1Norai 25 anys 1Norai 25 anys

CP NORAI25 anys

2Norai 25 anys 2Norai 25 anys

Edició: CP Norai i Ajuntament d’AlcúdiaCorrecció: Àrea de Normalització Lingüística de l’ Ajuntament d’AlcúdiaContingut: CP NoraiDisseny i maquetació: Margalida Morey SanchoImpressió: Disssprint

3Norai 25 anys 3Norai 25 anys

“Digues-m’ho i ho oblid, ensenya-m’ho i ho record,

involucra-m’hi i ho aprenc” Benjamin Franklin

4Norai 25 anys

Con

tingu

tD’un temps, d’una escola

Lectura i escriptura

Treball per projectes

Mestres d’ahir

Mestres d’avui

Filosofia

Records d’escola

Música i teatre

Matemàtiques

Alumnes d’avui

Plàstica

Educació Física i Psicomotricitat

Anglès

Hortet i medi ambient

Espais d’anada i tornada

De la revista a la web

Celebracions

Aprendre fora de l’escola

Col·laboracions. Formació. Escola de pràctiques

Una gran família

AMIPA som tots!

L’escola dels nostres fills

Agraïments

Els mestres

Els infants, els protagonistes

7/9

9/11

12/13

14/16

17/19

18

21/23

24/25

26/27

28/29

30/33

34/35

36

37

38

39

40/41

42

43/44

45

46/48

49/50

51

52/53

54/57

4Norai 25 anys

5Norai 25 anys

XXV Aniversari del CEIP NoraiEl CEIP Norai celebra enguany els primers vint-i-cinc anys d’existència. Aquesta escola emblemàtica té uns símbols que representen molt clarament la seva essència. La set-mana nàutica n’és un: el conjunt d’activitats que s’hi realitzen cada curs recorden als alumnes que la seva escola és mollera, arrelada vora mar, que els seus aprenentatges s’hi han de situar i han de trobar-hi sentit. Un altre símbol n’és la barca, que observa joiosa les bones pràctiques educatives que es realitzen en el centre, que totes parteixen d’una línia pedagògica ferma i coherent, mantinguda durant aquests vint-i-cinc anys.

Des de l’inici d’aquesta singladura, el professorat entengué que el seu paper principal era -com així ha estat- ajudar els alumnes perquè puguin construir llurs aprenentatges plens de sentit i de significat. La decisió d’optar pel desenvolupament de projectes amb un protocol clar n’ha fet del CEIP Norai una de les escoles capdavanteres, com ho és el fet de disposar d’una emissora de ràdio -en la qual alguna vegada he pogut parti-cipar- i, a més, haver sabut adaptar-se a les noves tecnologies, amb la utilització, per exemple, del bloc.

El darrer símbol que vull destacar és el del seu norai, i l’estreta relació que ha mantin-gut amb el centre, procurant que la barca -en aquest cas, l’escola- mai no hagi anat a la deriva, ben al contrari, sempre ha estat amarrada a uns principis educatius dignes de destacar. Us desig de tot cor que aquest norai, aquesta eixàrcia que dóna nom a l’escola, mantingui sempre ferms el conjunt de caps i cables emprats en l’amarratge d’una educació arrelada a la mar, però sense perdre mai de vista la costa on el norai espera, sempre, l’arribada del vaixell de la vida.

El fet d’haver estat el vostre inspector és per a mi tot un privilegi. Enhorabona.

Gaspar Nicolau, Inspector de la Conselleria d’Educació

5Norai 25 anys

6Norai 25 anys

Anàrem per primera vegada a l’escola Norai ara fa molts d’anys, per compartir el que sabíem sobre els projectes de treball. Les trobades continuaren i parlàrem de llenguatge, de filosofia i, darrerament, del sentit de l’educació artística i de les competències. Això sí, sempre, sempre, hem tornat amb la motxilla més carregada que a l’anada, perquè de tothom és sabut que mai es torna d’un viatge igual que es parteix.

La creació del CP Norai al 1987 fou l’inici d’un camí fonamentat sobretot en el principi d’integració i en la reflexió de com fer possible una escola democràtica i participativa. D’aquí que vàreu ser pioners en una or-ganització diferent que encara continua, basada en els tallers d’aula on es comparteixen els aprenentatges, els valors, els materials i els espais.

I és així que la vostra escola té un llarg recorregut pedagògic, promogut per un grup de mestres que han cregut i creuen en un tipus d’educació que va més enllà del que dicten les disposicions curriculars. Mestres que n’han contagiat d’altres, que hi han transitat al llarg d’aquests 25 anys, aportant la seva saviesa.

Nosaltres dues sabem bé que sou una escola reflexiva, perquè, ens heu permès el privilegi de formar part de les vostres inquietuds, dels vostres canvis, en un caminar compartit on hem pogut aprendre d’uns pro-fessionals que contínuament es preocupen perquè la vida del seu alumnat millori.

Entre vosaltres ens hem sentit a gust, acollides, parlant un mateix llenguatge, el del creixement personal i professional. I per això esperam continuar compartint els dubtes, els desitjos i els horitzons que ens agra-daria aconseguir.

Sentim que el Norai i la nostra escola han anat de la mà avançant una amb l’ajuda de l’altra en un viatge que encara continua.

Enhorabona a tothom!

Maite Sbert i Cati Sbert,Mestres del CEIP Es Pont i assessores

6Norai 25 anys

7Norai 25 anys

D’un temps, d’una escola

És difícil explicar en poc espai una història de tant de temps, que encara que d’un any a un altre no hi hagi a vegades gai-re novetats de caire sociològic o pedagògic, en el dia a dia sí que succeeixen moltes vivències i canvis de tipus diversos que queden en la ment i en el cor. En el cas de l’escola Norai hi ha un recorregut amb aspectes prou consolidats que van fent camí de curs en curs.

Però comencem pel principi. Tot va començar un dia de se-tembre de 1986. Cinc mestres que pertanyien al claustre de l’actual CEIP Porta del Moll i 4 grups d’alumnes que cur- saven 5 anys, 1r, 2n i 3r, es traslladaren per manca d’espai i diverses circumstàncies als locals de GESA al Port d’Alcúdia on feien colònies d’estiu. L’escola va néixer com a escola d’integració. Eren els 4 grups que formaven part, junta-ment amb altres escoles, de l’experiència pilot d’integrar nins amb necessitats educatives especials a les escoles or-dinàries. Aquest primer curs no va ser gens fàcil ja que es va haver de lluitar amb la incomprensió de moltes persones.El 4 de desembre d’aquell mateix any va ser declarada esco-la independent i fou el començament del nou centre del Port d’Alcúdia. L’escola va néixer com a “escola d’integració”.

En aquelles aules hi havia just el necessari, poc mobiliari, poc material, però moltes ganes i molta il·lusió i un jardí molt gran amb arbres on els nins gaudien jugant. En aquell curs ja varen començar a ser molt importants les sortides, les festes i altres activitats amb la participació dels pares. Va ser l’inici també de la revista Xarxa que va imprimir-se per primera vegada amb una impremta de gelatina i que curio-sament s’ha deixat de publicar en paper quan han entrat les noves tecnologies i podem explicar el que feim a través de la pàgina web i els blocs. Durant aquest curs 1986-87, s’estava construint l’edifici actual en el carrer, antigament anome-nat “Crucero Baleares”, ara de les Illes Balears.

El setembre de 1987 ja ocupàrem l’edifici nou. El claustre ara estava format per les mateixes mestres del curs anterior, i a més alguns que volgueren demanar el trasllat de l’escola d’Alcúdia i alguns altres. Aquest centre ja va néixer amb un projecte pensat per un grup de mestres que tenien unes idees comunes sobre com volien que fos una escola, cer-cant alternatives a l’ensenyança tradicional amb l’objecte de possibilitar l’atenció a alumnes amb dificultats. L’atenció adequada a aquests nins demanava canvis importants que possibilitassin flexibilitat educativa, coherència metodo-lògica, treball en equip, un ambient normalitzador a tot el centre i aprofitar les diferències i particularitats en bene-fici de tots. L’escola havia de ser un espai obert a tothom i a tot el que suposàs experiència educativa i el nin havia d’aprendre basant-se en la seva pròpia experiència i amb la dels altres. Aquests principis han seguit vius malgrat el canvi de mestres i d’equips directius. El projecte educatiu s’ha anat modificant al llarg dels anys i completant en fun-ció de l’experiència i de les noves necessitats, tant organit-zatives com de programes pedagògics, com també s’han anat incorporant propostes de mestres entusiastes que han passat per l’escola.

L’escola està situada molt prop de la mar i va ser batejada amb el nom de Norai perquè pensàvem que havia d’estar ben subjecte a la terra com hi està un vaixell amarrat al seu norai. Volíem que l’escola i tot el que ella suposava arrelàs ben fort en totes les persones que d’una manera o altra en formarien part.

Per intentar aconseguir-ho es varen acordar una sèrie d’estratègies pedagògiques.

Per començar UNA ESCOLA SENSE LLIBRES!!! La primera idea va ser proposar que els alumnes fessin la seva ensen-

yança sense llibres de text ja que possibilita altres mane-res de fer feina, obliga a la recerca d’informació en altres fonts, que les propostes no van del mestre cap a l’alumne sinó també a la inversa, que es poden proposar activitats obertes perquè puguin arribar-hi tots els alumnes siguin quines siguin les seves particularitats, incrementar la par-ticipació dels alumnes. Permet que les tasques siguin fun-cionals segons les necessitats del dia a dia a l’escola i dels infants, dels mestres i de les famílies. És a dir, un aprenen-tatge proper i actual per a tots. També creim molt important tenir el material en comú. I aquests dos aspectes es troben immersos en una organització per tallers d’àrea on els in-fants i els mestres troben totes les referències necessàries de les àrees que s’imparteixen en el taller sense oblidar la relació entre les altres. Els infants troben un espai on són els protagonistes del seu propi procés d’aprenentatge. No és sols l’ensenyant el que proposa, organitza, decideix, pensa alternatives i solucions, sinó que es fa entre tots a través del diàleg, a totes i cada una de les àrees. Tots aprenen de tots. Mitjançant aquest diàleg es comparteixen idees i coneixe-ments i cada un dels infants té el seu lloc, siguin quines si-guin les seves característiques i capacitats.

Perquè tot això sigui possible la feina en equip dels mestres és imprescindible igual que la formació que es va fent al centre des de sempre i segons les necessitats pedagògiques que van sorgint. El començament de la immersió lingüística

El curs 91-92 es va plantejar una nova necessitat, sol·licitar impartir l’ensenyament en català. Així molts de nins podien aprendre en la llengua pròpia i els nouvinguts s’integrarien millor en la cultura del lloc on havien elegit viure. La integra-ció de què parlàvem al principi es va fer extensiva, evident-

7Norai 25 anys

8Norai 25 anys

ment, a molts altres àmbits. La immersió es va començar a fer gradualment, a vegades no sempre ben entesa per tota la comunitat, però d’una manera normalitzadora que ha fet que l’ensenyament en llengua catalana no hagi suposat més problemes que els normals per a l’ensenyament dels nostres infants.

Nous espais i noves metodologies

L’escola va anar creixent amb la construcció d’una aula de tecnologia al pati, les aules d’Educació Infantil i el gimnàs. I el tancament del carrer de Tabarca, el qual estava enmig dels dos edificis i es va convertir també en pati.

I juntament amb els espais creixia la motivació dels mestres per introduir noves maneres perquè l’ensenyança-aprenen-tatge dels nostres alumnes fos més eficient per a la vida, més integrador, que els ajudàs a entendre la societat i el moment que els toqui viure i a reaccionar davant els fets, la informació i aprendre a ser crítics.

De resultes d’aquestes reflexions es va començar a fer tre-ball per projectes i filosofia. De mica en mica aquesta ma-nera de fer feina ha impregnat totes les àrees: el tractament de les llengües, l’hortet escolar, les tutories individuals i col·lectives, les assemblees de delegats, les matemàti-ques, l’artística, la introducció de l’anglès a Educació In-fantil i primer cicle, la informàtica, el taller de logopèdia, l’educació emocional, l’acollida dels nouvinguts, l’atenció a la diversitat, la revista, la ràdio escolar, el projecte biblioteca escolar…

I com que es feia des de 3 anys fins a 8è en el seu moment, ara fins a 6è, fa que hi hagi una coherència metodològica a tot el centre. La qual cosa du implícit que els mestres ha-

guem de tenir molts de moments per parlar, per aclarir dub-tes, per formar-nos, per arribar a acords. I també ajudar als docents que s’incorporen per primera vegada a l’escola a in-tegrar-se també en una nova organització i en noves meto-dologies, a través de la planificació d’horaris i fent-se suport.

L’acolliment als nouvinguts

També al llarg dels anys la societat ha canviat considera-blement. Han arribat a les escoles molts alumnes d’altres països i cultures. La diversitat ha enriquit més el nostre cen-tre però aquest fet ha duit a haver d’incrementar també les ràtios i necessitar més professors de suport. Hem de fer un gran esforç i cercar moltes estratègies per atendre la diver-sitat de l’alumnat i donar resposta a múltiples problemes associats.

La feina amb les famílies

Per al nostre centre ha estat cabdal l’ajut que hem rebut dels pares i les mares, tots membres de l’AMIPA. L’escola està sempre oberta per entrar als tallers i veure com treballam, a participar en activitats amb els infants, a acompanyar a al-gunes sortides, a les reunions, organitzar les festes… Durant aquests 25 anys hem necessitat també el suport dels pares en algunes ocasions davant la Conselleria per reivindicar demandes que repercutien en l’ensenyança dels seus fills i en la continuïtat del projecte educatiu del centre. Sempre hem tengut resposta per part seva. També han contribuït contractant aquells mestres que al principi no podien for-mar part de la plantilla de l’escola, com eren l’especialitat de música, un col·laborador a l’àrea de plàstica, el mestre de religió. I també organitzar les activitats extraescolars, l’escoleta matinera i el menjador. Des de fa uns anys exis-teix la figura de representants de pares de cada curs per or-ganitzar l’escola de pares i diferents activitats.

8Norai 25 anysDirectors: Apol·lònia Ballester, Mercedes Menéndez, Andrés Gil, Conxa Trobat

9Norai 25 anys

Lectura i escriptura Lectura i escriptura Lectura i escriptura

Lectura i escriptura Lectura i escriptura Lectura i escriptura Lectura i escriptura Lectura i escriptura Lectura i escriptura

Lectura i escriptura

L’APRENENTATGE DE LA LECTURA I L’ESCRIPTURA

En el món actual, la societat de la informació és la que predomina. Entendre, processar i comunicar informació són processos en els quals tothom hauria de ser competent per aconseguir una bona adaptació en la cultura occidental del segle XXI. Per aquest mo-tiu, una de les principals funcions de l’escola és ajudar els seus alumnes a adquirir una bona competència en comunicació lingüística. Llegir i escriure són dues habilitats bàsi-ques que necessiten ser treballades i desenvolupades per aconseguir tal competència.

Sorprendria molta de gent les respostes que ens donaren nins de 1r cicle quan els pre-guntàrem sobre el significat de la paraula llegir i escriure, i, comprovàrem que algunes de les definicions que aportaren també podrien ser dignes d’estar dins el diccionari de la llengua catalana:

“Llegir és ajuntar totes les lletres d’una paraula i saber quina paraula és” (Brenda, 1r curs).“Llegir és pensar el que signifiquen les paraules” (Adrian Jiménez, 1r curs).“Llegir és entendre el que algú ha escrit” (Rocio, 2n curs).“Llegir és mirar i entendre” (Adrian, 2n curs).

Els autors d’aquestes definicions són nins que encara no tenen assolit en la seva to-talitat el procés de la lectoescriptura, però ja han comprès que el fet de llegir implica processos mentals complexos tals com pensar i comprendre.

Un concepte que no podem dissociar al de lectura és el d’escriptura. Així com un dels nostres alumnes diu “llegir serveix per aprendre a escriure” (Matias, 1r curs) i, fins i tot, podríem afegir que escriure ens ajuda a llegir millor.

“Quan escrivim feim lletres que es converteixen en paraules, i paraules que es conver-teixen en frases” (Brenda, 1r curs).“Escriure és explicar coses a persones que no hi són” (Rocio, 2n curs).“Escriure és expressar el que tenim al cap” (Carla, 2n curs).“Escriure és com xerrar amb lletres” (Noa, 2n curs).

El punt de referència per a l’ensenyament de la lectura i escriptura al nostre centre és el constructivisme. Els infants d’Educació Infantil ja arriben a l’escola tenint alguna idea sobre la lectura, l’escriptura i el valor de les lletres. A partir dels seus noms i els dels companys van evolucionant cap a l’escriptura alfabètica i convencional passant per diferents fases. Cada nin aprèn al seu ritme.

