les tic, més que una eina · k so setembre-octubre-novembre-desembre vtux les tic, més que una...

195

setembre-octubre-novembre-desembre 2014

Les TIC, més que una eina

But

lletí

nu

mer

o

CAMPANYAtCONTRAtLAtFAM

BOLETIN 195 catalan:nuevo boletin 2013 29/09/14 12:50 Página 1

Sumari

Entrevista

Editorial

A Tarija, Bolívia, la Fundació Guadalquivir, amb el suport de Mans Unides, dignifica les vides dels presos del penitenciari de la ciutat. I a l’Estat de Bihar, a l’Índia, la institució JSB treballa perquè els nens tribals puguin accedir a una educació segura i de qualitat.

El reverend anglicà David Moxon, membre de la junta executiva de la Global Freedom Network,col·labora en aquest número aportant la sevavisió i experiència en la lluita contra l’esclavitudmundial, i mostrant els esforços que aquestaxarxa està fent en aquest camp.

Les experiències dels sis periodistes que van viatjar a Burundi, amb la presidenta de Mans Unides, en l’últim viatge amb mitjans de comunicació, es reflecteixen en les cròniquesque formen el reportatge d’aquest número.

Ottorino Poletto s’està preparant per deixar ESMABAMA, el programa de desenvolupament integral a Moçambical qual Mans Unides presta el seu suportdes de 2002. En aquesta entrevista ensparla sobre aquesta realitat de futur.

Presidenta de Manos Unidas:Soledad Suárez

Consell de redacció:Mercedes BarbeitoMarisa ElosuaMarta Isabel GonzálezMarco GordilloLola MartínJosé Antonio MartínezPilar Mendo Rafael SerranoIgnacio UssíaIsabel Vogel

Coordinadora de redacció:Pilar Seidel

Col·laboradors fixos:Mª José HernandoBelén Garrigues

Col·laboren en aquest número:Marta CarreñoDavid MoxonJosé Luis CeladaAna PalaciosJosé Luis ToledanoSol CarrerasMarcelo OrtegaFernando CanelladaConcha PardoPompeyo Sancho

Disseny:Javier Mármol

Impressió i maquetació:Advantia Comunicación Gráfica, S.A.Formación, 16Pol. Ind. Los Olivos28906 Getafe (Madrid)

ISSN: 2174-5684Depósito Legal: M. 3.319-2009

Servicios Centrales

Barquillo, 38 - 3º. 28004 MadridTel.: 91 308 20 20. Fax: 91 308 42 08

[email protected]

PORTADA:India. Javier Cuadrado.

3

Crònica del món9

Ressons del Sud14

Projectes28

A fons-Informe15Notícies Mans Unides23

Els nostres amics ens diuen...32Col·laboradors i socis33Recomanacions34

En primera persona27

Reportatge12

4

6

Col·laboració

Les opinions dels col·laboradors del nostre butlletí no expressen necessàriament

el pensament de Mans Unides.


En aquest últim butlletí de la sèrie que dediquem a latasca de sensibilització sobre els Objectius de Desen-volupament del Mil·lenni, el lector hi trobarà un apro-pament al paper que juguen les tecnologies de la infor-mació i la comunicació (TIC) en la construcció d’a-questa “associació mundial pel desenvolupament”,que requereix la consecució de l’objectiu número 8.Aquest objectiu exigeix, entre altres coses, mesuresconcretes per millorar, de manera global, les infraes-tructures i l’accés a la informació, i capacitar el nombremés gran de persones per beneficiar-se de les oportu-nitats dels avenços aconseguits en matèria d’informa-ció i comunicació.

Mans Unides contribueix a la consecució d’aquest ob-jectiu donant suport a projectes de desenvolupamenti promovent una cultura basada en la trobada sinceraentre persones, del nord i del sud, en diàleg creatiu, enentrega gratuïta, en l’acceptació dels qui són lluny i ex-closos, i en el reconeixement del valor de les diferentscultures i religions.

Ens preguntem si la relació entre les TIC i el diàleg interreligiós pot afavorir la construcció d’una societat humanaque tingui en compte a tots, sobretot els més desvalguts. L’abraçada de les tres religions, que va tenir lloc al maigd’enguany, ens dóna la resposta:

El papa Francesc va propiciar a Jerusalem, als peus del mur del Temple, una imatge que passarà a la història. Desprésde dipositar-hi l’oració del Parenostre en espanyol, el Papa es va girar i es va fondre en una abraçada amb unsaltres dos germans: un de jueu i un altre de musulmà. Aquest gest reflecteix molt senzillament el que la trobadaamb Déu provoca en qualsevol persona: la volta cap als altres, i l’abraçada en el seu reconeixement com a germans.La trobada amb Déu i amb els germans obre el cor humà i l’empeny a un diàleg que, lluny de causar violència,rebuig o persecució, permet promoure la justícia social, els béns morals, la pau i la llibertat per a tots els homes.

El diàleg és una manera d’obrir el cor als altres, de manera que qualsevol mesura que busqui afavorir els recursosper a la comunicació la podem valorar, no sols com un augment de drets i d’oportunitats de desenvolupament,sinó com una contribució a l’edificació d’una societat més fraterna, sobretot si aquest diàleg es produeix entregermans de diferents religions. Les TIC poden ser utilitzades com a mers dipòsits d’informació, com a simplescanals de comunicació o, fins i tot, com a mitjans per difondre el terror. Però són les persones les que poden con-vertir aquestes eines en oportunitats de promoció de la justícia i de la pau. Si les TIC poden promoure la trobadaentre persones, si, després de compartir una informació, som capaços de girar-nos i abraçar-nos, llavors es con-vertiran en eines que contribuiran, de manera real, a un desenvolupament en pau i justícia, claus per aconseguiruna autèntica associació mundial per al desenvolupament.

El Mur del diàleg

Editorial 3

PRESS AND JOURNAL

Publicació feta en PAPER ECOLÒGICLliure de clor


4

És gran la preocupació que l’EsglésiaCatòlica i la comunió Anglicana compar-teixen pel greu problema del tràfic depersones, un delicte de lesa humanitat da-vant del qual, en paraules del papa Fran-cesc, “hem d’unir els nostres esforços per

alliberar les víctimes i aturar aquest crim

cada cop més agressiu que amenaça, no

sols els individus, sinó els valors bàsics de

la societat”. Malgrat els esfor-ços que duen a terme molts paï-sos i institucions, l’esclavitud hu-mana és una plaga a gran escalaen molts països del món d’avui.Les víctimes viuen ocultes endomicilis privats, en establimentsil·legals, en fàbriques, granges, ien altres llocs de ciutats, poblesi suburbis pobres, tant de les nacions ri-ques com de les més pobres del món.Aquesta situació, lluny de millorar, cadacop afecta més persones. Hi ha una ne-cessitat urgent d’eradicar l’esclavitudmoderna i el tràfic d’éssers humans, unatragèdia que va arribar a xifres vergonyo-ses al segle XIX: s’estima que entre 9 i 15milions d’africans van ser sotmesos en elcomerç transatlàntic d’esclaus, abans dela seva abolició, per l’imperi britànic. I es

calcula que 4 milions de persones vanser esclavitzades als Estats Units abansde la seva emancipació final el 1865. Enl’actualitat, l’Índex Global de l’Esclavitudde la Fundació Walk Free situa la xifraen un total de 29,8 milions de personesesclavitzades.

L’esclavitud moderna té moltes for-mes i se la coneix per diferents noms: es-

clavitud, treball forçós o tràfic de perso-nes. “L’esclavitud” es refereix a la condi-ció de tractar una altra persona com si estractés d’una propietat, quelcom que potcomprar-se, vendre’s, intercanviar-se ofins i tot destruir-se. “El treball forçós” ésun concepte semblant però no idèntic; esrefereix al treball que s’obliga a fer a algúsense el seu consentiment, mitjançantamenaces o coaccions. “El tràfic de per-sones” és un altre concepte relacionat;

Arquebisbe David MoxonEl reverend anglicà Sir David Moxon és el representant de l’arquebisbe de Canterbury

davant la Santa Seu i director del Centre Anglicà a Roma. Ha ocupat diferents

càrrecs dins la comunió Anglicana, i va ser, fins a final d’abril de 2013,

bisbe de Waikato, bisbe sènior de les diòcesis de Nova Zelanda,

i arquebisbe a Aotearoa, Nova Zelanda i la Polinèsia. Actualment

forma part de la junta executiva de Global Freedom Network,

xarxa interreligiosa de lluita contra l’esclavitud moderna.

Milions de raons per treballar plegats

Allò que caracteritza totes les formesd’esclavitud moderna és que unes persones priven de llibertat d’altres.

El reverend anglicà Sir David Moxon.

GFN

Col·laboració


es refereix al procés mitjançant el qual, através d’engany, amenaces o coacció, esporta les persones a l’esclavitud, el tre-ball forçós o altres formes d’explotaciósevera.

Sigui quin sigui el terme que s’utilitzi,allò que caracteritza totes les formesd’esclavitud moderna és que unes perso-nes priven de llibertat d’altres: la llibertatde canviar de treball, la llibertat de deixarun lloc per un altre, la llibertat per contro-lar el seu propi cos. Els països amb el nom-bre més gran de persones esclavitzadessón Índia, Xina, Pakistan, Nigèria, Etiòpia,Rússia, Tailàndia, República Democràticadel Congo, Myanmar i Bangla Desh.

El 17 de març de 2014, després d’unllarg procés de treball i de diàleg, l’arque-bisbe Sir David Moxon (representant del’arquebisbe de Canterbury davant laSanta Seu), Mahmoud Azab, en represen-tació del Gran Imam d’Al Azhar d’Egipte,i Andrew Forrest, cap executiu de la fun-dació Walk Free ONG internacional anti-esclavitud, presidits pel canceller de lesAcadèmies Pontifícies de Ciències i Cièn-cies Socials, monsenyor Sánchez Soron-do, van acordar la posada en marxa de laXarxa de Llibertat Global, en anglès Glo-bal Freedom Network (GFN), una xarxacreada per eradicar l’esclavitud moderna,

des de la base de la fe, i a la qual es vadotar amb els recursos necessaris per dura terme un pla d’acció que comprèn, percomençar, un període de cinc anys. Lesactivitats d’aquest pla animen les xarxesde les diferents esglésies i confessionsperquè actuïn amb decisió i de maneraglobal arreu el món per acabar ambaquesta tragèdia. El plade treball implicarà laSanta Seu, l’Aliança An-glicana, governs i autori-tats nacionals, organit-zacions de la societat ci-vil, els cristians, totes lesreligions i totes les per-sones de bona voluntat.Un treball que aconse-guirà el seu èxit si es fa conjuntament,com ha afirmat Justin Welby, arquebisbede Canterbury: “Com més compartim el

dolor i l’opressió dels pobres i el patiment

en nom de Déu, més ens acostarà Déu els

uns als altres, perquè necessitem la forta-

lesa i el suport dels altres per fer el tipus

de canvi que cal. Cap de nosaltres és prou

fort, però tots junts estem preparats per

al desafiament que Déu ens planteja avui,

i sabem que Ell ens enfortirà perquè totes

les persones puguin viure en llibertat i amb

dignitat”.

UNA MISSIÓ EMPRESA EN DIÀLEG ECUMÈNICL’Acadèmia Pontifícia de les Ciències i elCentre Anglicà de Roma recolzaran aques-ta nova xarxa en tots els sentits, i integraranel seu propi temps i energia en aquestacausa com un exemple d’ecumenisme pràc-tic basat en una mateixa missió, en què an-

glicans i catòlics, juntament amb molts al-tres, coordinaran els seus esforços perplantar cara a un dels pitjors mals delmón i més greus formes de patiment.Descobrirem que, a mesura que caminemplegats en la sendera de la justícia, el nos-tre diàleg millorarà, i en aquest camí d’E-maús ens trobarem amb Crist ressuscitatque camina entre nosaltres. I aquest Cristno està dividit, per això nosaltres tampocho estarem. El camí d’Emaús va portar auna comunió profunda i permanent quanCrist va ser reconegut enmig d’ells �

“Hem d’unir els nostres esforços per alliberar les víctimes i aturar aquest crim cada cop més agressiu que amenaça, no sols els individus, sinó els valors bàsics de la societat”.

“Casa dels esclaus” a l’illa de Gorée, al Senegal, des d’on, antigament, embarcaven els esclaus rumb cap al Nou Món. Avui és un museu. MANS UNIDES/JAVIER MÁRMOL

5


6

Mans Unides dóna suport a la tascad’ESMABAMA des de 2002 i ha finançat,amb gairebé 2,5 milions d’euros durantels últims quatre anys, diversos projec-tes de caràcter integral. Parli’ns d’aquestprograma, allò aconseguit i el que quedaper fer. Jo vaig arribar a Moçambic en acabar laguerra civil, el 1990. Acabat el conflicte,vaig rebre la responsabilitat d’atendre 4missions, localitzades en 3 districtes dife-rents. Les missions havien estat fundadespels Missioners Franciscans de Portugal,el 1976 havien estat ocupades pel Governi ara, després de la guerra, es trobaven gai-rebé completament destruïdes. El meu com-promís era recuperar aquestes antiguesmissions, i amb aquestes reorganitzar eltreball d’evangelització i organització pas-toral de les parròquies. Després, vaig en-

tendre clarament que no es podia desen-volupar una bona i vertadera evange-lització sense que aquesta no fos alhorafont de promoció integral de les personesi de les comunitats. Vam començar a pen-sar en un “projecte integral” que, partintd’una visió religiosa de la vida humana,pogués comprendre l’educació escolar,la formació humana i professional, la sa-lut i el desenvolupament en general, i enun “projecte integrat”, per tant, compartitamb la població local, les autoritats tradi-cionals, administratives i religioses, i quevalgués per als 3 districtes corresponentsa la zona sud de la província de Sofala.

Així naixia “ESMABAMA” (de les ini-cials de les 4 missions) el 1995, i va anarcreixent ràpidament amb el pas delsanys. Moltes organitzacions de diversospaïsos hi han anat contribuint en més o

“M’estic preparant per deixar ESMABAMA. No es tracta encara d’una jubilació, sinó de passar a uns altres una responsabilitat

prou delicada, i de crear les condicions perquè ESMABAMA trobi nous camins per a la seva renovació i consolidació.

La meva màxima satisfacció serà veure-la caminar, millorar i continuar creixent sense mi”. Així afronta el futur el pare

Ottorino Poletto, missioner combonià, italià de naixement, que va arribar a Moçambic el 1990, on va fundar ESMABAMA,

el programa de desenvolupament integral que té com a objectiu la millora de les condicions educatives, sanitàries i

la producció agropecuària de quatre diòcesis del país, i que ha recolza Mans Unides des de 2002.

Ottorino Poletto

El camí està traçat. N’hi ha prou a continuar-lo!

Una gran part dels joves dels tres districtes han tingut la possibilitat d’estudiar i ser formats professionalment gràcies a ESMABAMA. MANS UNIDES/JAVIER FERNÁNDEZ

TEXT: PILAR SEIDEL

Ottorino Poletto

MAN

S UNIDES/M

ª EUGENIA DÍAZ


Entrevista

menys mesura, però Mans Unides és l’or-ganització que hi ha col·laborat de ma-nera única, fonamental i constant fins apermetre a ESMABAMA arribar a l’actualnivell d’organització i qualitat.

