l'èxit educatiu a catalunya. una revisió dels indicadors. bernat albaigés

El rendiment del sistema educatiu

Condicionants d’origen

•Capital social, econòmic i cultural

•Temps i suport familiar

•Condicions de salut

•Gènere

•Llengua

Condicionants de sistema

•Demografia educativa

•Composició social dels centres

•Escolarització preobligatòria

•Escolarització postobligatòria

•Formació al llarg de la vida

•Recursos

•Entorn i política local

Condicionants de destí

•Mercat de treball

•Innovació i recerca

•Cultura / participació política

Taula. Evolució d’indicadors de rendiment acadèmic a la formació inicial, 2000-2012

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Taxa d’idoneïtat als 15 anys

82,9 83,5 82,9 82,1 80,9 70,3 68,5 68,4 69,4 69,5 70,4 70,6 72

% nivell 1 o inferior PISA (comprensió lectora)

: : : 19,2 : : 21,2 : : 13,5 : : 15,1

Taxa de graduació en ESO (sobre matriculats)

68,2 69 70,9 69,6 69,6 75,9 75,9 76,7 77,2 78,7 78,2 79,3 ...

Escolarització als 17 anys

68 69,9 72,7 75 74,3 76,4 76 78,5 80 81,4 86 86,7 ...

Escolarització als 20 anys

46,2 48 46,3 50,2 48,4 49,5 50,2 47,4 48,9 54,4 54,5 56,3 ...

Població de 20 a 24

anys amb estudis secundaris postobligatoris assolits

68,1 65,4 ... 61,6 59,3 60,3 65,7 61,2 59,4 61,4 61,7 62,7 64,9

Abandonament educatiu prematur

29,7 29,6 28,1 33,3 34,2 33,1 28,6 31,6 33,2 31,9 29 26 24

Població de 30 a 34

anys amb estudis superiors

29,8 33,2 36,9 37,0 38,6 40,0 37,4 38,3 41,0 39,9 41,3 41,3 41,8

Font: Elaboració a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, del Departament d’Ensenyament i del Ministeri d’Educació.


72

15,1

79,3

86,7

24

64,9

56,3

41,8

61,7

18,3

81,2

89,6

24,9

62,859

40,1

18,6

90,9

12,8

80,2

54,8

35,8

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Taxa d’idoneïtat

als 15 anys

% nivell 1 o

inferior PISA

(comprensió

lectora)

Taxa de

graduació en

ESO (sobre

matriculats)

Escolarització

als 17 anys

Abandonament

educatiu

prematur

Població de 20

a 24 anys amb

estudis

secundaris

postobligatoris

assolits

Escolarització

als 20 anys

Població de 30

a 34 anys amb

estudis

superiors

Catalunya Espanya UE-27

Gràfic. Anàlisi comparada d’indicadors de rendiment acadèmic a la formació inicial, Catalunya, Espanya i UE, 2012

Competència matemàtica

5,7

14,3

24,3

28,1

18,8

7,2

1,5

8

15

22,523,7

18,2

9,3

3,3

0

5

10

15

20

25

30

Inferior a 1 Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 Nivell 4 Nivell 5 Nivell 6

Catalunya OCDE

Competència lectora

4,1

11

24

31,6

22

6,6

0,7

5,7

12,3

23,4

29,1

21,1

7,3

1,1

0

5

10

15

20

25

30

35


Catalunya OCDE

Competència científica

2,9

11

28

32

18,2

4,24

0,2

4,8

13

24,5

28,8

20,5

7,2

1,2

0

5

10

15

20

25

30

35


Catalunya OCDE

Font: Elaboració a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, del Departament d’Ensenyament i del Ministeri d’Educació.



•Capital social, econòmic i cultural

•Temps i suport familiar

•Condicions de salut

•Gènere

•Llengua







•Recursos






Nivell d’instrucció de la població de 25 a 64 anys

0

10

20

30

40

50

60

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

ISCED 3 i 4UE-27

ISCED 3 i 4Catalunya

ISCED 2 omenys UE-27

ISCED 2 omenysCatalunya

ISCED 5 i 6UE-27


L’estructura formativa

25,8

45,6

46,5

22,1

27,7

32,3

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

UE-27

Catalunya

ISCED 2 o menys ISCED 3 i 4 ISCED 5 i 6

10,3

1212,7

13,714,414,8

15,515,716,416,5

17,618,518,6

19,419,820,420,4

21,321,321,522,6

23,324,324,5

25,926,4

28,328,7

32,4

0

5

10

15

20

25

30

35

40

Din

amar

ca

Finl

àndi

a

Xip

re

Suè

cia

Rep

úblic

a Tx

eca

Eslo

vèni

a

Ale

man

ya

Hol

anda

Àus

tria

Irla

nda

Reg

ne U

nit

Bèl

gica

Fran

ça

Estò

nia

Luxe

mbu

rg

UE-

27

Mal

ta

Eslo

vàqu

ia

Polò

nia

Port

ugal

Hon

gria

Grè

cia

Letò

nia

Litu

ània

Itàl

ia

Cat

alun

ya

Bul

gària

Espa

nya

Rom

ania

0

5

10

Taxa de risc a pobresa infantil <16 anys (2011) Despesa en infància i família sobre el PIB, 2011

Despesa en protecció social sobre el PIB, 2011

Alemanya

Àustria

BèlgicaBulgària

Catalunya

Dinamarca

Eslovàquia

Eslovènia

Espanya

EstòniaFinlàndia

França Grècia

Països Baixos

Hongria

Irlanda

Itàlia

Letònia

LituàniaLuxemburg

Malta

Polònia

Portugal

Regne Unit

República Txeca

Romania

Suècia

Xipre

R² = 0,2729

0,05

5,05

10,05

15,05

20,05

25,05

30,05

5 10 15 20 25 30 35

Aba

ndon

amen

t pre

mat

ur (2

012)

