" ~Lj?' ^j0p5iTT_3 Ä. «MJ-^, bStíní^B522!ij^r£^fô?r»^!:fS^i U «*«Bi

,7fH*s>v*&.' L^ t iT<P*7Z3 w«a * '| l / | . . S . .,l:-sr^ ITl l*f l ^'^«*=W.--- rrì

Núm.419 AnyXXXVI

25^

D'AQUÍ I D'ALLA

La tasca de N'Aina Spcias reconeguda a nivell de MallorcaEIs qui feim BONA PAU venguérem

a bé presentar el passat Octubre aN'Aina Socias Miralles com a Ia personaque pels seus mèrits i tasca positiva esmereixia que Ia seva labor fos conegudadins i fora de Montuiri.

Després, a l'hora d'elegir entre totsels candidats presentats per Ia resta deles publicacions de l'illa, tenguérem Iasatisfacció de veure com també Ia matei-xa que nosaltres elegírem, fou Ia més vo-tada de Mallorca en Ia "I Convocatò-ria Persones del Poble" de Ia PremsaForana de Mallorca.

L'acte d'elecció, proclamació i en-trega de les corresponents distincionses va celebrar el passat 4 de Desembreen el restaurant "El Cruce" de Vila-franca, on hi participaren quasi totesles publicacions illenques.

Una vegada emès el vot pels direc-tors o representants es feu l'escrutini.

DirectorOnofre Arbona Miralles

Redactor en CapGabriel Gomila Jaume

Redactors i Col.laboradorsJoan Miralles MontserratBartomeu Tauler ValensCatalina Sastre PericàsMaria Roscar MirallesAndreu Genovart OrellJoana Mas MesquidaPere Orpí Ferrer

FotògrafsBartomeu Tauler ValensAndreu Genovart Orell

DibuixantsMateu Rigo BonetCatalina Sastre Pericàs

AdministracióAina Socias MirallesJoana Rarrionell Sastre

P O R T A D A

MARE DE DEU DE LA BONA PAUBeIl detall de Ia imatge que seà

davallada al poble ei 24de Gener

El President del Consel Insular, Joan Verger, entrega a Rafel Socias, en representacióde Ia seva germana, els guardons de "Persona del Poble" de Mallorca.

el qual donà el següent resultat i per • ^ •i·i · ·i····· ··· ··aquest ordre: Aina Socias, de Montui'-ri, Catalina Sastre, de Calvià i CarlesCosta, de Sant Joan. Aquests tres re-beren idèntica distinció i foren procla-mades les tres "Persones del Poble" deIa nostra illa.

EIs diplomes i guardons foren entre-gats als guanyadors pel President delC.I.M., Joan Verger, si bé el de N'AinaSocias el rebé en el seu nom, degut aIa impossibilitat física d'assistir-hi, elseu germà Rafel.

No cal dir Ia satisfacció que tengué-rem els montui'rers presents a l'actei l'alegria de tots els qui feim BONAPAU per haver encertat tan bé en Ianostra designació.

LA REDACCIÓ

Premsa ForanaBiel Massot, reelegit President

El 21 de desembre les revistes de IaPremsa Forana tornàremreelegir a BielMassot perquè ropeteixi el mandat du-rant els propers dos anys. La nova di-rectiva quedà formada, a me's del ditPresident, per Maria Mestre,"Ariany";Bemat Calafat, "Coanegra" de Sta.Maria; Rafel Ferrer, "Perlas i Cuevas"Manacor; DelfiMulet,"Es Saig"d'Al-gaida, i Miquel Mora, "Galatzó" dePuigpunyent.

A més, entre altres s'informà del'obsequi fet arribar a Franciscà Sanchoper l'afabilitat en vers Ia PremsaForana des del Gabinet de Pemsa delC.I.M.

NOTA DE L'ADiV1INISTRACIO

L'Administració d'aquesta pubUcació participa als seus subscriptors que men-tre ek costs van creixent a tots els niveUs, des del que compram a plaça fins aquateevol cosa, BONA PAU —malgrat hagi augmentat el nombre de pàgines—fent un esforç mantendfà per enguany els mateixos preus que l'any passat.

No obstant feim saber que si els articles i sous continuen pujant a un ritmesemblant al d'aquests darrers temps, ens veurem obUgats a pujar Ia subscripcióa 1.000 pessetes per a l'any 1.989.

OPINIÖ

ANYNOU, VIDADESEMPREHem estrenat un nou any, enca-

ra que ens equivocam alguna vega-da a l'hora d'escriure Ia data; Iaprimera plana del calendari que te-nim a Ia paret té ben vius els seuscolors, les neules d'ornamentacióde Nadal romanen dins el templei les bombetes lluminoses estan

encara al carrer... però tot té unafi: els al.lots després dels Reistor-nen a l'escola, desfeim els Betlemscasolans i amagam les figures finsl'any que ve; i Ia vida, amb unacerta dificultat, va cobrant el seuritme i el seu gris quotidià.

La costa de gener, tòpic si voleu

Diseny de Miquel FuUanaiLIompart per a l'Obra Cui-tural Balear. Dbre. 1962.

L'OBRA CULTURAL BALEAREN EL XXV ANIVERSARI

Enguany es compleixen 25 anys de Ia fundacióde l'Obra Cultural Balear. Una entitat que vanéixer per defensar Ia lengua í Ia cultura del nos-tre paí's en una època difi'cil en Ia qual parlar oescriure en català podia ser un delicte. De fet,alguns dels fundadors passaren per Ia comissariaen vàries ocasions.

A JVlontui'ri l'obra Cultural va néixer per l'any1973 baix Ia presidència de Joana Confitera. Re-cord una de les primeres activitats que s'organit-zaren, una conferència de Josep Melià, Ia qual,aleshores fou considerada revolu-cionària, mirau com canvien elstemps.

Pràcticament fins a les primereseleccions de l'any 1978 l'Obra, o"Sa Cultural", com l'anomenavenels detractors, dugué una gran ac-tivitat: cursos de català, exposi-cions, excursions, certàmens de fo-tografia, de pintura, participacióen l'organització de festes, recupe-ració dels darrers dies, representa-cions teatrals, activitats infantils¡ juvenils, conferències... Fou du-rant uns anys el vetader motor cul-tural de Montui'ri que es convertfen l'avantguarda de Ia Part Foranade Mallorca. Però, sobretot, entemps ¡ a Ia fi de Ia dictadura, fouun foro de debat poli'tic, una es-cola de llibertat i de democràciaen Ia qual molts obn'rem els ulls auna realitat d'ihjusti'cia i opressiói aprenguérem a estimar i lluitarper Mallorca.

Ajuntament democràtic omplirenel gran ventall d'activitats organit-zades per l'Obra Cultural, quedantun buit que es fa més gran dia adia.

Amb Ia legalització dels partitspoli'tics es pensà, ara es veu queequivocadament, que l'Obra Cul-tural Ja no tenia cap funció. Perdesgràcia, ni els partits ni el nou

Aixi', quan altres pobles comen-cen a viüre un procés cultural pa-rescut al que visqué Montui'ri elsanys setanta, l'any 1987 s'han fetmés de 600 socis nous de l'ObraCultural, Ia joventut del nostrepoble s'ha sumit en una apatiacreixent ¡ els pocs actes culturalss'organitzen des de les institucionsoficials ¡ tenen poca acceptaciópopular. I Ia gent amb inquietudses demana què es pot fer.

No sé si l'Obra Cultural po-dria ressuscitar Montui'ri o si japassà el seu temps històric. Enaquest cas el nom és el que menysimporta, però està clar que, undia o l'altre, els qui pensam que aIa vida ha d'existir quelcom mésque bar, cotxe i discoteca, hauremd'organitzar-nos. Si és aixi' i n'hiha d'altres, comptau amb el quifirma.

Pere SampolMas

de tots els anys, esdevé crua rea-litat. EIs preus de les coses estanpels niguls, Ia inseguretat ciutada-na segueix essent tema d'actuali-tat, Ia droga continua anul.lantpersones, a certs ambients tornahaver-hi un fort desencís polítici són molts els qui es tanquerdins els seus propis criteris i conviccions. Sembla que allò de"any nou, vida nova" hauriade ser substitui't per "any nouvida de sempre".

Certament les solucions al nostre món d'avui no són gens fàcil:i les receptes prefabricades no en:serveixen. Però hi ha d'haver alguna sortida que certament no en:vendrà de l'aire del cel, sinó quel'haurem de cercar i trobar entretots. TaI vegada Ia primera pass;vers el camí de Ia solució sia eprendre consciència que cada urde nosaltres pot fer alguna cos¿per canviar i transformar Ia petita realitat del nostre entorn. Scada un agrena Ia seva carreratot el carrer estarà net.

Avui ningú admet solucions radicals per transformar Ia nostrsocietat. El terrorisme, Ia violència, els cops d'Estat, són sistemeque no tenen cabuda en un móion cada vegada es creu més en Idemocràcia, les negociacions, l'ajtda mútua i els pactes. El camí dsortida ha de ser un altre. Si s'hdit que fa més Ia constància d'ungota, que no Ia força d'una onad¿quan en lloc d'una, són dues, tre:deu, trenta gotes,^la petita percontínua insistència d'aqueste:deu, trenta gotes... Ia petita percontínua insistència d'aquestepot més que el gran bramul decop sec i impetuós.

Un any nou, Ia vida seguei)La realitat no Ia configuren Iecases ni els monuments, sinó Iepersones. Es entre tots que feirque el nostre entorn sigui mehabitable i més humà. Acabaiel gener, naixerà el febrer i fle

(Continua a Ia pàg. següen

POLÍTICA

AL CAP DE MIG ANY D'HAVER PRES POSSESSIÓ, UN REGIDOR DE CADA PARTIT POLlTIC

FA UN BALANÇ DE LA MARXA DE L'AJUNTAMENT

El 3 0 d e Juny de 1987 es va constituir el nouAjuntament. Onze regidors prengueren possessió delseu càrrec el vespre d'aquest dia. Han passat, per tant,sis mesos des d'aquella data, motiu pel qual arademanam als regidors de les quatre formacions po-lítiques, elegits pel poble, que ens facin, sense capcompromís, un simple balanç d'aquest temps d'ac-

tuació i altres detalls de relativa importància.Així, mitjançant les respostes, els lectors, per poc

espavilats que sien, destriaran les posturesque hanpres els components de l'Ajuntament i al mateixtemps podran saber les seves aportacions, el ques'espera aconseguir i fins i tot les diferents actitudsque prenen uns i altres a l'hora de Ia veritat.

oOo

« Volem construir un futuramb els demés partits»"COL.LABORAM AMB L'AJUNTAMENT, PERQ NO SOM COL.LABORACIONISTES"

"L'ACTUACIO' DELS REGIDORS ES CORRECTA"

G u i l l e m F e r r e r , R e g i d o r p e l C.D.S,—Quins punts del vostre programa

electoral considerau que ja s'han duita terme, encara que no els hàgiu propo-sat vosaltres?

