llibre història de titus

tants matins, tantes tardes, tantes nits...

Dedicat a tots els que han pogut gaudir del TITUS platja; de la terrassa, del Tacat, partides de pales, del bsquet, dels porrons, els bocates, de les festes boges per sanes, de tots els moments inoblidables, cants dltima hora Ramon no siguis rata i pagat un cubata, no nos movern, la manguera dnde est, escuma, nits de lluna plena davant del mar, i a tots els que vau dedicar hores i hores a estar amb mi i fer-ho possible.

Ramon Fonoll.

2

Aquest llibre no t ms objectiu que donar a conixer als nostres amics retalls de la nostra histria que avui formen part, juntament amb TITUS, de la histria de Badalona.

1a Etapa: 1180. Francesc Fonoll (el meu besavi) posa en marxa TITUS com a baos de pila y oleaje.

2a Etapa: 1928. Joan Fonoll i Garriga (el meu avi) porta a terme la primera ampliaci dels Banys.

3a Etapa: 1962. Francesc Fonoll (el meu pare) completa els serveis de TITUS en convertir-lo en banys, restaurant i sala de festes.

4a Etapa: 1967. Amb la meva mare, Merc, i la meva germana, TITUS neix com a discoteca sense deixar mai els orgens, Els Banys, fins al 2000, any en qu el van enderrocar.

Des daquestes pgines, en nom propi, de la meva famlia i de tot lequip hum que durant CENT TRENTA ANYS ens ha ajudat a mantenir i fer ms grans les portes de TITUS, volem agrair la vostra implicaci en aquest projecte en el qual sha configurat lesperit de TITUS que, sense vosaltres, no hauria estat possible.

Ser per a nosaltres un autntic plaer poder continuar aquesta tasca.

Sigueu per molts anys benvinguts!

Ramon Fonoll.

3

Des de 1880 al 2000TITUS Platja

4

TITUSUna Histria

5

Aquest s un breu resum, un acostament a un espai i a un nom molt popular a Badalona, TITUS, lligat a la famlia Fonoll i al seu establiment, precursor de lactivitat turstica a la nostra platja.

6

El fundador:Francesc Fonoll i Giralt a qui familiarment anomenaven TITUS va canviar la seva feina dins el mar per una vida laboral al trencar de les onades.

La primera generaciTITUSEls inicis

7

La histria comena amb Francesc Fonoll Giralt, nascut lany 1835. El seu pare, patr pescador amb barca prpia, vivia acompanyat de la seva famlia en una modesta casa del nou carrer de la Platja. El jove Franciscu, molt estimat i popular entre els badalonins, era familiarment anomenat Titus, diminutiu i abreviaci del seu nom de pila. Ara ja sabem don ve el mot Titus, un nom a ttol honorfic del seu fundador. Lany 1861 va contraure matrimoni amb Maria Anna Garriga, amb la qual va tenir dos fills, en Joan i la Maria.

Quan noms tenia 25 anys, un trador atac de reuma el va impossibilitar per continuar ocupant-se dels seus habituals treballs de pesca: es va trobar, doncs, amb un problema de difcil soluci per al seu avenir, per lantic pescador no sabia que la providncia vetllava per ell i que li estava preparant un altre futur.

1880

8

Va succeir que els senyors Sabadell, propietaris en aquella poca del Mas Ram, van decidir banyar-se, durant lestiu, a la nostra platja i com que no hi havia, en aquell moment, cap establiment dedicat a aquell negoci, van encarregar al seu majordom que busqus una persona de confiana, entre les seves amistats, que sencarregus de muntar-los, a la vora del mar, davant la desapareguda empresa de corderia de Cal Colom, una tenda de campanya, igual que les que feia servir lexrcit en els seus campaments.

Aquest majordom o masover dels senyors Sabadell, que coneixia i apreciava la famlia Fonoll, li va oferir al jove Franciscu encarregar-se daquesta feina i ell ho accept agrat,

donada la seva situaci. Aquest encrrec, una activitat estiuenca inslita en un espai tradicionalment ocupat pels pescadors, va possibilitar que lanomenat Titus canvis un futur dedicat al treball dins la mar per una vida laboral a trencar de les onades. La seva feina consistia a aixecar la tenda, amb els seus dos departaments, una hora abans que arribessin els senyors i, quant ells ja havien fet lestada i se nanaven, desmuntar-la i guardar-la fins a nou avs a la fbrica de cordes anteriorment anomenada.

Passat aquell estiu, els senyors Sabadell li van comunicar a en Titus que lany vinent anirien a passar lestiu a un balneari de Frana i que, per tant, ja no necessitarien els seus serveis.

Aquell contratemps va donar una idea genial a lantic pescador.

Va agafar sacs buits de farina i hi va confeccionar cinc barraques que durant lestiu del 1880 va installar per primera vegada a la sorra davant del carrer de Prim, a lespai on fins lany 2000 hi hagu el negoci familiar dels Fonoll.

Les llogava al preu de 6 quarts per persona. Era el naixement dels populars Banys den Titus, els primers que es van aixecar a la platja de Badalona.

El funcionament daquest negoci de banys a Badalona va ser un exemple pioner de la nova relaci que es va establir amb el mar.

el naixement dels populars Banysden Titus

9

Tenda de campanya que es muntava i desmuntava cada vegada que els senyors decidien anar a la platja.

Museu de Badalona. Arxiu dimatges. Fons Rosario Vias y de Ortiz

10

El 10 de juliol de 1880 en Titus va publicar un anunci a la contraportada del setmanari El Eco de Badalona i el va mantenir durant 5 setmanes, fins a ledici del 7 dagost. s titulava Badaloneses a baarse.

El Banys de Can Tituspassen a anomenar-se El Tiburn

Lexperincia va reeixir i va impulsar el creixement de lactivitat quan Francesc Fonoll va installar dues barraques de fusta desmuntables (una per a homes i laltra per a dones). El carcter jovial de lamfitri va acompanyar larrelament del negoci: el 1882 ja hi havia sis casetes de fusta i un petit restaurant.

La perla de la costa catalanaAmb aquest qualificatiu es va donar a conixer la platja de Badalona. La seva bellesa natural va ser

descoberta pels ciutadans ms enll de lactivitat tradicional dels homes del mar, mariners i pescadors, a partir de les prescripcions teraputiques de mitjan segle XIX i del progrs econmic i social de la burgesia, que va permetre estendre els hbits nobles de lestiueig i lesbarjo.

La capacitat guaridora del sol, laire i laigua del mar, anomenats aleshores banys donatge, i en piscines i banyeres, els banys de pila, formaven part dels tractaments

Primer anunci publicat lestiu del 1880 a la contraportada del setmanari El Eco de Badalona.

teraputics de lpoca. Els indrets on es desenvolupaven les cures daiges eren els balnearis de mar i els centres termals a les zones dinterior. A Badalona, amb la seva mplia franja martima fins a finals del segle XIX, noms hi havia un establiment de banys, el de Can Titus, que pass a anomenar-se El Tiburn. El nom que va adoptar el local va ser a proposta dun client habitual, fill dun rellotger del carrer del Mar, pintor aficionat, que un dia va esperonar en Titus perqu poss

un nom al seu establiment i aquest va cedir a lartista lhonor de batejar-lo.

Aix, lany 1883, aprofitant aquest canvi de nom, en Titus va inaugurar uns departaments destinats a banys de pila (banyeres), i s que aleshores no tothom gosava ficar-se al mar; i els que tenien por de banyar-shi o no volien que els veiessin despullats, sobretot les dones (si s que amb els vestits de bany que portaven sen pot dir anar despullats), ho feien

11

En la imatge superior es pot veure el que va ser el primer establiment de banys a la vora del mar amb casetes de fusta i un petit restaurant.

Paisatges de casetes de fusta i altres de roba que, similars a tendes de campanya, compartien la sorra amb les barques dels pescadors.

en unes banyeres que hi havia a lestabliment. En Titus oferia aquest nou servei a travs duns tiquets dabonaments de preus diversos segons el nombre de banys que es volien prendre.

El rtol que identificaria el seu establiment a partir daquell any seria: El Tiburn. Baos de Pila y Oleaje.

El juny de lany 1887 ampli les installacions i va idear una curiosa

i elegant barca-banyera, de ferro, que a ms de ser utilitzada com a banys de pila tamb s podia fer servir com a barca per a passejos martims, amb la qual es prenien tamb els anomenats banys de mar o donatge. La barca estava perfectament distribuda en tres departaments que rpidament i fcilment es podien omplir daigua de mar sense perill que la embarcaci naufragus, per poder prendre un bany de mar, sense sortir de lembarcaci i a laire lliure.

12

La popularitat dels banys entre els badalonins i els visitants forans de la ciutat va quedar palesa en un article periodstic de La Barretina, publicaci barcelonina en qu, lagost de 1894, dins un nmero dedicat a Badalona, apareixia el retrat den Titus dels Banys.

Aix descrivia els banys un cronista daquells temps: Ledifici de fusta representava en total quatre palots, fustotes velles, veles afegides y trossos destora; ms all hi trobaren los banyistes tot lo que necessitaven, perqu en TITUS ab son agrado y bona voluntat, suplia les deficincies daquell primitiu y modest balneari.

La construcci era tota de fusta i cada any, en acabar-se la temporada, tenien la feinada de desmuntar les casetes (molts no haurien pas anat a banyar-se si no shaguessin pogut despullar i vestir dintre duna caseta). Per tant, noms en quedava el cos

de ledifici, i en arribar lestiu shavia de tornar a muntar tot.

A finals de segle es va installar a la platja de Badalona un altre establiment de banys, La Concha Badalonesa, de Josep Carbonell (1898). Aquest fort competidor, que va aconseguir un acord amb la companyia de ferrocarril per fixar un pack de preu econmic que incloa el bitllet de tren danada i tornada a Barcelona i laccs al Balneari, va propiciar la vinguda de molts visitants, sobretot barcelonins, a la nostra platja.

La reacci de lestabliment den Titus davant la competncia va ser una rebaixa mdica dels preus dels serveis que oferia. Amb aquests dos primers establiments prenia fora un nou sector econmic de la ciutat, lactivitat destinada als serveis sobre la base de la promoci de loferta ldica i laprofitament de lentorn singular de la platja badalonina.

El estableci

miento de b

aos del

Sr. Fonoll (

a) Titus, ade

ms de la

limpieza, bu

en aseo y

excelente

distribucin

de los

cuartos

destinados

los baist

as, algunos

de ellos e

stn monta

dos para

tomar all m

ismo baos

de agua

dulce sala

da, fra c

aliente, en

unas cmod

as baeras

al efecto

dispuestas.