Pobresa menors de 16 anys (2011)

La pobresa

Gràfic. Evolució de la taxa de pobresa infantil a Catalunya, Espanya i la Unió Europea (2004-2012)

4,8 4,95,1

5,3

5,7

6,3 6,3

7 7,1 7 6,97,2

7,8 7,7

5,8 5,9 6 6,1

6,5

7,2 7,1

2,7 2,7 2,6 2,6 2,7 2,7 2,8

2,2 2,2 2,2 2,2 2,3 2,4 2,52,4 2,4 2,4 2,4 2,4 2,4 2,5

1,5

2

2,5

3

3,5

4

4,5

5

5,5

6

6,5

7

7,5

8

8,5

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Catalunya (pública) UE-15 (pública) Espanya (pública)

Catalunya (privada) UE-15 (privada) Espanya (privada)

19,8 19,9 19,520,2 19,8

20,4 20,4 20,4

25,2 25,727,0

25,5

27,826,5

28,3 28,7 28,9

20,2 20,6

22,2

18,917,6

23,4 23,7

4,53,7

4,4 4,75,8

11,1 11,2

12,9

16,6

26,4

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Unió Europea Espanya Catalunya Catalunya (Població de 0 a 17 anys en llars sense ocupació)

Gràfic. Evolució de la despesa pública i privada en salut sobre el PIB (2004-2010)

Gràfic. Evolució de la despesa en protecció social sobre el PIB per àmbit territorial (2004-2011)

17,4 17,4 17,1

22,1 22,1 21,8

27 26,6 26,126,8

29,6 29,3 29

20,3 20,6 20,5 20,822,2

25,4 25,8 26,1

0

5

10

15

20

25

30

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Catalunya UE-27 Espanya

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

12,0

14,0

16,0

18,0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012


Gràfic. Diferència de la taxa d’abandonament prematur segons sexes, 2000-2012

Font: elaboració a partir de dades d’Eurostat i Idescat.

El gènere

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

12,0

14,0

16,0

18,0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012


Gràfic. Diferència del nivell d’instrucció superior de la població

jove segons sexes, 2000-2012



•Estructura formativa

•Pobresa i política social

•Gènere







•Recursos






La demografia educativa

Gràfic. Indicadors d’evolució de la demografia educativa per països europeus, 2010

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

Uni

ó E

urop

ea

Let

ònia

Litu

ània

Est

ònia

Bul

gàri

a

Polò

nia

Esl

ovàq

uia

Rum

ania

Rep

úblic

a T

xeca

Hun

gria

Esl

ovèn

ia

Mal

ta

Xip

re

Ale

man

ya

Suèc

ia

Grè

cia

Àus

tria

Reg

ne U

nit

Finl

àndi

a

Port

ugal

Bèl

gica

Islà

ndia

Hol

anda

Fran

ça

Itàl

ia

Nor

uega

Din

amar

ca

Irla

nda

Esp

anya

Lux

embu

rg

Cat

alun

ya

Índe

x de

ren

ovac

ió d

e la

pob

laci

ó es

cola

r

0,0

20,0

40,0

60,0

80,0

100,0

120,0

140,0

Pob

laci

ó en

eda

t d'e

scol

arit

zaci

ó ob

ligat

òria

(200

0=10

0)

Índex de renovació de la població escolar (Població de 0 a 4 anys / Població de 15 a 19 anys) (2010)

Població d'edat d'escolarització obligatòria (de 5 a 14 anys) (2000=100) (2010)

Font: Elaboració a partir de dades d’Eurostat, de l’Institut d’Estadística de Catalunya, de l’Institut Nacional d’Estadística i del Ministeri d’Educació.

Gràfic. Abandonament prematur i creixement de la població d’edat d’escolarització obligatòria (de 5 a 14 anys), per països europeus. 2010

Bèlgica

República Txeca

DinamarcaAlemanyaEstòniaIrlanda

Grècia

EspanyaCatalunya

França

Itàlia

XipreLetònia

LituàniaLuxemburg

Hongria

Malta

HolandaÀustria

Polònia

Portugal

Eslovènia

Eslovàquia

Finlàndia

Suècia

Regne UnitBulgària

Rumania

y = 0,1609x - 0,48R² = 0,1068

Control PIBy = 0,428x - 24,527

0

5

10

15

20

25

30

35

40

50 60 70 80 90 100 110 120 130

Aba

ndon

amen

t ed

ucat

iu r

emat

ur

Població d'edat d'escolarització obligatòria (de 5 a 14 anys) (2000=100)

Gràfic. Evolució de la demografia educativa a Catalunya, 2000-2013

Font: Elaboració a partir de dades del Departament d’Ensenyament

100,0

103,2

107,7

113,4

117,9

122,2

127,2

134,2

140,3

143,1144,9

147,9146,2

100,0 100,6102,3

104,7106,3

108,6

112,5

118,0

122,2

125,1

128,9

131,9

134,1

100,0 100,6101,4

102,9

105,7106,7

107,6108,5

110,2111,6

2,5

3,6

5,3

7,4

8,7

10,2

11,3

12,3

13,3 13,113,5 13,3

12,9

100,0

110,0

120,0

130,0

140,0

150,0

160,0

2000-

2001

2001-

2002

2002-

2003

2003-

2004

2004-

2005

2005-

2006

2006-

2007

2007-

2008

2008-

2009

2009-

2010

2010-

2011

2011-

2012

2012-

2013

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

12,0

14,0

16,0

2n cicle Infantil Primària ESO Alumnat estranger

Estatus socioeconòmic de l'alumnat estranger (PISA 2009)

