora i pot fer malbé el procés de depuració.

Consells per evitar la contaminació de l’aigua

Vàter i aigüera

Pintures i dissolvents

Els olis

Al carrer

Neteja de la llar

• No llencis pel vàter les compreses, mocadors de paper, bastonets, pèls,etc.

• A l’aigüera de la cuina cal tenir una reixeta i buidar-ne periòdicament el con-tingut a les escombraries.

• No llencis les puntes de cigarreta al vàter, ja que contenen nicotina, quitrà ialtres productes contaminants que s’incorporen al cicle de l’aigua.

• Abans de desembussar les canonades del vàter o de l’aigüera amb produc-tes químics, que contenen sosa càustica, àcids i altres productes tòxics,utilitza el desembussador manual.

• No aboquis pintures i dissolvents per la pica, ja que alguns d’aquests pro-ductes contenen materials altament contaminants, com metalls pesants. Ésmillor guardar la pintura sobrant per a un proper ús i, si l’hem de llençar,portar-la a la deixalleria.

• No llencis mai l’oli de fregir que ens sobra per l’aigüera. Cal que ho portisals punts especials de recollida, com les deixalleries, o als contenidorsespecífics instal·lats al municipi.

• No llencis residus sòlids als embornals del carrer, ni restes d’olis i lubricantsdel motor, ja que contamines l’aigua i col·lapses les clavegueres!

• No netegis el vehicle en el medi natural, i molt menys al costat de cursosd’aigua.

• Utilitza productes de neteja respectuosos amb el medi ambient: biodegra-dables i baixos en fosfats, i fes servir la quantitat de sabó i detergent estric-tament necessària.

• Aquells detergents amb color i olor contenen productes químics per acon-seguir aquests efectes; el millor són productes de color blanquinós i pocolorosos. Fixa’t en les ecoetiquetes, que són una garantia d’estar utilitzantun producte ecològic.

• Utilitza amb moderació els productes anticalç, ja que incrementen la corro-sivitat de l’aigua i afecten negativament als microorganismes encarregats dela depuració de les aigües residuals.


Aire

La contaminació atmosfèrica prové principal-ment de les emissions incontrolades de fumsque genera l’activitat industrial, però també téun paper principal als nuclis urbans l’ús de certsmitjans de transport i de determinades calefac-cions. Aquesta contaminació de l’aire afecta la salut deles persones, animals i plantes. D’altra banda, lasituació de l’atmosfera determina la climatologiadel planeta i la vida depèn directament delclima.

Per tal de valorar la qualitat de l’aire escomptabilitzen el número de dies ques’ha superat el valor de referència delsdiferents contaminants atmosfèricsdeterminat per la legislació.

A Sant Boi cap dia s’ha superat elnivell de referència d’ozó (element con-taminant amb incidència sobre la saluta partir de 180 micrograms/metrecúbic).

28

Com està Sant Boi

Carrer de Sant Boi amb trànsit


29

Durant el mes de maig de l’any 2001 iel mes de juny de 2006, hi va haverinstal·lada una unitat mòbil de mesurade concentració de contaminantsatmosfèrics al Fènix. Aquest dispositiuens indica que durant el mes de junyde 2006 es va superar la mitjana anualde partícules en suspensió en un totalde 15 ocasions. Si es seguís ambaquesta tendència s’arribaria a superar

Unitat mòbil de mesurament de la contaminacióatmosfèrica

La principal font de contaminació a Sant Boi provédel trànsit.

les 35 superacions permeses en unany. L’origen d’aquestes partícules estàrelacionat principalment amb superfí-cies no pavimentades i amb el trànsit.

La major part dels elements contami-nants (gasos i partícules) provenen deltrànsit.


Pla especial d’antenes de radioco-municacióUna nova visió de la contaminació del’aire és la relacionada amb els campselectromagnètics que ha donat lloc aun augment de la sensibilització ciuta-dana davant la ubicació de les antenesde telefonia mòbil en l’entorn urbà. Enel marc de la Comissió de TelefoniaMòbil es va aprovar el pla que regulaels emplaçaments i les condicions quehan complir les antenes de TelefoniaMòbil que s’ubiquin al municipi per talde minimitzar l’impacte d’aquestesinfraestructures.


Els mitjans de transport contaminen l’aire!Per cada litre de gasolina consumidagenerem uns 2’6 kg de CO2. Noméscal que comptis els litres consumits alllarg d’un any per saber la teva aporta-ció d’emissions.

Els automòbils en funcionament eme-ten al voltant d’un miler de substànciesquímiques diferents. Passejar durantun dia pels carrers d’una ciutat equivala fumar el contingut en benzè de 15cigarrets.

La majoria de motocicletes funcionenamb motors de tracció de dos temps,que emeten cent vegades més hidro-carburs que els motors dels automò-bils.

A casa nostraDeixar els llums (incandescents) d’unahabitació encesos durant 2 hores equi-val a emetre entre 60 i 100 grams deCO2 a l’atmosfera.

Dutxar-se en lloc de prendre un banypot estalviar al voltant de 270 kg deCO2 anuals emesos a l’atmosfera.

El consum mitjà domèstic d’una famíliaespanyola és causant de 5 tones deCO2 anuals aproximadament.

Conseqüències de la contaminacióatmosfèrica– Contaminació a les ciutats: efectes

sobre la salut de persones produintmalestar als ulls i irritació de lesmucoses, o generant problemes res-piratoris.

– Efecte hivernacle: alguns gasos(sobretot el diòxid de carboni) fan

que l’energia solar es quedi acumula-da a l’atmosfera i s’escalfi. Això dónalloc a un escalfament global de laterra i a un canvi climàtic que téenormes conseqüències.

– La pluja àcida. Els compostos desofre i nitrogen que surten de lesfàbriques es barregen amb el vapord’aigua i fan que la pluja sigui àcida ifaci malbé boscos i conreus.

30

Sabies que,…


31

I què pots fer tu?

Cal reduir i evitar la contaminació de l’aire.Hem de tenir molt en compte que l’aportació mésgran que fem de contaminants prové de l’ús delsvehicles.

Aquí tens algunes idees per evitar embrutar l’aire dela nostra ciutat.

