life04 nat/es/000059 acció f.6. seguiment de les ... · s’ha anotat amb especial cura la...

Seguiment

científic

A M F I B I S

LIFE04 NAT/ES/000059

Acció F.6. Seguiment de les poblacions d’amfibis

SEGUIMENT DE LES

POBLACIONS D’AMFIBIS

Informe final 2005-2008

Gener de 2009

Carles Feo1,2 , Marc Franch

2 i Dani Boix

1

1Institut d’Ecologia Aquàtica, Universitat de Girona

2Fundació EMYS d’estudi i conservació de l’herpetofauna i els seus hàbitats

2

EmysTer Projecte LIFE-Natura

Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)

Acció F.6. Seguiment de les poblacions d’amfibis

• F.6.1. Punts de reclutament d’amfibis................................... 3

• F.6.2. Atropellament d’amfibis a les carreteres.................... 21

• F.6.3. Seguiment de la població d’amfibis de les closa d’en

Mascort (acció C.1.) ................................................................ 35

3



Seguiment

científic

A M F I B I S

F.6.1. PUNTS DE

RECLUTAMENT

Detecció dels punts de reclutament dels amfibis mitjançant la presència de larves y cants nocturns dels adults.

Introducció

Els amfibis representen un grup d’organismes que necessiten d’unes condicions climàtiques i de

qualitat i diversitat d’hàbitat molt específiques, fet que els fa especialment sensibles a les alteracions

del medi. Algunes d’aquestes alteracions inclouen fenòmens tan diversos com la temporalitat de les

aigües, un factor depenent dels condicionants climàtics, i també de molts altres derivats de les

activitats humanes. La contaminació de l’aigua, la fragmentació i destrucció d’hàbitats, especialment

els ambients aquàtics, i la pèrdua de la qualitat dels espais naturals són alguns dels problemes que han

d’afrontar les poblacions d’amfibis. A més, tots aquests contratemps s’accentuen en espais

especialment humanitzats, com aquells que es troben prop del litoral de Catalunya, i amb una enorme

pressió antròpica derivada de les activitats humanes: turisme, creixement urbanístic, manca d’aigua,

ocupació del sòl, sobrefreqüentació dels espais naturals,...

Hi ha 10 espècies d’amfibis citades al Baix Empordà, de les quals cal considerar que només 8 és

probable que actualment encara es trobin a la zona d’estudi. Les espècies més habituals i abundants

serien la granota verda (Pelophylax perezi), el gripau corredor (Bufo calamita), la reineta (Hyla

meridionalis) i la granota pintada (Discoglossus pictus). El gripau d’esperons (Pelobates cultripes) es

creia molt escàs a la zona, gairebé desaparegut, i només s’ha retrobat recentment a la zona de Mas

Pinell.

Objectius

� Localitzar els punts de reclutament dels amfibis a tota l’àrea del Baix Ter inclosa al projecte

Life.

� Avaluar la distribució de cada una de les espècies.

� Fer un seguiment de les actuacions del projecte Life en relació als amfibis.

4



Aquest estudi pretén determinar l’estat actual de les poblacions reproductores d’amfibis en els

ambients aquàtics del Baix Ter. A partir del seu èxit reproductor i la distribució de cada una de les

espècies es disposarà d’una fotografia puntual de l’estat actual dels amfibis a nivell general i establir

les principals problemàtiques que els afecten, així com determinar les possibles propostes de gestió.

També ha de servir per determinar la funcionalitat de les actuacions desenvolupades dins el projecte

Life amb la finalitat de recuperar les poblacions d’amfibis.

Metodologia

Per comprovar la reproducció dels amfibis a la zona s’ha recorregut totes les zones humides litorals

incloses en l’àmbit del projecte Life, i algunes de l’entorn, tant a la zona dels aiguamolls del Ter Vell,

a l’Estartit i Torroella de Montgrí, com a aiguamolls de la riba dreta i esquerra del Ter, les Basses d’en

Coll i altres zones humides de Pals. Aquestes masses d’aigua tenen diferents condicionants hídrics, i si

bé la majoria són ambients permanents d’aigua dolça, n’hi ha un bon nombre que són ambients

aquàtics temporanis, camps inundats, closes, basses i tolls. Totes aquestes masses d’aigua estan

inventariades a la taula I.1 de l’Annex I.

Els punts escollits ho han estat en base a la presència d’aigua en algun moment del mostreig. La

presència o absència d’aigua també ha estat registrada per cada punt i per cada mostreig.

La metodologia emprada ha estat el mostreig directe de les zones amb aigua mitjançant la utilització

d’un salabre. Fent diverses passades ràpides en els diferents ambients de cada zona humida per tal de

detectar la presència de larves d’amfibis. Un cop recollida i separada la mostra s’ha guardat una part

suficientment representativa per a la seva posterior classificació. No s’ha avaluat l'abundància de

capgrossos, sinó la seva presència o absència, i la seva taxonomia.

A part d’anotar la presència de larves d’amfibis, també s’han anotat dades addicionals. Algunes

d’aquestes fan referència a la presència d’espècies depredadores de fauna que poden influir

negativament en la viabilitat de les postes d’amfibis. La majoria d’aquestes espècies són de fauna

exòtica que ja han estat descrites com a una de les principals amenaces per a la supervivència de

poblacions d’amfibis a nivell global. S’ha anotat amb especial cura la presència del cranc de riu

americà (Procambarus clarkii) i la presència de peixos depredadors com la gambússia (Gambussia

holbrokii) o el peix sol (Lepomis gibbosus).

Pel que fa als censos nocturns, s’ha fet una visita a cada punt o zona de mostreig i s’ha realitzat una

escolta entre 5 i 10 minuts per tal de detectar totes les espècies possibles, sigui identificant el cant o

mitjançant observació directa d’individus

5



Figura 1. Imatge del mostreig de larves d’amfibis als aiguamolls del Baix Ter

Durant el mostreig hi ha hagut actuacions incloses en el projecte Life que han modificat el nombre de

punts de mostreig de l’estudi, incorporant noves localitats de prospecció. Concretament la construcció

d’unes noves llacunes per afavorir les poblacions de tortugues i amfibis a la zona de La Fonollera a

Mas Pinell, en el marc del Life, ha incorporat al mostreig nous punts al llarg del projecte.

S’han realitzat dues campanyes de mostreig intensiu d’un a dos dies de durada, depenent del temps

necessari per visitar i analitzar tots els punts:

� Campanya de primavera entre maig i juny de 2006 a 2008

� Campanya de tardor a l’octubre o novembre de 2005 a 2008

A cada una de les campanyes s’ha realitzat un mostreig de larves d’amfibis i els censos de cants

nocturns. En el mostreig de 2008 s’han inclòs tots els espais mostrejats el 2006 i 2007, i s’ha fet

especial atenció als nous punts creats a partir de les actuacions del projecte Life, especialment l’any

2007.

Resultats

Punts de reclutament amb presència de larves d’amfibis:

Durant l’any 2008 s’han mostrejat els 55 punts inventariats en les anteriors campanyes de 2005 a

2007, i dos nous punts corresponents a les noves basses de la zona del Cul de les Senyores i s’ha

incorporat la bassa de cria de les tortugues d’Estany a la depuradora de Torroella. D’aquests punts

inventariats a la primavera de 2008 només 30 ( 52%) tenien aigua, i durant la tardor només 31 (54%).

L’any ha estat altre cop molt sec al inici de la primavera, amb pluges al mes de juny, i les poques

pluges primaverals no han afavorit els amfibis.

6



En el mostreig de primavera es van localitzar larves d’amfibis a 4 dels 30 punts que tenien aigua, i que

sobre el total representen un 13%, molt inferior als percentatges del 2007 que eren de 14,5%, o del

18,2 % de l’any 2006. Comparativament doncs, l’any 2008 ha estat menys efectiu per a la reproducció

dels amfibis del Baix Ter, i pitjor que els dos anteriors. Durant la tardor només es van localitzar larves

en 1 punt de 31 amb aigua, dades també més baixes que el 2006 i 2007. Si ja en l’anterior informe es

consideraven els resultats força pobres, cal dir que l’any 2008 no ha estat millor.

Comparant amb les dades del 2005 al 2007 cal destacar la comprovació de la reproducció d’una altra

espècie a la closa de Mascort, la reineta (Hyla meridionalis). El 2008 a la closa d’en Mascort s’han

reproduït tres espècies: el gripau corredor, la reineta i la granota pintada. La resta de punts amb

reproducció observada en el mostreig corresponen dos a la granota verda (Phelophylax perezi) i són un

dipòsit d’aigua de Pals i la bassa de cria de les tortugues on es van veure postes d’ous; i un altre punt

per la granota pintada (Discoglossus pictus) localitzada com a larva a la zona recuperada del Cul de les

Senyores. Cal però insistir altre cop que el mètode de mostreig no permet realitzar un mostreig

exhaustiu al llarg de tota la temporada de cria, i espècies que poden reproduir-se abans o més tard a

l’estiu en zones d’arrossars i altres masses d’aigua, no han estat detectades. Per tant es molt probable

que a part d’aquestes reproduccions detectades s’hagin produït altres a les zones d’arrossars on sol

criar la reineta, el gripau corredor i la granota pintada, o per exemple, en les llacunes i recs de Mas

Pinell on cria la granota verda.

Per contra, es molt preocupant la desaparició de les larves de gripau d’esperons (Pelobates cultripes)

de la zona de la Fonollera , la única localitat de cria de l’espècie a la zona, on s’hi havia reproduït els

tres anys anteriors.

En resum cal dir que en el mostreig els resultats han estat positius només per quatre de les vuit

espècies d’anurs citades pel Baix Ter. Dels 4 punts localitzats amb larves d’amfibis 2 tenien exemplars

de granota pintada (Discoglossus pictus), 1 de gripau corredor (Bufo calamita), dos de granota verda

(Pelophylax perezi) i un de reineta (Hyla meridionalis). En un dels punts s’han localitzat larves de tres

espècies, precisament a les closes d’en Mascort un dels espais recuperats pel projecte Life.

Resultats dels censos de cants nocturns i adults en moviment

Els censos nocturns combinats amb la recerca d’individus adults en moviment durant la nit ofereixen

la possibilitat de detectar les espècies que potencialment poden reproduir-se a l’espai. S’han detectat

quatre espècies, la reineta (Hyla meridionalis), la granota verda (Pelophylax perezi), el gripau corredor

(Bufo calamita) i la granota pintada (Discoglossus pictus). No s’ha localitzat cap individu de gripau

d’esperons (Pelobates cultripes).