Vamos, que

es un estab

lecimiento

que al par

que sencillo

honra al

Sr. Fonoll,

no dudando

que el

pblico de

esta villa co

ronar sus

desinteresad

os esfuerzos

.

El Eco Badal

ons ens des

criu aquell

any com era

lestabliment:

13

Detall de la faana del primer Titus, on sanunciaven els banys de pila (aigua dola) i doleaje (aigua de mar).


14

Aix ens illustra la implantaci progressiva del banyisme i la concurrncia de persones foranes en uns moments en qu Badalona encara era una ciutat petita. La platja de Badalona, els estius de finals del segle XIX, mostrava un paisatge de casetes de fusta i altres de roba que, similars a tendes de campanya, compartien la sorra amb les barques dels pescadors.

Arran daigua, a lentorn dalgunes boies, un bon nombre de banyistes vestits amb els decorosos models de lpoca. Una caracterstica peculiar dels establiments de banys consistia en la collocaci a unes quantes braces de la riba duna bta, o ms duna, subjectada cap al fons per una corda o un cable ben tibant per mitj duna ncora o un altre objecte que en feia la funci, i llavors fins a la platja, per una corda o diverses, estacades a un pal clavat a la sorra. Els banyistes, la majoria

dels quals no sabien nedar, sagafaven a la corda de la bta tan bon punt laigua els arribava al turmell i, alguns fins i tot ja abans de trepitjar la sorra molla. Feia bo de veure la gent aferrada com una llagasta, avanant pas a pas i procurant no perdre peu. Daltres, no tan agosarats, es quedaven a mig reguer i perqu laigua els arribs ms amunt de la cintura saclofaven com a gallines: gallines mullades, tanmateix.

Quan ja se sabia nedar, feia bo darribar-se fins a la bta. Una vegada all shi descansava, es treia fondo, no descuidant-se en sortir de la immersi dagafar un grapat de sorra, com a prova dhaver arribat a baix de tot. Tamb de bta a bta es feien curses de competici o travessies en solitari.

Als banys den Titus hi havia quatre btes i eren metlliques, pintades dun to vermells.


15

Els banyistes, la majoria dels quals no sabien nedar, sagafaven a la corda duna bta ancorada a unes quantes braades de la riba.

16

Tradicionalment, el primer dia danar a la platja a banyar-se era el 10 de juliol, diada de Sant Cristfor, per desprs savan al 24 de juny, diada de Sant Joan. La temporada de banys solia acabar el darrer dia de la Festa Major (cap al 20 dagost).

La zona de la platja per anar a banyar-se estava delimitada segons ordre de lalcaldia en els segents punts: des de lestaci del ferrocarril

Per arrodoni

r aquest esb

s biogrfic

del fundador,

transcrivim le

s segents

lnies del cron

ista de lpoc

a:

En son tipic

h restaurant

es serveix

desde el dem

ocrtich ali-o

li, fins lo

refinat y suc

ulent bifftec

h, pastes

y begudes de

tota mena. E

n TITUS

sempre est

de bon hu

mor. Balla

el bolero a

b un repica

ment de

castanyoles,

com jamai l

han sentit,

sab tamb l

o ball franc

s, la jota

aragonesa,

la dansa val

enciana, la

malaguenya

y fins lo pa

s quatre y

lsala Titus

camas perqu

os vuy.

Dona conve

rsa als que

sesperan,

despedeix a

mable y fal

aguer als

que sen van

, coneix a sa

clientela

fins la qu

arta gener

aci, nos

descuida de

donar la e

nhorabona

als quis can

a y de acon

solar als

qui han exp

erimentat pe

rdues de

familia.

cap a Barcelona i de la Riera den Matamoros cap a Montgat.

Progressivament, lestabliment El Tiburn va anar allargant la temporada destiueig on oferia els seus serveis de restaurant i banys, i obria de primers de juny fins al 15 doctubre.

Loctubre de 1917, als 82 anys dedat, va morir Francesc Fonoll, un dels homes ms populars i estimats dels badalonins.

17


18

Joan Fonoll i Garriga, fill del fundador, va nixer lany 1871. A la mort del seu pare, el va succeir en el negoci familiar. Pescador dofici, tamb va ser un nedador addicte. Va contraure matrimoni amb Anita Gar, amb la qual va tenir tres fills, en Francesc, en Joan i lAnna.

En les primeres dcades del segle XX, quan va portar el negoci, li va tocar viure la gran transformaci dels hbits per fruir del temps lliure i de la implantaci de lesport modern, com a valors derivats de lemergent societat industrial.

principis Segle XX

La segona generaciTITUS

20

Josep Gual i Lloberes ens descriu en el seu article Els banys a travs del temps com va anar proliferant aquest hbit:

Diuen que els treballadors del Cristall, els corders i els daltres indstries establertes al peu de la platja, quan tocaven les sirenes o la campana per plegar al migdia, corrien adelerats, desprs de treures la roba, excepte els calotets llargs de vetes, gaireb sempre de rayadillo blau sofert, corrien dic, a fer una capbussada. I ms en, altres persones afeccionades a aquest lleure de remullar-se, varen constituir-se en agrupacions primitives, installant casetes de banys a la nostra platja.

Els banyistes i els nedadors sacompanyaven com a mesura de seguretat dunes carabasses o dun enfilall daquells suros rodons provinents dels estris de pesca o daquells que podien comprar-se i que eren expressament per aquesta comesa, a les botigues de can Poch, de can Comanda, de can Boter,

de can Llanadoraire o a qualque tenda de plats-i-olles. Aquest rosari de suros o el parell de carbassetes anaven enfilats amb un cordill i es passaven per sota laixella. Daltres a tall de salvavides es valien duna cmera vella amb ms dun pegat, procedent de les rodes dun autombil o cami, quan ls daquests vehicles era encara molt minoritari.

A poc a poc va anar augmentant la quantitat de gent que a lestiu anava a banyar-se, i la temporada tamb sanava allargant. s construren nous establiments de banys, i tamb sorgiren grups que installaren barraques de fusta. Al costat dels banys, pel cant de llevant, hi havia dues barraques de fusta, les quals, durant molts anys, foren les niques en tota la platja. Eren la del Club Nataci Pop i la de la Penya ni Cinc. A reds daquest nucli es formava el grup de la poca gent que sanava a banyar, els nedadors addictes que es banyaven a lhivern i tot.

21

El nombre de banyistes superava totes les previsions. Molts sinstallaven per lliure i amb uns pals i llenols improvisaven casetes i tendals. La platja badalonina estava literalment atapeda. Museu de Badalona. Arxiu Josep M. Cuys. Foto L. Roisin

22

La proximitat i latractiu del mar per als banyistes va convertir la prctica de la nataci en un esport que va arrelar entre els badalonins i el 1919 sorganitzaren les primeres curses locals. Els primers clubs i associacions esportives de Badalona van proliferar al comenament del segle XX.

El Club Nataci Pop, fundat el desembre de 1918, va ser el primer impulsor de festivals de nataci a la ciutat. Com que no disposava duna piscina on realitzar proves, aquestes tenien lloc al mar en espais delimitats. Lagrupaci va contribuir, el febrer de 1921, a la constituci de la Federaci Catalana de Nataci Amateur, entitat destinada a desenvolupar la nataci arreu de Catalunya.

Entre els nedadors badalonins daquesta poca, el ms important era Joan Costa (Guiloba), un noi molt vinculat a les activitats martimes, ja que era pescador i fill de pescadors. Als seus xits locals, cal afegir-hi el

rcord de Catalunya i dEspanya dels 400 metres braa de pit (7 minuts i 12 segons), registrat lany 1920, i el ttol de campi dEspanya, tamb amb lestil braa de pit, aconseguit en aiges del port de Barcelona el 1922. La nataci badalonina proporcionava, aix, un reconegut esportista local, un referent local daquest esport.

Lafany per fruir del mar i la competici empenyien aquells badalonins, entre ells Joan Fonoll (Titus), fins a aconseguir el seu objectiu: popularitzar la nataci a la nostra ciutat.

La popularitat del bany i de la nataci va fer proliferar algunes entusiastes penyes daficionats. Per familiaritzar els minyons amb el medi aqutic hi havia algun monitor de nataci, per tamb bona part dels banyistes aprenia a nedar de manera ms instintiva o amb lajut de les carbasses que feien surar el cos. El costum del bany sestenia a lestiu a tota la poblaci.

A la dreta, Joan Fonoll i Garriga, un dels impulsors de la nataci a la nostra ciutat, una de les seves grans passions.

23

Cursa de nataci al mar en espais delimitats. Des de les barques o amb altres enginys se seguia la competici dins del mar.Museu de Badalona. Arxiu Josep M. Cuys.

24

Visto el expe

diente y proye

cto incoado p

or Don Juan

Fonoll y Gar

riga, solicitand

o la

concesin, co

n carcter perm

anente, de un

balneario en l

a playa de Bad

alona; la Jefat

ura

de Obras Pb

licas informa q

ue por lo que

se refiere a la z

ona martimo-t

errestre de dom

inio

pblico, no ha

y inconvenien

te en otorgar

la concesin q

ue estima mu

y beneficiosa

para

los intereses g

enerales y loca

les, ya que vie

ne a llenar una

verdadera nec

esidad sentid

a en

Badalona, don

de no existen m

s que caseta

s de baos pro

visionales que

no renen, co

mo

el de que se t

rata, las debid

as condicione

s de comodida

d y ornato, ha

resuelto otorg

ar a

D. Juan Fonoll

y Garriga la

autorizacin q

ue solicita se

gn las siguie

ntes condicion

es:

Se a

prueba el pro

yecto presenta

do por el con

cesionario par

a que se con

struya el

edificio destin

ado a baos e

n la playa de B

adalona al Me

dioda de la ri

era de Matam

oros y

ocupando el e

spacio marca

do en el plano

general del pr

oyecto.

El edificio p

rincipal ser p

ermanente, mi

entras que las

barracas de

madera que s

e

proyectan a u

no y otro lado

del mismo se

desmontarn

todos los ao

s para dejar la

playa

libre.

El edificio p

rincipal de ca

rcter perman

ente podr c

onstruirse tan

pronto como

se

otorgue la pres

ente concesi

n, pero los de

ms anexos y

las vallas de c

ierre de la part

e de

la zona martim

o-terrestre co

ncedida slo

podrn establ

ecerse desde

el 15 de mayo

al 1

de Octubre,

poca esta ltim

a en que debe

r quedar libre

la parte de la

playa ya ocup

ada

por stas.