Una part important del treball d’ESMA-BAMA està relacionat amb l’educació il’atenció de la salut. Els centres de salut imaternitats donen servei a unes 60.000persones l’any. Quins beneficis ha generat?Una gran part dels joves i noies dels 3 dis-trictes han tingut la possibilitat d’estudiari ser formats professionalment gràcies aESMABAMA; els professors tenen un nivellde preparació superior a la mitjana i l’a-profitament dels alumnes és bastant su-perior respecte de les escoles públiques.

Quant a la salut, els nostres centresde salut, especialment els de Mangunde,Estaquinha i Barada, compten amb ins-tal·lacions noves i ben equipades. I l’Estatassumeix les despeses de tot el personaltècnic.

Les prioritats d’intervenció en aquestcamp són la salut maternoinfantil, la me-dicina preventiva i de comunitat, i la pre-venció i tractament de VIH, seguint elprotocol DREAM de la comunitat de San-t’Egidio.

Quan va començar la seva feina, ESMA-BAMA tenia uns mitjans productiusagropecuaris de baix rendiment. Comhan canviat? Quan vam començar les nostres activi-tats no teníem absolutament res, ni tansols terrenys per conrear. Les nacionalit-zacions que es van fer després de la inde-pendència van portar, també, la pèrduade les àrees de les missions i va caldreprocurar-nos nous terrenys per desenvo-lupar l’agricultura i l’activitat pecuària.Després de 20 anys, tenim terrenys sufi-cients i amb títol de propietat, tècnics ipersonal format, maquinària i pertretsgairebé suficients, diversos sistemes d’ir-rigació que poden cobrir, d’entre totesles missions, unes 70 hectàrees, modali-

tats de conreu organitzades i experimen-tades, i una bona col·laboració amb el Go-vern que considera ESMABAMA una deles millors organitzacions productivesdels 3 districtes. De fet, les missions ES-MABAMA actualment aconsegueixenproduir hortalisses per al consum interni la venda i gairebé la meitat de cereals(blat de moro i arròs) necessaris per alconsum intern. També en el sector pro-ductiu s’ha fet molt amb l’ajuda dels pro-jectes de Mans Unides, i caldrà millorarmolt, encara, fins a aconseguir la produc-ció necessària per cobrir el consum in-tern. Però el camí està traçat. N’hi haprou a continuar-lo!

ESMABAMA és la institució que més llocsde treball genera en aquesta zona de Mo-çambic, després del govern. Quina impor-tància té la formació i l’ocupació de la gentlocal en el seu propi desenvolupament? Són més de 500 persones les que cadames poden comptar amb alguna cosaque els ajuda a comprar menjar i roba, ien especial a millorar les seves condicions

El camí està traçat. N’hi ha prou a continuar-lo!

“Després, vaig entendre clarament que no es podia desenvolupar una bona i vertadera evangelització sense que aquesta no fos alhora font de promoció integral de les persones i de les comunitats.”

El futur dels més petits de les tresdiòcesis que comprèn el programaestà assegurat gràcies a l’ocupacióque aquest dóna als seus pares.

MANS UNIDES/SONSOLES FERNÁNDEZ IRIONDO

7

�


de vida. De fet, si ESMABAMA, un dia, ha-gués d’interrompre les seves activitats,les conseqüències serien negatives i no-tables quant a la desocupació dels tresdistrictes. No hi ha altres empreses foradel Govern que de manera permanentaconsegueixin ocupar un nombre tan altde persones.

Com és la tasca pastoral a les missionsd’Estaquinha, Machanga, Barada iMangunde? Els cristians catòlics no superen el 7% dela població local, però les escoles de lesmissions acullen a tots, igual que els cen-tres de salut. Els projectes de desenvolu-pament no tenen en compte l’aspecte re-ligiós. Les missions són catòliques, peròtots saben que són institucions que volenrecolzar, de diferents maneres, qualsevolpersona de qualsevol fe, partit polític oposició social. L’important és que totsrespectin les regles normals de convivèn-cia i no hi hagi cap tipus de proselitisme.Les missions són, per tant, institucions depromoció social obertes a tots, sabentque alhora l’educació, la formació profes-sional, la salut, el desenvolupament agrí-cola… són part de l’evangelització i del’anunci de l’Evangeli.

Com es viu la fe cristiana a Moçambic? Enquè “superen” el primer món? Hi ha dos aspectes que s’haurien de teniren compte: l’aspecte “extern” de mani-festar la fe i l’aspecte “intern” de comaquesta es viu.

Si nosaltres assistim a una celebracióreligiosa moçambiquesa o en generalafricana, notem que hi ha molta partici-pació, alegria, cants, danses… que la fanmolt viva i atraient. Podem dir que les ce-lebracions religioses són realment “fes-tes”. Alhora, a Àfrica el “sentiment reli-giós” és quelcom fortament arrelat a lacultura. Ningú ho pot posar en dubte omenysprear, tot i que en la pràctica no se-gueixi cap religió. En aquest sentit elsafricans estan per davant dels europeus.

Quant a l’“aspecte” intern de la fe re-ligiosa, la situació no canvia gaire. De fet,ser religiós no significa només pertànyera una religió o a una església sinó, també,viure un camí interior de conversió i de re-visió contínua de la manera de viure. Enaquest cas, no hi ha gaire diferència entreafricans i europeus. Per a ambdós, cal ferun camí de purificació que permeti deixarde costat certs elements de la cultura ode la tradició que no corresponguin almissatge evangèlic. Aquest camí no ésfàcil per a ningú i, per tant, podem trobaren qualsevol indret del món cristians bencoherents i compromesos, i també cris-tians que conviuen amb situacions, ma-neres de viure i tradicions que no tenenres a veure amb una vida cristiana ma-dura i exemplar.

Per acabar, ens agradaria saber la sevaopinió sobre els Objectius de Desen-volupament del Mil·lenni, ara que arri-bem a la data per al seu “no aconseguitacompliment”. Jo penso, realment, que la situació delmón és més incerta i problemàtica quel’any 2000. Som ben lluny d’arribar alsObjectius i tenim molt per fer encara, nosols nosaltres, sinó també els que vinguindarrere de nosaltres. Mans Unides ho sapben bé. Així que el treball per millorar elmón no faltarà durant molt de temps �

LLEGEIX L’ENTREVISTA COMPLETA A LA NOSTRA PÀGINA WEB

“Les missions són, per tant, institucions

de promoció social obertes a tots,

sabent que alhora l’educació, la formacióprofessional, la salut,

el desenvolupamentagrícola… són part de l’evangelització

i de l’anunci de l’Evangeli.”

No hi ha altres empreses fora del Govern que aconsegueixinocupar tantes persones de manera permanent.

�

8

ROBERTO LOZANO


A fi de contenir la propagació del virus d’Ebola, Mans Uni-des ha enviat dues noves partides d’ajuda d’emergència aSierra Leone, per un import total de 95.062 euros. La sensibi-lització, la capacitació del personal sanitari i la formació degrups de voluntaris que duguin a terme tasques informativesentre la població són essencials per aturar l’avanç d’una ma-laltia que ha afectat ja prop de 4.000 persones.

El virus no dóna treva als països afectats. Cada dia repre-senta un nou desafiament per als qui treballen sense parar,ocupant-se dels afectats i de la població més vulnerable.“Estem planejant una trobada sobre l’Ebola entre sacerdots irepresentants d’altres religions”, ens comenta Peter Konteh,director executiu de Caritas a Freetown, amb qui mantenim unestret contacte des que el virus va mostrar la seva cara mésletal, el passat mes d’agost.

Precisament, una de les partides d’emergència s’ha enviata Caritas Freetown, per donar suport a un projecte que es loca-litza en 34 comunitats dels 2 districtes rurals de la provínciaoest de Sierra Leone, comunitats que envolten la capital delpaís, on encara no s’ha dut a terme cap tipus de conscienciació.Caritas Freetown ja té sanitaris voluntaris treballant en les co-munitats i seran ells els que s’encarreguin de difondre la infor-

mació sobre la malaltia. La campanya es farà en les cinc llen-gües de la zona, de manera personal i per mitjà de missatges ensuport físic (pòsters), per megafonia i a través de la ràdio. A més,es lliurarà material higiènic per rentar mans, roba i altres super-fí-cies que hagin estat en contacte amb casos sospitosos o ambcadàvers. El nombre estimat de beneficiaris directes és d’unes197.098 persones. L’import del projecte és de 81.180 euros.

La segona emergència que hem aprovat a Mans Unides esdestinarà a la sensibilització en tres mancomunitats del dis-tricte de Bo, a la província sud, fronterera amb la de Kenema.Per això, l’organització local, Pelewahun Rural Development,vol fer tasques de sensibilització comunitària i una campanyacasa per casa a les comunitats, amb la intenció d’aconseguirl’acceptació de la realitat de la malaltia i portar un seguimentdels casos sospitosos i de les morts succeïdes en les comuni-tats. Per a això, es lliurarà un equip sanitari per a 10 punts desalut a les mancomunitats de Valunia, Badja i Komboya. El pro-jecte, que té un import de 13.882 euros, beneficiarà directa-ment més de 2.500 persones.

A aquestes dues accions d’emergència, cal sumar-hi l’en-viada el passat mes d’agost: 16.000 euros, que beneficiaran27.000 persones a la diòcesi de Bo �

El virus d’Ebola causa en l’ésser humà la malaltia homò-nima (abans coneguda com febre hemorràgica d’Ebola). Elvirus es va detectar per primera vegada el 1976 en dos brotssimultanis ocorreguts a Nzara (Sudan) i Yambuku (RepúblicaDemocràtica del Congo). L’aldea en què es va produir el segond’ells està situada a prop del riu Ebola, que va donar nom alvirus. Fins ara, el pitjor episodi d’Ebola s’havia registrat l’any2000 a Uganda, on van morir unes 170 persones de més de400 contagiats.

El virus d’Ebola s’introdueix en la població humana percontacte estret amb òrgans, sang, secrecions o altres líquidscorporals d’animals infectats. El 7 d’agost, l’Organització Mun-dial de la Salut (OMS) va declarar el brot d’Ebola a Àfrica oc-cidental com una emergència de salut pública internacional.

A tancament d’aquesta edició, el virus havia infectat4.000 persones a Guinea, Sierra Leone, Libèria, Nigèria i Se-negal. Però les pitjors previsions situen la xifra en 20.000afectats, abans que l’epidèmia pugui ser controlada �

Malaltia pel virus d’Ebola

REUTERS/TOMMY TRENCHARD

9

Mesures de protecció extremes per evitar la propagació del virus.

Mans Unidesenvia partidesd’emergènciaper combatre l’Ebola

Crònica del món


A iniciativa del Grup CIDSE Amèrica Central, diversos represen-tants de les agències membres de CIDSE (l’aliança d’organitza-cions catòliques de desenvolupament d’Europa i Amèrica delNord a què pertany Mans Unides) van fer una visita a Guatema-la, acompanyats de diversos bisbes europeus, en concret, demons. J. A. Aznárez, bisbe auxiliar de Pamplona, de mons. AloysJousten, bisbe de Lieja, i de mons. Félix Gmuer, bisbe de Basilea.

L’objectiu era doble: manifestar la solidaritat de tota l’alian-ça amb el seu treball en favor de la pau i la reconciliació, iconèixer i recolzar les reivindicacions de les organitzacions ambquè treballem en aquell país. L’agenda va tenir diversos puntsrellevants, entre els quals: la presentació i l’anàlisi del contextactual de Guatemala, amb la participació del pare Ricardo Fallai de catedràtics de Landívar; una visita a Guatemalteca i una

xerrada amb una representació de bisbes; una visita a co-munitats afectades per l’explotació d’una mina d’or, on des defa més de dos anys fan una resistència activa i pacífica, envol-tades de policies; una visita a la vall del Polochic a Alta Verapaz,per solidaritzar-nos amb les comunitats indígenes que hanestat desallotjades de les seves terres per a explotació de mo-nocultius; una reflexió col·lectiva amb més de vint contrapartsdels socis de CIDSE; una trobada amb sobrevivents de l’ano-menat Conflicte Armat (genocidi que va tenir lloc entre 1960-1996),una reunió amb monsenyor Ramazzini, bisbe de Huehuetenan-go, gran aliat de CIDSE, i portaveu de la lluita en pro dels dretshumans a Guatemala, i una reunió amb diversos ambaixadors(l’ambaixadora a Guatemala i l’ambaixador d’Espanya, entred’altres) per dialogar sobre la visita i escoltar la seva visió �

10 anys de l’adopció de les directrius sobre el Dret a l’AlimentacióEn el context d’una campanya de comunicació i promoció duta a terme per l’Organització de les Nacions Unides per a l’A-

gricultura i l’Alimentació (FAO), per celebrar el desè aniversari de l’adopció de les directrius sobre el Dret a l’Alimentació, elpassat mes de juliol es va organitzar una trobada sobre aquest període a la seu de l’organització a Roma. Va comptar amb laparticipació de gairebé 200 persones i va representar una oportunitat important per repassar els avenços aconseguits en elsúltims deu anys, i discutir les carències i els problemes que queden encara pendents en la implementació del dret a l’alimen-tació. Va ser, a més, la primera aparició oficial de Hilal Elver nomenada, al maig de 2014, relatora especial de les NacionsUnides per al Dret a l’Alimentació.

Les idees i conclusions aconseguides seran la base del 41è període de sessions del Comitè de Seguretat Alimentària Mun-dial (CSA), que tindrà lloc del 13 al 18 d’octubre a Roma i al qual assistirà Mans Unides, i de la II Conferència Internacionalsobre Nutrició de la FAO (ICN2), que es durà a terme a Roma al novembre i que reunirà caps d’Estat i de govern, responsablespolítics d’alt nivell i representants de la societat civil, entre els quals el papa Francesc.

Més informació a www.manosunidas.org �

10

Visita de la delegació de bisbes CIDSE a Guatemala

CIDS

E

Un dels moments que la delegació de CIDSE va compartir ambels guatemalencs a qui van conèixer en aquest viatge.


Fixats l’any 2000, els Objectius de Desenvo-lupament del Mil·lenni (ODM) es van crear comuna sèrie de metes que havien de complir-se el2015, per acabar amb la pobresa, la fam i les ma-lalties, impulsant la protecció del medi ambient iles millores a l’accés a l’educació i als serveis desalut.

Durant la 69a sessió de l’Assemblea Generalde les Nacions Unides, que es va obrir a Nova Yorkel 16 de setembre, un grup de treball es va reunirper fer una avaluació dels resultats assolits i analitzar la rutaque cal seguir a partir de 2015.

L’ONU va manifestar, en l’últim informe sobre els ODM, pu-blicat setmanes abans de la sessió, la seva satisfacció pelsavenços aconseguits: “S’han aconseguit progressos considera-bles en la consecució dels Objectius del Mil·lenni, i diversosobjectius específics han estat assolits a escala mundial, aixícom en alguns països”. “Els esforços concertats dels governsnacionals, de la comunitat internacional, de la societat civil idel sector privat han permès donar esperança i oportunitatsals individus arreu del món”, subratllava el secretari generalde l’ONU, Ban Ki-moon, en aquest informe.