7



El Pelophylax perezi s’ha sentit cantar i s’ha vist en nombroses localitats amb una distribució molt

àmplia ocupant tota l’àrea d’estudi, tot i que semblaria més abundant a la riba dreta del Ter, a la zona

sud d’estudi. Una altra espècie molt localitzada ha estat Hyla meridionalis, una espècie que presenta

una tendència a evitar els ambients estrictament aquàtics per ocupar bardisses i marges de canals i recs

o camps inundats. El seu cant és molt fàcilment detectable i la seva presència al Baix Ter és abundant.

Una de les zones de cant amb més densitat és la zona del Ter Vell, i és especialment abundant a la

zona entre canals, camps inundats i arrossars entre les Basses d’en Coll i el Golf de Mas Gelabert.

El Bufo calamita només s’ha localitzat a dues zones, una a la closa d’en Mascort i l’altre als arrossars

de Mas Pla i les Basses d’en Coll.

Hi ha pocs punts on coincideixin diverses espècies. En diverses localitats, però s’han pogut veure i

sentir reinetes, granota verda, i gripau corredor, com la closa d’en Mascort, als arrossars de Mas Pla i

les Basses d’en Coll.

No s’han obtingut dades per cap de les altres possibles espècies del Baix Ter. Així que semblaria que

no hi ha presència de la granoteta de punts (Pelodytes punctatus), tòtil (Alytes obstetricans) o gripau

comú (Bufo bufo) a la zona del Life.

Efecte de les espècies exòtiques sobre el reclutament dels amfibis l’any 2008:

Complementàriament a la prospecció de les larves d’amfibis s’ha fet un seguiment de les poblacions

d’espècies potencialment perjudicials per a la reproducció dels amfibis. Dels 57 punts mostrejats el

2008, en 15 (41 % com el 40 % de l’any 2007) s’hi ha trobat gambússia en almenys una de les

campanyes. Durant el 2008 no s’ha observat però una relació tan negativa entre les larves d’amfibis i

la presència de gambússia.

El cranc de riu americà (Procambarus clarkii) és una espècie àmpliament distribuïda pel Baix Ter, i

amb una extremada mobilitat per la seva capacitat per caminar fora de l’aigua. Se l’ha localitzat en 21

dels punts de mostreig amb aigua, xifra molt probablement subestimada. Coincideix la presència de

cranc i de capgrossos al punt 6 de les closes d’en Mascort, també a la jonquera de la Fonollera i a la

bassa de cria de tortugues. En aquests espais el cranc causa grans mortalitat. De fet a la jonquera de la

Fonollera el 2008 no ha criat el gripau d’esperons.

Dels 11 punts on s’han trobat les dues espècies, tant gambússia com cranc de riu, només en un d’ells

s’ha trobat probable reproducció d’amfibis, i es tractava de Pelophylax perezi.

8



Resultats seguiment 2005-2008

Al llarg de tot l’estudi de seguiment s’han realitzat 7 mostrejos, dos anuals entre 2006 i 2008 i un al

2005, durant els quals s’han visitat unes 57 localitats de mostreig. Els resultats es poden trobar

resumits en diverses taules. En total han estat 5 les espècies detectades com a reproductores, que

coincideixen amb les cinc que s’han detectat per mitjà d’altres sistemes de mostreig, com serien els

censos de cants nocturns o els itineraris d’atropellaments.

Categoria

UICNa Conveni

de Bernab

Directiva

Hàbitatsc

92/43/CEE

CNEAd

RD 439/90

Llei

Protecció

dels animalse

Observacions

i cants

Núm. localitats

de cria

Lissotriton helveticus LC III IE D

Triturus marmoratus LC III IV IE D

Alytes obstetricans NT II IV IE D

Discoglossus pictus LC II IV D x 9

Pelobates cultripes NT II IV IE D x 1

Pelodytes punctatus LC III IE D

Bufo bufo LC III D

Bufo calamita LC II IV IE D x >5

Hyla meridionalis NT II IV IE D x >1

Pelophylax perezi LC III V x >3

Taula 1. Espècies presents al Baix Ter i els seu estatus de protecció internacional, europeu, espanyol i català: Categories UICN (NT, quasi amenaçat; LC, preocupació menor); Conveni de Berna (II i III indiquen els annexos respectius); CNEA: Real Decret 439/90 sobre el Catàleg Nacional d’espècies amenaçades (IE: D’interès especial); Llei de protecció dels animals (Catalunya) (C i D, categoria de l’espècie protegida) i Directiva Hàbitats 92/43/CEE de la Comunitat Europea (II, IV i V indiquen els annexos respectius). Al costat s’han indicat les espècies observades durant el projecte al llarg de l’estudi mitjançant observacions i cants, i també el nombre de localitats de cria per a cada espècie.

Any 2005 2006 2007 2008 Total

Espècies reproductores d’amfibis 2 3 5 4 5

Espècies vistes o sentides d’amfibis 3 3 4 4 5

Espècies atropellades d’amfibis 4 5 4 4 5

Mostrejos anuals 1 2 2 2 7

Punts mostrejats 41 47 42 36 57

Punts amb larves d’amfibis 8 5 8 5 15

% punts amb larves 19% 10% 19% 13% 15%

Punts amb gambússia 19 21 22 15 35

Punts amb Procambarus clarkii 14 15 15 21 32

Punts amb larves d’amfibis i absència de

gambússia i P. clarkii 6 2 5 2 9

Taula 2. Resum anual dels paràmetres utilitzats per al seguiment de les poblacions d’amfibis. El total de la última columna no és la suma de tots els valors anuals, sinó el total acumulat al llarg de l’estudi.

9



Larves d'amfibi Cants o observacions d'amfibis

Punt Aigua Presència 1 a 7 Espècies DIPI BUCA PECU PEPE HYME 1 a 7 DIPI BUCA PECU PEPE HYME

Núm. Freq. 1/0 Frequ. Núm. Freq. Freq. Freq. Freq. Freq. Freq. Freq. Freq. Freq. Freq. Freq.

1 6 1 1

2 4 2 1 1

3 3

4 6 1 1 1

5 2 1 1 1

6 4 1 2 3 2 2 1 1 1 1 2 1

7 4 3 1 2

8 6 1 1 1

9 7 1

10 7

11 2 1 1

12 4 1 2 1 2

13 1

14 1 1 1 1 1

15 2 1 1 1 1

16 1 1 1 1 1

17 5 1 4 1 4 1 1

18 3 1 1 1 1

19 1 1 1 1

20 1 1

21 1 1 1 1 1

22 3

23 5 1 4 1 4 2

24 2

25 6 1 1 1 1 1

26 7 1 5 3 2 1 4 2 2 1

27 6

28 7 1

29 7 1 1

30 5

31 5 4 5 2

32 5 1 2

33 3 1

34 5

35 5 1 2

36 5 1 2 1 2 4 5 1

37 6

38 1 1

39 5 2 3 1

40 3 1 1

41 7

42 4 1 1

43 5 1 1 1 1 3 1 1 2 2

44 5 3 3 2

45 1 2 1 1 2

46 5 3 2 1 3

47 4 1 1 1 1

48 3 2 1 1 1 1

49 3 2 1 1 3 1

50 7 2 1 1

51 4 1

52 6 1 1 1 1 1

53 7

54 5 1 1

55 7 1 2 1 2 2 2

56 2 1 1 1 1 1 1 1

57 2 1 1 1 1 2 1 1

15 9 5 1 3 1 8 10 2 29 27

Taula 3. Resum del seguiment d’amfibis segons el punt de mostreig. Per cada punt de mostreig s’indica la presència o absència de larves d’amfibis en algun moment dels 4 anys de mostreig, i s’indica el número d’espècies d’amfibis reproductors a cada punt. La resta de dades que s’ofereixen són una freqüència d’aparició. Considerant que al llarg dels 4 anys d’estudi s’han realitat 7 mostrejos, segons el resultat sigui positiu (1) o negatiu (0) per cada mostreig es fa una suma i el resultat de l’1 al 7 indica d’una menor o major freqüència d’aparició. Aquesta freqüència s’ofereix per les vegades que hi ha aigua al punt de mostreig (De 7 aigua permanent a 1 mes temporània) i per les vegades que apareixen larves o adults d‘una determinada espècie.

10



La mitjana de localització de punts d’aigua amb larves d’amfibis és molt baixa, entre 10 i 20 %,

mitjana de 15%, en canvi són més elevades per la presència de cranc americà (Procambarus clarkii) i

gambússia (Gambussia holbrooki) a l’entorn del 45-50%.

Pel que fa als punts de mostreig, hi ha tres zones especialment interessants per als amfibis per la

reproducció o observació de 3 espècies diferents. És el cas de la closa d’en Mascort (punt 6 taula 3),

les jonqueres de la Fonollera (punt 26) i la zona dels arrossars de les Basses d’en Coll (punts 43 a 49).

Pel que fa a la reproducció l’espècie amb més èxit ha estat Discoglossus pictus, i en menor mesura

Bufo calamita i Pelophylax perezi. En canvi en les observacions i censos de cants nocturns les

espècies més abundants eren Hyla meridionalis pels cants nocturns, Pelophylax perezi pels cants

diürns i observacions a les llacunes de Mas Pinell, també el Bufo calamita s’ha vist i sentit als

arrossars i a la closa Mascort i finalment s’han trobat alguns adults de Discoglossus pictus molt

críptics. L’espècie més escassa és el gripau d’esperons en situació límit a l’espai (Pelobates cultripes)

per l’aïllament de les seves localitats de cria.

Estat de les espècies al Baix Ter 2005-2008

Granota pintada (Discoglossus pictus)

Ha estat localitzada a gran part de l’àrea d’estudi, des del Ter Vell i la closa d’en Mascort, a La Pletera

i Fra Ramon, el Cul de les Senyores i als arrossars. Malgrat tot la reproducció s’ha produït o detectat

principalment a la riba nord del Ter. Ha estat localitzat en 9 punts de mostreig, a la majoria de forma

irregular i poc estable al llarg dels 4 anys, però amb algun punt de reproducció estable. Aquestes

localitats habituals de cria han estat la closa d’en Mascort a partir de la seva restauració, la jonquera de

la Fonollera, un dels recs que porta a La Pletera i als tolls de la mota de la Gola nord del Ter.

Probablement també utilitza els arrossars, tot i que no s’hi ha detectat com a larva, si com a

metamòrfic i com a juvenil.

