les mentides. - xtec · 2007-03-30 · penso que en pinotxo és un personatge prou conegut pels...

Activitats de biblioteca

Biblioteca escolar del CEIP Sant Josep (Sant Vicenç dels Horts) Seminari de Coordinació de Biblioteques Escolars – Centre de Recursos Pedagògics Baix Llobregat6

LES MENTIDES. Noemí Tutusaus

Tutora de 1er. CEIP Sant Josep

JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE:

Dir mentides és una conducta normal entre els nens petits, però que cal anar treballant perquè no

es converteixi en una constant, i per tant en una patologia de “conducta antisocial”.

Fins als 4 anys, el nen intenta complaure als adults; és per això que si ha fet alguna cosa que sap

que no agradarà, no ho explicarà.

Però és cap als 67 anys quan el nen ja té consciència d’haver dit una mentida, i se sent malament

per això, encara que no l’hagin descobert.

Raons per les quals un nen pot mentir:

1. per imitar als adults: el nen se n’adona de què els adults diuen mentides quan els

interessa.

2. per complaure a algú.

3. per no ferli mal,... Per al nen això s’anirà convertint en una cosa natural, que creu que pot

utilitzar a la seva conveniència, tal i com ha observat fer als altres.

4. per predisposició a la seva personalitat. Trobarem reaccions diferents segons el caràcter

del nen. Si es tímid o si té moltes pors, el que farà serà negar les coses. El nen exaltat, les

exagerarà. Un i altre cas es tractaran de manera diferent:

a. Al nen tímid se l’estimularà més, es parlarà amb ell perquè, al “conèixer” aquestes

coses que li fan tanta por, se senti amb més domini sobre les mateixes.

b. Al nen exaltat se l’intentarà relaxar mitjançant exercicis o esports; i prestarem

atenció a les seves fantasies, fentli veure que només són això o que el món real no

és ben bé així.

5. per cridar l’atenció, perquè se sent poc atès: la mentida més freqüent en aquests casos sol

ser inventarse algun mal. En aquest cas intentarem donar al nen l’afecte que reclama i

dedicarli més temps.

6. per evitar un càstig: la majoria de les mentides vénen produïdes per aquesta por. Sol

correspondre a uns pares massa rígids, i a un nen amb por de perdre l’amor dels adults.

7. per vanitat o "xuleria": generalment es produeix perquè el nen vol agradar als altres, sabent

quant valoren aquests les aparences.

8. per no tenir la capacitat de distingir entre la realitat i la imaginació: aquest cas precisa

d’ajuda psicològica. Aquests nens no són conscients de què el que diuen és mentida.



D’acord amb l’edat del nen, és convenient educarlo sobre l’honestedat, i ensenyarli a distingir el

real del imaginari.

Felicitarem sempre el nen per havernos explicat la veritat, i si ha dit mentides, abans de renyarlo

cal saber els motius que l’han empès a mentir.

Aquest petit projecte sorgeix de la idea: “És la primera vegada que estic a primer de primària i

mai havia trobat una classe que diu tantes mentides”. Em plantejo diferents maneres d’abordar

aquesta situació que distorsiona contínuament les classes. I començo a pensar i a buscar

informació i material sobre el tema. Finalment decideixo explicar contes que tinguin un rerefons

important. I començo treballant amb el conte principal: CARLO COLLODI , En Pinotxo i intercalant d’ altres contes sobre les mentides.(Mirar bibliografia). Decideixo portarho a terme a l’hora

d’alternativa( dues hores a la setmana durant tot el 2n trimestre) aprofitant algunes activitats per

ferles conjuntament amb tota la classe a l’hora de castellà i a tutoria.

Penso que en Pinotxo és un personatge prou conegut pels nens i les nenes d’aquesta edat, que

segur que han llegit o escoltat alguna de les diferents versions existents.

El tema que es relaciona immediatament amb en Pinotxo és el de les mentides. Tots els mals d’en

Pinotxo arriben perquè diu mentides. És un bon tema per a tractar amb els petits tot analitzant en

quines ocasions i per què en Pinotxo diu mentides, quina és la justificació que dóna una vegada

és descobert...

OBJECTIUS QUE ES PODEN TREBALLAR

• Valorar, de manera positiva, el fet de no dir mentides.

• Saber diferenciar entre el que està ben fet i allò que no està ben fet.

