LES PSICOSIS

ESQUIZOFRÈNIA i PARANOIA

Dr. Josep Moya

LES PSICOSIS. CONCEPTE

• L’ OMS va definir la psicosi com: el Trastorn Mental en el que el deteriorament

de la funció mental ha adquirit un grau tal que interfereix marcadament en la

introspecció i la capacitat per enfrontar algunes demandes ordinàries de la

vida o per mantenir un adequat contacte amb la realitat. No és un terme ben

definit. Exclou el retard mental”. (CIE-9)

• En el DSM IV-TR no apareix el terme “psicosi” i sí, en canvi, el terme “psicòtic”,

és a dir, un adjectiu ha substituït un nom.

• “Psicòtic” és definit com idees delirants o al·lucinacions prominents sense

consciència de la seva naturalesa patològica.

LES PSICOSIS CONCEPTE (II)

Una possible resposta pot ser la següent:

• La Psicosi és aquell procés en virtut del qual el subjecte que la pateix

mostra, en algun sector de la seva percepció i del seu pensament,

una certesa total.

LES PSICOSIS. CONCEPTE (III) LA CERTESA

CREENÇA CERTESA

El subjecte creient és en essència algú que no sap i busca afirmar-se mitjançant les creences en un cert saber.

En la certesa sí hi ha un saber, que no necessita afirmar- se.

El que creu s’esforça en convèncer.

El psicòtic no és un escèptic, ningú aconseguirà convèncer-lo de la irrealitat.

Per això, els creients s’associen i fan proselitisme.

El psicòtic no fa proselitisme, no s’ associa.

L’ ESQUIZOFRÈNIA. CONCEPTE(I)

És un tipus de psicosi que afecta, en general, persones

joves o adolescents i en les quals s’alteren les seves

relacions amb la realitat i la seva capacitat del pensament

conceptual, no concret, i s’acompanyen a més de

trastorns afectius, intel·lectuals i del comportament.

L’ ESQUIZOFRÈNIA. CONCEPTE(II)

Aquests pacients mostren una tendència marcada a retirar-se

de la realitat, a presentar estats d’ànim poc apropiats a les

circumstàncies, amb un curs del pensament impredictible i

una tendència a presentar comportaments que l’entorn pot

qualificar d’absurds i que, en alguns casos, pot comportar un

deteriorament dels hàbits personals. En el curs de la malaltia,

es poden presentar deliris i al·lucinacions.

L’ ESQUIZOFRÈNIA. CONCEPTE (III)

Si l’home esquizofrènic vivencia els seus pensaments, sentiments i

desitjos, no com seus, sinó com d’altres, l’actitud que adopta enfront

d’aquests esdeveniments inaudits ha d’estar en consonància amb

aquestes vivències; hi ha una lògica en el que és il·lògic. Ell actuarà

absurdament, incomprensiblement, per als que l’observen, però la seva

actitud té, fins cert punt, un sentit i una finalitat. Viurà i existirà en el

seu món com nosaltres vivim i existim en el nostre. D’ aquí que ni

nosaltres podem comprendre la seva manera d’existir ni tampoc ell pot

comprendre la nostra. Són, per tant, dos móns i dues maneres d’ existir

diferents, incomprensibles recíprocament (Goas, 1997, pag: 263).

L’ ESQUIZOFRÈNIA. CONCEPTE (IV)

• La imatge del propi cos apareix sempre com sent, d’alguna manera, la d’un cos fragmentat

• El subjecte mostra en algun moment decisiu dels seus dirs una confusió entre el significant i el significat

• El subjecte manifesta una bisexualitat al menys virtual. Fracassa en situar-se en funció de la diferència entre els sexes

• El subjecte identifica naixement i mort: “No he nacido aún” o bé: “Estoy muerto desde hace mil años”. (De Waelhens, 1982, pp. 144-145)

ESQUIZOFRÈNIA CRITERIS DIAGNÒSTICS (I)

• El diagnòstic d’ esquizofrènia es realitza utilitzant els criteris del DSM IV-TR.

• A. Símptomes característics: Dos o més dels següents, cada un d’ ells present durant una part significativa d’ un període d’ 1 mes:

- Idees delirants

- Al·lucinacions

- Llenguatge desorganitzat

- Comportament catatònic o greument desorganitzat

- Símptomes negatius, per exemple, aplanament afectiu.

LA ESQUIZOFRÈNIA. CRITERIS DIAGNOSTICS (II)

• B: Disfunció social o laboral. Durant una part significativa del temps des de l’ inici de l’ alteració, una o més àrees importants d’ activitat, como són el treballs, les relacions interpersonals o la cura d’ un mateix, estan clarament per sota del nivell previ a l’ inici del trastorn.