Els tallers de llengua s’estructuren a partir d’activitats significatives i funcionals seguint les teories d’Ausubel, és a dir, que tenguin a veure amb la vida quotidiana i social. El nin aprèn a llegir i escriure en situacions d’ús, quan els utilitza com a eina de comunicació. Per tant, les activitats proposades sempre tendran una utilitat real per a l’infant i es basaran en la comprensió. Els materials emprats estan extrets de la vida social: rètols, cartells, publicitat, cartes, diaris, revistes, contes, llibres de consulta... La metodologia utilitzada es basa en el diàleg i la conversa, que permet la contínua negociació entre els mateixos alumnes i el docent, perquè els nins construeixin progres-sivament les concepcions socials implicades en les activitats de llegir i escriure. Segons Vigotsky, per ajudar el nin haurem de partir del que ja sap, del que hi té a la zona de desenvolupament proper, que és el nostre punt de partida en la construcció del seu coneixement. A més, a partir de la conversa també estam treballant el llenguatge oral,

9Norai 25 anys

10Norai 25 anys

imprescindible per aconseguir una bona competència lingüística. Avui dia és de vital importància saber dialogar, escoltar, argumentar i expressar les pròpies opinions.

Una part del temps dedicat al taller de llengua, es fa feina per racons. El motiu d’aquesta elecció és que són una manera d’organitzar l’aula que facilita l’activitat més autònoma de l’alumnat. Els racons permeten donar una resposta adequada a les diferents demandes i ritmes de feina dels alumnes, els quals esdevenen protagonistes del seu procés d’aprenentatge. I és dins aquesta secció del taller de llengua que els alumnes tenen la possibilitat de treballar directament amb les noves tecnologies, ja que a tots els cicles ens trobam amb el racó d’ordinadors. Quan es fa feina en aquest racó els nins principalment es dediquen a actualitzar els blocs del seu cicle que estan a la pàgina web del centre, explicant a través de l’escriptura i d’imatges totes les expe-riències escolars de més transcendència.

Fins aquest darrer curs escolar, l’Equip de Suport a l’Ensenyament de la Llengua ha intervingut al nostre centre per donar ajuda lingüística oferint recursos, estratègies, propostes didàctiques innovadores per a l’ensenyament de la llengua catalana, sobre-tot pel que fa a l’ampliació de la competència lingüística oral de tot l’alumnat, però en especial del nouvingut. Els nostres estudiants recorden amb entusiasme algunes de les sessions impartides des d’aquest equip pels seus contes, jocs, etc.

Un dels objectius prioritaris del taller de llengua és millorar la comprensió lectora en-tre l’alumnat i aconseguir que aquest adquireixi bons hàbits de lectura. La nostra biblioteca és un pilar bàsic per aconseguir-ho per que, a través del que s’hi fa, podem fomentar el gust per la lectura. La clau del seu funcionament correcte ha estat el fet que sigui un lloc viu, dinàmic i que és considerat un recurs més de la feina diària del nostre centre. En referència al taller de llengua cal dir que és una de les bases a través dels quals s’hi estructura la seva programació. Exemples d’activitats relacionades amb la biblioteca dutes a terme amb èxit hi trobam les maletes viatgeres, els tutors de lec-tura, el conte viatger, el llibre del mes entre d’altres.

No hem d’oblidar la feina en relació a audició i llenguatge que consisteix a millorar les dificultats en referència al llenguatge oral presentades pels nins de manera lúdica i tenint present els seus interessos i vivències. L’estimulació del llenguatge en edats primerenques és molt important per al desenvolupament tant de la parla com del pensament.

10Norai 25 anys

11Norai 25 anys

Llegir és pensar el que signifiquen les paraules.

Llegir és ajuntar totes les lletres d’una paraula i saber quina paraula és.

Quan escrivim feim lletres que es converteixen en paraules, i paraules que es converteixen en frases.

Llegir és entendre el que algú ha escrit.

Llegir és mirar i entendre.

Escriure és expressar el que tenim al cap.

Escriure és com xerrar amb lletres.

Escriure és explicar coses a persones que no hi són.11Norai 25 anys

12Norai 25 anys

Treball per projectesELS PROJECTES SÓN UNA CONCRECIÓ DEL NOSTRE PROJEC-TE EDUCATIU. Aquest plantejament de treball per Projectes sorgeix com una concreció dels valors i principis que donen suport al nostre Pro-jecte Educatiu de Centre com són els d’una escola oberta, on tenen ca-buda totes les persones interessades en la tasca educativa; participativa on el treball en equip i cooperatiu és capaç d’establir una interrelació alumnes-mestres que supera la relació ensenyant-ensenyat, on el principi “aprendre a aprendre” és compartit per tots, en un marc de respecte, de tolerància i d’il·lusió per saber més, per ser més autònoms, més respon-sables, més crítics... i millors persones. Aquests principis i valors donen coherència a la nostra tasca des d’educació infantil fins a tercer cicle de primària.

TEBALLAR EN EQUIP, reflexionar, realitzar propostes i acceptar les dels altres, prendre iniciatives, argumentar les nostres opinions, interes-sar-nos pel que ens envolta, participar i fer que les nostres famílies siguin partícips dels nostres interessos... ens fa més humans, més persones, més crítics amb la realitat que ens envolta...

APRENDRE A APRENDRE per continuar millorant, només és possible des de la participació, des de la reflexió i des de la humilitat acceptant les nostres errades, altres opinions, altres propostes, però també des de la importància de sentir-nos necessaris en el grup, així comença el nostre aprenentatge i els nostres projectes.

PER ALS MESTRES, CADA PROJECTE ÉS UN NOU REPTE, un nou procés d’investigació, d’aprenentatge i de reflexió de la seva tasca. De posar en marxa totes les habilitats de les quals disposa per escoltar, per

fer de guia, per adequar la informació i que arribi el millor possible als alumnes, per mantenir la intensitat de la motivació al llarg de tot el pro-jecte, per canalitzar els diferents interessos dels alumnes manifestats en les seves propostes, per fer suggeriments i acceptar els dels alumnes, per fer preguntes que els ajudin a pensar, a cercar estratègies, a organitzar les seves idees, a comunicar el que saben. Però sobretot, és un repte per mantenir actualitzades les seves eines que ajudin a resoldre la investiga-ció compartida, i a posar en marxa el desenvolupament del major nom-bre de capacitats i possibilitats d’aprenentatge de cadascun del alumnes.

ÉS UNA TASCA INCLOSA A L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI. En l’àmbit curricular podem dir que els projectes són una tasca inclosa a l’àrea de Coneixement del Medi, en la qual a partir d’un interrogant, plantejat quasi sempre pels infants o, a vegades, pels mestres, s’inicia un procés d’investigació que suposa que tots, alumnes, mestres i també pares, ho intentam resoldre conjuntament. A vegades, moltes, hem de demanar ajuda a altres persones relacionades amb el tema d’estudi, com ara metges, treballadors especialistes, astrònoms, biòlegs, investigadors, escriptors, polítics, responsables d’associacions, padrins. Els projectes es converteixen així en una TASCA en la qual necessitam implicar tots els que ens puguin ajudar a resoldre el nostre interrogant, la nostra investi-gació, i en la qual sempre hem de posar en marxa i desenvolupar totes les eines i capacitats de què disposam i aprenentatges que sabem de qualse-vol àrea i que hem d’aplicar. En els projectes aprenem a posar en funcio-nament tot el que sabem i podem aprendre de qualsevol àrea. Acabam el projecte amb un pla d’acció, és a dir, amb una proposta d’actuació que impliqui posar en pràctica alguns dels aspectes que hem après.

12Norai 25 anys

13Norai 25 anys

TRIAM EL QUE VOLEM ESTUDIAR.

Si demanam als alumnes què signifiquen per ells els Projectes de Treballs, la majoria respon amb orgull que:

“és una manera de treballar en la qual som nosaltres els que triam el que volem estudiar, consensuant les decisions més importants, aprenent uns dels altres, treballant en equip. I valoram aquesta manera de treballar perquè així tenim més interès i aprenem a ésser més crítics, a cercar la informació de diferents maneres i de diferents llocs i a saber triar-la. Feim ex-periments i sortides per observar el que volem estudiar i així conèixer millor el nostre entorn, entrevistes i enquestes per treure mes informació que després hem de valorar, comparar, relacionar. Així aprenem a reflexionar i a tenir més conscièn-cia pel que ens envolta, a opinar, a raonar millor, a relacionar el que estam estudiant i investigant amb altres coses que ja sabíem, i ens agrada perquè no hem d’esperar a ser majors per entendre les coses. I per acabar, recollim en un dossier el resultat de la nostra investigació i el comunicam a la resta dels companys de l’escola, als nostres pares o, de vegades, a altres companys d’altres col·legis. Feim murals, o presentacions amb l’ordinador i de vegades contes, còmics, pel·lícules d’animació o alguna representació artística. Així també aprenem a confiar més en nosaltres mateixos i a vèncer la timidesa, a ésser més autònoms...”

I en definitiva, com diu un company de 6è, aprenem a:

“aprendre a viure en la vida que vivim” .

13Norai 25 anys

14Norai 25 anys

estresMd’ahir

Sembla que va ser l’altre dia que els primers mestres d’aquesta escola sèiem a la vorera al carrer esperant que ens duguessin les claus per poder-hi entrar per primera vegada. Matriculàvem al carrer els nins i hi rebíem els pa-res. Desprès ens ho deixaren fer a la Casa del Mar. Fins que un dia vengueren les autoritats i ens dugueren una capse-ta amb les claus. Semblàvem al·lots amb una jugueta nova corrent per amunt i per avall, tots il·lusionats descobrint les aules i tot el que hi havia. Però no teníem mobles!!. Fins que varen començar a arribar camions i els mestres mateixos descarregàrem cadires i taules. Frissàvem de tenir-ho tot a punt per poder començar a fer feina. Encara pintaria una de les primeres classes que vaig fer al pati per explicar la formació de les muntanyes. Vaig ser la primera directora i la primera que es jubilà. Estic jubilada però no m’he jubilat mai del Norai. No costa gaire entendre que començàrem amb molta il·lusió i entrega. Fèiem moltes hores de feina preparant les classes, reunions. Ens dúiem molt bé amb els pares, que col·laboraven a les excursions, acampades i festes. No som res sense un camí, una fita, intuir que hi ha un port, un norai. Un Norai que desprès de 25 anys encara ens té amarrats i ens uneix amb qualsevol excusa.

Apol·lònia Ballester

No es sin nostalgia que echo la vista atrás para recordar que hace 25 años -puedo escribirlo pero no puedo creerlo- un grupo reducido de profesionales nos propusimos crear una escuela de la vida y para la vida, de todos y para todos, capaz de adaptarse a todas las necesidades fueran cuales fueran.

Fue engendrada con ilusión, gestada con entusiasmo pero en condiciones difíciles, y ya desde sus inicios quería y nece-sitaba ser diferente. En esas condiciones, el parto no fue fácil. Como es sabido, las cosas “diferentes” asustan, provocan rechazo casi siempre irracional, cuesta entenderlas y, sobretodo aceptarlas puesto que llevan implícito un reto, y los retos llevan a su vez implícito un riesgo que hay que correr.

Nuestra Escuela tuvo la suerte de contar con un grupo de personas, profesores, profesoras, madres y padres, dispuestos a afrontar el reto y a correr los riesgos. El reto era para todos pero el mérito de aceptar el ”riesgo” fue exclusivo de los padres y madres que, razonablemente lo sentían como tal. No era el caso del profesorado que, como profesionales, asumía el reto convencido no solo de la inexistencia de riesgos sino de las ventajas educativas que la propuesta aportaría a nuestro alumnado y a la comunidad.

Recuerdo que nos movía no solo la ilusión que era mucha, sino también la necesidad de hacer avanzar la maquinaria infernal del sistema educativo que tarda décadas en pasar “del dicho al hecho”. Se acababan de aprobar Decretos pro-gresistas y existía la posibilidad de implementarlos de manera absolutamente voluntaria.

La inercia del sistema provoca con frecuencia que las buenas intenciones nunca se hagan realidad. Antes de que se empiece a avanzar ya se ha dado un paso atrás en este continuo movimiento pendular al que los cambios legislativos nos tienen acostumbrados. En consecuencia, nadie hace el más mínimo caso. Sin embargo este vaivén cumple perfecta-mente una función: mantener a la escuela anquilosada en posturas y métodos que están cada vez más lejos de aportar respuestas que ayuden a nuestros jóvenes a desenvolverse -sería mejor decir defenderse- frente a los retos y las exigen-cias de la época que les ha tocado vivir.

En nuestro caso, luchamos contra la inercia con tal ímpetu e ilusión que pasamos por delante y sin hacer mucho caso a los dichos fuimos directamente al hecho, lo que nos convirtió en parte de la avanzadilla de lo que más tarde fue ley de obligado cumplimiento, lo que, en ningún caso garantizó que se generalizaran los principios y objetivos que quedaron magistralmente escritos sobre el papel.

En realidad en la base del proyecto se encontraba la eterna utopía educativa “la educación es el único camino para construir un mundo mejor”. Es evidente que el utópico objetivo está lejos de conseguirse entre otras cosas porque el pro-ceso educativo no se termina al finalizar la etapa primaria, pero la escuela Norai contribuye eficazmente a la formación de personas abiertas y solidarias, capaces de desenvolverse y aprender de manera autónoma, lo que sin ninguna duda facilitará a los niños y niñas que tienen el privilegio de frecuentar sus aulas una vida mejor.

Es obligado reconocer y agradecer el mérito de todas y todos los profesionales que han pasado por este centro y en par-ticular a aquellos que continúan desde sus inicios manteniendo firme el timón para evitar el riesgo constante de perder el rumbo. No dejarse llevar por la corriente, no es fácil y precisa una implicación, un trabajo y un entusiasmo extraordi-narios que, estoy convencida, vale la pena.

Solo me queda añadir que mi paso por la escuela Norai constituye la experiencia más bonita y más gratificante de mi ya larga carrera profesional.

Gracias a todas y a todos por vuestra contribución. Continuad ofreciendo esta posibilidad educativa durante muchos años.

Mercedes Menéndez

14Norai 25 anys

15Norai 25 anys

Fa vint-i-cinc anys va néixer una nova escola al municipi d’Alcúdia: CP NORAI

Tot va començar un any abans de néixer el NORAI. Aquesta escola havia de ser diferent a les altres, ja que començaven a obrir Centres Escolars d’Integració i el nostre ho havia de ser.

Cada dos per tres ens reuníem un grup de mestres entorn de la taula fent dinars i sopars per aportar les nostres opinions de com havia de funcionar aquest nou centre. Quines metodologies posaríem en marxa, si el material seria en comú o si cada alumne tendria el seu, etc. … Aquí va començar una forta amistat entre nosaltres que encara dura. Volíem crear una comunitat educativa molt familiar i jo crec que ho aconseguírem bastant.

Va ser emocionant aquell mes de setembre de 1987 que tots, mestres pares i alumnes, traginàrem el mobiliari a les aules.

De totes les escoles, aquesta és la que més fort m’ha marcat. He après més que no he ensenyat.

M’hi he sentit molt bé.

Tenir el material en comú ha ajudat molt a l’hora de realitzar certes activitats. Les sortides i acam-pades crec que són activitats molt profitoses tant per als nins com ho foren per a mi. Sempre ho he dit: he après més amb n’Apol·lònia, els monitors i amb n’Andrés que mirarem la lluna i les estrelles amb el telescopi des de Sóller que les ciències naturals que vaig estudiar al magisteri amb els llibres. A part de tot això, també ho passàvem molt bé, és una forma d’acostar-se més als alum-nes i agafar més confiança uns amb els altres. Record els primers anys que un grup de mares ens acompanyaven a les acampades per fer-nos el menjar. A plàstica amb en Jaume Poma vàrem fer moltes coses, aplicàrem moltes tècniques: dibuix, pintura, ceràmica… Vaig aprendre molt i férem feina a gust,

M’he sentit bé perquè he pogut ensenyar d’una forma més divertida les matemàtiques.

El castellà el vaig impartir ensenyant a escriure contes i obretes de teatre en petits grups que lla-vors representaven els més petits. M’omplia de goig veure l’interès que hi posaven i com es corre-gien l’ortografia uns als altres.

En aquesta escola hi he passat vint anys, els darrers de la meva docència activa. Com passa el temps! Ja farà cinc anys que em vaig jubilar. Quina festa que em feren! Mestres, pares i alumnes. No l’oblidaré mai. Sempre vos duré dins el meu cor.

Aina Mª Rigo Solivellas

Era al segle passat quan vaig arribar a l’escola Norai.

En aquell temps somiava, com molts, que l’educació canvia-ria el món. Allà vaig trobar bona gent, una filosofia pròpia i una metodologia de tallers.