Consells per evitar la contaminació de l’aire

Mobilitati transport

Energia

A casa

Ús de productes

• Fes els desplaçaments curts caminant o utilitzant la bicicleta.• Utilitza el transport públic i redueix al màxim l’ús del vehicle particular. • Comparteix el cotxe amb altres persones que facin el mateix trajecte. • Utilitza al màxim els serveis que ens ofereix el nostre barri (escoles,

comerços, llocs de lleure) per evitar desplaçaments innecessaris en cotxe. • Compra productes locals per evitar transports internacionals de les merca-

deries.

• Utilitza l’energia solar a les cases i als llocs de treball per escalfar els edificisi proveir-los d’aigua calenta.

• Estalvia energia i evita el malbaratament.• Utilitza aparells eficients.

• Millora la qualitat de l’aire de casa, de l’escola, dels edificis i parcs públicsposant-hi plantes.

• Evita fumar perquè el fum del tabac embruta l’aire i, a més, perjudica lasalut.

• Evita el consum de productes tòxics que degraden la qualitat de l’aire, comara les pintures, els dissolvents i els esprais polveritzadors.

• Recicla i reutilitza tot allò que es pugui, perquè la fabricació de nous pro-ductes genera contaminació de l’aire.


Zona Tipus de zona Nivell diürn exterior (dB) Nivell nocturn exterior (dB)

Com està Sant Boi

Soroll

Quan parlem de contaminació acústica ens refe-rim a tots aquells sorolls que produeixen unimpacte sobre l’ambient i sobre la salut de lespersones. L’exposició puntual a fonts de sorollintenses o l’exposició continuada a fonts soro-lloses moderades pot tenir conseqüències nega-tives sobre la salut física i psicològica a mig illarg termini.En una ciutat com Sant Boi, les fonts de sorollmés importants són les derivades del trànsit.

A Sant Boi existeix una OrdenançaMunicipal Reguladora de la Contami-nació Acústica que defineix uns límitssonors per zones, en funció de lesactivitats que s’hi realitzen.

Segons el mapa acústic realitzat a SantBoi l’any 2004 un 1,25% de la pobla-ció de Sant Boi estava exposada a unnivell sonor diürn superior a 70 dB.

Més significatiu encara és el percentat-ge de persones exposades a un nivellsonor nocturn de més de 60 dB: el9,15% de la població.


Mapa de Capacitat acústicaEntre l’any 2003 i el 2004 es va elabo-rar el Mapa acústic de Sant Boi i l'Es-tudi de gestió del soroll, en col·labora-ció amb el Laboratori d’EnginyeriaAcústica del Departament d'EnginyeriaMecànica de la Universitat Politècnicade Catalunya. En base als resultatsd’aquest estudi s’ha fet posteriormentel Mapa de capacitat acústica il’Ordenança municipal reguladora delsoroll i les vibracions. El mapa deCapacitat Acústica delimita els nivells

32

A Habitatges 50 45

B Activitats i habitatges 60 50

C Industrial 70 60

D Altres usos 40 35


33

sonors admissibles a cadascun delscarrers de Sant Boi tenint en comptecom és el carrer, quin tipus d’edificis iusos trobem. També proposa mesurescorrectores per assolir els nivells per-mesos.

El trànsit és la principal font de contaminació acústica.

Activitat sorollosa temporal a la via pública


Algunes de les alteracions que potprovocar el soroll sónPèrdua de la capacitat auditiva, proble-mes de concentració, dificultats decomunicació, sensació de malestargeneral, mals de cap, insomni, estrès,irritabilitat, tensió i fatiga.

Quanta gent pateix el soroll?Un 20% de la població europea veuafectada la seva qualitat de vida acausa del soroll, segons dades de laComissió Europea.Es calcula que a l’estat espanyol mésde 9 milions de persones viuen sotme-sos a nivells de soroll superiors o igualsa 65 dBA.

34

Sabies que,…

Serveis i oci4%

Ferrocarrils6%

Vehicles a motor80%

Indústries10%

Principals causes de soroll a les ciutats

Font sonora Nivell en decibels (dB) Sensació Subjectiva Sensació Objectiva

Avió comercial 130 Quasi intolerable Dolorenlairant-se, a 100 m

Cotxe a 100 km/h 100 Molt sorollós Molèstia greu

Camió arrencant,a 10 m 95 Molt sorollós Molèstia greu

Motocicleta accelerant 90 Molt sorollós Molèstia greu

Carrer trànsit normal 70 Sorollós Molèstia

Conversa normal 50 Poc sorollós Plaer

Carrer solitari de nit 40 Silenciós Plaer

Brisa suau 15 Silenciós Pau

El soroll que fan algunes activitats i la sensació que tenim


35

I què pots fer tu?

És important que siguem conscients que cadascúde nosaltres produïm sorolls i que la suma dels sorollsindividuals és la que genera que el soroll de fons queens envolta pugui resultar molest.Hi ha un munt de coses que podem fer per reduir elsoroll.Veiem-ne unes quantes idees.

Consells per evitar la contaminació acústica

A casa

Al cotxe i alcarrer

A la feina

• Si realitzes activitats sorolloses (instruments musicals, per exemple) inso-noritza els espais de la casa on els fas.

• A l’hora de fer obres busca la manera menys sorollosa possible i realitza-lesfora dels horaris de descans.

• Si instal·les de manera correcta els aparells sorollosos (el d’aire condicionat,per exemple) i en fas un bon manteniment evitaràs que facin massa soroll.

• Evita els cops de porta o d’altres objectes contra el terra o les parets decasa.

• Educa els teus animals domèstics per evitar que molestin.• A l’hora d’organitzar festes privades i populars procura que no afectin el

descans dels nostres veïns.• Utilitza la ràdio i la televisió a volums que no destorbin els veïns.• Aïlla les finestres i balcons per disminuir el soroll ambiental.• Evita l’ús d’alguns electrodomèstics en horari de descans nocturn.

• A l’hora de conduir, evita accelerades innecessàries.• No posis alt el volum dels altaveus• Fes servir el clàxon només quan sigui del tot justificat.• Fes un bon manteniment del teu vehicle, així controlaràs el seu nivell de

soroll.• En motocicleta, evita les accelerades brusques i duu a terme un bon man-

teniment del tub d’escapament. • Respecta els horaris de llençar el vidre als contenidors• No facis soroll als carrers a la nit, sobretot a les sortides dels locals d’oci.