-1,5 -1,0 -0,5 0,0 0,5 1,0

Canadà* Austràlia

Nova Zelanda* Irlanda Estònia

Regne Unit Noruega Letònia Suècia Israel*

Bèlgica Rússia* Suïssa*

Luxemburg Dinamarca

Estats Units* Europa

Alemanya Portugal Croàcia

Països Baixos Eslovènia

Àustria Grècia

Itàlia Espanya

Catalunya Hong Kong*

Estatus socioeconòmic i cultural dels estudiants nadius Estatus socioeconòmic i cultural dels estudiants estrangers

* Països no UE. Nota: països ordenats segons l'índex d'estatus socioeconòmic dels estudiants estrangers Nota: no s'han inclòs els països amb menys d'un 5% d'estudiants estrangers

El finançament Gràfic. Evolució dels indicadors de despesa pública en educació no universitària per àmbit territorial. Catalunya, Espanya i UE-27, 2000-2011

2,011,94

2,04

2,292,35

2,412,51

2,57

2,75

3,062,97

2,81

3 2,953,02

3,17 3,16 3,14 3,173,24

3,4

3,72 3,67

3,49

3,91 3,95 43,93 3,89 3,91

3,843,93

4,19 4,18

2.392,062.506,46

2.798,31

3.310,33

3.562,72

3.860,64

4.277,28

4.562,93

4.756,33

4.922,22

4.706,82

4.428,70

0

1

2

3

4

5

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 (p)

0,0

500,0

1.000,0

1.500,0

2.000,0

2.500,0

3.000,0

3.500,0

4.000,0

4.500,0

5.000,0

Catalunya (Despesa

pública en educació

no universitària /

PIB)

Espanya (Despesa


no universitària /

PIB)

UE-27 (Despesa


no universitària /

PIB)

Catalunya (Despesa


no universitària per

estudiant)

Nota 1: La despesa pública per a Catalunya i Espanya no incorpora el finançament privat de les universitats. En canvi, inclou la despesa de beques per exempció de preus acadèmics. D’altra banda, les dades recullen la despesa dels diferents departaments d'Educació i Universitat. En el cas de Catalunya, s'ha tingut en compte la despesa en educació d'adults efectuada per altres departaments. Nota 2: Les dades de despesa pública estan extretes del Ministeri d’Educació, de l'estadística "Gasto público en educación en España". Nota 3: Les dades corresponents a la Unió Europea són estimades per Eurostat. Nota 4: Les dades corresponents a la UE-27 referents a l’educació no universitària fan referència a l’educació no superior. Així mateix, les dades referents a l’educació universitària fan referència a les d’educació superior (en el cas espanyol, per exemple, inclouria també la despesa en formació professional de cicle superior). Font: Elaboració a partir de dades del Ministeri d’Educació, l’Instituto Nacional de Estadística i l’Eurostat.

Gràfic. Evolució de la ràtio d’alumnat per professor d’ensenyaments de règim general i del nombre d’alumnat i professorat a Catalunya, 2000-2001 a 2012-2013

100,0 100,5101,6

104,7

108,4

111,4

120,8

127,0

134,2132,4

134,3135,0

129,6

100 100

104

106

109

112

117

120

124

127

130131

102

12,3 12,312,4

12,3

12,112,0

11,411,3

11,0

11,4 11,4

11,7

12,2

100,0

105,0

110,0

115,0

120,0

125,0

130,0

135,0

140,0

2000-

2001

2001-

2002

2002-

2003

2003-

2004

2004-

2005

2005-

2006

2006-

2007

2007-

2008

2008-

2009

2009-

2010

2010-

2011

2011-

2012

2012-

2013

10,0

10,5

11,0

11,5

12,0

12,5

13,0

Professorat (2000=100) Alumnat (2000=100) Ràtio alumnat per professor

Font: Elaboració amb dades del Ministeri d’Educació.

El professorat

L’escolarització primerenca Gràfic. Evolució de l’escolarització a l’educació infantil de primer cicle, a Catalunya. 2000-2001 a 2012-2013

Font: Elaboració a partir de dades del Departament d’Ensenyament.

100,0106,5

117,1

126,1

137,0

147,7154,1

167,1176,0

179,9185,1

192,0

175,8

100,0

186,7

206,2

240,6

268,2

292,9

313,9

336,9

315,0

100,0

138,5143,7

148,4 150,5 150,1145,0

140,7

105,3

126,1

141,5

164,4

108,0

115,5120,1

128,3 135,1

27,9 27,628,3

29,3 29,830,6 31,1

32,533,1 33,4

34,5

37,0

34,9

9,8 9,610,7

11,612,6

13,614,6

16,5

17,8

19,1

20,5

22,822,0

90

110

130

150

170

190

210

230

250

270

290

310

330

350

370

2000-2001

2001-2002

2002-2003

2003-2004

2004-2005

2005-2006

2006-2007

2007-2008

2008-2009

2009-2010

2010-2011

2011-2012

2012/2013

Índ

ex d

'evo

luci

ó d

e l'a

lum

nat

/ d

e la

po

bla

ció

de

0 a

2 an

ys

0

10

20

30

40

Tax

a d

'esc

ola

ritz

ació

de

0 a

2 an

ys

Educació infantil de 1r cicle (Total)

Educació infantil de 1r cicle (Públic)

Població de 0 a 2 anys

Taxa d'escolarització

Taxa d'escolarització pública

La segregació escolar

Gràfic. Evolució de l’índex d’equitat (1999/00 – 2012/13)

Font: elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Ensenyament i Ministeri d’Educació.