• Saberse responsables dels seus actes, assumintne, en tot cas, les conseqüències. • Expressar

sentiments i emocions de manera natural.

• Distingir en una narració el fil conductor d’una història, diferenciant el plantejament, el nus i el

desenllaç.

• Diferenciar els fets principals i els secundaris.

• Aprendre a distingir els diferents personatges: protagonista, antagonista, personatges

secundaris; i saber veure quina és la seva funció dintre de la narració.



CONTINGUTS QUE ES PODEN TREBALLAR

El personatge de Pinotxo ens dóna peu a parlar de les mentides. Prenent com a punt de partida la

pel∙lícula que veurem, analitzarem, en cadascun dels casos, per què en Pinotxo menteix;

preguntarem als nostres alumnes per què creuen que ho fa, i també intentarem posarlos a ells

mateixos en situacions similars per veure quina solució hi trobarien.

Quantes versions diferents d’en Pinotxo coneixen? És possible que si fem preguntes sobre el

conte obtindrem diferents respostes, segons la versió que coneguin:

Què és en Pinotxo? Podem veure que en algunes versions és un ninot de fusta, en d’altres un

titella de fils i en d’altres sense fils.

On passa l’acció? Tot i que en la majoria de les versions l’acció té lloc en un poblet d’Itàlia, podem

trobar alguna versió en què tot passa a una ciutat tirolesa.

Què passa a en Pinotxo quan diu mentides? Hi ha versions on a en Pinotxo li creix el nas, en

d’altres d’aquest nas que creix surten branques, en d’altres li surten orelles de burro...

Totes aquestes qüestions ens portaran a parlar de quin és el motiu que fa que existeixin tantes

versions diferents. Es pot parlar de la transmissió oral de les tradicions.

ACTIVITATS D’ENSENYAMENTAPRENENTATGE

1. Motivació inicial

Portar contes d’en Pinotxo: és molt probable que un elevat nombre d’alumnes tingui a casa seva

contes d’aquest personatge. També en podem buscar a la biblioteca de l’escola. Farem un petit

estudi entorn dels personatges, quins coincideixen i quins no, quins són els que surten a totes les

versions i quins no.

2. Visionat de la pel∙lícula ( per trossos de 15 minuts)

Parlar sobre: què ha passat? A qui li ha passat? A on ha passat? Situació personals d’alguns

d’ells/elles.

Relacions que podem establir:

Poden veure en ell un nen, més o menys de la seva mateixa edat, i per tant no serà difícil que es

puguin posar en el seu lloc.

Fer un treball interessant de representació, fer veure que un d’ells és en Pinotxo, representant les

mateixes accions, però solucionantles ells mateixos d’una manera diferent.



Establir un diàleg entorn de les mentides, deixarlos conversar entre ells fent preguntes del tipus:

• Dieu mentides alguna vegada?

En cas d’haverhi alguna resposta afirmativa intentarem portar la conversa entorn del per què de

les mentides, per què es diuen i a qui.

En cas que no hi hagués cap nen o nena que afirmés que diu mentides, podem portar la conversa

a un pla més general. Per exemple: per què creieu vosaltres que hi ha nens i nenes que diuen

mentides? Quin motiu poden tenir?

Hi ha un aspecte a la pel∙lícula que tot i que surt diverses vegades, queda en un segon pla: quan

en Pinotxo marxa per passars’ho bé deixa d’anar a l’escola. Com valoren aquest fet?

3. Seqüenciació del conte a través d’imatges. ( s’ajunta al final).

4. Cançó i conte en castellà.

“ Soy de pino pino pino me llamo Pinocho, soy de pino pino pino y aunque un muñeco fui, soy de

pino pino pino, me llamo Pinocho y me siento feliz me siento feliz”

5. AVALUACIÓ:

Al final del 2n trimestre tenen un petit conte escrit per ells de Pinotxo. Cal valorar la situació en la

que es troba el grup. Ha hagut una millora en l’aspecte de dir mentides ? actuen de manera

diferent?

Altres contes treballats de manera oral amb tot el grup classe.

Bibliografia:

• Andersen, Hans Christian. El Vestit nou de l' emperador. Adap. Montserrat Camps, Anna Camps i Quima Romagosa. Il.lustr. MontserratGinesta. Barcelona : La Galera, 1979.



