llibre d’acollida per l’especialista en …presentaciÓ benvolgut, en primer lloc, felicitar-te,...
TRANSCRIPT
LLIBRE D’ACOLLIDA PER L’ESPECIALISTA EN FORMACIÓ GERIATRIA MAIG 2016
PRESENTACIÓ
Benvolgut,
En primer lloc, felicitar-te, tant per haver passat la prova de l’examen MIR, com per
haver escollit l’especialitat de GERIATRIA.
Amb aquest document, et donem la benvinguda al Consorci Hospitalari de Vic en
aquesta nova etapa de la teva vida professional i et donem informació bàsica i senzilla
sobre la comarca d’Osona i el Consorci Hospitalari de Vic que creiem que et pot ser
útil.
Esperem que els anys que passis amb nosaltres et siguin molt profitosos pel teu
desenvolupament professional i que aviat consideris que el Consorci Hospitalari de Vic
és el teu hospital.
T’enfrontes a una etapa plena de reptes on et seran necessaris tots els esforços per
aprofitar al màxim les oportunitats d’aprendre que se t’ofereixen. Des del Consorci
Hospitalari de Vic no estalviem esforços per acompanyar-te en aquest període
d’aprenentatge i donar-te el suport necessari. Som conscients que t’enfrontes a un
projecte personal i que com tots els projectes el resultat final depèn molt de la inversió
personal en el propi projecte. Tingues en compte que la fita és important, ja que quan
acabis el teu programa de formació has d’haver assolit les competències necessàries
per ser el garant de la salut dels ciutadans que atenguis.
Rep, doncs, la nostra més sincera benvinguda, i tot el suport des del departament de
docència.
Dra. Maria Viñolas i Tolosa Cap d’estudis
Dra. Núria Roger i Casals Directora de Transferència de Coneixement
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
3
L’entorn
LA COMARCA D’OSONA
La ciutat de Vic està situada al bell mig d’una plana que porta el seu nom, i del territori
que constitueix la comarca d’Osona, que està formada, estructuralment, per quatre
unitats ben caracteritzades: el Lluçanès, el Cabrerès o Collsacabra, les Guilleries i la
mateixa plana de Vic.
Osona es localitza a la zona central de Catalunya, a pocs quilòmetres de la frontera
francesa. Té 1.191 km2 i 153.200 habitants, repartits en 51 municipis. La seva capital
és Vic, situada al centre de la comarca. Altres poblacions importants són Manlleu,
Torelló, Centelles, Roda, etc.
Té com a comarques veïnes el Bages, el Berguedà, la Garrotxa, la Selva, el Ripollès i
el Vallès Oriental.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
4
LA CIUTAT DE VIC
Vista de la Plana, amb la ciutat al fons
Vic ha donat el nom a la Plana, i forma un tot harmònic amb el pla que la circumda.
Destaca la seva bellesa paisatgística, la gastronomia i, sobretot, la qualitat de vida que
aquí hi trobaràs. Els teus companys podran informar-te de les rutes de “lleure nocturn”.
Cal tenir en compte que Vic és una ciutat universitària i, per tant, la gent té possibilitat
de, a més de formar-se professionalment, passar-s’ho d’allò més bé.
Detall de la Plaça de la Ciutat
Si ho desitges, pots trobar més informació a les següents adreces d’Internet: http://www.victurisme.cat http://www.chv.cat
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
5
COM S’HI ARRIBA: LES VIES DE COMUNICACIÓ
La ciutat de Vic està situada a 69 km de Barcelona (55 minuts), a 60 km de Girona (50
minuts), a 164 km de Lleida (120 minuts), a 156 km de Tarragona (100 minuts), a 38
km d’Olot (25 minuts).
Es pot arribar a Vic des de l'aeroport de Girona o bé des de l'aeroport de Barcelona.
L'aeroport de Barcelona està situat a 84 quilòmetres de Vic. Es pot arribar a Vic
amb tren fent un canvi a Barcelona-Sants, amb autocar o bé per l'autovia C-17.
Podeu consultar més informació a com arribar a Barcelona amb transport aeri.
L'aeroport de Girona està situat a 54 quilòmetres de Vic. Es pot arribar a Vic
mitjançant la línia d'autocar “Eix-Bus” o bé per l'Eix transversal (C-25).
Transport per ferrocarril (www.renfe.com )
Renfe és l'empresa espanyola de serveis i transports ferroviaris de passatgers i
mercaderies. A través de la línia de rodalies que enllaça Vic i Barcelona es pot accedir
a les línies internacionals.
L'estació de tren de Vic es troba molt a prop del centre de la ciutat.
Transport per carretera
També es pot arribar a Vic per carretera, bé amb cotxe o bé amb autocar. L'empresa
Sagalés enllaça Vic i Barcelona i es pot connectar amb el servei de transport
internacional que passa per Barcelona; el lloc d'arribada és a l'Estació d'Autobusos de
Vic.
Les principals vies de comunicació de Vic són l'autovia C-17 que enllaça amb
Barcelona, l'Eix transversal (C25) que enllaça amb Girona i Lleida i l’Eix Vic-Olot pel
túnel de Bracons que enllaça les comarques d’Osona i la Garrotxa.
Per consultar mapes de carreteres, accessos, estat de les vies, mapes, etc., visiteu
www20.gencat.cat/portal/site/mobilitat
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
6
El Consorci Hospitalari de Vic El Consorci Hospitalari de Vic (CHV) forma part de la Xarxa d'Hospitals d'Utilització
Pública (XHUP) de Catalunya. Ubicat a la ciutat de Vic, província de Barcelona, és el
centre hospitalari assistencial de referència de la comarca d'Osona, amb una àrea
d'influència d’aproximadament 153.200 habitants.
Gestiona l'Hospital Universitari de Vic (HGV), la Clínica de Vic, Osona Salut Mental i
l'Hospital Sant Jaume de Manlleu. Ofereix assistència pública, assistència privada,
assistència en salut mental i assistència sociosanitària (intermedia). Les instal·lacions
del CHV s'ubiquen en tres edificis situats a Vic i un a Manlleu.
Atenció Pública
Bona part de l'atenció pública especialitzada, contractada amb el Servei Català de la
Salut, té lloc a l'Hospital Universitari de Vic i a Osona Salut Mental. En funció del nivell
de complexitat de la malaltia del pacient i del tipus de tractament a desenvolupar,
l'atenció també es pot oferir a l’Hospital Sant Jaume de Manlleu o a la Clínica de Vic.
Actualment la mitjana de llits en funcionament és de 192.
Serveis assistencials
Anestèsia i reanimació / atenció al dolor
Especialitats Mèdiques
Atenció dona – infant Digestiu Pediatria Neurologia Ginecologia i obstetrícia Pneumologia Unitat de Patologia de la Mama Endocrinologia Atenció Immediata Oncologia Urgències i base SEM Reumatologia Unitat de cures intensives Medicina Interna Cardiologia Malalties infeccioses Cirurgia Unitat Geriàtrica d’aguts (UGA) Cirurgia general Nefrologia Cirurgia maxil·lofacial Psiquiatria i salut mental Urologia Àrea quirúrgica i intervencionisme Angiologia i cirurgia vascular Unitat de Cirurgia sense ingrés Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia Especialitat quirúrgiques Unitat d’endoscòpies Oftalmologia Unitat de cribratge Dermatologia Unitat de tractament específics Otorrinolaringologia Proves especials
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
7
Serveis centrals Servei de suport Anatomia Patològica Unitat d’Epidemiologia Clínica Farmàcia Laboratori Clínic Rehabilitació Diagnòstic per la imatge Ecografia Tomografia computada Ressonància magnètica
Atenció Privada: Clínica de Vic
Clínica de Vic, integrada al Consorci Hospitalari de Vic, ofereix assistència privada tant
a pacients particulars com a associats a les mútues i companyies d'assegurances. A
banda de l'àrea d'hospitalització i quirúrgica, Clínica de Vic disposa de servei
d'urgències mutual i privat de 24 hores i consultes externes privades de pràcticament
totes les especialitats mèdiques.
Serveis sociosanitaris: Hospital Sant Jaume
Des del maig 1986 és un Centre sociosanitari. Des del 2009 l’Hospital Sant Jaume
s’incorpora al Consorci Hospitalari de Vic, amb la integració de tots els seus serveis.
Actualment, disposa en total de 51 llits de convalescència i 15 llits de llarga estada.
A nivell funcional s’organitza amb una unitat convalescència de 46 llits, i una unitat de
psicogeriatria de 20 llits.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
8
Hi ha també:
- 35 places de hospital de dia en funcionament des de l'any 1990, és un servei
d’atenció diürna on es realitzen tractaments i cures ambulatòries, basant-se en
l’avaluació integral del pacient, en la continuïtat en les actuacions i en
l’avaluació i seguiment continu dels beneficis potencials de les intervencions.
- la consulta d’avaluació en geriatria (EAIA), orientada fonamentalment com
unitat de diagnòstic de demències.
El Centre disposa d’un servei de rehabilitació que dóna cobertura a la població
d’Osona Nord.
Hi ha també una residència annex (Residència Aura) de 136 llits organitzada en
diferents unitats segons grau de dependència, i es gestiona també un centre de dia
(Centre de Dia Josep Roqué), que es troba a la Comunitat.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
9
LA DIRECCIÓ DE TRANSFERÈNCIA DE CONEIXEMENT
DOCÈNCIA
La direcció de transferència de coneixement té la funció de planificar, gestionar i
controlar les activitats que es desenvolupen en els àmbits de docència, recerca i
innovació per garantir-ne la seva qualitat. Depèn directament de la direcció general i té
una importància fonamental dins del pla estratègic del Consorci Hospitalari de Vic.
La docència pregrau i postgrau es regeix pel “pla de qualitat de la docència” aprovat a
comitè permanent assistencial el maig del 2010 i pel procediment “Impartir docència”,
elaborat l’any 2008. Transferència de Coneixement gestiona la docència pregrau i
postgrau que es porta a terme a l’hospital.
El Consorci Hospitalari de Vic va rebre l’acreditació per a la formació mèdica de
postgrau, pel Ministeri d'Educació i Ciència al juliol de 1989. Des d'aleshores ha anat
augmentant la seva activitat docent en la formació postgrau. El departament ha tingut
diverses auditories docents per part del Ministerio de Sanidad, Política Social e
Igualdad, que han avaluat diferents aspectes de la docència. L'any 2003, l'hospital va
tenir una auditoria general, amb un resultat satisfactori, aconseguint la màxima
acreditació per tres anys i l'any 2010 en va sotmetre a una altra auditoria, amb un
informe final molt favorable.
Les especialitats per les quals tenim la docència acreditada són:
Medicina Familiar i Comunitària al 1990 (en col·laboració amb la Unitat Docent Centre de l’ICS) i a partir del 2005 amb la Unitat Docent ACEBA. Recareditades com a Unitats Docents Multiprofessionals en Atenció Familiar i Comunitària el 2013.