0,0

0,51,0

1,5

2,0

2,53,0

3,5

4,04,5

5,0

5,56,0

1999-

00

2000-

01

2001-

02

2002-

03

2003-

04

2004-

05

2005-

06

2006-

07

2007-

08

2008-

09

2009-

10

2010-

11

2011-

12

2012-

13

Educació infantil Educació primària Educació secundària obligatòria

Andalusia

Aragó

Balears

Canàries

Castella i Lleó

Galícia

La Rioja Madrid

Múrcia

Navarra

País Basc

Ceuta i Melilla

Astúries

Cantàbria

Catalunya

y = -19,605x + 485,99

R2 = 0,3918

400

420

440

460

480

500

520

540

-2,00 -1,50 -1,00 -0,50 0,00 0,50 1,00 1,50 2,00 2,50

Segregació social entre els centres

Pun

tuai

cons

en

cièn

cies

(PIS

A 2

009)

30,7

22,2

43,6

33,3

82,2

55,6

69,3

77,8

56,4

66,7

17,8

44,4

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2009 2011 2009 2011 2009 2011

Planificació Implementació Avaluació

Sí

No

Taula. Evolució del pressupost en educació de l’ajuntament, per municipis més grans de 10.000 habitants (2011)

Hi ha hagut reducció

Hi ha hagut augment

No hi ha hagut canvis

significatius Total Total (n)

Total 51,5 4,0 44,4 100,0 99

Font: elaboració a partir del Panel de polítiques públiques locals d’educació (2011).

La coresponsabilitat dels ajuntaments

Catalunya

17,6

26,4

11,4

14,2

0

5

10

15

20

25

30

2008-2009 2011-2012

Espanya

27,828,7

26,226,9

0

5

10

15

20

25

30

2008-2009 2011-2012

Les beques

% despesa en

beques

Catalunya 1,1

Espanya 2,5

UE 4

Gràfic. Taxa bruta d’escolarització als PQPI per comunitats autònomes, 2010-2011

8,7

4,9

5,1

5,2

7

8,1

8,5

8,8

9,3

9,4

9,6

10

10,3

12,2

12,9

13

13,1

18

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20

Espanya

Astúries

Galícia

Catalunya

Extremadura

Andalusia

Cantàbria

Madrid

Navarra

Comunitat Valenciana

Aragó

Canàries

Balears

Castella i Lleó

Múrcia

Castella-La Mancha

País Basc

La Rioja

Els programes de segones oportunitats

2000-2001

2001-2002

2002-2003

2003-2004

2004-2005

2005-2006

2006-2007

2007-2008

2008-2009

2009-2010

2010-2011

2011-2012

2012-2013

PQPI (PGS) (16-17 anys)

3,5 4 3,9 3,9 4 3,9 4,1 4 4,2 4,6 5,2 5,3 5,6

PQPI (PGS) n 5.122 5.598 5.348 5.178 5.201 5.175 5.355 5.235 5.521 6.281 7.047 7.113 7.537

29,9 85,8 57,3 52,3 52,2 49,5 43,9 40,6 40,1 38,5 37,2 37 34,7 32,6 31,9 29,8 29,5 28,5 28,4 24,5 24,5 24 23,7 23 18,1 17,6 17,4 16,3 10,2

52,6

78,582,8 84,3

71,766,7

56,251,1

54,7

64,159,1 57,6

46,742,8 42,7

54,8

70,8

53,650,1

44,148,3

44,1

56,5

41,438,9

23

34,7

19

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100U

E-27

Bèl

gica

Àus

tria

Eslo

vèni

a

Finl

àndi

a

Rep

úblic

a Tx

eca

Estò

nia

Eslo

vàqu

ia

Bul

gària

Rom

ania

Grè

cia

Itàlia

Suèc

ia

Polò

nia

Hon

gria

Letò

nia

Luxe

mbu

rg

Litu

ània

Ale

man

ya

Hol

anda

Reg

ne U

nit

Din

amar

ca

Fran

ça

Irla

nda

Cat

alun

ya

Espa

nya

Xip

re

Portu

gal

Mal

ta

ISC

ED

3-4

pre

-voc

i vo

c +

ISC

ED

5b

/ ISC

ED

1-2

(*10

0)

0

20

40

60

80

100

120

140

Tax

a br

uta

d'es

cola

ritz

ació

ISC

ED

3-4

pre

voc-

voc

+ IS

CE

D 5

b (1

5-19

any

s)

ISCED 3-4 pre-voc i voc+ISCED 5b /ISCED 1-2 (*100) Taxa bruta d'escolarització ISCED 3-4 prevoc-voc + ISCED 5b (15-19 anys)

Gràfic. Índex d’evolució de l’alumnat als cicles formatius de grau mitjà. Catalunya, 2000-2012

Font: Elaboració a partir de dades del Departament d’Ensenyament i del Ministeri d’Educació.