-En aquests sis mesos no s'ha rea-litzat res del programa electoral delCDS, excepte a l'àrea de cultura. Comexemple puc dir que hem organitzatconjuntament amb el CoUegi "JoanMas i Verd" un concurs de redacció,del qual alguns treballs han aparescuta BONA PAU. En el gener s'iniciaranels cursos de català. També s'han rea-litzat les gestions oportunes per comen-çar pròximament un curset de vídeo,si bé aquest curset ha estat proposatpel PSOE.

— Com es desenvolupen les rela-cions del vostre partit amb els altresgrups, de cara a l'actuació dins el Con-sistori?

—Les relacions són bones amb totsels partits polítics.

-De quina manera són acceptadesles vostres propostes o suggerènciesdins elsplens?

ANYNOU 1 VIDA DESEiVÍPHE

(Ve de Ia pàg. anterior)

riran els ametlers. ¿Serem nosal-tres capaços, com Ia naturalesa,de fer florir una realitat nova,on Ia paraula esperança no sia undisbarat; Ia paraula fraternitat,un somni de nit d'hivern i Ia pa-raula amor, Ia tapadora de moltsde capritxos?

Andreu Genovart

—L'èxit de les propostes, tant mevescom les de qualsevol regidor depèn deIo encertades que són en el moment defer-les.

— Vista l'actuació dels regidors delsaltrespartits, com Ia considerau?

—L'actuació dels regidors és correc-ta perquè és educada i respectuosa.

—Com qualificaríeu Ia coordinacióque pel bé del poble convé que hi hagidins l'Ajuntament?

-El CDS Ia considera com a fona-mental.

— Vist el procedir del Consistori,quin futur preveis pel nostre poble,basant-vos en aquesta legislatura?

-El futur pot ser bo. Crec que ésmissió del CDS que així sia. Nosaltrescol.laboram amb l'Ajuntament, peròno som colJaboracionistes. Deixamgovernar però no comandar. Damuntaquestes premises, el futur el volemconstruir juntament amb els deméspartits polítics, tant amb el partit quegoverna com amb els que estan a l'o-posició.

O. Arbona

EXPOSICIONS DE SA FIRADe les tres exposicions, Ia més concorreguda fou Ia de fotografies de Montuïri.I a Ia mateixa sala, un improvisat fotògraf, a l'antiga, també impressionava quadres

com el que veim aquí.

POLÍTICA

«Elnostrepoble ha de seguirsempre envant»„LES RELACIONS AMB ELS ALTRES GRUPS NO PODEN ESSER SATISFACTÒRIES"

"DES DE L'OPOSICIÒ VOLEM CONTROLAR LA GESTIÒ DE L'AJUNTAMENT

—Quins punts del vostre programaconsiderau que ja s'han duit a terme,encara que no els hàgiu proposat vo-saltres?

HDap. El nostre programa i el de Iamajoria municipal, a Ia pràctica, sónmolt distints i no tenen cap punt decontacte. La majoria improvisa contí-nuament, encara no sTia finalitzat capdels projectes començats per l'altreConsistori: vestuaris del camp de fut-bol, parvulari, asfaltat del camí dePorreres...

—Com es desenvolupen les rela-cions del vostre partit, amb els altresgrups, de cara a l'actuació dins elConsistori?

—Les nostres relacions polítiques

E I s R eg ¡d ors del P.S. M.

amb els altres grups no poden essersatisfactòries, des del moment quetenim idees polítiques completamentencontrades. Apart d'això sorgí un greuproblema de funcionament democràticamb Ia qüestió de l'organització alT:omenatge al President del ConsellInsular. A Ia fi els fets ens donaren Iaraó i el que es presentava com un actepopular fou un míting partidista d'a-pologia d'Aliança Popular.

-De quina manera són acceptadesles vostres propostes o suggerènciesdins els plens?

—Des de l'oposició, nosaltres nosuggerim, sinó que, més bé, feim pre-guntes i propostes encaminades a con-trolar Ia gestió de l'Ajuntament.

— •

"•/$\ CORREDURÍA. OE SEGUROS

®) GOMILA S*A... iafcjM*i? ..

Carrer Jaume II num. 4 Tel.646043- MONTUÏRI

ASSEGURAM QUALSEVOL VEHICLE A MOTORI TOTA CLASSE DE CONDUCTORS

PREUS CAMIONS - CICLOMOTORS I MOTOCICLETES

GARANTIES: CONSULTARC a m i o n s

T. ¡ Carga Trans, propisde4a6T . 51.444de7a9T. 54.491de 10 a 14 T. 57.032de 15 a 19 T. 59.945de 20 a 24 T. 64.004de 25 a 34 T. 72.204de, 35 a 49 T. 88.701

C i c l o m o t o r s : 6.199

M o t o c i c l e t e s : Fins 75 c.c.de 75 a 1 50 c.c.

de 150 a 350 c.c.de 350 a 500 c.c.de 500 a 750 c.c.

de 750 c.c.

Serv. Públic66.60170.56173.86577.65582.92993.588

115.035

8.8959.446

10.30314.48119.98524.631

— Vista l'actuació dels regidors delsaltrespartits, com Ia considerau?

^Dreim que el CDS està en unaoposició molt incòmoda que l'obliga aprendre alguna decisió difícil de justi-ficar políticament. El PSOE és des-concertant, tant Ii és adoptar actitudfradicals com extremadament conservadores. Amb el grup d'AP, o més berdit amb el batle, perquè tal grup ncexisteix, tenim un greu problema decomunicació: nosaltres intentam ex-posar les nostres idees amb argumentíi eU contesta amb atacs personalsque és el recurs dels que tenen un¡plantejaments dèbils. Seria més correctereconèixer les equivocacions, quaraquestes es produeixen, però per reconèixer els errors i rectificar es requerebuna condició imprescindible: esser dernòcrates.

—Com qualificaríeu Ia coordinacicque pel bé del poble convé que hi hagdins l'Ajuntament?

-La coordinació entre els regidordels distints grups polítics s'ha de mirar des de. Ia perspectiva del que suposigovern i oposició. L'un i l'altra han d<respectar-se i guardar, en les relaciond'ambdós, Ueialtat i franquesa.

— Vist el procedir del Consistoriquin futur preveis pel nostre poblebasant-vos en aquesta legislatura?

-El nostre poble ha de seguir semprenvant, amb un Consistori o amb uialtre. Hi ha diferents canals de paíticipació ciutadana i s'han de fer seivir.

G. Gomilc

J'Mf

BANCA/^MARCHM

POLÍTICA

«La nostra postura serà sempre constructiva»y

"EL BATLE DUU L'AJUNTAMENT PRÀCTICAMENT TOT SOL""S'HA VIST UNA MAJORIA MUNICIPAL MOLT ORFE D'IDEES PROGRAMÀTIQUES"

G a b r i e l M i r a l l e s , R e g i d o r p e l P.S.O.E.

-Quins punts del vostre programailectoral considerau que ja s'han duiti terme, encara que no els hàgiu pro-oosatvosaltres?

-No s'ha materialitzat cap realitza-ció ni del nostre programa municipal87-91 ni del seu. L'únic que han fetfins ara ha estat dur a terme les obresde Ia guarderia començades i progra-mades per l'anterior Consistori i esdona el cas que Ia construcció dels fu-turs vestuaris del camp de futbol estàaparcada i alhora es desconeix Ia ubi-cació de Ia futura zona esportiva. Peraltra banda slia vist una majoria mu-nicipal molt orfe d'idees programà-tiques i carent de tota línea d'actuacióconcreta, com ha succeil al'hòra de sol-licitar les corresponents subvencions delPIa Territorial d'Equipaments Esportiuso del PIa d'Inversions Culturals, que

s'han deixat passar simplement per-què no se1s ocorria cap necessitat pelnostre poble.

—Com es desenvolupen les relacionsdel vostre partit amb els altres grups,de cara a l'actuació dins el Consistori?

^om vàrem dir en el PIe d'investi-dura, Ia nostra postura serà sempreconstructiva. Ens han tengut quan enshan hagut de menester, però també hemcriticat qualsevol excés del batle ambles seves atribucions o actuacions con-cretes que no ens han parescut benfetes...

-De quina manera són acceptadesles vostres propostes o suggerències dinsels plens?

—Seguint en les manifestacions ante-riors, Ia nostra postura sempre ha estat

Des que es conce-beix cada número, esrecolleixen els esdeve-niments, per Ia ploma0 Ia màquina fotogrà-fica, es fan les entre-vistes, es redacten elsfets, es transcriuen, com-ponen, compaginen,emmaqueten, imprimei-xen, distribueixen...fins que arriba a lescases dels nostres lec-tors, hi ha tot un com-plexe procés, un engra-natge que suposa es-forç, temps i dedicació.1 també doblers.

Això és, per damunt,el que requereix cadames perquè BONA PA Upugui arribar allà onara es troba.

EIs qui d'una manerao altra hi col.laboramens reunírem el passat2 de desembre, com ca-da any, per revisar iprojectar Ia marxa deIa nostra revista.

positiva, i així hem proposat, per exem-ple, que es creàs una comissió per a Iacompra d'un molí fariner, una per fergestions davant el Delegat del Govern,per a Ia construcció d'un nou quarterper a Ia Guàrdia Civil ; hem fet gestionsamb el MEC perquè fassi inversions al'Escola per valor de cinc milions, enshem preocupat per extendre el serveisde correus, per l'anivellament del patide les escoles, construcció d'un nou llocper a Ia Creu Roja... Si bé alguna vegadaens ha caigut tort que el batle amb unexcés d'arrogància hagi rigut davant al-guna de les nostres propostes o precs,dient que ell ho tenia Ja previst ique ens guanyava per mà, quan Ia nos-tra actitud no és Ia de jugar al truc,sinó de trobar vies de sortida als proble-mes del poble.

— Vista l'actuació dels regidors delsaltrespartits, com Ia considerau?

^)ada partit és conseqüent amb elsseus principis i per això els respectam,encara que alguna vegada no els enten-guem.

—Com qualificaríeu Ia coordinacióque pel bé del poble convé que hi hagidins l'Ajuntament?

—Ens agradaria que existís aquestacoordinació. Fins al moment, ja queel batle duu l'Ajuntament pràcticamenttot sol, no deu tenir problemes de coor-dinació.

— Vist el procedir del Consistori,quin futur preveis pel nostre poble,basant-vos en aquesta legislatura?

—Vista Ia improvisació amb quèactua el batle, és fàcil preveure que elsfonaments de futur que ens prometien,simplement es quedaran amb uns fona-ments de formigó; i sinó basta veureles infraccions urbanístiques en sòlagrícola i forestal protegit i Ia intencióde davallar les partides pressupostàriesd'ingressos per llicències urbanístiques.Peraltra part, en quant a baixar els im-posts, fins al moment l'únic cert és quehan pujat Ia contribució un 32 per cent,l'impost de circulació i el dels fems.