Medicina Interna al 1990. Ampliació de l’acreditació a 2 places pel 2005
Laboratori i Anàlisis clíniques al 1995
Geriatria al 1996. Ampliació de l’acreditació a dos places pel 2004
Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu al 1998
Llevadores internes residents al 2004
Psiquiatria al 2005
Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia al 2006
Unitat docent multiprofessional d’obstetrícia i gin ecologia , recareditada el 2014 (foma LLIRs des de 2004 i MIRs des de 2007)
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
10
Relació de metges especialistes en formació al Consorci durant el 2015:
Especialitat R1 R2 R3 R4 R5 Medicina Interna 1 0 2 2 1 Geriatria 2 1 2 1 Anàlisis Clíniques 0 0 0 0 Cirurgia General i Aparell Digestiu 1 1 0 0 1 Psiquiatria 1 1 1 1 COT 1 1 0 1 1 Ginecologia i Obstetrícia 0 1 1 1 Medicina Familiar i Comunitària 8 6 5 5 Infermeria obstetricoginecològica (llevadora) 2 2 Infermeria AFiC 3 2 Total 19 15 11 11 3 Total MEF i IIR 59
• Des de docència es planifica, coordina, gestiona i garanteix les activitats
formatives i docents destinades als residents. Així mateix també es planifiquen,
gestionen i controlen els programes docents de cada especialitat amb estricte
col·laboració amb els tutors i directors de cada servei. Coordina també el
programa comú complementari en col·laboració amb la Unitat Docent de la
Catalunya Central (UDCC).
• La Direcció de Transferència de Coneixement també gestiona la infraestructura
docent del CHV: utilització d’aules, de material audiovisual, així com el suport a la
cerca bibliogràfica, etc...
La docència postgrau
Introducció
La trajectòria seguida en els anys previs ha fet que el Consorci Hospitalari de Vic, en el
seu procés de planificació estratègica, contempla la docència i la recerca dins de la
missió de l’Hospital. Així mateix, també s’inclouen dins dels resultats orientats a
responsabilitat social.
L’objectiu final de la Direcció de Transferència de Coneixement en la formació
especialitzada postgrau és retornar a la societat professionals especialistes amb unes
competències adequades i ajustades als diferents programes formatius.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
11
La docència té un impacte transversal en tota la institució. Per aquest motiu, la direcció
requereix una estructura, una planificació i uns professionals estretament vinculats a la
docència.
El present document descriu el model organitzatiu de la Direcció de Transferència de
Coneixement, contemplant únicament la vessant docent i centrada amb la formació
postgrau MIR o LLIR.
Model Organitzatiu
L’estructura docent de el Consorci Hospitalari de Vic, depèn directament de la direcció
general.
Direcció de Transferència de Coneixement
Dra. Núria Roger Casals
La directora és nomenada per la direcció gerència i és la responsable de la vessant
docent de la docència de pre i postgrau.
Són funcions de la directora la planificació estratègica, el desenvolupament, el control i
el redireccionament de la formació postgrau especialitzada, així com la gestió dels
recursos materials i humans que la direcció del centre destini a la docència. Aquestes
funcions es vehiculitzen des de la mateixa direcció.
Els objectius anuals de la direcció són definits i pactats anualment (metodologia
EFQM) entre el director gerent i la directora de transferència de coneixement, en
consonància amb els objectius institucionals.
Direcció Transferència de coneixement
Direcció general
Cap d’Estudis Comissió de Docència
Comitè d’Avaluació Tutors
Subcomissió de Docència d’Infermeria
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
12
Comissions
Comissió de Docència
Com a òrgan assessor de la Direcció de Transferència de Coneixement s’estableix la
comissió de docència, constituïda segons el BOE de 30 de juny de 1995. La comissió
de docència de el Consorci Hospitalari de Vic està formada per:
President: cap d’estudis
Vicepresident: un dels tutors
Vocals:
� en representació dels tutors (mínim un tutor per especialitat)
� en representació dels residents (un resident per especialitat)
Membre designat per la Comunitat Autònoma
Coordinador de la Unitat Docent Centre
Coordinador de la Unitat Docent ACEBA
Facultatiu designat per la Comissió Clínica d’Investigació
Representació del personal administratiu del Consorci Hospitalari de Vic
Secretària de Docència
Subcomissió de Docència d’Infermeria
La Subcomissió de docència de les especialitats d’infermeria del CHV és l'òrgan al
qual correspon organitzar i vetllar per la formació especialitzada d’infermeria en la
nostra entitat, supervisar-ne l'aplicació pràctica i controlar l'acompliment dels
programes formatius de les diferents especialitats en ciències de la salut de les
especialitats d’infermeria així com coordinar aquesta formació amb la de grau i altres
estades formatives que s’ofereixen al nostre centre.
- Presidència: provisionalment recau en la figura de la Directora de Cures
- Un tutor de cada especialitat d’infermeria acreditada
- Coordinador/a de les pràctiques de pregrau
- Un/a resident de cada especialitat d’infermeria acreditada
- Llevadora designada per l’Institut Català de la Salut en representació del
servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR Osona)
- Un representant designat per la Comunitat Autònoma
- Secretaria
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
13
Comissions d’avaluacions
Tal i com es defineix en Real Decret 183/2008, de 8 de febrer de 2008, les avaluacions
anuals dels metges especialistes en formació de cada especialitat es duran a terme
dins de la comissió d’avaluació de l’especialitat corresponent, amb la composició que
indica el mateix decret.
Professionals amb funcions específiques
Cap d’estudis
Dra. Maria Viñolas i Tolosa
Són funcions de la cap d’estudis:
1. Presidir la comissió de docència i tenir vot de qualitat en cas d’empat
2. Dirigir i coordinar les activitats del tutors
3. Supervisar l’aplicació pràctica dels programes formatius de les diferents
especialitats
4. Coordinar totes les activitats globals dels residents: acollida noves promocions
de residents, calendari de rotacions, cursos específics per a residents, pla
comú complementari, sessions de residents, avaluacions.
5. Supervisar el compliment dels programes formatius en quant a atenció
continuada
6. Controlar el compliment de tot allò estipulat en la regulació laboral especial de
la residència
Els càrrecs de la directora de transferència de coneixement i de la cap d’estudis no
són excloents si així es considera. En tot cas, el cap d’estudis depèn funcionalment de
la directora de transferència de coneixement.
Tutors
Professional metge d’un servei que té acreditada la formació MIR de la seva
especialitat, que és responsable de la docència dels residents d’aquesta. Té la mateixa
consideració el tutor hospitalari dels residents de MFiC.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
14
Són funcions del tutor:
1. Adaptar el programa formatiu del resident de l’especialitat que tutoritzi en les
diferents rotacions
2. El seguiment individualitzat dels diferents residents sota la seva tutorització
3. Participar en les avaluacions sumatives i formatives de cada resident
4. Formar part de la comissió de docència en cas de que així es designi
Assessorar al cap d’estudis en les qüestions relacionades amb la docència.
Avaluar el compliment dels objectius de les diferents rotacions, de manera conjunta
amb el responsable de rotació i proposa les actuacions necessàries per garantir
aquest compliment.
Els tutors dels MEF de GERIATRIA són: Lorena Bajo P eñas i
Matilde Barneto Soto
Actualment els tutors acreditats per la docència són:
Anàlisis Clíniques: Lluís Rodríguez Fernández
Cirurgia General i Aparell Digestiu: Xavier de Castro Gutiérrez
Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia: Arturo Pérez Pons
Ginecologia i Obstetrícia: Susanna Vilaseca Giralt
Medicina Interna: Francesc Alonso Valdés i Xavier Gimeno Moñart
Psiquiatria: Mª José Álvarez Alonso
Medicina Familiar i Comunitària: Maria Viñolas Tolosa
Llevadores: Rosa Rosean Vila
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
15
Responsables de rotació
Professional metge que és responsable de la docència dels residents d’altres
especialitats quan roten pel seu departament. Aquesta feina queda incorporada a la
del tutor en cas que es tracti d’un servei en què existeixi aquesta funció.
Són funcions del responsable de rotació:
1. Controlar el compliment dels objectius docents de la rotació de la qual n’és el
responsable
2. Estar en estret contacte amb el tutor de l’especialitat corresponent per aportar el
feedback necessari per la bona evolució dels residents durant el seu període de
rotació
Els responsables de rotació acreditats són:
Especialitat Professional
ORL ......................................Miquel Molinero Polo Medicina ...............................Xavier Gimeno Endocrinologia ......................Ignasi Saigí Reumatologia .......................Eduard Kanterewicz Binstock Digestiu ................................Joan Saló Urgències II ..........................Neker Bejarano UCI .......................................Eva Zapater Oftalmologia .........................Jose Victor Licari Dermatologia ........................Carles Janés Sariola Nefrologia .............................Eugènia Castellote Alonso Ginecologia ..........................Vanesa Álvarez Salut Mental .........................
Hospitalització ...............Estel Soto Pelaez Consulta Externa ...........Santiago Escote Llobet CASD ............................Assumpta Guillén Font Rehabilitació ..................Maria José Álvarez Alonso ......................................Montse Colom Comas CSM ..............................Miquel Cavalleria Verdaguer Infantil ............................Pere Tàpias Olivet Psicoteràpia ...................Maria Dolores Riesco
Radiologia ............................Joan García Barrionuevo Cardiologia ...........................
Consulta Externa ...........Josep Sadurní Hospitalització ...............Montse Barcons
Urologia ................................Juan Uría Cirurgia Vascular ..................Victor González Pediatria ...............................Alba Costa Anestèsia i Reanimació ........Mercè Jiménez Oncologia .............................Marta Parera Neurologia ............................Josep M. Aragonès Geriatria ...............................Núria Molist
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
16
Formador
� Professional metge d’un departament que té acreditada la formació MIR de la seva
especialitat i que té sota la seva tutela directa a residents d’aquesta especialitat.
� Professional metge d’un departament que no té acreditació per la docència i que
té sota la seva tutela directa a residents de diferents especialitats.
Aquesta tasca queda incorporada a la del responsable de rotació en cas que es tracti
d’un servei on el facultatiu responsable de rotació exerceixi també de formador.
Són funcions del formador:
La tutela i responsabilitat directa del metge especialista en formació que tingui
assignat.
Professionals de suport
Secretària de docència: Montse Torres i Sala
Administrativa que dur a terme els tràmits administratius relacionats amb la docència
postgrau.
Les funcions de l’administrativa de docència estan definides en el document que
descriu el seu lloc de treball.
Contacte: [email protected] , o al telèfon 93.702.77.16.