100,0105,1

110,4113,6 115,7 115,3

127,2

136,1

150,3

159,3

172,4

181,1

100,0

138,6

149,7

167,8

179,5

195,8

206,9

100,0 102,5 102,1106,4

111,0118,1

121,3

129,3133,5

100,095,2

92,1 89,9 88,0 87,5 87,0 86,9 88,1 88,9 88,6 88,3 88,1

119,7

128,2

122,7123,0119,5

115,1107,3 101,8 101,5 103,9101,0

85

100

115

130

145

160

175

190

205

2000-

2001

2001-

2002

2002-

2003

2003-

2004

2004-

2005

2005-

2006

2006-

2007

2007-

2008

2008-

2009

2009-

2010

2010-

2011

2011-

2012

2012-

2013

Índe

x d'

evol

ució

de

l'alu

mna

t

Cicles formatius (Total)

Cicles formatius (Públic)

Cicles formatius (Privat)

Població d'edat teòrica (16-19 anys)

Bèlgica

República Txeca

Dinamarca

Alemanya

Estònia

Irlanda

EspanyaCatalunya

França

Itàlia

Xipre

Letònia

LituàniaLuxemburg

Hongria

Malta

Holanda

Àustria

Polònia

Portugal

Eslovènia

Eslovàquia

Finlàndia

Suècia

Regne Unit

BulgàriaRumania

IslàndiaNoruega

UE-27

y = -0,9752x + 46,547

R2 = 0,2435

10

50

90

0 19 38Abandonament educatiu prematur

Pes

de

l'alu

mna

t a la

FP

en

rela

ció

amb

l'alu

mna

t als

ens

enya

men

ts o

blig

ator

is

La formació professional





•Gènere



•Segregació escolar

•Escolarització primerenca

•Formació professional

•Programes de segones oportunitats

•Finançament / Beques






Bèlgica

República Txeca

Dinamarca

AlemanyaEstòniaIrlanda

Grècia

Espanya

Catalunya

França

Itàlia

Xipre

Letònia

Lituània

Luxemburg

Hongria

Malta

Holanda

Àustria

Polònia

Portugal

Eslovènia

Eslovàquia

FinlàndiaSuècia

Regne Unit

Bulgària

Islàndia

Noruega

UE-27

y = -0,3529x + 44,8

R2 = 0,1517

24

40

56


Ocu

pac

ió d

'alt

a q

ual

ific

ació

(%

)L’estructura ocupacional

UE (2012)

CAT (2013)

CAT 2007 (e)

Diferència 2013-2007 (e)

Variació % (e)

Diferència 2013-2012 (4trim) Variació %

Qualificació alta 39,7 32,7 29,1 -97 -10% 14,7 2%

Qualificació mitjana 43,7 47,5 50,2 -421 -24% 57,9 4%

Qualificació baixa 16,6 19,8 20,7 -166 -23% -18,9 -3%

Total 100,0 100,0 100,0 -684 -20% 53,7 2%

Font: elaboració a partir de dades d’Eurostat i Idescat.

La innovació i la recerca

1,06 1,04

1,181,27

1,33 1,351,42

1,47

1,611,7

1,651,6

0,91 0,910,99

1,05 1,061,12

1,21,27

1,351,39 1,39

1,33

1,86 1,86 1,87 1,86 1,83 1,82 1,85 1,851,92

2,02 2,01 2,03

0,91 0,920,98

1,111,18 1,15

1,2 1,23

1,33

1,48 1,48

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Catalunya. Despesa

interior bruta en R+D

(% del PIB)

Espanya

UE-27

Catalunya. Personal

en R+D sobre

ocupació (%)

Gràfic. Evolució d’indicadors sobre R+D per àmbit territorial. UE-27, Espanya i Catalunya, 2000-2011

0

5

10

15

20

25

30

35

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

ISCED 2 o inferiorCatalunya



ISCED 2 o inferiorUE-27

ISCED 3 i 4 UE-27

ISCED 5 i 6 UE-27

Catalunya

30,6

13,4

UE

18,6

6,1

Catalunya

8,3

4,1

UE

10,9

4,0

2007 2012

Font: Enquesta de Població Activa.

Gràfic. Evolució de la taxa d’atur per nivell d’instrucció a Catalunya, 2000-2012

El cicle econòmic

2007 2013

Diferència 2013-2007 %

Educació secundària 1a. Etapa o inferior 14.78,3 1.027,1 -451,2 -30,5

Educació secundària 2a. etapa 906,1 634,3 -271,8 -30,0

Educació superior 1.126,2 1.155,6 29,4 2,6

Total 3.510,6 2.817,0 -693,6 -19,8

Andalusia

Aragó

Astúries

Balears

Canàries

Cantàbria

Castella i Lleó

Castella - la Manxa

CatalunyaCom. Valenciana

Extremadura

Galícia

Madrid Múrcia

Navarra

País Basc

La Rioja

Andalusia

Aragó

Astúries

Balears

Canàries

Cantàbria

Castella i Lleó

Castella - la Manxa

Catalunya

Com. Valenciana

Extremadura

Galícia

Madrid MúrciaNavarra

País Basc

La Rioja

Abandonament prematur i taxa d'atur <25 anys (2012). R² = 0,6767

Abandonament prematur i taxa d'atur <25 anys (2005). R² = 0,0361

0

10

20

30

40

50

60

70

5 10 15 20 25 30 35 40 45

Taxa

d'a

tur d

els

men

ors

de 2

5 an

ys (2

005,

201

2)

Abandonament prematur (2005, 2012)

Gràfic. Abandonament prematur i taxes d’atur dels menors de 25 anys (2005, 2012)

Font: Eurostat i EPA (INE)

El retorn al sistema Gràfic. Evolució de la participació a la formació de la població de 16 a 24 anys. Catalunya, 2000-2013

Font: Elaboració a partir de dades d’Idescat.