La gran capacitat de l’espècie per colonitzar ràpidament ambients temporalment inundats no s’ha

pogut posar a la pràctica perquè al llarg dels 4 anys de projecte les pluges no han estat massa

abundants.

A partir de 2007 ha criat a la closa d’en Mascort aprofitant el nou hàbitat creat per als amfibis.

Prefereix ambients temporals diversos, sempre amb aigües i ambients temporalment inundats i sense

aigua corrent.

11



Gripau corredor (Bufo calamita)

Es considera una de les espècies més abundants a la zona i amb una gran mobilitat per la qual cosa

caldria esperar que colonitzés els ambients temporals més favorablement. Tot i això durant el mostreig

i coincidint que han estat unes primaveres poc plujoses no s’han trobat gaires punts de reproducció.

Només en 5 punts, dos dels quals de forma bastant habitual. S’ha reproduït de forma molt abundant a

la closa de Mascort i també de forma bastant regular als salicornars inundats de la Pletera. Altres zones

on s’ha reproduït són les jonqueres de la Fonollera, i als arrossars de Mas Pla. S’ha observat que poden

aprofitar la inundació dels arrossars per a desenvolupar-se, fet que es sol produir més tard del període

de mostreig d’aquest estudi. La fenologia dels amfibis al Baix Ter està fortament condicionada al cicle

de l’aigua i és molt probable que espècies d’ambients temporals i d’aigües abundants utilitzin els

arrossars per criar i que per tant iniciïn la reproducció de forma més tardana de l’habitual. En aquest

cas, cal concloure que moltes de les espècies que es podrien localitzar a l’espai com a reproductores no

es troben per manca de mostreig en mesos més bons com el juliol i l’agost.

Gripau d’esperons (Pelobates cultripes)

Espècie amb una única localitat de reproducció, que ha resultat positiva en el mostreig de primavera

dels anys 2005 a 2007, mostrant una gran estabilitat de la població. Malgrat tot, és una única localitat

aïllada per tot el Baix Ter el que suposa un perill per a la viabilitat futura de l’espècie, i susceptible de

desaparèixer de forma puntual com ha passat durant el 2008 quan no s’ha trobat cap exemplar de

l’espècie ni s’ha detectat la seva reproducció.

Granota verda (Pelophylax perezi)

Espècie que s’ha localitzat en 29 dels 57 punts de mostreig, fet que la converteix en la més abundant o

si més no la més detectable. Té una presència regular en masses d’aigua permanent com els recs del

Ter Vell, les llacunes de Mas Pinell, o el rec del Molí. Com a adult canta de dia i es pot trobar

fàcilment a les ribes de recs, llacunes, canals i rierols. La zones de reproducció però han estat més

complicades de localitzar. Pel fet de trobar-se en masses d’aigua permanents i profundes, la captura de

larves es més complexa. Pelophylax perezi s’ha reproduït amb èxit a la bassa permanent de Mas

Pinell, justament la que no presenta espècies de peixos i no està connectada a cap canal, i en la qual ha

conviscut amb les Emys orbicularis alliberades pel projecte Life. També s’ha localitzat en un dipòsit

d’aigua proper a les basses d’en Coll i a la bassa de cria de les tortugues a la Depuradora de Torroella

l’any 2008.

Molt probablement l’espècie es reprodueix als arrossars de Pals, ja que s’hi han observat exemplars

metamòrfics i juvenils, tot i que, probablement les larves apareguin a partir del mes de maig i juny i no

12



són localitzades pel mostreig. Ha demostrat una gran capacitat de colonització ja que ha estat pionera

en ocupar les noves llacunes construïdes a Mas Pinell, on s’han observat densitats molt altes

Reineta (Hyla meridionalis)

La reineta també és una espècie ben representada arreu, i molt abundant. En els cants nocturns és la

més audible i abundant i se l’ha localitzat en almenys 27 del 57 punts de mostreig al llarg de tot

l’estudi. Tal com passa amb la granota verda, la seva reproducció passa molt desapercebuda en el

nostre mostreig. L’any 2007 es va comprovar que la reineta utilitzava els arrossars de forma massiva i

es reproduïda a partir de maig i juny en aquests ambients. Malgrat no localitzar larves durat el

mostreig, es van localitzar individus petits entre els arrossars els mesos d’estiu a les Basses d’en Coll i

el Cul de les Senyores.

Durant el 2008 es localitzen larves a la closa de Mascort en un període d’inundacions llargues, les

primeres en l’estudi. Malgrat tot, l’assecament d’aquest espai podria haver no fet viable la posta.

Conclusions:

Els resultats totals del mostreig cal analitzar-los amb compte per les següents raons:

• Les primaveres de 2008, 2007 i 2006 han estat una primavera excepcionalment seques amb uns

registres pluviomètrics inferiors a la mitjana, o si més no amb una irregularitat poc usual. Per això,

molts dels punts d’aigua escollits han estat secs en gran part dels mostrejos.

1. Els resultats del mostreig dels punts de reclutament ens ofereixen unes dades bastants

pessimistes. Els punts on s’han capturat larves d’amfibis representen una petita proporció

només un 15 % de mitjana dels punts disponibles per a la seva reproducció.

2. S’ha comprovat l’èxit reproductor de 5 espècies: la granota pintada (Discoglossus pictus), el

gripau corredor (Bufo calamita), el gripau d’esperons (Pelobates cultripes), la granota verda

(Pelophylax perezi), i la reineta (Hyla meridionalis).

3. La granota pintada (Discoglossus pictus) ha estat és l’espècie amb un major èxit de

reproducció.

4. A diferència del seguiment de punts de reclutament, la reineta ha estat l’espècie més detectada

a partir dels cants.

5. Un dels pocs punts amb una diversitat rellevant per la presència d’amfibis i important per al

seu reclutament és la jonquera situada a la Bassa del Curculler a la jonquera de la Fonollera

(p26) a la riba esquerra de la Gola del Ter, en un espai sorrenc, de dunes, enclavat amb aigües

13



semipermanents i una comunitat de jonques i canyissar poc dens. En aquesta zona hi ha criat

de forma habitual el gripau d’esperons, de forma puntual el gripau corredor i la granota

pintada, i s’han sentit adults de reineta.

6. Caldria estudiar noves localitats de cria pel gripau d’esperons, especialment als arrossars on

s’han sentit adults cantar.

7. La closa d’en Mascort ha estat un punt molt rellevant per als amfibis amb la reproducció de

Bufo calamita, d’Hyla meridionalis i Discoglossus pictus, i l’observació de Pelophylax perezi.

8. Les noves llacunes de Mas Pinell han estat colonitzats per Pelophylax perezi, que s’hi ha

reproduït.

9. S’ha comprovat que la presència de cranc de riu americà i/o de gambússia en un punt exclou

en gran part la possibilitat de reproducció dels amfibis, ja que en molt pocs punts, s’han trobat

exemplars de capgrossos conjuntament amb la presència d’alguna de les dues espècies

invasores.

14



Annex I. Resultats del mostreig de punts de reclutament i de cants

nocturns.

Taula I.1. Localització (coordenades UTM) de tots els punts de mostrejats en

el seguiment de les poblacions d’amfibis.

Taula I.2. Taula resum amb els resultats obtinguts del mostreig de punts de

reclutament (el valor 1 indica presència de larves d’amfibis) . És

separen els resultats depenent de l’espècie.

Taula I.3. Taula resum amb els resultats obtinguts del mostreig de punts de

reclutament (presència d’adults o juvenils) i els censos de cants

nocturns. Les abreviacions indiquen: (c): individus cantant; (a):

individus adults observats, (j): individus juvenils de talla petita

observats i (m): individus acabats de metamorfosejar nascuts el

mateix any. En cas de detectar un nombre alt d’individus difícils de

quantificar s’ha utilitzat el símbol (>).

Taula I.4. Taula resum amb els punts de mostreig i la presència d’espècies

exòtiques, especialment gambússia i cranc de riu americà, i també

indicant la presència o absència d’aigua (1/0) i la presència de

larves d’amfibis.

15



Taula I.1. Punts de mostreig de l’estudi sobre les zones de reproducció dels amfibis

Punt lloc zona municipi x y

1 rec petit SAC Torroella de Montgrí 515462 4655094

2 llacuna temporània (oest) SAC Torroella de Montgrí 515445 4655138

3 llacuna temporània (est) SAC Torroella de Montgrí 515492 4655155

4 llacuna-rec permanent SAC Torroella de Montgrí 515478 4655224

5 tolls aparcament SAC Torroella de Montgrí 515485 4655094

6 Closes d'en Mascort SAC Torroella de Montgrí 515287 4655023

7 Depuradora Vella SAC Torroella de Montgrí 515624 4655056

8 entrada TV3 Ter Vell Torroella de Montgrí 515523 4655242

9 TV4 Ter Vell Torroella de Montgrí 516249 4655285

10 TV1 Ter Vell Torroella de Montgrí 516279 4655018

11 closa inundada Pletera Torroella de Montgrí 515925 4654561

12 rec tamarius Pletera Torroella de Montgrí 515859 4654562

13 clots dels joncs Pletera Torroella de Montgrí 515995 4654359

14 camí inundat Pletera Torroella de Montgrí 516029 4654323

15 rec tamarius (el Terme) Pletera Torroella de Montgrí 515935 4654043

16 camp inundat (el Terme) Pletera Torroella de Montgrí 515916 4654019

17 Salicorniar Pletera (oest) Pletera Torroella de Montgrí 515863 4653554

18 Salicorniar Pletera (est) Pletera Torroella de Montgrí 515910 4653337

19 Rec Escola del Mar Gola ESQ Torroella de Montgrí 515505 4653715

20 darrera Escola del Mar Gola ESQ Torroella de Montgrí 515392 4653704

21 basses al costat del camí Gola ESQ Torroella de Montgrí 515811 4652989

22 tolls final gola Gola ESQ Torroella de Montgrí 515988 4652917

23 tolls de la mota Gola ESQ Torroella de Montgrí 516059 4652737

24 salicorniars Gola DTA Torroella de Montgrí 516039 4652095

25 canyissars Gola DTA Torroella de Montgrí 516079 4652375

26 jonqueres al camí de la barraca d'en Roig Gola DTA Torroella de Montgrí 515833 4651832