• Respecta les normes de seguretat i fes servir els taps i cascs especials perals entorns de soroll elevat.

• Revisa periòdicament la maquinària industrial per evitar pèrdues econòmi-ques, accidents laborals i sorolls excessius.

• Minimitza el soroll a les zones properes als hospitals, residències, centreseducatius i altres espais on calgui mantenir uns nivells acústics baixos.


Residus

Tipus de residu

Vidre

8,5%

Quant d’aquest residu generem a casa?

8%

13%

26%

44,5%

Diversos

Envasos

Paper i cartró

Matèria orgànica

Tipus de residus que generem a casa nostra

Cada vegada més els ciutadans hem de serconscients de la problemàtica de les deixalles.A les nostres ciutats generem molts residus, i larealitat és que podríem evitar-ne gran part.Aconseguir la reducció, reutilització i reciclatgedels residus és l’objectiu.

La política que es duu a terme a SantBoi en relació amb els residus dóna elsseus fruits. Tots els indicadors mostrenuna millora, però encara estem llunydels objectius desitjables:– REDUIR: La producció de residus

municipals va fluctuant. L’any 2005s’han produït 1,34 quilograms dedeixalles per habitant al dia. Ens tro-bem lleugerament per sota de la pro-ducció mitjana a l’àrea Metropolitanade Barcelona (1,48 kg/hab·dia).

– RECICLAR: La quantitat de residusrecollits de forma selectiva ha anat

en augment, passant del 12,6% a23,5% en 5 anys. Tot i així, portemtres anys en els quals aquesta recu-peració s’ha estancat. Aquesta reco-llida és el pas previ a la recuperació irevalorització dels residus, ja quepermet el reciclatge.

Aquesta dada és semblant a la mitjanadins l’Àrea Metropolitana de Barcelona(23,23%). Tot i així, encara es trobamolt per sota del valor que es preténassolir amb el Programa Metropolità deGestió dels residus municipals: el 60%.

36

Com està Sant Boi


37

Per què estem tan lluny d’arribar-hi?Doncs perquè la majoria dels residusque fem a casa no els dipositem alcontenidor correcte.

En l’esquema de la pàgina anteriorpots veure el tipus de residus quegenerem a casa nostra.


Sant Boi compta amb una Oficinad'Informació sobre Residus (OIR)situada a la masia Torre de la Vila. Laseva funció és atendre dubtes, resoldreproblemes i rebre suggeriments de laciutadania relatius als residus urbans ila seva recollida, mitjançant atenciópersonalitzada amb cita prèvia a travésdel telèfon públic gratuït 900 21 2005.

"A Sant Boi tots hem de sabercomptar perquè menys és més"És un projecte que ha tingut una dura-da de 2 anys, en el qual s’ha inclòs larealització d’actuacions per a fomentarla reducció de residus. En el marc d’a-quest projecte s’han consolidat el con-curs anual de Disseny Jove amb mate-rials reutilitzats (Recrea’t) i el concursde Prevenció de Residus en CentresEducatius, entre d’altres.

Recollida de l’oli de cuina a centreseducatius, mercats i centrescomercialsA partir de l’experiència pilot del CEIPBenviure, es preveu la distribució d’uncontenidor per a la recollida d’oli decuina als 26 centres educatius, 4 mer-cats, 2 centres comercials, Deixalleria iTorre de la Vila. Està previst recollir240.000 litres a l’any quan ara es recu-llen prop de 1.920.

Implantació de la recollida dematèria orgànica al municipiAl 2005 es va finalitzar la implantacióde la recollida selectiva de matèriaorgànica a tot el municipi. Al 2006 s’hadut a terme la distribució de compos-tadors a 26 propietaris de finques ubi-cades als barris de muntanya en elmarc de la campanya metropolitana"Autocompostatge casolà".

Envasos1,4%

Rebuig76,5%

Paper4%

Matèria orgànica4,4%

Voluminosos6%

Vidre1,7%

Deixalleria6%

Quins contenidors fem servir?

Contenidors de recollida selectiva en els carrers


La quantitat de residus generats vadirectament relacionada amb el nivellde vida dels països: en general, commés desenvolupat és un país més resi-

dus produeix. Tot i així, hi ha païsosque implanten polítiques de reduccióde residus que aconsegueixen dismi-nuir la quantitat de residus per càpita.

Si comparem la quantitat de residusrecollits de manera selectiva en dife-rents municipis de la província de

Barcelona observem que Sant Boiencara té un bon tros del camí per fer.

Sabies que els envasos,…– La causa principal de l’augment del

pes i del volum de les deixalles sónels envasos i embolcalls d’un sol ús.

– Cada any a l’estat espanyol es gene-ren tants residus com per omplir 500camps de futbol de 12 metresd’alçada.

El vidre– Una ampolla de vidre retornable per-

met estalviar fins a 40 brics.– Per cada 1000 kg de vidre que reci-

clem s’estalvien 30 kg de petroli i1.200 kg de matèries primeres.

El paper– Si tots recicléssim el paper salvaríem

30 milions d’arbres cada any.– Per cada 1000 kg de paper reciclat

s’evita la tala de 14 arbres, 50.000litres d’aigua i l’energia equivalent a300 kg de petroli.

38

Sabies que,…

País Kg de residus Kg de residus Tendènciaper habitant i dia per habitant i dia(any 1995) (any 2003)

Estats Units 2,00 2,03Canadà 1,80 1,04França 1,28 1,48Alemanya 0,98 1,75Espanya 0,98 1,78Polònia 0,92 0,71Portugal 0,90 1,23Mèxic 0,85 0,87

Municipi Percentatge de residus recollits de manera selectiva(dades del 2004)

Tiana 82,87%L’Hospitalet 30,93%Viladecans 26,11%Sant Boi 23,48%Santa Coloma de Gramenet 17,37%

>>

>>

> >> >

>>


39

I què pots fer tu?