Més enllà de 2015 L’agenda mundial per al desenvolupament desprès de 2015està pensada perquè continuï el treball dels ODM i per integrarles dimensions socials, econòmiques i mediambientals, ambvista a aconseguir un desenvolupament sostenible, a travésdels anomenats Objectius de Desenvolupament Sostenible(ODS), que han de reemplaçar els ODM. Els nous ODS, que pro-curaran remeiar les deficiències anteriors, i tindran la sevameta el 2030, tenen 17 metes noves, incloses la proposta peracabar amb la pobresa, eliminar la fam, aconseguir una vidasaludable, proporcionar una educació de qualitat, aconseguirla igualtat de gènere i reduir les desigualtats. La qüestió, unaltre cop, és veure si s’assoliran �

El director de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlo-bal), cap del servei de Salut Internacional i Medicina Tropicalde l’Hospital Clínic i Premi Príncep d’Astúries a la CooperacióInternacional (2008), Pedro Alonso, ha estat escollit com anou director del Programa Mundial sobre la Malària de l’Or-ganització Mundial de la Salut (OMS), càrrec que ocuparà apartir del mes d’octubre �

Nota: El butlletí 189 de Mans Unides va recollir una col·laboració de l’ISGlobalsobre aquesta malaltia, que pots llegir en la secció de publicacions de la nostrapàgina web.

La situació a Sudan del Sud està pròxima al col·lapse. Per se-gona vegada des de 2011, el món és a les portes de contemplaruna fam extrema. Els problemes amb el seu veí del nord peralgunes fronteres que no acaben de definir-se, sumats al con-flicte intern de les dues ètnies majoritàries (els dinka i elsnuer), han generat al país més jove del món una crisi de mésd’1,4 milions de desplaçats i refugiats que no han pogut sem-brar els seus terrenys ni recollir les seves collites �

El president dels Estats Units, Barack Obama, va anunciar elpassat mes d’agost, al final de la cimera sobre Àfrica que vareunir durant tres dies a Washington 42 caps d’estat africans,que el seu país ajudarà a la creació d’una força ràpida de paual continent en col·laboració amb diversos països, inclososGhana, Senegal, Tanzània i Rwanda. Aquest contingent aju-darà al manteniment de les missions de pau de Nacions Uni-des i la Unió Africana �

BREUS

ODM: arribada a la meta

En una declaració feta pel Consell Pontifici per alDiàleg Interreligiós, s’ha demanat una condemna clarai valenta per part dels responsables religiosos, sobretotmusulmans, i de totes les persones de bona voluntat,dels crims comesos a Iraq pels gihadistes de l’EstatIslàmic contra cristians, yazidites i altres minoriesreligioses.

(…) Aquest Consell Pontifici, tots aquells que estan compro-mesos en el diàleg interreligiós, els seguidors de totes les re-ligions i tots els homes i dones de bona voluntat no poden sinódenunciar i condemnar sense ambigüitats aquestes pràctiquesindignes de l’home. (…) Cap causa pot justificar una tal bar-bàrie i molt menys religiosa. (…) Per tant, no podem oblidarque cristians i musulmans han pogut viure plegats per segles,construint una cultura de convivència i una civilització de laqual estan orgullosos. És sobre aquestes bases, que enaquests últims anys el diàleg entre cristians i musulmans hacontinuat i s’ha aprofundit. La dramàtica situació dels cris-tians, dels yazidites i de les altres comunitats religioses i èt-niques numèricament minoritàries a Iraq exigeix una presa deposició clara i valenta per part dels responsables religiosos,fins i tot musulmans, de persones compromeses amb el diàleginterreligiós i de totes les persones de bona voluntat. Tots hande ser unànimes a condemnar sense cap ambigüitat aquestscrims i denunciar la invocació de la religió per justificar-los.En cas contrari, quina credibilitat tindran les religions, elsseus seguidors i els seus caps? Quina credibilitat pot tenir en-cara el diàleg interreligiós pacientment mantingut en aquestsúltims anys?(…) �

11

Petició d’una condemna clara i valenta

*

*

*

�

NOTIMEXVista general de l’Assemblea de l’ONU.

Crònica del món


El cor de BurundiL’artificiosa cartografia aplicada en la Conferència de Berlín(1885) i posteriors desmembraments territorials van fer que,en posar avui la mirada sobre Àfrica a la recerca de Burundi,descobrim un petit país al costat del llac Tanganyika en formade cor! Però quan un viatja fins allí, a les entranyes del conti-nent negre, ben aviat se n’adona que la silueta de les sevesfronteres és molt més que un capritx o una anècdota. Burundiés, sobretot, el cor de tants fidels irradiant l’alegria de la fe enla comunitat cristiana de Tenga, a la perifèria de Bujumbura,amb qui vam compartir missa i taula; els dels centenars d’es-colars de Bubanza que desbordaven entusiasme en rebre lanostra visita; el dels joves que a Kamenge continuen estreny-ent els llaços de la reconciliació; també el cor ferit pel menys-preu i la misèria dels batwas (pigmeus)… I al costat de totsells, acompanyant els batecs d’aquest gran cor de 16 provín-cies, el múscul generós del Germán, el Bernard, el Claudio… itanta gent que porta dècades reclamant el dret dels burunde-sos a tenir un futur. El seu testimoni ens ensenya que, per can-viar les coses, no n’hi ha prou amb ser solidaris; cal ser justosi audaços. Un anhel llargament compartit per Mans Unides,els projectes de desenvolupament de la qual en aquellesterres no sols ho referenden, sinó que m’han permès gaudird’aquest màster intensiu en “cardiologia periodística”. Gràcies!

José Luis Celada. Redactor de la Revista Vida Nueva

La croada silenciosa i jo amb aquest cabells

“Què fa una noia com jo en un lloc com aquest?” vaig pensaren obrir-se la porta d’aquell avió a Bujumbura quan em va es-clatar a la cara un combinat olorós de ceba, suor i calor. Bar-rejat, no agitat. Però quelcom va passar en tocar terra. Vaigaparcar els meus prejudicis al finger de l’avió, vaig aclucarels ulls i es va obrir un llibre en blanc: Burundi invisible, perMans Unides.

Facilitar accés a l’educació a nens sense recursos, cases iconreus per als repudiats pigmeus, accés a l’aigua per a poblessencers, treballs dignes per a dones arraconades... Així, po-quet a poquet, des de fa vint anys, pas a pas… cent mil bene-ficiats. Ara tenen un futur, abans del teixit d’aquelles mans uni-

des, tenien un present precari. Saber que l’1,2% d’un país des-conegut té esperança gràcies a les col·laboracions d’espanyolssolidaris, m’enorgulleix.

De sobte, em sento feliç de ser partícip en aquesta expe-dició de periodistes, un soldat destacat en aquesta croadasilenciosa contra la fam que se li ha ficat a Mans Unides entrecella i cella. Volen guanyar i no abandonaran.

Ara només espero que les meves fotos despertin la curio-sitat dels qui volen mirar a un altre costat.

Ana Palacios. Fotoperiodista freelance

Burundi, mai més invisibleViatge amb mitjans de comunicació

El coneixen com “el país invisible del cor d’Àfrica” i pocs saben situar-lo al mapa.Aquest és un dels motius pels quals Mans Unides ha organitzat el “Viatge de Mitjans”d’enguany a Burundi, el desè país més pobredel planeta, que ha patit dotze anys de guerracivil, per conèixer els projectes de cooperacióal desenvolupament que hi financem. Hi va assistir la nostra presidenta, Soledad Suárez, la tècnica de projectes,Mamin Lucas, i la responsable de mitjans,Marta Isabel González.

L’experiència que ha representat el viatge per als sis periodistes que hi han participat es pot llegir en aquests testimonis.

12

MAN

S UNIDES

El grup que va viatjar a Burundi al juny de 2014.

Reportatge


I moriran amb les botes posades

Feia 18 anys de la meva última visita a la regió dels Grans Llacs,al cor d’Àfrica, a l’escenari dels conflictes ètnics entre hutus itutsis. Ara hi tornava convidat per Mans Unides per conèixerels seus projectes de cooperació. Una gota a l’oceà, però alcap i a la fi una gota imprescindible. Han passat 18 anys i sentoque el progrés va passar de llarg per Burundi, excepte per que-dar-s’hi en forma de telèfon mòbil. Mateixa misèria, mateixesmalalties -moltes curables- que maten a milers, mateixa edu-cació precària i manca de perspectives. Germán Arconada, 77anys, 51 com a missioner a Burundi, és el nostre amfitrió. Infa-tigable, abnegat, entregat als pobres, va patir durant les guerres fratricides, que avui semblen oblidades al bagul de lahistòria, amenaces de mort que van acabar amb la vida d’al-tres missioners. Pertany a una estirp de religiosos en perilld’extinció per la manca de vocacions. Homes joves en cossosd’ancians amb el compromís ferri de viure entre els desposse-ïts, perquè “el bon pastor no abandona les seves ovelles quanaquestes més ho necessiten”. Allunyats dels passadissos delpoder i de les nostres consciències, moriran amb les bótes po-sades als escenaris de terror, la misèria i l’oblit. Sempre donantencara que faci mal. Jo vaig perdre la fe cristiana fa temps enalgun replec del camí, tanmateix, els missioners em tornencada cop que torno a Àfrica la fe en l’ésser humà.

José Luis Toledano. Periodista freelance

Amb nom propiNdimubandi Odette, de 45 anys, treballa com a voluntària doscops per setmana al tossal de Npota per aconseguir portaraigua potable a casa seva i a la de molts altres veïns del muni-cipi de Mugamba, a Burundi.

Alphonse Nibishaka, de 30 anys, col·labora com a anima-dor en un projecte de pau i reconciliació del centre de jovesde Kamenge amb l’esperança que al seu país no torni a escla-tar una guerra civil. Són només dos exemples dels milers deburundesos que, després de dècades de violència i misèria,han decidit mirar cap endavant i posar-se a treballar per ferdel seu país un lloc millor per viure-hi. Durant vuit dies, he tin-gut la sort de conèixer molts altres ciutadans de Burundi que,malgrat les dificultats del seu dia a dia, lluiten, somien, riuen iballen.

Gràcies a aquest viatge, he posat cara i nom propi a lapobresa de vegades extrema, com la dels pigmeus, peròtambé a la humanitat més autèntica. Germán Arconada, elmissioner que ens ha acompanyat en tot aquest temps, emrecordava la importància de donar veu als qui acostumen aestar silenciats.

Mans Unides m’ha donat l’oportunitat de fer-ho en co-nèixer el seu fabulós treball a Burundi, un país que fa mesosem costava ubicar al mapa i que ara s’ha convertit en el meuracó predilecte d’Àfrica.

Sol Carreras. Redactora de l’Agència EFE

13

Soledad Suárez, presidenta de Mans Unides, en una de les escoles que van visitar.

ANA PALACIOS

�


Mirar a l’altre costat Obrir els ulls és el primer manament per a un periodista, en-cara que la realitat que expliquem cada dia de vegades acabiconvertint-se en rutina, i la rutina acaba cansant la vista, rela-xant-la, acostumant-la a girar l’esquena a allò difícil d’enten-dre. Poder obrir els ulls de cop acompanyant Mans Unides perconèixer una realitat com la de Burundi és un gran regal, unaexperiència personal i professional capaç de reconciliar-teamb el valor de les petites coses, amb el valor de l’alegria, ambel compromís sincer i valent d’organitzacions com aquesta.

En cada visita que vam fer al país africà vam poder veurel’avenç de molts projectes il·lusionants, meravellar-nos davantla impagable tasca dels missioners, i aplaudir els petits aven-ços d’un país que vol oblidar el conflicte i construir un escenaride pau amb el suport d’aquestes organitzacions, per ara im-prescindibles. Però, en posar la nostra mirada al poble burun-dès, també trobem la seva mirada en nosaltres, els ulls d’ho-mes, dones i nens que demanen no fer tot sols el camí que re-quereix construir-se una vida millor, sense guerra, en comuni-tat, sense vençuts. Tant de bo que en aquest camí els països igoverns occidentals assumeixin el paper correcte i aprenguindel treball exemplar que vam veure en la nostra setmana a Bu-rundi. El nostre treball, ara de tornada, és explicar que val lapena no aclucar els ulls als drames d’aquest món, encara quepuguin ser a milers de quilòmetres. Mirar cap a un altre costatés un luxe que Occident no es pot permetre.

Marcelo Ortega. Redactor de La Tribuna de Albacete

L’esperança en personaGràcies al missioner Germán Arconada, gràcies a Mans Unides,gràcies als companys de viatge i gràcies a Pare Déu. L’expe-riència a Burundi ha estat tan enriquidora com interessant.M’ha fet bé en el més ampli dels sentits. L’activitat periodísticaofereix escasses oportunitats de créixer i renovar-se com lesviscudes a Burundi.

L’exemple del poble burundès que intenta sortir de l’ex-trema pobresa i de superar una terrible guerra civil, el testi-moni dels homes i dones que des de l’Evangeli del Natzarèdonen la seva vida pels més pobres dels pobres, que viuen ales fronteres possibles i imaginables, ens han permès tocar elviu, veure per creure, com Sant Tomàs. Encara que els feliçossón els que creuen sense haver vist, hem pogut veure.

I de tot el vist, destaco el testimoni de Germán Arconada,missioner africà, palentí de 77 anys, que entrega la seva vidaa la frontera dels invisibles. Aquest pare blanc representa l’e-xemple més excel·lent del que significa l’ajuda de Mans Uni-des al poble burundès. El seu treball (va haver de refer cincvegades l’església de Kanyosha, per exemple), la seva tascamissionera i sacerdotal, i les seves oracions ens infonen caritatcristiana i ens permeten experimentar l’esperança d’un futurmés humà i més just. L’Església, i Mans Unides com una brancade l’arbre eclesial, són llum del món i sal de la terra amb testi-monis com Germán Arconada.

Fernando Canellada. Sotsdirector de La Provincia-Diario de Las Palmas �

Diversos moments del viatge a Burundi amb els periodistes.

MANS UNIDES/MARTA ISABEL GONZÁLEZ

14

ANA PALACIOS

ANA PALACIOS

ANA PALACIOS

�


15

Les noves tecnologies estan revolucionant la vidadels habitants de molts països del Sud. JAVIER CUADRADO

Mans Unides · Informe a fons/195

COMUNICACIÓ, TECNOLOGIA, CULTURADes de l’acte més bàsic de verbalitzar un concepte finsa l’intercanvi d’imatges amb so a través d’ones electro-magnètiques, l’home ha estat capaç d’explorar, en cadaèpoca, noves eines, mètodes i llenguatges, complint elseu desig irrenunciable d’escrutar la realitat i de desve-lar els seus misteris, en un procés que l’ésser humà re-alitza en diàleg amb els seus congèneres. En la històrias’han fet salts importants en l’ús de tecnologies cadacop més complexes per satisfer aquesta necessitat cru-cial; millores en el procés comunicatiu que han significatautèntiques revolucions. En l’últim segle, i en amb proufeines pocs anys, el desenvolupament informàtic i de lestelecomunicacions ha estat tan ràpid que molts compa-

ren l’actual revolució de les tecnologies de la informaciói de la comunicació (TIC) amb la Revolució Industrial delsegle divuit, que va implicar un canvi substancial en lesrelacions econòmiques, polítiques i socials. La innovacióconstant de les TIC, que succeeix en paral·lel al procésde globalització, situa la humanitat davant el repte d’en-dinsar-se en una nova etapa de canvis ràpids i profunds1.