27 rec depuradora càmping Gola DTA Torroella de Montgrí 515551 4651639

28 rec Massot ESQ Mas Pinell Pals 516166 4650685

29 bassa Anser Mas Pinell Torroella de Montgrí 515687 4650905

30 Bassa 1 els Verders Mas Pinell Torroella de Montgrí 515343 4651064

31 Basses Serengeti permanents Fonollera Torroella de Montgrí 515332 4651356

32 Basses Serengeti temporanies Fonollera Torroella de Montgrí 515301 4651337

33 Rec dels Lliris (final del rec) Fonollera Torroella de Montgrí 515290 4651284

34 Bassa a l'obra dels freixes Fonollera Torroella de Montgrí 515284 4651286

35 Basses del Mirador temporanies Fonollera Torroella de Montgrí 515210 4651175

36 Basses del Mirador permanents Fonollera Torroella de Montgrí 515248 4651165

37 Rec antiga bassa de les tortugues Fonollera Torroella de Montgrí 515170 4651219

38 Basses carretera temporanies Fonollera Torroella de Montgrí 514998 4651209

39 Bassa carretera permanent Fonollera Torroella de Montgrí 514811 4651320

40 la passera (sota la línia elèctrica) Fonollera Torroella de Montgrí 514235 4651398

41 rec la passera Fonollera Torroella de Montgrí 514127 4651400

42 rec Puig Mascarós Fonollera Torroella de Montgrí 514482 4651190

43 arrossars Mas Pla Fonollera Torroella de Montgrí 512611 4651704

44 Arrossars carretera de Pals (trencant Delfin V) Arrossars Pals Torroella de Montgrí 511861 4652142

45 Tolls carretera de Pals (trencant Delfin V) Arrossars Pals Torroella de Montgrí 511816 4652174

46 Zona gran entre Basses d'en Coll i Golfs Basses d'en Coll Pals 514748 4650668

47 Arrossar 1 (punta) Basses d'en Coll Pals 516308 4650568

48 Arrossar 2 (guaita) Basses d'en Coll Pals 515633 4650773

49 Arrossar 3 (rec mig) Basses d'en Coll Pals 515535 4650415

50 rec Massot DTA Basses d'en Coll Pals 516348 4650591

51 rec petit (guaita) Basses d'en Coll Pals 515637 4650779

52 rec proper (a la caseta de fusta); rec Molí Basses d'en Coll Pals 515720 4649929

16



Punt lloc zona municipi x y

53 rec mig; rec Bassetes Basses d'en Coll Pals 515509 4650436

54 rec llunyà (a la caseta de fusta); rec Fessols Basses d'en Coll Pals 515450 4650760

55 dipòsit Basses d'en Coll Pals 515238 4649552

56 Bassa de cria de tortugues Gola ESQ Torroella de Montgrí 512988 4653214

57 Basses Cul de les senyores Mas Pinell Torroella de Montgrí 516057 4650752

Taula I.2. Presència de larves d'amfibis

Discoglossus Bufo calamita Pelobates cultripes Rana perezi Hyla meridionalis

2005 2006 2007 2008 2005 2006 2007 2008 2005 2006 2007 2008 2005 2006 2007 2008 2005 2006 2007 2008

Núm. P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T

1

2

3

4

5

6 1 1 1 1 1

7

8

9

10

11

12 1 1

13

14 1

15 1

16 1

17 1 1 1 1

18 1

19

20

21 1

22

23 1 1 1 1

24

25

26 1 1 1 1 1 1 1

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36 1 1

37

38

39

40

41

42

43 1

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55 1 1

56 1

57 1

0 6 0 3 2 1 2 1 0 0 3 1 3 1 1 0 0 1 1 1 1 0 0 0 0 0 0 0 2 1 2 0 0 0 0 0 0 0 1 0

17



Taula I.3. Observació i cants d’amfibis

Núm. P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T

1 1

2 1c 1

3

4 1c 1c

5 1 j

6 >5c >10 1 j. 1c >100

7 >3c 3c 1c

8 1c 45a

9 1c

10

11 >2c

12

13

14

15

16

17 >2c

18

19 1c 2a ?

20 1 m.

21

22

23 >1m. 1 m.

24

25 >2c 1a+1c

26 1c 1 <2 m.

27

28 3a

29 10c

30

31 10c 10c 1a 6c 2a 2a >1a

32 5a >1a

33 3a

34

35 4a >1a

36 10c 2a 5c 5a 1 >1a

37

38 1a

39 20c 9a 8a 1

40 1 j 2a

41

42 5c

43 >>c 2c 2a 1a >>c 1c

44 >j 100c 25a 1a >1a

45 1a 3c 2 j 5a

46 >10c >c 50c >c >c 20c

47 >c >c >c

48 >c 1 >c >c

49 >c 1 3 j. >c >1a >c

50 10c 1a

51 >c

52 >c >c >c 1c

53

54 1a

55 1a >1a

56 10c 1a

57 1 1c

2007 20082007 2008 2005 20062007 2008 2005 20062007 2008 2005 2006

Hyla meridionalis Discoglossus Rana perezi Bufo calamita Pelobates cultripes

2005 2006 2007 2008 2005 2006

18



Taula I.4. Presència d’espècies exòtiques als punts de mostreig.

Aigua Gambusia holbrooki Procambarus clarkii Larves d'amfibis

2005 2006 2007 2008 2005 2006 2007 2008 2005 2006 2007 2008 2005 2006 2007 2008

Núm. P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T

1 1 1 1 1 1 1 0 1 1 1 1 1 1 1

2 1 1 1 1 0 0 0 1 1 1

3 1 1 0 1 0 0 0 1 1

4 1 1 1 1 1 1 0 1 1 1 1 1 1 1

5 1 0 1 0 0 0 0 1

6 1 1 1 1 0 1 1 1 1

7 0 1 1 1 1

8 1 1 1 1 1 1 0 1 1 1 1 1 1

9 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

10 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

11 1 0 1 0 0 0 0

12 1 1 1 1 0 0 0 1 1

13 1 0 0 0 0 0 0

14 1 0 0 0 0 0 0 1

15 1 0 1 0 0 0 0 1

16 1 0 0 0 0 0 0 1

17 1 1 1 1 1 0 0 1 1 1 1

18 1 1 1 0 0 0 0 1

19 1 0 0 0 0 0 0

20 1 0 0 0 0 0 0

21 1 0 0 0 0 0 0 1

22 1 0 1 0 1 0 0

23 1 0 1 1 1 0 1 1 1 1 1 1

24 1 0 1 0 0 0 0 1 1

25 1 1 1 1 1 0 1 1 1 1 1

26 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

27 1 1 1 1 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

28 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

29 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

30 1 1 1 1 0 0 1 1 1 1

31 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

32 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

33 1 1 0 0 1 1 1 1

34 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

35 1 1 1 1 1 1

36 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

37 1 1 1 1 0 1 1 1 1 1 1 1 1

38 1 0 0 0 0

39 1 1 1 1 1 1 1 1 1

40 1 1 0 1 0 0 0 1 1

41 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

42 1 0 1 0 1 0 1 1 1 1 1 1 1

43 1 0 1 1 1 1 0 1 1 1

44 1 1 1 1 1 1 1 1

45 1 0 0 0 0

46 1 1 1 1 1

47 1 0 1 1 1 0 0 1 1 1 1

48 1 0 1 1 0 0 0 1 1 1 1

49 1 0 0 0 1 0 1 1 1

50 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

51 0 0 1 1 0 1 1 1 1

52 1 1 1 1 0 1 1 1 1 1

53 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

54 1 0 1 1 0 1 1 1 1

55 1 1 1 1 1 1 1 1 1

56 1 1 1 1 1

57 1 1 1

0 41 23 45 39 30 30 31 0 19 12 17 11 17 8 12 0 14 3 13 9 9 14 15 0 8 2 4 8 3 4 1

19



Annex II. Mapa de localització (coordenades UTM) de tots els punts de mostrejats en el

seguiment de les poblacions d’amfibis.

Pals

Gola del Ter Riu Ter

La Pletera

y =4649981

x =512156

L’Estartit

Basses d’en

Coll

Torroella de

Montgrí

El Delfin

Verde

Mapa II.1. Punts del mostreig per localitzar les zones de reclutament de les poblacions d’amfibis del Baix Ter. 500 m

20



21



Seguiment

científic A M F I B I S

F.6.2. INFORME

ATROPELLAMENTS EN

CARRETERES DEL BAIX TER

Seguiment de la mortalitat d’amfibis per atropellaments a les carreteres del Baix Ter i detecció de punts negres

Objectius del seguiment científic

Seguiment i quantificació del nombre d’individus i d’espècies d’amfibis morts per atropellaments a

les carreteres situades a l’entorn de les zones humides incloses al projecte Life del Baix Ter i

determinació dels punts negres.

Metodologia

S’ha realitzat un itinerari que inclou la major part de les carreteres que creuen l’àrea inclosa dins el

projecte Life EMYSTER. Alguns trams de les carreteres no estan asfaltats, són pistes de terra, i

s’ha procurat fer un traçat el màxim acurat a les necessitats del seguiment dels atropellaments.

� Itinerari Torroella de Montgrí-Basses d’en Coll (Pals). 40,1 quilòmetres.

Ruta llarga a costat i costat del riu Ter. El seu inici és en un indicador situat passada la rotonda de

la sortida de Torroella de Montgrí direcció a l’Estartit (GI-641) pk 0,0. Cal avançar en direcció a

l’Estartit sense acabar-hi d’entrar, i girar a la dreta per passar pel costat del Ter Vell pk 4.9 fins a

La Platera pk 7, reculant altre cop per agafar una pista asfaltada que porta fins la Gola del Ter pk

10.9, i passar per alguns trams per pista de terra. Un cop a la Gola cal retornar cap Torroella de

Montgrí en paral·lel al riu Ter i travessar el pont del Ter pk 17 per agafar la carretera C-31 direcció

a Pals. Un cop a la carretera C-31 es pren el primer trencant a l’esquerra pk 17.7 cap a la Gola del

Ter seguint en paral·lel al riu Ter en aquesta ocasió direcció al mar fins a la Barraca del Roig pk

24.4 on s’ha de girar seguint la costa cap a la Fonollera sortint a la carretera que porta a Mas Pinell

pk 25.4. Ens hem d’incorporar a la carretera direcció altre cop a la C-31 allunyant-nos de la costa,

on cal circular altre cop direcció a Pals pk 29.4. Altre cop abandonem la C-31 per girar per una

pista de terra al pk. 31.6 fins al Mas Gelabert pk. 33.5 on s’ha de girar cap a una rotonda pk. 35.0

per agafar la direcció a la Deixalleria, per tornar a girar a la dreta per anar a buscar la carretera dels

Masos de Pals GIV-6502. Un cop al trencant, definitivament es segueix el camí direcció a

22



l’esquerra cap a la zona de Palsmar on seguint el rètol de Basses d’en Coll es passa per diverses

rotondes fins arribar-hi pk 40.1.