A l’hora d’actuar per millorar la problemàtica delsresidus cal conèixer una norma bàsica: la regla deles tres R: Reduir, Reutilitzar i Reciclar. Reduir: Fer menys residus, s’aconsegueix triant productes menysembalats i que tinguin més durada. Reutilitzar: tornar a fer servir allò que pugui complir la mateixa funció.Reciclar: transformar un objecte, a través d’un procés industrial, enun nou producte per a un ús nou. Nosaltres podem contribuir a millorarel reciclatge tot fent correctament la recollida selectiva de les nostresdeixalles.

Aquí tens uns quants consells per reduir els residus que generem.

• A l’hora d’escollir entre productes semblants, tria aquell que tingui menys envàs i embalatge. Evitael consum dels productes excessivament empaquetats.

• Per regla general 1. Opta pels embolcalls de cartró o paper i els envasos de vidre —si pot ser retornable— sónels menys nocius. 2. Cal evitar els plàstics, els brics i les llaunes; també el paper d’alumini i les safates de porex-pan. Aquests embalatges provenen de recursos limitats i la seva gestió genera una gran des-pesa i una problemàtica ambiental. No ho oblidis quan escullis entre diferents productes.

• Els productes en grandària familiar, generen menys residus per unitat de producte.

• Rebutja els aliments que vénen en "bossetes individuals" dins d’un paquet més gran.

• Quan vagis a comprar no oblidis el cistell, les bosses de roba o el carretó. En cas que et doninbosses de plàstic, un cop a casa reutilitza-les.

• Quan et sigui possible, compra al detall. Així evites embalatges innecessaris i decideixes la quanti-tat del producte que millor s’adequa a les teves necessitats.

• Evita el consum innecessari de paper i cartró, reutilitzem per a altres usos els papers i cartronsque tinguem i, només quan ja no serveixin, serà quan haurem de dur-los a un contenidor per areciclar.

• Tria aquells productes que puguin tenir més llarga durada i que puguin ser reparats en cas d’avariao trencament.

• Els medicaments caducats o que ja no vagis a necessitar, lliura’ls en la farmàcia.


Societat i medi ambient

L’educació, la cultura, la participació, la salut,l’accés a l’habitatge,… són temes socials quees relacionen amb la sostenibilitat, ja que reper-cuteixen en la cohesió social, la qualitat de vida,i l’enfortiment democràtic. Els compromisos sig-nats amb la carta d’Aalborg contemplen aques-tes temàtiques i Sant Boi les ha inclòs en laseva Agenda 21.

EducacióA Sant Boi s’està incorporant l’educa-ció per a la sostenibilitat en els progra-mes educatius. Mostra d’això són elsprop de 9.500 alumnes que participena les activitats d’educació ambientalpromogudes per l’Ajuntament; així comles cinc Escoles Verdes existents.

Participació ciutadanaExisteix al nostre municipi un importantgrau de participació ciutadana, perdiferents vies. Tenim la participacióreglada dels Consells de barri i elsconsells sectorials, els fòrums de parti-cipació i la més novedosa experiènciade fòrum virtual.Dels 11 consells sectorials de caràcterconsultiu, en els quals els ciutadanspoden participar en la gestió munici-pal, el més actiu és el de MediAmbient i Sostenibilitat, creat l’any1994.L’any 2006 va començar una primeraexperiència de pressupostos participa-tius on es va sotmetre a decisió públi-ca prop del 2% del seu pressupostmunicipal, és a dir, 1.500.000 euros.

Satisfacció ciutadanaGràcies a les enquestes realitzadesl’any 2002 sabem quins són elsaspectes que ens satisfan més a SantBoi i quins són els que valorem mésnegativament.

40

Com està Sant Boi

Activitats d’educació ambiental


41


Educació ambiental per a centreseducatiusRealització de visites guiades a l’en-torn natural local i al Centre d'interpre-tació del Parc Montbaig a l'Ermita deSant Ramon i oferta de tallers d’ecolo-gia urbana al Centre d’EducacióAmbiental i d'estudi dels residus i elreciclatge de la Masia de la Torre de laVila, adreçats a alumnes d’educacióinfantil, primària i secundària.

La sostenibilitat als centreseducatiusIntegració de la cultura de la sosteni-bilitat en cinc centres educatius deSant Boi: CEIP Amat Verdú, CEIPBenviure, IES Camps Blancs, IESMarianao i Escola Llor, els quals hanaconseguit el distintiu d'EscolesVerdes.

Establiment d'una oferta de14 itineraris culturalsLes Passejades per Sant Boi deLlobregat. Històries i Paisatges a tra-vés de recorreguts pels barris. Tambés'han consolidat dos nous itinerarisnaturalístics: el Camí de l'Ermita i elCordal de Sant Ramon.

Recuperació i conservació delCamí del Sorral i del Parc ForestalMontbaigCreació de diferents habitats, habilita-ció de miradors i adequació a l'úspúblic del Camí del Sorral i condiciona-ment d'accessos per vehicles i per avianants, creació d'estacionaments iàrees d'estada, instal·lació de senyalit-zació, i realització de tasques de netejai manteniment forestal al Parc delMontbaig.

Plans de DesenvolupamentComunitarisPosada en marxa de projectes demillora als barris de Marianao i deCamps Blancs en els àmbits de lainfància, la joventut, la convivència o laimmigració, amb el suport i participaciód'entitats i associacions.

Horts urbansCreació d'una oferta d'horts lúdicsurbans per a la pràctica de l'horticultu-ra amb finalitat social, en atenció a lademanda d'horts familiars per al lleurede la gent gran o per a finalitatspedagògiques, socials o terapèutiques.

Aspectes més valorats Aspectes més mal valorats

1 Tranquil·litat. 1 Problemes d’aparcament.2 Ambient de poble. 2 Transport públic.3 Convivència veïnal/la gent. 3 Inseguretat ciutadana.4 Zones verdes. 4 Dolenta comunicació.5 Hi ha de tot. 5 Brutícia carrer – excrements gossos.6 Estar a prop de la muntanya. 6 Problemes circulació.7 Situació geogràfica/entorn. 7 Manca de zones verdes.