Habitualment es qualifica la societat del nostresegle com la societat de la comunicació per les possibili-tats creixents d’emmagatzematge, intercanvi i anàlisid’informació, la qual cosa està produint una transfor-

�

Les TIC, més que una eina

El més singular dels éssers humans és la seva capacitat per fer un discurs, per establir un diàleg amb d’altres fent ús de la seva habilitat de comunicació. Una capacitat que, al llarg de la història, ha servit per transmetre,crear i conservar progressivament la cultura que caracteritza cada poble. Ser capaç de comunicar-se i ser social són dues dimensions inseparables de la naturalesa humana. Una societat humana és possible perquè hi ha un intercanvi d’informació que, a més de ser pràctica per a la vida, dóna resposta al desig de cada persona de conèixer més, d’arribar al fons, a la veritat de les coses, donant resposta a la recerca de sentit que entranya el camí de la vida, creant cultura.

1 Cf. Missatge dels bisbes de la Comissió Episcopal de Mitjans de Comunicació Social en la XLVIII Jornada Mundial de les Comunicacions Socials.

INFO

RME A FONS


mació significativa en la nostra manera de relacionar-nos, obrint noves possibilitats de participació en totesles dimensions de la vida. El desenvolupament d’aques-tes “noves tecnologies” es basa en tres elements bàsicsen contínua innovació: la microelectrònica, la informà-tica i les telecomunicacions, que creen permanentmentnoves realitats comunicatives a causa de les seves pos-sibilitats d’interacció i interconnexió instantànies2. És unprocés en què tecnologia, comunicació i desenvolupa-ment s’interrelacionen, passant de ser eines a conver-tir-se en espais i mitjans per a la reflexió i la intervenciótransformadores de la realitat sociocultural.

L’accés a les tecnologies de la informació i de la co-municació va ser considerat pel Programa de NacionsUnides per al Desenvolupament (PNUD) com una de lesmetes a aconseguir per assolir l’Objectiu de Desenvolu-pament del Mil·lenni número 8: “Fomentar una associa-ció mundial pel desenvolupament”. D’acord amb la De-claració de Desenvolupament del Mil·lenni, subscritaper les Nacions Unides el 1990, “fer possibles els bene-ficis de les noves tecnologies, en col·laboració amb elsector privat” es pot mesurar tenint en compte els indi-cadors següents: nombre de línies telefòniques per

cada 100 habitants, nombre de telèfons mòbils per cada100 habitants i nombre d’usuaris d’internet per cada 100habitants.

Però, n’hi ha prou amb mesurar el nombre de líniesde telèfons mòbils per considerar quant s’ha avançat enel desenvolupament dels pobles més pobres? Si les TICnomés constitueixen una eina millorada i el seu accés,un indicador de desenvolupament, no estarem conside-rant el desenvolupament només com a avenç tecnolò-gic, que busca una alta rendibilitat en lloc d’afavorir, enprimer lloc, l’exercici d’un dret bàsic per a tots?

Quan parlem de les TIC, no parlem només de telè-fons mòbils, encara que el seu nombre, com a símptoma

de desenvolupament, serveixi per quantificar l’anome-nada “bretxa digital”. És obligat considerar que hi ha al-tres dimensions del desenvolupament que es veuen po-tenciades pel progrés d’aquestes tecnologies, com sónla salut, la seguretat, l’educació, l’accés als recursos…I més encara, el dret a la informació i la necessitat de co-municar-nos, juntament amb la construcció d’una socie-tat cada cop més participativa i responsable, són qües-tions que depenen, directament, de la manera en quèles TIC contribueixen al procés global de desenvolupa-ment.

TIC I DESENVOLUPAMENT Alguns experts acostumen a identificar tres tipus d’en-focaments per implantar les TIC en les accions de des-envolupament. L’enfocament més simple és el que con-sidera les TIC com a fi, amb una visió centrada en la im-portància de les infraestructures, i que representa quela seva existència provocarà un ús efectiu i els efectessocials de desenvolupament desitjats. Una altra pers-pectiva considera les TIC com a eines al servei del des-envolupament, centrant-se en els continguts i les apli-cacions, suposadament neutres, en la seva contribuciócultural i social. Una última postura considera les TIC peral desenvolupament humà, comprenent-les com, mésque una eina, un catalitzador per a la millora social.Aquest potencial de canvi és possible gràcies a les prò-pies característiques de les TIC (transparència, interac-tivitat, horitzontalitat i democratització de la informa-ció) que permeten, sobretot als pobres i exclosos, am-pliar les seves oportunitats de:

Quan parlem de les TIC, no parlem només de telèfons mòbils, encara que el seu nombre, com a símptoma de desenvolupament, serveixi per quantificar l’anomenada “bretxa digital”.

�

2 Cabero, J. (1998) “Impacto de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación en las organizaciones educativas.” A Lorenzo, M. i altres (coords): Enfoques en la organización y dirección de instituciones educativas formales y no formales (p. 197-206). Granada: Grupo Editorial Universitario.

L’aparició i difusió de les noves tecnologies de la comu-

nicació, que compleixen ara 20 anys, ha generat, espe-

cialment amb la incorporació de les xarxes socials, una

nova cultura. (…) La globalitat de les dimensions que

s’hi veuen afectades, la velocitat en la difusió i l’exten-

sió geogràfica a tota la terra, són tres trets que carac-

teritzen aquesta nova cultura, alhora que mostren la

seva importància.

…Tota l’activitat humana està sent transformada per

l’aparició d’aquestes noves tecnologies, no sols en els

mitjans o en els processos, sinó també en els fins: la ma-

nera de conèixer de les persones, la manera de relacio-

nar-se, la manera de treballar i la manera de divertir-se.

A més, les perspectives assenyalen que aquest canvi cul-

tural no ha acabat i es continuen produint descobri-

ments i noves eines que van modificant i reconfigurant,

cada dia, la manera de viure de les persones. Es pot afir-

mar que la nova cultura estarà caracteritzada per un

canvi permanent que exigirà una adaptació constant.

Del missatge dels bisbes de les CEMCS a la XLVIII Jornada Mundial de les Comunicacions Socials.

16

MANS UNIDES/JAVIER MÁRMOL

INFORME A FONS


� Ús i intercanvi d’informació, que afavoreixen l’accés alconeixement, condició per a la igualtat real d’oportunitats.

� Comunicació i cooperació entre persones, en facilitarla creació de xarxes de manera extensa, obrint nousespais, formats i estratègies d’organització més igua-litàries i col·laboratives.

� Ampliació de les oportunitats de participació en pro-cessos democràtics, d’incidència social i política i dediversitat cultural, donant i potenciant la veu delscol·lectius que estaven exclosos fins a l’advenimentd’aquests.

Com veiem, les tecnologies poden afavorir un des-envolupament més inclusiu. Una oportunitat que potser aprofitada per generar una cultura cada cop més so-lidària, que també ha d’arribar als països desenvolupats.Mans Unides, conscient del potencial que tenen les TIC,des de fa cinc anys ha anat aprofitant-les, cada cop ambmés profunditat, en els processos de sensibilització id’educació per al desenvolupament. A través seu, nosols hem facilitat el coneixement dels països del Sud,sinó que hem obert nous espais de diàleg i d’intercanvid’experiències, de participació i de trobada entre poblesi cultures, contribuint a la globalització de la solidaritat.

Segons un informe dut a terme pel Programa de Na-cions Unides per al Desenvolupament (PNUD) el 2011,es pot concloure que les TIC contribueixen al desenvo-lupament humà perquè, d’una banda, les innovacionsaugmenten de manera directa les capacitats d’homes idones per a l’exercici dels seus drets, i per una altra,constitueixen un mitjà per al creixement econòmic grà-cies a l’augment de la productivitat que generen. Peròencara més, desenvolupament humà i avenços tecno-lògics es reforcen mútuament, ja que tota innovació ésexpressió de la potencialitat humana i de la seva capa-

citat per treballar per la consecució dels seus èxits.Aquesta interdependència entre tecnologia, creixementeconòmic i desenvolupament humà es mostra en l’es-quema que hi ha en aquesta pàgina, elaborat pel PNUD.

Tanmateix, perquè les tecnologies s’orientin real-ment cap a la consecució d’objectius bàsics de de-senvolupament humà, cal tenir en compte els processosque asseguren que les persones i les societats acce-deixen al seu ús (drets, mercats oberts, educació, apro-piació…) i decideixen com emprar-les segons les sevespreferències; i a més, cal considerar els obstacles exis-tents que impedeixen la seva traducció en resultats. Latecnologia no és rellevant per al desenvolupament hu-mà si no permet i facilita l’augment de capacitats de lespersones3.

Cal tenir en compte que les TIC no són un objectiuen si mateixes. Com afirma Olga del Río, doctora enciències de la comunicació, l’experiència del sistema in-ternacional de cooperació al desenvolupament demos-tra que els projectes basats en el determinisme tecno-lògic en matèria de comunicació i informació no consti-tueixen la millor manera de contribuir a l’èxit dels ODM.

La tecnologia no és rellevant per al desenvolupament humà si no permet i facilital’augment de capacitats de les persones.

17

�

3 Alfonso Dubois, “Una lectura de las tecnologías de la información y la comunicación desde el desarrollo humano”, a Cuadernos de trabajo, HEGOA, 2005.

Desenvolupament de les capacitats humanesViure una vida llarga i saludable

Adquirir coneixements i crearGaudir un nivell de vida decorós

Participar en la vida social, econòmica i política d’una comunitat

Avenços en la medicina,

les comunicacions,l’energia,

la manufacturaConeixementsCreativitat

Augment de la productivitat

Canvi tecnològic

Recursos per a l’educació, la salut, les comunicacions

Ocupació

Creixement econòmic

Recursos per al desenvolupament tecnològic

INFO

RME A FONS


18 OBJECTIU DE DESENVOLUPAMENT

I METESAPLICACIONS TIC

* El govern electrònic o e-govern (en anglès e-government) consisteix en l’ús de les tecnologies de la informació i el coneixement en els processos interns de govern, així com en el lliurament dels productes i serveis de l’Estat tant als ciutadans com a la indústria.

OBJECTIU 1Eradicar la pobresa extrema i la fam.

OBJECTIU 2 Aconseguir l’ensenyament primari universal.

OBJECTIU 3 Promoure la igualtat entre elssexes i l’autonomia de la dona.

OBJECTIU 4 Reduir la mortalitat dels nens menors de 5 anys.

OBJECTIU 5 Millorar la salut materna.

OBJECTIU 6 Combatre el VIH/sida, el paludisme i altres malalties.

OBJECTIU 7 Garantir la sostenibilitat del medi ambient.

OBJECTIU 8 Fomentar una associació mundialper al desenvolupament.

� Incrementar l’accés a la informació dels mercats i reduir costos de transaccions per a agricultors i comerciants pobres.

� Millorar l’eficiència, competitivitat i l’accés al mercat d’empreses de països en desenvolupament.

� Augmentar el nombre de mestres capacitats a través de programes que utilitzen les TICi de la formació a distància.

� Empoderar els professors en l’àmbit local a través de l’ús de les TIC i de xarxes que vinculin professors amb els seus col·legues.

� Estendre la disponibilitat de materials i recursos educatius de qualitat a través de les TIC, incloent-hi la distribució de continguts locals.

� Dur a terme programes educatius i d’alfabetització específicament orientats a noies idones pobres, utilitzant les tecnologies apropiades.

� Influir en l’opinió pública sobre l’equitat de gènere a través de programes d’informaciói comunicació utilitzant les TIC.

� Programes vocacionals i d’escolarització per a noies fora de l’entorn educatiu tradicional, per exemple, utilitzant centres comunitaris rurals, telecentres, etc.

� Millorar el seguiment i l’intercanvi d’informació sobre malalties infantils, salut maternal i prevenció del VIH/sida.

� Augmentar l’accés a informació sobre la salut, incloent-hi la prevenció i cures del VIH/sida, amb continguts localment apropiats i en llengües locals.

� Millorar la formació professional bàsica i en pràctiques per a treballadors de la salut.� Incrementar l’accés de personal mèdic o paramèdic rural al suport d’especialistes i

a la telediagnosi.

� Facilitar l’intercanvi de coneixement i el treball en xarxa entre polítics, professionals iorganitzacions socials.

� Ús de la ràdio i la TV, així com telecentres, per oferir informació sobre la salut en llengües locals.

� Ús de teledetecció i xarxes de comunicació per fer més efectius el seguiment, la gestió dels recursos i la mitigació de riscos ambientals.

� Facilitar l’intercanvi de coneixement i el treball en xarxa entre polítics, professionals iorganitzacions socials.

� Ús de xarxes de transmissió i de comunicacions per compartir informació, així com donar alertes.

� Fer servir les TIC per compartir informació, promoure fòrums electrònics i accés a basesde dades especialitzades.

� Oferir més serveis d’e-govern5 per a la població.� Utilitzar les TIC per donar seguiment als programes de canvi de deute.� Promoure aliances publicoprivades per millorar l’ús de les TIC en relació al compliment

de tots els ODM.� Promoure el teletreball a través de les TIC per crear noves ocupacions en països en via

de desenvolupament.� Millorar habilitats tècniques sobre les TIC per als joves, així com la seva capacitat de

fer servir aquestes tecnologies per confrontar els desafiaments de l’economia globalbasada en el coneixement del segle XXI.

� Proveir d’accés en línia a bases de dades sobre medicaments.� Combinar tecnologies per millorar l’accés a mitjans d’informació, així com e-learning.� Capacitar professionalment els joves per incrementar les seves oportunitats de treball

de qualitat i productiu.

INFORME A FONS


Perquè augmenti l’impacte de les polítiques públiques iels programes de desenvolupament, cal una cooperacióenfocada cap als ODM que incorpori les TIC de maneratransversal per contribuir a l’eficàcia de la lluita contrala pobresa4. El Grup de Tasques de l’ONU sobre TIC vafer, el 2003, una recomanació per dur a terme aquestaincorporació (quadre p. 18).

LA BRETXA DIGITALAmb aquesta expressió es vol designar la gran diferèn-cia existent a l’accés real a les TIC entre països i entregrups de persones dins el mateix país. Normalments’expressa en forma d’indicadors que recullen el nom-bre d’ordinadors, telèfons o navegants de la xarxa. Sónindicadors que mostren símptomes o conseqüències enquè es manifesta aquesta “bretxa digital”.

La bretxa digital en xifres5

Cap a final d’enguany, d’acord amb les dades ofertesper la Unió Internacional de Telecomunicacions6, el 40%de la població mundial estarà connectada. Però aquestaccés és molt desigual en les diferents regions del pla-neta: mentre que als països desenvolupats el 78% de lespersones té accés a la xarxa, als països en desenvolupa-ment aquest percentatge és només del 32%. Tot i que elcreixement de l’accés a internet continua augmentantamb força, a Àfrica sobretot, no obstant això, encara4.000 milions de persones estan “no connectades”; i el90% d’aquests no connectats pertany als països pobres

o en desenvolupament. En definitiva, dos terços de lapoblació mundial estan desconnectats d’internet i deles oportunitats a què un terç privilegiat té accés.

Per “entrar” a internet cal electricitat o bateries, undispositiu (ordinador o telèfon intel·ligent) i connexió(infraestructura i accés a aquestes xarxes). Però per serpart activa i construir quelcom en la societat de la infor-mació es necessiten, a més del que s’ha dit, alfabetitza-ció i habilitats específiques d’ús de l’ordinador, del pro-gramari i les xarxes.

Aquí neixen les altres bretxes digitals, les desigual-tats dins la bretxa. Segons un informe fet per l’empresade tecnologia Intel, en col·laboració amb ONU Dones, aescala global, als països en desenvolupament, un 25%menys de dones que d’homes té accés a internet, dis-paritat que s’eleva a un 45% en regions com l’Àfrica sub-sahariana. Fins i tot en economies que estan creixent rà-pidament, la desigualtat és gran. Al sud d’Àsia, OrientPròxim i el nord d’Àfrica, al voltant d’un 35% menys dedones que d’homes es connecta a la xarxa.