G. Gomila

POLÍTICA

«Intentam assolir un consens que faciliti Ia convivència"VElG UN FUTUR DE CREACIO D'UNS40 LLOCS DE FEINA"

"ESTIC CONVENCUT QUE DINS POCS ANYS S'INSTAL.LARAN NOVES INDÚSTRIES"

J o a n A. R a m o n e 1 1 , B a 11 e p e r A. P. - P. L.

>;

—Quins punts del vostre programaelectoral considerau que ja s'han duit aterme , encara que no els hàgiu proposatvosaltres?

—Per analitzar aquest punt trob queés un poc prest, ja que el nostre progra-ma està fet en vistes a 4 anys, però vullrecordar que nosaltres som personesmolt realistes i convençudes de que nopodíem prometre moltes coses, perquèsabem quines són les possibilitats i lesnecessitats del nostre poble. La nostramàxima preocupació era i és el decrei-xement demogràfic i industrial, i desdel primer moment ens vàrem posar encontacte amb persones que podien crearindústries a Montuïri, i ja nTiem tretprofit. En aquests moments jahi ha dosavantprojectes en marxa, els quals dona-ran uns 20 llocs de feina i estic conven-çut de que en molt pocs anys s'ins-taUaran noves indústries i per tant hihaurà més llocs de feina. Mantenim unaconstant relació amb totes les entitatsdel municipi, perquè ens preocupa i ensinteressa que puguin funcionar al màximpossible.

Amb el CoUegi Públic i el Consulto-ri s'han fet millores i s'està a punt d'a-cabar el nou parvulari. S'ha canviat IailJuminació de Ia pista poliesportivadelDau, perquè tota persona que vulgui feresport, ho pugui fer en òptimes condi-cions. Durant aquest mes de gener ten-drem una màquina per fer les voreresnetes dels camins. Juntament amb IaCooperativa s'han d'arreglar un pareUde camins. La Conselleria d'Agriculturaestà fent un estudi sobre les possibili-tats reals que tenen els pagesos de Mon-

r^wti,w^,ii^i

6, Gener 1963

EL REI HERODES

Un grup d'aI.lots va representara Ia SaIa Mariana Ia tradicional obrateatral "EI Rei Herodes" i uns gar-rits "Pastorells". Malgrat els ninsmajors sols tenien 12 anys, Ia fun-ció va agradar molt.

tui'ri. Sfta fet el projecte de Ia reformade Ia voravia i enllumenat públic delCementeri, les obres del qual es faranaquest any, i estan subvencionades pelCM, així com l'asfaltat del camí deSon Bascos.

VuIl fer constar que en aquestesdues obres no s'imposaran contribu-cions especials. El passat 16 de desem-bre es va fer Ia compra de Pedifici deCa Ses Monges. S'han modificat un pa-rell de punts de les Normes Subsidià-ries, per a un millor funcionament.La Conselleria d'Obres Públiques estàfent un estudi sobre els dos focus decontaminació que tenim en aquestsmoments. Referent al Pressupost de1988, serà d'uns 36.500.000 pessetes,el qual, respecte a l'anterior, ha baixatuns 4.500.000 . Aquest any es pensendonar de baixa les següents exaccionsmunicipals: prestació personal, portesi finestres i comptadors a les façanes.La Comunitat Autònoma ha concedita aquest Ajuntament una subvencióde 2.000.000 de pessetes per fer obresde reforma interior a Ia Casa Consisto-rial.

—Com es desenvolupen les relacionsdel vostre partit amb els altres grups,de cara a l'actuació dins el Consistori?

—Malgrat les diferències existentsentorn als punts o detalls que ens dis-tingeixen entre les diverses ideologiesrepresentades dins l'Ajuntament, Ia nos-tra intenció és assolir un consens quefaciliti Ia convivència entre tots i poderaconseguir el que sia millor pel nostrepoble.

-De quina manera són acceptadesles vostres propostes o suggerènciesdins els plens?

^3rec que l'esquerra molts de picsno accepta les propostes, malgrat sienvistes amb bon ull, simplement perquèho ha dit Ia dreta; i en canvi nosaltreshem recolzat quasi totes les sevespropos-tes perquè ens semblaven bones i bene-ficiaven el poble, sense mirar de qui ve-nien , perquè nosaltres estam dins l'Ajun-tament no pel nostre lluiment personal,sinó per fer feina pel nostre municipi.

— Vista l'actuació dels regidors dehaltrespartits, com Ia considerau?

-Jo Ia definiria en tres parts: Pri-mera, amb el grup CDS les relacionsi colJaboració és bona i efectiva. Se-gona, amb el grup PSOE, els quals va-ren tenir una presidència d'una Comis-sió, les relacions són bones i està fen(una oposició un pic constructiva i altres electoralista. I tercera, amb elgrup PSM, són un món apart. CerquerIa polèmica i Ia confusió dins el nostrepoble. Aprofiten les ocasions, si qualque vegada ens equivocam, per desqualificar-nos, en Uoc d'ajudar-nos a resoldreels problemes.

—Com qualificaríeu Ia coordinacióque pel bé del poble convé que hi hag,dins l'Ajuntament?

-La realitat és que dins una democràcia han d'existir els partits políticsperò crec i ho duc a terme, que desprésde les eleccions és convenient pel pobleUuitar sols per una sola idea: el bé depoble. I cap a aquestes idees van encaminats els n1eus fets. No mir mai el coloipolític de Ia persona i m'agradaria queels altres regidors pensassin igual que joi d'aquesta manera Ia coordinació que h:hauria dins l'Ajuntament seria totalmen1positiva.

— Vist elprocedirdel Consistori, quinfutur preveis pel nostre poble basant-vo:en aquesta legislatura?

^)om he dit al principi,veig un futur de creació d'uns 40 llocs de feina,no faig demagògia, perquè som conscient, ja que m'ha tocat conduir aquesiAjuntament. Tenc l'esperança i el convenciment de dur a terme, no sols el no¡tre programa, sinó Ia conjunció de tot:els dels partits polítics representat:dins l'Ajuntament; i Ia prova estíen les audiències que hem tingut amb el:diferents representants de l'administració, quan els hem exposat el;problemes del nostre municipi, hemenglobat totes les idees, tant nostre:com de l'oposició.

O. Arbona

DE LA CASA DE LA VILA

Montuiri, 27 de Novembre de 1987.

PIe ordinari baix Ia presidènciadel Batle, Joan A. Ramonell Amen-gual. I no havent-hi absent cap regidorcomençala sessió:

1.- INFORMES DE L'ALCALDIAL'aprovació del P.C.T. i Ia seva inclu-sió en els projectes "Pavimentació as-fàltica camí de Son Bascos" i "Refor-ma acera i enllumenat públic del ce-mentiri".

2.- A proposta del Batle i de confor-mitat amb Ia legislació vigent, Ia Cor-poració per unanimitat acorda: apro-var les GRATIFICACIONS ESPE-CIALS de 125.000 pessetes als funcio-naris a efectes de compensar els serveisextraordinaris prestats.

3.- Aprovació definitiva de l'expe-dient CONTRIBUCIONS ESPECIALSpelcamívellde Porreres.

4.- Convocatòria PLA ESfSTAL.LA-CIONS ESPORTIVES.

A proposta del Regidor MirallesPizà Ia Corporació per unanimitatacorda: SoUicitar a Ia CAIB una fi-naçació de 950.000 pessetes en con-cepte de finançació a fons perdut pera les obres "Anivellació i adecenta-ment patis esportiusanexes a les Esco-les", essent el pressupost total de2.850.000 pessetes.

5.- Conveni de col.laboració amb elCM per a Ia PREVENCld I EXTDi-CIO D'INCENDIS. Aquest conveni noes va aprovar degut a que els regidorsdel PSOE, PSM i CDS votaren encontra, motiu pel qual el Municipi deMontuiri queda exclòs d'aquest con-veni.

6. Contracte temporal4aboral d'unPEO ESPECIALITZAT. El Batle dónacompte de Ia necessitat urgent de rea-litzar diverses obres de reforma i mi-llora en els edificis públics, i Ia Corpo-ració, per unanimitat,acorda facultarel Batle a fi que de manera urgent pro-cedesqui a Ia contractació. (S'ha con-tractat per 5 mesos a Jaume MasRamis).

7.- Modificació ORDENANCESFISCALS: S'aprova inicialment lamo-

L'Ajuntament informaResum de Ia sessió plenària del 27 de Novembre de 1987

dificació de l'ordença fiscal '1mpostsobre circulació de vehicles" augmen-tant les tarifes en un 10 per cent.També es va proposar Ia pujada en un10 per cent de l'impost municipal derecollida de fems, no restant aprovatdegut a Ia manca de documentació deIa Mancomunitat. El Batle manifestaIa seva intenció de proposar a unpròxim ple Ia no cobrança dels im-posts municipals següents: prestaciópersonal, comptadors à les façanes iportes i finestres.

8.- Moció d'urgència presentadapel grup socialista referent a Ia cons-trucció d'un nou QUARTER DE LAGUÀRDIA CIVlL.

Donada Ia degradada situació enquè es troba el quarter de Ia GuàrdiaCivil de Montuiri, vist l'informe delTècnic Municipal que aconsella el seudesallotjament, Ja que perilla Ia inte-gritat física dels residents, conside-ram denigrant Ia situació en quèviuen aquestes famílies, situació queabans o despre's ha de concloure ambIa retirada de Ia Guàrdia Civil si nos'arbitren mesures urgents. Se nomenàuna comissió d'un membre de cadapartit per a visitar el Delegat del Co-vern per soUicitar4i Ia construcciód'una nova casa^uarter en els terrenysque en el seu dia Ia Corporació posàa disposició de Ia Guàrdia Civil.

9.- Moció d'urgència del grup so-cialista a fi de gestionar Ia comprad'un MOLI FARINER.

Donat que a Ia solJicitud de sub-vencions que Ia CEE, Ministeri de

Cultura, CAIB i CM concedeixen pera l'habilitació de molins, es necessitaque l'Ajuntament sia propietari d'und'ells, a fi que sia exemple per a Iainiciativa privada i motor de l'ambi-ciós projecte de revitalització de Iazona. La Corporació per unanimitatacorda crear una comissió integradaper un representant de cada partitpolític a fi que gestioni Ia comprad'un molí fariner a Ia zona del Molinar

ALTRES INFORMACIONS

-El Batle, juntament amb elsregidors Ferrer Arbona i Miralles

JuUa visitaren el Delegat del Governper explicar-li el problema de Ia si-tuació en què es troba Ia casa-quarterde Ia Guàrdia Civil de Montuiri. ElGovernador va manifestar que a prin-cipis de l'any 1991 el nou edifici es-taria construit en el solar que en elseu moment va cedir l'Ajuntament.

-El Batle amb En Gabriel MirallesPizà visità el Director Provincial delM.E.C. per exposar-li Ia necessitatde dur a terme les obres dels serveisde les Escoles i entresolat de Ia cuina,manifestant-los En Crespí que l'any1988 aquestes obres es durien aterme.

—Enguany, l'Ajuntament junt ambels "quintos" té previst organitzar elfogueró de Sant Antoni a Ia PlaçaMajor, convidant a tot el poble a unatorrada.