Cohesió socialEs defineix cohesió social com la situa-ció en la que cada persona té l’oportu-nitat de satisfer les seves necessitatsbàsiques, de progressar, de sentir queels seus drets estan protegits i d’assoliruna vida digna, sense sentir-se aïllada,exclosa, marginada, rebutjada o senselegitimitat.En el Consell de Niça (any 2000) laUnió Europea va parlar de la pobresa il’exclusió social. Es va acordar que amés de polítiques d’ocupació i de pro-tecció social, cal reconèixer també laimportància d’altres factors com l’habi-tatge, l’educació, la salut, la informaciói la comunicació, la mobilitat, la segure-tat i la justícia, el temps lliure i la cultu-ra.

L’educació ambientalL’educació ambiental pretén formar ales persones en els problemes ambien-tals que crea el model de vida actual imostrar els possibles canvis en lesnostres actuacions per tal d’intentar

solucionar-los o acostar-nos a unaforma de vida més sostenible, queajudi a preservar el medi ambient.

La participació ciutadanaA la carta d’Alborg, queda reflexada laimportància dels ciutadans a l’horad’apropar-nos a un desenvolupamentsostenible. Per això que esdevé pri-mordial l’el·laboració de processos departicipació ciutadana.En un procés participatiu l’Ajuntamentposa a debat i a consideració de laciutadania l’elaboració i el disseny deles actuacions que impulsarà. En totprocés, es pretén incorporar el màximnombre de persones i opinions i facili-tar que totes es puguin expressar, cre-ant diferents espais de comunicacióper articular propostes. Una de les accions més significativesde democràcia participativa és l’elabo-ració d’un pressupost participatiu, onla ciutadania proposa en què gastaruna part dels diners municipals.

42

Sabies que,…

Programes de formació contínua


43

I què pots fer tu?

Cada ciutadà de Sant Boi té un paper imprescindiblea l’hora d’assolir la sostenibilitat del nostre municipi.Som els qui hi vivim, treballem, ens desplacem, consu-mim serveis i productes, generem residus. Som els quigaudim dels espais públics, els protagonistes de totamanifestació cultural; els qui ens relacionem i convi-vim.Cadascú de nosaltres és el protagonista de qualsevolcanvi que es produeixi, de qualsevol millora que s’a-consegueixi.

• Descobreix el teu entorn: Sant Boi té una gran riquesa d’espais verds i d’espais forestals. Ves aconèixer-los. Només així te’ls podràs estimar; i ja veuràs com te n’adonaràs de la importància queté la seva conservació.

• Participa en les activitats proposades per l’Ajuntament i per les entitats; som tots els ciutadans elsqui fem Sant Boi.

• L’oferta cultural és amplia, gaudeix-ne.

• Sigues cívic, i actua sempre per aconseguir una bona convivència entre tots els ciutadans.D’aquesta manera farem una ciutat més amable, amb una millor qualitat de vida.

• Expressa la teva opinió en els diferents fòrums de participació ciutadana.

• Implica’t en algun dels grups de voluntarietat existents a Sant Boi (de l’entorn natural, de suport ala gent gran,…)


Sector terciari(comerc i serveis)62,3%

Sector primari(agricultura)

0,9%

Sector secundari(indústria i construcció)

36,8%

Generació de llocs de treball per sectors

Economia i medi ambient

Qualsevol activitat econòmica té una relacióamb el medi, ja que s’agafen recursos de l’en-torn, energia i materials, es transformen i, final-ment, es retorna alguna cosa en forma de resi-dus i contaminació. I no només es relacionaamb el medi, l’economia també repercuteix enel benestar de la societat, ja que proveeix alsciutadans de recursos econòmics per cobrir lesseves necessitats.

Una manera de fer la gestió econò-mica més compatible amb el mediambient és aplicar sistemes de ges-tió ambiental per aconseguir la certi-ficació EMAS o la ISO 14001. A SantBoi cada vegada hi ha més empre-ses amb aquests certificats. Hempassat de 2 a 13 en 5 anys. És unaugment important, però encara ésun nombre petit si considerem que hi

ha al voltant de 3.600 empreses almunicipi.

A nivell de gestió de residus lesempreses també estan millorant: handisminuït molt els incompliments enabocaments d’aigües residuals i cadavegada recuperen més residus, grà-cies als sistemes de gestió de residusque implanten.

44

Com està Sant Boi


45

Les empreses de Sant Boi generenllocs de treball i és interessant acon-seguir que els ciutadans puguem viurei treballar al nostre municipi.Actualment un 62% de la població viua Sant Boi però treballa a fora. És unvalor elevat que cal intentar disminuir.

Actualment, una mica més del 60%dels llocs de treball a Sant Boi són en el sector terciari de comerç i ser-veis.


Recollida de residus provinents del’activitat agrícolaExisteix un servei de recollida i retiradaper un gestor autoritzat per la Juntade Residus dels envasos de produc-tes fitosanitaris emprats a l'activitatagrícola. La recollida està centralitzadaen un contenidor instal·lat en la naude la Cooperativa Agrària.

La carxofaCampanya de promoció entre lapoblació i els comerços locals de lacarxofa, com a producte característicde la zona agrícola a Sant Boi.

Servei d’informació ambiental pera les empresesS’ha creat un Servei d'InformacióAmbiental a les empreses de SantBoi, ubicat al Centre d'EducacióAmbiental de Torre de la Vila.

Innovació i desenvolupamentempresarialFuncionament del Punt d'InformacióCIDEM, un servei de l'empresa muni-cipal CORESSA per apropar lesempreses de Sant Boi a les eines imetodologies del Centre d'Innovació idesenvolupament empresarial deCatalunya i del Pla d'Innovació deCatalunya 2001-2004.

Sistema de gestió ambiental al’Ajuntamentl’Ajuntament ha iniciat el procés d'im-plantació d'un Sistema de GestióAmbiental a les oficines de l'edifici deCa la Vila i als serveis de Compres iContractacions. El procés finalitzarà aljuny del 2007 i estarà acreditat per lescertificacions ISO 14001 i EMAS.

Sectorsecundari

Sectorprimari

0

2.000

4.000

6.000

8.000

Sectorterciari

Agr

icul

tura

i ra

mad

eria

208

Pes

ca 8

Indú

strie

s ex

trac

tives

5

Indú

strie

s m

anuf

actu

rere

s 6.