• C: Durada: Persisteixen signes continuus de l’ alteració durant al menys 6 mesos. Aquest període ha d’incloure al menys 1 mes de símptomes que compleixin el criteri A.

• D: Exclusió dels trastorns ezquizoafectiu i de l’ estat d’ ànim.

• E: Exclusió de consum de substàncies i de malaltia mèdica

• F: Relació amb un trastorn generalitzat del desenvolupament: Si hi ha història de trastorn autista o d’altre trastorn generalitzat del desenvolupament, el diagnòstic addicional d’esquizofrènia solament es realitzarà si les idees delirants o les al·lucinacions també es mantenen al menys 1 mes.

LA ESQUIZOFRÈNIA. PREVALENÇA

• Prevalença: És la proporció d’individus d’ una població que presenten un determinat esdeveniment en un moment o període de temps determinat.

• L’ esquizofrènia és una malaltia que presenta una prevalença variable en funció dels criteris diagnòstics emprats. No obstant, hi ha un cert consens segons el qual la prevalença oscil·la entre un 0,2 i un 2 per cent. Les tases de prevalença són similars en tot el món.

• Actualment, la prevalença més admesa és de 0.5 a 1%.

• La distribució per sexes no presenta diferències significatives en quant als valors totals acumulats al llarg de la vida.

LA ESQUIZOFRENIA CLÍNICA (1)

• Al·lucinacions: Poden presentar-se segons totes les modalitats sensorials (auditives, visuals, olfatives, tàctils, cenestèsiques, gustatives). Les més freqüents són les auditives.

• Idees delirants: Poden tenir diferents temàtiques (persecució, autorreferencials, somàtiques).

• Alteracions afectives: Són freqüents les alteracions de l’ humor. L’aplanament afectiu. Un símptoma negatiu, es presenta freqüentment.

• Trastorns del llenguatge: En els individus esquizofrènics el llenguatge pot presentar alteracions importants que afecten els tre nivells de la semiòtica (sintàctic, semàntic i pragmàtic).

LA ESQUIZOFRÈNIA QUADRE CLINIC (II)

•Alteracions del llenguatge. Alguns exemples:

“Yo creo que es posible la resistencia de un conducto a otro porque es la cuestión de la fluidez; la vida es fluída, nosotros encontramos una fuente por ahí, en cualquier trozo de vida, y brota el agua, el manantial, el tálamo. Vamos a poner que es una fuente a donde nosotros, el ser humano, sacia la sed de la vida, la saciedad y es el acícate”.

- Quién la trajo al hospital?

- Una camilla.

“Un subsidio es un esparramo porque ocurren cosas de que uno se acontece”.

ELS PRÒDROMS

• Fase Prodròmica: és el període de temps que hi ha entre l’aparició

de trets o signes indicatius de canvi en el funcionament premòrbid

de la persona i l’inici de clars símptomes psicòtics.

• Alguns autors ha assenyalat l’existència d’una continuïtat entre la

fase premòrbida, la fase prodròmica i l’inici del primer episodi

psicòtic.

FASES

Població general.

Fase premòrbida

Fase prodròmica

Símptomes Psicòtics

1r. Contacte

Tractament

Inici de la malaltia Inici episodi

ELS FENÒMENS ELEMENTALS

• Es poden definir com actes de la percepció o del pensament de significat

enigmàtic però respecte dels quals el pacients té una certesa: que es refereixen

a ell.

• Significació enigmàtica i caràcter autorreferencial.

• Un exemple: “La paraula imposada és una emergència que s’imposa al meu

intel·lecte i que no té una significació corrent. Són frases que emergeixen,

frases no reflexives que no són ja pensades, sinó que són … com emergències

que expressa l’inconscient… emergeixen com si jo fos, no sé, manipulat. Tinc

moltes dificultats per explicar-li. No sé com em ve, s’imposa al meu cervell,

arriba de cop: Vostè ha matat l’ocell blau!”

FENÒMENS ELEMENTALS (2)

• En aquest relat hi ha una frase clau: Són frases que emergeixen,

frases no reflexives, que no són ja pensades, sinó que són com

emergències que expressen l’inconscient.

• Això és el que Clérambault va denominar Caràcter anideic de

l’automatisme mental.

FENÒMENS ELEMENTALS (3)

• Altres autors, com Magnan varen parlar de “La Fase d’inquietud

romà freqüentment desconeguda; penosament impressionat pel

món exterior el malalt es torna aïllat, inquiet encara no delira però

s’habitua a les falses interpretacions, a les il·lusions sensorials.

Després s’organitza un deliri de persecució sistematitzant-se

progressivament sota la influència d’al·lucinacions sensorials.”

CASOS CLÍNICS(I)

CAS 1: Adolescent de 15 anys.