• Esopo. El pastor y el lobo.

• El rei de les Aigües.

• Les mentides de l'aranya. Lluís Piñot (català que ha viscut temporades a Costa d'Ivori i ha fet reculls de folklore i rondalles),

• (Adaptació de la llegenda de l'Anoia "El pi de les pinyes d'or") Escrit per Josep Serentil.

• L' Oncle Llop. Adap. Xosé Ballesteros a partir del conte popular. Il∙lustr. Roger Olmos. Barcelona : Kalandraka, 2001.



MATERIAL ADJUNT:

• Alguns contes extrets dinternet. • Conte de Pinotxo seqüenciat en 12 vinyetes.



LES MENTIDES DE L'ARANYA Lluís Piñot (català que ha viscut temporades a Costa d'Ivori i ha fet reculls de folklore i rondalles)

a molt de temps, el rei tenia una filla que es deia Hama, i per provar el nivell d'intel∙ligència i civilització de la seva societat, i també per trobarli un marit que fos prou intel∙ligent i noble, va fer saber al poble que donaria la mà de la seva filla a aquell que endevinés el seu nom. L'Aranya, de posició humil, va enginyarse un estratagema per poder accedir a la cort del rei. Va anar a la selva i va buscar plomes d'ocell, branques i fulles i es va construir unes ales per poder volar. Volant, va entrar a palau i es va posar en una branca de l'Arbre de les Paraules que es troba al bell mig del pati de palau. L'esposa del Rei, que en aquell moment passejava pel pati, va veure aquell ocell tan estrany i va cridar la seva filla: Hama, Hama!, Corre, surt! Mira quin ocell més estrany que hi ha en aquesta branca de l'Arbre de les Paraules! On! On és? va preguntar la filla mentre sortia de la seva cambra. En sentir això, l'Aranya va aixecar el vol. Ja sabia què volia. Ara podria casarse amb la filla del Rei i entrar a formar part de la reialesa. Arribant al poble, l'Aranya va agafar el seu tamtam, va reunir uns quants joves i tocant amb força i bon ritme varen anar en comitiva fins al palau reial cantant tan fort com podia el nom de la filla del Rei. Com que el Rei havia donat la seva paraula, va haver de consentir el casament de la seva filla amb l'Aranya i es varen celebrar les noces. La festa va durar una setmana i els balls i les cançons no varen parar en tot el temps. Un cop casats, l'Aranya i la seva esposa varen anar a viure a la seva casa conjugal, i al cap de nou mesos varen tenir el primer fill. El temps va anar passant i el fill anava creixent. Un capvespre l'Aranya estava assegut al portal de casa i el seu fill jugava amb unes pedretes prop del seu pare. De sobte, l'Aranya va començar a cantar una cançó que revelava el secret de la seva trampa per descobrir el nom de la seva esposa, i el fill, que ho va sentir, va anar a explicarho a la seva mare. La filla del Rei es va enfadar molt. Així que vas utilitzar una trampa vulgar per saber el meu nom! va dirli la seva esposa no ens mereixes ni a mi ni al meu fill. Agafo tot seguit les meves coses i me'n torno a casa del meu pare! Dit això, la dona va anar a la cambra a recollir les seves coses. Un cop les va tenir preparades; aleshores, va deixar el farcell a terra i va anar a la cambra del seu fill, l'Aranya va entrar a la cambra de la seva dona i, d'amagat, va ficarli uns quants ous dins del farcell.