La metodologia utilitzada és una adaptació de l’estandarditzada per a totes les prospeccions que

s’estan realitzant a Catalunya (Llorente et al., 2002). La prospecció s’ha basat en les següents

consideracions:

� Prospecció amb vehicle a velocitat lenta (10-20 km/h).

� Les prospeccions es realitzen preferentment el dia després d’un episodi de pluges sempre que

ha estat possible. Els dies després de pluja augmenta la probabilitat d’atropellaments

d’amfibis, ja que és quan els amfibis es desplacen més. En algunes ocasions l’itinerari s’ha

fet en altres condicions, especialment en els mesos en que no ha plogut.

� Tots els mostrejos s’han iniciat a primera hora del matí, entre les 7:00h i les 9:00h., i han

finalitzat un cop realitzat tot l’itinerari, entre les 10:00h i les 12:00h. El temps emprat per a la

realització de l’itinerari ha estat de mitjana unes 2:30 hores, variant segons la quantitat

d’individus atropellats localitzats.

� S’ha realitzat un mostreig mensual (12 anuals). A més, s’han realitzat mostrejos addicionals

en dies posteriors a pluges intenses, aproximadament dos anuals.

� A tots els recorreguts es van anotar tots els individus observats (tant vius com morts i de

totes les espècies), si bé es va tenir una cura especial pel que fa als amfibis.

� De cada individu detectat s’apuntava la seva localització, segons el punt quilomètric assignat

a cada itinerari (cada punt quilomètric, pk, representa un tram de 100 metres de llarg). Al

inici de cada mostreig es col·loca el comptaquilòmetres a 0.

Període de seguiment dels itineraris:

S’han inclòs els resultats de tots els itineraris realitzats entre el gener de 2005 i el desembre de

2008. Han estat un total de 52 repeticions de l’itinerari, una mitjana d’un al mes cada any, amb un

mínim de tres repeticions pels mesos d’hivern, un màxim de 7 repeticions al mes de maig, i valors

de fins a 5 repeticions el mesos de pluges de març a maig i de setembre a octubre.

23



Resultats

Els resultats del seguiment de la mortalitat per atropellaments en les carreteres del Baix Ter es

mostren a la Figura 1, i a les Taules 1 i 2, amb un total de 298 vertebrats localitzats, dels quals uns

195 (61%) són amfibis, i la resta mamífers (22%), ocells (14%) i rèptils (3%). A més, a aquests

resultats caldria afegir altres espècies com els invertebrats que poden patir mortalitats puntuals molt

elevades com la localització de més de 136 individus de cranc de riu americà (Procambarus

clarkii).

Percentatge de mortalitat per grups

Amfibi

65%

Mamífer

21%

Ocell

10%

Rèptil

4%

Figura 1. Percentatge d’individus atropellats en carreteres per cada grup de vertebrats (2005-2008).

Grup 2005 2006 2007 2008 Total

Amfibi 11 76 50 58 195 Mamífer 7 27 19 9 62 Ocell 10 11 6 3 30 Rèptil 1 4 4 2 11 Invertebrats 127 8 1 136 Total general 34 245 90 76 445

Taula 1. Total d’exemplars atropellats segons el grup faunístic al que pertanyen en el període 2005-08.

104; 53%

21; 11%12; 6%

2; 1%

52; 27%

4; 2%

Epidalea calamita Discoglossus pictus

Hyla meridionalis Pelobates cultripes

Pelophylaax perezi Anur

Figura 2. Nombre d’individus atropellats per cada espècie d’amfibi.

24



Espècie 2005 2006 2007 2008 Total % rel

Epidalea calamita 5 54 22 23 104 53,33 Discoglossus pictus 3 6 3 9 21 10,77 Hyla meridionalis 1 2 8 1 12 6,15 Pelobates cultripes 2 2 1,03 Pelophylax perezi 2 11 15 24 52 26,67 Anur 1 2 1 4 2,05

Total Amfibi 11 76 50 58 195 100,00

Canis familiaris 1 1 Erinaceus europaeus 8 7 2 17 Genetta genetta 1 1 Lepus europaeus 2 2 Martes foina 1 1 Mus spretus ? 1 1 2 Oryctolagus cuniculus 4 1 1 6 Rattus rattus 3 3 Rattus sp 1 1 1 3 Rattus norvegicus 3 3 Vulpes vulpes 2 2 Mamífer 6 1 7 Felis domesticus 3 5 8 Meles meles 1 1 Rossegador 1 4 5

Total Mamífer 7 27 19 9 62

Anas platyrhynchos 1 1 Athene noctua 1 2 3 Carduelis carduelis 1 1 Erithacus rubecula 1 1 Gallus sp. 1 1 2 Gallinula chloropus 1 1 1 3 Larus michahellis 3 3 Passer domesticus 2 3 5 Passeriforme 1 1 1 1 4 Sylvia atricapilla 1 1 Tyto alba 1 1 Hirundo rustica 1 1 Anthus pratensis 1 1 Bubulcus ibis 1 1 Sturnus vulgaris 1 1

Passer montanus 1 1

Total Ocells 10 11 6 3 30

Psammodromus algirus 1 1 Rhinechis scalaris 2 2 Malpollon monspessulanus 2 2 2 6 ofidi 1 1 Natrix maura 1 1

Total Rèptil 1 4 4 2 11

Taula 2. Atropellaments registrats a l’itinerari en el període 2005-2008.

25



Espècie Ind. 2005-08 Probabilitat

permanència Estimació

Epidalea calamita 104 0,49 212,2 Pelophylax perezi 52 0,08 650 Discoglossus pictus 21 0,08 262,5 Hyla meridionalis 12 0,08 150 Pelobates cultripes 2 0,08 25 Anur 4 0,08 50

Taula 3. Estimació del total d’individus atropellats segons la probabilitat de permanència.

Cal dir que si es fa un càlcul de la mitjana dels atropellaments localitzats per sessió, en el cas dels

amfibis resulta un xifra de gairebé 3,75 amfibis per dia de mostreig, una xifra relativament baixa

Aquesta dada indica una baixa incidència que té el trànsit rodat sobre la mortalitat dels amfibis en

aquesta zona a nivell general, i que en tot cas les mortalitats grans es produeixen de forma puntual.

Una altra circumstància a comentar és que més del 95% dels atropellaments s’han concentrat

només en sis mesos de l’any (vegeu taula 4), durant el febrer, març, maig,agost, setembre i octubre.

La resta de mesos els resultats per amfibis han estat molt baixos. El 72 % dels atropellaments

d’amfibis localitzats ho han estat durant els mesos d’agost, setembre i octubre, en sessions

realitzades després de pluges intenses.

Els anys 2005 a 2008 han estat extremadament secs en primavera o amb pluges molt irregulars i

disperses, amb un total acumulat molt baix. Si s’analitzen les dades de les precipitacions recollides

es pot comprovar que el total acumulat anualment els anys 2006 i 2007, no arriba als 500 mm. de

pluja, i aquesta s’ha concentrat pocs mesos (veure taula 4 i figura 7).

Les espècies d’amfibis que han estat afectades per atropellaments a les carreteres han estat cinc,

entre les quals la més perjudicada ha estat el gripau corredor (Epidalea calamita) amb un 53 % dels

individus atropellats, seguit de la granota verda (Pelophylax perezi) amb un 27 %, el gripau pintat

(Discoglossus pictus) amb un 8,8 % i la reineta (Hyla meridionalis) un 6 % i el gripau d’esperons

(Pelobates cultripes) amb un percentatge testimonial. De les set espècies amb poblacions

conegudes a la plana del Baix Ter (Boix et al., 2004), només s’han vist afectades per atropellament

aquestes 5 espècies que coincideixen amb les espècies detectades amb altres mostrejos.

Detecció dels punts negres d’atropellaments:

Les dades s’han agrupat en trams d’1 km. de llarg per tal de fer una regressió de Poisson

per detectar els punts negres. Pel transsecte del Baix Ter i agrupant les dades dels quatre

anys l’anàlisi ha donat resultats significatius per quatre trams. La mortalitat per

atropellaments és molt dispersa al llarg del territori.

26



0

5

10

15

20

25

30

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41

Pelophylax perezi

Pelobates cultripes

Hyla meridionalis

Discoglossus pictus

Epidalea calamita

Figura 3. Nombre total d’atropellaments d’amfibis en el transsecte des del punt kilomètric 0,0 pk de Torroella de Montgrí al 41,2 pk de Pals. Els totals estan separats segons l’espècie.

Trams significativament més afectats

0

5

10

15

20

25

30

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41

Figura 4. Trams d’1 km. significativament amb més atropellaments que la resta (color marró) i per tant considerats els punts negres per amfibis a la zona d’estudi.

Les màximes mortalitats s’han produït en els següents punts:

1. Zona agrícola a la riba dreta del Ter pk 20. Zona agrícola de camps i fruiters,

amb predomini de Bufo calamita. Tram molt proper al riu Ter.

2. Zona agrícola a la riba dreta del Ter pk 27 i pk 29. Zona agrícola de camps i

arrossars, amb predomini de Epidalea calamita i Pelophylax perezi.. Aquesta

carretera porta al càmping el Delfin Verde. A l’estiu quan hi ha més trànsit en

aquesta carretera i les nits plujoses d’agost es produeixen grans mortalitats

puntuals.

27



Figura 5. Trams d’1 km. significativament amb més atropellaments que la resta (punts negres).

28



Espècies afectades de mortalitat per atropellades al Baix Ter:

Gripau corredor (Bufo calamita).

Espècie més afectada per la mortalitat a les carreteres del Baix Ter, fet que coincideix amb

el fet que és tracta d’una de les espècies més abundants de la zona. El gripau corredor és

una espècie oportunista i pionera que colonitza ràpidament ambients temporals, pot resistir

en zones considerades àrides, i per cercar els ambients temporanis està dotada d’una gran

mobilitat. Presenta una distribució homogènia a la plana del Baix Ter fet que coincideix

amb la distribució dels exemplars morts a la carretera. Tot i així, cal di que degut a que el

seu índex de permanència en les carreters és més alt, és més fàcilment localitzable que

altres espècies (veure taula 3).