Tota la comunitat educativa: mestres, pares, personal no docent i un gran “tallerista “i artista treballaven junts per aconseguir millorar la vida de les persones.

Les mestres d’Educació Infantil vàrem consolidar un sis-tema de feina, una manera d’aprendre que encara ara ens serveix per seguir tenint una nova mirada, davant els reptes que tenim avui els mestres.

Quan pens en l’escola em vénen a la memòria en José, na Mai-te, na MªÁngeles, en Jaume Poma, na Presen, n’Apol·lònia, n’Aina, na Conxa, na Mercedes, na Cèlia, el pare de..., la mare de.. el nin que.... la nina que...

Vull acabar aquest petit escrit recordant el meu amic José, que fa poc que ens va deixar, fent meva una de les frases que aquests darrers anys repetia i que explica com està l’educació, les persones i el meu petit país: “Com estàs? jo-dido pero contento”.

Margalida Alemany

Mestra d’Educació Infantil del segle XX

15Norai 25 anys

16Norai 25 anys

¿UN SUEÑO?

Existe la creencia generalizada de que esta sociedad en la que nos ha tocado vivir, trabajar, des-envolvernos…FUNCIONA MAL, MUY MAL… Es egoísta. Injusta, hipócrita, represiva y frustrante.

Un gran número de miembros de esta misma sociedad piensa que los grupos que ostentan el poder, que no la autoridad (esa es otra cuestión de la que deberíamos hablar), han creado un sistema capaz de ir preparando la adaptación de cada ser humano, desde su nacimiento, a esa injusticia, ese egoísmo, esa hipocresía y a saber soportar la represión, la explotación y la frustra-ción resultante de una manera resignada y dócil. A ese sistema se le llama ESCUELA.

Otro sector de la sociedad tiene la esperanza de que la escuela sea sólo un reflejo de la corriente social que la rodea en un determinado lugar y momento y como tal reflejo sea generado de forma inconsciente como producto de la incompetencia, la desilusión, los miedos, la falta de compro-miso y el desinterés de los seres humanos ya deformados o malformados por esa sociedad.

La conclusión para los que piensan que la escuela es herramienta para mantener bajo el control de los poderosos a la mayor parte de los pueblos es que la escuela no cambiará en tanto en cuan-to a la sociedad no le interese que cambie.

Para los esperanzados del segundo grupo existe la ilusión de que si individualmente, localmente se consigue ir mejorando a todos y a cada uno de los componentes de una comunidad educativa llamada escuela, dicha comunidad puede transformar a la sociedad o por lo menos crear un “oasis “ de libertad en medio del “desierto” de insolidaridad, prejuicios y condicionamientos de todo tipo que nos agobian.

…Un día tuve un sueño, en el sueño había una escuela en la que además de aprender a leer, escribir, forjar palabras y manejar los números para deleite de la imaginación y para resolver situaciones en la vida real, se aprendía a valorar y respetar las diferencias en los ritmos, las ca-pacidades, las prioridades y los criterios de cada persona…

…Un día tuve un sueño y de eso hace ya VEINTICINCO AÑOS y quién nos dice que ese sueño no pueda hacerse realidad…

Gonzálo González

Em resulta molt difícil resumir en unes línies la meva estada a l’escola Norai durant vint-i-quatre anys. Aquesta part de la meva vida va lligada a aquesta escola tant pel que fa a l’aspecte pro-fessional com al terreny personal.

He après molt amb i dels companys, dels nins, que són de gua-pos tots!, dels pares… Em sent molt orgullosa d’haver treballat en una escola tan activa, participativa, innovadora i ara que es-tic lluny encara som més conscient d’això.

Quant a relacions humanes establertes tots aquests anys, què puc dir? Només expressar el meu agraïment a tots, especialment a aquelles persones que sempre han estat al meu costat, donant-me suport en els moments bons i menys bons i demostrant-me la seva sincera amistat.

Quantes experiències viscudes! Quantes estones agradables i divertides! Quants records que mai no oblidaré.

No puc acabar sense recordar una persona molt especial, en-tranyable, amic dels seus amics, que va fer molt per aquesta es-cola i que ens va fer la “trastada” de partir massa prest, el nostre José, al qual tots enyoram molt!

Bé, estimats i estimades, des de Las Palmas de Gran Canària i amb una hora menys de diferència, us envii tot el meu afecte i una abraçada molt forta.

Feliç 25 aniversari!!!

Maite Tomàs

16Norai 25 anys

17Norai 25 anys

estresMd’avui

Aquest curs 2011-2012 tancarà un cicle de tres anys, és a dir una etapa completa d’educació infantil. Al mateix temps també es compleixen tres anys de la nostra arribada al cen-tre, d’un nou equip d’educació infantil.

Arribàrem després d’haver fet feina a diversos centres però sense haver treballat mai amb la metodologia de tallers prò-pia de l’escola NORAI. Coneixíem el sistema per referències de companys però sens dubte el que ha estat més important per a la nostra adaptació a la nova metodologia ha estat l’equip de personal no docent que ens trobàrem al centre, la seva predisposició i capacitat ens han fet molt més senzi-lla la nostra tasca. També en aquest sentit no podem deixar de recalcar la feina de na Maite Tomás una mestra que a més del seu bagatge d’anys de feina al centre ens va aportar il·lusió i passió per l’ensenyament.

Feim un balanç positiu d’aquest període, hem prioritzat el desenvolupament de la intel·ligència emocional dels nos-tres alumnes per damunt els continguts en el sentit més estricte, fomentant la creativitat i la capacitat de relacionar els nous coneixements de l’infant amb la seva realitat, el seu entorn. Tot això fent possible l’assoliment d’un bon ni-vell de coneixements curriculars dels nostres alumnes.

Per acabar volem agrair el suport que hem tingut de tota la comunitat educativa del centre, pares, alumnes, mestres, equip directiu i esperam seguir comptant amb aquest su-port en el futur. Molts d’anys a tots i 25 anys més.

L’equip d’Educació Infantil

Era el curs 94-95 quan vaig arribar per primera vegada a l’escola Norai. Tot i que la meva especialitat era la de música, em va tocar la tutoria de 5è d’EGB i els tallers de català i medi ja que, aleshores, els centres d’una línia no tenien mestres de música.

Per la propaganda que havia sentit, pensava que se-ria un any difícil i que ho passaria malament. Mai he anat tan errat. Quina xalada d’any! Els components de l’equip directiu, Andrés, Bep i Margalida, em varen faci-litar les coses al màxim. Els companys m’oferien la seva experiència i el seu ajut en qualsevol activitat, fent-me sentir com un més des de l’inici del curs. Els pares i ma-res varen participar sempre que els hi ho vaig demanar. (Record el projecte del “món romà”: vàrem acabar amb un dinar amb menú romà, fet pels pares, al porxe de l’escola tombats en els “triclinium” i vestits de romans i romanes.) I els alumnes… Són moltes les escoles i molts els alumnes que he conegut, però n’hi ha alguns que m’han ensenyat tant, que no els voldré oblidar mai: Jo-sep, Marina, Esteve, Aïda, Iván, Elionor, Juanjo, Miquel Ángel…

I ara he tornat, si mateix ja fa cinc anys, i m’he trobat uns companys i companyes plens d’il·lusió, amb ganes de fer coses noves, i tan engrescats i amb tanta motiva-ció que no em queda més remei que anar-li’ls al darrere i passar-m’ho pipa fent feina en aquesta escola. Moltes gràcies, Norai.

Martí Sàez i Madrona

Hola a tots i a totes!

Ja fa vuit anys que estic en aquesta escola! La veritat és que m’ha passat el temps volant i pens que és a perque m’hi sent molt bé. M’encanta estar envoltada de companys molt implicats, contínuament engrescats en tantes coses, millor dit, mil coses. El que més m’agrada és que cada curs feim coses diferents. Per res és avorrit venir a fer feina.

Per acabar només dir una cosa: és un gust cada dia compartir aquest espai, EL NORAI, amb vosaltres: mestres, pares i, so-bretot, nins i nines.

Molts d’anys NORAI!!!!!

Margalida Julià

Amb motiu del XXV Aniversari del Norai, volia explicar la meva vivència com a mestra amb referència a aques-ta escola. El primer que puc dir amb tota certesa és que no hi ha persona que passi pel Norai i quedi indiferent. Per a mi, això és bon senyal perquè aconsegueix crear un impacte en els docents. Quan jo vaig arribar-hi vaig que-dar impressionada per la feina que hi feien els metres. Era molt diferent del que havia viscut fins aquell moment. Va ser tot un descobriment.

Quan estudies la carrera de magisteri sents parlar de ra-cons, projectes, filosofia 3/18, constructivisme i un munt de conceptes més que no aconsegueixes veure plasmats en la majoria dels centres educatius. Però, per primera ve-gada en la meva carrera professional, vaig adonar-me que totes aquestes coses es podien aplicar amb realisme dins les aules. És cert que dur tot això a terme requereix esforç, compromís i dedicació per part del professorat però, sens dubte, val la pena. Estar en el Norai com a mestra no és precisament fàcil ni còmode, ja que demana temps i esforç. Però sí que és immensament gratificant perquè, quan un mestre ho és de vocació, aquí troba el seu paradís peda-gògic. Al Norai només s’hi pot fer feina des de l’estimació incondicional al món de l’educació i de l’infant.

Laura Aguiló Payeras

17Norai 25 anys

18Norai 25 anys

Vàrem iniciar el camí del CP Norai 5 mestres a les aules de GESA sense quasi material ni mobiliari i amb molts de problemes. Malgrat tot jo sabia, i supòs que les meves companyes també, que era el principi de quelcom gran i important, tant per a nosaltres com a mestres, com per als infants i les famílies. Sempre he pensat que va ser una gran sort trobar un grup de mestres amb ganes de posar en marxa una escola, amb incerteses sobre com ens sortiria, però amb la seguretat que havia de ser diferent. Algunes de les idees inicials segur que no s’han duit a terme, igual que algunes de les perso-nes que començaren aquest projecte i després el deixaren per iniciar-ne d’altres, però crec que el resultat és més que acceptable. Aquesta escola ha estat per a mi el descobriment de moltes coses tant en l’àmbit personal, ja que crec que he crescut com a persona, com en el professional. El descobriment de noves maneres d’ensenyar i d’aprendre amb els companys i els alumnes, de tenir ganes cada dia de fer coses diferents, saber que no t’avorriràs per-què si tu motives els infants amb nous reptes ells faran que en cerquis més. També que si creim en el que feim som capaços d’engrescar els altres i això ha fet que esdevingui una escola amb un equip de mestres compromesos i amb ganes d’innovar i de transmetre il·lusió.

Conxa Trobat

Un percentatge altíssim dels nostres alumnes ve a l’escola content.

Cada dia ens esperen, expectants, la major part d’ells atents i ben predisposats a aprendre.

Saben que venen a l’escola per aprendre, i que la gran majoria d’activitats i feines que els proposen, inclouen la intenció de qualque aprenentatge.

A segon cicle, els alumnes ja ho saben.

Quan els ho demanam, ja ho intueixen, posen el cap en marxa i ho intenten esbrinar…

Com és possible no il·lusionar-se amb aquest pa-norama? No els podem decebre.

Ens hem d’esforçar per estar a l’altura de les se-ves expectatives: una feina interessant, un poquet complicada (just per aprendre quelcom), el tracte amb els professors i companys cordial i proper, la valoració dels seus avanços, la figura del professor competent, just…i moltes coses més.

Ells són la nostra raó de ser.

Som humans i els professors passam per èpoques millors i èpoques pitjors. Les preocupacions que ens dóna la família, els fills…

Cada matí, totes les preocupacions personals que-den a l’estora de l’entrada de l’escola. Una espol-sada a les sabates, una mirada cap a l’estora i em dic “ahí te quedas” i entro.

Són allà. M’hi esperen. Ens hi trobam.

MªÁngeles Serrano

Sembla que va esser ahir quan vaig arribar a l’escola Norai, però ja fa 15 anys. Són molts anys per explicar breument el que ha significat i signifi-ca estar aquí, i em resulta molt difícil poder expres-sar tantes vivències, molts moments d’alegria, de rialles i diversió, però també alguns de dificultats. Aquí he aprés a fer feina d’una forma molt dife-rent a la que havia fet a les altres escoles on havia estat abans. Em varen parlar de tallers, projectes, filosofia, aprendre a aprendre... em va resultar es-trany i em va fer una mica de por, però els meus companys i la bona feina en equip m’ajudaren molt, i això em facilità l’adaptació a aquest nou sistema d’ensenyança. Crec que de cada vegada, estam més segurs que la nostra manera de fer fei-na en què valoram molt el que pensen i diuen els nostres alumnes i en què intentam que trobin un sentit al que fan, els ajuda en els estudis posteriors i a desenvolupar-se en la vida.

Gràcies escola Norai, HE APRÈS TANTES COSES! De tots el que fan possible que existeixi aquesta escola: dels meus companys mestres i dels que no es dediquen a l’ensenyança, no tan sols pel que m’heu ensenyat sinó també per la vostra ajuda quan l’he necessitada, de tots els meus alumnes i dels pares que he conegut.

Em sent orgullosa de pertànyer-hi i esper conti-nuar aprenent de tots vosaltres.

Olga Domínguez

18Norai 25 anys

19Norai 25 anys

Vaig arribar al Norai el setembre de 1992, un any més tard del que m’havien donat el concurs i 5 anys després d’aprovar les oposi-cions. La meva elecció del centre va estar motivada perquè hi ha-via una vacant de Pedagogia Terapèutica en Castellà. No coneixia cap característica del centre al qual anava, però sí que sabia que venia a Mallorca i que hauria d’aprendre el Català. I que hauria de saber adaptar-me a l’escola que m’havia tocat. Aquesta tasca formava part de la meva filosofia i del meu pensament pedagò-gic fonamentat en la pedagogia de Freinet i d’altres pedagogs de l’escola nova del segle XX, en les idees que poc a poc anava forjant en moltes reunions i converses amb companys mestres, membres com jo de “Concejo Educativo”, Moviment de Renova-ció Pedagògica de Castella i Lleó, i també de l’aprenentatge basat en la pràctica pedagògica renovadora duita a terme amb altres companys de les escoles de Soria per les quals vaig passar.

Una escola pública i laica, oberta a la comunitat, democràti-ca i participativa, integradora, arrelada al seu entorn cultural, econòmic i social, crítica amb la discriminació de qualsevol ti-pus, amb la desigualtat i amb els entrebancs que ens dificulten el desenvolupament com a persones creatives i lliures… respec-tuosa amb la natura i el medi ambient… quina casualitat i quina sort! El Projecte Educatiu de l’escola a la qual acabava d’arribar no només preveia totes aquestes idees, les posava en pràctica i lluitava per assolir-les. Aquesta sort va suposar un estímul a les meves il·lusions juvenils que encara romanen. Cada dia ha estat i és diferent i cada dia m’aixeco amb la idea de fer el meu treball el millor que pugui.

Han passat 20 any i l’equador de la meva vida vital i professional en un res i no res. Hi ha hagut moments bons i no tan bons, i és en aquest moment del 25 aniversari del Norai que m’he aturat una estona per pensar què queda després de tanta energia i il·lusió posades damunt aquest projecte d’escola. Tot es pot resumir en una paraula: SATISFACCIÓ. Satisfacció i reconeixement per tot el que m’han ensenyat i per la qualitat humana de les persones amb les quals he conviscut i estic convivint, satisfacció i agraïment als pares per la sort d’haver tingut la seva complicitat i el seu suport en alguns dels moments difícils del nostre projecte quan em va tocar defensar-lo, satisfacció i agraïment als alumnes per tot el que hem après junts i també pel temps que els he dedicat malgrat que sé que moltes vegades tot és poc.

Estar en aquest col·legi és un privilegi i una sort. Moltes gràcies a tots per fer-ho possible.

Andrés Gil

Quan vaig arribar el primer dia al CP Norai del Port d’Alcúdia venia de fer dos anys de substi-tucions a secundària, i quan em varen dir que havia de fer suport als nins nouvinguts pràcti-cament no sabia ni de què m’estaven parlant. Els primers mesos varen ser molt intensos per adaptar-me a aquesta nova realitat, ja que no te-nia res a veure amb el que havia fet fins aleshores.

Record que el primer que em varen dir era que el suport sempre havia de ser dins l’aula, però és que mai havia fet suport! Des del comença-ment la gent em va ajudar moltíssim, i ara no canviaria l’ambient que es respira a primària per res del món. Crec que la feina que es fa, no només amb els nins de nova incorporació sinó amb qualsevol que requereix l’ajuda del mestre del taller o del mestre de suport, és una tasca gratificant i molt enriquidora.