�

�

19

4 Olga del Río Sánchez, “El valor de las tecnologías de información y comunicación (TIC) para el desarrollo humano: ¿oportunidad o amenaza?”, Revista de la Facultat de Comunicacions, núm. 13, UAB, 2013.

5 Gonzalo, M. “La brecha digital: ciberutópicos y pesimistas digitales” http://www.eldiario.es/turing/Ciberutopicospesimistasdigitales_0_236226464.html. Publicat al març, 2014.

6 ICT Data and Statistics Division, “The World in 2014. ICT Facts and Figures”. http://www.itu.int/en/ITU-D/Statistics/Documents/facts/ICTFactsFigures2014-e.pdf. Publicat a l’abril, 2014.

LA BRETXA DIGITAL EN XIFRES (% de persones amb accés a internet)

60%67,6%

INFO

RME A FONS


Per reduir la “bretxa digital” cal comprendre les arrelsde les diferències i els obstacles que produeixenaquests resultats. L’analfabetisme, la violació del dreta la informació, la manca d’infraestructures, de capa-citació, d’investigació sobre els processos d’incorpora-ció de les tecnologies als usos socials i culturals propisde cada poble són barreres que cal eliminar abans que“vendre” més telèfons mòbils. La “bretxa digital” ésun reflex d’altres bretxes socials i econòmiques i, alseu torn, pot arribar a convertir-se per si mateixa enuna nova causa d’exclusió, retroalimentant les altresdesigualtats i fent que la desigualtat sigui cada copmés gran7.

COM MILLORAR LA RELACIÓ TIC I DESENVOLUPAMENT HUMÀLa relació entre les TIC i el desenvolupament ha dedeslligar-se dels paràmetres de cost i benefici, obrint elseu espai de realització cap al “gruix d’allò cultural”:el desplegament tecnològic ha de produir-se en diàlegamb la cultura, fet que necessita uns marcs reguladorsi unes polítiques que atenguin les necessitats reals dela societat.

L’aplicació dels avenços tecnològics en una estruc-tura social determinada ha d’afavorir el diàleg i la parti-cipació comunitària amb el propòsit d’enfortir la con-fiança, el compromís i la identitat cultural.

L’enfocament de les TIC com a facilitadores de des-envolupament humà pot contribuir a “perfilar una so-cietat que no tendeixi tant cap a la informació quant arepresentació tangible de dades o idees processadesper altres per a un usuari final, com cap al coneixementcom a procés, en què la comunicació recobri el seu sen-tit comunitari en el foment de les relacions socials perprendre decisions i solucionar problemes concrets”8.

Acabar amb la bretxa digital, des de les causes, i ar-ribant a la disponibilitat d’eines i aplicacions, pot impli-car, a més d’afavorir que les persones millorin les sevescapacitats i els seus mitjans de vida, l’oportunitat pergenerar una vertadera cultura de la trobada i de solida-ritat, que promogui persones obertes a les necessitatsdels qui més pateixen.

Per reduir la “bretxa digital” cal comprendreles arrels de les diferències i els obstacles que produeixen aquests resultats.

�

20

7 Dubois, A. o.c.

8 Cortés, J.J. “Tecnologías de la Información y Desarrollo: una visión crítica desde la comunicación”, a Cuadernos de trabajo,HEGOA, 2005.

En aquest món, els mitjans de comunicació poden aju-

dar a fer que ens sentim més pròxims els uns dels altres,

que percebem un renovat sentit d’unitat de la família

humana que ens impulsi a la solidaritat i al compromís

seriós per una vida més digna per a tots.

Els mitjans de comunicació poden ajudar-nos en aques-

ta tasca, especialment avui, quan les xarxes de la comu-

nicació humana han aconseguit nivells de desenvolupa-

ment inaudits. En particular, internet pot oferir més

possibilitats de trobada i de solidaritat entre tots; i això

és quelcom bo, és un do de Déu.

No n’hi ha prou a passar pels «carrers» digitals, és a dir,

simplement estar connectats: cal que la connexió vagi

acompanyada d’una veritable trobada. No podem viure

sols, tancats en nosaltres mateixos. Necessitem estimar

i ser estimats. Necessitem tendresa. Les estratègies co-

municatives no garanteixen la bellesa, la bondat i la ve-

ritat de la comunicació. El món dels mitjans de comuni-

cació no pot ser aliè de la preocupació per la humanitat,

sinó que està cridat a expressar també tendresa. La

xarxa digital pot ser un lloc ric en humanitat: no una

xarxa de cables, sinó de persones humanes.

Del missatge del papa Francesc a la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, 2014.

JAVI

ER C

UAD

RAD

O

INFORME A FONS


RESULTATS DE L’ODM 8 ABANS DE 20159

Mans Unides ha treballat, des de fa vuit anys, en el marcdels ODM, seguint l’evolució de cadascun dels objectiusen les seves campanyes anuals. Enguany tanquem elcicle d’anàlisi i reflexió entorn d’aquests objectius, i hofem reproduint l’informe del PNUD que dóna comptede l’avenç de l’ODM 8, i concretament de la dimensiórelacionada amb les TIC, com a component fonamentalper a la consolidació de l’associació mundial pel desen-

volupament que es busca. Si bé en altres metes, com ladel deute, no s’ha avançat tant -ni l’ajuda oficial al des-envolupament per part dels països rics, ni l’alleujamentdel deute als països pobres han millorat significativa-ment en els últims 5 anys-, en les metes relacionadesamb l’accés a les tecnologies de la informació, el pro-grés està sent cada cop més accelerat.

L’ús de la tecnologia moderna per a la informació iles comunicacions continua augmentant; hi ha gairebé3.000 milions d’usuaris d’internet i 7.000 milions d’abo-nats a la telefonia mòbil.

Quan acabi 2014 hi haurà gairebé 3.000 milions d’u-suaris d’internet (el 40% de la població mundial); mésxarxes i serveis de tecnologia de la informació i les co-municacions disponibles; una quantitat creixent de con-tingut i d’aplicacions. A més, els preus a la baixa d’a-questes tecnologies estan permetent que cada cop méspersones se sumin a la societat de la informació mun-dial. Mentre que la quantitat d’abonaments als telèfonsfixos ha romàs estroncada des de fa deu anys o més, elsabonaments a telèfons mòbils han continuat incremen-tant-se, especialment als països en desenvolupament.A la fi de 2014, la quantitat d’abonaments a telèfons mò-bils serà de gairebé 7.000 milions a tot el món (moltagent té diversos telèfons).

Als països en desenvolupament l’ús d’internet s’haduplicat en els últims 5 anys, però es continuen que-dant fora d’aquest accés més de dos terços de la sevapoblació. A Àfrica, gairebé el 20% de la població ja uti-

litza internet; el 2010 ho feia el 10%. El 2014, la penetracióde l’ús d’internet als països en desenvolupament va créi-xer un 8,7%, dos cops més ràpid que als països desenvo-lupats, on el seu ús va créixer un 3,3%. No obstant això,menys d’un terç de la població dels països en desenvo-lupament utilitza internet, enfront del 78% que ho fa alspaïsos desenvolupats. A tot el món, més de 4.000 mi-lions de persones no utilitzen internet (el 90% d’ellespertany a països en desenvolupament), fet que subrat-lla la necessitat de facilitar l’accés a internet i que les ta-rifes siguin més assequibles.

Els joves exerceixen un paper important en la popu-larització d’aquest mitjà, particularment als països endesenvolupament, on constitueixen un grup relativa-ment ampli dins la població total. El 2012 hi havia propde 363 milions de natius digitals (persones de 15 a 24anys amb almenys cinc anys d’experiència en l’ús d’in-ternet). Aquest nombre representa el 30% de la joventuti correspon al 5% del total de la població mundial. Als pa-ïsos desenvolupats, el 82% de la joventut és natiu digital.En contrast, als països en desenvolupament, on molts

21

9 http://www.un.org/es/millenniumgoals/pdf/mdg-report-2014-spanish.pdf �

MAN

S U

NID

ES/J

AVIE

R M

ÁRM

OL

Quantitat d’abonamentsa banda amplia mòbil actius, per cada 100 habitants,2007-2014

La societat del nostre segle es qualifica comla societat de la comunicació, fet que estàproduint una transformació significativa.

INFO

RME A FONS


joves van començar a utilitzar internet més recent-ment, només el 23% dels joves són natius digitals. Tan-mateix, en els pròxims cinc anys, als països en desen-volupament la població de natius digitals augmentaràmés del doble, la qual cosa ajudarà aquests països enl’adopció de les seves agendes digitals.

L’accés a internet d’alta velocitat està augmen-tant vertiginosament, mentre que els preus de labanda ampla cauen i les xarxes de banda ampla pera aparells mòbils s’expandeixen ràpidament.

La ràpida expansió dels serveis de banda amplafixa i mòbil i la caiguda dels preus en els serveis debanda ampla han estat impulsors importants de la so-cietat de la informació. Avui dia, gairebé tots els pa-ïsos del món compten amb serveis de banda amplamòbil de, com a mínim, tercera generació (3G), i laquantitat d’abonats creix ràpidament. A la fi de 2014,per cada 100 habitants hi haurà 32 abonats a la bandaampla mòbil, la qual cosa és gairebé el doble de la taxade penetració que hi havia el 2011. La penetració de labanda ampla mòbil va romandre en gairebé el 84% alspaïsos desenvolupats, comparat amb el 21% als païsosen desenvolupament. La penetració de la bandaampla fixa ha crescut a una taxa més lenta que la dela mòbil, però a la fi de 2014 arribarà gairebé al 10% enl’àmbit mundial.

Les tarifes pel servei de banda ampla han conti-nuat reduint-se. Entre 2008 i 2012, les tarifes dels ser-veis de banda ampla fixa van caure a tot el món un82%; la caiguda més gran es va registrar als països endesenvolupament. Tanmateix, els serveis de bandaampla han estat molt més assequibles als països de-senvolupats que als països en desenvolupament, onestan fora de l’abast d’un alt percentatge de la po-blació. Una estratègia que podria permetre que mésgent dels països en desenvolupament es beneficiésde l’accés a la xarxa seria agregar als serveis bàsics delmòbil plans assequibles d’accés al paquet de dadesper a internet �

Departament d’Estudis i Documentació

dels Serveis Centrals de Mans Unides.

22

�

COLÒMBIA: TecnologIa GPS per a la defensa del territori.

La diòcesi de Quibdó, al litoral Pacífic colombià, defensa la vida i el territori de les comunitats indígenes i afroamericanes, que es veuen amenaçades pels grups armats i les multinacionals. Mans Unides ha recolzat diversosprojectes l’objectiu dels quals és cartografiar les terres i el Bosc Comunitari, a fi de poder registrar-les i protegir els drets de les comunitats. En aquest procés està sent de gran utilitat la implantació de la tecnologia GPS i la capacitació de líders que col·laboren en diversos projectes de cartografia social.

ANGOLA: Programa de telemedicina en col·laboració amb l’Hospital Vall d’Hebron.

L’Hospital Diocesà Nossa Senhora da Paz a Cubal, amb el suport de Mans Unides, atén cada any més de 20.000 persones. Des de fa cinc anys, duen a terme un programa de telemedicina en col·laboració amb l’HospitalVall d’Hebron. Utilitzant internet, els professionals d’ambdóscentres es posen en contacte via Skype i intercanvien opinionsdiagnòstiques, ecografies… El personal sanitari angolès aclareix els dubtes i amplia la seva formació; d’altra banda, els seus col·legues de Barcelona es formen i adquireixen experiència en malalties i casos clínics poc freqüents aquí, com el xarampió, la febre groga i la malària.

Les TIC en els projectes de Mans Unides

MANS UNIDESHospital de Cubal, a Angola.

Quantitat estimadad’abonats a telefonia mòbil,usuaris d’internet iabonats a la telefonia fixa,2005-2014 (milers de milions)

INFORME A FONS


Després de l’èxit de la I Edició de les “24 hores que mouenel món”, l’acció global de desenvolupament i sensibilitzaciócreada per Mans Unides el 2013, enguany engeguem la II Edició,en què continuarem tractant de millorar el món on vivim, grà-cies a l’ajuda dels socis, amics i simpatitzants de la nostra orga-nització, de la societat espanyola en general i de tothom quivulgui unir-se a aquesta iniciativa.

En l’última memòria anual de Mans Unides es reflecteix l’a-provació d’un total de 601 projectes, en 57 països, per un valorde 33.887.085,14 euros. Una part d’aquests projectes van serrecolzats per les 70 delegacions amb què compta la nostra or-ganització, repartides per tot el territori espanyol, a través del’anomenada “Operació Enllaç”. D’aquest llaç de solidaritatnord-sud neix la motivació per a la segona edició de les “24hores que mouen el món”: visibilitzar aquests projectes alsquals la societat espanyola ha donat suport amb la seva gene-rositat, canalitzada a través de les nostres delegacions, i crearun moviment de suport a través de xarxes socials que aconse-gueixi donar llum a un món que està enfosquit per la pobresa,la fam i les injustícies.

Donar llum al mónEn entrar en el web 24horas.manosunidas.org a partir del 30de setembre, l’usuari veurà un mapa del món, aombrat per lescauses esmentades abans. Desplaçant-se pel mapa podrà veurela tasca que Mans Unides du a terme als països del Sud, i podrà“donar llum” a un país o projecte concret, dins les cinc àreesde treball de l’organització, mitjançant tres gestos senzills:compartir el seu suport a Facebook o Twitter, o fer un donatiu.Cada cop que ho faci, una nova llum s’encendrà en aquest país,i el mapamundi anirà il·luminant-se. Així fins a la mitjanit del 30d’octubre, quan s’hagi aconseguit il·luminar el món sencer, i mi-lers de persones s’hagin implicat personalment en la lluita con-tra la pobresa que viuen milions de persones en tants llocs delnostre planeta.

El 30 d’octubre, com l’any passat, farem un “viatge pelmón” a través dels fusos horaris, des de les 00.00 hores a Es-panya, destacant, en cadascun d’ells, una prioritat de treball deMans Unides o un projecte de desenvolupament, correspo-nents a algun dels països que la franja horària cobreixi, per fer-los més visibles. A més, coneixerem testimonis de beneficiarisi de donants, demostrant que el desenvolupament depèn,entre altres coses, de l’estreta relació entre el Nord i el Sud.

Esdeveniments de llumA més de la part de caràcter online de la iniciativa, la segonaedició de les “24 hores que mouen el món” tindrà també unapart offline, que es reflectirà en allò que hem anomenat “Esde-veniments de llum”.

El mes d’octubre es faran esdeveniments presencials en algu-nes de les ciutats on és present Mans Unides amb les seves dele-gacions diocesanes. En aquests actes es farà una exposició mésdetallada del projecte de desenvolupament recolzat el 2013 peraquella delegació, perquè els que han contribuït amb els seusdonatius vegin, més de prop, com els diners es converteixen,realment, en desenvolupament i futur. Aquests esdevenimentspodran tenir, bé un caràcter merament informatiu, o bé podrananar acompanyats d’altres activitats de sensibilització, com araexposicions, concerts, taules rodones, videoforums…

Les delegacions col·locaran cartells d’agraïment en aque-lles empreses, institucions o entitats que hagin col·laborat ambels projectes, com a mostra d’agraïment i reconeixement.