Granota verda (Pelophylax perezi)

Juntament amb el gripau corredor són les dues espècies més freqüents al Baix Ter, fet que

coincideix amb que sigui la segona espècie més afectada per mortalitat a les carreteres. En

ser una espècie resistent es troba als recs i canals de la zona, així com, especialment, als

camps d’arròs. Les màximes densitats s’han localitzat al voltant d’arrossars, i d’exemplars

de mida juvenil a la tardor.

Granota pintada (Discoglossus pictus)

Espècie introduïda i en expansió. Adaptada a ambients molt diferents i àmpliament

distribuïda per la plana empordanesa. Pateix menys l’atropellament per la seva capacitat de

salt.

Reineta (Hyla meridionalis)

Espècie abundant a la zona, localitzable fàcilment

pel seu cant. És una espècie més difícilment

observable atropellat, perquè la seva fina pell és

més fàcilment degradada pel trepig constant dels

cotxes i l’assecament per part del sol. Malgrat tot,

són un bon nombre d‘exemplars atropellats sovint

prop de zones amb arrossars.

Figura 6. Reineta atropellada

29



Gripau d’esperons (Pelobates cultripes)

Durant el 2007 i 2008 no s’ha localitzat cap nou exemplar. Dos individus testimonials, que

indiquen l’escassetat de l’espècie a la zona, molt localitzada en zones concretes.

Fenologia dels atropellaments.

Els atropellaments no s’han distribuït uniformement al llarg de l’any, sinó que s’han concentrat

més del 90 % en 6 mesos. La mortalitat ha estat inexistent durant l’hivern, i durant els mesos

d’abril, juny i juliol, els valors han estat molt baixos per la manca de pluja i d’aigua.

El fet que moltes espècies es reprodueixin als arrossars fa retardar la posta i la sortida d’exemplars

de l‘aigua. Per tant la majoria de moviments de dispersió juvenil es produeixen a l’agost coincidint

que els camps d’arròs tenen aigua, i als mesos de setembre i d’octubre quan aquests s’assequen. A

aquesta dada s’afegeix que durant aquests mesos és quan hi ha molta més activitat i trànsit a la zona

ja que en ser una zona turística el trànsit a les carreteres es multiplica en mesos d’estiu.

Espècie / mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Total

Epidalea calamita 0 12 10 2 18 0 0 34 7 16 4 1 104

Discoglossus pictus 0 0 1 0 0 1 0 9 7 3 0 0 21

Hyla meridionalis 0 0 1 0 0 0 0 1 2 8 0 0 11

Pelophylax perezi 0 1 0 0 0 1 0 24 12 14 0 0 52

Pelobates cultripes 0 0 1 0 0 0 0 1 0 0 0 0 2

Anur indeterminat 0 0 1 0 0 0 0 1 0 0 0 0 3

Total mes 0 13 14 2 18 2 0 70 28 43 4 1 137

Total itineraris 3 4 5 5 7 4 3 3 6 5 4 3 52

Pluja mm./mes

des2005-nov2006 157,8 14,6 17,4 4,6 0,8 1,4 1,4 46,2 142,2 106,8 2,8 1,2 497,2

Pluja 2007 mm./mes 4 76,6 19,4 93,2 53,8 2,4 1,8 31,4 6 88 15 18,8 410,4

Pluja 2008 mm./mes 41,4 20,8 81,5 37,6 104,4 74,4 30,8 26,0 3,2 33,7 63,0 93,2 610

mitjana (50 anys) 50,8 38,3 45,9 54,0 54,1 34,4 21,5 37,9 54,0 99,5 61,9 45,9 598,2

Taula 4. Total d’individus atropellats de cada espècie per mes, i total d’itineraris realitzats durant cada mes. S’ha inclòs la suma de les precipitacions mensuals entre el desembre de 2005 i el novembre de 2008.

30



0,0

20,0

40,0

60,0

80,0

100,0

120,0

140,0

160,0

gen feb mar abr mai juny jul ago set oct nov des

2006

2007

2008

mitjana (50 anys)

Figura 7. Precipitació (mm./mes) de l’estació de Torroella de Montgrí (www.meteocat.org) durant els anys2006 a 2008, i

mitjana dels últim 50 anys (fonts www.meteoestartit.es).

HIVERN

7%

93%

EPCA

DIPI

HYME

PEPE

PRIMAVERA

3% 3%

94%

0%EPCA

DIPI

HYME

PEPE

TARDOR

14%14%

36%

36%EPCA

DIPI

HYME

PEPE

ESTIU

14%

1% 49%

36%EPCA

DIPI

HYME

PEPE

Figura 8. Proporció de cada una de les espècies en el transsecte en les diferents estacions de l’any sumant les dades de

2006 a 2008.

31



0

10

20

30

40

gen

feb

mar

abr

mai

jun

jul

ago

set

oct

nov

des

Epidalea calamita

Discoglossus pictus

Hyla meridionalis

Pelophylax perezi

Figura 9. Fenologia del nombre d’atropellaments de les diferents espècies, coincidint el màxim amb les pluges de tardor,

en un any que la primavera va ésser molt seca.

Les precipitacions a la zona d’estudi han estat irregulars, molt sec a la primavera el 2006, amb

pluges al febrer i abril el 2007, insuficients per mantenir aigua als aiguamolls, i amb precipitacions

més elevades però tardanes el 2008.

El Discoglossus pictus està més afectat durant els mesos d’estiu i tardor, i en canvi Pelophylax

perezi i Hyla meridionalis ho han estat a la tardor coincidint amb les pluges i l’assecament dels

arrossars. Epidalea calamita és l’espècie amb un rang d’actuació més ampli fenològicament,

dominant els mesos de primavera i hivern.

Comparativament l’any 2008 ha estat menys dolent pels amfibis a les carreteres, tot i que

probablement la densitat d’individus també era més baixa (veure informe reclutament)..

Conclusions

• Els amfibis són el grup de vertebrats més afectats pels atropellaments i el gripau corredor

l’espècie més afectada.

• Les proporcions de les espècies d’amfibis atropellades varien segons les estacions.

• El major nombre d’atropellaments es dóna en 3 períodes anuals: febrer-març, maig i agost-

octubre.

• S’ha detectat 4 punts negres (trams amb alt risc d’atropellament) que estan relacionats amb la

presència d’arrossars.

32



Annex I. Mapes de situació de l’itinerari

Caprabo Torroel la pk 0,0

Trencant Jocs pk 4,3

Pont Ter Vel l

pk 4,8

Sortida a carretera pk 25,4

La Platera

pk 7,0

pk 5,5 trencant Platera pk 8,5

Gola del Te r

pk 10,9

Pont Ter pk 17,0

pk 13,8 Gir Gola del Ter pk 17,7

pk 20,1

pk 24,4

Mas Pla pk 27,4

Sortida carretera pk 29,4

Camí de terra

pk 31.8

Mas Gelabert pk 33,5

Deixalleria pk 35,5

Palsmar pk 37,6

Basses d’en Coll pk 40,1

L’Estartit

Torroella de

Montgrí

Pals

Gola del Ter

Riu Ter

Basses d’en

Coll

Ter Vell

Fra Ramon

La Platera

GI-641

GIV-6502

GI-650

GI-650

C-31

C-31

ITINERARI DEL SEGUIMENT D’ATROPELLAMENTS D’AMFIBIS AL BAIX TER

Mapa 1. Itinerari de seguiment dels atropellaments d’amfibis al Baix T er des del pk 0.0 a Torroella de Montgrí al pk 40.1 a les Basses d’en Coll (Pals). En color verd hi ha marcats els punts kilomètrics a cada 5 kilòmetres, i amb anotacions s’indiquen altres referències kilomètriques. Al mapa també apareixen el nóm de les carreteres més importants, les poblacions i els espais naturals d’interès .

1000 m

y =4647881 x =509741

33



Bibliografia:

BOIX, D; FRANCH, M. & MASCORT, R. 2004. Els amfibis i rèptils. A Quintana, X.D. & Marí, M. (eds.). Aiguamolls del Baix Ter. Papers del Montgrí, 23: 86-110. FEO, C. & BOIX, D. 2006 ATROPELLAMENTS. Quantificació d'atropellaments per cada tram de carretera i detecció de punts negres. Informe del projecte LIFE03 NAT/E/000067 "Restauració dels ambients aquàtics de Porqueres i de Banyoles". LLORENTE, G.A., GARRIGA, N., MONTORI, A., RICHTER-BOIX, A. & SANTOS, X. 2005. Incidència de les carreteres sobre els amfibis i rèptils de Catalunya. Memòria final 2005. Informe tècnic DMAH (Generalitat de Catalunya). Inèdit.

34



35



Seguiment

científic A M F I B I S

F.6.3. SEGUIMENT DELS

AMFIBIS DE LA CLOSA

DE CAN MASCORT

Seguiment de la població d’amfibis de la closa de Can Mascort com a indicadors d’èxit de l’acció C.1.

Introducció

La disminució de les poblacions d’amfibis a escala local i regional han estat causades, entre altres

factors, per la pèrdua de zones humides i per l’aïllament de les poblacions. El 33 % de les espècies

de la mediterrània estan patint alguna problemàtica de conservació. Moltes d’aquestes espècies

depenen de les llacunes temporànies per a l’alimentació, la reproducció i per al desenvolupament

dels juvenils. La restauració d’aquests ambients és una estratègia per a prevenir els declivis

poblacionals a nivell local i per a afavorir el manteniment de l’estructura metapoblacional.

Sota aquests objectius el projecte Life ha desenvolupat unes actuacions de recuperació de zones

humides a la zona del Baix Ter. El seguiment de les poblacions d’amfibis d’aquestes zones

recuperades ha de permetre valorar l’èxit de la restauració d’ambients i en definitiva del projecte

Objectius

� Avaluar l’èxit per a la recuperació de les poblacions d’amfibis de l’acció “C.1.

Recuperación de las áreas inundables de la “closa” de can Mascort.

36



Material i mètodes

Zona d’estudi

La closa de can Mascort es troba situada al sector del Ter Vell, ocupant dues parcel·les d’una

superfície de 5,86 ha. Els terrenys són de propietat privada en règim de cessió per 8 anys a

l’Ajuntament de Torroella de Montgrí per a recuperació d’ambients naturals.