Queda sujeta

esta concesin

a lo establecid

o en la R.O. de

7 de marzo de

1913 relativo

a los artefacto

s de salvamen

to y dems pr

ecauciones c

oncernientes

a la seguridad

de los

baistas, no p

udiendo abrir

el balneario s

in que posea

todo el materi

al de salvame

nto que

juzgue precis

o la Comanda

ncia de Marina

de Barcelona

y sin que se n

ombre el pers

onal

adscrito a est

e servicio.

Esta conces

in se entend

er otorgada p

or veinte aos

salvo el derec

ho de propieda

d,

sin perjuicio d

e tercero qued

ando el terren

o sujeto a tod

as las servidum

bres estableci

das

por la Ley de P

uertos y a lo q

ue establece e

l artculo 71 de

su Reglament

o no pudiendo

en

ningn caso d

estinarse el te

rreno a uso di

stinto de aque

l para el que s

e concede.

Lo que de ord

en del Sr. Gob

ernador, comu

nico a V. para

su debido con

ocimiento y e

fectos

consiguientes

, con remisin

de un ejempl

ar del proyecto

aprobado.

Dios guarde a

V. muchos ao

s.- Barcelona,

28 junio de 192

8.

Davant daquesta afluncia de banyistes, el negoci familiar den Titus va haver de transformar les seves installacions per poder acollir tots aquells potencials clients. La gran aportaci de Joan Fonoll i Garriga al negoci familiar va ser aconseguir construir un edifici dobra, permanent a la platja, que substitu lantic establiment de fusta, mitjanant una concessi per a vint anys sollicitada lany 1928 al GOBIERNO CIVIL DE LA PROVNCIA DE BARCELONA.

Transcrivim a continuaci part del document que autoritza la construcci de ledifici i la concessi dutilitzaci del terreny en zona martima de domini pblic:

el primer edificipermanent TITUS

1928

25

1929

En aquestes dues imatges podem veure les primeres barraques de fusta i linici de les obres del que seria el primer establiment dobra permanent a la platja.

26

Els fills de Joan Fonoll i Garriga, Joan i Francesc Fonoll i Gar, van regentar amb el seu pare el negoci de Can Titus anomenat Balneario El Tiburn fins a lany 1962.

En aquesta poca, que va ser la ms esplendorosa del negoci familiar dels banys, sestren un nou i ampliat edifici dobra permanent grcies a la concessi que van aconseguir del Govern Civil i a la gran revoluci dels costums que es va produir durant els anys trenta, quan es va posar de moda estar moreno i la platja experiment una concurrncia que mai ning no hauria somiat.

Daquella por al sol que havia imperat fins aleshores, sobretot entre les noies, que consideraven que un dels seus grans atractius era ser ben blanques, es va passar a lafecci per bronzejar-se.

A lhora de banyar-se hi havia molts contrastos. Encara nhi havia que abans de ficar-se a laigua, primer es mullaven els polsos, desprs els canells i, finalment, molts dells, se senyaven. Equipats amb un cintur de peces de suro i un casquet de goma al cap, el qui aconseguia darribar fins a la bta ho considerava una gesta heroica. Daltres, sense cap mena de compliment, emprenien una cursa des de la sorra, feien un capbuss, i anaven nedant endins fins gaireb perdres de vista.

Aquella va ser una de les poques ms esplendoroses que ha conegut la nostra platja. Molts dissabtes al vespre, la gent que venia carregada amb barraques de roba, ja ocupava la primera fila prop de laigua. La companyia de tren cada setmana donava la relaci dels bitllets despatxats, i per a Badalona nhavia arribat a vendre uns cinquanta mil.

Joan Fonoll i Garriga amb la seva filla Anita

i els seus dos fills Francesc i Joan.

la consolidacii ampliaci dels banys

27

Nou edifici dobra que garantia la permanncia del negoci a la platja.

28

Levoluci dels costums va anar introduint moltes novetats impensades fins aleshores, com la incorporaci de la dona a la prctica de lesport, inexistent llevat de comptades excepcions.

A Barcelona, shavia constitut un club anomenat Club Femen i dEsports, el qual llog a Can Titus una part que comprenia el tros de la platja denfront, amb dret ds exclusiu.

Un dels grans allicients de la platja van ser els patins. Alguns afeccionats a la prctica del rem varen comenar a adquirir-ne. Rpidament es va anar escampant lafecci, de manera que, a

ms dels particulars i de grups que en tenien, van sorgir els de lloguer. Foren els germans Mong els qui varen idear de posar-hi una vela. Lxit fou total, i al cap dun temps, la mar de Badalona es veia plena de patins de vela que la travessaven en totes direccions.

Es varen fundar nombrosos clubs al llarg de la nostra costa i, durant molts anys, les curses de patins van ser un dels actes habituals en els programes de les festes majors.

El 21 de juny de lany 1930 shavia inaugurat, amb un ball de societat, el Club Nataci Badalona, que donaria una bona empenta a la nataci local.

anys 30-40

Badalona comen a excellir pels seus nedadors. Aquests esportistes noms podien entrenar-se a lestiu a mar lliure, les piscines encara no es coneixien a la nostra ciutat, i, per tant, es trobaven en inferioritat de condicions respecte dels nedadors daltres clubs que ja en disposaven. Tot i les dificultats, la nostra platja don un planter de bons nedadors.

El 7 i 8 de setembre de 1930 se celebraren, en aiges badalonines i organitzats pel Club Nataci Pop, els campionats de Catalunya de Nataci a mar lliure, amb gran xit tot i que alguns espectadors incontrolats van dificultar les evolucions dels

nedadors seguint-los amb barques i patins.

Lany 1931, el Club Nataci Badalona va emprendre la iniciativa dorganitzar la I Travessia a la ciutat nedant. La cursa sortia de la platja davant del camp del Club de Futbol Badalona (a la zona del Manres) i arribava fins a la seu del CN Badalona.

Des daquest punt darrencada, les edicions de la travessia nedant van adquirir cada cop major importncia, ja que es convertiren en un dels actes de la Festa Major i esdevingueren el referent immediat de la nataci badalonina.

la platja, el TITUSi lesport

29

Sobre aquestes lnies, Francesc Fonoll (amb el nmero 3 a la gorra) a la Travessia a la ciutat nedant. Des del pat, la seva esposa Merc Ferrer.

30

El balneari El Tiburn (conegut popularment com a Can Titus)va veure com la nataci els omplia dorgull en aconseguir que un dels seus fills, Francesc Fonoll (Titus) es converts en el millor nedador badalon de tots els temps.

La trajectria daquest nedador, nascut lany 1918, va comenar el juliol de lany 1932, quan noms tenia 14 anys, en destacar en una cursa de nataci organitzada pel Club Nataci Badalona amb motiu de la celebraci del tercer aniversari de lentitat, en qu aconsegu la segona posici en la modalitat de 50 metres al mar infantils, estil lliure. Francesc Fonoll formava part de lequip de nataci del CN Badalona que aquell mateix any, el mes de setembre, va participar en la VII Travessia al Port de Barcelona i el mes doctubre en la II Travessia de Badalona nedant, on va obtenir el segon lloc com a nedador local.

Francesc Fonoll, un dels millors nedadors de Badalona.

1935

La tercera generaciTITUS.

31

Lany 1933, com a representant del CN Badalona, particip en la Travessia del Port de Barcelona, obtenint el 9 lloc, i fou el guanyador en la categoria de debutants.

Lany 1934 va guanyar el concurs de nataci de 1.200 metres lliures que se celebr durant la festa major de Sant Adri de Bess.

Lany 1935, en el Concurs de Primavera que obria la temporada de lequip de nataci del CN Badalona, Francesc Fonoll, Titus, apareix com a guanyador en la cursa de 50 metres, amb un temps de 34 segons, i tamb en la primera posici en la prova de 400 metres lliures, fets en 6 minuts i 30 segons.

La manca duna piscina el va empnyer, com a nedador badalon amb major projecci, a passar al Club Nataci Barceloneta. A les seves installacions li va ser possible entrenar en condicions i,

fruit de la seva qualitat com a esportista, va aconseguir diferents campionats de Catalunya i dEspanya i fou recordman dels 400 metres braa. Aix, lestiu de 1935 passa a formar part de les files del CN Barceloneta i la seva actuaci fou decisiva perqu el club obtingus el Trofeu Cucurull. Aquell mateix any va ser seleccionat per formar part de lequip de la Federaci Catalana als Campionats dEspanya de Nataci que tingueren lloc a Valncia.

Lany 1936 obt la seva millor classificaci a la Travessia del Port, segon classificat, aconseguint el Gran Premi Generalitat de Catalunya.

La Federaci Catalana de Nataci ens descriu les caracterstiques daquest histric esportista: Destacat nedador del CN Badalona, la seva especialitat fou el fons i els seus xits cal situar-los en les proves de llarga distncia i travessies.

Francesc Fonoll, recollint el Gran Premi Generalitat de Catalunya.

32

1936-39En esclatar la Guerra Civil (1936-1939) tot sen va anar en orris. Aquells anys, la fortificaci del litoral, declarat zona de guerra, va obligar a desmuntar les casetes de bany de la platja badalonina.

Un cop acabada la guerra, sobretot aquell primer estiu, lambient de la platja era molt diferent. Les autoritats repressives de lpoca van imposar per la fora unes noves directrius socials. Llus Costa ens descriu aquest ambient repressiu: Uns senyors que es deien defensors de la moral recorrien la platja i obligaven els homes que es posessin una samarreta o un vestit de bany complet, ja que consideraven que anar solament amb eslip ofenia el

pudor de les persones decents. En canvi, quan tothom creia que a les dones els farien tornar a portar aquells vestits de bany del segle passat, no els van dir mai res. No hi havia ms remei que obeir ja que sempre pesava lamenaa de la pres, per encara els moralistes no havien caminat tres passes, les samarretes havien desaparegut.

El que s que va estar en prctica alguns estius va ser la prohibici de banyar-se des denfront del carrer de Mar fins als banys de la Donzella, ja que, segons deien, era un espectacle immoral per a les persones que passaven per la Rambla; per tant, el qui volia anar duna banda a laltra, havia de fer la travessa per dins de laigua tot nedant o caminant.