Altres pràctiques
Dins de la missió del CHV i amb l’objectiu de potenciar la docència l’Hospital té unes
col·laboracions específiques establertes amb diferents universitats i altres entitats.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
17
Pràctiques institucionals: alumnes de pregrau Centre Nombre Infermeria Universitat de Vic 152 Fisioteràpia Universitat de Vic 27 Psicologia Universitat de Vic 13 Nutrició i dietètica Universitat de Vic 1 Teràpia ocupacional Universitat de Vic 3 Treball social Universitat de Vic 2 Cicle formatiu de grau mitjà INS Vic 43 Cicle formatiu de grau superior INS Vic 16 Cicle formatiu de grau mitjà INS Manlleu 9 Cicle formatiu de grau mitjà INS la Garrotxa 3 Tècnic Anatomia Patològica Escola Garbí 2 Medicina Universitat de Girona 1 Biotecnologia Universitat de Girona 1 Treball social Universitat de Girona 1 Cicle Formatiu Grau Superior Altres centres 6
TOTAL 280
Pràctiques institucionals: alumnes de postgrau Centre Nombre Màster en Psicopatologia Clínica de l’Adult Universitat Autònoma de Barcelona 1 Màster en Psicopatologia Clínica d’Infantil Universitat Autònoma de Barcelona 2 Estada formativa professorat Universitat de Vic 1 Psicologia infantil Universitat de Girona 1 Homologació títol medicina CHV 2 TOTAL 7
El departament de docència i recerca del CHV ha coordinat els diferents convenis per la realització de pràctiques dins del seu àmbit d’estudiants del camp de les ciències de la salut de diferents institucions. També ha col·laborat en la formació continuada de diferents professionals del camp de les ciències de la salut d’altres àmbits. Aquesta col·laboració s’ha realitzat sense una contraprestació econòmica a canvi, per la qual cosa l’incloem dins de l’àmbit de la responsabilitat social.
Responsabilitat social: alumnes de pregrau Centre Nombre Pràcticum Psicologia UOC 2 Medicina AECS: UAB, UB, UPF, UdG 9 Certificat professional Casa d’oficis – Ajuntament de Vic 2 Treball Social UNED 1 Batxillerat La Salle Manlleu 5 Batxillerat L’Escorial 2 Altres Altres centres (SI Teuleria, FADO) 2
Total 23
Responsabilitat social: alumnes de pregrau Centre Nombre Psicogerontologia UB 1 Estada formativa metges atenció primària ABS Manlleu 2
Total 3
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
18
RECERCA El Consorci Hospitalari de Vic va obtenir l’acreditació de la Unitat Clínico-
Epidemiològica i d’Investigació pel Ministeri de Sanitat i Consum el juliol de 1992, i
posteriorment va ser reconeguda el novembre de 1993 per la Generalitat de Catalunya
com a Unitat d’Investigació Hospitalària. El gener del 2002 el Consorci Hospitalari de
Vic - Consorci Hospitalari de Vic - va ser reconegut com a Centre públic d’investigació
pel Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Direcció
General de Recerca de la Generalitat de Catalunya. Aquesta unitat actua com a unitat
de suport als diferents projectes d’investigació que es desenvolupen a el Consorci
Hospitalari de Vic, al mateix temps que col·labora en la formació pel què fa a
metodologia científica dels Metges Especialistes en Formació dins del programa de
formació complementària. Així mateix, la Unitat Clínico-Epidemiològica participa
donant suport metodològic i tècnic en els programes de Malalties de Declaració
Obligatòria, Registre Hospitalari de Tumors i Programa de Detecció Precoç del Càncer
de Mama.
En aquest moment la Unitat Clínico-Epidemiològica dóna suport metodològic al treball
de recerca de les especialitats que el contemplen.
El Consorci Hospitalari de Vic compta amb el Comitè d’Ètica d’Investigació Clínica
(CEIC) de la Fundació d’Osona per a la Recerca i Educació Sanitàries (FORES).
Aquest comitè té com a funcions avaluar tot tipus de projectes de recerca i assaigs
clínics que es duen a terme al Consorci Hospitalari de Vic (Hospital Universitari de Vic,
Osona Salut Mental, Hospital Sant Jaume de Manlleu i Hospital de la Santa Creu).
També la Universitat de Vic forma part de l’àmbit d’actuació del CEIC.
El Consorci Hospitalari de Vic te signat un conveni amb l’Hospital Clínic de Barcelona
per a col·laboració en matèria d’investigació, recerca, docència i innovació. La majoria
de les rotacions externes sistemàtiques dels residents es realitzen en aquest centre.
Així mateix, el Consorci Hospitalari de Vic i la Universitat de Vic col·laboren en la
realització de tesis doctorals dels professionals del Consorci i en la formació
d’estudiants de pregrau i postgrau (professors universitaris, cursos d’estiu, creació de
Jornades) amb l’objectiu de transmetre coneixement.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
19
LA BIBLIOTECA
Horaris i normes de funcionament de la biblioteca
L’accés és lliure per tot el personal del CHV, mitjançant targeta identificativa o xip per
obrir la porta. Cal deixar sempre els ordinadors parats, l’espai ordenat i la porta
tancada en sortir
Disposa de connexió wifi gratuïta.
El servei de préstec de llibres és de dilluns a divendres de 8.00 a 15.00 h.
Disposa de 4 ordinadors d’ús pel personal del CHV, els quals estan connectats a la
xarxa de l’Hospital, i permeten l’accés a internet.
Campus RIMA
El Consorci ha signat un contracte amb l'empresa RIMA (Red informática de medicina
avanzada) perquè tots els seus professionals sanitaris tinguin accés universal a les
revistes científiques més prestigioses.
Cada professional del Consorci serà donat d'alta a la xarxa RIMA i se li assignarà un
codi d'usuari i una clau d'accés. Com a usuari, podrà definir la seva especialitat (entre
més de 50) i el seu perfil d'interessos, i tindrà accés directe, immediat i sense
restriccions a un nombre (ampliable) de 5 articles a text complet cada mes. Cada
usuari disposarà també de la seva pròpia biblioteca digital en línia on guardar-hi els
arxius de tots els articles sol·licitats.
Els propers dies rebreu un correu electrònic a l’adreça institucional per tal que us
pugueu donar d’alta. Una vegada donats d’alta podreu accedir al campus des de
qualsevol ordinador (tan de l’Hospital com des de casa) a través de la web:
www.rima.org
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
20
Sol·licitud d’articles
Disposem d’un servei de sol·licitud d’articles, gràcies al conveni de col·laboració signat
entre la Universitat de Vic i el Consorci Hospitalari de Vic.
El procediment per sol·licitar articles externs, és:
- enviar un correu electrònic a: [email protected]
- cal especificar la referència, l’autor i suport on ha sortit publicat
En un termini màxim d’una setmana us farem arribar l’article a la vostra adreça de
correu electrònic institucional.
ELS CIRCUITS INTERNS
Informació útil pels residents
Des de tots els ordinadors de el Consorci Hospitalari de Vic es pot accedir a una
carpeta anomenada “Docència” on hi trobareu tota la informació que es consideri
d’interès per vosaltres així com notes informatives que us arribin. És important que hi
accediu periòdicament. Passos per accedir-hi: F:\USUARIS\Transferencia
coneixement\Docencia.
En l’actualitat hi trobareu els següents document:
- avaluacions de les rotacions
- incidències i reclamacions
- lleis que regula la docència
- programa de Sessions Generals d’Hospital
- impresos varis (canvis de guàrdia, sol·licitud sortida VAM)
- continguts docents de les següents especialitats: medicina interna, geriatria,
cirurgia general i aparell digestiu, psiquiatria, anàlisis clíniques i medicina
familiar i comunitària i cirurgia ortopèdica i traumatologia
- cursos del PCC
- sol·licitud de vacances i permisos dels residents d’AFiC
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
21
Avaluació de les rotacions
Totes les rotacions pels diferents serveis interns i externs que efectuïn els residents
han de comptar amb l’avaluació per part del tutor o responsable de rotació.
Els documents són:
- full d’avaluació del Ministerio, que ha d’omplir el tutor
- full d’avaluació del Ministerio, que ha d’omplir el resident
- full d’avalaució conjunta de la rotació
Trobareu aquests documents penjats a la xarxa del CHV, a
F:\USUARIS\Transferencia coneixement\Docencia\Avalu ació rotacions
Normes per a la petició d’anàlisis i d’exploracion s radiològiques
Les peticions d’analítiques i de radiologia d’hospitalització, urgències i de consultes
externes es realitzen informàticament (dins la història del pacient cal clicar a
sol·licituds i d’allà a radiologia i es demana la prova específica. Les sol·licituds des de
consultes externes caldrà encara fer-les en paper. Les sol·licituds d’analítiques urgents
les tramita la infermera de la planta. Si no, cal posar el moment en que es desitja que
es faci la sol·licitud quan s’omple l’imprès informàtic.
Tot i això, actualment s’estan informatitzant tots els circuits i si es produeixen canvis
sereu degudament informats pel vostre tutor o director del servei.
Normes per a la recollida de mostres per anatomia p atològica
S’adjunten les normes per a la recollida de mostres per estudis citològics i
histopatològics (biòpsies). Veure annex.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
22
Full d’incidències
Teniu a la vostra disposició, a docència, fulls d’incidència i reclamació, en cas que
necessiteu comunicar alguna incidència i/o reclamació relacionada amb la formació
especialitzada.
També trobareu aquests documents penjats a la xarxa: F:\USUARIS\Transferencia
coneixement\Docencia\Incidències i reclamacions
Programa de sessions generals
Trimestralment es fa arribar el programa de sessions clíniques generals de l’Hospital a
tots els professionals. De forma habitual, les sessions es fan els dijous, a les 15.00
hores. Es fa un registre de l’assistència i una avaluació al final del trimestre. És
obligatori que els residents assisteixin a les sessions.
També trobareu el llistat penjat a la xarxa, a
F:\USUARIS\Transferencia coneixement\Docencia\Sessi ons Generals CURS 15-
16
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
23
NORMATIVES VIGENTS
Normativa de vacances
Les vacances i altres permisos s’han de demanar al responsable de rotació del servei
per on estigueu rotant, amb suficient antelació. S’ha d’utilitzar l’imprès de
sol·licitud/comunicat d’absència i donar-lo al comandament perquè hi doni la seva
autorització. La sol·licitud es farà arribar al servei de Personal a través dels circuits
establerts.
S’ha de comunicar al resident responsable de fer el calendari de guàrdies, per tal de
que es pugui garantir la cobertura del calendari.
Normativa per sol·licitar canvi de guàrdia
Per notificar els canvis de guàrdia, després de tenir la planificació de les guàrdies del
mes tancada, s’ha d’utilitzar l’imprès de notificació de canvi de guàrdia i entregar-lo a
la secretària d’Urgències. Aquests impresos els podeu trobar al despatx de la
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
24
secretària d’urgències, a docència, als despatxos de les administratives
d’hospitalització i també està penjat a la xarxa de l’Hospital, dins la carpeta de
residents
(F:\USUARIS\Transferencia coneixement\Docencia\Resi dents\Impresos ).
No s’efectuarà cap canvi de guàrdia, fins a tenir la notificació per escrit i signada per
ambdues parts.