50,5 49,0 48,750,6 50,9 50,1

52,6 51,4 50,853,2

55,959,7

62,064,6

29,1 30,3 31,233,9 34 33,1

28,631,6 33,2 31,9

2926

24

18,4 17,120,3

22,2 21,2

15,8 14,7 13,4

20,4

37,139,5

44,1

50,752,7

11,9 10,913,4 13,7 13,2 14,6 13,2 14,3

17,2

23,2 22,9 21,9 22,0 21,3

31,328,0

24,1

21,8

22,421,5

0

10

20

30

40

50

60

70

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

(1r)Participació a la formació al llarg de la vida (de 16 a 24 anys)Abandonament educatiu prematurTaxa d'atur (de 16 a 24 anys)NEET (16-24 anys)20 anys o més (CFGM)





•Gènere







•Finançament / beques



•Estructura ocupacional


•Cicle econòmic

•Retorn al sistema




•Gènere












•Cicle econòmic






•Gènere












•Cicle econòmic


La recuperació econòmica (?) Els canvis legislatius (?) Les mesures d’austeritat (?)


Gràfic. Relació entre l’alumnat de 20 anys o més als cicles formatius de grau mitjà i la taxa d’ocupació de la població de 20 a 24 anys, per comunitats autònomes, 2011/2012

Andalusia

Aragó

Astúries

Balears

CanàriesCantàbria

Castella i Lleó

Castella-La Manxa

Catalunya

Comunitat Valenciana

Extremadura

Galícia

Madrid

Múrcia

Navarra

País Basc

La Rioja

y = -0,3313x + 50,116

R2 = 0,2455

24

38

52

20 37 54Alumnat de 20 anys o més (%) (CFGM)

Taxa

d'o

cupa

ció

20-2

4 an

ys

Font: Elaboració a partir de dades del Ministeri d’Educació i Institut Nacional d’Estadística.

Gràfic. Evolució de l’alumnat de 20 anys o més als cicles

formatius de grau mitjà a Catalunya,

2006/2007 a 2011/2012

65,4

61,2

48,347,0

42,7

36,9

21,522,4 21,8

24,1

28,0

31,3

0

50

100

150

200

250

2006/2007 2007/2008 2008/2009 2009/2010 2010/2011 2011/2012

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

20 anys o més(CFGM)(2006/2007=100)

Total (CFGM)(2006/2007=100)

Taxa d'ocupació20-24 anys

20 anys o més (%)(CFGM)

Font: Elaboració a partir de dades del Departament

d’Ensenyament i Idescat.

2012 2013

4t trimestre 4t trimestre

Directors i gerents 151,5 145 -6,5

Professionals científics i intel·lectuals 500,3 501,8 1,5

Tècnics i professionals de suport 270,9 290,6 19,7

Empleats oficina, comptables i administratius 370,3 384,2 13,9

Treballadors restauració, personals i venedors 591,6 622,5 30,9

Treballadors act. agrícoles, ramaderes i pesqueres 48,1 47,4 -0,7

Artesans, treballadors indústries i construcció 313,3 326,3 13

Operadors instal·lacions i maquinària, i muntadors 257,3 250,2 -7,1

Ocupacions elementals 307,4 295,6 -11,8

Ocupacions militars 0,7 1,5 0,8

Total 2.811,40 2.865,10 53,7

27,2 27,1 26,1 26,1 27,2 27,0 24,7 24,420,4 23,5 22,6 22,3

48,0 46,745,5 47,6 46,6 46,9

47,7 47,650,2

47,8 47,4 46,6

24,8 26,2 28,4 26,3 26,3 26,1 27,6 28,0 29,3 28,7 30,0 31,2

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2010 2011 2012 2013

Qualificació baixa Qualificació mitjana Qualificació alta

2007 2013 Diferència 2013-2007 %

Analfabets i educació primària 583,1 321,3 -261,8 -44,9



Educació superior 1.126,2 1.155,6 29,4 2,6

Total 3.510,6 2.817,0 -693,6 -19,8

2007 (e) 2013 Diferència 2013-2007 (e) % (e)

Qualificació baixa 667 520,1 -147 -22

Qualificació mitjana 1.442 1.088,5 -353 -25

Qualificació alta 808 728,6 -79 -10

Total 2.916 2.337,2 -579 -20

La formació professional

Gràfic. Pes de la formació professional en relació amb els ensenyaments obligatoris per països europeus, 2011

29,9 85,8 57,3 52,3 52,2 49,5 43,9 40,6 40,1 38,5 37,2 37 34,7 32,6 31,9 29,8 29,5 28,5 28,4 24,5 24,5 24 23,7 23 18,1 17,6 17,4 16,3 10,2

52,6

141,9

78,582,8 84,3

71,7

66,7

56,2

51,154,7

64,1

59,1 57,6

46,742,8 42,7

54,8

70,8

53,650,1

44,148,3

44,1

56,5

41,438,9

23

34,7

19

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

UE-

27

Bèl

gica

Àus

tria

Eslo

vèni

a

Finl

àndi

a

Rep

úblic

a Tx

eca

Estò

nia

Eslo

vàqu

ia

Bul

gària

Rom

ania

Grè

cia

Itàlia

Suèc

ia

Polò

nia

Hon

gria

Letò

nia

Luxe

mbu

rg

Litu

ània

Ale

man

ya

Hol

anda

Reg

ne U

nit

Din

amar

ca

Fran

ça

Irla

nda

Cat

alun

ya

Espa

nya

Xip

re

Portu

gal

Mal

ta

ISC

ED

3-4

pre

-voc

i vo

c +

ISC

ED

5b

/ ISC

ED

1-2

(*10

0)

0

20

40

60

80

100

120

140

Tax

a br

uta

d'es

cola

ritz

ació

ISC

ED

3-4

pre

voc-

voc

+ IS

CE

D 5

b (1

5-19

any

s)

ISCED 3-4 pre-voc i voc+ISCED 5b /ISCED 1-2 (*100) Taxa bruta d'escolarització ISCED 3-4 prevoc-voc + ISCED 5b (15-19 anys)

Font: Elaboració a partir de dades d’Eurostat.