Vigilants a la platja controlaven que es complissin les normes promogudes en ledicte del nou alcalde franquista.Museu de Badalona. Arxiu dimatges. Fons Rosario Vias y de Ortiz

Esclata laGuerra Civil

33

Con objeto de evitar la posible desmoralizacin de nuestra playa, principalmente en los domingos y das festivos, en que se aglomera en ella un contingente enorme de baistas, cree esta Alcalda cumplir con un imperativo de su deber dictando medidas encaminadas al logro de tal objetivo, ello tanto por lo que hace referencia a los establecimientos de baos y a las personas que a los mismos concurren, como para cuantos utilicen nuestra hermosa playa para solazarse con baos de mar y de sol.

Por tanto, desde la publicacin de este Edicto regirn en nuestra playa las disposiciones siguientes:

Normas por que se regirn los establecimientos de baos

1. Dentro de su recinto, se separarn de manera bien definida los departamentos de hombres y de mujeres, que se situarn a uno y otro lado, respectivamente, del cuerpo central del establecimiento.2. En cada uno de los departamentos indicados, se instalar una ducha.3. No se permitirn juegos entre

personas de ambos sexos.4. No podrn los baistas bailar en las terrazas de los establecimientos, a no ser que vistan traje de calle.5. Tampoco podrn acudir a las terrazas o a los kioscos de los establecimientos, si no van cubiertos con albornoz.6. Los patines que se alquilen slo podrn ocuparlos personas de un mismo sexo, sea ste el que fuere.7. En los establecimientos que tengan instaladas casetas familiares, el propietario del mismo deber cerciorarse, en lo posible, de la legalidad del presunto matrimonio que solicite alguna de dichas casetas y cuidar de que para el bao se atengan a lo dispuesto en orden a la separacin de sexos.8. Los propietarios de establecimientos de baos vienen obligados, bajo su responsabilidad, a evitar toda suerte de actos contrarios a la moral y a las buenas costumbres.

Normas que afectan a los baistas que no concurren a los establecimientos

1. La porcin de playa destinada a los baistas, los domingos y das

festivos se dividir en tres secciones, como sigue:a) Desde los baos El Tiburn hasta los baos Balluguets para las familias que lleven consigo hijos menores de 14 aos, como nico comprobante que las acredite como tales.b) Desde los baos Balluguets hasta los baos Mar del Plata, para hombres solos.c) Desde los baos El Tiburn hasta el lmite de la calle de Santo Domingo, para mujeres solas.2. Las corporaciones o particulares que tengan concedidas casetas en la playa, los domingos y das festivos habrn de sujetarse a la ordenacin consignada en el prrafo 1.; de manera que las emplazadas en la zona destinada a hombres, solo podrn utilizarlas hombres, y las emplazadas en la zona destinada a mujeres, solo podrn usarlas mujeres.

Normas generales

1. En la seccin de playa comprendida entre la calle de Santo Domingo y el lmite de nuestro distrito municipal con el de Barcelona no podr baarse nadie a excepcin de las personas que, hasta la fecha de publicacin

de este Edicto, tengan para ello la correspondiente autorizacin.2. Los trajes de bao, tanto para hombres como para mujeres, debern ser completos, de modo que cubran el pecho y la espalda; y los de las seoras sern con falda que llegue hasta la rodilla.3. No se permitir salir de la playa ni traspasar la va del ferrocarril, con traje de bao, aun cuando los baistas se cubran con albornoz.4. Se prohbe en absoluto desnudarse en cualquier zona de la playa para tomar baos, de no disponerse de la correspondiente caseta.

Esta Alcalda confa en que las precedentes disposiciones, dictadas nica y exclusivamente con el solo objetivo de velar por la estricta moralidad de la playa y para que todos y cada uno de los baistas se guarden a s propio el decoro y estimacin que deben merecerse, sern bien recibidas y absolutamente acatadas, previnindose a quienes dejasen de cumplirlas que se aplicarn con todo rigor las sanciones que sea necesario.

Badalona, 19 de junio de 1940El Alcalde, S. Serentill

Edicte de lAlcaldia establint les normes que havien de regir per anar a banyar-se:ALCALDIA NACIONAL DE BADALONA. EDICTO

34

Aquells primers anys de postguerra, tot i aquest ambient repressiu a la platja, van anar recuperant bastant lanimaci de temps passats. De mica en mica es varen tornar a muntar les casetes que shavien hagut de treure. Sen muntaren de noves, i tamb es construren nous establiments de banys, sobretot ms enll del pont den Botifarreta. Nhi naixeren una renglera de petits, que la gent en deia merenderos.

El balneari El Tiburn seguia all mateix, adaptant-se a la nova conjuntura. El negoci familiar dels Titus va ser un dels pocs establiments on ledifici va seguir present a la platja grcies a la concessi durant vint anys per part del Govern Civil de la provncia de Barcelona que van aconseguir lany 1928 per construir un edifici dobra permanent i desprs de diverses ampliacions i millores aconseguiren lany 1948 renovar

anys 40

Els primers anysde la postguerra

Merc Ferrer i Francesc Fonoll

Foto del casament de Merc Ferrer i Francesc Fonoll.

aquesta concessi per a vint anys ms.

La vinculaci de la famlia Fonoll (Titus) amb el CN Badalona va continuar sent molt estreta. El mateix Francesc Fonoll, com a vicepresident del club i membre de la Junta Directiva, torn a impulsar les activitats anullades per la Guerra Civil i lany 1941, a fi dactivar els entrenaments de nataci al mar, es va nomenar una comissi de

preparadors, entre els quals hi havia Francesc Fonoll.

Aquell estiu es va tornar a celebrar per la Festa Major la VII Travessia nedant de Badalona, 2.000 metres a mar lliures, que va guanyar el mateix Francesc Fonoll, Titus.

La famlia seguia endavant amb el casament de Francesc Fonoll i Merc Ferrer, els pares den Ramon i la Merc.

35

Diverses fotografies de la gran afluncia de gent als banys TITUS, un dels pocs edificis que va seguir present a la platja de Badalona.

36

Arribem al comenament dels anys cinquanta, quan comena la gran immigraci cap a Catalunya. Badalona creix a marxes forades.

Per a la majoria daquella gent, el mar s una novetat i, moltes vegades per culpa de la seva precria situaci econmica, lnic mitj desbargiment, i shi aboquen en massa.

Ms endavant, quan les noves barriades sorgides a la rodalia de la ciutat ja tenen una poblaci estabilitzada, la TUSA munta, els

diumenges, un servei especial que es diu Directo a la playa, amb final a la plaa Casagemes. s un espectacle divertit veure larribada de cada viatge: una riuada de gent que surt dels cotxes, carregats amb els cistells de menjar, els estris per muntar una vela per tenir una mica dombra, i el transistor penjat a lespatlla sonant a plena veu.

Entre els banys Belluguets i els merenderos es forma un grup de casetes familiars, la majoria gent de Barcelona, que arriba a ser com un

petit poble, amb els seus carrers amb els corresponents noms. Algunes famlies barcelonines tenien casetes llogades als merenderos i aix va fer que aquesta zona de la platja arribs a conixer una concurrncia superior a la dabans de la guerra.

Els diumenges era tot un espectacle veure els trens del mat que anaven cap a la costa, i els de la tarda quan en tornaven. Seguien sent aquells vagons antics amb els seients de fusta i les plataformes al descobert. Tothom shi entaforava com podia.

La platja es consolidacom a mitj desbarjo

anys 50

38

Sn uns anys deufria que feien pensar que la recuperaci de la platja ja era definitiva.

Latractiu de la platja i el mar atraient la gent en aquest indret i el Titus amb el seu establiment El Tiburn van saber treuren partit en ampliar els serveis que ja oferien de banys i restaurant amb altres dedicats a loci, tot oferint el seu local per a celebracions familiars, casaments i balls amb actuacions dorquestres.

Ms endavant, la part de dalt de ledifici es va habilitar com a hotel i oferia un servei de lloguer dhabitacions. El negoci sanava diversificant.

TITUS amplia els seus serveis dedicats aloci i a celebracions

40

Se proceder

a la divisin

del edificio

que constituy

e el negocio

emplazado

en la playa de

esta ciudad

as como

de los eleme

ntos accesor

ios a dicho

negocio y m

obiliario, para

lo que se

proceder a

levantar una

pared que

dividir en do

s partes mate

rialmente

el edificio, qu

edando para

Francisco

Fonoll la mit

ad correspon

diente a la

derecha entra

ndo, o sea en

direccin

Barcelona, o

este, y para J

uan Fonoll

la izquierda,

entrando,

este, con

direccin a M

ontgat.

La concesin

otorgada por

la Jefatura

de Obras p

blicas de Ba

rcelona el

28/6/1928 cuya

superficie se d

etermina

en 752,5 m

2 se transfiere

a ambos

hermanos seg

n O.M. de 14

/6/1962 y

si bien esta c

oncesin de

terreno es

indivisible, los

bienes se di

vidieron en

dos partes ig

uales constit

uyendo los

establecimien

tos EL TIBU

RN con

una superficie

construida d

e 915,80

m2 y TITUS de

1.153,70 m

2.

Aquesta nova etapa, amb la divisi de la propietat entre els dos germans, fa que Francesc Fonoll (curiosament es deia com el seu avi, que va fundar lestabliment) vulgui tornar a recuperar el nom de Titus per al tros destabliment que li pertocava, i aix, els rtols de la seva faana tornen a portar el nom de Titus i recorden amb orgull lany de la seva fundaci, el 1880.

Joan Fonoll, avi den Ramon, va morir el gener de lany 1961. El trasps de lestabliment de banys El Tiburn i la seva concessi administrativa vigent va passar als seus dos fills, Joan i Francesc Fonoll, pare den Ramon, que es van dividir la propietat de la manera segent, com es va redactar en el testament:

Es divideixlestabliment entre EL TIBURN i TITUS

anys 60

42

TITUS es consolida com un centre social de referncia a Badalona

Van ser uns anys de renovada illusi per a la famlia Fonoll Ferrer, un esfor dadequaci i ampliaci de les seves dependncies, diversificaci de serveis que oferien als seus clients banys, restaurant, convencions i grans esdeveniments socials.

Durant aquests anys el nou Titus es consolida com un centre social de referncia.

44

TITUS i lamsica en directe

En el seu afany dinnovar, TITUS va comenar a oferir msica en viu amb grans orquestres i grups musicals, entre els quals caldria destacar lemblemtica Orquesta Neptunos o conjunts com els Xaints o els Bendels.

Tamb actuacions com la duna jove cantant que es feia dir Maribel Llaundes i que al cap de poc temps triomfava amb el nom de Karina.