Normativa de rotacions externes
Per l’aprovació d’una rotació externa per part de la Comissió de Docència s’han de
complir els següents requisits:
1. Que els continguts a assolir en aquesta rotació no es puguin aconseguir en les
rotacions establertes en el pla de rotació definit dins del CHV, ja sigui perquè
no existeix aquesta rotació o perquè es desitgi ampliar els continguts d’una
rotació ja feta.
2. Que estigui permesa pel programa oficial de l’especialitat del resident que ho
sol·licita (BOE corresponent al programa de l’especialitat)
3. Que el centre on es vulgui fer aquesta rotació sigui un centre amb un aval
docent, i en el cas de centres de l’estat espanyol que estigui acreditat per la
docència.
4. Que la rotació en centres fora de l’estat espanyol, estigui raonadament
escollida i comparada amb altres possibles centres de l’estat, i es defineixin
clarament les millores que aporta el centre estranger.
5. Que existeixi un primer contacte amb aquest centre i una persona de referència
que accepti la rotació i que permeti fer un posterior contacte des del
departament de docència amb el responsable de la rotació i amb la comissió de
docència del centre destí, per garantir realment l’acceptació del resident.
6. Que existeixi un informe del tutor del resident que sol·licita la rotació, on
argumenti tots els punts discutits anteriorment i que tingui el vist-i-plau del DP
corresponent.
La Comissió de Docència coordinarà les rotacions externes que es sol·liciten o les que
s’accepten, decidint la seva acceptació i periodificació
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
25
Informació i compromís dels empleats
El/la treballador/ra, com a metge especialista en formació a l’empresa Consorci
Hospitalari de Vic, col·laborarà en tot el procediment de tractament de les dades de
caràcter personal i es compromet a garantir el secret professional, obligació que es
mantindrà, fins i tot, després de finalitzada la relació amb el CHV.
Només tindrà accés a les dades de caràcter personal per aquelles tasques que
comportin l’execució de les activitats pròpies de les seves funcions, i en cap cas les
farà servir amb una altra finalitat que no sigui l’establerta al seu contracte laboral.
El Consorci Hospitalari de Vic, en compliment del que estableix la Llei Orgànica 15/99
de 3 de desembre, posa en coneixement del metge especialista en formació que
l’Entitat disposa d’un fitxer automatitzat amb dades de caràcter personal, així com un
arxiu documental denominat Fitxer de Personal, en el que s’integraran les seves
dades, amb la finalitat de poder dur a terme les activitats que la seva relació amb
l’entitat requereixen, i sense les quals aquesta no és possible.
Aquesta informació serà utilitzada pels serveis administratius, laborals i de vigilància
de la salut de l’entitat, cada un en les seves competències, i pot ser tramesa total o
parcialment als estaments oficials que, per llei, puguin exigir la cessió d’aquest tipus de
dades (Ministeri de Treball i Seguretat Social, Departament de treball de la Generalitat
de Catalunya, Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de
Catalunya etc.) i altres entitats involucrades en la matèria, com poden ser, l’entitat
bancària on s’indiqui que li transfereixin la nòmina.
El metge especialista en formació és responsable de la veracitat i correcció de les
dades que entrega al CHV. I té la facultat d’exercir els drets d’oposició, accés,
rectificació i cancel·lació de les seves dades en l’àmbit reconegut per la Llei Orgànica
15/99 de 13 de desembre.
Per a exercir-los haurà de dirigir-se per escrit a la Direcció de Persones (o al
Departament de Docència).
Així mateix el/la empleat/da es compromet a aplicar les mesures de seguretat
establertes per CHV pel que fa al tractament de dades de caràcter personal.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
26
PROTOCOLS INSTITUCIONALS
Estableix la seqüència de diagnòstic i tractament d’una determinada patologia, basada
en l’anàlisi de les estratègies alternatives possibles, segons els coneixements científics
existents. Avaluació als 2 anys d’aplicació i revisió als 5 anys.
Llistat dels protocols institucionals:
Acollida àrea quirúrgica Hemorràgia digestiva alta sense HTP Acollida hospitalització ICTUS Acollida sala de Parts Infart agut de miocardi Acollida urgències Intimitat consulta externa Assistència al final de la vida Intimitat i confidencialitat hospitalització Aturada cardiorespiratòria Intimitat sala de parts Càncer de cap i coll Intimitat urgències Càncer de colon, recte i anus Intimitat i confidencialitat àrea quirúrgica Càncer de pròstata Manteniment permeabilitat catèters Càncer de pulmó Neteja i desinfecció Càncer de mama Pancreatitis aguda Càncer d’endometri Pneumònia intrahospitalària Càncer d’ovari Procediments de tractament del dolor Catèters venosos Profilaxi antibiòtica quirúrgica Descoagulació terapèutica i profilaxi tromboembòlica
Protocol intimitat àrea quirúrgica Detecció infància en risc Tractament del dolor Goll simple i goll multinodular Violència domèstica Hemorràgia digestiva alta associada a HTP
Es poden sol·licitar a la secretària del departament de Docència o bé consultar-los a:
F:\ usuaris \ documents assistencials \ protocols institucionals o procediments
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
27
Marc jurídic de la formació especialitzada
A la carpeta de residents que està penjada al directori (F:\USUARIS\Transferencia
coneixement\Docencia\Lleis que regulen la docència) trobareu les següents
normatives:
Real Decreto 1146/2006, de 6 de octubre, por el que se regula la relación laboral
especial de residencia para la formación de especialistas en Ciencias de la Salud.
Real Decreto 183/2008, de 8 de febrero, por el que se determinan y clasifican las
especialidades en Ciencias de la Salud y se desarrollan determinados aspectos del
sistema de formación sanitaria especializada.
Orden SCO/581/2008, de 22 de febrero, por la que se publica el Acuerdo de la
Comisión de Recursos Humanos del Sistema Nacional de Salud, por el que se fijan
criterios generales relativos a la composición y funciones de las comisiones de
docencia, a la figura del jefe de estudios de formación especializada y el
nombramiento del tutor.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
28
GUIA / ITINERARIO FORMATIVO TIPO INTRODUCCIÓN
La UDM de Geriatría está insertada en la unidad docente del Consorci Hospitalari de
Vic. La actividad asistencial de la UDM de Geriatría se desarrolla en la Unidad
Territorial de Geriatría y Cuidados Paliativos de Osona (UTGCPO) y en los recursos
sociales que gestiona el Consorci Hospitalari de Vic y la Fundación Hospital de la
Santa Creu de Vic.
La comarca de Osona tiene una población residente de 156.737 habitantes (RCA
2014) con un índice de envejecimiento de un 99,29% (26.748 personas ≥ 65 años),
inferior a la media de Catalunya (111,39%).
El índice de sobreenvejecimiento es de 17,03%, superior a la media de Catalunya
(15,36%) y uno de los aspectos a destacar en los últimos años es el aumento del
grupo de población ≥ 85 años. Desde el año 2007, este grupo de población ha
incrementado en 1.416 casos (un 35% más) y el 2014 hay 4.556 personas en este
grupo poblacional.
La UTGCPO parte del concepto de un sistema integrado de atención geriátrica para
atender un sector geográfico determinado que incluye diferentes niveles asistenciales
y que dispone de un mapa de recursos de internamiento, ambulatorios y domiciliarios.
La UTGCPO se ha constituido a partir de una alianza estratégica entre los
proveedores del territorio, Consorci Hospitalari de Vic y Fundación Hospital de la Santa
Creu. Además mantienen convenios de colaboración con toda la atención primaria del
territorio.
La cartera de servicios se distribuye en los tres edificios que componen la UTGCPO
que son: Hospital Universitari de Vic, Hospital Universitari de la Santa Creu Vic, y
Hospital de Sant Jaume de Manlleu. Los recursos sociales se ubican en la Residencia
Denominación de la especialidad Geriatría Duración de la formación 4 años lectivos Titulación de acceso Licenciado/graduado en Medicina
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
29
el Nadal, la Residencia Aura y en la Fundació Assistencial de Osona (FADO). En el
cuadro del final se especifican todos los dispositi vos y su titularidad.
La cartera de servicios está compuesta por una unidad geriátrica de agudos de 24
camas ubicada en el Hospital Universitari de Vic.
Los servicios de atención intermedia están ubicados en el Hospital Universitari de la
Santa Creu Vic y en el Hospital de Sant Jaume y disponen de camas para la
rehabilitación funcional, la atención psicogeriátrica y de cuidados paliativos. Los
pacientes ingresados en estas unidades pueden ser clasificados como subagudos, si
su procedencia es de la comunidad o de urgencias, son clasificados como postagudos
si proceden de un ingreso en el hospital de agudos de corta duración (alrededor de 5
días) y son clasificados como convalecencia si ingresan en la unidad de cuidados
intermedios después de haber finalizado el episodio de atención aguda. Ambos
hospitales disponen de dispositivos ambulatorios en forma de hospital de día, y de
consultas de valoración geriátrica.
La atención domiciliaria está realizada por un equipo multiprofesional con
profesionales procedentes de los diferentes hospitales y realiza funciones de
hospitalización domiciliaria y de equipo de soporte a la comunidad. Este equipo está
ubicado en el Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic.
Los recursos sociosanitarios de que dispone la UDM de Geriatría se sitúan en la
residencia El Nadal y la residencia Aura, son centros sociales de 144 y 134 camas que
atienden pacientes en régimen residencial. La FADO presta servicios domiciliarios y de
atención diurna fundamentalmente realizados por gerocultores y coordinados por
enfermería. La UDM de Geriatría consta de 21 facultativos de los cuales 13 son
especialistas en geriatría y del equipo de enfermería, 35 de las mismas son
especialistas en geriatría.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
30
Organización de los dispositivos asistenciales de la Unidad Docente Multiprofesional
Tipología recurso
Gestión Ubicación Servicios
Unidad territorial
de geriatría y cuidados paliativos de Osona
Hospitalario
Consorci Hospitalari de Vic (CHV)
Hospital Universitari de Vic
Unidad hospitalaria de pacientes geriátricos agudos (UGA) Unidad Funcional Interdisciplinar Sociosanitaria (UFISS) Especialidades Médicas. Unidad de docencia e investigación Interconsultas
Hospital Sant Jaume de Manlleu
Unidad de media estancia de Rehabilitación Funcional Unidad de Psicogeriatría Unidad de Larga Estancia Hospital de Día Unidad de Valoración Geriátrica Consultas externas
Fundació Hospital de la Santa Creu (FHSC)
Hospital Universitari Santa Creu de Vic
Unidad de media estancia de Rehabilitación Funcional Unidad de cuidados Paliativos Hospital de Día Unidad de Psicogeriatría Consultas externas
Atención primaria
FADO Comunitaria (domicilio)
Servicio de continuidad de cuidados en atención domiciliaria
CHV Comunitaria (domicilio)
Valoración a la dependencia
FHSC Comunitaria (domicilio)
Programa de atención domiciliaria y equipos de soporte (PADES) / Hospitalización domiciliaria
Sociosanitario FHSC
Residencia El Nadal Residencias / Centros de
Día CHV Residencia Aura
• El Consorci Hospitalari de Vic gestiona el Hospital Universitari de Vic, el Hospital Sant Jaume de Manlleu y la Residencia Aura.