635

Ele

ctric

itat,

gas

i aig

ua 5

1

Con

stru

cció

1.9

53

Com

erç

i rep

arac

ió 4

.812

Hos

tale

ria 1

.086

Tran

spor

t i c

omun

icac

ions

1.5

27

Med

iaci

ó fin

ance

ra 4

93

Imm

ob.,

llogu

ers

i ser

veis

em

pr. 1

.593

Adm

. Púb

lica,

def

ensa

i S

S 1

.076

Edu

caci

ó 1.

383

San

itat i

Ser

veis

Soc

ials

1.7

03

Altr

es s

erve

is 6

80

Per

sona

l dom

èstic

307

Org

anis

mes

ext

rate

rrito

rials

1

Llocs detreball

Llocs de treball generats l’any 2001


Què és el desenvolupament soste-nible?En els darrers anys s’està produint uncanvi en els plantejaments ambientals.Abans es creia que preservar el mediambient era incompatible amb el crei-xement econòmic. Ara, en canvi, s’hapassat a formular el concepte de"desenvolupament sostenible", queintenta fer compatible el benestareconòmic amb un menor danyambiental, així com a analitzar lesoportunitats i beneficis que se’n puguinderivar.

Què és un Sistema de Gestióambiental?Tant la ISO 14001 com la EMAS sónsistemes voluntaris de gestió ambientalque permeten a les organitzacions ava-luar i millorar el seu comportamentambiental.Ambdós promouen la millora contínuadel comportament ambiental de lesorganitzacions mitjançant:

– La implantació d’un sistema de ges-tió ambiental.

– L’avaluació periòdica i objectiva. – Informació al públic. – Formació dels treballadors.

Beneficis de l’autocontencióL’autocontenció, és a dir, la capacitatdel municipi per donar feina a la gentque hi viu, és important perquè el des-plaçament de ciutadans per anar a tre-ballar a altres municipis genera conse-qüències no desitjables des del puntde vista de la sostenibilitat: augmentde desplaçaments, major ocupació delsòl, consum d’energia, contaminació,soroll, etc i també pèrdua de qualitatde vida.

El sector terciari o de serveisLes activitats del sector terciari conta-minen menys, però, alhora, impliquenun consum energètic major i contami-nació atmosfèrica i acústica derivatsdel trànsit de mercaderies.

46

Sabies que,…

Cada vegada són més les empreses locals amb certificació de gestió ambiental ISO 14.001 o EMAS.


47

I què pots fer tu?

Tots els ciutadans tenim un paper fonamental enl’economia, com a empresaris o com a consumi-dors. És per això que les nostres accions podencol·laborar a millorar la relació entre l’economia i elmedi ambient.

Les deu bones pràctiques ambientals a l’empresa

1 La segregació dels residus per facilitar-ne el reciclatge.2 El magatzem i el seu manteniment: cal que estigui organitzat i ben gestionat.3 Aïllar, recollir i netejar els vessaments a terra.4 Conservació d’eines i instal·lacions, perquè el seu desgast pot comportar pèrdues de producció,

fuites, emissions, etc.5 Establir procediments i protocols d’actuació, per evitar el malbaratament de matèries primeres

i possibles accidents.6 Manipulació i transport de materials de manera correcta per evitar vessaments i pèrdues de

matèries primeres.7 Estalvi en el consum d’aigua i electricitat.8 Evitar el desordre i la falta d’organització.9 La neteja d’equips i instal·lacions és molt important per evitar contaminació i deteriorament.

10 La comunicació i la participació són bàsiques per aconseguir la protecció del medi ambient.

Usuari

Empresaris

• Anar a treballar amb transport públic o col·lectiu, sempre que sigui possible.• Comprar productes a botigues properes i locals.• Comprar productes amb certificació ecològica o de comerç just.

• Aplicar sistemes de gestió ambiental.• Contractar gent del propi municipi.• Oferir un sistema de transport col·lectiu per als treballadors.• Millorar l’eficiència dels processos productius.• Potenciar les bones pràctiques ambientals entre els treballadors.



D’ençà de l’any 1996, la petjada ecolò-gica de Sant Boi ha anat augmentant.Això és degut a la variació en les varia-bles que tenim en compte per calcular-lo.

Tot i així, cal valorar negativamentl’augment que s’ha produït en elsdarrers anys, ja que hem passat de2,72 l’any 1996 a 2,85 l’any 2003.

El càlcul de la petjada ecològica per-met apreciar quina és la tendència glo-bal del model de desenvolupament ipermet identificar aquells temesambientals clau que és prioritari millo-rar a cada municipi.

Aquest indicador ajuda l’administracióa prioritzar a l’hora de prendre deci-

Si comparem els valors de petjadaecològica de Sant Boi amb la resta deCatalunya, observem que estem persota, és a dir, cada santboià necessitamenys espai per satisfer les sevesnecessitats que la mitjana dels catalans.

48

Com està Sant Boi

Consum energètic AugmentSòl construït AugmentEmissions de diòxid Augmentde carboniConsum d’aliments No ha variat moltProducció de residus Ha baixat una mica

Variable Variació

Sant Boi 2,85Catalunya 3,92

Petjada ecològica(any 2003)

Totes les activitats que els humans realitzem ales nostres ciutats, des d’utilitzar un despertadorper llevar-nos, prendre una dutxa, alimentar-nos,anar al cine o veure la televisió; absolutamenttotes tenen un impacte sobre el medi que ensrodeja, ja que consumim recursos (aliments,energia, materials, etc.) i emetem residus (gasoscontaminants, deixalles, etc.). L’impacte d’unapersona, ciutat o país, sobre la Terra, per satis-fer el que consumeix i per absorbir els seus resi-dus, es coneix com petjada ecològica i depèndel nostre estil de vida.


49

sions i dissenyar polítiques de gestióadequades als objectius de milloraambiental.

Si volem minorar el creixement de lapetjada ecològica, les iniciatives haurand’anar encaminades cap als següentsobjectius:– Disminuir el consum energètic.– Disminuir la producció de residus.– Disminuir l’aportació de diòxid de

carboni amb mesures com la implan-tació d’energies renovables o la dis-minució del trànsit.

– Augmentar, o si més no mantenir, leszones forestals i agrícoles perquèsón les principals àrees d’absorcióde CO2.

