REVISTA D'IGUALADA NÚM. 13, ANO lA. ABRIL DE 2003

LES FESTES,.. ..

DAVANT UNA CRUILLA HISTORICA

ANTONI M. BADIA I MARGARIT

INTRODUCClÓ'

Gracies per haver-me invitat a compartir ambvosaltres una festaassenyalada.Vinc,doncs, a SantFeliu, a fer festa i a pregonar festa. Nogensmenys,haig d'assenyalar, d'entrada, les condicions delmeu pregó. D'una banda, no em plau que esconfonguin les idees de "festa" i de "barrila"; del'altra, tampoc no voldria presentar-me amb unrostre diferent del que em permet d'ésser reco-negut. Per aixo jo no podria parlar en aquestasimpatica festa d'avui sense que hi fes acte depresencia alIo que dins meu uneix la professió, lavocació i ellIeure, és a dir: l'interes per la lIengua,la historia i la cultura.

Pasqua Granada. Una frase que ja molts nodiuen i que alguns ni saben que vol dir. Tanmateix,una frase que sempre ha estat lligada a la historia,a la cultura i a la religiositat popular de casa nos-tra. Una frase, encara, que continua expressantun missatge que no tothom capta de la mateixamanera, pero que en el fons no perd l'arrelament.Parafrasejantuna famosamanma, podríem dir que

.1.Text del Pregó de Pasqua Granada, pronunciat a Sant

Feliu de PalJerols (la Garrotxa), el dia 25 de maig de 1996,vigilia de Pentecostes. S'hi troba algun deix local (com lesa¡'¡usions a pobles concrets, al ferrocarril d'Olot a Girona,al novel.lista olotí Maria Vayreda o a les festes del Tura).Amb tot, creiem que el comentari sobre les festes adquireixun valor general per a tot el país i la seva publicació enuna altra capital comarcal resta justificada de sobres. (Notade la Redacció).

també per les festes es coneixen els pobles. Hi ha,sempre hi ha hagut, una peculiaritat catalanarespecte a les festes. Si m'és permes de contar unrecord personal, el meu pare, que es movia en elmón de les fabriques de teixits, tingué una greucontrarietat l'any 1939, arran de l'acabament dela guerra civil: els inspectors de trebalI, arribats aBarcelona amb ínfules 'de vencedors i desconeixe-dors de les nostres tradicions, venien amb les Íns-truccions pertinents per a imposar un calendari defestes laborals únic a l'estat, que en feia desapa-reixer quatre de ben assenyalades:elsdos dilluns deles dues Pasqües (de Resurrecció i de Pentecostes),Sant Joan (el 24 de juny) i Sant Esteve (el 26 dedesembre). Hi hagué discussionsi tensions entre elsinspectors (que insistien en el calendari únic) i elsfabricants (que el sabien d'aplicació impossible),fins que aquelIs, potser assessorats per algú mésque aquests, cediren i les quatre festescontinuarenretratant un comportament sociologicque alesho-res semblava intangible.

És cert: les quatre festes superaren les amena-ces.Aixo no obstant, i sense que aleshoresningú sen'adonés, ja estavenengegatsuns potents mecanis-mes socials que posarien un interrogant al costatde cada festa tradicional. D'aleshores en<;:a,hanpassat prop de seixanta anys.Uns anys en el decursdels quals s'han anat modificant de soca-rel, noja el nombre de les festes, sinó també, cosa moltmés notoria, lIurs continguts.

Accepteu-me unes consideracions sobre eltema de les festes,que jo posaría en una cruma on

29

REVISTA D'IGUALADA

es troben tres processos sociologics decisius. Són:1) la secularització del món modern, 2) el pas dela societat rural a unes formes urbanes de viure i

3) l'estandardització de la cultura. N'enuncio elstítols perque tots els assistents en segueixin mésbé els comentaris que en faré escalonadament.També vull dir que miro d'assumir els punts devista que, davant les festes, em sembla que adop-tarien un cristia militant, un enamorat de la vidarural i un folklorista coneixedor dels usos del país,respectivament.