Encén la flamaDesprés de l’èxit de la primera edició d’“Encén la flama”, en-guany hem volgut continuar movent i il·luminant el món ambaquesta activitat. El 30 d’octubre, les delegacions de Mans Uni-des i tot aquell que vulgui, a més de participar en els gestosdirectes de suport als projectes a través de la pàgina web24horas.manosunidas.org, podran fer una foto amb una es-pelma encesa, i així es tornaran a sumar a una nova ediciód’“Encén la flama”. Les fotos es podran pujar directament a lapàgina de Facebook de les “24 hores que mouen el món”, talcom informarem allà dies abans �

23

Tu pots donar llum al món

II edició de las #24hManosUnidas

Instagram: http://instagram.com/manosunidas

Twitter @24hManosUnidas y @ManosUnidasONGD amb el hashtag #24hManosUnidas

Facebook 24 horas: https://www.facebook.com/24horasmanosunidas

MANS UNIDES

http://24horas.manosunidas.org (A partir del 30/9/2014)

Notícies Mans Unides


24

El premi al millor clipmetratge consisteix aviatjar amb un director de reconegut prestigii trajectòria per visitar els projectes de desen-volupament que Mans Unides recolza a les zo-nes més vulnerables del planeta, i enregistrarplegats un curt documental d’autor. La jove InésPoggio es va proclamar guanyadora de la VEdició amb el seu clipmetratge Comprar-co-mer-comprar i serà qui viatgi amb el carismà-tic director Santiago Zannou (El truco del man-co, El alacrán enamorado), que dóna suportal nostre Festival des de la segona edició.

Però no sols qui guanyi en la Categoria Gene-ral comparteix rodatge amb un professional,les escoles també graven amb un directorfamós! Els nois del Col·legi San Prudencio, deVitòria, guanyadors de la Categoria Escolesde la passada edició, van gravar el curt pro-mocional del festival sota la direcció d’ImanolUribe. Pots veure el curtmetratge al canal deYoutube de Mans Unides i a:

www.clipmetrajesmanosunidas.org �

El 16 d’octubre es llançava al’Acadèmia de Cinema la VI Edi-ció de la nostra activitat de sen-sibilització més cinèfila: el Festi-val de Clipmetratges de Mans Unides.

A la passada edició, més de dos-cents centres escolars i ga-irebé cent joves de tot Espanya ens van fer arribar 836 vídeoscarregats de creativitat, compromís i ganes de canviar el món iacabar amb la pobresa.

Enguany continuem combatent les causes de la fam al món,causes que es troben en els nostres comportaments, les nostresactituds i el nostre model socioeconòmic i que afecten gairebé900 milions de persones al món.

El termini per enviar clipmetratges és del 17 d’octubre de2014 al 17 de febrer de 2015. Les bases, els premis, el jurat, ladocumentació i totes les novetats es poden consultar en el webwww.clipmetrajesmanosunidas.org �

Santiago Zannou visita els projectes de Mans Unides en Etiòpia

Mans Unides i la Universitat de Navarra col·laboraran amb la difusió i cap-tació de fons per al projecte “Juguem amb vosaltres: Reducció de la violència iel consum de drogues a través del protagonisme juvenil a la favela de Coqué” alBrasil, recolzat per la Fundació Diario de Navarra, en la seva convocatòria deSuport a Iniciatives Socials.

En la nostra visita a la Universitat de Navarra el passat mes de juny, vampoder reunir-nos amb responsables de l’associació Tantaka (que significa “Gotaa Gota” en èuscar), des d’on es coordina l’acció social de la institució educativa,i diversos cursos i xerrades relacionats amb la Cooperació per al Desenvolupa-ment, en què Mans Unides també participa al llarg del curs universitari.

A la reunió van assistir José Antonio Martínez, coordinador del departamentd’Estudis i Documentació, Marta Peláez, tècnic d’Operació Enllaç, Amparo Cas-tiella, voluntària de la delegació de Mans Unides a Pamplona, i antiga professora

de la Universi-tat, i Lucía Mar-tínez, de Tan-taka, i autoradel llibre Medebes un beso,els protagonis-tes del qual esconeixen enassistir a una“Operació Bo-cata” de MansUnides �

Projecte “Juguem amb vosaltres”

El Festival de Clipmetratges arriba ja a laseva VI edició

MAN

S U

NID

ES

MAN

S U

NID

ES“Foto de família” dels guanyadors de l’última edició.

D’esq. a dreta: Lucía Martínez, Amparo Castiella i José Antonio Martínez, durant la visita a Pamplona.


25

El passat 26 de juny va tenir lloc, al saló d’actes de l’edificiBeatriz de Madrid, generosament cedit pel Banc Popular, el lliu-rament dels Premis Mans Unides 2014. Van ser molts els amicsque ens van acompanyar en la nostra festa solidària, en aquest ho-menatge a grans professionals i petits artistes, que amb els seustreballs obren portes a l’esperança i se sumen al projecte que re-clama la creació d’un món nou. Entre els presents no van faltar elspatrocinadors dels premis: la Fundació La Caixa, la Fundació Pri-cewaterhouseCoopers, el Santander i el Banc Popular.

Mara Torres va recollir la primera edició del Premi EspecialMans Unides en nom de La 2 noticias, informatiu de la televisiópública que porta 20 anys apostant pel social, pel canvi i pel des-envolupament. D’altra banda, Hugo Aznar va rebre el 34 Premi dePremsa Mans Unides, pel seu article, “Periodismo, UNESCO, Apart-heid, infinitesimal”, publicat al diari Las Provincias de València. IElena Regueiro, estudiant de 6è de primària de La Corunya, es vafer mereixedora de la 4a edició del Premi de Relats per a Nens iJoves, pel seu treball “Lejos, pero cada vez más cerca”.

També van rebre el seu homenatge els autors dels diferentsdissenys, guanyadors dels Premis de Cartells i de Cartells per aCentres Educatius, que van recaure respectivament en el disse-nyador navarrès Alfredo León, i en Marta Merino i Blanca Artaza,alumnes de 4t d’ESO del Col·legi Alemany San Alberto Magno deSant Sebastià. L’Ángel i el Diego, alumnes del Programa d’ArtsPlàstiques, Escèniques i Visuals de la Fundació Síndrome de Down,van recollir la menció Especial que els va atorgar el jurat �

Premis de Mans Unides, un homenatge a la solidaritat

Fotos: MANS UNIDES/JAVIER MÁRMOL

Diversos moments del lliurament dels Premis Mans Unides.



26

Des del passat mes de febrer, Mans Unidesestà present en moltes de les 4.000 pantallesdigitals que Otis té instal·lades en ascensorsde tot Espanya. Fins que va començar aquestacol·laboració, que ha portat la solidaritat alselevadors espanyols, les informacions que esfacilitaven, a més de les pròpies de l’ascensor(pis, emergències…), consistien en notícies,borsa, informacions borsàries i meteorològi-ques, i curiositats.

Hospitals, hotels, centres comercials… elmissatge de Mans Unides ara és present, demanera totalment gratuïta, en llocs on, finsara, era molt complicat arribar.

Amb dues captures de pantalla, dues imat-ges cridaneres i impactants i un missatge curt,clar i senzill, s’està aconseguint que, en pocssegons, els nostres missatges arribin a més de200.000 usuaris potencials �

El president de Banc Sabadell, Josep Oliu, va lliurar a l’abril un totalde 24.000 euros recaptats amb la iniciativa ACES Solidaris, que l’entitatdu a terme des de fa set anys al “Barcelona Open Banc Sabadell TrofeuComte de Godó” de Tennis.

Mans Unides va compartir aquest premi amb dues ONG, la FundacióTommy Robredo i la Fundació Miquel Valls amb les quals, segons va res-saltar la presidenta de la nostra organització, “ens uneix l’interès perrecolzar i ser a prop de persones que necessiten el nostre afecte, el nos-tre respecte i el nostre treball. Persones que necessiten que es parli delsseus problemes i de com resoldre’ls”.

A través d’iniciatives com aquesta, Banc Sabadell mostra el seu su-port i reconeixement a organitzacions que, en diversos àmbits, s’esfor-cen i treballen per la construcció d’un món més just. �

“Aces solidaris” que canvien vides

OTIS: solidaritat a l’ascensor

El passat 25 de juny, el ple del Consell Ge-neral del Col·legis Oficials de Farmacèutics(CGCOF) va acordar concedir a Mans Unidesuna ajuda de 9.000 euros, que aniran desti-nats al projecte “Equipament i dotació d’ai-gua potable per a un Centre de Salut i AtencióMaternoinfantil al barri de Cazeau”, a Haití.

El projecte pretén millorar la salut delsnens i les dones d’aquest barri de Port-au-Prince, caracteritzat pels índexs de pobresaelevats que, units a la carència d’educació ia la manca d’accés als serveis més bàsics, sónel perfecte caldo en què es cultiven les ma-lalties que posen en risc la vida de les donesgestants i dels seus petits.

Aquesta iniciativa està insistint en la mi-llora de l’alimentació de les famílies mitjan-çant horts familiars i la correcta preparaciódels aliments. A més, amb la capacitació i laformació en matèries d’higiene i salut pre-ventiva, seran les mateixes dones que es con-verteixin en líders i formadores d’altres do-nes, i així estendran una xarxa de suport icol·laboració.

Les bones relacions existents entre MansUnides i el CGCOF es van materialitzar en la vi-sita que van fer a la nostra seu central CarmenPeña, presidenta del Consell General, i Luis Ama-ro, tresorer de la institució farmacèutica �

Farmacèutics per la salut a Haití

FUNDACIÓ TOMMY ROBREDO


27

Voluntària a Mans Unides des de 2007,actualment és responsable de l’àrea d’Educa-ció per al Desenvolupament als Serveis Cen-trals de l’organització.

Vaig començar la meva feina a Mans Uni-des sent, durant 7 anys, la responsable deprojectes de la regió de Kivu, a l’est del Con-go, una regió molt conflictiva on la nostra or-ganització està present des que va acabar laguerra el 2004. Encara avui dia continua ha-vent-hi inseguretat a les zones rurals i milersde persones fugen a les ciutats buscant re-fugi, creant un enorme desafiament humani-tari. És una satisfacció comprovar com hi ésMans Unides, any rere any recolzant la tascade responsables locals que duen a terme pro-jectes per donar suport fonamentalment al’educació i la sanitat. En aquesta tasca, vaigtenir la satisfacció de col·laborar-hi estreta-ment amb missioners de diferents ordes reli-giosos, el paper dels quals ha estat, i continuasent, irreemplaçable. Avui dia continuen ob-rint missions on no arriba ningú i dediquentota la seva vida als altres.

Aquests anys de treball em van aportaruna satisfacció immensa. A més, conèixer lesinjustícies que pateix diàriament la poblaciódel Congo no m’ha deixat indiferent, i m’haanimat a donar a conèixer a altres les expe-riències que hi he viscut. Cada cop més, en elnostre món global, el que fem les societatsmés desenvolupades influeix per a bé o pera malament en els països en via de desenvo-lupament. Per això cada cop veig més clarala necessitat que hi ha que canviem les nos-tres mentalitats i modifiquem els hàbits quepuguin perjudicar d’altres.

Quan fa una mica més d’un any em vanproposar col·laborar en l’àrea d’Educació peral Desenvolupament, una àrea nova i desco-neguda per a mi aleshores, vaig sentir queem trobava davant una oportunitat. Conèi-xer-la ha estat molt enriquidor perquè vaigcomençar a comprendre la col·laboració tanimportant i necessària que es realitza entreels Serveis Centrals i les delegacions de MansUnides, per donar a conèixer a la societat es-panyola la realitat en què viuen milions depersones al món. Gràcies a ser presents entota la geografia espanyola podem arribar atots els racons amb el nostre missatge delluita contra la pobresa.

Al maig d’enguany vaig assumir la coordi-nació de l’àrea, fet que va representar ungran honor i un enorme repte, que exigeixmolta dedicació i responsabilitat, i que prenccom un compromís cristià, amb molta il·lusió.Tinc la sort de trobar-me recolzada per ungran equip de gent sense el qual no podriaportar a terme la meva feina. Però sens dub-te, aquesta és una feina en què tots podemcol·laborar.

Mans Unidesem continua do-nant l’oportuni-tat de conèixerpersones moltcompromeses,que amb la sevadedicació, esforç, il·lusió i professionalitathan estat un exemple per a mi. Un treballmolt gratificant en què cadascú podem apor-tar el nostre granet de sorra per aconseguirun món millor.�

EN PRIMERA PERS

ONA

El pròxim 31 d’octubre finalitzaran les activitats del Conveni: “Incorporació de les noves tecnologies per facilitar l’apropamentde la societat espanyola al Sud”, que van subscriure l’any 2010 l’Agència Espanyola de Cooperació al Desenvolupament (AECID)i Mans Unides. Aquest conveni ha contribuït eficaçment, durant més de quatre anys, a la construcció d’una ciutadania global,responsable i compromesa en la lluita contra la pobresa, la fam i les seves causes. Les tecnologies de la informació i la comunicació(TIC) han estat una eina fonamental per fer arribar els missatges i fomentar la participació de nombroses persones pertanyentsa diversos col·lectius de la societat espanyola especialment els joves, el professorat, el món del cinema i milers de persones del’àmbit de les 70 delegacions de Mans Unides que han tingut un paper protagonista en el desenvolupament del conveni.

Un cop finalitzat el conveni, continuem treballant per consolidar el treball dut a terme i emprendre noves activitats a fi i efected’aconseguir que cada cop hi hagi més persones compromeses amb la transformació social, que se sentin responsables del bédels altres i de la necessitat de contribuir al desenvolupament dels qui més ho necessiten �

Granets de sorra per a un món millor

Gràcies a ser presents en tota la geografia espanyola podem arribara tots els racons amb el nostre missatge de lluita contra la pobresa.

MAN

S U

NID

ES

Concha PardoVoluntària a Mans Unides des de 2007, actualment és responsable de l’àrea d’Educacióper al Desenvolupament als Serveis Centrals de l’organització.

Finalitza el Conveni Mans Unides-AECID d’Educació per al desenvolupament i noves tecnologies



28

FUNDACIÓ GUADALQUIVIRDos dels beneficiaris del projecte recolzat per Mans Unides, amb representants de la nostra organització.

Emmotllant sommis i dignificant videsA Tarija, Bolívia

No tots els dies es té l’oportunitatd’“ingressar” en una presó de Bolívia. Ales 9 del matí del 30 de maig, som a laporta del Centre Penitenciari MorrosBlancos de la ciutat de Tarija, al sud deBolívia. Els nostres socis locals havien fetamb molta antelació els complicats trà-mits de sol·licitud d’ingrés. A la porta, lapolicia fa les comprovacions i registresexhaustivament. A partir d’aquí, són elsreclusos els qui s’organitzen i marquenles normes. Ens rep en Johnny, un jove

pres, líder en el seu medi i bon col·labo-rador en els programes de fusteria quedesenvolupa en aquesta presó, mitjan-çant el projecte que recolza Mans Uni-des. Ens regala un ampli i franc somriureque ajuda a rebaixar la nostra natural ten-sió inicial. Caminem amb discreció pelsespais que deixen lliures les cel·les priva-des, fetes de totxo, pertanyents als pre-sos. Hi ha molts homes i dones que ja aaquestes hores deambulen pels amplispatis de terra. Tenim la impressió de ser

en un poblat de recinte murallat. “Aquíes compra i es ven tot, tot…”. Saludeml’Andrés, un altre beneficiari, que és elresponsable del taller de modelatge enfusta. Visitem els seus precaris ambientsde treball. Algunes de les obres es dedi-quen a la venda exterior i d’altres vandestinades a emmarcar les peces de ce-ràmica. Les dones ens faciliten les troba-des amb els reclusos. Elles els coneixenpel seu nom i intercanvien amb ells mira-des que revelen moltes hores de convi-

El projecte es localitza a la ciutat de Tarija, capital del departament del mateix nom, situat a l’extrem sud de Bolívia. A Tarija hi ha un amplíssim segment poblacional, de diverses característiques, que no ha superat el llindar de satisfacció de les seves necessitats bàsiques i que es troba en situació d’exclusió social i econòmica. El projecte pretén promoure la inclusió d’aquests col·lectius en situació de desavantatge i risc, com són les dones víctimes de violència de gènere, mares solteres, mares adolescents, dones amb discapacitatmúltiple o en situació de vulnerabilitat per diversos motius.


vència, de respecte mutu; molts dies d’in-tercanvi; moltes estones d’esperança, dellum en el fosc túnel de les vides d’aquestshomes i dones, la majoria ben joves, pri-vats de llibertat.