L’escola Norai fa que t’impliquis absolutament en la tasca que feim a classe i que visquis la realitat de l’educació d’una forma molt activa. L’escola esdevé així un repte per aprendre dia a dia noves coses i despertar la curiositat de nins i mestres. M’agrada sobretot la importàn-cia que hi té la lectura i la plàstica, però també la il·lusió que hi posam per a nous projectes, activitats i recursos, i que tots, nins i mestres, som diferents, però que tots aprenem de tots, i que -i això és el més important- feim una edu-cació basada en la tolerància i el respecte entre d’altres valors.

Sempre pens que hi venc dos dies a la setmana al Norai, però que aquests són ben intensos; en aquests anys he après moltes coses i estic segur que encara me’n queden moltes per aprendre, però sens dubte i, per sobre de tot, hi ha els amics que he fet a l’escola, i que per a mi, és el més important.

Llorenç Florit Saletas

Els infants ens sorprenen cada dia.

La seva espontaneïtat, frescor i empatia són la nostra energia.

No hi ha dos dies iguals.

Cada curs, mestres i alumnes, iniciam un camí junts. Un camí ple d’idees, projectes, propòsits, il·lusions... construïm entre tots!

El recorregut és llarg, intens, de vegades en-sopegam, però continuam.

I al final, arribam... tots hem treballat dur per aconseguir les nostres fites.

Norai et fa estar sempre despert, sempre atent, escoltant i observant, no pots badar ni un segon... programant, pensant, inven-tat, imaginant...

Norai et fa sentir viu! què més podem dema-nar a una escola?

Sònia Pérez-Herrero

19Norai 25 anys

20Norai 25 anys

FilosofiaDurant el curs 1999-2000 tot el claus-

tre de l’escola va realitzar el curs de formació FI-LOSOFIA 3/18. La nostra engrescadora professora va ser na

Margalida Mas.

Fou un DESCOBRIMENT amb majúscules. És un fet que a l’escola ja existia la llavor. A educació infantil i al primer cicle moltes classes s’iniciaven amb una conversa, des de la

qual els mestres intentaven captar els coneixements previs, hipòtesis, raonaments, sempre a través del diàleg moderat i democràtic. Però la filosofia va donar forma i consistència a aquella in-

cipient manera de fer feina. També qualque mestra assessorada per companys d’altres centres havia iniciat la experiència en solitari de començar la filosofia.

LA FILOSOFIA ÉS LA DISCIPLINA QUE PREPARA PER PENSAR EN LES ALTRES DISCIPLINES.

El projecte filosofia 3/18 és un conjunt de programes, que aplicats des dels 3 als 18 anys, enforteix la capaci-tat reflexiva, reforçant les habilitats del pensament dels nins.

Ajudats pels materials didàctics que ens varen proposar començàrem aquell any. Sorgien les dificultats normals de quan es comença qualque cosa nova. Ens sentien encoratjats pels resultants. Els nins participaven de cada vegada millor, aprenien el sistema democràtic de les intervencions, enraonaven, s’escoltaven… Els mestres, atents al desenvolupament de les classes, preocupats per fer BONES PREGUNTES, quedaren enamorats de la filosofia.

Els nostres alumnes moltes vegades ens comenten la seva SORPRESA quan s’adonen d’on han arribat amb el seu discurs integrat dins el debat general del grup.

Els mestres assistim perplexos a la dinàmica de les classes, en la qual la nostra intervenció com a moderadors ens permet observar els nins i comprovar que realment s’escolten amb interès, sense prejudicis, disposats a canviar d’opinió si els arguments dels companys els convencen.

ÉS UNA BENEDICCIÓ.

Quan els nostres alumnes arriben a l’institut solen tenir facilitat a les assignatures en les quals s’inclou el debat. Amb la perspectiva que donen els anys, en acabar l’ESO pensen que la seva

habilitat per enraonar és el fruit de les classes de filosofia de l’escola.

Nosaltres pensam que els hem ajudat a pensar millor. Aquesta és la nos-tra recompensa.

20Norai 25 anys

21Norai 25 anys

Recordsd’escolaAquells meravellosos anys

Ens feim grans, prova d’això és que l’Escola Norai compleix 25 anys.

Pareix que era ahir quan pares i professors netejaven el centre per poder començar el curs. Nosaltres érem infants i trescàvem amunt i avall descobrint els racons de la nostra escola nova. Una escola diferent, plena d’incerteses, però amb un projecte educatiu molt clar. La integració i el fo-ment dels hàbits en el dia a dia. Ens treien el millor de cada un, potenciant les matèries en què teníem més mancances.

Allò de no dur llibre, no aprendre la lliçó de memòria, no dur deures, no fer exàmens i no dur un butlletí de notes amb qualificacions molts de pares no ho entenien.

El pla educatiu, basat en el desenvolupament de temes, es duia a terme mitjançant fitxes realitzades pels professors, distribuïdes per racons i colors. Una forma d’ensenyança que ben aviat donaria els seus fruits.

De l’escola sortien bones promocions. Us puc parlar de la meva. Del meu curs la majoria som universitaris: profes-sors, arquitectes, enginyers, metges, filòlegs, geòlegs, pe-riodistes, etc. Una fornada de bons estudiants i sobretot de grans persones, educats per un equip, el de l’escola Norai, que per damunt de tot ens van ensenyar valors, aprendre del nostre voltant i desenvolupar les nostres qualitats. En poques paraules, a volar sols.

Ara que tenc 32 anys, ja som mare... m’agradaria poder dur la meva filla a un centre com l’escola Norai. Esper que, a pesar de tot el que pateix l’escola pública, sigui possible.

Joana Adrover i Simó, Periodisme i Audiovisuals

“A la meva formació a l’escola Norai, és l’únic lloc on no he sentit la pressió d’aprendre amb l’objectiu d’aprovar un examen, sentia les ganes d’aprendre amb l’objectiu de saber i experimentar”

Enguany acabaré la universitat, ja fa 10 anys que vaig acabar primària. Record aquella època plena de felicitat. A la meva formació a l’escola Norai, és l’únic lloc on no he sentit la pressió d’aprendre amb l’objectiu d’aprovar un examen, sentia les ganes d’aprendre amb l’objectiu de saber i experimentar. És una escola on tothom hi està implicat; pares, professors i nins estan units amb un objectiu comú: educar. Però el concepte educar a la Norai és diferent a la d’altres centres. Els que hem passat per aquesta escola hem après jugant, participant en projectes, coneixent el que ens envolta mitjançant acampades i cultivant el nostre propi hort. A l’escola nosaltres els nins érem participatius de la nostra pròpia educació elegint el tema del nostre projecte, elegint el llibre de lectura de la setmana, el conte que escriuríem i la figura que faríem amb fang. A l’escola no érem uns simples números a una llista d’alumnes, ens sentíem estimats i sobretot valorats per na Presen, en José, en Jaume Poma i pels nostres mestres. Cada nin tenia les seves virtuts i els seus defectes, però a la Norai es valoren totes i cada una de les virtuts fent que els defectes siguin menys importants, es valora el teu progrés personal.

Quan has acabat l’escola i et diuen o sents la paraula Norai només et venen al cap records agradables de la setmana nàutica, carnestoltes, les acampades, els projectes. Es cert que quan sempre has tingut totes aquestes coses no les valores, però quan s’acaben aprens a valorar-les molt més. Valores l’esforç que els mestres fan per preparar els pro-grames de la setmana nàutica, per fer les disfresses de carnaval, que cada any les fèiem a mà, i sobretot perquè any darrere any féssim una acampada. Sé que em deix molts detalls i anècdotes, sols dir que em sent orgullosa d’haver estat educada a un lloc on aprens no mitjançant un llibre sinó interactivament, una escola que gràcies a la unitat de persones involucrades és capaç de fer que una nina a l’agost vulgui que arribi el setembre per tornar a l’escola.

“Digues-m’ho i ho oblid, ensenya-m’ho i ho record, involucra-m’hi i ho aprenc.” Benjamin Franklin

Laura Gil, estudiant d’Enginyieria en l’Edificació

21Norai 25 anys

22Norai 25 anys

Ja fa uns anys que vaig deixar l’escola Norai per anar a l’IES Alcúdia i posteriorment a la Universitat, un lloc que des de l’escola em semblava molt llunyà, no obstant això, ara ja hi som.

Tots els records que tinc del Norai són molt bons, principalment com a bon esportista que som record les classes d’Educació Física i els partits de futbol jugats a l’hora del pati. Una bona part d’aquests records també la formen el professorat. Aquests mai no s’obliden, ja sigui perquè t’han marcat amb la seva forma de ser, amb accions peculiars o amb els seus càstigs, que en aquella època feien que t’emprenyassis, però ara ho recordes amb un somriure als llavis. Alguns dels mestres que més record són n’Aina per les vegades que ens castigava sense pati; na MªÁngeles, pels seus gestos; n’Andrés, pels seus discursos magistrals (comparables amb els de Fidel Castro); na Xisca (s’ha de dir que li tenia un poc de mania, no exactament a ella, sinó a l’assignatura) ja que en aquells moments no m’anava gens bé l’anglès; en Bep, sempre dispo-sat a tirar-te un guix per tal que sortissis del teu estat més filosòfic (empanat) fàcilment detectable, ja que durant aquest trànsit posàvem cara de sípia marejada (segons deia ell) i així podria seguir anomenant un conjunt de magnífics professors.

Una de les causes per les quals tinc tants bons records del Norai és perquè sempre hem estat l’escola “rara” (denominada així per altres companys d’altres escoles). Principalment érem l’escola “rara” perquè es treballa sense llibres, perquè teníem una ràdio i per la peculiar forma de celebrar les festes, com per exemple el carnaval, sant Antoni i sobretot els jocs que fèiem a final de curs. Esper que els actuals alum-nes del Norai puguin seguir gaudint de tots aquests privilegis.

Ja per acabar vull esmentar que quan de petit em deien que en algun moment de la meva vida trobaria a faltar l’escola, sempre ho negava. Efectivament no s’han equivocat. Trob a faltar el Norai.

Toni Carreras Artigues, estudiant d’INEF

Quan vaig arribar a l’escola Norai tenia uns 13 anys, potser 12 per fer-ne 13, hi anava molt emprenyada i trista perquè deixava la meva escola de tota la vida i els meus amics a Alcúdia (per a una nina, aquests 2 km eren com d’aquí a l’altre cap de món). L’escola era ben nova, crec que era el primer any que funcionava.... La veritat era que no esperava res d’aquell lloc, havia pres la ferma decisió de passar aquells dos anys d’EGB que em restaven rebel·lant-me perquè creia que el meu pare m’havia ben fotut. Però mira per on... m’acabà agradant, i pens que aquells dos anys que hi vaig estar van ser dels millors de la meva vida. Vaig trobar grans col·legues de rebel·lió, que més tard van ser amics i que encara ho són, podríem dir que em vaig ajuntar amb el “millor de cada casa”, però gràcies a ells som la persona que som i he arribat a on he arribat: Gràcies Eva, Miguel, Dolores, Noelia, José Carlos, Xisca, Manolo, Teresa, Pedro, Cristina, Mónica.... i tants altres. I sobretot - Gracias Presen, por querernos a todos como nos quisiste, y perdonarnos por las mil y una trastadas que te hicimos, yo te llevo en el corazón y creo que hablo por todos los demás, te quiero mucho.-

Patrícia González Mir, llicenciada en Història

Ja fa més d’onze anys que vaig deixar l’escola Norai, encara record perfectament el primer dia d’escola, devers l’any 92, en-cara no sabia llegir ni escriure però vaig agafar un foli i vaig omplir-lo tot de gargots fent com si en sabés ja que trobava que a l’escola era important escriure molt! Aquell dia també va ser el primer de tota una infància i una adolescència que vaig compartir amb una sèrie de companys i companyes als quals apreciï moltíssim.

També record amb nostàlgia el darrer dia que vam passar allà, quan tot just havíem acabat primer d’ESO i estàvem tots angoixats per la desconfiança que teníem envers la nova etapa que ens esperava a l’IES Alcúdia i que després resultà meravellosa.

Durant la meva etapa a l’escola entre els anys 92 i 99 es tenia una visió diferent del que és l’educació i de quin paper tenia l’escola en la societat. Actualment ja no es qüestionen aspectes com la interculturalitat i l’escola inclusiva però en aquell moment aquests eren conceptes quasi inexistents. La metodologia de l’escola Norai centrada en treballar per projectes deixant de banda els tradicionals i feixucs llibres de text va ser molt qüestionada en el seu moment i per això consider que els mestres que varen aconseguir portar endavant aquest projecte i els pares que confiaren en aquest model d’escola varen ser molt valents ja que les ments més tradicionals no acaba-ven d’entendre que sense llibres també es pot aconseguir un aprenentatge de qualitat.

El temps i els resultats obtinguts han acabat donant la raó al model se-guit per l’escola Norai, i actualment l’any 2012 hi ha moltes escoles amb mestres valents i motivats com els de la Norai que lluiten perquè les seves respectives escoles s’assemblin cada vegada més a una escola com aquesta i així puguin deixar de banda els llibres de text i llançar-se a l’aventura de promoure aprenentatges més significatius.

Després d’haver-me endinsat dins el món docent, primer com a estudiant de magisteri i desprès com a mestra en diferents escoles puc afirmar que els alumnes de l’escola Norai hem estat uns privilegiats perquè hem po-gut gaudir de tots els beneficis que suposa aquest model d’educació. Des d’aquí m’agradaria donar les gràcies a tots els professors que han format part en algun moment del claustre de la Norai i que han contribuït a portar endavant aquest projecte i a difondre que un altre model d’escola diferent al tradicional és possible.

Per molts d’anys escola Norai!

Mª Francisca Gómez, Mestra

22Norai 25 anys

23Norai 25 anys

Tenc 20 anys i ja en fa vuit que vaig deixar l’escola. Mai no oblidaré el que hi vaig passar, els meus companys, els professors i fins i tot les aules.

Per a mi l’escola Norai no era, ni és, ni serà una escola nor-mal, sempre serà una escola diferent, la meva escola.

Normalment la gent parla d’una escola diferent i “estran-ya” perquè no es fan exàmens, no hi ha llibres de text i els alumnes escullen el que volen estudiar. Això era el que fèiem i el que ho feia especial. Record que els meus com-panys i jo fèiem unes propostes de temes que ens feia ganes treballar, les escrivíem a la pissarra i després les votàvem. Era un sistema fantàstic perquè sempre estàvem motivats cap a l’estudi. Com que no teníem llibres cercàvem nosal-tres la informació i després a classe ho posàvem en comú amb el professor que ens ajudava.

Voldria anomenar també els professors. Els record a tots perfectament, des d’infantil fins a 6è de primària, alguns més que a altres però tots importants. No vull oblidar-me de les persones que es feien càrrec que el centre funcionàs a la perfecció, eren grans persones que juntament amb els professors no oblidaré mai.

Joana Maria Riutort Horrach, estudiant d’Història

XXV aniversari? Però si la vàrem estrenar nosal-tres... Déu meu com passa el temps...

Record l’escola de color blau. El seu nom, Norai. La seva localització, es Port d’Alcúdia. I totes les activitats nàuti-ques que hi fèiem, tot em fa pensar en el color de la mar. La record també amb olor d’albufera i amb sintonia de ràdio Norai, de nadales a l’església, de crits al pati. Les acampa-des...quant vàrem riure i que vàrem dormir de poc...

A principi de cada curs ens emocionàvem quan es repar-tien les carpetes noves (per a nosaltres), però que ja havia emprat algú més gran. Primer llegíem tot el que hi havien escrit, i després les decoràvem amb molta il·lusió al nos-tre gust. Cada dematí cercàvem en el material comú, llapis que tinguessin una bona punta... amb el temps me n’he temut que això només eren maneres subtils d’inculcar-nos valors tan importants com compartir o reciclar.

Va ser una època genial la de l’escola i tot gràcies a la gent que en aquell moment la formava, companys, personal de neteja, bidell, mestres. Em sent molt afortunada per haver tengut professors tan diferents; afectuosos, artistes, diver-tits, capaços de treure el millor de cada alumne. Tots a la vostra manera em vàreu ajudar a formar-me com a perso-na i saltar des d’un bon trampolí per continuar la meva formació acadèmica.

Molts d’anys escola Norai!

Marina Ventayol, Veterinària

Què? No tenies llibres? No tenies el teu propi material? Podíeu elegir allò que volíeu estudiar? Estudiàveu en grups? Teníeu un hortet on sem-bràveu i després podíeu menjar el fruit d’allò sembrat?

Són les preguntes que més vegades m’han fet quan he in-tentat explicar quina és la meva escola. Aquestes són unes de les característiques que més criden l’atenció, tot i que no són ni de bon tros les úniques. No són ni millors ni pi-tjors, són diferents i pròpies del C.P. Norai.