Altres destacats grups i artistes que van actuar al TITUS van ser els Srex, Bravos, Catinos, Cinco Latinos, Los Tres Sudamericanos i fins i tot lestrella internacional del moment: Ennio Sangiusto.

46

La Nevada del 62un espectacleen blanc

La gran nevada del dia de Nadal de lany 1962 va deixar un paisatge irrepetible a la nostra ciutat.

Els gruixos van ser molt considerables i la neu va ser la protagonista, ja que arrib fins a la mateixa lnia de mar.

48

Lany 1957 s

ordena a tot

s els propieta

ris de les

casetes

i merenderos

que les seve

s construccio

ns no poden

ser de

fusta i que ha

n de fer-se d

obra, tot i qu

e els permiso

s per a la

seva activitat

noms eren

per a la temp

orada destiu

i desprs

de gastar-se

els propieta

ris els diner

s en la con

strucci i

millorament d

e les seves in

stallacions, l

any 1965 en

renovar

el seu perm

s els hi van

ser denega

ts, i a ms

sels don

lordre que h

avien de treur

e tot el que h

i havia constr

ut i deixar

la platja totalm

ent lliure.

En va es var

en mobilitzar

fent gestions

de tota men

a i a la

data fixada p

er lenderroc

ament es pre

sent una ex

cavadora

protegida pe

r un escamot

de soldats d

e la marina,

metralleta

en m, i ho e

nderrocaren

tot. Aquesta

acci - un m

isteri que

mai no sha p

ogut aclarir -

va ser el pri

mer cop que

va rebre

la nostra pla

tja com a lloc

desbargime

nt. Naturalm

ent, tota

la gent que t

enia casetes

o eren clients

dels establim

ents de

banys, varen

deixar de ven

ir.

Mentrestant,

el gran cre

ixement de

la poblaci

, amb

laugment da

iges fecals

que van tote

s a parar al m

ar, i les

indstries qu

e feien el ma

teix sense ca

p mena de m

irament

van fer que

arribs un m

oment en q

u laigua n

o havia

perdut nom

s aquella olo

r tan agradab

le que fa el m

ar, sin

que feia pud

or de claveg

uera. A lestiu

hagurem de

veure

la platja des

erta, i els qu

e es volien b

anyar havien

danar a

altres llocs m

enys contam

inants.

La tradiciona

l Travessia d

e Badalona

va desapar

ixer del

calendari cat

al a mitjan

anys seixanta

a conseq

ncia del

nivell de cont

aminaci de la

platja badalo

nina.

La platja en

un espai a

ltament degr

adat. Una im

mensa

claveguera a

laire lliure.

La platja de Badalonaes comena a degradar

Lambient a la platja fins a lany 1965 era magnfic, shi practicaven un munt dactivitats tant esportives com de lleure i era lespai social per excellncia de tots els badalonins.

Per aleshores van succeir una srie de despropsits per part de les autoritats daquella poca que van portar a la total destrucci daquest indret.

Llus Costa, en el seu article La Badalona del meu temps, ens explica qu va succeir:

1965

49

El Titus va rebre un cop inesperat: la mort de lhistric esportista Francesc Fonoll, que es va produir el 5 dagost de 1967, amb noms 49 anys.

La seva vdua, Merc Ferrer, i els seus dos fills, en Ramon i la Merc, van quedar a crrec del negoci familiar.

La mort deFrancesc Fonollpare den Ramon i la Merc

1967

51

TITUS un referent tamb en lesportde Badalona

Francesc Fonoll, fruit de la seva passi per la nataci i el seu reconeixement histric com un dels millors nedadors badalonins, inaugura el mes de febrer de lany 1963 el seu propi CLUB NATACI TITUS.

A les seves installacions els membres del club podien practicar aquest esport i altres activitats nutiques o de lleure.

Un dels esports que en aquell temps va despertar molt dinters va ser el ping-pong, en el qual destacaria el seu fill Ramon Fonoll Ferrer.

Durant lany 1966 la famlia TITUS es va fer crrec del servei del restaurant del Club Nataci Badalona i el setembre daquell any es va organitzar una exhibici daquest nou esport, el ping-pong, en qu van participar els membres de lequip TITUS CLUB NATACI.

52

Va comenar amb una colla damics que anaven a banyar-se a TITUS, que tenien una afici comuna, el ping-pong, i que practicaven al Bar Baha de la Rambla de Badalona.

Veient-los jugar, el Sr. Torruella, que havia estat president de la Federaci Catalana, els va proposar participar en una Lliga Juvenil i van acceptar el repte.

Aquella colla damics, absoluts desconeguts en les lligues de ping-pong, van arribar a ser campions dEspanya.

La secci de PING-PONG

TITUS un referent tamb en lesportde Badalona

Entre 1965 i 1968 van aconseguir ser campions juvenils dEspanya per equips els tres anys consecutius i, a ms, van obtenir 2 campionats i 1 subcampionat en la modalitat de dobles i 3 campionats individuals.

Per a la premsa de Badalona, aquesta gesta no va passar desapercebuda.

En la imatge del costat hi ha lentrevista que els va fer lEco Badalons l11 dagost de 1966.

53Ramon, Lluci i Bertran abans dun partit.

54

El ping-pong a TITUSper J. LLUS GARCA SURRALLS

Pels voltants dels anys 60 es va produir a Badalona una gran proliferaci dequips de tennis de taula. De fet, no hi havia cap entitat cultural o desbarjo que no tingus el seu equip.

El Titus que, en aquells moments, com ha estat durant tota la seva histria, ja aglutinava una part important de la joventut de la ciutat, tamb va formar el seu. Les nostres famlies van veure amb molt bons ulls que en formssim part perqu era una manera de tenir-nos controlats en un lloc proper i respectable, garantit per la seriositat dels seus propietaris: el senyor Paco i la senyora Merc. Aqu es van formar moltes famlies i som molts els que hi hem celebrat que els nostres fills seguissin freqentant la discoteca pel mateix motiu.

La cosa va comenar com a diversi per, a poc a poc, entrenant diriament amb msica de fons, principalment

dels Shadows, i tamb daltres conjunts capdavanters del moment, va anar agafant envergadura.

El primer torneig en qu es va participar va ser les 24 Horas de Tenis de Mesa (en aquell moment tot era en castell) organitzat per lAjuntament al Pavell de La Plana. Lequip el van formar Ramon Fonoll, que en aquell moment ja comenava a despuntar, un que es deia Moreno per que li diem Titin, Len Nyssen, que ens va deixar molt jove, els germans Pere i Joan Costa, Blas Muoz, un altre que es deia Reneses i alg altre que no en recordo el nom.

Aquestes 24 Hores van ser guanyades per lequip dels Maristes per, a partir daqu, la majoria de campionats, locals, provincials i, fins i tot nacionals, eren guanyats per equips del Titus.

Aquest fet va posar en alerta a la Federaci Catalana, presidida aleshores Viatge amb la Selecci Catalana a Suissa.

55

pel Sr. J. M. Tarruella, a qui va impressionar molt que uns quants nois sortits del no-res, sense entrenador i amb uns mitjans bastant limitats fossin capaos dassolir uns resultats tan brillants i, en tot moment ens va donar el seu suport i, fins i tot, van comenar a cridar algun jugador per a la selecci catalana.

Parallelament es van incorporar als equips Joan Vilar, Joan Farrs, J. Llus Garca, Manel Dalmau, Joan Bertran, Anton Lluci, Ramon Pons, J. M. Sebastin, Ricard Comas, J. M.

Tarasc, scar vila, Josep de Llera i daltres que en aquest moment no recordo.

Durant una curta temporada ens va entrenar Jordi Ibez, del Club Barcino, Campi dEspanya snior, malauradament va morir en una intervenci quirrgica de poc risc i vam tornar a restar sense entrenador.

En el perode comprs entre 1965 i 1968 es van assolir els resultats mes importants a tots els nivells.

Lany 1965, en els Campionats dEspanya Juvenils celebrats a Madrid, lequip format per Ramon Fonoll i Anton Lluci es va proclamar campi dEspanya per equips i Ramon Fonoll va ser campi dEspanya individual.

Lany segent, 1966, a Reus, lequip format per Ramon Fonoll i Joan Bertran va repetir com a campi i Ramon Fonoll com a individual; a ms, van proclamar-se campions d Espanya en la modalitat de dobles.

El mateix any, formant part duna selecci de Barcelona, Ramon Fonoll i Joan Bertran van participar al Torneig Internacional de Vevey (Sussa) que van guanyar i on van anar en un SEAT 600. Lany segent ens van tornar la visita i el Torneig es va jugar a Titus, aquesta vegada formant part de la selecci Ramon Fonoll i Manel Dalmau.

El 1967, a Girona, altra vegada el mateix equip format per Ramon Fonoll i Manel Dalmau torn a ser el

Torneig de ping-pong al Club Nataci Badalona Ramon recollint el premi al millor esportista de Badalona.

56

guanyador del campionat dEspanya; Ramon Fonoll fou el vencedor en la modalitat individual. En dobles tamb es va tornar a guanyar. El mateix any, Ramon Fonoll va participar amb la selecci espanyola al Campionat del Mn Snior, tot i que encara era juvenil, a Sucia.

Lany 1968 el Campionat dEspanya es va celebrar a Sevilla, on la parella formada per Manel Dalmau i Ricard Comas va ser subcampiona dEspanya en dobles. En Ramon tamb va participar, altra vegada amb la selecci, al Campionat dEuropa, celebrat a Li.

Potser lxit mes important va ser el Campionat dEspanya de 1a Categoria nacional lany 1968 en la modalitat de dobles a Sevilla que va ser guanyat per la parella formada per Ramon Fonoll, del Titus i Jordi Pals, del 7 a 9.

La veritat es que tenem un bon entrenament degut a la gran prctica que vam adquirir muntant i desmuntant les taules ja que la sala on jugvem, pel mat era restaurant i, a la tarda, pista de ball. Qui no recorda lemblemtica Orquesta Neptunos o conjunts com els Xaints o els Bendels i daltres que intercalaven

actuaci amb lOrquestra? Tamb van ser entranyables diverses actuacions com la duna noieta molt tmida que la van anunciar com a Maribel Llaundes i que al cap de poc temps triomfava amb el nom de Karina, o els Srex, Bravos, Catinos, Cinco Latinos, Los Tres Sudamericanos i, fins i tot lestrella internacional del moment: Ennio Sangiusto.