DELEGACIÓ DE CULTURA

Beneïdes de Sant Antoni

Està previst celebrar les tradicionals beneïdes de

Sant Antoni del diumenge dia 17 de gener. A les 11'30

se celebrarà l'Ofici i a les 12'15 les beneïdes en Es Dau.

La concentració de carroces es farà a les Escolesuna hora abans.

L'Ajuntament convida a tots els interessats a participar-hi

NOTICIARI LOCAL .9 .

oikMffi;>: ; ; ; r--.,v,i.;.:. . . ,„„.•.,.„.:

aOQ0

Arcades trobades en els estables de Ca "Na Xorris", en Es Dau.

RADIOMURTA: NOUS ESTUDISINOVAPROGRAMACIÓ

L'emisora local "Ràdio Murta", sensecanviar l'emplaçament dels seus estu-dis,eba ha renovats totalment, no nomésamb l'adquisició de nous aparells, sinótambé amb "una reforma profunda del'estructura del locutori. A partir deprincipis de gener, concretament ja dia9, s'iniciarà una nova programació,aquesta vegada d'una certa envergadurai amb perspectives de continuïtat, jaque laprogramació es realitzarà sempreen equip.

TENBM METGE NOU

Des del dia 3 de desembre resideix aMontui'ri el.hou metge que ha vengut aomplir el Uoc vacant que deixà MiquelBasagana. Es valencià, exercí Ia sevaprofessió a Elucmajor des del 1977 al1983; és fádrí, té 35 anys i el seu només Josep CàrÍé.s Ortiz Bolinches.

Esperam qúees trobi bé entre no-saltres i que desenrotlli amb encert Iaseva tasca. Possiblement el mes que vemantindrem amb ell una entrevistaper a tots els lectors de BONA PAU.

ADQUISICIÓ DE CA SES MONGES

L'escriptura de -<;ompra de Ca SesMonges es yamatèrialitzar per part del'Ajuntament i Ia -Congregació de lesGermanes de Ia Caritat, el passat 16 dedesembre.

UN BAR RESTAURANT AL DAU

S'estan fent obres per a instalJarun bar-restaurant a les cases d'Es Dau.EIs antics estables han estat picats, iIa pedra original de les voltes ha romàsa Ia vista, oferint un beU marc que, segurresultarà molt digne i acoUidor. Es me-reix alabar l'adeqüació de l'obra moder-na a l'antiga, conservant Ia primitivaestructura.

TANCADA I OBERTURADE MAGATZEMS

- Ek magatzems d'abonaments, insecti-cides, '^)iensos" composts i cereals queregentaven En Miquel Martorell Arbona'Tarric" i En Jordi Aloi Garau "Brui-xó" es varen tancar per jubilació delspropietaris els passats 24 i 31 de desem-bre respectivament.

Per altra part cal dir que els pagesosno romandran desatesos, ja que En To-meu Miralles "Marró" n'ha obert unaltre, el 28 de desembre, on s'hi podencomprar els mateixos articles.

CONCERT CORAL

La primera audició de cant coral aMontüiri de l'any que acabam de co-mencat,e&vapoder gaudir el vespre delmateix dia de cap d'any a l'església.

La coral "Es TaUer", dirigida perFrancesc Bonnin,"ens va oferir un plaentconcert amb interpretacions molt varia-des". Estavaorganitzat pel Patronat deMúsica i patrocinat p'el. CEVI i per Ia De-

'- lagació de Cultura dél'Ajuntament.

... hi ha hagut comentaris per totsets gusts sobre sa figuera que durantestemps d'Advent i Nadal ha estat dinsl'església. Que si es capellansara volienengreixar porcs, que si a missa haviende donar figues... Io cert és que, mésde dos, han anat a l'església només perveure on dimonis havien col.locat safiguera i què hi feia allà dedins.

^jOo-

... En Rafel de Son Reus comentavaa Plaça que es dia de sa fira havia com-prat una cosa llarga, era una escala.Qualcú, veient com se l'enduia cap aca seva Ii enflocà: "¿Què és per collirfigues de sa figuera de l'església?".

^>Oo-

En Joan Verger "Matxo" (de Na"Bou") és s'home de Ia vila que tées xibiu millor, o més fi, o almancoque el sap sonar més bé. Així ho acre-dita es trofeu-que es dia de sa fira Iientregaren com a campió en aquesta

casta de xiulets.

•^oOo-... en es ball dè bqt d>s dia de sa

fira horabaixa, " sa "rey.elació va esserveure «s fìector Pere- ballant com unpern de rifà tots etsülls l'afitoraven¡ sa-gent-'enfeia comentaris ben posi-tius. 'F-ins itót sa madona "Xorri"sortí a veure'l a sa finestra.

^>Oo-...EnMiquel Fiol i altres membres

deJ P.Û.P. se vo1en.passar -si.estjue jano s'hi" han passat- a A.P.An -això hollegirecrr, loquè no deien era que el seupartit els .agrada més... però -a s'altragerit, no; i no guanyen.

^oQo-...sa il.luminació extraordinària de

Placa,'perses festes,era d'alabar. Saquè • no ho era tant era sa que penjavaa sa facanade l'església, ja que hi haviaesto;nes q u e n o s e destriava. Tan dèbilera que feta piorera!

^oOo-... dia 28 de desembre n'hi havia un

que cercava esclata-sangs dins sa mataquehi ha davall es pi de Plaça. Un altreque passava per allà digué: "Encaran'hi ha que creuen en sos miracles".

EN XERRIM

La Mare de Déu de Ia Bona Pau,a MontuïriLa darrera vinguda:fa 40 anys

AVANÇ DEL PROGRAMA

DRJMENGE DU 24 DE GENER

A les 10.- Concentració en Es Puigdels qui, des d'aUà vulguin acompanyarfô imatge de Ui Mare de Déu.

A les 10'30.- Partida de b Carrossaicomitiva.

A les 11.- En el creuer del Cementeri,rebuda de Ia Mare de Déu per tot elpoble. TrasUat a peu, sobre andes, fins aPlaça. Durant el trajecte Ia duran perso-nes de distintes generacions i entitats.

A les 1130.- Arribada a Pbica. Par-toments de benvinguda. AmoUada deglobus i coloms i altres signes simboh't-zant el què es demanarà a les peticionsque els distints grups faran a Ia Mare deDéu. També bi haurà baUs típics.

A les 6 del capvespre.- A l'església,Missa solemne en honor a Ia Verge.

DEVIARTS DU 26DLV DEDICAT A LA FAMILJA

A les 9 del vespre.- ConferènciacolJoqui. Tema: 'Maria, Mare de Je-sús, model de mare". Xerrada a càrrecdel matrimoni Joan Andreu i Toni Mu-let. Farà b introducció al tema Mn. Mi-quel OreU, Rector de Ia Parròquia deSta. CataünaThomàs, de Ciutat.

DBiECRES DL\ 27DU DE LA COMUNTTAT CRKTUNA

A les 9 del vespre.- Tema obert a tot-hom desenrotUat per Bisbe, TeodorUbeda: '^laria, aUota de poble, acoUi-dora i disponible".

DUOUS DU 28DU DEDICAT A LA TERCERA EDAT

A les 9 del vespre.- Xerrada sobre eltema:'Maria, dona feel, aguanta fins aIa fi".

OrVENDRES DU 29DU DEDICAT A LA JOVENTUT

A les 9 del vespre.- El tema serà:"Maria, aUota de Nazaret, acoUidora idisponible".- Conduirà Ia vethda EnPep Toni Guardiola, Vicari de Ia Parrò-quia d'Artà. Ho farà a base de dinàmi-ques i mètodes actius i participatius.

DIUMENGE DU 31 : DESPEDK>A

A les 11'30.- Missa Solemne. Al'acabament, trasUat de Ia imatge de IaMare de Déu, al Puig de Sant Miquel.

(Està previst dedicar un dia als nins).

La gent d'edat que hem consultadasols recorda d'una vegada que Ia Mare deDéu de Ia Bona Pau va ser devaIlada aMontui'ri: era el 27 de Juny de 1948amb motiu de l'Any Marià. Fa per tantquaranta anys. Aleshores era Rector donGori Barceló i Vicari don Pep Estelrich.

L'horabaixa d'aquestdiumenge forena cercar4a, sols homes i pel camí ferenun 'Sriacrucis". A Ia tornada, amb IaMare de Déu, pel camí vell (encara nos'havia construit l'actual carretera) estrobaren amb una gran sorpresa que elsva emocionar: sentiren un cor melodiósque cantava una cobla a Ia Mare de Déuperquè les deixava orfes: eren les ver-melletes.

La rebuda oficial fou en Es Dau. AIIi.s'hi havia concentrat tot eI poble i le¡autoritats encapçalades pel batle, Raimundo Arbona, el qual Ii feu entregíde Ia vara.

En una processó multitudinària, amlels carrers sobre el quals s'hi havia escampat una catifa de murta i arcs d(triomf (tot el poble estava enramellatentre música i cants,fou duita a l'església. AUa se celebrà un acte amb etemple de gom a gom.

Després de sopar s'organitzaren torndevetla, pregàries, rosaris i cants.

El diUuns fou Ia jornada dedicad<a Ia infància. Amb processó es va duia Ca Ses Monges i a les Escoles on N<

Margalida Capellà (molt nineta) va reci-tar una cobla composta pel seu pare,En Pere, Ia qual, més envant seria mu-sicalitzada pel P. Martorell. Començaaixí:

Mare de Déu, vos qui estaudalt del Puig, dins ses rotes,sou sa més guapa de totes,Verge de Ia Bona Pau.El dia següent, 29 (festa de St.Pere)

es feu Ia despedida, també l'horabaixa.AqueU dia, a les set de matí hi hagué

el rosari de l'aurora, Missa solemne, elmatí; completes i processó pel poble,l'horabaixa i un acte de propagandadels ideals de Ia Peregrinació que esfaria a Santiago de Compostela.En els graons, entre el portal dels homesi Ia finestra de Ia sacristia, fou coUocadadamunt un cadafal perquè tothom Ia po-gués contemplar (hem de pensar que enaqueU temps encara no s'havia fet Ia re-forma de Ia Plaça). Nins i nines, joves igent gran Ii recitaren poesies alternantamb cants. EIs més joves duien llanter-nes de colors fetes amb paperines arris-sades. Hi assistia el Secretari CanciOerde rObispat, don Sebastià Gayà. Lesnines duien vestit blanc amb un vel pelcap i algunes joves i senyores, 'taanti-Ua" espanyola i "peineta".

Entre dues fosques partí Ia processóde retorn. Tots els qui volgueren, queva ser Ia majoria, l'acounpanyaren finsel Puig.

OnofreArbonaProcessóamb IaMare deDéu deIa BonaPau,dins elpoble,el 29 deJuny de1948.

Joves ial.lotsduent-laen andes,uns, iportantel pal.li,altres.

Les nines amb vestit i vel blancs acompanyades de les monjes, a Ia processó pel pobleamb Ia Mare de Déu, el 29 de Juny de 1948.