L’escola és el primer centre al qual qualsevol ha anat, el teu primer contacte amb el que serà la teva futura vida d’estudiant i els teus primers amics. He anat a l’Escola Pú-blica Norai des dels 4 fins als 12 anys. Són anys durant els quals hi ha hagut una activitat molt frenètica d’activitats i moltes persones que hi han participat, i de les quals seria gairebé impossible fer-ne una síntesi tan completa com es mereixen.

És per això que aprofit per donar les gràcies a totes aque-lles persones que d’una manera o una altra han aportat la seva part; des de mestres, personal de neteja, directors, caps d’estudis, professors en pràctiques... A tots ells els vull agrair la seva feina i esforç per, a més de fer de mi un estudiant, fer de mi una persona apta per anar adequada-ment per la vida.

Molts d’anys i moltes felicitats per aquests 25 anys!!

Martí Plomer Sánchez, estudiant de Medicina

23Norai 25 anys

24Norai 25 anysCMúsica

En un principi les escoles no comptàvem amb especialistes de música contractats per la Conselleria. El claustre de professors i l’AMIPA però, consideraren important que els alum-nes rebessin formació en l’àmbit musical. D’aquesta manera va ser com l’associació de pa-res i mares va contractar primer una mestra de música per impartir classes d’extraescolars, na Victòria Melià i més tard, el curs 1990-91, a na Celia Massara ja en horari lectiu, com la mestra col·laboradora de música amb els tutors. Na Celia va realitzar aquesta tasca fins el moment en què s’incorporaren els especialistes als centres escolars. Ella va introduir el ma-terial Orff a l’escola organitzant concerts i anant a les trobades escolars, així com també fent una orquestra escolar.

A la nostra escola la música és present a gairebé totes les activitats lúdiques que es fan. Aquestes activitats es caracteritzen per incentivar la creativitat dels alumnes. La mostra de Nadales, sense oblidar-nos de les tradicionals nadales, el Carnestoltes on cada comparsa tria una música adient per ballar, Sant Antoni aprenent i inventant noves glosses, des del taller de música i el de català, amb l’acompanyament de ximbombes. I ja cap a final de curs alternant, concerts que s’han treballat durant el curs, amb la mostra de balls organit-zats des d’Educació Infantil, el taller de Música i el taller d’Educació Física.

Per acabar hem de dir que el taller de música és una eina imprescindible per afavorir el desenvolupament cognitiu, psicomotriu i creatiu dels alumnes. Amb la música desenvolu-pam les capacitats bàsiques, el que anomenam avui, les competències bàsiques. La com-petència matemàtica, la social i cultural i l’artística.

Des del taller s’intenta partir de la realitat dels alumnes, d’allò que saben fins a allò que han d’aprendre. Els alumnes arriben a la classe de música amb il·lusió. Aquest fet ens motiva i ens engresca en la nostra feina i en les ganes de millorar cada any una mica més.

Si demanam als nostres alumnes què és la música per ells, dels més petits fins als més grans coincideixen. La música és diversió, alegria, sentiment i una forma d’aprendre. La música fa sortir allò que tal vegada tenim més adormit, podem despertar, explotar, vivenciar...

24Norai 25 anys

25Norai 25 anys

TeatreAl CP Norai la representació d’obres de teatre no figura com una activitat curricular dins la programació de centre, però sí que ha tengut els seus moments al llarg dels anys i encara ara els hi té. Dues mares, na Fara Massanet i na Xisca Rosselló varen col·laborar en la direcció i muntatge d’algunes obres, com ara: La ciutat que va quedar sense arbres i N’Espardenyeta i el rei. En Jaume Poma també col·laborà des de l’àrea de plàstica amb Tecno Art La Mar. Desprès l’Ajuntament, a partir de l’any 2004 organitza la Mostra de Teatre Escolar, i cada any l’escola hi participa juntament amb la resta d’escoles del municipi. Al principi les obres de teatre sorgien dels mateixos tallers de llengua i després, i a vegades simultàniament, des de l’activitat extraescolar de teatre. Dins la setmana del llibre per abril, en el taller d’anglès els alumnes de 2n i 3r cicle preparen petites represen-tacions per mostrar als companys d’altres cursos.

Algunes de les obres representades al llarg dels anys han estat:

Noche de luna con gatos, La lletja, Converses de’n Pau amb na Maripau, Ramon, Les aventures del cavaller Tirant lo Blanc, Què ha passat a la biblioteca?, La primavera, Festa al millor emperador de la història xinesa, Any de neu, any de Déu, La clau màgica, Tres de tres més un...

25Norai 25 anys

26Norai 25 anys

+ = - x + = - x + = - x + = - x + = - x + = - x + = - xMatemàtiquesLES MATEMÀTIQUES ENVOLTEN LA VIDAFa uns quants anys ens adonàrem que necessitàvem donar més funcionalitat a l’àrea de matemàtiques i que havíem de ser més conscients de la relació d’aquestes amb les altres matèries.

A través de les converses i diferents activitats, els infants han après que “les matemàti-ques envolten la vida”. No “feim” matemàtiques només a les aules sinó que des de l’escola els podem ajudar a adonar-se de per què serveixen i de tot el que ja en saben quan aterren a l’escola, partir de les seves experiències.

L’aprenentatge ha d’anar dirigit a utilitzar-les per enfrontar-se a les situacions en les quals s’empren les matemàtiques fora de l’escola i que són múltiples.

Quan feim projectes, quan llegim o escrivim diferents textos, o feim recerca d’informació, quan feim artística, tant si és plàstica com musical, educació física, filo-sofia... necessitam en moltes ocasions habilitats matemàtiques.

També ens adonam dels raonaments que hem de fer per resoldre el que ens plante-jam. Hem d’aprendre a acceptar altres punts de vista, per exemple que els problemes es poden resoldre de diferents maneres. Les activitats o tasques que duim a terme sorgeixen de situacions quotidianes a l’aula, per exemple l’organització del pa amb oli de convivència de principi de curs d’educació infantil i primer cicle, de la xocolatada de la festa de Nadal, la feina a la botiga del primer cicle, notícies relacionades amb les nostres vides o amb la societat que ens envolta, pintar les parets del pati, fer una talaia per al projecte sobre les talaies a Mallorca, fer una maqueta del sistema solar, mesurar esmalts per a la ceràmica, manejar termes econòmics per al projecte sobre la crisi..., interrogants que sorgeixen sobre diferents qüestions com per exemple “Quan acabaran d’excavar Pol·lèntia?”, activitats de plàstica, els plànols per fer les parcel·les de l’hortet, distribució de l’espai per fer una escultura, mesurar un cavall que va dur un pare per al projecte sobre “Com neixen els cavalls i els ponis?”, calcular els nins de 4 anys que ajuden a l’hortet, quantes llavors havien de comprar els nins de 3r per sembrar...

“La botiga és treballar d’una forma divertida i es treballen moltes coses de matemàtiques”.

“El que treballam té un sentit per a nosaltres”.

“Treballam les matemàtiques d’una manera divertida però hem de pensar molt”.

“Si no pensam i els mestres ens ho diuen tot no aprenem res de res”.

“Jo calcul els doblers del bus cap a Palma per a tota la meva família”.

“Jo seré cuiner de gran i hauré de mesurar molt, calcular el temps de cocció, comprar o encarregar hortalisses, carn, peix...”.

“Jo seré veterinari. Hauré de calcular els dies de les vacunes, les dosis...”.

“Els picapedrers també mesuren”.

“Jo necessit les matemàtiques perquè vull ser mestre, les hauré d’ensenyar”.

“Estudiar d’aquesta manera les matemàtiques són més divertides. Les entenem millor. Estam més atents”.

“Amb els llibres de text t’ho donen tot fet i de la nostra manera ho raonam més. S’entenen més els conceptes. No hem de traginar llibres a les motxilles. Hi ha molta més participació”.

”Estudiar amb llibres és més avorrit. Sense llibre de text ho anam seleccionant segons els nostres interessos o necessitats”.

26Norai 25 anys

27Norai 25 anys

CENT MATLa parcel·lació del coneixement és una crossa antiga que no sempre està al servei de l’aprenentatge significatiu i compe-tencial. Dit d’una altra manera, moltes vegades, simplificar massa els camps del coneixement (assignatures) o aïllar-los en excés és equivalent a deixar-los inservibles.

L’altra opció, la de treballar globalment, mesclant àrees, re-lacionant aprenentatges, co-ordinant assignatures, desenvo-lupant projectes, és molt més difícil d’executar i ens pri-va als docents de la seguretat d’un índex lineal.

L’equip docent del CEIP Norai fa estona que ho sap i que ho posa en pràctica, malgrat la dificultat que això suposa perquè a cap de nosaltres no ens han educat així. Des de la creació del CentMat, els seus mestres s’han implicat en el desenvolu-pament de les nostres activitats amb il·lusió i, nosaltres, hem pogut constatar els resultats. Bon vent per un -ja- llarg viatge.

Maria Triay, Daniel Ruiz i Josep Lluís Pol

Equip docent del CentMat

QUADRAT MÀGIC

25 fraccions per jugar. Totes les files i columnes sumen 25. Per molts d’anys.

5513

12013

3513

2013

10013

1513

6013

12513

4013

8013

8513

2513

6513

10513

4513

5013

9013

5 13

7013

11013

11513

3013

9513

1013

7513

27Norai 25 anys

28Norai 25 anys

Quan vaig començar, als 3 anys, m’agradava molt venir a l’escola, venia molt contenta i amb ganes d’aprendre noves coses.

Durant tota l’Educació Infantil vaig tenir com a tutora a na Maria, sempre estava devora d’ella. Les meves amigues eren na MªÀngels i n’Ana Carmen i na Denisse. No hi havia moltes normes, les úniques de les que me’n record eren no dur dolços ni paper d’alumini. La mestre deia que jo aprenia molt ràpid. Sempre escrivia en majúscules el meu nom. M’agradava pintar amb re-toladors, fer figures de plastilina, però el que més m’agradava fer era coses amb el punxó. Me’n record que a classe, cada matí, posàvem la bossa del berenar a una caixa i, a l’hora de berenar, els encarregats ho repartien. Al pati me seia a un banc amb na Denisse i na MªÀngels.

Quan vaig passar a primer, jo pensava som a l’edifici gran, així que jo també ho som.

Quan vaig passar a cinquè estava molt nerviosa, perquè aniria al cicle superior. Tenia com a tutor a n’Andrés. Vàrem fer un projecte bastant complicat: el càncer.

Ara faig sisè i tenc els mateixos mestres, hi ha cinc companys nous. Som la nova representant dels alumnes al Consell Escolar.

Esper que a l’ institut em vagi molt bé, igual que a l’escola. També esper poder aconseguir el meu objectiu a la vida, ser periodista o pediatra.

NORAI T’ENYORARÉ! L’escola m’agrada molt, els seus colors marins, el que feim: quadres, escultures, fang, pintura… M’agrada sortir al pati, fer classe, aprendre, jugar i fer els tallers. Aquestes frases les vaig dir quan vaig presentar la meva candidatura com a representant al Consell Escolar.

Quan vaig assistir a la meva primera reunió del Consell Escolar i de Delegats, em va anar molt bé. A la reunió del Consell Escolar vaig proposar posar xarxes a les porteries i ho varen aprovar. Estic molt contenta de poder ser la representant del Consell Escolar. A les reunions del Consell Escolar entenc poques coses, però faig el que puc, perquè els alumnes estiguin a gust a l’escola.

Xisca Miquel

Jo vaig arribar a l’escola NORAI als 3 anys. Al principi, plorava molt, però poc a poc m’anava adaptant als mestres i als com-panys. La meva millor amiga era na Xisca però em vaig fer amiga de tots...

Les mestres que teníem eren na Maite i na Maria. M’agradaven molt, perquè eren molt bones. A classe de psico anàvem al gimnàs. Agafàvem unes teles de colors i jugàvem a córrer... Per passar llista, dos nins deien els noms dels nins de la classe i dels qui no hi eren llevaven el seu nom. Al passar a 4 anys vaig aprendre a escriure el meu nom, i un poc després, amb ajuda, els meus llinatges.

Als 5 anys me’n vaig anar a Sevilla. A segon vaig tornar a l’escola una altra vegada. A tercer començàrem a anar a l’hort: regàvem, plantàvem, dibuixàvem i feiem compost.

Quan vagi a l’institut ho vull aprovar tot, i vull estudiar pedia-tria, jardí d’infància, mestra d’infantil o oficinista.

Ana Carmen González

Record que durant tots aquests cursos a l’escola No-rai han passat coses inoblidables per a mi. Sempre re-cordaré el pa amb oli que es fa des d’infantil fins a 2n de primària, i a 3r, 4t, 5è i 6è l’excursió amb bicicleta.

La nadala a l’Auditori, quan ve el Pare Noel al col·legi, la il·lusió que me fan els regals per a cada classe. La fireta de Sant Martí que és molt divertida. Els carna-vals que no me n’he oblidat de cap perquè és una de les festes de l’escola que més m’agraden, Sant Antoni i el dimoni, el fogueró, les acampades i el ball de fi de curs.

Tot això mai ho oblidaré i sempre pensaré què bé que m’ho he passat, el que he après i tot el que he canviat. Aquesta escola ha estat la millor. L’escola NORAI.

Sergio Ricondo

Adéu Norai, sempre estaràs al meu cor.

Teresa Serrano

Alumnesd’avui

28Norai 25 anys

29Norai 25 anys

Quan els meus pares, la meva germana i jo anàrem a viure al Port d’Alcúdia ja apuntaren a la meva germana gran al CP Norai.

Com que els meus pares estaven tan contents del tipus d’aprenentatge, també de-cidiren posar-me a mi.

Al primer curs d’infantil no volia anar a l’escola però quan era a classe m’ho pas-sava molt bé. A la classe hi havia racons on apreníem els nombres, a llegir, les lletres... També començàrem els projectes, com el del cos humà, les plantes carní-vores, etc.

A infantil tot era aprendre jugant i cantant. Amb cinc anys vaig començar primer, ja estava amb els grans, havíem d’utilitzar més el llapis, escriure la data a cada fei-neta i passar-nos més temps asseguts a la cadira, record que fèiem càlcul mental, era molt divertit.

A 5è i 6è n’Andrés ha estat el nostre tutor. El curs passat el viatge que férem fou a So-ria, i enguany encara ens espera un viatge a Menorca. Tots ens xerren de l’institut, perquè ja està molt a prop.

Trob molt interessant sisè perquè aprenem a organitzar festes i feim moltes excur-sions per més grans.

A l’escola Norai han estat uns anys molt importants i interessants per mi.

Jo esper aconseguir el meu desig, ser periodista, dissenyadora de moda, escriptora, model o investigadora, perquè tots diuen que seria bona per aquestes feines.

Denisse Sánchez

Jo ja fa 8 anys que som a n’aquesta escola, el Norai, i encara me’n record de les primeres mestres que vaig tenir. Nomien Maria, la meva tutora, Maite i una altra que no me’n record del seu nom.

A infantil vaig fer molts d’amics. Vaig aprendre moltes coses: l’abecedari, a tenir un bon comportament, a pintar i moltes co-ses més. Em divertia jugant a la caseta que teníem dins l’aula i també amb plastilina. Quan tenia 5 anys em varen començar a donar feinetes de pintar, de números, de lletres. Quan estava a punt de passar d’infantil a primer, desitjava anar a l’edifici gran del davant, volia ser gran!

En passar a primer cicle varen venir molts de nins nous, almenys 5, però vaig tenir una pena molt gran, els dos meus millors amics se’n varen anar a una altra escola. Els professors d’aquest cicle me varen agradar molt perquè me vaig divertir aprenent. Eren en Martí i n’Olga. Al segon cicle ja em varen començar a donar més deures i els projectes eren més difícils.

Crec que a l’Institut faré molts d’amics nous i intentaré estudiar molt per tenir una vida saludable.

Josep Villamayor

Jo vaig començar l’escola als 3 anys, m’encanta perquè admeten a gent que té discapacitats i te-nen una forma d’aprenendre diferent: no utilit-zen llibres i funciona millor perquè això vol dir que hem d’escriure més, llegir més, més capaci-tat per fer textos i resums...

Els cursos que més m’han agradat van ser 3r i 4t perquè férem més excursions i més acampades.

Si arrib a passar a l’IES enyoraré sobretot a na Pre-sen perquè ella m’entén tot el que li dic i per jo és la meva segona mare a l’escola, me cau molt bé. No m’agrada estudiar però si no, no arribaré enlloc.

Ian Soria

Quan tenia tres anys, els meus pares varen pensar que la millor escola per mi seria l’escola Norai, perquè té un mètode més sen-zill que el de les altres escoles.

El primer dia d’escola, vaig estar molt ner-viós i espantat, plorava, però després me va agradar. Vaig fer molts amics i amigues, tot i que ja feia de les meves.