LA SECULARITZACIÓ DEL MÓN MODERN

-

Parlem, d'antuvi, del procés de secularització.És a dir: mirant la institució "festa" des de I'anglede la religiositat. Ésprou significatiu que les quatrefestes posades en qüestió l'any 1939 fossin, d'unamanera o altra, festes religioses. És que la majorpart de les nostres festes tenien l'origen i la jus-tificació en relació amb aquest fenomen que lligavida terrena i dimensió sobrenatural. Mirem, si no,com, ultra les quatre ja esmentades, la immensamajoria de les altres festes que celebravem per-tanyien al mateix camp: Cap d'Any (1 de gener),el dia deIs Reis (6 de gener), Sant Josep (19 deman;:), les festes mobils que depenien de Pasqua(l'Ascensió, Corpus), Sant Pere (29 de juny),l'Assumpció de la Mare de Déu (15 d'agost), TotsSants (1 de novembre), la Immaculada Concepció(8 de desembre), Nadal (25 de desembre). Afegim-hi unes mitges festes, que no eren universals enel camp laboral (com Dijous i Divendres Sants, laNativitat de la Mare de Déu, el dia dels Morts).Afegim-hi també el dia del Patró de la localitat,la seva Festa Major (al més sovint vinculada aun fet religiós), alguns dies de festes encara nooblidades (la Candelera, I'Anunciació, Dimecresde Cendra, etc.). Obviament la llista podria fer-seencara més llarga.

Enfront d'aquesta enumeració impressionant,quines festes celebravem en el terreny polític o

cívic?El contrast és superlatiu: 1) abans de 1936:el 14 d'abril (Proclamació de la República), 1'1de maig (Festa del Treball) i l' 11 de setembre (laCapitulació de Barcelona el 1714), i, 2) després de1939:el 18 de juliol ("el Alzamiento") i el dia dela "Liberación" (en commemoració de l'entradade I'exercit de Franco a cada població). Abans idesprés de la guerra civil: potser el 2 de maig (entot cas, no universal), el 12 d'octubre ("Fiesta dela Raza"). I poca cosa més.

Perdoneu-me per haver-vosabassegatamb tan-tes referencies.M'hi he atrevit perque l'estadísticano deixa d'indicar un component essencial de lanostra manera d'ésser: la profunda religiositatque impregnava els actes públics i privats de lesinstitucions i de les persones. Almenys, els actesexterns. Dic:"elsactes externs",i amb aquests motsvoldria fer veure la dificultat d'emetre judicis devalor sobre fets religiosos, sense tenir dades pera separar les manifestacions externes (com sónles festes) i allo que s'esdevé part de dins de lesconsciencies (on rau la veritable religiositat). Sim'accepteu una protesta de sinceritat, diria queem poso en ellloc de qui sofreix davant la barrejaque sempre s'ha fet de la fe personal i les mostresexternes de religiositat (perque són molts els qui,a través d'aquestes mostres, han jutjat aquella feque només Déu coneix).

La dualitat d'una fe proclamada amb els llavisi una vida que la contradiu ha estat tostemps unproblema per als cristians autentics, que se sen-ten compromesos per la fe. Pero la incongruenciaentre els dos termes d'aquesta dualitat ha estat al'ordre del dia en el decurs de la historia. L'Edat

Mitjana, aparentment tan cristiana, ho era moltpoc per les obres. Els actes externs protagonitzatsper prínceps i papes eren una ininterrompuda pro-fessió de fe. Les ordinacions oficials molt sovint

eren datades per la festivitat litúrgica del dia queels secretaris les escrivien. Pero els reis oYenmissa

abans d'escometre les hosts enemigues, fossin decristians o de pagans, i sense mesurar si la guerras'avenia amb la llei de l'amor.

30

.

REVISTA D'IGUALADA

Semblantment, en les capes restants de lasocietat, els actes externs també eren motivatso acompanyats de signes de religiositat. Lesrogatives per impetrar el do de la pluja o perobtenir que s'estronqués aquest mateix do; elsrosaris, novenaris i gran nombre d'altres devo-cions; a molts indrets, el dia de Sant Miquel eslligaven els contractes; en d'altres, Sant Isidresenyalava la sembra d'un blat de moro. Etcetera.No cal continuar. Aquestes constants aHusionsa motivacions de fe anaren sedimentant el con-

venciment coHectiu que els pobles eren una nomenys constant apologia de la fe cristiana. Ambesforyosingents, hom construi'a catedrals, mones-tirs, parroquies i ermites i tot el país era pIe delsenyal de la Creu. Rodant els segles, les nostresfestes continuaven donant testimoni d'aquestessingulars manifestacions de cristianisme. Peroels comportaments humans sovint se n'apartavenamb estridencia.