Visió nocturna del món. Els països més desenvolu-pats es reconeixen per l’impacte de la seva conta-minació lumínica.


La petjada ecològica és un indicadorque permet calcular l’espai que neces-sitaria un territori determinat per podermantenir el seu model de desenvolu-pament de manera ecològica. Per cal-cular-la s’estima la superfície que esnecessita per tal de produir els recur-sos consumits i absorbir els residusproduïts (reciclatge, recuperació, reab-sorció, etc.) per una població concretaen un territori determinat.

La petjada ecològica ens mostra comd’allunyats estem de ser sostenibles.Ens dóna una mesura de l’impacted’un país en relació amb els altres paï-sos i especialment amb relació a lacapacitat de càrrega del planeta.

Si observem les dades de diferentspaïsos del món podem observar comhi ha una relació directa entre desenvo-lupament econòmic i el valor de la pet-jada ecològica per habitant. Catalunyase situa en un nivell intermedi.

Si tots en el món tinguéssim l’estil devida dels Estats Units necessitaríem5,38 planetes per sostenir la poblacióglobal.

La terra disposa de 11.300.000.000d’hectàrees d’àrea productiva, queequivalen al voltant d’un quart de lasuperfície del planeta. Si dividimaquestes hectàrees entre els6.400.000.000 habitants que té elmón, a cada ésser humà ens corres-pondrien 1.8 hectàrees d’àrea produc-tiva (dos camps de futbol), sense con-siderar les necessitats dels altreséssers vius, com plantes i animals.

50

Sabies que,…

País Petjada ecològica(ha/habitant)

2,85ha/hab

Bangladesh 0,53Colòmbia 1,61Jordània 1,97Tailàndia 1,97

Món 2,36

Polònia 3,62Sud-àfrica 3,79

Catalunya 3,92

Itàlia 4,11Japó 4,30Canadà 7,79Austràlia 7,85Estats Units 9,84


51

I què pots fer tu?

Potser a vegades penses que només amb la teva bo-na voluntat no s’arreglarà res, deus pensar que l’acciód’una sola persona no és prou important per solucio-nar els problemes ambientals. Doncs has de tenir clarque només la suma de les petites accions de tots elsciutadans serà possible que Sant Boi esdevingui unmunicipi sostenible. Aquí tens algunes idees per fermés sostenibles els teus hàbits quotidians.

Què menges?

Com viatges?

Podries generarmenys escom-braries i reciclar?

Quanta energiaconsumeixes?

Estalvies aigua?

L’elaboració de productes animals requereix d’una major superfície que l’ob-tenció de productes vegetals. En els països desenvolupats està augmentantmolt el consum de carns, més que no pas ho fa el consum de fruites i verdu-res. Cal mantenir un equilibri en l’alimentació per conservar l’equilibri en la pro-ducció d’aquests recursos.Els productes envasats que provenen de lluny requereixen de combustible perser transportats, d’electricitat que els conservi i de materials d’embalatge (quedesprés esdevindran residus). En canvi, els productes frescos del mercat pro-venen generalment de llocs propers i no necessiten tanta energia ni materials.

Quan viatges ocupant poques places en els cotxes, la benzina que consumei-xes i la contaminació que produeixes és més gran que quan comparteixes eltransport. Quan utilitzes el transport col·lectiu estalvies energia i produeixesmenys contaminació. Caminar o desplaçar-te en bicicleta són maneres netesde moure’t.

La fabricació d’envasos implica una despesa d’energia i materials que, enmolts casos, provenen de recursos no renovables, com el petroli i els minerals.Tu pots reduir l’ús dels envasos, i fer una selecció dels teus residus perquè espuguin reciclar.

Quan encens el llum o engegues el cotxe estàs contribuint a l’emissió de diò-xid de carboni a l’atmosfera. Aquest gas té efectes molt greus sobre el mediambient i la salut del nostre planeta. És molt important que intentem estalviarenergia i utilitzar aparells que l’aprofitin molt bé, és a dir, aparells eficients. L’úsde les energies renovables ajuda a evitar la contaminació.

Quan malgastem l’aigua o la contaminem, estem posant-nos en perill, ja queés un recurs natural essencial per a la vida de las plantes, els animals i del’home. Aquest recurs està en perill pel nostre ús indiscriminat a les cases, lesindústries i l’agricultura. Cal que actuïs en conseqüència i intentis estalviar l’ai-gua i no embrutar-la.


Resum dels Indicadors

Seguidament trobaràs una presentació resumdel resultat de l’anàlisi de la totalitat dels indica-dors de sostenibilitat de Sanr Boi mitjançant elcodi d’icones que ens mostra els tres tipus deprogressió de l’indicador.

Amb aquesta relació tenim una ràpida visió del’estat de la sostenibilitat a Sant Boi, fet a la llumde totes les dades recollides i especialmentsobre la base de l’anàlisi de l’evolució dels indi-cadors.

Et recomanem la consulta de l’espai web del’Ajuntament on trobaràs les actualitzacions onous documents sobre l’avaluació de la sosteni-bilitat que anem elaborant:

http://www.santboi.org/PlaAgenda21/


Indicadors de sostenibilitatTaula resum d’estat (any 2006)

Icones indicatives de la valoració de l’evolució de l’Indicador

54

BÉL’evolució s’ajusta a latendència desitjada.

MALAMENTL’evolució s’allunya dela tendència desitjada.

REGULARL’evolució és poc definida,no marca una tendènciaclara.