• Fundación Hospital Santa Creu de Vic gestiona Hospital Universitari Santa Creu de Vic, Residencia El Nadal y el Programa de Atención Domiciliaria y Equipos de Soporte (PADES)
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
31
CALENDARIO DE ROTACIONES
De forma orientativa, las rotaciones se distribuirán según el año de residencia de la siguiente forma:
PRIMER AÑO DE RESIDENCIA R1
Rotación Lugar Tiempo de rotación
práctica
Medicina interna Consorci Hospitalari de Vic 3,5 meses
Cardiología Consorci Hospitalari de Vic 3 meses
Neurología Consorci Hospitalari de Vic 1 mes
Neumología Consorci Hospitalari de Vic 1,5 meses
Optativa: endocrinología o radiología Consorci Hospitalari de Vic 1 mes
Urgencias Consorci Hospitalari de Vic 1 mes
TOTAL 11 meses
SEGUNDO AÑO DE RESIDENCIA R2
Rotación Lugar Tiempo de rotación
práctica Unidad de media estancia y
Rehabilitación Funcional Fundació Hospital de la
Santa Creu 9 meses
Unidad de cuidados paliativos Fundació Hospital de la Santa Creu
2 meses
TOTAL 11 meses
TERCER AÑO DE RESIDENCIA R3
Rotación Lugar Tiempo de rotación
práctica Unidad hospitalaria de pacientes
geriátricos agudos (UGA) Consorci Hospitalari de Vic 10 meses
Optativa: nefrología o UCI Consorci Hospitalari de Vic 1 mes
TOTAL 11 meses
CUARTO AÑO DE RESIDENCIA R4
Rotación Lugar Tiempo de rotación
práctica
Unidad de psicogeriatría Fundació Hospital de la Santa Creu
5 meses
Hospital de Día/ consultas externas
Fundació Hospital de la Santa Creu
2 meses
Programa de atención domiciliaria y equipos de soporte
(PADES)/Hospitalización domiciliaria
Fundació Hospital de la Santa Creu
2 meses
Rotación externa -- 2 meses
TOTAL 11 meses
Las rotaciones suman 11 meses porque los residentes tiene un mes de vacaciones por año lectivo.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
32
OBJETIVOS DE LAS ROTACIONES
PRIMER AÑO DE RESIDENCIA (R1)
Medicina general, con visión geriátrica.
Objetivos docentes globales:
1. Participación en las sesiones generales del hospital y las específicas de cada
servicio.
2. Conocer el funcionamiento de la biblioteca general y la informática.
3. Participar en el programa común complementario de nuestra área de influencia
(Comarca Osona) para residentes.
Objetivos docentes según rotación:
Rotación Medicina Interna (MI - 1)
Tiempo: 3,5 meses
Lugar: Consorci Hospitalari de Vic (Hospital Universitario de Vic)
Horario: 8 a 17h
El objetivo de esta rotación incluiría los conocimientos básicos para enfrentarse al
diagnóstico y manejo del enfermo:
- Relación médico-enfermo-familia.
- Historia clínica básica. Elaboración listado de problemas.
- Técnicas diagnósticas: paracentesis, punción lumbar, toracocentesis ..:
- Exploraciones complementarias: indicaciones, interpretación.
- Planteamiento de una estrategia terapéutica: objetivos terapéuticos
(sintomatológico, etiológico, paliativo).
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
33
Rotación Cardiología
Tiempo: 3 meses
Lugar: Consorci Hospitalari de Vic (Hospital Universitario de Vic)
Horario: 8 a 17h
El objetivo de la rotación es obtención de formación cardiológica básica, con especial
interés en las enfermedades cardiológicas más frecuentes en geriatría:
- Aproximación al enfermo cardiológico.
- Semiología y exploraciones complementarias básicas.
- Síntomas y síndromes clínicos más importantes (disnea, palpitaciones,
síncope, dolor torácico)
- Conocimiento de las siguientes patologías: Insuficiencia cardiaca,
valvulopatías, HTA, enfermedad coronaria, trastornos del ritmo y enfermedades
pericárdicas.
- Conocimientos de los principios de uso de los principales fármacos
cardiovasculares.
Rotación Neurología
Tiempo: 1 mes
Lugar: Consorci Hospitalari de Vic (Hospital Universitario de Vic)
Horario: 8 a 17h
El objetivo de la rotación es obtención de formación neurológica básica, con especial
interés en las enfermedades neurológicas más frecuentes en geriatría.
- Aproximación al enfermo neurológico.
- Semiología y exploración física neurológica.
- Indicaciones de las exploraciones complementarias.
- Síntomas y síndromes clínicos más importantes.
- Conocimiento de las patologías más comunes en geriatría: AVC, demencia y
Parkinson.
- Principios básicos del uso de psicofármacos.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
34
Rotación Neumología (MI - 2)
Tiempo: 1,5 meses
Lugar: Consorci Hospitalari de Vic (Hospital Universitario de Vic)
Horario: 8 a 17h
El objetivo de esta rotación incluye la obtención de formación neumológica básica, con
especial interés en las patologías más frecuentes en la población geriátrica:
- Aproximación al enfermo neumológico.
- Semiología y exploraciones complementarias básicas.
- Síntomas y síndromes más frecuentes.
- Conocimiento de las patologías más frecuentes: Insuficiencia respiratoria,
enfermedad pulmonar obstructiva crónica, trombo embolismo pulmonar,
enfermedades pleurales, neoplasia de pulmón.
Rotación Optativa
OPCIÓN A: Endocrinología
Tiempo: 1 mes
Lugar: Consorci Hospitalari de Vic (Hospital Universitario de Vic)
Horario: 8 a 15h
Objetivo: formación básica en endocrinología, con especial interés en las patologías
más frecuentes en la población geriátrica:
- Aproximación al paciente endocrinológico.
- Semiología y exploración física. Interpretación datos hormonales. Valoración
estado nutricional.
- Patologías más comunes: diabetes mellitus, patología tiroidea, dislipemias,
malnutrición
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
35
OPCIÓN B: Radiología
Tiempo: 1 mes
Lugar: Consorci Hospitalari de Vic (Hospital Universitario de Vic)
Horario: 8 a 17h
Objetivo: formación básica en radiología, con especial interés en las patologías más
frecuentes en la población geriátrica:
- Interpretación Radiografía tórax y abdomen.
- Interpretación radiografía ósea.
- TAC / RMN: indicaciones y utilidad en el diagnóstico de la patología geriátrica.
- Relación coste-beneficio de las diversas técnicas en el paciente geriátrico.
Rotación Urgencias
Tiempo: 1 mes
Lugar: Consorci Hospitalari de Vic (Hospital Universitario de Vic)
Horario: 8 a 17h
El objetivo de la rotación es el conocimiento del funcionamiento del servicio de
urgencias y poder trabajar con personas de plantilla del servicio.
- Historia clínica y exploración física en Urgencias. Reconocimiento síntomas y
signos de gravedad.
- Optimización del uso de las diferentes pruebas complementarias.
- Orientación diagnóstica en Urgencias. Plan terapéutico. Alta a domicilio,
seguimiento por EAP, consulta especializada o ingreso hospitalario.
- Conocimiento de las patologías más frecuentes en Urgencias: insuficiencia
cardíaca, EPOC, insuficiencia respiratoria, ictus, cardiopatía isquémica.
Patología quirúrgica más prevalente.
- Adquisición habilidades técnicas: punción lumbar, paracentesis, toracocentesis,
reanimación cardiopulmonar básica, etc ...
- Aprender a dar información clara comprensible para el paciente y familiares.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
36
SEGUNDO AÑO DE RESIDENCIA (R2)
Geriatría general.
Unidad de media estancia y rehabilitación funcional
Tiempo: 9 meses
Lugar: Fundación Hospital Santa Creu (Hospital Universitari Santa Creu de Vic)
Horario: 8 a 17h
Objetivos generales:
- El residente adquirirá habilidades de relación y comunicación con los enfermos
y familia y adquirirá conocimientos de cómo dar las malas noticias. Durante la
rotación por convalecencia, adquirirá habilidades de trabajo en equipo.
- El residente conocerá aspectos básicos de gestión clínica de la Unidad y del
sistema de información que tenga la misma.
Objetivos docentes:
- El residente preparará dos sesiones mensuales: una tipo caso clínico y otro
tipo bibliográfica - monográfica.
- El residente realizará un curso de formación específica y cumplimentará el
programa común complementario por los residentes de Osona.
- El residente hará una actividad docente básica (participación en el curso de
formación continuada para residentes de geriatría y / u otros).
- El residente participará en un proyecto de investigación o de evaluación de
resultados.
- El residente hará una presentación en el congreso nacional y / o catalán.
- Participar en la selección de documentos (artículos, opiniones expertos,
documentos de sociedades) que forman parte de la carpeta que el residente
debe conocer sobre los temas de valoración geriátrica y síndromes geriátricos.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
37
Objetivos concretos:
- Valoración geriátrica: el residente debe conocer y asumir la práctica de la
valoración geriátrica integral, entendiendo que es la herramienta que utilizará
en su profesión. Realizará evaluación en los diferentes ámbitos, supervisado
por el geriatra adjunto.
- Síndromes geriátricos: El residente adquirirá la formación básica para manejar
los principales síndromes geriátricos y conocerá su aproximación diagnóstica y
terapéutica.
- El paciente subagudo: el residente aprenderá el manejo del paciente geriátrico
subagudo, con enfermedad aguda / descompensación de enfermedad crónica,
que después de su estancia inicial en el Hospital de Agudos (de tres a siete
días) ingresa en la Unidad de forma precoz, para minimizar la pérdida funcional
inducida por la hospitalización, valoración geriátrica integral, completar manejo
clínico y proceso diagnóstico (si es necesario) y proceso rehabilitación.
- Rehabilitación en geriatría: el residente conocerá los principios básicos de la
rehabilitación en geriatría.
Unidad de Cuidados Paliativos:
Tiempo: 2 meses
Lugar: Fundación Hospital Santa Creu (Hospital Universitari Santa Creu de Vic)
Horario: 8 a 17h
Objetivos docentes:
- El residente preparará dos sesiones mensuales: una tipo caso clínico y otro
tipo bibliográfica - monográfica.
- El residente hará una actividad docente básica (participación en el curso de
formación continuada para residentes de geriatría y / u otros), sobre tema
relacionado con Cuidados Paliativos.
- Participar en la selección de documentos (artículos, opiniones expertos,
documentos de sociedades) sobre Cuidados Paliativos.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
38
Objetivos concretos:
- Conocer los principios básicos de los cuidados paliativos.