• Es tracta d’un adolescent de 15 anys que en la primera visita em porta uns escrits

en els quals descriu les seves primeres vivències de transformació.

• “Como rasgos principales de mi personalidad en mi infancia, se me podía

considerar domo un niño tranquilo, tímido, solitario, soñador, hipersensible, con

ideas obsesivas, extrañas manías, escrúpulos religiosos, con una fantasía fuera de

lo normal y con importantes tendencias autísticas.

• Ya desde mi infancia me sentí más identificado hacia el sexo femenino que al

masculino. En numerosas ocasiones me travestía, me maquillaba en secreto.

CASOS (II)

• Fue a partir de los 14 años cuando coincidiendo con mis despreciados caracteres cambios físicos y hormonales (salida de vello facial y corporal) me aislé socialmente, me encerré en mi mismo y perdí a todos mis amigos. Fue en ese curso cuando comenzó el preludio de mi enfermedad mental.

• Ya comenzada la adolescencia, con 14 años, al comenzar el primer curso de BUP, comenzaron las ideas delirantes, la fantasía patológica, los estados de autismo, entre otros síntomas de mi enfermedad mental.

• Un año después mi estado empeoró y aparecieron los estados masivos de angustia y depresión.

CASOS (III)

• Los síntomas principales son: odio patológico a mis caracteres sexuales secundarios. Deseo constante de desaparición de vello facial. Desconfianza patológica a que me escuchen, me espíen, me observen, me vigilen, con aparatos extraños, que se burlen de mi o hablen mal de mi a escondidas, que no sea verdad lo que estoy viendo, que me transforme en otras personas inesperadamente.

• Todos mis pensamientos e ideas se encuentran muy alterados, confusos y caóticos. No hay absolutamente ningún pensamiento o idea que esté completamente claro, incluso las percepciones del mundo externo son erráticas y confusas.

• Hay momentos en que mi estado mental se encuentra tan transformado que da la impresión de haber entrado dentro del mundo de la locura y de haber tenido una ruptura con la realidad, ya que actúo de forma extraña y evadida del mundo real.

LA DESORGANITZACIÓ DEL PENSAMENT

• La ruptura inicial de la cadena significant produeix en el psicòtic el sentiment d’una pertorbació de l’ordre del món, la sensació d’estar prop d’un forat.

• Els pensaments van a la deriva i, alhora, sorgeixen sentiments d’incertesa pel que fa a la identitat.

• El pacient pot tenir la impressió de misteri o d’un buit.

• “Abans no em preocupava per tots aquests detalls, però ara em plantejo preguntes sobre tot allò que tinc davant meu”.

• Ja res desperta en mi l’associació. Aquesta inèrcia afectiva que sento em desespera. No penso res, no sento res. Voldria pensar o sentir alguna cosa, no em ve res. Solament sento aquesta coagulació física de les meves impressions, em sento agafat, glaçat, la sensació vaga d’abans es converteix en un dolor al voltant del meu crani” (Artaud).

LA PARANOIA CONCEPTE

• El terme “paranoia” es troba en l’actualitat en un cert perill d’extinció ja que les classificacions a l’ús no l’inclouen en cap apartat.

• En el seu lloc apareix el terme de Trastorn Delirant (DSM IV-TR)

• Segons Castilla del Pino (1980): Les psicosis paranoiques es caracteritzen per la irrupció, aguda o crònica, d un sistema delirant, en ocasions amb la presència de denotacions anòmales (al·lucinacions), desestructurat en els quadres aguts, més estructurat temàticament fins a constituir un sistema delirant, en els subaguts i crònics, i que respecten la personalitat del pacient, i no provoquen, qualsevol sigui la seva durada, un deteriorament de la personalitat. Fora de l’ episodi agut, el contacte amb el pacient és possible, i no presenten la modificació autista, de forma que la seva síndrome síndrome delirant tracta d’ imposar-se a la realitat externa del subjecte”.

LA PARANOIA CRITERIS DIAGNOSTICS (DSM IV-

TR) • A: Idees delirants no estranyes (per exemple: que impliquen situacions que

poden donar-se en la vida real, como ser seguit, enverinat, infectat) de pel

menys un mes durada.

• B: Mai s’ha complert el criteri A per a l’esquizofrènia

• C: Excepte pel impacte directe de les idees delirants o les seves ramificacions,

l’activitat psicosocial no està deteriorada de forma significativa, i el

comportament no és rar ni estrany.

• D: Si s’han produït episodis afectius simultàniament, la seva durada total ha

estat breu en relació amb la durada dels episodis delirants.

• E: L’alteració no és deguda als efectes fisiològics directes d’alguna substància.

FENOMENS INVASIUS

Fenomen

Invasiu

Comportaments estranys

Subjecte