MODEL TERRITORIAL

Territori i planejament

Estructura urbana: ocupació urbana del sòl

– Sòl artificialitzat

– Intensitat d’urbanització de l’economia local

Adequació del planejament a la singularitat ecològica del territori

Estructura urbana: proximitat a serveis urbans bàsics (500m)

Verd urbà

Sistemes naturals

Protecció de zones d’interès natural

Risc ambiental

Superfície forestal cremada


55

Mobilitat i transport

Estructura urbana: desplaçament i mobilitat de la població

Estructura urbana: carrers de prioritat per als vianants

CONSUM DE RECURSOS

Energia

Consum global d’energia per càpita

– Participació de les energies renovables en el consum global

– Intensitat energètica

Producció local d’energies renovables

Consum d’aigua

Abastament d’aigua municipal

Intensitat de consum d’aigua de l’economia local

QUALITAT DEL MEDI


Incompliments dels abocaments d’aigües residuals industrials

Qualitat de l’aigua: Qualitat ecològica del riu Llobregat

Concentració de nitrats en l’aigua dels aqüífers

Conductivitat de l’aigua dels aqüífers

Qualitat de l’aire

Concentració ambiental (nivell d’immissió) de contaminantsatmosfèrics


56

Contaminació acústica

Persones exposades a nivells sonors significatius:

– Persones exposades a nivells sonors superiors a 70 dbA diürns

– Persones exposades a nivells sonors superiors a 60 dbA nocturns

Residus

Recuperació de residus municipals

Producció de residus municipals

Intensitat de producció de residus de l’economia local

Utilització de la deixalleria

Valorització de residus industrials

INTEGRACIÓ DEL MEDI AMBIENT EN LES ACTIVITATS

Gestió ambiental municipal

Consum responsable de l’administració

Despesa municipal en polítiques ambientals

Gestió ambiental de les activitats econòmiques

Empreses amb certificat EMAS o ISO 14.001

DESENVOLUPAMENT HUMÀ

Demografia

Densitat de la població

Salut

Metges de medicina general per habitant

Places en centres assistencials


57

Educació

Capacitat formativa de la població

Escolars que participen en activitats d’educació ambiental

Cultura

Equipaments culturals

Esdeveniments culturals

Participació ciutadana

Participació en les eleccions municipals

Participació ciutadana en la gestió municipal

Equitat i inclusió social

Despesa municipal en polítiques socials i de cooperació

Pobresa

Habitatge

Capacitat de compra d’un habitatge

Habitatges desocupats

Satisfacció ciutadana

Satisfacció del ciutadà amb la comunitat local

SOSTENIBILITAT ECONÒMICA

Activitat econòmica

Capacitat de generació de llocs de treball

Ocupació

Taxa d’atur

Taxa d’atur femenina


Taxa d’atur juvenil

Autocontenció

GLOBAL

La Petjada Ecològica de Sant Boi de Llobregat


Es fa una avaluació global de l’estat de lasostenibilitat mitjançant el càlcul de la pet-jada ecològica. La petjada ecològica me-sura la superfície de la terra que necessitacada habitant de Sant Boi per generar elsrecursos que consumeix i per absorbir elsresidus i la contaminació que produeix.

58

2,85

hectàreesper

habitant


Test: Ets sostenible?


Ets Sostenible?

T’has preguntat alguna vegada si el teu ritme devida i els teus hàbits són sostenibles? Aquí tensun test que t’ajudarà a conèixer el teu impactesobre el planeta mitjançant unes preguntes sen-zilles sobre els hàbits de consum, el transport,l’habitatge,… Fes la prova!

Transport

1 Quin transport utilitzes per alsteus desplaçaments habituals?A Transport públic.B Caminant, en bici o ciclomotor.C Cotxe.

Electricitat

2 Quan utilitzes el rentavaixelles o larentadora?A Quan està ple.B No tinc en compte si està ple o

no.C Són de baix consum i només

funcionen si estan plens.

3 Quin tipus d’energia tens a casateva?A De xarxa.B També tinc energia renovable.

Calefacció

4 Com utilitzes la calefaccióA M’agrada molt alta.B Si la calefacció fa massa calor

obro la finestra per renovar l’aire.C De forma moderada.

Residus

5.- Què fas amb els residus generatsa casa?A Els llenço tots a la mateixa

bossa.B Separo només el paper i el

vidre.C Separo totes les fraccions dels

residus per dipositar-los cadas-cun al seu contenidor.

Aigua

6 Mentre et dutxes, mantens ladutxa oberta,…A Només quan és necessari.B Tota l’estona.

Alimentació i consum

7 Consumeixes productes no enva-sats?A Sí.B A vegades compro productes

envasats.C Sovint compro productes enva-

sats.

60

?Llibre Indicadors (Tripa) 6.0 1/3/07 09:05 Página 60

61

8 Quan vas a comprar,…A Compres en funció de la qualitat

del producte, sense importar-teel preu.

B Compres els productes queestan d’oferta, sense fixar-te enla procedència.

C Compres productes de comerçjust o amb etiquetes de certifica-ció ecològica.

Civisme

9.- La música la sento amb moltvolum…A Quan vull.B Si no molesto a ningú.C Mai, sempre l’escolto a un

volum moderat.

Participació en la vida social

10 Com participes?A Sóc membre d’alguna associa-

ció i entitat.B No participo en actes ni activi-

tats públiques.C Participo en algunes activitats

que es realitzen a Sant Boi.

La manera que tens de viure,moure’t i consumir, fan que esti-guis molt lluny de ser un ciutadàsostenible. Cal que et replantegisalguns dels teus hàbits, ja que sitothom fes com tu el planeta seriainsuficient per satisfer les necessi-tats de tots.Ànims! Pots millorar!

Ara suma els punts que has obtingut amb les teves respostes

Si has obtingut:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A 5 35 45 25 70 5 2 5 15 2B 3 80 5 40 60 15 5 15 5 10C 70 15 5 15 15 2 2 5

Menys de 150 punts Entre 150 i 250 punts Més de 250 punts

Ets una persona assenyadai tens cura que les tevesaccions no perjudiquin elmedi ambient. Si tothom fescom tu, aconseguiríem noexplotar el planeta i ser sos-tenibles.Moltes gràcies!!!

Alguns dels teus hàbits sónsostenibles, però d’altrestenen repercussions impor-tants sobre el medi ambienti la sostenibilitat.Intenta millorar-los.Endavant!!!


Per a més informació:

Oficina de l’Agenda 21Plaça de l’Ajuntament, 20E-mail: [email protected]: http://www.santboi.cat/agenda21

Àrea de Medi Ambienti Ciutat SaludableCarrer de Joan Bardina, 29Telèfon: 936 351 200Fax: 936 301 856

Centre d’Educació AmbientalTorre de la VilaCarrer de la Riera Fonollar s/nTelèfon: 936 354 008

62


llibre indicadors (tripa) 6.0 1/3/07 09:05 página 2f2metre%20ambiental%202006.pdfdisminució de...

Documents