- Conocer los protocolos básicos de control de dolor, otros síntomas y de
atención a la agonía.
- Adquirir habilidades de relación y comunicación con enfermos y familia.
Adquirirá conocimientos y habilidades de cómo dar las malas noticias,
situaciones de crisis, etc.
- Manejo de los opioides y de las bombas de infusión continua.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
39
TERCER AÑO DE RESIDENCIA (R3)
Geriatría de agudos.
Unidad hospitalaria de pacientes geriátricos agudos (UGA)
Tiempo: 10 meses
Lugar: Consorci Hospitalari de Vic (Hospital Universitari de Vic)
Horario: 8 a 17h
Objetivos generales:
- El residente, de forma personalizada, tendrá objetivos en aspectos de relación
y comunicación y también de trabajo en equipo.
- El residente deberá conocer los indicadores básicos de gestión de la Unidad
Geriátrica de Agudos.
Objetivos docentes:
- El residente preparará cuatro sesiones, una de las cuales debe ser general del
hospital.
- Realizará un curso de formación específica en geriatría (Demencia, AVC, E.
Cardiaca).
- Hará una presentación en el congreso nacional y / o catalán de geriatría.
- Participará en el programa de formación común complementario por los
residentes de Osona.
- Participar en la selección de documentos que forman parte de las carpetas
sobre enfermedades más comunes.
Objetivos concretos:
- Atención geriátrica de agudos. El residente manejará los principales problemas
que presentan los pacientes geriátricos cuando ingresan en los hospitales de
agudos y los resolverá en la visión que propone la atención geriátrica. Los
principales diagnósticos son: insuficiencia cardíaca, accidente cerebrovascular,
neumonía, enfermedad pulmonar obstructiva crónica. Manejo síndromes
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
40
geriátricos más frecuentes en la Unidad de Agudos (síndrome confusional,
iatrogenia, inmovilismo).
- Interconsultas. El residente realizará consultas de pacientes geriátricos en
otras áreas del hospital, especialmente las quirúrgicas. El residente participará
en la unidad funcional ortopédico-geriátrica, conociendo toda la problemática
del paciente viejo con fractura de cadera. Consideran que es un modelo bueno
para conocer toda la problemática post quirúrgica del paciente geriátrico.
- Equipo apoyo de geriatría (UFISS): El residente participará en el equipo de
apoyo para aprender la metodología de planificación de alta y como se procede
para asignar recursos sociales y sanitarios en el momento del alta.
Objetivos Rotación Optativa:
Nefrología:
Tiempo: 1 mes
Lugar: Consorci Hospitalari de Vic (Hospital Universitari de Vic)
Horario: 8 a 17h
El objetivo de la rotación es la formación nefrológica básica, con especial énfasis en el
manejo de la insuficiencia renal crónica y los problemas de los pacientes y diálisis:
- Semiología y exploración física nefrológica-urológica. Interpretación pruebas
función renal. Ajuste terapéutico según función renal. Indicaciones sondaje
vesical. Indicaciones diálisis.
- Patología más prevalente: insuficiencia renal aguda y crónica, alteraciones
equilibrio hidroelectrolítico, las infecciones urinarias ...
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
41
Unidad Cuidados Intensivos (UCI):
Tiempo: 1 mes
Lugar: Consorci Hospitalari de Vic (Hospital Universitari de Vic)
Horario: 8 a 17h
El objetivo es la formación básica en cuidados intensivos, con especial énfasis en los
criterios de ingreso del paciente geriátrico en este tipo de unidades.
- Manejo principales situaciones críticas y patologías más prevalentes (shock
séptico y de otras etiologías, insuficiencia respiratoria, cardiopatía isquémica,
postoperatorios...).
- Reanimación cardiopulmonar.
- Criterios de ingreso y factores pronósticos.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
42
CUARTO AÑO DE RESIDENCIA (R4)
Geriatría especializada
Unidad de Psicogeriatría:
Tiempo: 5 meses
Lugar: Fundación Hospital Santa Creu (Hospital Universitari Santa Creu de Vic)
Horario: 8 a 17h
Objetivos generales:
- El residente de forma personalizada tendrá objetivos en aspectos de relación /
comunicación y de trabajo en equipo.
- El residente deberá conocer aspectos básicos de gestión de cada una de las
unidades. Ejemplo: flujo de pacientes, indicadores de calidad ...
Objetivos docentes:
- El residente preparará dos sesiones mensuales: una tipo caso clínico y otro
tipo bibliográfica - monográfica.
- El residente realizará un curso de formación específica y finalizará el programa
común complementario por los residentes de Osona.
- El residente hará una actividad docente básica (participación en el curso de
formación continuada para residentes de geriatría y / u otros).
- El residente participará en un proyecto de investigación o de evaluación de
resultados.
- El residente hará una presentación en el congreso nacional y / o catalán.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
43
Objetivos concretos:
El residente aprenderá el diagnóstico la demencia y el tratamiento de los principales
trastornos de conducta de los pacientes con demencia. Conocerá la utilización en
profundidad de los psicofármacos. Conocerá la problemática de la atención a la familia
del enfermo con demencia.
- Diagnóstico sindrómico de la demencia. Tipo de Demencia y estadiaje (GDS -
FAST, CDR).
- Conocimiento y habilidades en el manejo de escalas más utilizadas en la
valoración del paciente con demencia (MMSE, NPI, Blessed, Cornell)
- Valoración de las diferentes áreas cognitivas...
- Tratamiento sintomático de la demencia: IACE, memantina, etc.
- Síntomas psicológicos y conductuales de la demencia (SCPD). Tipo y
prevalencia. Abordaje terapéutico.
- Demencia avanzada. Manejo de las complicaciones en el paciente con
demencia avanzada. Síndrome de inmovilidad, estreñimiento, dolor, disfagia,
trastorno de la alimentación.
- Nutrición y demencia.
- Uso de restricciones físicas.
- Conocimiento de los diferentes recursos asistenciales (sanitarios y sociales)
Hospital de Día – Consultas Externas
Tiempo: 2 meses
Lugar: Fundación Hospital Santa Creu (Hospital Universitari Santa Creu de Vic)
Horario: 8 a 17h
Objetivos generales y docentes: ver objetivos rotación Psicogeriatría.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
44
Objetivos concretos:
- Criterios de ingreso en el Hospital de Día: estudio ambulatorio deterioro
cognitivo, pacientes tributarios grupos estimulación cognitiva, evaluación
especializada de caídas, cuidado de úlceras, continuidad proceso
rehabilitación, etc.
- Hospital de Día como lugar de coordinación con otros especialistas para
seguimiento de pacientes específicos: neurólogo, cirujano vascular, etc.
- Objetivos compartidos ama la rotación Psicogeriatría: evaluación pacientes con
deterioro cognitivo y seguimiento a consulta de los paciente ya diagnosticados.
Participar en algunas valoraciones neuropsicológicas. Adquirir habilidades en
dar información del diagnóstico de demencia. Conocimiento de los IACE:
indicaciones, dosis, circuito del Consejo Asesor. Conocer la organización de los
grupos de estimulación cognitiva.
- Asistir a algunas evaluaciones especializadas en la Unidad de Caídas: estudio
del trastorno de la marcha y caídas. Utilidad de la posturografía.
- Participar en la valoración geriátrica integral de los pacientes que acuden por
cuidado de úlceras. Conocer las diferentes técnicas utilizadas en el cuidado de
úlceras.
- El Hospital de Día rehabilitador: participar en el seguimiento de pacientes que
acuden al Hospital de Día para completar el programa de rehabilitación.
Programa de atención domiciliaria y equipos de sopo rte (PADES)/
Hospitalización domiciliaria.
Tiempo: 2 meses
Lugar: Fundación Hospital Santa Creu (Hospital Universitari Santa Creu de Vic)
Horario: 8 a 17h
Conocimiento de los diferentes programas integrados en PADES. Coordinación entre
los niveles asistenciales.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
45
- El equipo de PADES como soporte de los equipos atención primaria para la
atención domiciliaria de pacientes con alto grado de complejidad: el manejo del
paciente domiciliario, especialmente el paciente con discapacidad crónica, con
síndromes geriátricos y el paciente paliativo en situación de final de vida.
Manejo de los síntomas distresantes y de la situación de agonía en el domicilio.
Apoyo a las familias. Manejo de situaciones de crisis / claudicación familiar.
- PADES – Hospitalización Domiciliaria: criterios de ingreso al Programa de
Hospitalización domiciliaria. Seguimiento de los pacientes.
- PADES – Residencia El Nadal: integración de la residencia El Nadal en el
Hospital Santa Creu de Vic. La situación actual de disminución progresiva de
disponibilidad de Unidades de Larga Estancia ha hecho que pacientes
geriátricos con complejidad sean atendidos a nivel residencial.
• Seguimiento de pacientes dados de alta en la residencia El Nadal.
• Toma de decisiones. Limitación diagnóstica y terapéutica. Según las
características y el pronóstico de los pacientes.
• El paciente reingresador.
• Circuitos coordinación entre los niveles asistenciales.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
46
ROTACIONES EXTERNAS
Se consideran rotaciones externas, aquellos períodos formativos, autorizados, que se
lleven a cabo en centros o dispositivos no previstos en el programa de formación del
EIR de SM de la UDMSM.
Se deben realizar en centros acreditados para la docencia o en centros nacionales o
internacionales de reconocido prestigio.
El período máximo de rotación externa para los Residentes de Geriatría no podrá
superar los 3 meses, en el conjunto del periodo formativo de la especialidad
Procedimiento para solicitar una rotación externa:
Para la aprobación de una rotación externa por parte de la comisión de docencia se
deben cumplir los siguientes requisitos:
Que los contenidos a alcanzar en esta rotación no lo sean las rotaciones establecidas en el plan de rotación definido dentro del CHV, ya sea porque no existe esta rotación o para que se desee ampliar los contenidos de una rotación ya hecha.
Que esté permitida por el programa oficial de la especialidad del residente que lo solicita (BOE correspondiente al programa de la especialidad)
Que el centro donde se quiera hacer esta rotación sea un centro con un aval docente, y en el caso de centros de España que esté acreditado para la docencia.
Que la rotación en centros fuera de España, esté razonadamente escogida y comparada con otros posibles centros del estado, y se definan claramente las mejoras que aporta el centro extranjero.
Que exista un primer contacto con este centro y una persona de referencia que acepte la rotación y que permita hacer un posterior contacto desde el departamento de docencia con el responsable de la rotación y con la comisión de docencia del centro destino, para garantizar realmente la aceptación del residente.
Que exista un informe del tutor del residente que solicita la rotación, donde argumente todos los puntos discutidos anteriormente y que tenga el visto bueno del DP correspondiente.