No oblidaré mai que una vegada el gironíJaume Vicens i Vives, historiador de renom i

amic dilecte, ens conta que, en un comenyamentde curs universitari, havia posat als estudiants unamena d'examen, en forma d'aquesta pregunta:l'Edat Mitjana era més o menys cristiana quel'Edat Moderna? La immensa majoria havent-se pronunciat a favor del cristianisme de l'EdatMitjana,Vicensdedica lesprimeres Hiyonsd'aqueHanya fer-Ios veure les contradiccions, injustícies icrueltats de la civilitzaciómedieval i el progrés quesignificarenper a la dignitat humana l'humanismei el renaixement.

No puc estendre'm sobre aquesta qüestió,l'aprofundiment de la qual ens faria tanta Hum.El ferment del cristianisme historic continua infor-mant les nostres mentalitats i les nostres maneres

socials.Déu em guardi de no reconeixer-hi costatsaltament positius, pero, per inercia i per como-ditat, el pes d'una fe sense obres continua essent,adhuc amb la més gran bona fe, el pa de cada diade moltes persones que es tenen per cristianes,adhuc per bones cristianes.

Aquesta dilogia entre una fe declarada (i nosentida) i una vida practicada (prescindint de lafe) s'havia fet tan intensa i tan extensa, que elConcili Vatica 11hi dedica una reflexió profun-da. Calia no deixar-se dur per les formes. D'acíque el món rebés, amb sorpresa, amb joia o ambrecanya -segons les persones-, la Constituciósobre l'Esglésiai el món i la Declaraciósobre lallibertat religiosa (1965). L'Església, que haviaconstatat la secularització de la vida moderna,renunciava a intervenir en la gestió de materiesque restaven fora del seu abast i de la seva missió.Aquesta situació, reconeguda aleshores, existia desde feia temps. Pero ara l'Església preferia d'anaral fons del tema.

Com han quedat, a partir d'aleshores, lesmanifestacions populars tradicionals, entre lesquals es compten les festes de base religiosa? Jodiria que han quedat com ja es trobaven de fet:són mostres d'un taranna historicament cristia,que per als cristians sincers continuen tenint sentitreligiós i, per al conjunt de la població, ocasió deHeure, de diversió i de relació personal. L'únicadiferencia respecte a les festes d'abans és queles deIs nostres dies han perdut l'exclusiva queles caracteritzava, perque avui tothom té altresmaneres de passar el temps, de divertir-se i derelacionar-se (com veurem tot seguit, en parlar delsegon procés sociologic anunciat). Només cal ferun matís: les festes religiosestradicionals, com queno deixen d'ésser manifestacions de base religio-sa, també poden facilitar el retrobament d'algunsoblidadissos amb la fe de la infantesa.

En resum: avui les festes majors i els aplecssón uns actes socials, ja no exclusius, sinó com-partits amb altres menes de reunions i, per tant,menys indispensables per a la vida de relaciódeIs qui hi concorren. Actes basats en elementsfonamentals de la fe (com són la missa, la pre-dicació, els goigs i semblants) els quals, si esfan amb esperit de servei i amb dignitat, encaraavui somouen indiferencies, estimulen a fer el béi faciliten la convivencia.

l'IIIII

31

REVISTA D'IGUALADA

EL PAS DE LA SOCIETAT RURAL

A UNA VIDA URBANITZADA

He dit que el segon procés en que incideixenles festes és la transformació de la vida rural envida urbana. Estracta d'una mutació social,econo-mica i cultural, que ha arribat a la seva complecióa la vintena centúria, pero que també ve de moltlluny. Ens ho proven les varietats dialectals dela llengua o l'anomenada "cultura material": lasega, el batre, els molins, les feines del camp, etc.1 els lexics respectius. Les maneres de parlar i detreballar es conservaren intactes fins a comene;:osd'aquest segle XX, que ara arriba a la fi sota elssignes de l'estandardització de la llengua i de lamecanització de l'agricultura. El nostre país vis-qué mil anys repartit en territoris mal comunicats,gairebé incomunicats. D'aCÍtambé que les festesreligioses haguessin assumit, com deia, un rol desuplencia, assegurant una vida social que cap altrainstitució no podia garantir.