No podem fer fotos perquè les nos-tres càmeres van quedar retingudes al’entrada, però no en perdem detall. Totens crida l’atenció, des de la senyora queatén el seu modest punt de venda de pa-nades i pastissets fins a les que estenenla roba a assecar a les cordes del pati,l’home que repara el sostre de la sevacel·la-barraca, la mare massa jove querenta i endreça amb cura el seu fill en unapica…

Cecilia Vargas, la responsable última,juntament amb l’equip que diàriamenttreballa en aquest difícil ambient, ens te-nen reservat el plat fort del dia: una assem-blea amb les dones del grup d’assistentsals tallers de ceràmica, que és un altrecomponent important del projecte. La di-recció de la presó ens ha permès utilitzaruna sala, que fa de biblioteca, per a lanostra reunió. Prenen la paraula moltesjoves dones. També assisteix el P. Artemi,sacerdot palentí, que exerceix la sevatasca ministerial a Morros Blancos; coma representant de Tarija, presideix el bis-be, també espanyol, mons. Javier del Río,bon coneixedor de la situació d’aquestapresó departamental i avalista del pro-jecte recolzat per Mans Unides. Acabadal’emotiva assemblea, conversem amb al-gunes dones que hi han intervingut ante-riorment; volen mostrar-nos, de manerapersonal i directa, el seu reconeixementa Mans Unides.

Fem un últimrecorregut pels di-ferents ambientso “barris” de lapresó. La Ceciliaens acosta, de ma-nera molt pudo-rosa, fins a les reixes del calabós de càstigon es troben tancades quatre dones encondicions infrahumanes. En aquestapresó conviuen amuntegats més de 500reclusos, tot i que va ser construïda per auns 80. Recuperem la nostra documenta-ció a recepció. Les impressions i emo-cions perduren en el nostre record i elnostre cor.

El projecte, amb el suport de MansUnides, amb una durada d’un any, va con-cloure a l’agost de 2014. A més del treballamb el grup de 40 persones privades dellibertat a Morros Blancos, situat a unsvuit quilòmetres de Tarija, la intervencióes desenvolupa també a les instal·lacionsque el mateix soci local, Fundació Guadal-quivir, té a la ciutat.

Quan en el 2010 es crea, es preténdesenvolupar programes que promoguinla inclusió social i la inserció laboral decol·lectius en situació de desavantatge irisc, com són les dones víctimes de la vio-lència de gènere, mares solteres, maresadolescents, dones amb discapacitat múl-tiple o que viuen en situació de vulnera-bilitat per diversos motius. Aquestes sónles característiques del grup de 30 donesbeneficiàries que el projecte atén a lesdependències, desenvolupant amb ellesuna sèrie d’activitats relacionades amb eltreball amb ceràmica. Per aconseguir sercapacitades en la creació d’objectes d’altvalor que puguin tenir acceptació al mer-cat, assisteixen a tallers formatius en les

diverses fases que comporta la creacióde peces de ceràmica de qualitat, des deldibuix i disseny fins a les pintures espe-cialitzades, esmaltat, cocció, etc. Amb lacomercialització d’aquestes obres, uncop acabada la fase formativa, les donespoden incrementar els seus ingressos imillorar les seves condicions de vida i lesde la seva família.

29

BOLÍVIA: Dades d’interèsCAPITAL: Sucre.

POBLACIÓ: 10.027.254 habitants.

MONEDA: Pes bolivià.

SUPERFÍCIE: 1.098.581 km2

CIUTATS MÉS POBLADES: Santa Cruz

de la Sierra.

IDIOMES: Espanyol, quítxua, aimara,

guaraní i unes altres 33 llengües.

RELIGIÓ: Catolicisme (78%);

protestantisme (19%); resta, altres religions.

FORMA DE GOVERN: Presidencialisme.

PRESIDENT: Evo Morales.

IDH: lloc 113. Mitjà.

PIB per capita: 2.869 $.

Un cop acabada la fase formativa, les dones podenincrementar els seus ingressos i millorar les sevescondicions de vida i les de la seva família.

�

Equador

Uruguai

Brasil

Paraguai

BolÍvia

Colòmbia

Perú

Argentina

Xile�

Projectes


El local va resultar petit per a l’assemblea. Van acudir-hi totes lesdones recluses (algunes amb els seus nadons…) participants als tallersde ceràmica que hi desenvolupa un grup de dones increïbles, amb elsuport de Mans Unides. Ens vam disposar en rotllana per veure’ns lescares. Es palpava la importància que elles donaven a aquella trobadaamb delegats de Mans Unides. Sentíem l’emoció de representar la nos-tra institució davant unes persones tan especials, tan vulnerables, tanestimades. Va costar una mica obrir foc, però un cop agafada la pri-mera espurna, l’assemblea cremava pels quatre costats. I van parlarels seus cors: “El nostre Taller de Ceràmica, el nostre estimat taller,amb la companyia de les dones i el suport de Mans Unides d’Espanya,és molt més que un taller, és el nostre lloc i el nostre moment de tro-bada setmanal. Aquí ens sentim dones, ens sentim persones, ens sen-tim estimades, valorades, apreciades. Per un temps, ens oblidem dela nostra situació de recluses. Ens expliquem les nostres vides, lesnostres penes i alegries…, conversem de la nostra família, dels nos-tres plans de futur…Si us plau, amics de Mans Unides, no ens deixinsoles”. I ningú volia aixecar-se �

POMPEYO SANCHO, responsable del projecte a Mans Unides.

Dalt, algunes de les peces que fabriquen. Baix esquerra, una de les preses del penal.

30

FITXA TÈCNICAÀREA GEOGRÀFICA: Tarija, Bolívia.

TÍTOL: Implementació de tallers productius per a dones en risc

i per a reclusos.

OBJECTIU: Contribuir a la millora de la qualitat de vida de col·lectius

en risc de la ciutat de Tarija (dones en situació de vulnerabilitat i

reclusos/es del centre penitenciari de Morros Blancos).

BENEFICIARIS: 70 directes; 350 indirectes.

SECTOR: Social.

COST TOTAL: 57.303 euros.

RESPONSABLE: Cecilia Vargas.

INSTITUCIÓ: Fundació Guadalquivir.

PROJECTE: BOL/67590.

FUNDACIÓ GUADALQUIVIR

�

MÉS QUE UN TALLER

Foto

s: F

UN

DACI

Ó G

UAD

ALQ

UIV

IR


FITXA TÈCNICAÀREA GEOGRÀFICA: Gaunaha, diòcesi

de Bettiah, Índia.

TÍTOL: Construcció d’una residència

per a nenes a Gaunaha.

OBJECTIU: Millorar les condicions

educatives de nenes tribals.

BENEFICIARIS: 100 directes;

400 indirectes.

SECTOR: Educatiu.

COST TOTAL: 73.530 euros.

RESPONSABLE: Siji Noorokariyil.

INSTITUCIÓ: Jan Shiksha Parishad (JSB)

- Rural Education and Development.

PROJECTE: IND/ 67942.

31

Educació per a una vida dignaA l’India

Gaunaha, a l’Estat de Bihar, al nord del’Índia, és el lloc geogràfic on, des de fa mésde 20 anys, desenvolupa la seva activitat laJan Shiksha Parishad (JSB), una extensió deThe Charitable Association for Rural Educa-tion and Development (READ). Aquestainstitució porta treballant en aquest àrearemota des de 1978, centrant la seva accióen la promoció de la dona i l’educació noformal, a causa de l’alt índex d’analfabetis-me que hi ha.

Els tribals i els musahars són els grupsmés discriminats de la zona, sotmesos perles castes superiors que, com en tota l’Ín-dia, practiquen un rígid sistema de castes.JSB ha centrat la seva acció en el terreny del’educació d’aquests dos grups, els mésdesfavorits, amb especial atenció a les do-nes i les nenes, i han aconseguit ja alfabe-titzar 1.200 nens, i donar una formació pro-fessional a més de 1.500 dones, perquè mi-llorin els seus ingressos i, per tant, el nivellde vida de les seves famílies.

El 2005, la institució va posar en marxaun col·legi molt bàsic d’educació primàriaon acudeixen més de 900 nens de tota la

regió, alguns procedents d’aldees situadesa 80 quilòmetres de distància. D’aquests,un total de 80 nenes viuen en règim d’inter-nat en 4 aules del mateix col·legi, perquèles seves llars són massa lluny, i en zonesmassa perilloses, com per tornar totes so-les a casa seva. Les condicions d’aquest in-ternat no eren les adequades per al seuallotjament i, per aquesta raó, van sol·licitarel suport de Mans Unides per construir-neun de nou, on poder allotjar un total de 100nenes en les millors condicions possibles.

L’edifici del nou internat, que constad’una planta baixa i una primera plantaamb dos dormitoris i neteja, l’atenen duesgermanes de la Congregació Our Lady ofProvidence. La majoria de les nenes inter-nes provenen dels programes d’educacióno formal que estan desenvolupant en po-bles habitats pels musahars amb la finalitatde reintegrar-les a l’educació formal.

Els seus pares són conscients de la ne-cessitat que rebin una educació per poderaccedir a una vida digna, i gràcies al suportde Mans Unides i a la tasca de JSB això seràpossible �

MANS UNIDESMANS UNIDES

Els tribals i els musahars són els grups més discriminats de la zona, sotmesos per les castes superiors.

Projectes


Sthers Lopz: Un valent que ha donat la seva salut per ajudardurant més de 20 anys els desfavorits.

Juan J. Vergara: Espero que es recuperi, són dignes d’admiració.

Msol Rodríguez: En els temps difícils que corren gent així em fan creure que no està tot perdut per a l’ésser humà. Que són capaços d’arriscar la seva salut pels altres.

Antonio Agustín García Ortin: Ha mort per donar la seva vidapels altres. Quants dels que només criticaven han arriscat laseva vida??

Dolores Romero Martín: El meu més sentit condol a tota la seva família, el meu reconeixement i agraïment a tots els que desinteressadament treballen i fins i tot donen la seva vida per ajudar els més necessitats. Gràcies.

Juani Ruiz Quintana: DEP totes aquelles persones que no entenen de color de pell ni de nacionalitats. Simplement ofereixen ajuda incondicional allà on vagin. Llocs on ningú vol anar. Tant els és patir. Ni tan sols els importa patir risc davant malalties, de les quals cap país vol fer-se notar, fins que no hi ha altres interessos.

Maria Jose Morales Garcia: Gràcies a missioneres i missioners,laics i la resta de persones que entreguen les seves vides als altres per amor, segur que Déu els té preparada una gran recompensa al cel.

32

Segueix-nos a:

� Ha entregat la seva vida pels altres, que pocs ho fan… Descansi en pau.(@yenineo)

� Tot el meu respecte i admiració. DEP. (@juanmiguel_gil)

Són alguns dels comentarisque han compartit seguidorsde @manosunidas a Instagram quan el 12 d’agostmoria el pare Miguel Pajares,contagiat d’Ebola a Libèria, on entregava la seva vida perles persones necessitades.

En el nostre perfil d’Instagram, @manosunidas, et mostrem fotos del resultat de molta feina, projectes i amics, i t’apropem a la realitat de tantes persones que viuen en situació de pobresa extrema, i la tasca important de missioners i missioneres que conviuen amb elles i amb qui Mans Unides treballa mà a mà.

cart

es,

corr

eus,

xar

ses

soci

als,

jove

s...

nostres amics ens diuen...

Mans Unides ONGD@ManosUnidasONGDEn només 11 dies 648 persones han mort. Demanen més recursos per lluitar contra l’Ebola i evitar contagis.101 RETWEETS - 3 FAVORITS

Mans Unides ONGD@ManosUnidasONGDDesitgem ràpida recuperació del germà Miguel Pajares i de la resta d’afectats per l’Ebola.14 RETWEETS - 2 FAVORITS

Mans Unides ONGD@ManosUnidasONGDEl nostre homenatge i gratitud a tots els missioners, exemple d’entrega anònima i gratuïta.60 RETWEETS - 29 FAVORITS

Mans Unides ONGD@ManosUnidasONGD#MuereMiguelPajares: El nostre més sentit agraïment a tots els missioners que entreguen la seva vida al servei dels altres.Descansi en pau.175 RETWEETS - 54 FAVORITS

RELI

GIO

N E

N L

IBER

TAD

“No puc parar de treballar. Tindré tota l’eternitat per descansar”, deia la Mare Teresa de Calcuta.

En aquest número, dediquem aquesta pàgina a alguns delsmissatges que vam recollir en les nostres xarxes socialsdesprés de la defunció, el passat mes d’agost, del pare Miguel Pajares, a causa del virus d’Ebola.

No ens cansem de donar les gràcies a tots els missioners,grans anònims, la feina i entrega dels quals permet quemoltes persones desfavorides se sentin i siguin vistes, escoltades, ateses i estimades.

VULL COL·LABORAR AMB MANS UNIDES


33

Perquè hi ha desitjos que han de perdurar...La senyora Carme Florensa Boncompte, veïna de Vilanova de Bell-puig, ens va deixar al febrer de 2013. La humilitat i l’esperit d’en-trega van caracteritzar la vida d’aquesta senzilla dona, que no vavoler deixar aquest món sense assegurar-se abans de poder con-tinuar contribuint a la lluita contra la fam i la pobresa, com haviafet durant tants anys abans de morir. Amb el seu llegat solidari,la nostra amiga va garantir que els més empobrits participessinde la seva herència. I per a això, va confiar en Mans Unides i enels projectes que financem.

La part de l’herència que vam rebre s’ha destinat, des de la dele-gació de Solsona, a l’ampliació d’un centre de formació per a lapoblació tribal de la localitat de Dimapur (Índia). Amb això, laCarme podrà continuar participant en la millora de l’educació i eldesenvolupament de la població més desfavorida, marginada iignorada. Perquè la Carme mai va abandonar el seu somni de ferrealitat el desig d’acabar amb les injustícies i de contribuir a can-viar el món.