Una altra vista de Ia processó, fa 40 anys

Any Marià i signe de pauAquest és el motiu : Enguany i per iniciativa del Papa se celebrarà a tota l'Es-

glésia Catòh'ca l'Any Marià. I fô nostra Parròquia, aprofitant aquesta avinentesa,ha cregut convenient, després de consultar les forçes vives del poble, donar un es-pecial reUeu a Ia solemnitat de Ia Mare de Déu de h Bona Pau, el 24 de gener, festaque soUa quedar redui'da a l'àmbit estrictament eclesial, i que enguany es desitjadonar4i un signe de pau.

EIs actes que s'han programat es perUongaran tota Ia setmana. Començaran eldit 24, diumenge, amb Ia davaUada solemne des del Puig, de Ia imatge i es preténque tenguin transcendència més enUà del caire eclesial o reUgiós. D'alguna maneras'han convidat totes les entitats a que hi participin; s'espera que Ia gent, des delsnins fins els de més edat, mitjançant els actes que es faran, obtengui una con-cienciació de pau en tots els ordres.

12 DE L 'ANY PASSAT

ELS DEU FETS MES DESTACATSDE 1987CAIGUDA DE LA TEULADA DE

CA'SES MONGES

Un tros de Ia teulada mésantiga iuna part delpis vell de Ca Ses Mongeses va esfondrar el 18 de Febrer en unespai d'uns 40metres quadrats. No hihagué desgràcies personals.

COMPRA DE CA SES MONGES

AIa sessió plenària del 19 deMarç,l'Ajuntament, per unanimitat, va acor-dar comprar l'edifici de Ca Ses Monges,ara valorat en 12 milions de pessetes.Una millora pel poble que s'hauràd'agrair a ies Germanes de Ia Caritat ials qui ho han fetpossible.

ELECCIONS MUNICIPALS

Tant Ia propaganda dels partits comles eleccions del 10 de Junyes qualifi-caren de netes i honestes. El poble vaviure intensament tota Ia campanya pre-electoral. EIs resultats de les votacionsforen: AP-PL, 5 regidors; PSOE, 3;PSM,2iCDS,l .

RÀDIO MURTA ENTREVISTA ELBISBE

Durant una hora i un quart el Bisbeva esser entrevistat el 20 de Juny perRàdio Murta. Vengué expressament aMontui'ri. La xerrada fóu interessant imoltsPescoltaren en directe.

EL MONTUiRI DAVALLA DECATEGORIA

Després d'estar-hi al llarg de duestemporades, el 28 de Juny el C.D.Mon-tui'ri va deixarde pertànyer a IaI I IDivisió del Futbol Nacional i va dava-llar a Ia I Categoriade Regional Prefe-rent. Fou Ia conseqüència d'una tempo-rada que no s'hauria de tornar repetir.

JOAN RAMONELL, NOU BATLE

A Ia votació per elegir nou batle, fetael 30 de Juny entre elsregidors abansvotats, fou elegit nou batle, Joan A. Ra-monell Amengual, gràcies als 5 vots delseu partit i a l'abstenció del CDS. D'a-questa manera hi hagué canvi de color al'alcaldia.

*~~v

vifcV"*JV-* v - i*

•';3m& *j*-TlM >J^

L'Afuntamentgestionarà l'adqúisició d'un molífariner i. es propoSa.rëyitalitzar' Ia zona del Molinar. Podria ser un delfets destacats'de l'any que cvmençam.

JOANVERGER,PRESUDENTDEL CONSELL INSULAR

Per, majoria, el nostre paisà, JoanVerger Pocoví, el 27 de Juliol fou ele-gitPresident del Consell Insular de Ma-llórca, per quatre anys. La notícia fougratament comentada en tots els àmbitslocals.

GENER1963-1988

Dial5OmLkrn GarcMsPocovi 'Mosson"

ambSebastianaFullanaJaume "Gdiana"

Dial6GuiUem Barceló Mas "Vilafranquer"

ambBàrbara SastrePocaví "Nyoía"

Dia31Bartomeu Verger Vert 'Tec"

ambMaria Serra Gamüa "Serra"

A tots els desitjam moltes felicitatsi que én puguin complir molts més.

visquent plegats.

PROPOSTA DE REPRQVACIÓ• Aï, BATLE

Propost pels regidors del PSOE iPSM, es va celebrar el 2S> d'Octübre unple extraordinari per a "reprovar- I'ac-tuació del Batle Joan 'A. Ramo'nell perIa utilització de simbbls'i- béñs públicsamb fins partidistes...". A Ia votacióhi hagué empat, motiu pel"qual no s'a-provà Ia proposta.9e ïepxovació.

CANVI DE RECTOR

El nomenament 'de rectors solidarisva sacsar un"poc Montuiri, però eJ sorollva durar poc. El 8 de Novembr.e forenpresen'tats -a"la yila i'En-Pere Orpí viuaquí .aixi com N'Andreu Genovart,meritre- En Bartomeu ;Tauief sTia esta-blert aPorreres. I EnToni GiIi continuaa Algaida.

N'AINA SOCIAS,"PERSONA DEL POBLE"

Tots elsqui . fé im BONA PAU enscongratulà que N'Aina Socias fos Ia per-sona més votada de .Mallorca per IaPremsa. Forana, el 4 de desembre,a l'ac-te d'elecció iproclamaçió de "Personesdel Poble". L'activitat que desplegai Iaseva actitud davant Ia vida són dignesd'un públic reconeixement.

CULTURA 13

El concurs literariL'EVOLUCIÒAMONTUi'RI

Es difícil imaginar el paisatge deMontuiri de fa tres mil anys. Sabem del'existència de poblats talaiòtics com elde Son Fornés, el de Son CoIl, el deMianes,etc.

La vida des d'aqueUs temps ha can-viat molt. Tots ho sabem. Les preocu-pacions, les feines, els aliments, Ia faunai Ia flora, inclús el mateix aspecte fí-sic de les persones.

Hi ha animals molt antics, encara,com són Ia tortuga i altres, ja no exis-teixen degut a l'evolució que han sofert0 a l'extinció per Ia persecució de quèhan estat objecte per part de Ia raçahumana.

A Mallorca fa anys hi havia una cas-ta de cabra salvatge, avui ja desapare-guda, anomenada "Myotragus Baleari-cus". En temps del Rei Jaume I, diuenles cròniques hi havia faisans i altresespècies que ja no existeixen. Fa unstrenta anys a les costes de Mallorcaes podien observar vells marins. Avuija nohi són.

A Montuiri avui ja es poden veurepoques llebres, degut a Ia persecuciódels caçadors. Encara ara les cacen.També espot veure, encara que estiguiprohibit, parar rateres. No es fa cas aIa Uei i es cacen animalets prohibits1 en vies d'extinció.

Per això seria necessària una miUorconscienciació de tots aquests proble-mes i evitar que Mallorca i Montuiricontinuih destruint-se.

Lluís Biel Bauzà Mayol

MONTUi'RI,ELMEUPOBLE

El meu poble, Montui'ri, abans eramolt més gran, però després va serdividit pel Rei Jaume II. Ara vos con-taré Ia història:

Tot començà molt temps enrera,quan els conquistadors conquistarenMallorca. A tots els qui Ii ajudaren aconquistar Mallorca, el Rei donà untros de terra a cada un; però Montui-ri, que era molt gran, va tocar a dos.Hi va haver moltes bregues, però a Iafi decidiren que es dividiria en duesparts, i de fet així ho feren: una es di-ria Algaida i l'altra Montuiri; però eldolent era que un era més gran quel'altre i hi tornà haver bregues, peròel Rei Jaume II va decidir:

—Fareu un torneig i el que guanyies quedarà el tros més gros!

Aixíhovafer; guanyà En Tomeu,però En Mateu en veu baixa digué:

-Em venjare,ho jur!Un dia hi va haver una plaga de ra-

tes sense que ningú sabés d'on venien.Sabeu qui va ser? Va ser en Mateu. Laseva venjança era complerta. Digué:

-Si voleu que us ajudi, m'haureude donar el vostre regne... ja, ja,ja!

-No,mai!,contesta En Tomeu.-Be,adeu.-No, no te'n vagis, et don una altra

cosa, digué En Tomeu.-No, jo vull el rege, si no no hi ha

tracte.-Be;adeu, fins mai!-El mateix, et dic. En Mateu se'n

va anar tot empipat.En Tomeu decidí de posar moixos

al poble i així fugirien les rates.I d'aquesta manera acabà Ia histò-

ria. Però el temps ha passat i ningúse'n recorda.

Antònia Ribas Cerdà

E L T R E S O R

Això era una vegada que a Montuirihi havia un tresor i tothom el cercava.

Un dia de Pasqua anava pel carrertranquil quan de sobte vaig veure queun home amagava un paper. Quan se'nva anar jo tenia un poc de curiositati vaig anar a mirar què era.

Quina va ser Ia meva sorpresa quanvaig veure que era un mapa, i allò emrecordava el tresor, però al mapa Ii fal-taven dues parts.

Aquells dies ho tenia en secret, peròho vaig dir al meu germà. I vàrem veureque aquell mapa condui'a a una casameva i ens vam aturar damunt una ra-jola. L'aixecàrem i vàrem veure el ma-pa següent, però ja era tard i ens anàrema dormir.

Ja era dematí quan ens vàrem rentar,vestir i berenar,i tot seguit me'n vaiganarallà on menava el mapa, al cementeri!Hi anàrem amb un poc de por. Quanhi arribàrem, guaitàrem per una portai vàrem veure el mateix home que vaigveure! Em vaig assustar un poc, però jano el vérem pus. Entràrem amb moltapor, vàrem veure que el mapa conduiàa Ia tomba més antiga, l'aixecàrem ambdificultat; no gosàvem baixar, quan desobte vàrem veure un tresor, però abans

vaig veure que un rei tenia un paperque deia: "Aquest que toqui el tresormorirà al cap d'un any". Nosaltresens n'anàrem ben escapats a casa; quanhi arribàrem vaig veure el mateixhome,però Ia mare em va dir: "Aquest homeés el teu 'tio' i treballa d'investigadorde tresors".

Llavors Ii vaig contar tot, sensepor.

Sebastià Canellas Ramonell

MONTUi'RI A LA PREHISTÒRIA

Ens situam a l'any 0087, a Montuiri(Talaiot Son Fomés).

Hi havia un home que Ii deien "Me-h'" (Miquel), ell trobava que feien pa-gar molt (imposts, declaració renda,etc.)

Un dia va dir:-En aquest poble fan pagar molt!!!

Jo me'n vaig a T.EE.UU.Quan va partir amb l'avió, tot era

gent, no es podia passar. Li varencomençar a venir els problemes, perdreIa cartera, pagar més, etc. No tenia capdòlar, llevat d'un. No sabia què havia defer, només recordava això: "Talaiotde Son Fornés, Talaiot de Son Fornés..."