Se'n podrien donar abundosos exemples. Seme n'acudeix un de molt punyent: les descrip-cions dels aplecs de muntanya que ens ha deixatl'escriptor olotí Maria Vayreda. Quina vida mésdura no tenia aquella gent! Sé que el Vallespiri l'Alta Garrotxa no es poden comparar amb lavall d'Hostoles o la plana d'en Bas; amb tot, lesdiferencies no són de qualitat sinó d'intensitat.Per a molts dels qui anaven a 1'aplec,pesava tant(o més) la necessitat de relació humana com el

fet religiós centrat en la missa. Anar-hi era podertenir notícies de la família llunyana, era saber coms'ho passaven els qui feien el servei militar, eraconeixer o tractar la que potser seria la muller oel que potser seria el marit, era emparaular unavenda de terres o de bestiar, era... aconseguir unsmínims de vida social.

Tothom dira: que remot se sent avui, tot aixo!Realment,ens trobem a més de cent anys de l'inicid'un cicle que només s'ha precipitat en els darrerstrenta o quaranta anys.Recordem-ne alguna de lesetapes: encara en el segle XIX,els lents progressos

..

de l'escolaritzaciósuposadament obligatoria, de laconstrucció de vies i carreteres,de la premsa o fullsescrits impresos, i, a partir de 1900, l'arribada dela bicicleta a les comarques. O, en el primer tere;:del segle XX, els autobusos de línia (i, en aquestacomarca,el ferrocarrilde Girona a Olot, que durantanyss'acabavajustament aquí, a Sant Feliu,pendentde la construcció del túnel sota el coll d'en Bas),l'aparició de la radiodifusió, la instauració de lesvacances laborals. Més ene;:a,les migracions, fore;:adeso voluntaries, que provoca la guerra civil de 1936 a1939. En els anys cinquanta, l'aparició de la televisiói la gran mutació socio economica, per la qual s'elevael nivell de vida, el Seat 600 es fa popular, la gentviatja,sorgeixel conceptede "residenciasecundaria"i s'incrementa la industrialització,que, per al camp,implica de mecanitzar l'agricultura.

Quan jo era jove, la diferencia entre viureen una gran ciutat o en un medi rural consistiasobretot que a fora tothom es coneixia,es menavauna vida més natural, la gent mirava poc el rellotgei les comunicacions, relacions i contactes de tota

mena eren més lents que a la gran ciutat.Avui els habitants de les antigues comarques

de vida distesa i tranquil-la toquen els resultatsde la industrialització del campoRemarquem queaixo tant vol dir que els treballs de menar terreses fan per procediments mecanics com que pertotarreu sorgeixen fabriques que ofereixen llocs detreball als qui viuen a les rodalies.

Sovint aquesta situació es veu mediatitzadape! conjunt d'altres condicionaments, provinentsde la cultura urbana que s'imposa. Així, la difusióde la televisió ha modificat les hores d'anar-se'n

alllit o de llevar-se les persones (les quals, d'altrabanda, com que disposen de maquines que elsestalvienesfore;:osi elspermeten de guanyar temps,ja no senten la necessitat de matinejar que abansla feina els exigia). Fins a poblacions demografi-cament modestes podeu contemplar habits deconducta suggerits des de les pantalles de la tele-visió, que per mimetisme s'escampen arreu comun regueró de pólvora.