Quan ho va tenir tot preparat va agafar el seu fill de la mà i els dos farcells i, sense esperar més, va anar a casa del seu pare. L'Aranya els va acompanyar, i quan van arribar davant del Rei, abans que la dona pogués dir res, l'Aranya va dir: Pare i Rei meu, la teva filla em desobeeix! Jo crio pollastres i ella em roba els ous i els trenca, i jo em quedo sense pollets per poder honrar els avantpassats. Això no és cert! va replicar Hama enfadada. No sóc pas jo qui diu mentides va dir l'Aranya amb un somriure irònicsinò diguesli que t'ensenyi el farcell. El rei, en veure els ous trencats dins el farcell de la filla, es va enfadar molt amb ella i li va dir: Filla, t'has comportat malament, no tens motiu per deixar el teu marit, així que, agafa les teves coses i torna amb ell cap a casa. Al cap de pocs dies l'Aranya va tornar a cantar la cançó en un moment en què tant Hama com el seu fill la podien sentir. Hama, enfadada, sense dir ni paraula al seu marit, va preparar el farcell amb les seves coses; però mentre preparava el del seu fill, l'Aranya va anar corrents al camp i va collir nyams i, d'amagat, els va ficar dins el farcell de la seva dona. Quan Hama i el seu fill varen marxar cap a casa del seu pare, l'Aranya també els va acompanyar, i igual que l'altra vegada, abans que Hama pogués dir res al seu pare, l'Aranya va parlar: Pare i Rei meu, la teva filla Hama sempre es queixa que no li dono prou menjar i, tot i que és abundant i variat el que disposa per cuinar, ella, insatisfeta, cull els nyams abans de madurar. Jo li he dit que això no està bé, però ella, en comptes de reconèixerho i obeirme, s'ha enfadat i aquí ens tens. Llavors l'Aranya va agafar el farcell de la seva esposa i en va treure els nyams verds que hi havia ficat, i els va mostrar al rei. El rei, un cop més, va reprovar la seva filla i li va dir: Hama, t'has comportat malament, no tens motiu per deixar el teu marit, així que agafa de nou les teves coses i torna amb ell cap a casa. Al cap de pocs dies, l'Aranya ja tornava a cantar la seva trampa davant de Hama i el seu fill, i una vegada més, Hama va fer els farcells per marxar de casa. Com les altres vegades, quan van ser davant del rei, l'Aranya va parlar abans que Hama pogués dir res: He donat a la teva filla molts atuells de cuina i ella els ha anat trencant tots per manca de cura. Avui s'ha queixat que ja no li quedaven cassoles i jo li he dit que havia de parar compte de no trencarles, i ella s'ha enfadat tant que ha agafat tots els meus objectes de valor i aquí ens tens. Si no em creus digues a la teva filla que et mostri el seu farcell. Això és tot mentida! va dir Hama abans que el seu pare digues res L'Aranya, el meu marit, és un veritable mentider. Ell és qui cada vegada ha anat ficant dins el farcell primer els ous i després els nyams verds, per tal de ferme quedar com una mentidera al teu davant, però aquesta vegada, abans de sortir de la cambra he mirat dins el farcell i n'he tret tots els objectes de valor que ell hi havia ficat per enganyarte.



L'Aranya, en sentir això, es va escapar corrents per tal de no fer el ridícul en descobrirse les seves mentides. El rei, en veureho, va accedir que Hama i el seu fill es quedessin amb ell. L'Aranya no sabia que mai res es pot fonamentar sobre una mentida, perquè tard o d'hora surt a la llum i tot s'ensorra.



El pi de les pinyes d'or (Adaptació de la llegenda de l'Anoia "El pi de les pinyes d'or") Escrit per Josep Serentil.

Fa molts i molts anys, entre els turons i els castells de la comarca de l'Anoia, s'hi trobava la casa senyorial del senyor Baró, dins el terme d'Igualada. Aquesta casa va adquirir molta fama per la riquesa del seu Baró, que tot i tenir molts tresors va ser la persona més avariciosa de la Terra. Era exigent, fins i tot feia pagar molts tributs als camperols del seu senyoriu. Però la riquesa del senyor Baró no li venia d'explotar els seus vassalls. A les pinedes del senyor Baró hi creixia un pi prodigiós, un pi que entre les pinyes que feia, cada any en feia unes quantes d'or massís. Cada any, doncs, feia més gran el seu fabul∙lós tresor. Aquest pi, segons es deia, estava situat en un lloc molt ocult i solitari, voltat per un escamot de soldats, que per tal que no poguessin revelar el secret, se'ls va tallar la llengua... Això és el que el poble deia molt d'amagatotis del Baró. Un dia de primavera a mitja tarda, el senyor Baró va veure's sorprés per la presència d'un cavaller acompanyat d'una petita tropa que venia a anunciarli que el Rei en Jaume havia decidit anarlo a visitar. Li ho comunicava per tal que tingués temps de prevenirse, perquè el rei vindria acompanyat per una trentena d'homes. Així doncs, si no sorgia cap impediment, el dijous de la setmana vinent, el rei comptava arribar. El senyor Baró, quan va haver marxat l'emissari restà pensatiu. "Per quin motiu ve el rei?... Què em voldrà?..." Fos quin fos el motiu de la visita, ell prepararia una bona arribada i procuraria que tingués la millor estada. El dijous, el Baró, abans d'hora, ja s'esperava al límit del terme del senyoriu amb una escorta ben nodrida. Aviat va veure la comitiva reial en el tombant del camí. Al cap de poc el senyor Baró donà la benvinguda al rei mentre li besava la mà en senyal de vassallatge. S'encaminaven cap el castell, on després de reposar es posaren a taula per a sopar, un sopar veritablement esplèndid. El rei quedà molt satisfet i felicità el senyor Baró per les bones cuineres que tenia. L'endemà feia un dia molt clar, i el rei disfrutava contemplant el paissatge i voltant, ara a peu, ara a cavall, pels boscos del senyor Baró. Al migdia el senyor Baró tornà a obsequiar el rei amb un àpat abundant i suculent, i altre cop el rei felicità al senyor Baró. Per tant, el senyor Baró es va pensar que s'havia guanyat la voluntat del senyor rei. Al final del dinar el rei demanà als companys de taula que els deixessin sols i... així va anar la conversa: El rei digué: Noble senyor Baró, estic impressionat per la rebuda que ens has fet a mi i la meva gent. Amb raó saps honrar els teus hostes. Contestà el senyor Baró: És que el convidat d'avui es mereix tot això i molt més... El senyor rei va afegir:



Bé, doncs, senyor Baró, te'n dono les gràcies, però em vols dir perquè la contribució que ens vas donar per la guerra va ser tant petita... Pensa que tots els altres senyors van donar moltes riqueses, van portar cavallers i guerrers, municions de guerra... El senyor Baró li diguè: És que el meu senyoriu és molt pobre, aquí només hi ha boscos. El rei replicà: Podries donarme fusta per fer naus. Ah! I ara que parlem de boscos, voldria que m'aclarissis una cosa que fa temps que corre de boca en boca; diu la gent que en les teves pinedes hi ha un pi prodigiós, un pi que fa les pinyes d'or; què me 'n dius? El senyor Baró contestà: Això, senyor, són enraonies de la gent envejosa, gent que em vol mal, gent que diu que sóc molt ric i que faig veure que sóc pobre perquè sóc avariciós... El rei li digué: Però amb el munt de menjar que ens has donat, ningú diria que fossis tan pobre com dius... El senyor Baró no sabia que dir: Senyor, només jo sé quant m'ha costat estalviar per totes aquestes despeses... He fet un esforç per vós. El rei afegí: Bé, t'hauré de creure, perquè els bons cavallers no diuen mai mentides. Si no dius mentides ets una persona honorable, però si no has dit la veritat, si realment tens un pi tan prodigiós i no has ajudat al teu rei, mereixes la maledicció i aquell pi meravellós se't farà malbé i mai més et farà pinyes d'or. El rei donà per acabada la visita i el senyor Baró l'acomiadà tot preocupat. Un cop el rei hagué marxat, el senyor Baró anà cap on creixia el pi fabulós. Se'l mirà i remirà i li semblà veure'l tot estrany: estava esgrogueint. L'endemà se'l tornaria a mirar, creia que era un malfixament seu. Aquella nit no va poder dormir. Tan bon punt es va fer de dia, va tornar al lloc on hi havia el pi. Aleshores s'adonà que el pi es moria. El que havia dit el rei s'havia complert. Aquest va ser el càstig per la seva avarícia i per la seva falsedat. Des d'aleshores el senyor Baró entristí, va anar emmalaltint, però fins poc abans de morir, el Senyor li va tocar el cos, i es va tornar caritatiu fins a extrems. Va dedicar el temps que li restava de vida per ajudar als pobres. La seva dona va acabar repartint la riquesa que restava, després de la mort del seu marit, i va entrar en un convent. Però, això sí, va reservar dues pinyes d'or per fer, amb el seu or, una corona per a la Mare de Déu de Gràcia... D'ençà d'aquests fets han passat molts anys, segles i tot, però mai més s'ha sentit que per aquí els voltants o en cap altre lloc de la Terra hagi tornat a florir un pi que fes les pinyes d'or.

les mentides. - xtec · 2007-03-30 · penso que en pinotxo és un personatge prou conegut pels...

Documents