lingüística

LINGÜÍSTICA PER A MESTRES

CONSIDERACIONS FINALS SOBRE ELS ENFOCAMENTS

LINGÜÍSTICA PER A MESTRESLINGÜÍSTICA PER A MESTRES

Sandra Villar, Cristina Ferrando, Gemma Méndez, Sandra Villar, Cristina Ferrando, Gemma Méndez,

Gabriela Rodríguez, Anaïs del Vigo, Gabriela Rodríguez, Anaïs del Vigo,

Neus Hervás, Maria AlcañizNeus Hervás, Maria Alcañiz

GRAU EN MESTRE/A D’EDUCACIÓ PRIMÀRIAGRAU EN MESTRE/A D’EDUCACIÓ PRIMÀRIAGRUP: 2n AGRUP: 2n A

ÍNDEX

FLORIDA Universitària 1

Jo crec que es podría aprendre sense haver d’odiar el que estudiem


1. COM SÓN ELS DOCENTS D’ARA?.......................................................................................3

2. QUINES SÓN LES ACTIVITATS QUE S’UTILITZEN?...............................................................4

3. COM HAURIEN DE SER ELS DOCENTS?............................................................................5-7

4. QUINES ACTIVITATS HAURIEN DE SER?...........................................................................7-8

1. COM SÓN ELS DOCENTS D’ARA?



Encara que resulte difícil de creure, encara avui, al segle XXI, ens trobem amb docents que

utilitzen metodologies tradicionals a les seues classes, i és que en la gran majoria dels centres

educatius s'empren metodologies basades en el seguiment del currículum.

Els docents, organitzen les llargues unitats que han de donar abans d'acabar el curs, ajustant-

se a un horari amb poques hores que no deixa temps perquè l'alumnat experimente ni,

tampoc, perquè s'equivoque, la qual cosa ocasiona que els coneixements no s'interioritzen i

s'acaben oblidant amb facilitat.

A més, les mestres i els mestres d'avui, treballen estressats en veure que no els dóna temps a

explicar tot el temari, estrés que transmeten al seu alumnat i acaba ocasionant pèssims

resultats. Tot per la pressa que té la nostra societat, ja que l'única cosa que fa és que els

xiquets i les xiquetes no gaudisquen de l'ensenyament i acaben perdent l'interés pels estudis,

ocasionant finalment el fracàs escolar.

D'altra banda, com els docents solament es limiten a executar un programa pre-dissenyat,

perden totalment la motivació pel seu treball, i així acaben fracassant en la seva labor com a

docents, oblidant el que realment implica educar als xiquets/es, d'aquesta manera ens trobem

a les aules amb docents poc motivats, ja que a mesura que els processos són estandarditzats,

queda poc marge per a la creativitat i l'enriquiment.

Per això, actualment ens trobem davant una educació tradicional i mecànica on els docents es

dediquen a recitar els seus coneixements, i així no s'aprén gens, ja que l'única cosa que

s'aconsegueix omplint d'informació els caps de l'alumnat com si es tractés de recipients buits,

és que els coneixements no s'interioritzen i s'obliden amb facilitat.

Finalment, s’ha de dir que molts docents s’enorgulleixen de que a les seves classes utilitzen el

mètode comunicatiu, i pot ser que l’utilitzen, però demanar a l'alumnat que realitze exercicis

gramaticals o que faça a casa exercicis d'automatisme no comunicatius no és la manera

correcta de fer-ho, ja que amb aquestes activitats no s'aprofita el que aquest mètode ofereix, i

és que per desgràcia, molts docents interpreten el mètode comunicatiu d'una manera una

miqueta estranya.

2. QUINES SÓN LES ACTIVITATS QUE S’UTILITZEN?



Actualment, a l'escola les classes solen dividir-se en dues parts, en primer lloc les explicacions

magistrals dels docents i, en segon lloc, la realització dels exercicis relacionats amb la unitat

explicada de forma individual i en silenci, i és que per desgràcia, encara es creu que d'aquesta

manera l'alumnat estarà preparat per realitzar un examen, en el qual exposaran tots els

coneixements del tema explicat, coneixements que la setmana següent hauran oblidat, i una

altra vegada tornarà a començar la mateixa rutina amb un tema diferent.