Andalusia

Aragó

Astúries

Balears

Canàries

Cantàbria

Castella i Lleó

Castella-La Manxa

Catalunya

Comunitat

Valenciana

Extremadura

Galícia

MadridMúrcia

Navarra

País Basc

La Rioja

Espanya

y = -0,2067x + 18,638

R2 = 0,3569

8,0

13,0

18,0


Pes

de

l'alu

mna

t a la

FP

en

rela

ció

amb

l'alu

mna

t als

ens

enya

men

ts o

blig

ator

isBèlgica

República Txeca

Dinamarca

Alemanya

Estònia

Irlanda

EspanyaCatalunya

França

Itàlia

Xipre

Letònia

LituàniaLuxemburg

Hongria

Malta

Holanda

Àustria

Polònia

Portugal

Eslovènia

Eslovàquia

Finlàndia

Suècia

Regne Unit

BulgàriaRumania

IslàndiaNoruega

UE-27

y = -0,9752x + 46,547

R2 = 0,2435

10

50

90


Pes

de

l'alu

mna

t a la

FP

en

rela

ció

amb

l'alu

mna

t als

ens

enya

men

ts o

blig

ator

is

Gràfic. Relació entre el pes de la formació professional i l’abandonament educatiu prematur per comunitats autònomes i per països europeus, 2009, 2010

Font: Elaboració a partir de dades del Departament d’Ensenyament, del Ministeri d’Educació i d’Eurostat.

Gràfic. Estructura de l’ocupació per nivell de qualificació per països europeus, 2010

L’estructura ocupacional Bèlgica

República Txeca

Dinamarca

AlemanyaEstòniaIrlanda

Grècia

Espanya

Catalunya

França

Itàlia

Xipre

Letònia

Lituània

Luxemburg

Hongria

Malta

Holanda

Àustria

Polònia

Portugal

Eslovènia

Eslovàquia

FinlàndiaSuècia

Regne Unit

Bulgària

Islàndia

Noruega

UE-27

y = -0,3529x + 44,8

R2 = 0,1517

24

40

56


Ocu

paci

ó d'

alta

qua

lific

ació

(%)

26,124,523,623,222,722,622,121,921,320,820,720,520,018,918,617,9

17,516,716,216,115,615,615,114,914,714,214,213,6

43,831,7

38,936,4

45,142,345,0

56,337,2

44,042,2

54,039,3

38,543,6

40,142,6

47,537,8

45,940,3

38,838,0

41,451,0

38,336,3

42,930,6

30,143,9

37,440,4

32,235,032,9

21,941,5

35,237,1

25,540,7

42,637,8

41,939,6

35,045,5

37,943,5

45,646,4

43,434,2

46,949,5

42,955,9

17,8

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

BulgàriaEstònia

EslovàquiaLetònia

XipreEspanya

CatalunyaRomania

EslovèniaHongria

MaltaPortugal

República TxecaLituània

ItàliaFrança

Unió EuropeaPolòniaBèlgicaÀustria

Regne UnitDinamarca

FinlàndiaAlemanya

GrèciaSuècia

HolandaIrlanda

Luxemburg

% ocupació baixa qualificació % ocupació mitjana qualificació % ocupació alta qualificació

Font: Elaboració amb dades d’Eurostat i de l’Institut Nacional d’Estadística (Enquesta de Població Activa).

Gràfic. Evolució dels hàbits i de les pràctiques culturals a Catalunya (2000-2012)

56,2

64,266,0

71,8 71,874,6

39,5 39,341,8

45,2 45,8 44,8 45,6 45,1 45,843,6 42,4

27,930,2 29,6 28,9 29

25,4 24,4 23,721,9 22,6

20,2 19,8

2,2 2,7 2,7 2,8 3,0 3,0 3,0 2,8 2,5

3,6 4,2 3,6 4,0 4,8 4,9 5,3 5,2 4,4

0,7 0,6 0,6 0,7 0,7 0,7 0,7 0,7 0,7

-10,0

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Ús internet darrers tres mesos (persones de 16 a 74 anys) (%)

Audiència acumulada de diaris

Espectadors cine (milions)

Espectadors teatre

Espectadors música popular

Espectadors música clàssica

Font: Ministeri d'Educació i Cultura i Institut Nacional d'Estadística

o L’estructura formativa de les famílies

o La demografia educativa: el fet migratori, la pobresa

o Les polítiques d’equitat: les beques, l’escolarització equilibrada, la política local…

o L’oferta d’ensenyaments postobligatoris:FP / Programes de segones oportunitats

o La crisi econòmica

o El cicle econòmic, el retorn de la inversió

o L’estructura ocupacional

o El gènere

Condicionants

La recuperació econòmica (?) Els canvis legislatius (?) Les mesures d’austeritat (?)

Com evolucionaran els resultats educatius?

o La regulació de l’escolarització equilibrada d’alumnat o L’avaluació del sistema educatiu o La promoció de l’autonomia escolar i del lideratge dels centres o L’ordenació dels diferents ensenyaments reglats o La personalització dels processos d’aprenentatge i l’atenció a la diversitat als ensenyaments obligatoris o El finançament de l’educació o La promoció de l’oferta d’ensenyaments postobligatoris

Les millores estructurals del sistema educatiu: el paper de la política educativa

Condicionants d'origen

E

C Condicionants de sistema

E

C Condicionants de destí

E

C

Capital social, econòmic i cultural Creixement i diversificació de la demanda

educativa Educació i ocupació

Temps i suport familiar Segregació escolar Societat del coneixement

Condicions de salut Coneixement de les llengües Participació cultural i

política

Gènere Escolarització preobligatòria

Escolarització postobligatòria

Formació al llarg de la vida

Recursos

Entorn, oportunitats educatives i polítiques d’acompanyament a l’escolaritat

Gràfic. Coneixement

de la llengua catalana per nacionalitat, 2011

Font: elaboració a partir de dades del Cens lingüístic

(Idescat).