Als 4 anys va canviar un poc. Vam començar a fer projectes: estudiàrem les serps, les plantes i les tortugues marines.

Reyes Ortiz

A 4t vaig arribar a una escola ano-menada Norai. Quan vaig arribar estava molt nerviosa, però va arri-bar una mestra i em va collir la mà i em va dir que no em poses ner-viosa. Ella era la meva tutora no-mia Sònia, ella em tractava molt bé i era molt bona al·lota amb mi. Vaig tenir molts amics i amigues i tots eren molt simpàtics amb mi.

Livinny Rodríguez

29Norai 25 anys

30Norai 25 anys

Plàstica“… UN IDIOMA MÉS RIC QUE EL DE LES PARAULES”Jean DubuffetL’expressió plàstica, com a forma de representació i comunicació, empra un llenguat-ge que permet expressar-se a través de la utilització de materials plàstics i de diferents tècniques que afavoreixen el procés creador. El fonamental en aquest procés és la lliure expressió, no la creació d’obres mestres.

Les activitats plàstiques estan influenciades pels factors relacionats amb el desenvolu-pament de l’infant, com són els aspectes afectius, emocionals, motrius, nivell de repre-sentació... entre d’altres l’expressió plàstica afavoreix el desenvolupament integral de l’infant. L’expressió plàstica combina exploració, combinació i utilització de diferents elements plàstics, tècniques, materials físics manipulables, eines diferents, suports variats, que faciliten la comunicació. També interessa formar persones crítiques que siguin capaços d’analitzar resultats, comparar processos, opinar, valorar... Els resultats són sempre sorprenents pels nins i pels professors.

“... Pensam, desenvolupam, manipulam… llavors el nostre cervell comença a cami-nar a través de la forma i dels conceptes...”

Fa vint-i-cinc anys que la nostra escola, va tenir la gran sort de poder comptar com a col·laborador amb un pintor i ceramista d’Alcúdia, i al mateix temps pare del centre, en Jaume Adrover, més conegut per Jaume Poma. Va treballar amb nosaltres a l’àrea d’artística en la part plàstica durant molts d’anys. Va deixar una llavor que serví per donar a aquest aprenentatge la consideració que es mereix per a l’educació dels nos-tres infants. I com ell deia: “anar més enllà dels objectius, continguts i procediments que ens marquen els currículums oficials. No fer la plàstica com un àrea, si no relacio-nar-la amb les altres...”

En Jaume opinava que els infants estan influenciats per moltíssims factors, d’aquí que es feia imprescindible que pel seu desenvolupament es treballàs la plàstica d’una ma-nera perceptual. Un exemple n’és quan amb na Maite varen iniciar un projecte de “psico-plàstica”, una experiència en el tatami per treballar l’espai: “...Va començar

amb els infants de setè i vuitè. Jo tenia tots els infants de l’escola, dúiem capses molt grosses, quadrades i llargues. Vàrem començar a pintar aquestes capses amb els colors primaris: vermell, blau i groc., utilitzàvem cordes, papers, etc... desprès anàrem fent creacions de grups i anàvem treballant diferents conceptes matemàtics...”

D’aquí la seva reflexió: “Fer feina amb aquells al·lots m’ha obert molts de camins al diàleg, a la reflexió, al respecte i a la tolerància. I els alumnes recorden aquells anys com L’ESCOLA DE LA FELICITAT”.

Després de que marxés en Jaume Poma, vàrem reprendre la iniciativa del currículum de plàstica aprofitant tot el que havíem après durant els anys que va estar amb no-saltres. Els que havíem estat a prop d’ell havíem vist una nova manera de fer i unes pautes diferents a les habituals que eren molt interessants. En aquell moment no érem conscients de tot el que havíem après. Va ser després, a l’hora de la pràctica quant ens vàrem adonar de l’herència que ens havia deixat. Aquest fet i la formació rebuda al centre a càrrec d’altres professionals ens va ajudar a organitzar l’àrea, que per nosal-tres, l’equip educatiu de l’escola, és un dels fonaments pel procés de desenvolupa-ment de l’infant.

Actualment l’àrea de plàstica segueix una mateixa línea en el nostre centre que co-mença a infantil i acaba a tercer cicle de primàtia. Per exemple, cada any totes les classes van a veure almenys una exposició relacionada amb l’art: pintura, escultura, ceràmica… vos podem assegurar que és molt interessant sentir les intervencions dels nins interpretant el que veuen i relacionant-ho amb aspectes propers a ells. També es realitzen lectures d’obres. A Educació Infantil, es treballa el color, la matèria i el volum a través d’obres col·lectives. A primer i segon cicle s’alternen les propostes treballades amb matèria amb les d’escultures. El tercer cicle gaudeix d’un taller de ceràmica que compta amb tots els recursos necessaris per la seva elaboració; torn, forn per coure, buidadors, ganivets, talladors de fang, burils…

L’àrea de plàstica és de gran ajuda per poder interrelacionar diferents disciplines (fi-losofia, llengua, medi i sobretot matemàtiques). És molt estimulant descobrir a dintre d’una obra d’art un munt d’aplicacions de conceptes d’altres àrees.

30Norai 25 anys

31Norai 25 anys

Podem dir que ens agrada viure, sentir, percebre la plàstica... Intentam gaudir de la plàstica i com diuen els nostres alumnes:

“M’encanta pintar i que hi hagi pintures per tota la taula, i pintar damunt la taula m’encanta” (Lucia, 4 anys).

“La plàstica és molt divertida” (Mateo, 4 anys).

“La plàstica m’agrada perquè pots emprar molts de materials i mesclar-los i a mi m’agrada molt” (Aicha Aittaleb, 5 anys).

“M’encanta perquè hi ha molts de colors i podem pintar amb pinzell i puc pintar el que em passa pel cap” (Marta Escudero, 5 anys).

“Plàstica m’agrada perquè també podem pintar amb les mans” (Martina Marquez, 5 anys).

“Aquell espai boig entre la disciplina (les tècniques que s’expliquen i que s’han d’aplicar) i la lliber-tat (la creació individual o col·lectiva)” 2n Cicle.

“Plàstica per jo és crear, imaginar, inventar” (Adrian Jiménez, 5è).

“És un taller on poder expressar idees, crear el que penses i divertir-te, és a dir ser tu mateixa” (Ma-ria Antònia Corró, 5è).

“Per jo la plàstica significa tenir una hora i mitja a la setmana per poder aprendre a fer coses més di-fícils, millorar, utilitzar diferents materials i passar una estona divertida a classe” (Clàudia Ferri, 5è).

“La plàstica per jo significa manualitat, treball en equip i nous coneixements” (Sofia B. de León, 5è).

“A plàstica aprenc moltes coses i ho puc passar a d’altres i als meus germans” (Willow Morgan, 5è).

“Per jo plàstica és una activitat on et pots expressar amb art” (Sabrina, 6è).

“La plàstica és diversió, emoció, poder expressar els meus sentiments, tranquil·litat…” (John Peter, 6è).

“Aconseguesc desenvolupar la meva part creativa, afloren idees que intent plasmar als meus tre-balls” (Livinny Rodriguez, 6è).

“És genial perquè no feim una plàstica convencional sinó que feim una plàstica diferent” (José M. Jimenez, 6è).

“La plàstica la duc a la sang” (Claudio Conti, 6è).

Com podem veure pels nostres alumnes l’artística... “ÉS UN ESTAT D’ÀNIM ÚNIC” Blaise Cendrars.

31Norai 25 anys

32Norai 25 anys 32Norai 25 anys

33Norai 25 anys 33Norai 25 anys

34Norai 25 anys

EDUCACIÓ FISICA“L’educació és molt més que l’educació física, però molt poc sense ella” Hammelbert

L’Educació Física és una àrea de coneixement més, on el seu tractament educatiu es fa a tra-vés del moviment. Per tant, és un vertader medi educatiu, i més que EF seria una vertadera educació pel moviment, plantejada de manera que mitjançant l’exploració de les pròpies possibilitats corporals, s’activen mecanismes cognitius, socials, i motors; evitant discrimi-nacions i realitzat amb un caràcter fonamentalment lúdic.

Seguint la línia metodològica del centre, es parteix del nivell de desenvolupament dels alumnes, es proposen diverses activitats per fer una avaluació inicial i construïm aprenen-tatges significatius.

Des del taller d’EF fomentam un aprenentatge més autònom a través de jocs, activitats d’exploració i de descobriment guiat on el mestre planteja interrogants i els alumnes han de trobar una resposta motriu o solució. També s’utilitzen circuits, estacions, ambients d’aprenentatge, jocs (d’estratègia, de cooperació, de pensar, de imitació...), webquests que consisteix en una investigació guiada, amb recursos principalment procedents d’internet que promou la utilització d’habilitats cognitives superiors, el treball cooperatiu i l’autonomia dels alumnes.

També es desenvolupen i modifiquen les capacitats i els esquemes de coneixement. Priorit-zam una activitat intensa protagonitzada pels alumnes, on partim dels seus propis interessos a través de les converses i reflexions que es duen a terme a diferents moments de les sessions.

Per tant, es duu a terme una metodologia activa, no directiva, basada en l’activitat explo-ratòria, de descobriment del propi alumne, i en una intervenció docent més d’ajuda i guia, en funció de les respostes de l’alumne i de les dificultats que es trobi en la realització de les diferents experiències.

Educació físicai Psicomotricitat

PSICOMOTRICITATLa nostra escola, a les sessions de psicomotricitat, segueix el model d’ACOUTURIER que ajuda al nin a realitzar el seu propi itinerari maduratiu en un espai i un temps. Com diu en Viscarro i en Camps “La Psicomotricitat és una pràctica educativa, preventiva o d’ajuda que per mitjà de la vivència del cos, el moviment i l’acció i la seva posterior representació, actua sobre la glo-balitat de l’Infant per tal que aprengui a conèixer-se, relacionar-se amb els altres, amb els ob-jectes, amb l’espai i amb el temps, la qual cosa li facilitarà l’accés als aprenentatges escolars” .

Les sessions de psicomotricitat comencen fent una rotllana amb tot el grup per recordar les nor-mes establertes anteriorment, explicar la proposta i organitzar-nos, seria el ritual d’entrada.

Desprès passam a un segon moment d’explosió, el qual hi arribam a través d’un circuit en que tot el grup el recorre; el muntem utilitzant materials com matalassos, cèrcols, cucs, tú-nels.... això fa que hagin de caminar com les serps, gatejar com nadons, fer cucaveles, cantar una cançó, dir una paraula màgica.... durant aquest moment de la sessió serà quan observa-rem com participa cada infant en els diferents jocs i com es relacionen entre ells. Quan obser-vam al nin en acció es pot descobrir i comprendre el significat de la seva motivació expressiva i així proporcionar al nin les respostes adequades a les seves necessitats, peticions i desitjos.

UN DOS TRES... EL JOC HA ACABAT!!! Aquesta frase, no els hi agrada massa, doncs per ells la psicomotricitat ha arribat a la fi, indica que han acabat i que han d’arraconar, per donar pas al ritual de sortida, però els adults sabem que ara serà un bon moment per parlar del què ha passat durant la sessió, a què han jugat, amb qui, què han fet, quines coses han construït, si s’han sentit bé, què els hi ha agradat, quines coses no, si s’han sentit segurs, quines coses canviarien, quines propostes tenen per la següent sessió... amb totes aquestes preguntes i les seves respostes afavoriran el seu desenvolupament global i harmònic, afavoriran promoure l’expressió de totes les possibilitats motrius, emocionals, cognitives i relacionals dels infants. El temps que destinam a psicomotricitat resulta molt lúdic, amb activitats que potencien la cooperació i fomenten la consciència de grup. La psicomotricitat els servirà per reforçar o ser-vir de motivació per treballar continguts d’altres àrees com poden ser: matemàtiques, llengua, plàstica o medi.

34Norai 25 anys

35Norai 25 anys

“Jo sent que a psico m’ho pas molt bé perquè jugam amb els nostres amics!”

“A psico les mestres ens deixen teles i ens podem disfressar posant-nos capes i vestits, és molt divertit!”

“Quan bot al llit elàstic m’encanta, el cor riu!”

“Quan algú vol jugar amb altres nins ho pot fer i si vol jugar tot sol també”

“Quan entram a psico també podem pujar espatlleres, botar, correr…”

“Psico és una sala on podem jugar, correr, botar…”

“Quan pujam a les espatlleres i ens tiram pareix que esteim volant”

“M’encanta jugar amb les pilotes”

“També podem construir cases amb coixins”“No només amb coixins també amb les fustes quan acabam”

“Abans de començar a jugar destrossam la torre”

“I quan s’acaba psico deim: 1,2,3 el joc s’ha acabat, començam a reconar!!!”35Norai 25 anys

36Norai 25 anys

En el taller d’anglès treballam les quatre destreses bàsiques (comprensió oral i escrita i expressió oral i escri-ta), desenvolupant diferents activitats funcionals.

Parlam en anglès fent descripcions, jocs, diàlegs…

Escoltam anglès constantment, a la mestra, als companys, audicions (pel·lícules, cançons…), contes tradicio-nals i històries, etc.

Llegim en anglès. Feim lectures senzilles adients al nivell de cada grup d’alumnes i també enunciats d’activitats, notícies senzilles de premsa…

Escrivim en anglès confeccionant “projects”, descripcions, narracions senzilles i breus, construïm frases, paràgrafs…

A més a més en el taller d’anglès escoltam i cantam cançons, des dels més petits als més grans, tant infantils i adaptades com algunes originals i d’actualitat. La música i el ritme fan més divertit l’aprenentatge de la llengua.

Igualment també aprenem fent jocs de reconeixement de paraules, comunicatius, etc. adients per a cada nivell educatiu.

Els materials i recursos que feim servir per a les diferents activitats són variats: fitxes, titelles, flashcards, pòsters, CD, DVD, jocs de taula… També es desenvolupen algunes sessions a l’aula d’informàtica per fer activitats interactives. Així, a l’aula, també es fa servir la pissarra digital per a algunes activitats que així ho requereixen. Feim servir les tecnologies de la informació com a recurs per aprendre l’anglès.

Des de fa dos anys l’escola també participa en un projecte Comenius. Un recurs més per donar funcionalitat a l’àrea d’Anglès en un context el més real possible. Alumnes i mestres es comuniquen i relacionen amb les escoles europees que hi participen, utilitzant l’anglès com a llengua de comunicació en tot moment.

Anglès

36Norai 25 anys

37Norai 25 anys

Ja fa molts anys, i en el marc del nostre Projecte Educatiu, es va

introduir l’hort a l’escola. Aquest projecte va començar amb n’Apol·lònia, mestra ja jubilada, i ha

continuat al llarg dels anys conduït pels mestres i alum-nes de 2n cicle amb col·laboració d’alumnes d’altres cursos.

S’integra dins el projecte ecoambiental de centre i el mètode que es segueix és el de parades en crestall de Gaspar Caballero.

L’hortet és una recurs més per aprendre, és un espai que motiva i en-gresca als infants, i dóna funcionalitat als aprenentatges. És un espai d’observació, experimentació, manipulació... en ell els infants adquireixen actituds de defensa dels valors naturals, mediambientals i ecològics. La fei-na es fa dins un context integrador en el qual cadascú, independentment de les seves habilitats i capacitats, pot desenvolupar una funció i realitzar una tasca que l’ompli de satisfacció i així millorar la seva autoestima. A més, es reforça la idea de grup per a la necessària col·laboració de tots.

A més de la feina a l’hort des del curs 2004-2005, es posà en marxa el projecte ecoambiental de centre, on s’estableixen quines són les

accions mediambientals que s’han de dur a terme per intentar que l’escola sigui cada vegada una mica més respectuosa

amb el medi ambient. Aquestes accions estan rela-cionades amb l’estalvi d’energia, d’aigua, de

paper i amb la reducció i correcta se-paració dels residus.

ortet iHmedi ambient

37Norai 25 anys

38Norai 25 anys

El què pensen els nostres alumnes ens importa molt. Tenir en compte les seves opinions és la base del nostre procés d’ensenyança-aprenentatge. Cada dia en totes les àrees i moments educatius els mestres intentam estar atents a les seves propostes, idees, opinions, demandes... Escoltam per construir entre tots.

Els alumnes gaudeixen d’espais on poden expressar les seves opinions lliurement i on es senten escoltats. Aquest espais són les tutories col·lectives i individuals i les assemblees de delegats.

A les tutories col·lectives els alumnes, juntament amb els seus tutors, posen en comú tots aquells aspectes relacionats amb la vida de l’escola, festes, sortides, dificultats que sorgeixen al grup... intentant arribar a acords i consensos que facilitin i reforcin la convivència en el grup.