Des de la campanya Llegat Solidari (www.legadosolidario.org) dela qual formem part a Mans Unides, volem convidar-vos que co-negueu en què consisteix aquest tipus de col·laboració, perquèmai és massa aviat ni massa tard per expressar el que es desitjacanviar. Per això, si vols continuar lluitant contra la fam i la po-bresa quan ja no hi siguis, pots incloure Mans Unides en el teutestament. Així, sense perjudicar els drets dels teus hereus, con-tribuiràs a deixar un món millor. I si tens cap dubte, truca’ns al91 308 20 20 � MANS UNIDES

Col·laboradors i socis

VULL COL·LABORAR AMB MANS UNIDES

D’acord amb la Llei orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal, les teves dades formen part d’un fitxer titularitatde Mans Unides, declarat en el Registre General de Protecció de Dades, creat amb la finalitat de gestionar els donatius rebuts perl’organització. Així mateix, Mans Unides utilitzarà les teves dades per mantenir-te informat sobre altres activitats de la nostraorganització. Pots exercitar els drets d’accés, rectificació, oposició i cancel·lació mitjançant comunicació escrita a Mans UnidesDep. de Protecció de Dades, carrer Barquillo, núm. 38 - 28004 Madrid, o per correu electrònic a :[email protected]

Emplenant aquest cupó, trucant al 902 40 07 07, o a www.manosunidas.org

ENTITATS BANCÀRIES PER A INGRESSOS O TRANSFERÈNCIES

Bankia: ES06 2038 0603 2860 0103 6580 CaixaBank: ES18 2100 2261 5902 0013 9842 Ibercaja: ES33 2085 9252 0303 3043 0677 Santander: ES03 0049 0001 5422 1004 0002 Sabadell: ES67 0081 4146 2500 0114 9217 Popular: ES02 0075 0001 8506 0640 0006BBVA: ES68 0182 2325 0800 1134 4904

� No vull rebre informació de Mans Unides

B195

(Si us plau, envia’ns el comprovant que et donarà l’entitat bancària)

Nom ...............................................................................................................................................................

Cognoms .........................................................................................................................................................

NIF ............................................................... Data naixement .........................................................................

Domicili complet .............................................................................................................................................

............................................................................................. Codi postal .......................................................

Població .................................................................. Província .......................................................................

Correu electrònic ............................................................................................................................................

Telèfon mòbil ........................................................ Un altre telèfon.................................................................

IMPORT PERIODICITAT

� 6 €� 20 €

� Mensual� Un sol cop � ........................

ACTUALITZACIÓ QUOTA

� l’IPC anual� un 5%� ..............%� ............... €

Els donatius a Mans Unides desgraven un 25% del seu import en la quota de l’IRPF o, si s’escau, el 35% en la quota de l’impost sobre societats, en ambdós casos amb els límits legals establerts.

Número de compte IBAN

ORDRE DE DOMICILIACIÓ DE CÀRREC DIRECTE SEPA

TARGETA DE CRÈDIT

Per a qualsevol consulta pots dirigir·te a: [email protected] o al 91 308 20 20

Mira el teu talonari, llibreta o extracte i emplena les dades totalment.

Titular Compte ................................................................................................................................................

Caduca fi de:

................ / ................

Signatura del titular:

Mitjançant la signatura d’aquesta ordre de domiciliació, el deutor autoritza (A) Mans Unides a enviar instruccionsa l’entitat del deutor per carregar en el seu compte i (B) l’entitat per fer els càrrecs en el seu compte seguint lesinstruccions de Mans Unides.

Data: ........................ de .................................................. de 201.......


CRISTIANOS Y LEONESFERNANDO DE HAROEd. Planeta 2014El cristianisme és la religió més perseguida del planeta. Ho certificava fa uns mesos The Economist. Fernando de Haro, periodista televisiu i radiofònic, recorre en aquest vibrant llibre els racons del planeta on creix aquesta persecució. Un mosaic de cròniques, un llibre de viatges, amb el to literari d’un bon escriptor i la capacitat d’anàlisi d’un historiador.

34INFORMES D’INTERÈS PER A CONSULTA EN LÍNIA

� Malaltia d’Ebola. Explicada en el portal de l’OrganitzacióMundial de la Salut (OMS):http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs103/es/

� Informe “Africa Rising 2014”. Del Fòrum deNegocis Estats Units-Àfrica organitzat perBloomberg Philanthropies i el Departament de Comerç dels EUA, amb les formes d’enfortirel comerç, forjar relacions de negocis, millorarel debat polític i promoure la interacció mútuament beneficiosa.http://usafricabusinessforum.bloomberg.org/asset/file/bloomberg_intelligence%C2%AD_africa_rising_2014.pdf?utm_source=Twitter&utm_medium=Social%20campaign&utm_campaign=USAfricaForum

� Informe sobre els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni 2014L’informe es basa en una sèrie de dades originals reunides pel Grup Interinstitucional i d’Experts sobre els indicadors dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, sota la coordinació de la Secretaria de les Nacions Unides, en resposta a la petició de l’Assemblea General que es facin avaluacions periòdiques dels progressos aconseguits en la consecució dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.http://www.un.org/es/millenniumgoals/pdf/mdg-report-2014-spanish.pdf

LA ANALFABETA QUE ERA UN GENIO DE LOS NÚMEROSJONAS JONASSONEd. Salamandra 2014Corren els anys setanta, en ple auge de l’apartheid,quan Nombeko Mayeki, condemnada a una vida d’infortuni i amb altes probabilitats que aquesta acabi a una edat primerenca davant la indiferènciadels seus semblants, troba una escletxa per escapardel seu futur infaust.

200 TAPAS DE ESPAÑA: TAPAS CON HISTORIAALBERTO DE JESÚS ACOSTA

Ed Coolinary 2014El llibre prologat per Pedro Larumbe ens ofereix

una àmplia introducció sobre la història de la tapa a Espanya, amb tot tipus de receptes. Inclou, a més,un esment a la “recepta solidària” de Mans Unides,

amb el filtre per a Instagram Food Share Filter.

Recomanacions

Fes-te’n soci.

Co

l·labo

ra.

Col .labora am

b

Mans

Unid

es

ww

w.m

ansunides.org

Mans

Unid

es

ON

GD

cat

òlic

a d

e vo

lunt

aris

.

Et

nece

ssite

m.

ww

w.m

ansu

nid

es.o

rg

“TU

HO

FA

S P

OSSIB

LEG

RÀ

CIE

S”

amb

la c

ol. la

bora

ció

de:

PAPER RECICLAT ECOLÒGIC 100%PAPER R

ECICLAT ECOLÒGIC

DO

BLE

GA

R A

QU

Í

Mans

Unid

es

Ap

arta

t n.º 55007 F.D

.08080 BA

RC

ELON

A (SU

C. 1)

PM

S 287

FRANQUEO EN DESTINO

ES

PA

ÑA

F.D

.

ww

w.m

ansunes.or

Man D

cat

lica

de

nec

este

m

ww

.man

suni

des

.or

OB

LEG

AR

AU

Í

Col .labora am

b

Mans

Unid

es

ww

w.m

ansunides.org

Mans

Unid

es

ON

GD

cat

òlic

a d

e vo

lunt

aris

.

Et

nece

ssite

m.

ww

w.m

ansu

nid

es.o

rg

“TU

HO

FA

S P

OSSIB

LEG

RÀ

CIE

S”

amb

la c

ol. la

bora

ció

de:

PAPER RECICLAT ECOLÒGIC 100%PAPER R

ECICLAT ECOLÒGIC

DO

BLE

GA

R A

QU

Í

Mans

Unid

es

Ap

arta

t n.º 55007 F.D

.08080 BA

RC

ELON

A (SU

C. 1)

PM

S 287

FRANQUEO EN DESTINO

ES

PA

ÑA

F.D

.

ww

w.m

ansunes.or

Man D

cat

lica

de

nec

este

m

ww

.man

suni

des

.or

DO

BLE

GA

R A

QU

Í


Més informació a la teva delegació més próxima o a:[email protected]

Materials 2015

CALENDARIS I AGENDAPerquè dia a dia, mes a mes, tinguis present els més desfavorits, t’acompanyis de fotos i frases inspiradores, i coneguis la tasca de Mans Unides.

SAMARRETES 2015Per a dona, home i nen, en diferents talles i models, amb el lema i la imatge de 2015. (En castellà i català)

02002 ALBACETETeodoro Camino, 8 / Tel. 967 21 23 1528802 ALCALÁ DE HENARES (Madrid)Vía Complutense, 8 bis / Tel. 91 883 35 4403003 ALACANTArquitecte Morell, 10-2.ª esc. 1.º H / Tel. 96 592 22 9804001 ALMERIARicardos, 9 - 1º izq. / Tel. 950 27 67 8024700 ASTORGA (Lleó)Martínez Salazar, 8 - 1º / Tel. 987 60 25 3605001 ÀVILAPlaza del Rastro, 2 - bajo / Tel. 920 25 39 9306005 BADAJOZAvda. Antonio Masa, 11 / Tel. 924 24 89 5122300 BARBASTRE (Osca)Juan de Lanuza, 6 - bajo / Tel. 974 31 56 1408037 BARCELONAPau Claris, 190, 1r 1ª / Tel. 93 487 78 7848005 BILBAOPza. Nueva, 4, 3.º / Tel. 94 479 58 8609005 BURGOSClunia, s/n. / Tel. 947 22 06 8710003 CÀCERESGeneral Ezponda, 14, 1.º / Tel. 927 21 44 1411001 CADISHospital de Mujeres, 26 / Tel. 956 21 49 7212001 CASTELLÓSant Lluis, 15, entresol - 1r A / Tel. 964 22 88 5851001 CEUTAPza. de África, s/n. / Tel. 956 51 12 5313001 CIUDAD REALCaballeros, 7 - 2ª planta / Tel. 926 25 54 6737500 CIUDAD RODRIGO (Salamanca)Díez Taravilla, 15 / Tel. 923 48 20 3516002 CONCAAvda. Rep. Argentina, 27 / Tel. 969 22 20 2214008 CÒRDOVAConcepción, 4, 1.º B / Tel. 957 47 95 7807800 EIVISSAPere Francès, 12, 2n / Tel. 971 31 27 7415402 EL FERROL (La Corunya)Magdalena, 153, 1.º dcha. / Tel. 981 30 03 1828901 GETAFE (Madrid)Almendro, 4, 2.º / Tel. 91 683 89 8517002 GIRONAS. J. Baptista La Salle, 19, 2n 2a / Tel. 972 20 05 2518009 GRANADAPza. Campillo, 2, 5.º G y H / Tel. 958 22 66 2019005 GUADALAJARAAvd. Venezuela, 9 - Colonia Sanz Vázquez Tel. 949 21 82 2018500 GUADIX (Granada)Pso. Ismael González de la Serna, 1 bajo / Tel. 958 66 35 9221003 HUELVACardenal Cisneros, 11 / Tel. 959 25 33 8822700 JACA (Osca)Seminario, 8, 3.º / Tel. 974 36 22 5123007 JAÉNMaestro Bartolomé, 7, dupl. / Tel. 953 25 01 1411402 JEREZ DE LA FRONTERA (Cadis)Sevilla, 53 / Tel. 956 18 01 5615001 LA CORUNYAMarqués de Cerralbo, 11 bajo / Tel. 981 20 56 5935003 LAS PALMAS DE GRAN CANARIAAngel Guerra, 26 - bajo / Tel. 928 37 13 0725002 LLEIDABlondel, 11, 2n / Tel. 973 26 91 0424003 LLEÓSierra Pambley, 6 - 3º C / Tel. 987 24 84 0826004 LOGRONYOObispo Fidel García, 1 / Tel. 941 24 78 88

27001 LUGOCruz, 1B, 1.º / Tel. 982 25 55 6728013 MADRIDGran Vía, 46 - 4.º / Tel. 91 522 17 8329015 MÀLAGAStrachan, 6 - 3.º Izda. / Tel. 95 221 44 4707701 MAÓ (Menorca)Carreró des Mirador de ses Monges, 1 / Tel. 971 36 99 3630001 MÚRCIAPza. Beato Andrés Hibernón, 1 - Ent. Izqda. /Tel. 968 21 40 2922002 OSCAPza. de la Catedral, 8 / Tel. 974 22 65 5632005 OURENSEPza. Obispo Cesáreo, s/n / Tel. 988 23 37 8233003 OVIEDOSan Isidoro, 2 - bajo / Tel. 98 520 31 6134001 PALÈNCIAGil de Fuentes, 12 - 2º Izq. / Tel. 979 75 21 2107001 PALMA DE MALLORCASeminari, 4 / Tel. 971 71 89 1131006 PAMPLONAAvda. Baja Navarra, 64, 1.º / Tel. 948 21 03 1810600 PLASÈNCIA (Cáceres)Las Veras, 3 / Tel. 927 42 17 0736003 PONTEVEDRAPeregrina, 50 entreplanta / Tel. 986 85 08 1237002 SALAMANCARector Lucena, 20, 5.º A / Tel. 923 26 15 4720005 SANT SEBASTIÀLoyola, 15, 3.º Izda / Tel. 943 42 45 1038002 SANTA CRUZ DE TENERIFEPérez Galdós, 26, 3º Dcha. / Tel. 922 24 34 4239001 SANTANDERRualasal, 5, 2.º Dcha / Tel. 942 22 78 0715705 SANTIAGO DE COMPOSTEL·LARúa del Villar, 18 apdo. 456 / Tel. 981 58 49 6650001 SARAGOSSAPlaza de la Seo, 6 - 2ª planta / Tel. 976 29 18 7940001 SEGÒVIASeminario, 4 - bajo / Tel. 921 46 02 7141004 SEVILLAPza. Virgen de los Reyes, s/n. / Tel. 95 422 75 6825250 SOLSONA-BELLPUIG (Lleida)Avd. Preixana, 16 / Tel. 973 32 01 8342002 SÒRIASan Juan, 5 - 1.º / Tel. 975 23 14 9050500 TARAZONA (Saragossa)San Antón, 11 - 1.º / Tel. 976 64 47 8143001 TARRAGONARambla Nova, 119. esc A, 2n 2a / Tel. 977 24 40 7844001 TEROLYagüe de Salas, 18 - bajo / Tel. 978 61 18 4545002 TOLEDOTrinidad, 12 / Tel. 925 22 99 1143500 TORTOSA (Tarragona)Mercaders, 2 - baixos / Tel. 977 51 14 2825700 URGELL, La Seu (Lleida)Pati de Palau, 1-5 / Tel. 973 35 00 5446003 VALÈNCIAPça. Comunió de S. Esteve, 1 - baix / Tel. 96 391 91 2947002 VALLADOLIDSimón Aranda, 13, 1.º / Tel. 983 30 50 6508500 VIC (Barcelona)Ronda Camprodon, 2 / Tel. 93 886 15 5536204 VIGO (Pontevedra)Vázquez Varela, 54, 2.º B / Tel. 986 42 36 9601004 VITÒRIAFueros, 6, 1.º izqda. / Tel. 945 23 11 7949003 ZAMORAPlaza del Seminario, 2 / Tel. 980 53 20 91

DELEG

ACIONS

DE MAN

S UN

IDES

(adreces)


JORDÀNIA. JAVIER MÁRMOL

Servicios Centrales: Barquillo, 38-3º. 28004 Madrid. Telf.: 91 308 20 20 - www.manosunidas.org

Mans Unides és l’associació de l’Església Catòlica a Espanya per a l’ajuda, la promoció i el desenvolupamentdels països en via de desenvolupament. És, alhora, una organització no governamental per al desenvolupament(ONGD), de voluntaris, catòlica i seglar.

Mans Unides centra tota la seva tasca en dues activitats complementàries: sensibilització de la població espa-nyola, perquè conegui i sigui conscient de la realitat dels països en via de desenvolupament, i suport i finança-ment de projectes a Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania per col·laborar amb el desenvolupament dels pobles del Sud.