Llengua

Gràfic. Diferència de puntuacions en comprensió lectora segons llengua parlada a casa (2009)

Font: elaboració a partir de dades de PISA 2009.

96,2 97,6 61,1 82,1 76,9 79,7 27,1 36,3 76,6 83,8 28,4 52,9 51,7 61,0 13,3 26,70

20

40

60

80

100

120

2001 2011 2001 2011 2001 2011 2001 2011 2001 2011 2001 2011 2001 2011 2001 2011

Espanyola Estrangera Espanyola Estrangera Espanyola Estrangera Espanyola Estrangera

L'entén El sap parlar El sap llegir El sap escriure

+ 21 + 2,8 + 9,2 + 7,2 + 24,5 + 9,3 + 13,4+ 1,4

6,9 (ns)

7,6 (ns)

18,1**

27,4***

0 5 10 15 20 25 30 35

Diferència 'bruta' a favor dels estudiants que

parlen català a casa

Diferència quan considerem que tots els

estudiants tenen el mateix origen immigrat


estudiants tenen el mateix origen immigrat i el

mateix estatus socioeconòmic


estudiants tenen el mateix origen immigrat, el

mateix estatus socioeconòmic, el mateix sexe i

Les desigualtats educatives: la reproducció del sistema

Taula Diferència de puntuacions en lectura, matemàtiques i ciències de l’alumnat de 15 anys segons si ha participat o no a l’educació preprimària (ISCED 0). Catalunya, 2009

Lectura Matemàtiques Ciències

Diferència entre els estudiants que diuen que hi han participat més d’un any i els estudiants que no

44.1*** 54.0*** 37.4**

Significativitat: *** p < .01; ** p < .05; * p < .10. Variables de control: índex d’estatus socioeconòmic i cultural, sexe, origen immigrat, llengua parlada a casa. Font: Elaboració pròpia a partir de la base de dades OCDE-PISA 2009.

Taula Indicadors d’escolarització dels infants estrangers a l’educació infantil de primer cicle a Catalunya. 2011-2012.

Curs 2011-2012

% d’alumnat estranger 4,5

% d’infants estrangers 20,2

Taxa d'escolarització infants 0-2 anys 37,0

Taxa d'escolarització infants estrangers 0-2 anys 8,2

Font: Elaboració a partir de dades del Departament

d’Ensenyament i d’Idescat.

Taula. Evolució de les ràtios d’alumnat per

unitat per sector de titularitat i nivell educatiu, a Catalunya. 2006-2007 a 2012-2013

2n cicle Ed. Infan

til 2006/2007 2012/2013

Total 22,5 22,9

Públic 21,6 22,4

Privat 24,4 23,9

Primària 2006/2007 2012/2013

Total 22,2 22,9

Públic 21,1 22,0

Privat 24,4 24,8

ESO 2006/2007 2012/2013

Total 27,1 28,0

Públic 26,8 28,3

Privat 27,6 27,5

Font: Elaboració a partir de dades del Departament d’Ensenyament.

Gràfic. Ràtio d’alumnat per grup d’educació primària (ISCED 1) per països europeus, 2011

15,3

15,6

15,9

17,1

17,4

17,5

17,5

18

18,2

18,3

18,5

18,7

18,9

19,3

19,4

19,9

20,4

20,8

20,9

20,9

21,2

21,3

22,7

22,9

24,1

24,8

0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0

Lituània

Luxemburg

Letònia

Grècia

Estònia

Eslovàquia

Xipre

Islàndia

Àustria

Polònia

Eslovènia

Malta

Itàlia

Romania

Finlàndia

República Txeca

Dinamarca

Portugal

Bulgaria

Hongria

Alemanya

Espanya

França

Catalunya

Irlanda

Regne Unit

Immigrants (1a i 2a generació) (%)

0,3

0,5

0,5

1,7

2,1

2,3

2,6

4,5

5,5

5,5

7,8

8

8,3

8,6

9

9,5

10,6

11,2

11,7

12,1

13,1

14,8

15,2

17,6

40,2

0 10 20 30 40 50

Romania

Bulgària

Eslovàquia

Lituània

Hongria

República Txeca

Finlàndia

Letònia

Portugal

Itàlia

Eslovènia

Estònia

Irlanda

Dinamarca

Grècia

Espanya

Regne Unit

Catalunya

Suècia

Holanda

França

Bèlgica

Àustria

Alemanya

Luxemburg

Estatus socioeconòmic de l'alumnat estranger (PISA 2009)

-1,5 -1,0 -0,5 0,0 0,5 1,0

Canadà*Austràlia

Nova Zelanda*IrlandaEstònia

Regne UnitNoruegaLetòniaSuèciaIsrael*

BèlgicaRússia*Suïssa*

LuxemburgDinamarca

Estats Units*Europa

AlemanyaPortugalCroàcia

Països BaixosEslovènia

ÀustriaGrècia

ItàliaEspanya

CatalunyaHong Kong*

Estatus socioeconòmic i cultural dels estudiants nadius

Estatus socioeconòmic i cultural dels estudiants estrangers

* Països no UE.

Nota: països ordenats segons l'índex d'estatus socioeconòmic dels estudiants estrangers

Nota: no s'han inclòs els països amb menys d'un 5% d'estudiants estrangers

l'èxit educatiu a catalunya. una revisió dels indicadors. bernat albaigés

Education