Les tutories individuals, són un espai molt valuós on l’alumne pot parlar de tu a tu amb el seu tutor. Pot expressar les seves preocupacions, les seves pors, les seves motivacions, què és important per ell, com s’organitza... En l’horari de cada tutor es reserva una hora setmanal per poder atendre els seus alumnes individualment, bé sigui a demanda de l’alumne o a demanda del mestre. És allà on els mestre poden mirar als ulls als seus alumnes.

Les assemblees de delegats coordinen els diferents grups en les decisions que afecten a tota l’escola. Hàbits i normes, sortides, festes, manteniment de l’escola i propostes com ara l’apadrinament d’un infant de Perú o l’obertura de la biblioteca en horari extraescolar. Els delegats i subdelegats exposen les demandes, propos-tes i opinions dels seus grups i recullen les dels altres per informar. Un espai d’anada i tornada. Intentam que la participació dels alumnes sigui activa i real. L’escola és el seu escenari i ells són els protagonistes.

spais d’anadaEi tornada

38Norai 25 anys

39Norai 25 anys

e la revista “Xarxa”Da la web

Des del primer moment es va considerar interessant mostrar als pares a través d’una revista el que feien els seus fills a l’escola.

El número 0 de la revista Xarxa va sortir el primer curs 1986-87 a les aules de GESA al taller d’impremta de gelatina; en l’elaboració d’aquesta participaven els nins dels 4 grups.

Des de llavors es va seguir treballant per editar un número cada any a final de curs. Al-guns anys les revistes foren monogràfics sobre temes concrets, entre d’altres títols desta-cam: “Així és la nostra escola: investigar, divertir-se, observar, pensar, ensenyar, construir”; “Quan…? Per què…? Com…? Què…? On…?; “…I… enguany…?”; “15 anys CP Norai”; “Proces-sos d’aprenentatge”; “Extra de Nadal”; “La millor revista per aquest estiu”.

Cada revista és una petita mostra de com treballam, quines són les opinions dels alumnes, dels mestres i de l’AMIPA, els projectes que es fan, els contes que han escrit els nins, les fes-tes, què opinen els alumnes de 6è al acomiadar-se, etc.

Però els temps canvien i l’era de la informàtica no ha passat de llarg a l’escola. Durant el curs 2004-05 es va crear la pàgina web del centre. La seva funció bàsica era mostrar a tota la comunitat educativa el que es feia a l’escola al llarg de l’any, a més de ser una eina interacti-va tan pels alumnes com pels mestres. Així doncs, la revista donà pas a la digitalització, als blocs, a les galeries de fotos... i deixàrem de publicar la revista en paper.

Actualment la nostra web evoluciona i es renova cada any, alumnes i mestres s’impliquen en aquesta tasca. Visitau-la! www.cpnorai.edu.es.

39Norai 25 anys

40Norai 25 anys

BUNYOLADA

Enmig des carrer des pi, es qui en passa s’arracona, ai! ni-netes, bona nit, és en ....(nom de l’enamorat) qui la dóna.

Cada any celebram la festivitat de les verges. Sempre ens menjàvem els bunyols dins l’aula, però fa uns quants anys que ve un grup musical d’Alcúdia que ens canten unes quantes serenates. Així doncs, baixam al pati a gaudir d’aquest concert en viu i després… a menjar bunyols s’ha dit!. I repetim i repetim fins que s’acaben tots.

FIRETA DE SANT MARTÍ

En el mes de novembre, un divendres horabaixa, el pati de l’escola es converteix en un lloc idoni per adquirir a un preu simbòlic ceràmica, plantes, joguines i roba de segona mà, jugar a la tómbola, a jocs preparats pels nins, fer pa-piroflèxia, pintar-se les ungles i maquillar-se, apostar a la rifa, menjar bunyols, crispetes, hamburgueses i creps fets pels nins... Tot això gràcies a l’organització de l’APIMA que durant tota la setmana classifiquen tot el que s’ha anat duent. Els diners que es recapten són per subvencionar activitats diverses que fan els nins.

I és una oportunitat per als nins fer d’adults ja que es con-verteixen en venedors i en mestres d’un taller.

FESTA DE NADAL: FI DEL PRIMER TRIMESTRE

Ara ve nadal, menjarem torró i amb la guitarreta, cantarem cançons.

Això farem, cantarem cançons per celebrar que hem aca-bat el primer trimestre. Cada curs prepara des de l’àrea de música una nadala. Primer la cantam a l’Auditori on vénen els pares a veure els seus fills.

Després arriba el 23 de desembre, i al nostre porxo del pati tornam a cantar totes les nadales i així tots els cursos es poden veure entre ells. Aquest dia preparam un bon tiberi a cada cicle. A Infantil i primer cicle assaborim una bona xocolatada, i al segon i tercer cicle, un súper berenar amb les millors receptes que els nins duen de casa. Quan bere-nam ve el Pare Nadal amb regals per a tots els cicles. Els alumnes de 6è fan l’Amic Invisible. És molt divertit veure el regal i pensar qui te l’ha pogut fer. Millor si té dedicatòria!.

SANT ANTONI

Sant Antoni i el dimoni, jugaven a trenta-u. El dimoni va fer trenta i sant Antoni trenta-u.

Dia 17 de gener cada any l’APIMA ens prepara un bon fo-gueró on torren sobrassada i botifarró per a tots els qui en volen. Ummm, que ho és de bo acabat de torrar al caliu!. Però abans els nins de cada curs canten al so de la xim-bomba les cançons de Sant Antoni que s’han preparat al taller de català prèviament.

CelebracionsI a qui no li agrada fer festa? A nosaltres sí i millor si la podem compartir entre tots!

40Norai 25 anys

41Norai 25 anys

CARNESTOLTES

Som en Carnestoltes, el rei dels poques soltes. Us faig saber que he arribat i que l’avorriment ja s’ha acabat. La gresca ja és aquí. Anem-nos a divertir. Cantarem, ballarem i riurem, i d’allò més bé ens ho passarem. (Un trosset del pregó del 2012)

Aquí sí que l’organitzam grossa!

Pel febrer cada any l’escola es transforma i ens ho passam d’allò més bé tallant, cosint, aferrant, reciclant... Tres dies abans de la rua feim els tallers de 12 a 14 h amb la col·laboració dels pares. Els nins han triat prèviament al taller que aniran i es mesclen. Així als tallers hi ha nins de totes les edats.

També en algun moment del taller compareix el REI CAR-NESTOLTES acompanyat amb el so dels tambors i ens comunica en el seu pregó la penyora que hem de dur l’endemà. Les penyores són acumulatives i acabam ben guapos!

El dia de la rua baixam al pati per veure totes les disfresses i feim un ball relacionat amb el que anam vestits. Final-ment, sortim a fer una volta pel port acompanyats també dels pares.

SETMANA DEL LLIBRE

No diguis hivern passat, que Sant Jordi no hagi estat.

Per Sant Jordi, l’espiga a l’ordi.

Per celebrar el dia del llibre ho feim durant tota la setmana amb l’escenificació d’obres de teatre, els més grans conten contes als més petits, representacions amb titelles, tallers de fer punts de llibre, recital de poesia amb col·laboració dels pares... El dia del llibre també l’APIMA organitza una paradeta al pati de venda de llibres que prèviament s’han anat duent al centre. Es venen a un preu simbòlic.

SETMANA NÀUTICA

Xip-xap, xip-xap, tots a l’aigua, tots a l’aigua...

Arriba el final de curs i s’acosten les vacances d’estiu. És la darrera setmana de classe i entre cansament, la calor i que volem celebrar que el curs s’ha acabat feim la setmana nàutica. Consisteix a fer diferents activitats, tallers, sorti-des... relacionades amb la mar. Així anam a Cabrera, al far d’Alcanada, Sa Dragonera, a la platja, a la piscina de Gesa, a l’Aquàrium, l’Hidropark, a Marineland... Les activitats també són diverses: vela, concurs de castells a la platja... Tam-bé feim tallers de cuina, plàstica, nusos mariners, fer nanses...

I el darrer dia feim una gimcana al pati i a la placeta. Els jocs de la gimcana són molt divertits: mocador, bitlles, ti-rar-nos globus d’aigua, disparar-nos amb pistoles d’aigua, omplir un tassó amb la mànega, fer corregudes de dife-rents maneres... Acabam tots ben xops i amb un bon gelat per dir-nos adéu i fins el setembre qui ve.

Celebrant les festes coneixem les tradicions, cooperam en-tre nosaltres, ens feim més solidaris, hem de ser responsa-bles, expressam les nostres idees i tenim l’oportunitat de fer eleccions, els pares ens ajuden, ens respectam uns als altres, ens feim més autònoms, no competim, dialogam en cas que hi hagi conflictes, feim un bon ús del material comu-nitari, reutilitzam, estimam els llibres i adquirim el plaer per la lectura, fugim del consumisme i potenciam la creativitat.

41Norai 25 anys

42Norai 25 anys

Aprendrefora de l’escola

Al nostre centre sempre han tengut molta importància les sortides que feim durant el curs i les acampades que realitzam el darrer trimestre i que esperam amb tantes ganes.

Les sortides del centre ens serveixen per conèixer l’entorn més proper i el que tenim més enfora. Conèixer la natura per estimar-la. Ampliar els coneixements amb activitats de tot tipus que se’ns ofereixen i no dubtam en aprofitar les que ens sorgeixen dels projectes de treball i d’altres tallers.

Algunes no les havíem fet mai, com per exemple aquest any hem pogut gaudir d’una ex-posició relacionada amb les matemàtiques Quadrant idees. Apropar-nos a l’art de cada ve-gada creim que és més important. Sempre aprofitam les exposicions que tenim a l’abast a les galeries d’Alcúdia i a la biblioteca de Can Torró, però també algunes a Palma. El nostre entorn ens ofereix múltiples llocs per conèixer la natura i aprendre a valorar-la, com són

s’Albufera i s’Albufereta, Alcanada, la platja del Port d’Alcúdia, la Victòria, cala Bóquer, sa Canova; llocs històrics com són Pol·lèntia, el Teatre Romà i les murades. Acudim cada any també a veure obres de teatre. Visitam el mercat d’Alcúdia i el poble.

Les acampades són el més divertit. Els més petits i el primer cicle van a la Colònia de Sant Pere o a la Victòria. Les tendes de campanya són el més gran, com en gaudeixen!! Els de segon cicle van a Es Palmer o a Binifaldó per conèixer la Serra de Tramuntana, dos indrets de Mallorca meravellosos i què n’aprenen de coses!! I els més grans ja surten de l’illa, un any a Menorca on aprenen la prehistòria a la nostra illa germana; l’altre any viatgen a Soria on, a part de conèixer els llocs, es relacionen amb alumnes de la seva edat d’allà. També s’han fet anteriorment viatges a Eivissa, al Delta de l’Ebre, Vall d’Àneu...

42Norai 25 anys

43Norai 25 anys

Col·laboradors.Formació. Escola de pràctiques

Com ja hem dit des del principi, volem que l’escola estigui oberta a tothom i estam contents quan algú ve a visitar-nos. Han estat moltes les persones que durant aquests anys, d’una manera o altra han col·laborat en l’ensenyament-aprenentatge dels nos-tres alumnes. Començant pels mateixos pares, mares i padrins que han vengut a fer-nos partícips del que ells saben per compartir-ho amb nosaltres: informació molt va-luosa pels nostres projectes, contar contes, tallers de cuina, plàstica...

L’anterior conserge, el nostre estimat José, també ens ajudà molt al taller de plàstica i amb la seva col·lecció de fòssils i els seus coneixements sobre aquests.

Les visites d’experts: metges, infermers, escriptors, directors de teatre, professors de l’IES, especialistes en addiccions, membres del GOB i de medi ambient, escultors, pin-tors, matemàtics, policies locals, protecció civil..., són valuosíssimes per completar la formació dels alumnes, dels mestres i de les famílies.

En un altre marc, també rebem visites de mestres d’altres escoles, d’Universitats, estu-diants de mestres, que, a part de conèixer la nostra manera de treballar, ens aporten també el seu punt de vista, la qual cosa moltes vegades ens du a la reflexió sobre la nostra pràctica sempre per millorar.

El centre també col·labora amb la UIB i el CESAG com a escola de pràctiques. Creim important que els futurs mestres puguin conèixer diferents escoles i maneres de fer feina, diferents metodologies. Cada any, i sempre que els alumnes desitgen venir a fer el pràcticum al nostre centre, els acollim amb ganes. Ho consideram molt enriquidor per a ells, per als mestres i els alumnes.

N’Avelino Hernández, poeta de Soria, va col·laborar amb nosaltres mentre els nins de 2n i 3r cicle llegien algun dels seus llibres.

43Norai 25 anys

44Norai 25 anys

FORMACIÓ

La formació en el centre i la posada en pràctica dels coneixements adquirits sempre ha estat de vital importància pel claustre de mestres. Per dur a terme el nostre pro-jecte educatiu i les metodologies que du implícites, és necessari que tots els mestres n’estiguin informats, no només aquells que les imparteixen. Conèixer-les ajuda a en-tendre la filosofia de l’escola i a posar-les en pràctica a qualsevol àrea o matèria. És important seguir formant-nos any rera any i així ho feim a través dels seminaris que realitzam a l’escola i els cursos, alguns organitzats pel CEP. Alguns dels temes en els que hem rebut formació al llarg dels anys són: escriptura de textos, noves tecnologies (Projecte Atenea, diferents programes informàtics, pissarres digitals, portàtils), Filosofia 3-18, treball per projectes, educació emocional, acollida d’alumnes nouvinguts, resolu-ció de conflictes, relaxació, matemàtiques, plàstica, avaluació, competències bàsiques...

Gràcies a tots els que ens han ajudat amb les seves ensenyances.

En José Saura, conserge del nostre centre durant molts anys i sobretot amic, gaudia ensenyant coses als nins i també als mestres.

Des d’aquí els volem retre un petit homenatge a n’Avelino Hernández i a en José Sau-ra ja que malauradament ambdós ja ens han deixat.

ESCOLA DE PRÀCTIQUES

Un dia, ja fa 25 anys, es va crear la Norai. Les males llengües deien que era un projecte de bojos, ja que els nins havien d’estudiar sense llibres de text.

A més era un centre on es podien matricular tot els nins, independentment de les se-ves virtuts o mancances. I les males llengües continuaven, no pot ser mai que aquests nins arribin enlloc, no pot ser mai que aprenguin res, no pot ser mai que alguns nins no destorbin el treball dels altres...

La Norai ja era una realitat, s’havia obert una escola integradora, un espai on tots els menuts tenien el seu lloc i eren atesos així com es mereixen, deixant volar la seva creativitat i no tancant-la dins unes pàgines de llibre.

I jo vaig tenir la sort d’arribar a la Norai amb tan sols cinc anyets, i vaig poder viure una experiència enriquidora envoltada de racons, tallers, fitxetes, sortides, festes, la ràdio, la revista, l’hort... I a més compartint el dia a dia amb aquells bojos que havien cregut en aquell nou projecte.

25 Anys després he tingut el privilegi de tornar a la nostra escola com a practicant, amb el dubte de que: encara serà la Norai el que era abans?. Dons si senyors la Norai segueix endavant amb el seu projecte educatiu i esper que en duri 25 més.

Elionor Cladera antiga alumna i mestra en pràctiques.

44Norai 25 anys

45Norai 25 anys

Les persones que formen i les que han format part del personal no docent del centre durant tots aquests anys, personal de neteja, conserges, monitores de menjador i escoleta matinera, l’auxiliar tècnica educativa, són d’una gran importància i de gran ajuda a l’escola en tot moment.

Formen part de la vida intensa de l’escola i de l’educació dels nostres infants, s’impliquen com el que més.

Hem de fer un esment especial a na Presen que des del primer moment a l’edifici actual, fa 24 anys, ha estat amb nosaltres juntament amb els seus 3 fills. Ens aporta molts de mo-ments d’alegria i amistat, i ens ha donat una lliçó a tots amb la seva fortalesa. I com no a en José que ja acompanyava els nins amb l’autobús a Gesa i després va ser durant disset anys el conserge i “chico para todo”, i sobretot un gran amic.

Han pasado 25 años y recuerdo mi primer día de trabajo como si fuera hoy. Llegué aquí con dos niños y muchas necesidades. Mi familia me ayudó mucho, pero sobre todo una persona muy especial para mí a la que tanto quiero y a la que le estaré agradecida toda mi vida. Por ella estoy en este colegio que tanto me ha dado y donde me siento tan feliz . Todos formamos una gran familia.

Recuerdo con cariño a mis compañeras de la limpieza que en el transcurso de estos años han ido pasando por aquí y con las que guardo una gran amistad, especialmente a Cati, ya jubila-da y con la que inicié mi andadura en el colegio y a José, que tan recientemente nos dejó y con el que tantas horas y buenos ratos he compartido en esta casa.