Dins el marc del projecte Life, i durant el mes d’agost de 2006 (acció C.1) es van crear un sistema

de tres depressions de diferent mida en mig la closa, de manera que en moments d’entrada d’aigua

per escorrentia o per pluges abundants es creen tres llacunes someres de superfície variable (veure

imatges annex). L’entorn de les zones deprimides s’ha sembrat amb espècies vegetals de prat de

dalla i s’hi ha plantat en fila alguns peus de freixes i tamarius. Aquestes depressions tenen un règim

d’inundació temporània, assecant-se en mesos d’estiu, i arribant-se a inundar completament en

èpoques de pluges intenses.

Al 2007 les masses d’aigua tenien el 100 % de la superfície exposada a la insolació, un 0 % de

recobriment vegetal, i la vegetació herbàcia del seu entorn estava en recuperació. Durant el 2008 el

prat de l’entorn de les llacunes estava ben desenvolupat, assolint alçades de mig metre, i a l’interior

la llacuna hi creixien alguns peus de tamarius, plantes anuals, i a sota l’aigua alguns macròfits com

caràcies.

Metodologia

S’ha escollit una de les tres depressions formades a la closa de can Mascort per a la instal·lació

d’un sistema de trampeig basat en trampes d’intercepció i caiguda (pitfall).

La zona inundada ha estat envoltada per una tanca perimetral contínua de malla de plàstic d’uns 40

cm. d’alçada equipada a cada costat i a cada 20 metres d’una trampa de caiguda (veure annex). La

tanca de plàstic impedeix el moviment normal dels amfibis de dins a fora de la closa inundada.

Aquests quan troben la tanca la segueixen d’un costat o de l’altra fins que cauen en una de les

trampes de caiguda situades cada 20 metres, distància estàndard considerada la mínima que solen

recórrer aquests individus abans de cansar-se i recular. Cada trampa de caiguda era un cubell de 25

cm. de diàmetre i 50 cm. de fons enterrat al terra, amb un embut a la part superior i una tapa per

evitar l’assecament i l’exposició directe al sol. Dins la trampa una esponja humida amb aigua

mantenia la humitat i permetia la supervivència dels individus capturats.

Aquesta metodologia no només permet avaluar la colonització de la bassa pels amfibis sinó que ens

ajuda a estimar la diversitat d’espècies, l’abundància i l’estructura de la població.

37



Calendari de trampeig durant el 2007:

• 15 de març al 2 d’abril. Mostreig cada 2 dies.

• 3 d’abril al 29 d’abril. Trampes en reparació per les inundacions de la zona.

• 30 d’abril al 12 de juny. Mostreig cada 2 dies.

• Total: 34 dies de mostreig, incloent un període d’uns aproximadament 68 dies.

Calendari de trampeig durant el 2008:

• 10 de març al 28 de juny. Mostreig cada 2 dies.

• Total: 55 dies de mostreig, incloent un període d’uns aproximadament 110 dies

A cada individu localitzat s’anotava l’espècie, es prenien mesures biomètriques (pes, longitud del

cap a la cloaca i amplada del cap), es feia una fotografia i s’alliberava en el lloc cap al qual es

dirigia, és a dir, a dins la llacuna si entrava, o a fora si sortia.

Durant el 2008 a més es va utilitzar un sistema de marcatge individual dels amfibis. Mitjançant

l’amputació d’un dels dits de les extremitats s’aconseguia una combinació de números que

permetia identificar individualment cada un dels individus.

Resultats

La closa de can Mascort ha estat colonitzada per quatre espècies d’amfibis (Epidalea calamita,

Discoglossus pictus, Pelophylax perezi i Hyla meridionalis). De les quatre espècies la més

abundant en nombres totals ha estat Epidalea calamita que s’ha reproduït amb èxit a l’espai de

forma espectacular els dos anys de mostreig. Durant l’any 2007 les inundacions de l’abril van

deixar inactiva la trampa durant el període en que els Epidalea calamita van estar més actius i van

realitzar les postes a l’espai, per això el seu nombre d’adults l’any 2007 es tan baix respecte el

2008.

Considerant només la població d’adults i/o juvenils a l’any 2007 es podia considerar que tres de les

espècies (Bca, Dpi i Ppe) són igual d’abundants, amb valors absoluts similars. Només s’ha capturat

una sola Hyla meridionalis el 2007 i tres el 2008, però en aquest cas les dades han estat clarament

subestimades degut a la capacitat de les Hyla de sortir de les trampes de caiguda. Malgrat la

presència de l’embut que està pensat per evitar la sortida de les hyla, s’ha pogut comprovar

personalment com els individus d’Hyla meridionalis poden sortir de les trampes. Els censos

nocturns de cants han confirmat l’abundància de l’espècie a la zona, fet que contrasta amb les

poques captures obtingudes.

38



Total 2007 Abundància Total 2008 Abundància

Espècie Adults MET Relativa (%) Adults MET Relativa (%)

Epidalea calamita 14 2629 98,18 523 234 88,23

Discoglossus pictus 19 14 1,23 9 85 10,96

Hyla meridionalis 1 0 0,04 3 0 0,35

Pelophylax perezi 15 0 0,56 4 0 0,47

Total general 49 2643 100 539 319 100

Taula 1. Resultats obtinguts del seguiment d’amfibis a la closa d’en Mascort els anys 2007 i 2008.

Durant el mostreig només s’han detectat la sortida d’exemplars metamòrfics, nascuts a la llacuna

de dues espècies, el Epidalea calamita i el Discoglossus pictus. Malgrat tot les observacions visuals

de l’espai van permetre detectar també larves d’Hyla meridionalis a la llacuna. Malgrat tot, la

manca de captures de metamòrfics d’aquesta espècie es pot deure a dues causes. La primera que la

llacuna es va assecar i les larves d’Hyla meridionalis van morir abans de poder fer la metamorfosi,

i la segona seria que les Hyla un cop metamòrfiques no caiguin a les trampes per la seva capacitat

d’enfilar-se per la tanca exterior del perímetre.

La posta de Epidalea calamita el 2007 es produeix a primers d’abril, després d’unes fortes pluges,

que inutilitzen el sistema de trampes per la inundació de tot l’espai. El dia 30.IV.07 hi havia

multitud de larves de Epidalea tant dins l’espai, com a l’entorn de la closa, i tant a dins com a fora

de la tanca. Això explica la gran igualtat en nombre d’individus metamòrfics que intenten entrar o

sortir de la zona inundada. Els primers individus metamorfitzats surten de l’aigua el 9.V.07. Abans

però el sol havia assecat moltes de les basses de l’entorn provocant una gran mortalitat de larves. El

15.V.07 es produeix el màxim d’exemplars metamorfitzats que marxen de l’aigua i es mouen de

dins a fora la llacuna i al revés, en proporcions similars. A mesura que la bassa es va assecant hi ha

més Epidalea que surten i que no que entren de la llacuna, amb un pic de sortida entre finals de

maig i primers de juny. En canvi durant l’any 2008, les primeres postes de Epidalea calamita es

troben el 23.3.08, unes postes però que acaben morint. El 9.IV.08 hi ha una nova posta, i es veuen

unes poques larves vives malgrat el nivell de la llacuna està molt baix. Després d’unes pluges de

mitjans d’abril el 23.IV.08 es troben algunes postes més, però com que el nivell freàtic de la

llacuna segueix molt baix la majoria no tiren endavant. Finalment les postes importants es

produeixen el 15 de maig després d’unes noves pluges, i es localitzen unes 28 postes. A finals de

maig es localitzen tres tipus de larves, de Epidalea calamita, de Discoglossus pictus i les terceres

d’Hyla meridionalis més petites. El 6.VI.08, ja surten els metamòrfics de Epidalea i al cap d’uns

dies els de Discoglossus, restant només a l’aigua els d’Hyla fins a finals de mes. Finalment ja a

finals de juny el nivell de les llacunes baixa ràpidament assecant-se. No es troben més larves

d’Hyla ni metamòrfics. El 2008 la reproducció ha estat molt menor comparada amb el 2007, doncs

39



el nivell freàtic de les llacunes ha estat baix fins al mes de maig, i el pic de reproducció ha estat

més tardana.

0

5

10

15

20

25

30

35

Marzo Abril Mayo Junio Marzo Abril Mayo Junio

2007 2008

Temperatu

ra (Cº)

TMAX

TMIN

Figura 1. Temperatures màximes i mínimes al llarg de l’estudi.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90


2007 2008

Pre

cipitación (mm)

PRECIP(MM)

Figura 2. Precipitació en mm.

0

100

200

300

400

500

600

700


2007 2008

Num. captu

ras

EPCA_Entradas

Figura 3. Entrades en nombre d’individus de Epidalea calamita a la llacuna.

40



0

100

200

300

400

500

600

700


2007 2008

Num. captu

ras

EPCA_Salida

Figura 4. Sortides en nombre d’individus de Epidalea calamita a la llacuna.

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50


2007 2008

Num. captu

ras

Otras especies E

Figura 5. Entrades en nombre d’individus d’altres amfibis a la llacuna.

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50


2007 2008

Num. captu

ras

Otras especies S

Figura 6. Sortides en nombre d’individus d’altres amfibis a la llacuna.

41



Pelophylax perezi presenta un comportament irregular. És la primera espècie en colonitzar l’espai

el 2007, amb una abundant presència d’adults a la zona, ja a l’abril, coincidint amb dies de pluja.

La proporció d’entrades i sortides ha estat similar, i no s’ha detectat la presència de metamòrfics, ni

juvenils, pel que no s’ha reproduït a l’espai. En el 2008 ha estat molt més escàs, només amb 4

captures. És una espècie que prefereix clarament ambients d’aigües més permanents, i només

alguns adults colonitzen l’espai.

Disoglossus pictus apareix sempre en baix nombre, però al llarg de tot el seguiment. A primers de

maig de 2007 apareixen individus de mida petita, possiblement de l’any anterior a l’espai i alguns

adults. A partir de l’11.V.07 només apareixen exemplars petits metamòrfics nascuts a la llacuna i al

seu entorn, ja que tant entren com surten de la zona. L’any 2008 que les llacunes s’han omplert

d’aigua més tard, el primer metamòrfic apareix el 14.VI.08. Per aquesta espècie la sortida de

metamòrfics ha estat molt més gran en 2008 que l’any 2007.