Tenia ganes de tornar. Enstrobàvema l'any 1986. De cada deu vegades, unatenia sort, i Ia que va fer deu va jugar auna màquina de treure doblers i Ii vantocar set dòlars, ja Ii bastaven per tor-nar.

Ens trobam a l'any 1987. Va agafarun avió que partia dia set de desembre.Quan va arribar va anar a Son Fornés,no hi va trobar ningú. Va seguir tres-cant i pel camí va trobar el batle i vadir:

—I tu ets el batle?-sn—I on és el talaiot?-No n'hi ha, ara tenim un poble, el

veus?-Sf.Adéu!!!—Adéu!!!I va anar al poble, trobava que ja no

havien de pagar tant.Va trobar el capellà, que no era el

mateix, les monges eren fuites, l'escolaera molt més bonica i meravellosa...

EIl es va posar a pensar i deia:"Què bonic és Montuiri; i els seus

habitants, què són de meravellosos,encara que hagin de pagar".

Jaume Mayol Amengual

14 TERCERA EDAT

Tercera EdatEXCURSIÓ A "ES FOGUERÓ"

Va agradar molt l'excursió que ferena "Es Fogueró" el 10 de desembre. Allà,a més de sopar,els assistents disfrutarende l'espectacle de varietats. I això elsva encantar.

A LA COSTA SUD

Una altra excursió de Ia que tambégaudiren molt, fou Ia del dia 16. Parti-ren prest de Montuiri, berenaren a Mon-tisión de Porreres i després continuarencap a CaIa d'Or, Porto Colom, Cales deMaUorca i Porto Cristo, on dinaren.Tot seguit, els qui volgueren, tenguerenopció per a visitar les Coves. I ja despréstornaren cap a Montuiri. CaI dir que eltransport fou sufragat per "Sa Nostra".

XERRADA^OL.LOQUIPER'MARGALIDA BORRÀS

Dia 18 vingué a Montui'ri Na Marga-lida Borràs, Ia qual exposà d'una maneramolt senzilla "El paper dels vells a lesfestes de Nadal". Es feu en el localsocial seguit d'un col.loqui tambéinteressant.

AMBIENTACIÓ DE LA VIVENDAAMB MOTRJS NADALENCS

Una demostració pràctica d'ambien-tar Ia vivenda amb motius nadalencs,

fou el motiu d'una xerrada seguida tam-bé de colJoqui, que vaexposar NaMag-dalena L·linàs, Monja de Ia Caritat a Por-reres, natural de Son Macià. Es feu eldia següent, el 19 de desembre, en elmateix lloc que l'anterior.

PLATS TÍPICS

El cuiner, Rafel Oliver, tot i fent ungran esforç, vingué a Montuiri i a Iacuina de Ca Ses Monges feu una demos-tració de plats tfpics nadalencs, el cap-vespre del dia 19. Aquísí que s'interes-saren fort les assistents.

"BRINDIS AMB CAVA"

A Ia sortida de matines, un "brindisamb cava" per a felicar-se mútuamentel Nadal, fou el motiu dhina nova tro-bada. En aquesta ocasió no hi mancarenles cares d'alegria i els constants i fermsdesitjós de que 'Vany que ve no enmanqui cap".

DESPEDIDA D'ANY

Perquè no podia ser dia 30 ni dia 31,Ia festa de Ia despedia de l'any 1987 esfeu Ia nit del 27 amb una xocolatada,amb ensaimades i xampany en Es Molíd'Es Comte. Abans es va haver de can-viar diferents vegades de dia i lloc iper això l'assistència no va esser moltnombrosa.

Eh nins de Montuiri es pogueren divertir per les festes damunt el cadafal instal.lata Plaça.

DEL CONGRE'S D'HONGRIA

TaI com informàvem en el darrernú-mero, del 25 al 30 de Novembre passates celebrà a Budapest (Hongria) elCon-grés Internacional de Persones d'Edat, alqual hi assistí, juntament amb altresdues persones representant a Espanya,En Rafel Socies. AUa hi prengueren partrepresentants de 23 nacions.

Entre altres aspectes, d'En Rafel So-cies hem sabut que en aquest Congrés hiparticiparen metges notables especialit-zats en gerontologia (Ia vellesa), econo-mistes i altres especialistes relacionatsamb Ia tercera edat. Ens digué tambéque aquests darrers mostraren una fortapreocupació de cara al futur de Ia huma-nitat. Abans es podia assegurar que Iagent, per Ia seva edat, formava una pirà-mide, però ara ja es pot dir que consti-tueix una columna i poc temps desprésde l'any 2.000 serà una piràmide inver-tida: els de més edat seran majoria i elsjoves, minoria; i arribarà quasi segur elmoment en què els qui puguin, de Iatercera edat, hauran de col.laborar vo-luntàriament amb residènciesi clubs,perquè d'altra manera no es podranmantenir. Si abans religioses i altres col-lectius ho sostenien, ara s'haurà de men-talitzar Ia gent perquè cooperin amb elsmalalts, els necessitats, a residències...i així el seu sosteniment no suposaràtantes despeses.

Dins Hongria, ara ja tots els jubilatsamb possibilitats els donen una petitaajuda fent treballs de guardes de museuso altres càrrecs.

I a Espanya és també necessari queIa gent es mentalitzi, ja que l'Estat, se-gons es preveu, dins 25 anys —més omanco— no podrà sostenir tants dejubilats com hi haurà. Aquests haurand'aportar part del seu temps lliure entasques apropiades per a ells.

Finalment En Rafel reiterà que Iamedicina gerontològica de cada dia esperfecciona i això fa que Ia gent visquimés anys i amb miUors condicions queno a principis de segle.

ENTRE VIS TA 15

SON MACIÀ VA AGRAIR LA TASCA DE MN. PERE ORPÍ

Encara que el mes passat japublicàrem una entrevista ambMn. Pere Orpi', el nou Rector queresidirà a Montui'ri, quasi simul-tàniament Ia revista de Manacor,"7 Setmenari de Llevant" tambéen va difondre una altra del seucorresponsal a Son Macià, de Iaqual, perquè creim que els nos-tres lectors en llegiran de bon gratalguns punts, els reprodui'm se-guidament:

—Durant aquesta anys, has pogutrealitzar sovint les teves aficions?

-No tant com hauria volgut per man-ca de temps, més que per desgana ni perfalta de bellesa i tranquü.litat de SonMacià. Dins Ia meva escala de valors crecque és més important Ia formació deljovent que escriure un poema o pintarun quadre.

—Per què certes actuacions han estatpolèmiques dins algunespersones?

—Perquè aquestes persones no m'hanentès o no m'han volgut entendre.

—Creus que deixes el poble sä o di-vidit?

^Drec que el deix més unit que quanvaig arribar. Veig que hi ha molta gentque ha descobert Ia unió durant aquestsanys, com sTia demostrat a les darreressortides i en Ia participació massiva depares i al.lots en el Club d'Esplai.

Elpenúltim diumenge de Novembre passat, els macianers reteren un homenatgede despedida a Mn. Pere Orpí, al qual hi assistiren els caps visibles de Manacor

i de Son Macià.

—Quina ha estat Ia tasca que t'hacausat més satisfacció, de tot allò quehas fet a Son Macia,i Ia pena més gros-sa?

—Entre moltes altres, Ia més constantha estat Ia dels Rodamóns, els quals hevist créixer com a persones i que per josón uns vertaders amics. La diferènciad'edat no és un obstacle per entendre'samb els joves si hi ha una vertadera es-timació. La pena més grossa éshaver dedeixar tants amics com tenc dins SonMacià. Esper que aquesta amistat con-tinuarà tota Ia vida.

—Creus que has aconseguit potenciarlafe cristiana al nostre poble?

—Almenys ho he intentat, més através de les obres que de les paraules.

BIBLIOTECA PUBLICA MUNICIPALDARRERESADQUlSlClONS

(Llibres aportats pel CentreCoordinador de Biblioteques del CIM)

—Azua, Félix de.- HISTORIA DE UNIDIOTA CONTADA POR EL MISMO oEL SENTIDO DE LA FELICIDAT.-

-Ballard,J.G.- L'IMPERI DELSOL.Edicions 62.

HVlESTER DEJOGLARIA: ELSJO-GLARS: 25 ANYS.- Edicions 62.

—Boorstin, Daniel J.- LOS DESCU-BRIDORES.-Ed.Crítica.

—Brossa. Joan.- SONETS A GOFRE-DINA.- Ed. La Magrana.

—Bueno Campos, Eduardo.- ECONO-MIA DE EMPRESA: ANÀLISIS DE

LAS DECISIONES EMPRESARIALES.Ed. Pirámide.

^avanaggio, Jean.- CERVANTES.-Ed. Espasa-Calpe.

^asaldaliga, Pere.- ENCARA ARARESPIRO EN CATALA.- Ed. Claret.

^haliand, Gerard.- ATLAS DELDESCUBRIMIENTO DEL MUNDO.Ed. Alianza.

^hristie,Agata.- ELXIPRER TRISTEd. Lallardel Llibre.-

^hristie, A. EL MISTERI DELTREN BLAU.- Ed. La Llar del Llibre.

Christie, A.- S'ANUNCIA UN AS-SANITAT. Ed. La Llar del Llibre.-

(Continuarà)

Fomentar Ia convivència i l'amistat deIa gent, és sembrar llavor d'Evangeli.

— Te'n vas del nostre poble perquècreus que has fet tot el que podies fero per altres motius?

-En realitat començava a ser horade recollir els fruits del que he fet du-rant tots aquests anys, però un capellàsempre ha d'estar disponible per anar atreballar altres camps; per altra bandaem fa ilJusió treballar en equip i crecque cada dia és més necessari per duruna bona pastoral i no trobar-te tot-sol als moments difícils. A més, confiique l'equip de seglars que formen elConsell Parroquial sabran portar efi-caçment Ia corresponsabilitat de IaParròquia.

—Amb quines inquietuds vas a Mon-tuïri?

—Recolzat en l'experiència deSon Macià, teballar tot el que puguiper Ia joventut i Ia cultura, que sónpuntals bàsics del present i futur d'unpoble.

—Què et semblà l'homenatge que etdonaren els macianers diumenge passat?

-No es pot descriure amb paraules,jo no esperava tot això ni crec que m'homeresqués, l'homenatge el se va fer el'poble a ell mateix demostrant que téaquesta gran virtut que és Ia d'agrai'-ment. Per altra part, no consider que fosun acte de despedida, sinó un gest degermanor i solidaritat amb Ia meva per-sona i Ia meva actuació.

AntoniNicoktu

16 PUBICITA T

DE QUIES LA CULPA?El dia abans de Ia recaptació de

les Contribucions, els nocturns cap-davanters del P.S.M. de Montui'ri,aprofitaren l'ocasió per repartir unes"octavilles", molt ben fetes per cert,amb impressora "laser".

El nostre partit creu oportú contes-tar i aclarir Ia pregunta que té com atítol, ja que Ia resta no portava cap in-formació explicativa del perquè de Iapujada de les contribucions.