També, podem dir que es duen a terme activitats basades en el mètode TPR (Resposta Física

Total), pot ser que siga un mètode on s'aprecie algun tipus de relació entre el docent i

l'estudiant, però consisteix en que el docent dóna una ordre i l'alumnat l’acompleix, per la qual

cosa el docent té un aspecte moderador, i observem que en aquest mètode no s'innova i,

també, que l'alumnat no participa. Aquest, queda aliè al procés d'aprenentatge i, per això, no

hi ha cap tipus d'aprenentatge significatiu en aquest mètode, per la qual cosa els coneixements

no s'interioritzen i es perden amb facilitat.

És més, per molt estrany que semble, en molts centres es continua emprant el mètode

audiolingual per ensenyar a l'alumnat la llengua estrangera, però aquest mètode resulta un

fracàs, ja que se li dóna molta importància a la repetició, i així l'única cosa que s'aconsegueix és

que els xiquets/es no sàpiguen el significat de les paraules que estan repetint, ni tampoc

sàpiguen estructurar les oracions correctament, per la qual cosa resulta realment difícil

aprendre un idioma d'aquesta manera.

Finalment, queda esmentar que també s'observen a les aules activitats basades en la

gramàtica tradicional, amb exercicis gramaticals o d'automatisme que no es basen en cap

metodologia formal, amb l'objectiu que els xiquets i les xiquetes aprenguen les regles del

comportament lingüístic culte. Aquest tipus d'exercicis, responen a patrons unificats i poc

flexibles, basats en la memorització de definicions i regles de llistes inacabables de vocabulari i

de paradigmes que serveixen per a poc.

3. COM HAURIEN DE SER ELS DOCENTS?



En primer lloc, considerem que seria de gran importància que els docents conegueren totes les

situacions familiars en les quals es troben els i les seues alumnes, ja que el tipus de relació i

afecte que establisca la família amb els seus fills i filles influirà de forma positiva o, per contra,

negativa en les relacions socials, en la personalitat i en el rendiment escolar dels i de les

estudiants.

A més, els docents haurien d'estar totalment preparats, i s'haurien de preocupar per que en el

grup hi haja respecte i acceptació per part dels diferents membres que l’integren, per

aconseguir un espai en el qual tots i totes es senten recolzats, compresos i escoltats.

També, creiem que seria necessària una bona relació entre les persones de l'equip professional

de l'escola per poder ajudar a l'alumnat a desenvolupar les seves competències psicosocials i el

seu creixement personal, i és que l'equip professional de l'escola és un dels models de

funcionament social i de convivència que més a prop tenen els xiquets/es.

És més, el mestre o la mestra ha de tenir molta implicació personal i molta responsabilitat, no

solament dedicant-se a instruir, ja que té una part de responsabilitat en la construcció de la

personalitat de l’alumnat i en el benestar actual i posterior d’aquest, i és que ensenyar no és

només una forma de guanyar-se la vida, és sobretot, una forma d’ensenyar els altres a viure.

D'altra banda, és necessari esmentar que els docents haurien de canviar la forma en la qual

ensenyen, incorporant a les seves aules un nou enfocament de l'aprenentatge que

aconseguisca acabar amb les diferències que encara avui existeixen entre l'home i la dona;

però per a això, és necessari que els xiquets/es es desenvolupen juntament a la societat, així

en un futur podrem aconseguir fer de la societat androcèntrica d'avui, una societat igualitària.

També, creiem que els docents haurien d'educar emocionalment per ajudar els xiquets i les

xiquetes a avançar en el seu desenvolupament complet com a persones, perquè estem

treballant davant de gent que està desenvolupant les seves emocions, sensacions, per això

creiem que és molt important potenciar des de l'educació un creixement emocional autònom i

equilibrat.