32

REVISTA D'IGUALADA

L'abandonament de la professió de pages(entre d'altres raons, per tenir més llibertatd'horaris o per treballar en feines menys dures)ha creat ponts motoritzats entre els pobles i elscentres fabrils i administratius. El camp i lamuntanya s'han acostat a la ciutat. Si, nomésfa cinquanta anys, la nit immobilitzava la gentals pobles, ara anar a la capital de la comarca ésun joc de criatures. Ja no cal esperar amb delit«la festa" o «l'aplec",dits així en singular, perqueaquestes manifestacions es donaven una vegadaa l'any; ara les festes es troben a desdir, i elscaps de setmana el jovent va a corrua feta a lesdiscoteques. Per tant: també per un altre costat, ino solament per la secularització del món d'avui,les festes han adquirit una nova dimensió. Tenenun altre sentit, s'han homologat i ni ofereixen elsque abans oferien, ni la gent hi cerca allo queabans només podia trobar en les celebracionstradicionals.

L'ESTANDARDITZACIÓDE LA CULTURA

-

En darrer lloc, en els nostres dies les festesencara s'interfereixen amb un tercer procés socio-logic: el que hom ha anomenat l'anivellamentdels fets culturals. Fins fa pocs anys, la «culturapopular", entesa com diu el diccionari, com el«conjunt de les coneixences, tradicions i formesde vida materials i espirituals característiques d'unpoble", s'adeia a les persones que constitu'ien lacol-lectivitat.1 les festesde casa nostra eren mani-

festació periodica d'aquestes tradicions i formesde vida: la ruta vers el centre de convocatoria, els

actes religiosos (entorn del predicador, els goigs,el rosari), el grup huma congregat (amb els seuscontactes i converses), la celebració cívica (ballspopulars específics,les sardanes, el sorteig del xai),eventualment la dispersió en desbandada davant lainoportuna pluja i la marca que tot plegat deixavaen les persones que hi havien assistit eren unstrets privatius de cada indret. Festes obertes als

visitants, pero timbre d'orgull dels protagonistesautoctons. No deixaven de produir-s'hi certsdecalatges, alguns de conseqüencies remarcables.A l'origen, el«ball pla"de les festesdel Tura d'Olotera un ballet popular, amb el seu típic puntejar;a copia d'admetre-hi forasters que no coneixienel secret de la dansa, el ball es convertí en unadesfllada d'invitats, coronada per un ball modern,igual al de qualsevol altra ciutat o país.

Pero aixo, que ja era de doldre, només era unpreludioÚltimament és tot el conjunt de tradicionslocals el que ha sofert una transformació profun-da. El vertiginós ritme de la civilització actual, lesnoves tecnologies aplicades als equips electroacús-tics i la facilitat i la rapidesa de les comunicacionshan fet que les formes de vida particulars es vagindesdibuixant, en benefici d'uns models iguals a totarreu, que tendeixen a imposar-se. Hi juga el seupaper la convicció ingenua que tot el que ve defora és millor que el que fem a casa. De fet, a lesnostres festes, encara apuntalades en la tradició,avui sovintegen els aires (i els ritmes!, i el soroll!)del «rock" nord-america. Una altra sotragada, ques'afegeix a les dues examinades abans (la secula-rització i la desruralització).

No cal dir que el reptament no és fet solamenta la cultura tradicional. Totes les formes culturals

en són remogudes. No ens ho hem de plantejaren alternatives com «tradicional vs nou" o «local

vs universal".La humanitat sempre ha descrit unacorba ascendent. El que passa és que avui esta fentun salt enorme, sense precedents, que costa depair. La solució no sera d'aferrar-nos a la culturaque ha estat fins ara (perque no volem perdre eltren), ni comen<;:arde cap i de nou, fent abstrac-ció d'allo que havíem estat (perque així deixaríemd'ésser allo que som). Que hem de fer,doncs? Hemde saber incorporar les novetats, pero guardantfidelitat a la fesomia singularitzadora del grup aque pertanyem. Així, les coses noves impregnaranla idiosincrasia de cada cultura, sense destruir-la.

Costa poc de copiar allo que es fa a fora; costamés d'assimilar-ho, pero aquesta és la solució per

33

REVISTA D'IGUALADA

a tirar endavant sense perdre la personalitat. 1perno perdre tampoc en valor estetic, sempre és acon-sellable de passar per un sedas tant els elementsde la cultura tradicional com els que pugnen defora estant per incorporar-s'hi en l'obertura quepreconitzem.