A més d'utilitzar una glosa d'EnPere Capellà, o del seu pare?, lamen-tam que s'empri per aquest mal fi,no remeneu coses passades i miraucap al futur que se vos presenta moltfosc.

De qui és Ia culpa de Ia pujada deIa contibució del 32'5 per cent?

No sabem si els redactors de l'es-mentada "octavilla" demostren Ia se-va ignorància o Ia seva mala fe. Però siés ignorància els n'ensenyarem. Mirau,senyors del P.S.M., els qui han pujatIa Contribució a 1987 no han estat les"Dretes", ja que és legalment impossi-

ble que l'actual Govern Municipal d'A.P., des del juny de 1987 hagués pogutelevar el tipus o les bases de l'Impost,sinó que, casualment han estat les "Es-querres", si és que, per vostls, elP.S.O.E. són d'esquerres encara. Es adir, és el Govern de l'Estat, el delP.S.O.E., el que ha incrementat IaC.T.U. per a l'any 1987 i ho hafetdedues maneres. Per una part, voluntà-riament a través dels Pressuposts Ge-nerals de l'Estat, incrementant les Ba-ses, per entendre'ns el Valor Cadastrali Ia Base liquidable el 5 per cent; peraltra banda, obligat per Ia sentènciadel Tribunal Constitucional de 17 defebrer de 1987, per Ia qual es va de-clarar inconstitucional i per tantnul l'article 13.1 de Ia Llei 24/1983de 21 de desembre, de "Medidas Ur-gentes de Saneamiento y Regulaciónde Haciendas Locales". Aquest arti-cle era el que permetia modificar eltipus de Contribució tant en sentitascendent com descendent, als Ajun-taments. Per aquesta sentència totsels municipis amb tipus per damuntdel 20 per cent, que és el declaratobligatori, han hagut de tornar l'ex-

E l P a r t i t A l i a n ç a P o p u l a r

d e M o n t u i' r i e s p e r a q u e t o t s

h à g i n p a s s a t u n e s b o n e s f e s t e s

i d e s i t j a a t o t e I p o b I e

Moltsdanysi

Feliç 1988

cés de recaptació i en el cas deMon-tui'ri, que el tenia per davall, l'hauriade pujar fins al 20 per cent per alpresent any.

D'aquesta manera, en el nostre Mu-nicipi, que gràcies a Ia pressió populara l'any 86, s'havia aplicat el tipus del16 per cent, es va haver de passar altantes vegades repetit tipus del 20 percent, i com que a més s'han hagut depujar les Bases per Ia imperativitat deIa Llei de Pressuposts per a l'any 1987,l'increment ha estat molt superior ald'altres municipis, que inclòs han pa-gat manco, ja que tenien un tipus su-perior al 20 per cent. Resumint, Se-nyors del P.S.M., els qui han pujatIa C.T.U., en cap cas, ha estat l'actualGovern Municipal d'A.P., perquè eramaterialment impossible. Qualsevolacord municipal que afecti a matèriad'imposició i ordenació de tributs, had'esser aprovat amb temps suficientper a Ia seva inclusió en el pressupostde l'exercici següent.

No obstant això i per Ia seva in-formacio,elsdiremque dia 11 de de-sembre s'han aprovat i publicat en elB.O.E. del dia 12, Ia Llei 26/1987,per Ia qual es regulen els tipus de gra-vamen de les Contribucions Territo-rials. Mitjançant aquest nou mecanis-me legal que permet, i ara amb totaseguretat, Ia modificació del tipusdels Ajuntaments per amunt i peravall, podran comprovar que el Go-vern Municipal d'A.P. a Montuiri,per pròpia voluntat deixarà les con-tribucions allà on pertoca, entre lesnecessitats del Municipi i les obliga-cions que tots tenim de participar enIa tasca comuna mitjançant el pagamentdels imposts. No sabem si seran figuesseques el que les dones donin als seusfills, però si no tenen pa no serà perculpa d'Aliança Popular.

COMITÉ LOCAL D'A.P.DE MONTUfRI

ESPOR TS 17

FutbolEIs benajaminss'ho mereixen tot

Gabriel Gomila Jaume

Resultats dels partits corresponentsal mes de desembre:

BENJAMINS

Montuiri, 7 - Porto Cristo, 0Sant Joan, 1 - Montui'ri, 3Montuiri, 6 - Cardassar, 1Montui'ri, 3 - Escolar, 1

COMENTARI

Aquests menuts jugadors "benja"mereixen un comentari ben favorableper l'excel.lent campanya que desenvo-lupen. Han guanyatquasi tots el par-tits, van en segon lloc de Ia classifi-cació, són l'equip menys golejat i ju-guen amb una il.lusió i entusiasmeque fan goig veurels. En el partit dar-rer jugat en Es Revolt s'enfrontaren aun bon rival: l'Escolar de Capdepera.

Idò bé, feren una segona part me-raveUosa i NÍvan (el nét d'En Tòfolque duia el bar del futbol) va fer ungol de I divisió (els veim fer a Butra-gueno). Li donaren una pilota a l'es-pai buit; el qui ocupava el lloc dedelanter centre hi va correns, desmer-cant-se del defensa, agafa Ia pilota iràpidament se'n va dret cap a Ia porte-ria; per cames guanya a un altre con-trari i quan el porter Ii sortia a camí,dispara colJk>cant el baló dins Ia xarxa.

RECONEKEMENT

La nostra enhorabona més cordialals jugadors i a les persones que fanpossible amb el seu esforç que aquestsninets aprenguin a jugar, s'ho passinbé cada dissabte, s'espabilin anant peraquí i per aUà, facin més amistat i amis-tats, cuidin Ia seva salut i tenguin unabona ocupació del temps lliure. EIsseus responsables són En Joan Bauzà,tres anys com a entrenador de l'equip;En Pere Sampol, el nou fitxatge coma tècnic adjunt, En Gaspar Socias,també una altra incorporació al "qua-dre dirigent" com a Delegat '^rinci-pal" i En Jaume Roca, que encara queno sigui delegat "oficial" està sempre"al pié del cañón". Ah!,tambe hauríemde felicitar a aquestes dues mamàs quemai no fallen en Es Revolt.

Endavant 'promeses del futbol mon-tuirer!

EIs benjaminsjuguen amb una il.lusió i entusiasme que dóna goig veure'ls

UN ALTRE RECONEKEMENT

A més del que hem escrit, cal reco-nèixer Ia bona tasca que l'any passatva fer l'Associació de Pares (i segueixenguany) creant equips de futbol-salaperquè aquests jugadors s'iniciih en elfutbol i puguin passar l'any o els anyssegüents a l'equip de futbol gran. Aquícreim que està l'avantatge que. duimals altres pobles que han de començargairebé de zero.

ALEVINSConstància, 2 - Montuiri, 1Montuiri, 3 - Colònia, 0Alcúdia, 0 - Montuïri, 7

Són el segon equip de Ia vila quemarxa bé. Fitxant-s'hi bé es veu queva de petits a grans. Ek hi haurem dededicar un comentari especial a unproper número. Aquesta vegada ha tocatal benjamins.

INFANTILSColònia, 0 - Montuiri, 0Barracar, 4 - Montuiri, 1Montuiri, 0 - Son Roca At. 4Montuiri, 5 - Cardassar, 2

Un bon equip que podria tenir mi-Uors resultats perquè tots els seus com-ponents saben jugar molt bé a futbol.El problema més greu que tenen és elreduil número de components de Iaplantilla: Un màxim de tretze a]squals s'han de restar En Joan AntoniMiraUes amb un peu enguixat.

JUVENILS

Montuiri, 2 - Colònia, 2Montui'ri, 2 - Beat Ramón LMl B, 1

Començaren molt bé Ia temporadai en els pocs partits disputats en el de-sembre han guanyat.

Ara bé, els va fugir En Gabi Sampolal Sant Gaietà, el porter Martí de SantJoan es va lesionar fortament, En To-nyete Ortiz que fa feina a Can Mateu,i ara un accident ha privat a Miquel d'EsCine que pugui jugar per espai de mésde tres mesos. Limportant és mantenirIa "compostura", cosa sempre difícilen els nostres juvenils, perfeccionar elniveU futbolístic, jugar amb esporti-vitat (demanam massa?) i que, a Ia fide Ia temporada un o dos puguin pas-sar al primer equip.

BÀSQUETFEMENIFEDERAT

RESULTATS

Montuiri, 46 - J. Mariana, 57Montuiri, 76 - PoUença, 36Brisas, 45 - Montuiri, 28Montuiri, 46 - Santa Mònica, 31

CLASSIFICACIÓ a 20 -12 - 87

2 433 332 163 417 346 151 380 301 144 359 348 125 288 281 117 352 485 118 316 452 10

BrisasMontuiriPorciúnculaJ. MarianaSta. MònicaAt. PollensaS. José B

9 79 68 78 48 39 29 1

18 ESPORTS

FUTBOL

IPREFERENT

CaIa D'Or,1 -Montuiri,0

Realment, a vegades no hi ha justí-cia en el futbol. Quan el Montuïri me-reixia guanyar el partit i havia estat apunt de marcar en dues ocasions, iquan ja passava de dos minuts deltemps reglamentari, el CaIa D'Or, lí-der, feu el gol. EIs corresponsals depremsa, de manera molt honrada, re-conegueren que el Montui'ri no haviade sortir derrotat.

Montuiri,2-Felanitx,3

Partit fred i de sorpreses. El Fela-nitx ens va agradar molt. Quan més béjugava el Montuiri i amb el marcador2 - 2, els davanters locals gaudiren detres ocasions d'inclinar Ia balança aIseu favor." En un contraatac visitant,i amb falla enorme de Pérez, va mar-car En Xisco Riera.

Montuiri, 0 - Esporles, 0

Si no es veu no es creu. Més de sisgols havia de marcar el Montuiri i noen va fer cap. Això sí, un bon partit.

Montuiri,2 - Arenal,0

A Ia mitja hora el partit ja estavaresolt. Llàstima de l'arbitratge deVivancos i de l'expulsió de Bussy(i ja en van de targetes.,.> perquè hagués-sim seguit veient un recital del Montuiri.La primera part, amb gols de Puigser-ver i Bussy, ha estat del millor que hemvist enguany.

Un cap de setmana, «a topePotser aquest fet no es repeteixi

fins d'aquT a moltes setmanes o moltde temps. Tant de bo si fos cada setma-na.

El cap de setmana esportiu dels dies19 i 20 de desembre fou ben rodó.Tots els equips montuïrers que jugavenvaren guanyar. Una prova de què esfa feina i que si de vegades les cosesno marxen bé, hem de reconèixer queMontui'ri és un poble esportiu i queels fruits surten o arriben a sorgir.

En futbol, els quatre equips fede-rats del C.D. Montuíri obtinguerenaquestsresultats:

Montuïri, 2 - Arenal, 0 preferent)Montui'ri, 2 - B.Ramón LIuU dl·ica,

0 juvenils: feren el gol al final. Menysmal perquè si no el comentari haguésfaUat).