A més, hem de dir que els docents haurien de seguir un mètode d'ensenyament basat en

l'educació lenta, respectant el ritme d'aprenentatge de l'alumnat, ja que creiem que és un

procés lent que requereix paciència per aprofundir més en els temes tractats, per portar-los a

la pràctica i fomentar d'aquesta manera, l'adquisició de les competències.



D'altra banda, considerem que seria interessant que els docents feren les classes interactives

per aconseguir un currículum basat en les experiències i les competències dels xiquets i les

xiquetes, i que no solament avaluaren els resultats dels exàmens, sinó també els treballs i els

progressos de l'alumnat. Per açò, rebutgem fermament l'educació tradicional i mecànica, on

no es tenen en compte les opinions i peticions de l'alumnat, on els xiquets i les xiquetes no

participen ni interactuen, deixant totalment de costat, l'educació on el mestre/a només

s'encarrega d'omplir de coneixements les ments de l'alumnat com si es tractara de recipients

buits.

Creiem que els docents han de transmetre a l'alumnat un ensenyament basat en un

aprenentatge significatiu, és a dir, un aprenentatge que deixa els xiquets i les xiquetes arribar a

comprendre el significat d'un concepte gràcies als coneixements previs que ja posseeixen,

perquè l'alumnat puga adquirir una sèrie de competències com la participació, l'atenció, la

motivació i la seguretat.

A més, creiem que un bon o bona docent ha de treballar a l'aula el diàleg, el debat, ja que és

important saber respectar les opinions, treballar en equip i perdre la por a parlar en públic que

molts dels nostres alumnes tenen, per aconseguir així un espai, en el qual tots i totes es senten

recolzats, compresos i escoltats. És més, creiem que és necessari treballar el diàleg perquè és

la paraula l'única cosa que pot transformar aquest món i fer-lo més humanitari.

Per tot el que hem dit anteriorment, el nostre perfil de mestre/a és una persona educada,

positiva, honesta, justa, tolerant, amb sentit de l'humor, que respecta les opinions de

l'alumnat, afectuosa però estricta quan és necessari, que ensenya a l'alumnat una sèrie valors

com la humilitat, el respecte, la cooperació, la igualtat i la tolerància, creativa i amb una gran

capacitat per a resoldre els problemes que se li puguen presentar.

Per finalitzar, creiem que els i les docents haurien d'enfocar l'ensenyament cap a la construcció

d'una convivència on els xiquets i les xiquetes puguen aconseguir un desenvolupament ple,

que cresguen, aprenguen i es formen com a persones. Per aconseguir-ho, seria necessari

implantar activitats coeducatives a l'aula, ja que aquesta és l'única manera d'aconseguir que

l'alumnat adquirisca uns valors igualitaris, transmetent una educació per a la vida, per al futur,

no solament amb conceptes acadèmics, sinó també amb coneixements i actituds que serviran

al nostre alumnat per afrontar el dia a dia i els permetrà relacionar-se amb els altres.



4. QUINES ACTIVITATS HAURIEN DE SER?

Creiem que és important portar a la pràctica alguns aspectes que ens proporciona

l'enfocament cognitiu, ja que en aquest enfocament els errors es consideren un aspecte

positiu per a l'aprenentatge, i creiem que són inevitables i necessaris per aprendre. Per açò,

s'haurien de treballar a classe activitats que potencien les habilitats de tots i cadascun dels i les

estudiants, i que ensenyen l'error com alguna cosa natural, ja que tot procés d'aprenentatge

està ple d'obstacles que els xiquets i les xiquetes han de superar per a seguir avançant i,

també, per a créixer com a persones.

També, creiem en el mètode nocional-funcional, ja que en aquest enfocament l'ensenyament

no està organitzat al voltant d'estructures gramaticals com s'havia anat fent amb el mètode

audiolingual, sinó que es basa en termes de “nocions” i “funcions” amb la finalitat de fomentar

la competència comunicativa. En aquest model, “noció” es refereix al context en el qual les

persones es comuniquen, mentre que “funció” és la intenció concreta del parlant en un

context determinat.