Cuando estos documentos lleguen al departamento de docencia y obtengan el visto
bueno del director de docencia, se tramitarán a la gerencia para solicitar continuar
pagando la nómina y la atención continuada, en su caso, durante el periodo que dura
la rotación. Una vez conseguidos todos los permisos se tramitarán los documentos
pertinentes al Departamento de Salud que es el que finalmente autorizará esta
rotación.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
47
ATENCIÓN CONTINUADA
Durante los dos primeros años se realizarán guardias en el servicio de Urgencias del
Hospital Universitari de Vic exclusivamente.
Durante el 3º y 4º año se mantendrán guardias al Hospital Universitario de Vic y se
iniciarán de forma progresiva guardias en el Hospital Universitario de la Santa Creu.
Planificación de la atención continuada del residente de geriatría:
R1 geriatría: se incorporará al grupo de guardias de nivel II junto con un residente
mayor y un adjunto. El número de guardias estará entre 4 y 6 al mes.
R2 geriatría: harán 4-6 guardias mensuales en Nivel II. Según su evaluación
competencial incorporarán al grupo de residentes mayores.
R3 y R4 geriatría: harán 2 guardias mensuales en el Hospital Universitario de la Santa
Creu y 2 guardias mensuales en Nivel II en el Hospital Universitario de Vic.
El número total de horas de atención continuada será la que establezca en cada
momento el convenio laboral y el estatuto del residente.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
48
SESIONES CLÍNICAS Y BIBLIOGRÁFICAS
La UDM de geriatría tiene las siguientes sesiones, de obligada asistencia para los
residentes.
- Sesión de cambio de guardia: diaria, de 8 a 8:30 que se realiza en HUSC, HSJM y en HUV. Los residentes, dependiendo de su rotación asistirán a las propias de su lugar de rotación.
- Martes 8-9, en HUSC: sesión clínica para médicos
- Miércoles 15:30-17 en HUSC: todos los profesionales de la UDM.
- Jueves 15:30-17, cada 15 días, en HUSC: sesión especifica de formación de residentes de la UDM.
Las competencias 1-8 del punto 7 de esta guía se adquirirán durante dichas sesiones
que se programarán de forma rotativa cada dos años.
La formación teórica específica se adquirirá en las sesiones del curso de residentes
(EIR y MIR), es una actividad formativa bimensual que contiene todo el programa
formativo. Las sesiones de los temas generales se exponen en forma de clase
convencional y los temas clínicos en sesiones de aprendizaje basados en problemas.
Sesiones MIR y EIR:
• Historia de la geriatría y conceptos esenciales en la práctica geriátrica
• Valoración geriátrica y modelo de toma de decisiones compartida
• Trabajo en equipo multidisciplinar y relaciones entre equipos
• Teorías el envejecimiento y fisiopatología del envejecimiento
• Aspectos epidemiológicos del envejecimiento
• Aspectos sociales y psicológicos del envejecimiento
• Fragilidad y su nueva utilización como condición crónica
• Prescripción farmacológica, polifarmacia y adherencia farmacéutica
• Principios de la rehabilitación en geriatría
• Estrategias preventivas en el anciano
• Diseño y características de los diferentes niveles asistenciales y sistemas integrales de salud
• Valoración periquirúrgica
Las sesiones formativas respecto a síndromes geriátricos y enfermedades prevalentes
se planifican en forma de sesiones de casos y basados en metodología de aprendizaje
basado en problemas.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
49
El programa está distribuido en módulos bianuales.
FORMACIÓN TEÓRICA
El Residente participa en un mínimo de 2 sesiones clínicas semanales que alternan
Revisiones y sesiones bibliográficas.
Se trata de sesiones de una hora de duración
A lo largo del año se desarrolla, además, un Curso de Geriatría que supone la
Revisión anual de 12 temas que recogen aspectos fundamentales de la Geriatría en
las siguientes áreas:
- Cardiología
- Neurología
- Psiquiatría
- Reumatología
- Neumología
- Hematología y Oncología
- Enfermedades infecciosas
- Aparato digestivo
- Nefrología-urología
- Endocrinología y metabolismo
- Patología quirúrgica
- Patología traumatológica
- Síndromes geriátricos
Todas las sesiones son obligatorias para el Residente.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
50
PLAN DE FORMACIÓN TRANSVERSAL
El Consorci Hospitalari de Vic, a través de la Comisión de docencia, elabora un plan
de formación transversal común a todos los residentes con formación en:
- Formación general:
• Sistemas informáticos
• Prevención laboral
• Sistemas de calidad
• Utilización racional de recursos
• Marco legal sanitario
• Recursos sanitarios y continuum asistencial
• Seguridad del paciente
- Radiología básica
- Curso básico de suturas
- Urgencias y emergencias
- Soporte vital básico
- Soporte vital avanzado
- Bioética
- Metodología científica y utilización de la estadística en medicina
- Búsqueda bibliográfica
- Gestión clínica
- Relación interprofesional
- Relación médico-paciente
Todos los residentes realizan el curso on-line de Protección radiológica editado por el
Instituto de Estudios de la Salud (IES).
La metodología de los cursos incluye ABP (aprendizaje basado en problemas),
discusión de casos índice, clases presenciales, simulación (conjuntamente con la
Universidad de Vic), grabaciones y rol-playing.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
51
PLANIFICACIÓN DE CURSOS, CONGRESOS E INVESTIGACIÓN
El Residente debe asistir a un Congreso por año y realizar 2 Cursos en relación con la
especialidad.
Deberá realizar 2-3 Publicaciones a lo largo del periodo de formación.
INVESTIGACIÓN
En el servicio de geriatría existen un responsable de investigación / innovación que
colabora con el departamento del Hospital Universitario de Vic responsable de este
ámbito.
Las líneas de investigación actuales se agrupan en los siguientes apartados:
Línea de investigación Responsable Especialidad Fragilidad avanzada y atención al final de la vida Dr. Jordi Amblàs MIR
EIR
Prescripción centrada en la persona Dra. Núria Molist MIR EIR
Atención a las heridas complejas Sra. Marta Ferrer MIR EIR
Modelos integrales de provisión de servicios Dr. Joan Espaulella MIR EIR
El tutor del residente con el responsable de investigación / innovación orientará al
residente cómo iniciar y continuar sus proyectos. Se sugiere al residente que forme
parte de alguna de las líneas de investigación del centro.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
52
BIBLIOGRAFIA OBLIGATORIA
Los Residentes tienen acceso a la Plataforma online RIMA, a través de la cual se
puede acceder a las principales revistas de la especialidad:
- Journal of the American Geriatrics Society (JAGS)
- Age & Aging
- Aging & Mental Health
- The Lancet
- British Medical Journal
- Clinics in Geriatric Medicine
- Cochrane Database, etc…
TUTORIAS
El tutor es el profesional especialista del servicio acreditado por la comisión de
docencia y el gerente del CHV con la misión de planificar y colaborar activamente en el
aprendizaje de los conocimientos, habilidades y actitudes del residente a fin de
garantizar el cumplimiento del programa formativo. Es el primer responsable del
proceso de enseñanza-aprendizaje del residente, por lo que mantendrá con este un
contacto continuo y estructurado.
El tutor, el Jefe de Servicio y el Jefe de estudios de la Unidad docente acogerán al
residente en su incorporación. El tutor mantendrá una entrevista con el residente
durante los primeros 15 días de cada año de residencia donde se comentará el
itinerario formativo, los objetivos de aprendizaje, los cursos, congresos y sesiones del
año en curso.
Asimismo el tutor mantendrá un mínimo de una entrevista cada tres meses con el
residente para comentar el progreso del mismo y los posibles incidentes surgidos que
deberán constar en un acta aprobada por tutor y residente.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
53
EVALUACIÓN
El seguimiento y calificación del proceso de adquisición de competencias
profesionales durante el periodo de residencia se llevará a cabo mediante las
evaluaciones formativas anual y final.
La evaluación formativa consta de diferentes instrumentos:
- entrevistas periódicas de tutor y residente (en número no inferior de 4 cada
año), efectuadas en mitad de un bloque formativo para valorar avances y
déficits e incorporar medidas de mejora.
- informe anual del tutor
- informes de evaluación formativa de cada período de rotación según modelo
normalizado del CHV.
- Libro del residente, normalizado del CHV. El libro del residente es obligatorio y
debe ser el registro individual de actividades que evidencian el proceso de
aprendizaje del residente por lo que en dicho libro se incorporan los datos
asistenciales cuantitativos y cualitativos que serán tenidos en cuenta en la
evaluación del proceso formativo. Se registrarán las rotaciones sistemáticas
(previstas en el programo formativo) y las externas. Se registraran los cursos
de la especialidad y transversales, los congresos, comunicaciones y posters a
los mismos, comités a los que se pertenezca, las sesiones a las que se ha
asistido y las que la presentado el residente, los trabajos de investigación de
los cuales forma parte el residente, los premios y menciones recibidos.
Se constituirá un comité de evaluación formado por el jefe de estudios, el presidente
de la subcomisión de docencia de enfermería (en caso de los EIR), el tutor del
residente, el jefe de servicio responsable del residente y un representante de la
comunidad autónoma, que realizarán la evaluación anual y final.
La evaluación será positiva cuando el residente ha alcanzado el nivel exigible para el
año que se trate y negativa cuando no haya alcanzado el nivel mínimo exigible para
considera que se han cumplido los objetivos del programa formativo. Las evaluaciones
anuales negativas podrán ser recuperables o no recuperables según normativa del
Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
54
PROTOCOLO DE SUPERVISIÓN PROGRESIVA Marco legal
El BOE 223 de 15 de septiembre de 2008 (orden SCO/2603/2008 de 1 de septiembre),
se establece el programa formativo de geriatría, determina los niveles de
responsabilidad del residente de geriatría en el punto 5.4 y recomienda “la adquisición
de un nivel de responsabilidad progresivamente mayor a medida que se avanza en el
programa formativo”. En el punto 6, donde se habla de las rotaciones durante los
primeros 18 meses de residencia, afirma que es necesario “aplicar durante el primer
mes de cada rotación un nivel de responsabilidad 3 y en el tiempo restante, un nivel de
2”. En el punto 7 donde habla de las rotaciones en los siguientes 30 meses señala que
“durante el primer tercio del tiempo dedicado a cada rotación se establece un nivel 2
que irá aumentando hasta avanzar a un nivel 1”. En ningún párrafo habla
específicamente de los niveles de responsabilidad durante las guardias.
Definición de los niveles de supervisión/responsabi lidad:
- Nivel 1 (NR1): responsabilidad máxima. No necesita tutorización. Realiza e
informa después.
- Nivel 2 (NR2): responsabilidad intermedia. Realiza la actividad el residente con
la supervisión directa del adjunto.
- Nivel 3 (NR3) : responsabilidad menor. Realiza la actividad el adjunto y el
residente le ayuda u observa.
Supervisión/responsabilidad en urgencias
El residente de geriatría realiza guardias de nivel 2 en el CHV durante toda su
residencia y guardias de geriatría en el Hospital de la Santa Creu a partir de R3.