Per, malauradament, res no es per sempre, i, potser degut a la sobtada mort del propietari, Francisco Fonoll (el Sr. Paco, com li diem nosaltres) excellent persona i que havia apostat fort perqu el ping-pong a Titus arribs a dalt de tot, Ramon Fonoll va haver dagafar responsabilitats i involucrar-se molt ms en el negoci i, per tant, va anar deixant de costat el tema de lesport que tant estimava i tantes satisfaccions li havia proporcionat.

Els membres dels equips es van anar disgregant per diferents clubs i el Titus, com a club de ping-pong, va deixar dexistir, si b com a discoteca ha seguit funcionant malgrat la trista i injusta demolici, lany 2000, de lemblemtic local de la platja. De fet, es lnica de lpoca que ha perdurat en el temps.

Quaranta anys desprs, en Ramon va tenir la feli idea de tornar a muntar unes taules en uns locals annexos a la Carpa Titus i convidar tots els antics companys que, dalguna manera, vam estar vinculats a algun dels equips. Aix els Fonoll, Dalmau, Pons, Lluci, Vilar, Comas, fins i tot Farrs ha vingut alguna vegada del Canad, on resideix, i jo mateix, el menys brillant, junt amb daltres que aleshores jugaven a la competncia, com Boada i Redn, ens tornem a reunir dues vegades per setmana per jugar de nou, entre records dels moments viscuts i la nostlgia pels que ja no hi sn.

Nhi ha algun que, en aquesta segona etapa ja comena a destacar de nou. Ramon Fonoll juga amb lequip J. M. Pals de Barcelona a 2a Divisi Nacional de Veterans i Joan Vilar, que es lnic que no va deixar de jugar mai, a 1a Divisi Nacional de Veterans amb el Premi.

No voldria haver-vos cansat amb aquest petit retall de la histria de Titus, per sem fa pals que, per als que ho van viure ser sempre un record molt entranyable, impossible doblidar.

J. LLUS GARCA SURRALLS,.

57

Campionat dEspanya a Madrid.

Desquerra a dreta: Grifol, Titn, Costa, Fonoll, Nissen i Blas a les 24 h. de ping-pong a la Plana.

Equip TITUS 24 h.

58

Ara, al cap de ms de quaranta anys, aquella colla damics es tornen a retrobar per practicar el seu esport, el ping-pong.

De moment, noms s una manera de fer esport i passar lestona junts, per qui sap si la histria es podr tornar a repetir.

Es plantegen en un futur no gaire lluny formar part de la Lliga de Veterans i, com fa quaranta anys, ara tamb sn uns desconeguts en aquestes lligues, per...

40 anys ms tardtornen a la crrega

59

Desquerra a dreta: Josep M Pals, Ramon Fonoll, Jordi Pals, Fede Sard i Li-gi Desquerra a dreta a de peu: Boada, Lluci, Bertrn, Ramon, Dalmau, Vilara la part de baix: Comas, Pons i Sirralls

61

La reconversi del TITUS de Baos pblicos aBailes pblicos

62

Dura poca per a la famlia Titus; amb la mort del progenitor, la vdua Merc Ferrer i Font i els seus dos fills, encara molt joves, van haver de sobreposar-se a aquella prdua i van haver de continuar portant el negoci que els havia deixat el seu pare, ja que era lnica font dingressos que tenien.

El negoci de banys i activitats

En Uso de

las atribucio

nes que

me estn co

nferidas y de

acuerdo

con los info

rmes pertine

ntes, he

resuelto tene

rle a V., com

o NUEVO

EMPRESARI

O de la Sala

y terraza

del estable

cimiento

pblico

denominado

BALNEARIO T

ITUS sito

en el recinto

playa de la

poblacin

de Badalona

de esta

provincia,

en el que

vienen cele

brndose

debidamente

autorizados

bailes

pblicos, q

uedando de

sde este

momento afe

cta a las ob

ligaciones

inherentes a ta

l condicin.

Sra. Doa M

ercedes Ferr

er Font.

-empresaria d

e la Sala y Te

rraza del

BALNEARIO T

ITUS.- Bailes.

La reconversi del TITUS de Baos pblicos aBailes pblicos

1969estiuenques aquests anys va anar decaient per la poca afluncia de gent degut a la contaminaci de la platja i van haver denfocar el negoci cap als bailes pblicos.

El 12 de desembre de 1969 rebien lautoritzaci per part del Govern Civil de la provncia de Barcelona, secci de negociat despectacles, que deia el segent:

64

Desprs de tants anys de corrupci, amb lentrada del primer Ajuntament democrtic es va comenar la tasca de recuperaci de la nostra platja.

El primer pas fou la installaci de dutxes, que ja va significar un gran pas endavant, si b encara no per banyar-shi, per almenys per anar-hi a prendre el sol i dutxar-se desprs.

La construcci del collector lany

La recuperaci de la nostra platja

1975-85

1985 va ser el cop definitiu per a la recuperaci de laigua i el bany.

Fins a lany 1980, el balneari Titus va oferir els serveis de restaurant i sala de ball. A partir daleshores, ja noms va ser sala de ball.

Lany 1985 saconsegueix renovar la concessi de permanncia a la platja amb el Ministeri dObres Pbliques i Urbanisme fins a lany 2000.

66

En Ramon, amb el seu afany dinnovar i amb la seva passi per la msica va iniciar la seva etapa com a DJ a Titus, alternant les orquestres que hi tocaven desprs dels dinars dels diumenges i els vinils, primer en una petita cambra de lentrada del local i desprs muntant la primera cabina al costat de lescenari de les orquestres.

No va passar gaire temps fins que, definitivament, va traslladar la cabina de discos a un costat de la sala per deixar tota la pista lliure per ballar i muntar-hi festes, amb la qual cosa el local es va convertir ja, noms, en discoteca.

La quarta generaciTITUSLa discoteca

1975-85

68

TITUS les primeres tardes i les primeres nits

s en aquest temps quan entren a formar part de lequip de Titus Joan Escalada i Xavier Ametller, que juntament amb en Ramon, donen un gran impuls al local i el converteixen en el referent per a la gent del centre de Badalona.

Comenaren a obrir un parell de tardes, per el gran xit que tenien els va portar a obrir totes les tardes. Varen posar de moda les festes ms assenyalades, Cap dAny, Carnestoltes, la Castanyada, Sant Joan. etc.

A partir de lany 1975 ja van decidir obrir tots els dies a la tarda i les nits dels caps de setmana.

70

El TITUS, un espai badalon, entranyablei compromsJoan Escalada

71

A ms dun espai de festa, ha estat per a mi un lloc on ens hem pogut trobar per a la solidaritat i la reivindicaci ciutadana; t una doble funci: la doci i la de compartir moments i idees de lluita pels drets democrtics, ciutadans i nacionals.

Des de fa molts anys he participat, juntament amb Ramon Fonoll i tants altres amics, a la vida del Titus. Un local emblemtic de loci i el jovent badalon. Aix s el que podrien dir moltes persones que shi han apropat i tamb aquelles que no ho han fet.

El Titus, per, s ms que aix. Val la pena recordar que ha estat un espai de reuni, on a ms de passar-nos-ho b, dhaver conegut les noies que en molts casos han acabat sent les nostres dones, i a linrevs, i aix ara ja a la tercera generaci, s un espai on hem crescut, ens hem fet

tamb ciutadans. Es pot dir, doncs, que el Titus ens ha canviat la vida, vist aix. Ha estat tamb un espai de democrcia. Un local, en aquella Badalona amb tants dficits, que atreia gent de Barcelona i de lentorn. Era un lloc davantguarda en molts sentits.

Els darrers anys de la fosca del franquisme, loci al Titus tenia tamb una dimensi reivindicativa. Tots recordem que Lestaca de Llus Llach, una can aleshores prohibida, sonava entremig daltres canons; era un dels nics llocs on es podia sentir en pblic. O com cantvem som una naci a travs de la lletra duna can que no ho deia, per sonava de manera semblant. Recordo tamb que un aniversari del procs de Burgos vam voler enterrar un tat que simbolitzava el desig de deixar enrere la repressi inhumana

daquella dictadura de trist record. Alguns amics recordem lensurt majscul que vam viure quan la Gurdia Civil shi va presentar i vam haver de dir que estvem enterrant la platja, davant del Titus. Era la mort de la platja de Badalona, molt contaminada, plena de petroli i de residus, on era prohibit banyar-se; va ser lexcusa que va provocar aquesta estranya coincidncia.

Tamb entre els records que lhan fet ser ms que un local doci i esdevenir un autntic laboratori creatiu de noves tendncies a la Badalona i Catalunya de finals dels anys setanta i primers vuitanta, em ve al cap un inoblidable concert de Jaume Sisa. Va acabar aprofitant una queixa - la refrigeraci li feia volar les partitures - per organitzar una manifestaci dins de la discoteca, animada i dirigida per aquest genial artista. Em sembla

que no se nhan fet gaires ms aix... Aquell esperit viu, comproms, que unia festa i reivindicaci democrtica duna Catalunya que es desvetllava, no s pas un record noms molt plaent.

Aquest esperit, com el daquells anys, s ben necessari. Millorar les coses, defensar els drets legtims es pot fer daquesta manera constructiva i fins i tot alegre.

Lamic Ramon Fonoll i la seva famlia sn i han estat lnima daquesta escola de vida i de bons moments, daquest laboratori tan nic. Daquest lloc tan entranyable damistats, denamoraments, de celebracions. Dun espai molt badalon i hum. Un lloc dencontre i doci que ens ha fet ms persones i al qual diverses generacions de badalonins i badalonines estem tan

72

Molt gustosament poso per escrit el que recordo de com aquell ball i restaurant de platja, de llarga trajectria, esdevingu el lloc que vam conixer, lloc desbarjo i de trobada de ms duna generaci de persones.

s cert que tot exercici de record est travessat per les vivncies concretes i la subjectivitat de cadasc. Lluny, doncs, de qualsevol pretensi dobjectivitat, crec que el ms vlid s fer un recull dexperincies i dopinions. He de dir que per a mi va ser una experincia important, des del principi, cap a lany 1976, fins que ho vaig deixar, quan corria lany 1987. Un perode que per a mi transcorre des que era un jove estudiant de batxillerat fins que ja era pare de famlia i llicenciat en la meva professi.

Estar tantes nits, tants anys a la porta del Titus, amb tan bona companyia dels qui compartem aquella comesa, em va permetre estudiar la carrera i estalviar per tenir un lloc per viure amb la noia amb qui segueixo compartint la meva vida, a ms de ser una mena de tribuna per on desfilava una humanitat molt variada. Per el que ens aplega ara no sn els records personals, sin oferir una visi al ms fidedigna possible de com van anar les coses. No obstant, abans de passar al relat

Del perqude tot plegatXavier Ametller

73

general, vull demanar disculpes a tots aquells que, en la comesa del control de porta, vaig poder no deixar entrar de manera arbitrria.