Seguiment individualitzat 2008

El marcatge d’exemplars ha permès conèixer amb exactitud el nombre d’individus detectats. De les

523 captures d’adults de Epidalea calamita hi ha un total de 309 individus, dels quals 112 són

femelles i 197 mascles. Normalment les femelles entren a la llacuna i fan estades curtes de 2, 4 i

com a molt 8 dies, sovint just només el temps per fer la posta, perdre uns 10 grams de pes de

mitjana, i tornar a sortir. Normalment cada una de les femelles realitza una sola posta a la zona. En

canvi els mascles son molt més actius i poden entrar i sortir de la bassa fins a tres vegades, en

diferent períodes al llarg del 2008, aprofitant cada un dels períodes de pluges intenses. En el cas

dels mascles l’estat físic no es veu alterat en gran mesura i solen fer estades una mica més llargues

de 2, 4 però sobretot de 6 a 10 dies dins la llacuna.

mitjana PES Epidalea calamita

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

ENTRADA SALIDA ENTRADA SALIDA ENTRADA SALIDA

F M MET

Figura 7. Biometría de Epidalea calamita a la “closa d’en Mascort”.

42



Les femelles de Epidalea calamita son més grans que els mascles, i quan surten de la llacuna pesen

menys que quan entren degut al desgast reproductiu de realitzar la posta a la bassa.

0

100

200

300

400

500T1

T2T3

T4

T5

T6

T7

T8

T9

T10T11

T12T13

T14

T15

T16

T17

T18

T19

T20

T21T22

Total capturas de

entrada

Total capturas de

salida

Figura 8. Direccionalitat dels moviments d’entrada i de sortida dels Epidalea calamita. S’indiquen les

trampes de la 1 a la 22, i el total de captures d’entrada i el de sortida per separat.

Els individus presenten una direccionalitat en els seus moviments. Es de sortida es produeixen cap

a l’esta (T16 i T19) i els d’entrada es produeixen des de l’oest (T11) veure mapa.

Figura 9. Direccionalitat dels moviments d’entrada i de sortida dels Epidalea calamita.

43



Conclusions

El seguiment de les poblacions d’amfibis de la closa d’en Mascort indica que l’espai recuperat ha

estat colonitzat amb èxit per les espècies d’amfibis presents a l’espai. Tres de les espècies s’hi han

reproduït: el gripau corredor (Epidalea calamita), la granota pintada (Discoglossus pictus) i la

reineta (Hyla meridionalis), i una altra ha ocupat l’espai: la granota verda (Pelophylax perezi). La

proximitat del Ter Vell i de rieres amb presència d’amfibis ha facilitat la ràpida colonització de

l’espai. Considerant que en la resta d’estudis d’amfibis del projecte (seguiment d’atropellaments, i

punts de reclutament d’amfibis) només s’han detectat un màxim cinc espècies, faltaria només

observar la presència de gripau corredor (Pelobates cultripes) a l’espai, una espècie però que sol

preferir altres ambients més permanents de la plana del baix Ter.

El trapeig de la zona en 2008 ha permès fer un seguiment acurat dels individus que han colonitzat

l’espai. Totes les espècies han augmentat en nombre d’adults, i la reproducció en aquest espai es

mostra més o menys estable malgrat les irregularitats meteorològiques i de nivell hídric de la zona.

Aquestes dades han permès fer un seguiment de com funciona la successió de les comunitats

d’amfibis en una zona inundable de nova creació i com varia amb la maduració de l’hàbitat. Es

probable que en els propers anys la reproducció de Epidalea calamita i Discoglossus pictus es

mantingui de forma regular, i que Hyla meridionalis y Pelophylax perezi només ho puguin fer en

anys amb nivells d’aigua alts i de llarga duració.

Destaca la importància dels canals de desguàs als costats dels camps com a punts d’entrada i

sortida d’amfibis, el manteniment dels hàbitats de l’entorn de la closa han d’afavorir també a

aquests amfibis.

La restauració de la closa d’en Mascort ha estat un èxit dons ha permès crear un punt d’aigua de

reproducció permanent per amfibis al llarg dels anys 2007 i 2008, espais que son molt escassos tal

com ha demostrat el programa de seguiment del reclutament d’amfibis d’aquest mateix Life.

44



Annex fotogràfic

Imatges de la closa de Mascort a l’estiu de 2006 en el moment de la seva restauració.

Imatges de la closa d’en Mascort on es pot veure la tanca que envolta la bassa. Abril de 2007.

Imatges de la closa d’en Mascort on es pot veure la tanca que envolta la bassa. Juny de 2007.

45



Trampes de caiguda situades al voltant de la tanca perimetral.

Closa d’en Mascort seca el 7 de juliol de 2007. A la dreta imatge de maig de 2008 amb el prat florit

i crescut tapant la tanca de la llacuna.

Larves de Epidalea calamita al costat la tanca de la closa, i un adult capturat.

46



Imatges de gripau corredor capturats a la trampa de caiguda. A la dreta Epidalea calamita

metamorfitzats.

Imatge de granota pintada (Discoglossus pictus) i de granota verda (Pelophylax perezi) a la closa

de Mascort.

Imatge de reineta (Hyla meridionalis) a la closa.

47



Annex resum dels resultats

CAPTURES

Amfibis CONTROLS Ppe Dpi Bca BCA Met. Hme

DATA HORA TOTAL Total Total e s e s e s e s e s

Total 2924 2734 12 4 17 14 1280 1406 1241 1389 0 1

15/03/07 09:15 0 0 17/03/07 16:00 2 0 19/03/07 09:15 1 21/03/07 08:00 1 0 23/03/07 09:15 0 0 25/03/07 08:30 0 0 27/03/07 09:00 0 0 29/03/07 17:00 7 6 6 31/03/07 09:30 0 0 02/04/07 08:30 1 1 1 04/04/07 09:15 4 2 2 20/04/07 09:15 6 6 6 30/04/07 17:00 14 10 1 1 1 7 01/05/07 18:00 7 3 1 2 03/05/07 13:00 5 3 2 1 05/05/07 17:00 8 6 2 2 2 07/05/07 16:00 10 4 2 1 1 09/05/07 16:00 102 101 57 44 57 43 11/05/07 08:00 145 142 1 1 3 101 36 101 36 13/05/07 11:00 328 320 1 177 142 177 142 15/05/07 10:00 1275 1267 1 1 3 613 648 613 648 17/05/07 09:00 421 418 212 206 212 206 19/05/07 09:00 101 92 1 25 67 25 66 21/05/07 09:00 40 26 6 20 6 20 23/05/07 08:30 19 16 1 1 3 11 3 11 25/05/07 09:15 17 13 1 7 5 7 5 27/05/07 12:00 96 58 13 45 13 45 29/05/07 09:15 80 63 1 1 9 52 9 52 31/05/07 08:30 48 41 1 1 4 35 4 35 02/06/07 09:15 23 18 3 15 3 15 04/06/07 10:15 45 41 1 2 1 2 35 2 35 06/06/07 15:30 17 16 1 1 4 10 4 10 08/06/07 09:00 14 7 2 5 2 5 10/06/07 11:45 33 10 1 3 6 3 6 12/06/07 09:45 17 9 0 9 0 9 11/03/08 09:00 12/03/08 08:30 6 4 0 3 1 14/03/08 08:30 31 31 0 29 2 16/03/08 08:00 39 37 7 13 24 18/03/08 07:30 12 12 6 12 20/03/08 08:30 16 10 2 1 1 7 1 22/03/08 08:30 11 11 5 1 9 1 24/03/08 08:30 10 8 3 5 3 26/03/08 09:00 2 2 1 1 1 28/03/08 08:30 9 7 2 1 1 4 1 30/03/08 08:30 17 9 2 6 3 01/04/08 08:30 56 16 6 8 8 03/04/08 08:30 25 7 3 3 3 1

48



CAPTURES

Amfibis CONTROLS Ppe Dpi Eca ECA Met. Hme

DATA HORA TOTAL Total Total e s e s e s e s e s

05/04/08 20:15 8 2 2 1 2 07/04/08 09:05 1 1 0 1 09/04/08 09:05 0 0 0 11/04/08 09:30 2 0 0 13/04/08 11:30 2 0 0 15/04/08 19:35 24 2 2 2 17/04/08 17:00 0 0 0 19/04/08 12:30 2 0 0 21/04/08 09:15 13 1 0 1 23/04/08 09:00 9 5 3 1 4 25/04/08 09:30 33 14 8 13 2 27/04/08 10:00 21 7 7 7 29/04/08 08:30 16 6 4 1 5 01/05/08 08:00 14 0 0 03/05/08 09:00 6 0 0 05/05/08 09:15 2 0 0 07/05/08 08:30 16 2 2 2 09/05/08 17:05 14 0 0 11/05/08 11:15 96 68 11 67 1 13/05/08 10:45 55 35 10 21 15 15/05/08 08:30 69 61 24 18 43 17/05/08 09:00 49 39 25 5 34 19/05/08 09:00 46 26 17 1 25 21/05/08 16:00 38 20 16 3 17 23/05/08 17:00 7 3 1 3 25/05/08 17:00 14 4 3 4 27/05/08 11:00 11 5 4 1 4 29/05/08 18:00 8 4 4 1 1 2 31/05/08 18:00 8 0 0 02/06/08 18:00 8 2 1 2 04/06/08 17:00 20 6 1 1 4 06/06/08 17:00 10 8 3 8 4 08/06/08 21:00 26 12 0 12 11 10/06/08 10:50 32 30 0 6 24 6 24 12/06/08 17:00 68 67 0 1 15 51 15 51 14/06/08 17:00 64 62 1 2 7 53 6 52 16/06/08 15:00 20 20 1 12 8 2 7 18/06/08 08:30 41 33 12 1 16 16 1 5 20/06/08 09:00 30 26 15 1 1 2 22 1 6 22/06/08 11:00 27 23 3 3 10 10 11 6 24/06/08 18:00 25 23 0 1 9 1 12 1 12 26/06/08 09:00 48 33 1 1 1 24 2 5 2 4 29/06/08 10:05 70 50 0 2 41 7 7 09/07/08 08:30 0 0 0

Taula: Resum dels resultats diaris del seguiment d’amfibis. TOTAL: captures totals d’amfibis i altra fauna

(rèptils, mamífers, etc), CAPTURES : Total de captures d’amfibis; CONTROLS: Nombre d’amfibis

capturats que estan marcats; Ppe: Pelophylax perezi; Dpi: Dicoglossus pictus; Bca: Epidalea calamita; BCA

MET: exemplars metamòrfics de Epidalea calamita; Hme: Hyla meridionalis.

life04 nat/es/000059 acció f.6. seguiment de les ... · s’ha anotat amb especial cura la...

Documents