RECAPITULACIÓ SOBRE LES FESTES, AVUI

A hores d'ara, alguns dels qui m'escoltenpotser es diuen: pobres festes! Pobres aplecs! Decap manera. No he vingut a Sant Feliu a demo-lir. Com he dit en comen~ar, em proposava defer una reflexió estimulant. De 1'analisi dels fets

exposats, ja es despren que la mateixa coHectivitatha anat fent seus els progressos tecnics, que hasabut incorporar a les festes, sense desfigurar-neels trets essencials.Em faré entendre amb un parelld'exemples molt senzills: seria absurd que, atesque els aplecs són més antics que la descobertade l'electricitat, un equivocat sentit de la fidelitatens obligués a valer-nos d'espelmes allí on ara espot encendre una bombeta. O que en les nostresfestes renunciéssim a valer-nos de cants ja assimi-lats pertot d'en~a que la litúrgia es fa en la llenguadel poble. Recordem el que acabo de dir: cal saberincorporar novetats sense trair les essencies de lacultura propia.

Hi ha més encara. A mesura que s'han anatdesenvolupant els estudis científics de folklore,una munió d'especialistes en cultura popular,en col.laboració amb abnegats erudits locals,han estudiat els textos de les festes i deIs aplecs,n'han recuperat les melodies més genulnes, handescobert el sentit mític o religiós de les danses,han interpretat el significat pregon de certs epi-sodis (que es repetien maquinalment de generacióen generació, sense que ningú sabés que voliendir i potser deformant-ne la simbologia i elllen-guatge i tot).

D'en~a que 1'administració local es troba enmans de verídics representants del grup huma

que els ha elegits, les festes han estat rehabili-tades, s'han recobrat usos antics (balls populars,fontades, tornabodes, etc.) que estaven abando-nats, o se n'han creat de nous (festes del pedal,concursos, excursions, festesgastronomiques, etc.)que s'adiuen a les maneres d'avui, i una atencióespecial ha estat dedicada a millorar tota mena demostres de la cultura popular, propies o foranes,que així han esdevingut nostres. Jo diria, doncs,que la reacció que cal esperar, davant la situacióen que es troben avui les festes populars de totala vida, hauria de tenir dos caires: l'un, el reco-neixement de 1'heretada realitat present; l'altre, laplasmació d'una nova realitat ja en curso

Així, en primer lloc: hem de tenir presentque les festes, en el moment historic que vivim,han sofert últimament uns canvis remarcables:ara

comparteixen la religiositat tradicional amb altresaspectes cívicsi lúdics; el marc on es desenvolupenha perdut en gran part el to exclusivamentlocal, enbenefici d'unes maneres que al capdavall en retra-ten més bé els actuals protagonistes, i, tot pagantel tribut obligat a una cultura estandarditzada, nodeixen de proclamar l'entitat característica de lacultura propia.

El segon caire de la reacció esperada tambésembla clar: tal com les veiem en els nostres dies,les festes s'estan dotant d'una nova fesomia queencaixa en aquella frase de l'Evangeli que diunova et vetera ("coses noves i coses velles"). Ésa dir: sense renunciar a la personalitat que hanadquirit alllarg d'una tradició secular, les festes,que no volen desapareixer ni convertir-se en unfossil digne d'un record agralt, s'esforcen tant peractualitzar elsseus antics comportaments humans,així posats al dia, com per adquirir nous elementsculturals dins les línies de la civilització que miracap al segle XXI.

Potser sí que alguns (o per ventura molts)tornaran a saber que vol dir Pasqua Granada.Enresum: enmig de transformacions pregones, abansinsospitades, continua essent cert que també perles festes es coneixen els pobles.

34

'~

REVISTA D'IGUALADA

..

ANTONI M. BADIA I MARGARIT (Barcelona, 1920). Llicenciat

en filologia romanica a la Universitat de Barcelona, on haestat catedratic i rector. President d'honor de la Société

Linguistique Romane i doctor honoris causa per diversesuniversitats. La seva vida i obra es projecten en tres campsfonamentals: la investigació lingüística, la dedicació a ladocencia i la responsabilitat cívica. La seva darrera obramés significativa ha estat la Gramatica de la /lengua cata-lana. Descriptiva, normativa, diatópica, diastratica (1994).Actualment resideix a Igualada.

35