El Titus feia molts anys que funcionava com a banys, com a restaurant i sala de festes. Aix ho podran precisar millor en Ramon, la Merc i tants dels habituals ms grans dedat. Com a sala de festes, hi havien tocat conjunts (com sels anomenava a lpoca) importants com els Srex, els Mustang, Los Salvajes, crec recordar, entre daltres.

Cap a lany 1976, quan tot el pas bullia amb lanomenada transici democrtica, quan tantes inquietuds i tants projectes es desvetllaven, un curs de COU del collegi Badalons volem anar de viatge de final de curs, iniciativa que en aquell temps prenia fora i es generalitzava.

I qu podem fer per recaptar fons que ens permetessin el viatge? A ms de loteries, rifes, sens va acudir, principalment a Joan Escalada, dorganitzar festes els divendres a la tarda. Per festes amb cara i ulls, no en un garatge i portant cadasc els seus discos i aparells de msica. I a les quals els pares deixessin anar als seus fills, cosa que en aquell moment

no era tan fcil ni habitual. No recordo com es va establir el contacte amb la discoteca, suposo que alg ja coneixia en Ramon. El que s que recordo s que, illusionats i encuriosits, vam obrir les portes. I all va funcionar.

Dentrada va tenir la suficient acollida entre els alumnes del collegi, i no noms de la classe, per tirar endavant. Val a dir que es va comptar amb el perms i el suport del collegi per organitzar les festes-ball dels divendres a la tarda, la qual cosa mostra la mentalitat oberta dels tutors i responsables (Manel Dunj, especialment). Aquella cita que obria els caps de setmana es va consolidar.

Va anar venint gent nova, del barri, del centre, amics damics. En aquest punt, i quan el viatge de final de curs es va fer, en una estada memorable duna setmana a Londres, va comenar a prendre cos una idea; canviar lambient, la gent, el plantejament doci, i estendre als dissabtes i diumenges el perfil de nova gent que saplegava els divendres a la tarda. I una iniciativa arriscada, obrir els dissabtes a la nit.

S, ara ens pot estranyar que no sobrs per les nits. No hi havia el costum ms que de sortir les nits de revetlla, ms nombroses en aquells temps; Sant

Joan, Sant Pere, Sant Jaume... i nits assenyalades com Cap dAny i poca cosa ms.

Els canvis mai no sn fcils, sempre costen. Tot i que es va anunciar com un canvi de plantejament, com un club al qual es podia accedir amb un carnet, vinculat a ser estudiant, malgrat aquest recurs que responia al canvi que es volia a la nova orientaci, les coses no van ser senzilles.

Tota la lnea frontal de mar era un seguit de balls que somplien de gom a gom els diumenges a la tarda. El Titus i al seu costat El Tiburn, tamb el Maricel i la Donzella de la Costa i el Miramar. Tots junts en menys de 500 metres de la platja, aplegant la gent ms diversa.

No es perqu ens quedem amb all ms sorolls i espectacular, per les baralles eren freqents, els nims sescalfaven amb el cubalibre i les minifaldilles i sovint derivava en all del dmelo en la calle!. Fer un plantejament ms arriscat implicava deixar gent fora, que evidentment no sho prenia gaire b, amb el que aix comportava. Tamb ens podem equivocar i a vegades procedir amb certa arbitrarietat. Per lobjectiu senzill i clar de disposar dun lloc on

es pogus estar tranquil (i els pares tamb, de deixar-hi els seus fill i filles), prendre una copa, ballar, provar sort, aquest objectiu es va acabar imposant, malgrat moltssimes dificultats.

Dobrir els dissabtes a la nit es va passar a provar-ho tamb els divendres a la nit, que van costar bastant ms darrencar. En parallel sanaven organitzant festes; de la Platja, Tropical, desfilades de models de roba i perruqueria... Una de les festes ms celebrades i que ms edicions va tenir va ser la del Far West, amb indis, cowboys, cavalls de veritat i penjats (a la forca, no dels altres). Fins i tot en aquells anys que laigua del mar era tan bruta, que feia impossible el bany i que es va prohibir banyar-se a la platja, es va fer la festa de lEnterrament del Mar, amb tat incls.

Igualment, les revetlles, els carnestoltes, amb sortejos davant notari duna moto Sanglas 400, la castanyada, Cap dAny, agafaven una anomenada que les convertia en lloc de referncia. I en aquest punt del cam, ja tenim el Titus que tots hem conegut, amb bona msica, horaris llargs, ambient acurat, idees renovades, el Titus que ha persistit ms enll del seu lloc originari, all tot just a trenc dona.

74

La primera vegada que vaig veure imatges dun partit de la NBA va ser cap a lany 1975 quan estava fent el servei militar a San Fernando. Era un dissabte del mes dabril i a la tarda havem jugat a la ciutat de Rota; desprs, per sopar, vam anar a un pub dambient yankee.

Escoltant la msica de George McCrae, un tema que es titulava Rock your baby, vaig poder veure en una pantalla del local un partit en qu jugava el mtic Lew Alcindor dels Milwaukee Bucks, desprs conegut com a Kareem Abdul Jabbar.

Aix em va cridar molt latenci. En el meu primer viatge a Estats Units el 1977 vaig comprar algunes pellcules de resums NBA en Sper-8 i 8 millmetres. Els primers vdeos en VHS em van arribar ms tard, cap al 1982, quan Espanya es preparava per al Campionat del Mn de Colmbia.

Jo treballava a la revista Nuevo Basket i amb els meus companys Jordi Romn, el dire Franc Pinotti i Joan Cerd ens vam acostar a fer un reportatge a Castelldefels, que era el quarter general de lequip nacional que comandaven el ja desaparegut Antonio Daz-Miguel i el nostre conciutad Llus Corts.

Els pocs afortunats que podem veure els primers vdeos de partits de lNBA rem els periodistes que acudem a passar un dia amb la sele. Desprs de compartir una paella amb alguns mitjans de comunicaci i els seleccionadors, el bon jan de lAntonio ens duia a la seva habitaci i en una televisi amb un vdeo especial per a pellcules NTSC que havia portat dels EUA, podem veure el partit All Star daquella temporada, algun partit duniversitaris i tamb, s clar, les finals de lNBA. Aquella va ser la primera vegada que vaig tenir contacte amb les cintes VHS amb material NBA. Per un amic vaig saber que a travs duna empresa establerta a Sussa i anomenada Pontel, es podien adquirir partits del millor bsquet del mn.

Amb el company i amic Jordi Romn vam quedar que parlarem amb Ramon Fonoll, propietari del mtic, inoblidable i ja desaparegut Titus Badalona, per oferir-li la possibilitat que la discoteca Titus fos la pionera a oferir als seus clients i habituals el millor espectacle del bsquet mundial.

Recordo que la primera vegada va ser un divendres a la nit i vam oferir lAll Star Game del 1982. Desprs

vam anar ampliant el repertori i vam comprovar que cada vegada venia ms gent de fora de Badalona. Jordi Romn treballava a El Mundo Deportivo i sempre apareixia al diari un breu informant de les projeccions que shi feien. Recordo que venien molts entrenadors, de Badalona i de fora, alguns de prestigi com el mateix Ato.

En Ramon va organitzar un parell de sessions de projeccions que van ser patrocinades per la marca de cigarrets Winston; havien decorat la sala amb psters NBA i van aparixer unes hostesses precioses repartint cigarrets en unes safates. Aquell dia tots els que estimem el bsquet i, evidentment, el de lNBA, ens vam sentir orgullosos dhaver estat els primers a portar el bsquet made in USA a la discoteca Titus Badalona: la nostra ciutat continuava sent el bressol del basquetbol.

Aquesta vegada no era George McCrae el que se sentia pels altaveus: rem al 1983 i sonava lescocs Rod Stewart i el seu arxiconegut tema Maggie May. El qual s que va aparixer, i no pas a la pantalla, era el gran Kareem Abdul Jabbar, que aquells dies era a Barcelona.

Bsquet NBA aTITUS BadalonaMiquel Angel Forniers

76

TITUSCasa NostraJaume Llibre

TITUS, un nom tan petit poques vegades ha tingut un significat tan gran. Un nom en el qual molts ens hem sentit i ens seguim sentint identificats.

Un smbol duna etapa de la nostra vida que sens ha quedat gravada a foc. Un estil nou i nic que el va convertir en un lloc de referncia, no noms al mn de la nit, sin tamb de dia, una manera de viure loci completament diferent a la resta. Un lloc que et feia sentir com si fossis a la casa teva.

Un lloc on coneixies gaireb tothom de forma directa o indirecta, on passar-ho b era lnica preocupaci que tenem, escoltant la millor msica del moment i amb el millor ambient, on no hi havia pressa per tornar a casa i allargvem les hores.

Un estil de posar msica que el feia

fcil de reconixer en qualsevol altre lloc i didentificar-lo amb la frase aix s msica de Titus.

Un ambient acurat, treballat, que marcava la diferncia amb els altres i que alhora et feia sentir diferent. Per entrar al local havies de tenir lADN TITUS, una cosa intangible que noms en Ramon sabia i encara sap identificar.

Un local senzill de 1940, adequat amb el temps per a sala de ball, amb les seves arcades tan identificatives, el sostre amb les bigues de fusta a la vista, la seva terrassa tota pintada de blanc eivissenc, una illuminaci clida i en un lloc idllic, a la platja. Tot aix el feia un local nic, acollidor i familiar.

De la meva experincia treballant amb en Ramon trec la segent definici dell: obsessiu amb la msica,

perfeccionista amb el local, exigent a la porta, manitic del bon gust, sacrificat amb els clients, de tracte senzill, exigent amb si mateix per tenir-ho tot sempre a punt, preocupat sempre perqu els clients sho passessin b, obstinat amb el millor ambient i guardi de les bones formes. Sempre ens ha fet sentir com si fssim a casa.

Tota una vida dedicada de quatre generacions han fet del TITUS un local histric i emblemtic de la nostra ciutat i de les nostres vides.

Ens varen arrencar i enterrar ledifici on tantes vivncies vam tenir, per el sentiment i lesperit segueix ben viu, llstima que els nostres fills no el puguin viure de la mateixa manera, crec que era una herncia que tamb es mereixien.

Grcies per ser part de les nostres vides. Grcies per ser casa nostra.