Y qué voy a decir de mis maestros. A todos he querido y quiero y de todos he aprendido y sigo aprendiendo. También quiero dar las gracias a estos niños y niñas que con sus besos y mues-tras de cariño a la subida de las escaleras o por los pasillos me hacen sentir como si estuviera en mi casa, no pudiendo resistir el devolverles cada día lo que ellos me dan. No quiero dejar de mencionar a mis amigas del Club Norai, amigas y confidentes, con las que tan buenos ratos paso.

Gracias a toda esta familia que es el Norai porque al haber compartido conmigo los momentos tan difíciles y tan dolorosos por los que he pasado, me los habéis hecho más llevaderos y he podido encontrar la paz y el sosiego que necesitaba.

En esta casa me siento tan agusto que desearía poder continuar con vosotros hasta el 50 ani-versario. Muchas Gracias a todos.

Presen

Una granfamília

Antònia Cerdà, Patricia Rocamir, Antònia Cladera, Esteve Martí, Presentación Moreno, May Molleda

45Norai 25 anys

46Norai 25 anys

L’AMIPA, L’ÀNIMA DE L’ESCOLAConèixer l’AMIPA, saber què es i quina funció i rellevància té dins l’escola en relació amb els nostres fills, les seves famílies i tot l’entorn que els envolta des del primer any que comença la seva escolarització; va molt més enllà de conèixer el seu concepte “formal”.

Per conèixer l’AMIPA, s’ha d’assaborir, s’ha d’experimentar…I és que el seu paper dins l’escola és transcendental! L’AMIPA som TOTS!!!

Som tots els pares units per participar de prop de l’educació anímica dels nostres fills; fent, així, que la integració de pares, alumnes i professors sigui una realitat.

Dins la NORAI, l’educació dels nostres fills la deixam en mans dels grans professionals que conformen el professorat de l’escola, sers humans de cor immens que es mouen pels més alts valors de la vida, la qual cosa dóna una gran dimensió a la seva feina; i això es nota, us podem assegurar que es nota, basta veure l’alegria en què els nostres fills van a l’escola i el seu grau d’aprenentatge!!!

I és per ells que ens deixam guiar a l’hora de participar en qualsevol de les activitats de l’escola; i que se sentin dins un entorn familiar on veuen que els seus pares gaudeixen, participen i es relacionen.

L’AMIPA crea un clima de solidaritat, igualtat, confiança.

I això es nota, vaja si es nota, es respira...

I és aquest clima diferent que acull les famílies dins l’escola, fent-les participar d’un siste-ma educatiu innovador que treballa per mantenir motivat l’alumne, el que fa que es des-perti el seu màxim potencial, aportant així, a la societat, una generació de joves preparats per donar el millor d’ells mateixos a través de la seva capacitat d’actuar amb flexibilitat i creativitat davant qualsevol situació de la seva vida.

La NORAI té les portes obertes a les famílies dels alumnes a l’hora de programar i participar de les activitats de l’escola i això es reflecteix fins i tot en el fet que la porta de l’entrada de l’escola està oberta tot el dia!! Ens sentim a casa!!!

I com participam els pares i mares de les activitats de l’escola?

Les possibilitats són infinites tenint en compte que podem fer tot tipus de propostes cons-tructives. Alguns exemples de la forma en què actualment estam treballant són els següents:

Podem assistir a qualsevol classe per poder conèixer el seu funcionament o simplement per gaudir de veure com els nostres fills aprenen.

La maleta viatgera: el nin que té la maleta aquella setmana és el protagonista.

Podem participar a tallers educatius dels nins explicant els nostres coneixements i expe-riències.

I una altra activitat molt important és que es facilita la integració de les diferents cultures convidant els pares d’altres països que facin diferents activitats.

Tots els pares feim una aportació econòmica anual per proveir del material escolar i dels recursos necessaris per a l’educació. L’objectiu principal és evitar les diferències socials i donar a tots els nins la possibilitat de fer totes les activitats del col·legi.

Gràcies a l’AMIPA les activitats extraescolars tenen un preu molt reduït, totes les acampa-des es financen amb la quota i també s’ajuda als viatges de fi de curs de 5è i 6è.

També és de destacar el servei de menjador i de l’escola matinera que facilita la compatibi-litat de l’horari del centre amb el nostre horari laboral.

Amipa som tots!Amipa som tots!

46Norai 25 anys

47Norai 25 anys

Altres importants activitats iniciativa de l’AMIPA són:

“Escola posa’t guapa” on tots els pares i els professors col·laboràrem per renovar i reparar tot el que estava al nostre abast. Aquesta activitat es va convertir en una experièn-cia enriquidora per a tots, va fomentar la relació entre els professors i els pares i alguns padrins.

La fireta de Sant Martí, una preciosa iniciativa que ens serveix per recollir més fons per poder seguir finançant tot el que es necessiti. I és de destacar aquí fins i tot la participació de pares d’exalumnes!

També ajudam a preparar la festa de Nadal i convidam el Pare Nadal a dur regals a tots els nins de l’escola.

El fogueró de Sant Antoni on els nins tenen l’oportunitat de conèixer i gaudir d’una de les tradicions més arrelades a Mallorca.

Carnestoltes on els pares ajudam a fer les disfresses juntament amb els nostres fills i mestres. També tots els que volem hi participam disfressant-nos amb ells.

La setmana del llibre, durant la qual celebram el dia de Sant Jordi organitzant la para-deta de llibres usats o participant en alguna altra activitat.

I si tot això ja no és més que suficient per tal de fer que el sistema educatiu de la NORAI marqui una gran diferència també comptam amb “l’escola de pares” i la biblioteca:

L’escola de pares és un gran servei que ens proporciona una inestimable ajuda en l’educació dels nostres fills.

Respecta a la biblioteca dir que es tracta d’una activitat lúdica on els pares poden parti-cipar anant-hi amb els seus fills, duent-se’n llibres amb préstec o bé participant en el club de lectura.

I mentre estàvem reunits un grup de pares i mares a la terrassa d’una cafeteria per tal de posar en comú les nostres opinions per redactar aquest escrit ens trobàrem en Bep Carreres, professor recentment jubilat de la NORAI.

Quan li demanam què destacaria de l’AMIPA de la NORAI ens recorda aquella associació de pares en consens amb un claustre de professors que lluitaren amb força i valentia davant l’administració per tal de reivindicar el dret a treballar de la forma en què actualment ho es-tam fent!! Hi ha hagut al llarg de tots aquests anys molts moments en què l’AMIPA ha hagut de donar suport al claustre de professors i a l’equip directiu amb reivindicacions davant la Conselleria i l’Ajuntament per a poder continuar avançant.

47Norai 25 anys

48Norai 25 anys

Per tot això i més, gràcies a tots aquells que heu fet possible, al llarg d’aquests 25 anys que la NORAI sigui una realitat!!

A la revista Xarxa de 1997 l’AMIPA va escriure:

Quan deim “ca nostra” volem dir qualque cosa més que un espai físic on vivim.

De la mateixa manera, hem de poder dir “la nostra escola”; l’hem de sentir com a ca nostra, perquè l’hem d’anar fent cada dia un poc, com a ca nostra, amb les nostres petites i grans apor-tacions, i hem d’intentar millorar-la, perquè només així millora-rem, també, el futur dels nostres fills.

Segur que ells ens ho sabran agrair.

“Ca meva pot ser el món, però el món no pot substituir ca meva”.

“La meva escola pot ser el món, on hi té cabuda tot ésser viu, però el món mai no podrà substituir la meva escola”.

Presidents: Catalina Tomàs, Martí Martí, Pedro Pomar, Joana Nicolau, Joana M. Prats, Lucía Valero, Antònia Fornés, Miquel Ramis.

Amipa som tots!

48Norai 25 anys

49Norai 25 anys

L’escolanostres fills

dels

Som n’Aina i en Martí, pares de dos exalumnes de l’escola Norai, n’Esteve i na Catalina.

Durant uns anys vàrem tenir la sort de poder invertir una part del nostre temps formant part de l’AMIPA d’aquesta i, per tant en l’educació dels nostres fills, ja que pensam que és important que pares i educadors col·laborin en aquesta tasca.

Eren els primers anys d’integració d’alumnes amb necessitats educatives es-pecials a les escoles ordinàries i va ser un temps de dificultats i reivindica-cions, però també de molta il·lusió.

D’aquells anys en tenim un record molt positiu i gratificant, i també multitud d’anècdotes que encara avui ens agrada comentar amb altres pares i mestres que ara són molt bons amics. A tots ells, moltes gràcies i una forta abraçada. Com sempre, ens veurem a l’escola.

Aina Amer i Martí Martí

L’escola Norai fa vint-i-cinc anys, el temps ha passat molt ràpid, sembla ahir quan hi vàrem escolaritzar la nostra filla Marina, es pot dir que la va estrenar. Era una escola especial, una de les poques d’integració de Mallorca, on s’havia de conviure amb nins i nines diferents, aprendre a considerar-los i respectar-los. Els alumnes no disposaven de llibres de text propis. Els llibres formaven part de la biblioteca d’aula i eren compartits, així com la resta de material. També es treballava per projectes plantejant problemes a partir de les seves experiències.

El projecte de l’escola Norai s’acostava a la nostra manera de pensar perquè els valors s’expressen a través de l’acció i no de les paraules, mostrant-se mitjançant les relacions humanes. Així doncs la solidaritat, la no competi-tivitat, l’autonomia, l’autoestima i l’esforç eren els seus eixos fonamentals.

Guardam molt bon record de tots els mestres, grans professionals que va-ren saber adaptar-se a la personalitat de na Marina i en Miquel. Ens consta que tots dos estan orgullosos del seu pas per l’escola.

Ara, en aquests temps difícils que a la seva generació els ha tocat viure, es-tam segurs que el bagatge que varen adquirir els és molt útil per enfrontar-se als reptes que els posa una societat complexa com la nostra.

Com a pares us estam agraïts per haver-nos ajudat en l’educació dels nos-tres fills.

Gràcies i molts d’anys!

Pilar Espinazo i Tomeu Ventayol

49Norai 25 anys

50Norai 25 anys

Aprofit aquestes línies que em permeten escriure per ce-lebrar aquest 25è aniversari de la nostra Escola.

Des d’abans de la consolidació física de l’escola ja tenia coneixement del que més o menys volia esser, el tipus d’ensenyament i també de les persones implicades que la formarien. Per això em semblava un projecte interes-sant i il·lusionador. El projecte no quedava exempt de polèmica però per això mateix va ser una realització va-lenta i de futur.

Feta aquesta introducció passaré a la part que ja ens afectava més directament que era el fet de decidir-nos a triar l’escola que volíem per a les nostres filles. De tot d’una ho vàrem tenir clar: ens feia il·lusió que les nostres filles anassin a la Norai. Una vegada dins, vàrem voler integrar-nos tot d’una dins la comunitat de l’escola i la manera de fer-ho era estar a l’AMPA, una AMPA reivin-dicativa, que lluitàs per aconseguir el que consideràvem més just per a l’escola i els nostres fills. Per això s’hi ha-via de participar. D’altra banda, formar part del Consell Escolar també va ser una manera més directa de ser-hi i participar en les decisions que es prenien a l’Escola.

Destacaria també la relació pares-professors que eren molt fluïdes i sobretot, properes. Senties complicitat i això era d’agrair. Encara ara, quan et trobes, queda aquesta confiança que hi ha hagut d’una banda cap a l’altra.

L’escola Norai, era una escola petita, de poble, relacio-nada amb el seu entorn, compromesa amb el medi, amb la gent, la integració, la solidaritat etc. Fins i tot el nom i el logo de l’escola diuen molt d’ella. En fi, Norai fou il·lusió, integració, participació, compromís... per tot això i més, moltes gràcies i molts d’anys!

Àngel Gómez

En aquest vint-i-cinc aniversari de l’escola Norai, vol-dria aportar el meu granet d’arena. He tengut dos fills que han estudiat aquí, en Martí, que ara ja és universi-tari, i en Venanci, que va a classe a l’institut. No només s’han format com a estudiants sinó que també ho han fet com a bones persones responsables i treballadores, ja que són valors que van més enllà de l’ensenyament i que uns grans professors els han sabut transmetre.

M’agradaria també aprofitar per donar-vos les gràcies ja que des del primer moment que varen començar al No-rai, sempre m’heu fet sentir part d’aquesta gran família que heu format tant els professors com els treballadors que han passat per aquest centre.

Esper i us deman que no canvieu mai.

MOLTS D’ANYS!

Catalina Sánchez Capó

Necessitam escoles creatives, com fa 25 anys quan es va iniciar l’escola Norai. Necessitam un poc més de respecte des de la Conselleria cap a l’escola pública, necessitam una escola per tots i no per minories com està passant als estudis superiors, necessitam apren-dre a estimar, respectar i tolerar als al·lots, siguin de la classe que siguin i la condició que sigui. Sense un ensenyament planificat i compromès des de l’inici de l’escolaritat un poble mai no serà un poble.

Jaume Adrover, pare i mestre col·laborador d’Educació Artística

50Norai 25 anys

51Norai 25 anys

AGRAÏMENTS A LES AJUDES MUNICIPALS

Rebem moltíssima ajuda de l’Ajuntament d’Alcúdia. Sempre ha estat molt sensible amb tot el referent a l’educació del municipi des del manteniment del centre, la contractació de conserges per a totes les escoles, el personal de neteja, els mestre de suport lingüístic i psicòlegs fins a les propostes d’activitats, la mostra de na-dales, la mostra de teatre escolar, la setmana de medi ambient... També col·labora amb activitats concretes del nostre centre. Durant la Setmana Nàutica amb l’organització de cursets de vela, fent ús de la piscina de Gesa... i durant 2 mesos els alumnes de 4t i 5è gaudeixen del medi aquàtic a la piscina municipal relitzant un curset de natació amb monitors. A més a més, du a terme juntament amb la biblioteca de Can Torró el Programa Biblio-teca Escola. La Biblioteca Can Torró ens ofereix moltes possibilitats de col·laboració en ambdues direccions. Sempre que ho necessitam ens obrin Can Fondo per poder anar a veure les exposicions d’art i enriquir-nos. Gràcies a l’Àrea de Patrimoni podem conèixer i gaudir del llegat que ens han deixat els avantpassats. I l’Àrea de Normalització Lingüística ens dóna el seu ajut envers la nostra llengua. No podem oblidar l’ajut tan valuós també, que rebem de la Policia Local d’una manera impecable per fer sessions d’educació viària i acompanyar-nos en algunes de les sortides. També volem fer una menció especial als companys d’Alcúdia Ràdio, dels qui aprenem quan els visitam i qui segueixen la nostra feina de ben aprop. Actualment també comptam amb l’ajut de la Creu Roja per a les sessions d’educació viària i en algunes ocasions amb la de Protecció Civil.

Agraïments

51Norai 25 anys

52Norai 25 anys

Els mestres

52Norai 25 anys

53Norai 25 anys

El primer grup de mestres que començaren estaven il·lusionats per-què tenien una gran oportunitat per fer una escola així com volien. 25 anys després podem dir que, malgrat tot el que es pot millorar, malgrat tots els entrebancs que ens trobam cada dia, tenim l’escola que ens agrada. L’escola on cada dia ens proposam nous reptes i il·lusions que compartim entre els mestres, els nostres alumnes i les famílies, creixem com a persones, com a professionals i estudiants, uns devora els altres. I tot això és possible gràcies als mestres actuals i als que hi han estat, al personal no docent, al suport dels pares i mares, de la Conselleria, de l’Ajuntament i tantes altres persones que confien en la nostra tasca.

Antònia Cerdà, Olga Domínguez, Aina Llobera, M. Ángeles Serrano, Catalina Bauçà, Andrés Gil, Martí Sáez, Sònia Pérez-Herrero, Txema Ramos, Pilar Quetglas, Nadal Llompart, Beatriz Florit, Margalida Julià, Presentación Moreno, Yolanda Trilla, Eva Pascual, Antònia Comas, Contxa Trobat, Laura Aguiló, Joana Campomar, Llorenç Florit, Cati Borràs, Teresa Bonache, Antònia Cladera, Antònia Bennàssar, Elionor Cladera.

53Norai 25 anys

54Norai 25 anys

Els infants,els protagonistes

54Norai 25 anys

55Norai 25 anys

Infantil 3 anys Infantil 4 anys

Infantil 5 anys

55Norai 25 anys

56Norai 25 anys

1r Primària

2n Primària

3r Primària

56Norai 25 anys

57Norai 25 anys

4t Primària 5è Primària

6è Primària

57Norai 25 anys

58Norai 25 anys 58Norai 25 anys

59Norai 25 anys 59Norai 25 anys

60Norai 25 anys 60Norai 25 anys