Montui'ri, 5 - Cardassar, 2 (mfantils)

CLASSIFICACIÓ DELS EQUIPS DE FUTBOL BASEON Hl PARTICIPEN EQUIPS MONTU'ÍRERS

Benjamins Infantils Alevins

CamposMonluinSon ServeraAvancePorrerasBarracar AtBarracarEscolarPto. CristoEspadaSes SalinasMoll NouCardessarAlgaidaSan Juan

11 11 011 8 211 9 011 7 110 6 31 1 7 011 5 411 5 212 4 110 3 210 3 110 2 111 1 210 0 112 0 0

0102 8 221 37 9 182 56 12 183 44 34 151 43 21 154 41 28 142 33 24 144 24 19 127 22 41 95 26 26 86 15 41 77 15 50 58 12 34 4

. 9 7 57 112 10 82 0

P. CristoBarracarSalinasAlgaidaMontuiriColòniaS. Fco. At.AvancePorrerasS.RocaAl. 8CardessarMargaritense

7776BB778

78

765431323210

000125120113

0 22 61 22 52 19 123 19 203 15 172 11 143 14 133 15 195.15 195 11 175 13 215' 9 21

141210987766533

Poltensa'PorrerasIndependienteMontuiriAvanceCardessarPorciúnculaSanPedroConstànciaAlgaidaColòniaR.LIullAlcudiaMargaritense

8 7 18 6 28 5 28 5 18 5 08 5 08 3 38 .4 18 3 18 2 28 2 0B 1 18 0 28 0 0

0 29 4 150 47 6 141 26 7 12Z 34 8 113 31 9 103 26 8 102 16 10 93 12 21 94 7 14 74 23 22 66 8 35 46 6 43 36 5 42 28 2 43 Q

»Alcúdia, 0 - Montuïri, 7 (AIevins.

Eh!... vos passàreu).

EIs benjamis del torneig del ConseULnsular derrotani per 3 - 1 a. un bonequip,l'Escolar de Capdepera.

A bàsquet es disputaren dos partits.Les federades guanyaren per 46 - 31 al'històric del bàsquet femení insular,Santa Mònica i les de mini-bàsquetper 2 - 50 dins Lloret.

EIs quatre equips de futbol-sala nojugaren, ni tampoc els dos infantilsde bàsquet escolar.

Podrem repetir l'efemèrides benprest?

BON I ESPORTRJ ANY A TOTALA FAMUJA ESPORTFVA MON-TWRERA.

Biel Gormla

fJ*'A7fr;.w4^rePluja caiguda a Montuïri durant el

pasat mes de desembre:Dia2 4'701itresDia7 39'901itresDia9 41'501itresDiall l'401itresDia 13 2'00 litresUia26 .2'401itresTOTAL 91'90 litres

RESUMDEL'ANYI987Gener 140'20 litresFebrer 97'40 "Març 20'20 ."Abril 9'90 "Maig 29'90 "Juny 9'20 "JuUoI 5'1O "AgostSetembre 45'70 "Octubre 58'70 "Novembre 86'90 "Desembre .91'90 "TOTAL 595'10 "El dia més plujós de l'any passat fou

el 4 d'Octubre, dia en què caigueren49 litres per metre quadrat.

La pluja caiguda durant els darrersanys fou aquesta:

1981 488'60 1984 382'901982 410'80 1985 522'401983 172'30 1986 605.60

MÍSCEL . LÄNIA 19

JOCS DE PARAULES CUINAR EN CASA f*J^r*l^;f-T^7:lEl meu pare poda parres, i el teu pare

parres poda; bé podia podar parres, siel teu pare parres podava.

La perdiu diu a Ia guàtlera:— Què fas aquí, guàtlera?—I què hi fas tu,perdiu?,

Ii diu Ia guàtlera.

Un plat blanc pla,ple de pebre n'era,un plat blanc pla,ple de pebre negre està.

VoIs que et canti una cançóque em som portada d'Eivissa?Una post rodoladissa,amb son rodoladissó.

Un carro roig, ple de terra roja corriaper Ia carretera de Porreres.

COLFLORIOFEGADA

Es fa un sofrit de carn magra de porc,grells, alls, tomàtiga, un poc de sobrassa-da, un trosset de botifarró, panses i jue-vert. Es sofregeix també Ia colflori, esposa dins una olla de test tapada amb unplat ple d'aigua. S'ha de coure amb pocfoc. Posar4ii un poc d'aigua si n^i man-ca.

Recepta deSebastianaAmengual, "Ses Veles"

De genoUons, genollons,collia, collia;de genollons, genollons,coUia codonys;de genollades, codonyades;i amb els dits, codonys collits.

VOCABULARI RELACIONAT AMBCOTXES

BarbarismeEmbragueFrenoAsientoMaleteroVentanillaSeguroPanelMandoFaroLimpiaparabnsas

Forma correctaEmbragamentFreSeientMaleterFinestretaAssegurançaPlafóComandamentFarEixuga-parabrisa

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

NAEKEMENTS

Dia 18 de Desembre: Bernat Mira-Ues Mas, fill deBartomeu i Miquela.

Dia 26 de Desembre: Jaume PalouGarau, fül de Pere i Coloma.

Dia 29 de Desembre: BartomeuAndreu Amengual, fill de Bartomeu i deMaria.

RESUM DE L'ANY PASSAT

Naixements: 13 (8 nins i 5 nines).Defuncions: 33 (20 homes i 13 dones).Pèrdua: 20 (12 homes i 8 dones).Matrimonis: 15.

De l'Amo En Miquel "Parrí"(Dites en el menjador de Ia

Tercera Edat)

AN'ANDREU GENOVARTamb motiu de Ia seva festa

Que molts d'anys, senyor Andreupugui passar amb alegria,guardat de cap malaltiaes dia des sant nom seu,sempre acompanyat de Déuide Josep i Maria.

AUNADONAamb motiu del seu aniversari

Tens sa color corrompudai sé Io que et va passar:de "bessos" que et varen dart^a fuit Ia teva hermosura;jo que et tenia segura,però em vaig equivocar.

ALSCAPELLANS

Rectors amb gran cortesiaara else vull consultar:si jo me vuU confessar0 he mester un capeUà,¿com llamps sempre he de trobartancada sa Rectoria?1 no estan dins Ia sacristiaque també tancada està.

Miquel Massanet "Parrí"

20 ESGLÉSIA EN CAMI

OTogMf=f^y=f^*=remELS MORTS JA NO ES DUEN

A L'ESGLESIA

Des del proppasst primer de generels cadàvers ja no són duits a l'esglésiaper a Ia missa exequial. Aquesta normasorti' del Bisbat el dia 1 del passat de-sembre.

Las raons que mogueren al ConsellEpiscopal a prendre aquesta decisióforen,entre altres,les següents:

Ia.) EIs bons resultats de l'expe-riència de Ciutat, on des de 1'1 de Ju-UoI de 1978 els funerals se celebrensense Ia presència del cadàver.

2a.) Per unificar criteris entre lesparròquies de Ciutat i de Ia Part Fo-rana.

3a.) Ja que per prescipcions legalshi ha difunts que directament han deser condui'ts al cementeri-, així s'evi-tarà tota aparença de discriminació.

Les mateixes Orientacions Pastoralsdel Bisbat diuen que Ia parròquia deresidència del difunt (o Ia del lloc onhagi mort) cuidarà de fer una pregà-ria a Ia casa, segons indica el Rituald'exèquies, abans de dur-se'n el mortal cementeri.

FESTA DE SANTANTONI

La festa de Sant Antoni d'enguanycau en diumenge, Ia qual cosa facilitaque es pugui celebrar el mateix dia.A les 11'30 hi haurà l'Ofici i a conti-nuació se celebraran les tradicionalsbenei'des en En Dau.

CURSET PREMATRMONIAL

El dilluns dia 8 de febrer hi hauràun curset per a noviis. Va destinat aaqueUes parelles que han pensat con-treure matrimoni dins el propers me-sos (d'aquí a l'estiu).

Les trobades es faran a les 20'30del vespre a Petra, en el Convent deCa ses Monges.

COL.LECTA CARITAS - NADAL

Com els altres anys, Ia parròquias'esforça per fer arribar Ia seva ajudaals més necessitats, tasca a Ia qual sónde cada dia més els qui hi colJaboren.

Amb molta dificultat lafiguera seca va poder ser entrada a l'església.

A més dels paquets de vestits i ali-ments rebuts per a les famflies ambdificultats de poder sobreviure, po-

guérem enviar a Càritas Ia quantitatrecaudada per aquest fi a Ia colecta deNadal i entregues posteriors: 91.100 pts,

"VENC OBLIGAT A SER UN BISBE RENOVADOR"

(Continuació de

— Voste' passa per esser un bisbe avan-çat, i una prova d'això —segons diuen—és que encara és a Mallorca. Segons escomenta, si a Madrid hi hagués el Car-denal Tarancón i a Roma un altrePapa,vosté seria Arquebisbe de qualque seuimportant...

—Home, jo crec que això són elucu-bracions sense cap fonament. Jo dongràcies a Déu d'estar a MaUorca. Crecque un bisbe ha d'estar uns quants anysa una diòcesi, si vol fer un trebaU se-riós. EIs canvis ràpids no porten a res,i és ben lògic que jo estigui els anys quesom aquí. D'altra banda, de vegades totsèls homes que tenim una dimensió pú-bh'ca —i els bisbes també— funcionamun poc "estampiUats", ens posen un'cartell': i un és progressista i l'altreés conservador. Jo voldria explicar breu-ment que el bisbe té obligació de serfeel a Jesucrist fonamentalment, primerque res dins Ia seva vida. Per a mi, elvalor més important no és ser bisbe, ésser cristià, seguidor de Jesús i estimadorde Jesús, i certament Ia idea d'aquestadimensió és Ia que normalment Ia gentno té del bisbe.

Jo tenc cada dia Ia meva pregària.Jo intent cada dia revisar Ia meva vida,

l'entrevista a Ia ràdio)a veure com complesc els meus deures.Jo intent imitar Jesús, perquè crec queles meves paraules només tindran forçasi Ia gent d'alguna manera percep aques-ta imitació de Jesús; i aquesta fidelitata Jesús Ia port al meu trebaU de bisbe, ial meu servei a un poble i a una Esglésiaconcreta.

Aquesta fideütat em fa tenir unesqüestions que —per a mi— són absolu-tament fixes, que no puc abandonar, ique he de conservar, i que em fan esserconservador en aquests punts. I en can-vi, per fidelitat a Jesús, per voler-lo ferintelJigible a Ia gent i per voler donarresposta des dels valors de l'evangeU aIa problemàtica actual moderna i post-moderna ^om diuen ara— jo véncobUgat a ser un bisbe renovador, cadavegada més actualitzat, progressista.Pens que aquestes paraules 'progrés' i'progressista' les han acaparat massa de-terminades persones i grups. Aquí tot-hom té dret a ser 'progressista' i aapos-tar pel progrés; i jo apost obertamentpel progrés, però estic convençut queaixò no té cap influència respecte delsnomenaments que jo hagi tingut o quepugui tenir.