Article publicat al Diari de Barcelona.Dissabte, 29 dagost de 1992

TITUS:La catedral de les discotequesSi hi ha un local que sidentifiqui plenament amb la ciutat de Badalona, aquest s TITUS. Una discoteca que no ho s tant, perqu sembla ms un bar musical gran, acollidor i canyer.

TITUS s el centre de reuni dels badalonins, barcelonins, gent de poblacions properes com Santa Coloma, Tiana o Montgat, o de terres ms llunyanes, que han sentit parlar de la discoteca de Badalona i van al local per comprovar si tot all que diuen s cert.

Donc s, s que ho s. s un espai com pocs: amb terrassa amb vistes al mar, amb msica genial i amb un dels millors ambients de Barcelona i rodalia. Les copes no sn gens cares, tenint en compte que es tracta duna dicoteca i que limport de la nit sha de pagar a la sortida, perqu les cambreres es limiten a somriure, servir la copa i marcar els diners corresponents en una targeta que el client rep a lentrada.

TITUS est freqentada per gent de tota mena, per a la nit la mitjana dedat puja considerablement mentre que a la tarda els bollycaos hi disfruten dall ms. s lhora dels estudiants de BUP que comencen a sortir i que es familiaritzen amb lart de lligar i de les relacions interpersonals. A la nit, els germans grans de tota aquesta colla hi van a ballar fins a la matinada, i ben de matinada: els dissabtes no tanquen fins passats 2/4 de 7 del mat.

Un consell: no hi aneu abans de les tres de la matinada: lambient comena a partir de les quatre, com a mnim, de manera que TITUS s ideal per acabar la nit de la millor manera possible.

TITUS s ideal per acabar de passar la nit de la millor manera possible: tanquen ms tard de 2/4 de 7 del mat.

78

Desde 1880

79

1980

1a F

esta

de

Bla

nc

80

Aper

itiu i

Din

ar C

an R

oca

Algunes daquestes imatges han estat extretes de cintes de vdeo

82

Din

ar C

an N

olis

198

2


84

Equi

ps d

e B

aske

t TIT

US

86

Cam

pion

ats

de P

alas

88

Festes de la Platja

90

Fest

es d

e la

Pla

tja

92


93

Fest

es d

e la

Pla

tja

94


95

Fest

es d

e la

Pla

tja

96


97

Car

nava

ls

99

Car

nava

ls a

TIT

US

100


101

Car

nava

ls a

TIT

US

102

Article publicat al Diari de Barcelona.Dilluns,6 de Juliol de de 1987

Banys de matinada a la platja de BadalonaLa discoteca TITUS de Badalona, que est situada a primera lnia de mar, celebra cada any larribada de lestiu amb la festa La Nit de Blanc. Lunica condici indispensable per participar-hi s, a ms de pagar lentrada, anar vestit de blanc.Aquest any, la festa va congregar moltssima gent que no es va voler perdre locassi de celebrar ballant larribada de la temporada destiu.Al final, es va acabar amn un bany multitudinari de matinada. Unes quantes dotzenes de joves van decidir treures la calor de sobre amb una bona remullada al mar i, previsors, alguns ja shavien presentat a la festa preparats amb els banyadors i les tovallores. Per el seu exemple van ser seguit per molts assistents, que a falta de banyador es van tirar al mar vestits en roba interior - blanca naturalment - o senzillament despullats. La qesti era refrescar-se desprs duna nit de gresca i calor.Las festa va durar fins a la sortida del sol i la majora de banyistes van tornar frescos i remullats cap a casa. Els banys de matinada ja no sn noms una tradici de la nit de Santa Joan. Les discoteques de la costa, les festes, la gresca i sobretot la calor estant convertint el que abans era un ritu anyal en un costum estiuenc que cada vegada t ms adeptes.

104

LEscuma i el Blanc

105

LEs

cum

a i

el B

lanc

106


107

LEs

cum

a i

el B

lanc

108


109

LEs

cum

a i

el B

lanc

110


111

La P

aella

114


115

La P

aella

116


117

Pases de Moda

119

Pase

s de

Mod

a

120


121

Pase

s de

Mod

a

122

+Gent +Festes +TITUS125

Gen

t TIT

US

126

Gen

t TIT

US

128

Gen

t TIT

US

130

Gen

t TIT

US

132

Gen

t TIT

US

134

Gen

t TIT

US

136

Gen

t TIT

US

138

Gen

t TIT

US

140

Gen

t TIT

US

142

Gen

t TIT

US

144

Gen

t TIT

US

146

TITUS 100 anys

148

TITUS una continuaremodelaci

150

Linevitableenderrocamentdel TITUS Platja

155

Document de la Sentncia de lenderrocament del TITUS

156

Poema annim rebut a TITUS escrit per M.M.M.Ttol: TITUS. Adu a un vell amic.(Dedicat als que com jo lhan sabut estimar)

Vint-i-set de gener de lany dos mil.Data fatdica.Punyalada al pit.Lhistria de TITUS,avui a finit.

Em sento trista, i no paro de plorar.Doncs dins aquelles quatre parets,em vaig enamorar.Tantes tardes viscudes,no parvem de ballar,no ens importava,no pensvem en dem.Escuravem les hores,no volem marxar.Era el nostre santuari,prop de la platja,arran del mar.Aix va marcar-li el destfins portar-lo a la f.Ens vrem casar,el fills vren arribar,amb tant sols set diesels hi vaig portar.Any rere any,sanaven a banyar.Els han vist crixer,i com jo, lhan sabut estimar.Per aix avui ploroen tornar a recordarun vell amic que mai ms tornar.Adu TITUS,sempre et recordari dins el meu corsempre et portar.

M.M.M.

157

any 2000Lany 2000 el Ministeri dObres Pbliques i Urbanisme, aplicant la Llei general de costes, va desestimar ampliar la llicncia del Titus i va procedir al seu enderrocament.

Mircoles, 28

/7/2010 - ELP

AS.COM Cata

lua -

Esther Lpez

- Badalona -

28/01/2000

El emblem

tico edificio

blanco de la

playa de

Badalona que

acoga la disc

oteca Titus fue

demolido

ayer, por ord

en de la Dem

arcacin de C

ostas del

Ministerio de

Medio Ambi

ente. As, Bad

alona se

queda sin un

o de sus sm

bolos y pierd

e la que sin

duda ha sido

su discoteca

ms famosa

y un punto

de referencia

fundamental d

e la vida socia

l local de

los ltimos 1

00 aos. Pero

el Titus ocup

aba desde

hace aos un

os terrenos d

e la playa de

Badalona

que pasaron

de ser priv

ados a tene

r titularidad

estatal, lo cua

l ha hecho ine

vitable su des

aparicin.

Titus ha sido

para Badalo

na mucho m

s que una

discoteca. El

edificio, pe

rteneciente

a la familia

Fonoll, empe

z a funciona

r como baos

de mar

en 1880, acti

vidad que ha

mantenido h

asta este

ltimo verano

. En 1928 obt

uvo la licenci

a como sala

de baile.

Durante este

siglo ha aco

gido los tpico

s envelats

playeros y e

n los aos

setenta se

convirti

en discotec

a. Hasta e

l mircoles

estuvo en

funcionamient

o la pista de

baile. Famil

ias enteras,

por generacio

nes, han bai

lado en Titus

y no han

sido pocas la

s parejas qu

e se han ena

morado all,

junto a sus fa

mosos porch

es con fants

ticas vistas

al mar. Pero t

odo llega a s

u fin y, de he

cho, el final

de Titus se ha

alargado m

s de lo previs

to, puesto

que ya desde

1984 hubier

a podido ser

demolida.

Los recursos

interpuestos

por el propie

tario actual,

Ramon Fono

ll, han ido

consiguiendo

retrasar

el derrumbe

, pero el lt

imo recurso

no ha sido

contestado a

tiempo por e

l juez.

158

desprs de 10 anys

162

Article publicat al diari EL PUNT12/02/10RICARD PALOU

Lombra de Titus s allargadaEl record del mtic local de la platja de Badalona es mant viu deu anys desprs del seu enderroc

Fa tot just deu anys que les excavadores van convertir Titus en un munt de runes. El 27 de gener de lany 2000, i desprs dhaver-se guanyat diverses prrrogues per la via dels recursos judicials, el mtic local de la rambla de Badalona va ser enderrocat en aplicaci de la llei de costes. Aquell mateix dia al vespre, i en jornades successives, grups de joves es van atansar fins aquell munt de runa i ferralla per mirar de trobar i endur-se a casa algun record dun local que, com ja aleshores intuen, ha passat a formar part de la histria sentimental de la ciutat. Deu anys desprs, al solar ocupat per lantic Titus no hi queda cap rastre de lespai que durant dcades va ser el punt de trobada de diverses generacions que van disfrutar-ne tant de dia com de nit. Els fonaments, habitualment coberts per la sorra de la platja i noms visibles en dies de fort temporal, sn lnic senyal tangible daquell passat ple de festes

nocturnes de blanc, de negre, de lescuma, pro viatges de final de curs o de celebraci dalgun ttol de la Penya, per tamb de vermuts, de partits de bsquet improvisats en una cistella atrotinada o de tacat, que s com sanomenen a Badalona les partides de pales.Superat aquest temps, i ms enll dels dos locals que funcionen a ple rendiment sota la mateixa marca, hi ha senyals inequvocs que demostren que lesperit del vell Titus continua ben viu. Lany passat, lxit desbordant dun grup creat al Facebook amb lnic objectiu de reunir vells amics, va revifar la flama del record. Va ser tant el rebombori que fins i tot va treure la pols a un antic anhel de lamo de la sala. A principis de juny, i durant unes hores, Ramon Fonoll va ressuscitar el Titus de la platja a la Carpa de Can Rib, que es va omplir de gom a gom dantics clients tan disposats com ell a reviure alguns

dels millors moments de les seves vides. Les lletres de lantic local, rescatades de les excavadores en lltim moment i desades durant anys en un magatzem, van tornar a lluir aquella nit i van ser el testimoni mut dun sarau memorable. Hi va haver centenars de retrobaments. Alguns dells difcils, perqu ja se sap que el pas dels anys no serveix, noms, per millorar els grans vins. Per amb ms o menys cabells i amb ms o menys arrugues, tots es van reconixer i molts van acabar abraats amb un vell amic, amb una antiga cambrera o amb un dels porters. Tots van riure, van ballar fins a lextenuaci i molts van continuar emocionant-se amb lanunci dun nou i esperat retrobament per a la primavera que ve.Ara, coincidint amb

llibre història de titus

Documents