Las guardias de nivel II constan de un o dos médicos de staff y dos residentes. Uno
de ellos es un residente de Medicina Interna o Geriatría del segundo al cuarto-quinto
año y el otro puede ser un residente de primer año de Medicina Interna o de cualquier
otra especialidad o un residente de Medicina Familiar y Comunitaria.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
55
La supervisión del residente de primer año será siempre de presencia física y a cargo
de un adjunto del servicio (no por un residente mayor).
Los niveles de supervisión/responsabilidad del residente según el año de residencia
están descritos en la siguiente tabla:
Habilidad R1 R2 R3 R4
Realizar la historia clínica 2 1 1 1
Realizar la exploración física 2 1 1 1
Realizar un diagnostico diferencial y una orientación
diagnostica
2 2-1 2-1 1
Pedir pruebas complementarias 2 1 1 1
Interpretar pruebas complementarias 2 2-1 2-1 1
Realizar actividades instrumentales 3-2 2 2 1
Pautar tratamientos 3 2 2-1 1
Informar a los pacientes/familiares 3 2 2-1 1
Realizar informes de ingreso/alta 2 2 2 1
Valorar la gravedad de los enfermos 3 2 2 1
Atender consultas urgentes de planta 3 2 2 1
Manejar emergencias 3 2 2 1
Decidir altas, traslados e ingresos 3 2 2 1-2
Afronta situaciones de estado terminal del paciente 3 2 2 1-2
Durante R3 i R4 el residente de geriatría realizará guardias en el Hospital de la Santa
Creu con un adjunto de su servicio localizable con un nivel de
supervisión/responsabilidad 2 adquiriendo progresivamente NR 1.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
56
Supervisión/responsabilidad en la planta de hospita lización
En resumen, los niveles de supervisión/responsabilidad por aéreas de aprendizaje y
competencias son los siguientes:
Area de aprenendizaje R1 R2 R3 R4
Primera valoración: anamnesis, exploración física, identificación de patologías principales y diagnostico diferencial básico
3-2 2 2 1
Valoración geriátrica integral 3 3-2 2-1 1
Propuestas de Plan Terapéutico 3-2 2 2-1 1
Decisiones en el abordaje de pacientes en fase aguda 3-2 2 1 1
Planificación de tareas diarias 2 2 1 1
Gestión clínica 3 3 3 2
Exploración física 2 1 1 1
Técnicas (tacto rectal, toracocentesis, paracentesis, punción lumbar, drenaje pleural, colocación de vías vasculares, sondaje vesical, punción articular)
3-2 2-1 1 1
Aspectos comunicacionales (con familiares, pacientes y con el equipo médico: sesiones)
3 2 1 1
Notas de ingreso y alta 3-2 2 2-1 1
Decisión y petición de exploraciones complementarias 3-2 2 2-1 1
Realizar maniobras de soporte vital básico 2 1 1 1
Realizar maniobras de soporte vital medio 3 2 2-1 1
Realizar maniobras de soporte vital avanzado 3 3-2 2 2-1
Cardiología: auscultación cardiaca, registro tensional, interpretación electrocardiográfica, interpretación de test de esfuerzo, adecuación de procedimientos invasivos, manejo farmacológico, marcapasos externo.
3-2 2 2-1 1
Neurología: Exploración neurológica, examen del fondo de ojo, realización de punción lumbar, interpretación de técnicas de neuroimagen, indicaciones de procedimientos invasivos, manejo farmacológico específico
3-2 2 2-1 1
Radiología. Interpretación de radiología del tórax y abdomen, TAC craneal y RMN cerebral
3-2 2 2-1 1
Neumología: indicar oxigenoterapia, indicar y manejar la ventilación mecánica no invasiva, interpretar las pruebas de la función respiratoria y de radiodiagnóstico
3-2 2 2-1 1
Interpretación de la espirometría, broncoscopia 3-2 2 2-1 1
Manejar de oxigenoterapia. 3-2 2 2-1 1
Manejar las pautas terapéuticas en la insuficiencia respiratoria aguda y crónica
3-2 2 2-1 1
Manejar la ventilación asistida 3 3-2 2-1 2-1
Indicar pruebas endoscópicas 3 2 2-1 1
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
57
Manejar la diabetes en el anciano. Prevención y control de complicaciones
3 2 2-1 1
Educación sanitaria al paciente diabético y la familia 3 2 2-1 1
Indicar antibioticoterapia 3-2 2 2-1 1
Indicar diálisis en el anciano 3 2 2-1 1
Indicar rehabilitación en el anciano. Indicar ortesis 3 2 2-1 1
Tratamiento paliatitivo y manejo del dolor 3-2 2 2-1 1
Manejo del paciente terminal 3 2 2-1 1
Manejo de sesiones interdisciplinarias 3 2 2-1 1
Coordinación de recursos hospitalarios, sociosanitarios y de atención primaria
3 2 2 1
Valorar la discapacidad 3 3-2 2 2-1
Realizar evaluación funcional física y psíquica. 3 3-2 2 1
Recuperación funcional. Fisioterapia y terapia ocupacional. 3-2 2 2-1
Elaboración de protocolos y guías clínicas que afecten a pacientes geriátricos
3 3-2 2 2-1
Entrevista psiquiátrica y manejo de trastornos conductuales 3 3-2 2 2-1
CALENDARI DE ROTACIONS
ANY 2016 2017 PERIODE MES 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5
2016-2020MAIG
R1 U MI MI MI NR C C C OP MI MI MI R2
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
59
Normativa d’enviament de mostres a Anatomia Patològ ica Línia de producte ESTUDIS CITOLÒGICS Tipus de tècnica
Citologia General Sistema de recollida i fixació Tècniques d’histoquímica Nucli citoplasmàtiques Hematoxilina de Harris –Eosina Blau de toluïdina Teixit connectiu Col.làgena : tricròmic de Mason Reticulina : Gordon Sweet Elàstiques: Verhoeff Carbohidrats Pas Pas amb diastasa Blau Alcian Ferro col·loïdal Pigments i minerals Ferro : mètode de Mallory Melanina: Fontana –Masson Microorganismes Gram: Taylor-Brown-Brenn modificada Bacils àcid alcohol resistents: Kinyoun Fongs: Grocott Amiloide Vermell congo Vermell congo amb permanganat Teixit linfoide Giemsa Tècniques d’immunohistoquímica Marcadors epitelials
CAM 5.2 34 BE 12 EMA CEA carcinoembrionic antigen AE1/AE3 Citoqueratina 7 Citoqueratina 20 Calretinina E-cadherina TTF-1 Hepatocyte
Hormones Calcitonina Tiroglobulina
Marcadors mesenquimàtics Vimentina Actina Proteïna S-100 Desmina CD- 34 CD- 31 CD- 117 ( c-Kit ) P63
Marcadors limfoides CD- 45 (Antigen leucocitari comú, LCA) CD- 20 (L-26 (B) CD- 45 R0 (T) CD-3 (T) CD-4 CD-5 CD-8 CD-10 CD-15 CD-30 CD-38 CD-79 a (B) Bcl-2-oncoproteina Ciclina D1 Lambda ligth chains Kappa light chins
Marcadors melanoma HMB- 45 melanosome
Marcadors neuroendocrins Cromogranina CD-56
Marcadors Histiocitaris CD-68 CD-1a
Marcadors Prostàtics PSA Marcadors de tumors germinals Alfa fetoproteïna (AFP) BETA- HCG PLAP (Fosfatasa alcalina placentària) Factors pronòstic i predictius Receptors Estrogens Receptors Progesterona Herceptest (Her 2Neu) Ki 67 p53 p16
Tipus de mostra Estudi de tot tipus de líquids i secrecions orgàniques
Orina: primera orina del matí llençada. Es recull la mostra de la segona micció del matí. Rentat dels genitals amb sabó antisèptic eixugant amb gases estèrils Recollir mostra d’orina durant 3 dies consecutius Esput: recollida de mostra a primera hora del mati (s’obté dels exsudats de la nit). Pacient en dejú. Neteja de boca amb antisèptic no pasta de dents. Fer tossir profundament. Recollir esput durant 3 dies consecutius Líquids orgànics: obtenció de mostra amb tècnica estèril Fixació(orina, esput i líquids orgànics): pot net de boca ampla amb 1/3 de fixador de citologia. Cas del esput també es pot utilitzar alcohol de 50º
Citologia Ginecològica Sistema de recollida i fixació
Tipus de mostra Vulvar Vaginal Cervicovaginal Endocervical Endometri
Recollir la mostra amb escobilló o espàtula Fixació: fer l’extensió sobre el porta i fixar-la immediatament amb esprai fixador
Citologia per punció aspiració (PAAF)
Sistema de recollida i fixació
Tipus de mostra Tot tipus d’òrgans i parts toves Fixació: introduir el material en un pot net amb 1/3 part de Fixador de citologia
Línia de producte ESTUDIS HISTOLÒGICS
Sistema de recollida i fixació
Tipus de Producte Biòpsia Biòpsia i peces quirúrgiques petites: pot net de boca ampla amb 1/3 part de formol
Peça quirúrgica Peces quirúrgiques grans : posar en un recipient gran amb un volum de formol * com a mínim 10 vegades superior a la peça
Biòpsia peroperatòria Enviar en fresc
Línia de producte BIOLOGIA MOLECULAR
Sistema de recollida i fixació
Tipus de Producte Determinació del virus del papil·loma humà (VPH) per la tècnica del HC2 (Hybrid capture 2)
Presa amb raspallet amb un mitjà de transport específic de l’HC2 (DNA Pap Cervical Sampler). La presa s’ha de fer després d’obtenir la citologia. Es pot guardar a temperatura ambient fins a dues setmanes.
Horari de recepció de mostres: • De dilluns a divendres de 8 a 15 h Extensió: 1070
• Casos urgents: especificar-ho en el full de sol·licitud Telèfon directe: 93 7027715 Elaborat i corregit Dra. Autonell / DGC Setembre de 2010
Benvolguts/des,
com ja sabeu no tots els telèfons del CHV permeten realitzar trucades a l'exterior, per
això des de tots els telèfons els quals no es pot accedir a la línia exterior mitjançant el
ZERO, haureu d'utilitzar un codi.
Em plau informar-vos del número d'extensió i codi que us ha estat assignat per tal de
fer trucades a l'exterior:
Extensió Codi
1933 RESIDENTS1 Resident 03219 Autonòmic
El procediment a seguir és el següent:
* 80 Ext. # 0 Codi # 0 Núm. telèfon.
Des de qualsevol aparell del Centre:
1r – Marcar el asterisc (*)
2n – Marcar el 80
3r – Marcar l’extensió assignada
4r – Marcar coixinet (#)
5è – Marcar 0
6è – Marcar el codi personal
7è – Marcar coixinet (#)
8è – Marcar el 0 i seguidament marcar el núm. telefònic desitjat.
Per exemple, si voleu trucar al 93.889.11.11, haureu de marcar:
*80 1933 # 03219 # 0 93.889.11.11