Per açò, creiem que aquest mètode ajuda a l'alumnat a desenvolupar la seua capacitat per a

comunicar-se eficaçment en una gran varietat de contextos de la vida real. Així que, els i les

docents haurien d'incorporar a les seues classes activitats basades en aquest mètode, amb la

finalitat que l'alumnat adquirisca uns coneixements i actituds que els servisca per afrontar el

dia a dia i els permeta relacionar-se amb els altres, ja que la contextualització és una premissa

bàsica que ajuda a interactuar i relacionar-se.

D'altra banda, és important destacar que el mètode comunicatiu també posa èmfasi a ajudar

els xiquets i les xiquetes a usar la llengua d'aprenentatge en una gran varietat de contextos, i

dóna importància a l'aprenentatge de les funcions del llenguatge, amb l'objectiu principal

d'ajudar l'alumnat a crear frases amb significat, avaluant l'aprenentatge de la llengua

estrangera tenint en compte com desenvolupa l'alumnat la seua competència comunicativa, la

qual es podria definir com la capacitat que té l'alumne o alumna per a usar els seus

coneixements sobre els aspectes formals i sociolingüístics de la llengua per comunicar-se de

manera adequada.

Creguem que incorporar aquest mètode a les nostres aules és de gran importància, ja que posa

èmfasi en la comunicació en la llengua estrangera a través de la interacció, introdueix textos

reals en la situació d'aprenentatge, ofereix a l'alumnat oportunitats per a pensar en el procés



d'aprenentatge i no solament en la llengua, dóna importància a les experiències personals dels

i les alumnes com a elements que contribueixen a l'aprenentatge de l'aula i intenta relacionar

la llengua apresa a classe amb activitats realitzades fora d’aquesta.

Li donem una gran importància al mètode comunicatiu, ja que ens interessen tant les

necessitats i desitjos del nostre alumnat, com la relació que existeix entre la llengua que

s'ensenya a les nostres classes i la que s'utilitza fora de l'aula. Per açò, qualsevol tipus

d'ensenyament que ajude l'alumnat a desenvolupar la seua competència comunicativa en un

context real, la considerem una forma d'ensenyament totalment beneficiosa.

D'aquesta manera, hem de dir que a classe s'haurien de realitzar activitats en parella i en

equip, en les quals es requerisca la negociació i la cooperació dels xiquets i les xiquetes,

activitats enfocades a adquirir fluïdesa, que animen l'alumnat a augmentar la seua confiança,

com jocs de simulació (role playing), en els quals l'alumnat practique i desenvolupe totes les

funcions de la llengua, com també activitats enfocades a adquirir un bon ús de la gramàtica i la

pronunciació, com entrevistes o debats.

També, creiem que és molt important ensenyar al nostre alumnat les tipologies textuals, doncs

és fonamental per a aprendre a diferenciar i a identificar els tipus de textos i a entendre'ls,

amb activitats pràctiques, dinàmiques i innovadores que motiven els xiquets i les xiquetes a

endinsar-se en el meravellós món de la lingüística.

Finalment, s’ha d’esmentar que creiem en la necessitat de que es treballen a classe activitats

destinades als nostres xiquets i xiquetes, interessant-nos pels seus gustos i interessos, donant-

li una mica més d’importància a l’innatisme per ajudar el nostre alumnat a fer les coses per sí

mateix, perquè aquest és molt capaç. En cas que cometa errors, la nostra funció com a docents

és aconseguir que les dificultats i la satisfacció de superar aquestes motiven el nostre alumnat

per a continuar en la seua formació, ajudant-lo a superar totes les complicacions que se li

presenten i, també, evitant que cometen els mateixos errors. Per açò, hem d'ensenyar el

nostre alumnat a perdre o fallar, perquè aquesta és l'única manera que aprenguen a guanyar i

a apreciar el que tenen i per a que comprenguen que es necessari el nostre esforç per a

aconseguir el que desitgem i per a que sempre que caiguem, ens puguem alçar per continuar

avançant.


lingüística

Documents