les activitats agràries i pesqueres

Les activitats agràries i Les activitats agràries i pesquerespesqueres

Tema 13

1

ÍndexÍndex 1. El sector primari (p.276)

2. L’agricultura

◦ 2.1 Factors físics que influeixen en l’agricultura

◦ 2.2 Estructura de les explotacions

◦ 2.3 L’evolució de la producció

◦ 2.4 Els productes agrícoles 3. La ramaderia

◦ 3.1 La distribució de les cabanyes

◦ 3.2 La ramaderia espanyola i la Unió Europea

4. La silvicultura

◦ 4.1 Els productes forestals

2

5. La pesca

◦ 5.1 L’activitat pesquera

◦ 5.2 Regions pesqueres

◦ 5.3 Explotació dels recursos 6. La població activa en el sector

primari 7. Les activitats agràries i

pesqueres a Catalunya

◦ 7.1 Agricultura, ramaderia i silvicultura

◦ 7.2 Pesca i aqüicultura 8. El sector primari i la Unió

Europea

1. El sector primari

El sector primari integra aquelles activitats econòmiques que obtenen productes de la natura, però sense transformar-los.

Inclou l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura, la pesca, la mineria i les fonts d’energia.

Les zones on s’han modernitzats les tècniques agrícoles, s’ha mantingut la població i s’hi ha millorat els serveis. En les altres zones s’ha produït despoblament.

El sector primari està fortament intervingut per les directrius de la Unió Europea, en concret pel Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí.

A Catalunya, és el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural qui gestiona aquestes activitats.

ÍndexÍndex 1. El sector primari 2. L’agricultura (p.276)







4. La silvicultura


4

5. La pesca








Europea

2. L’agricultura

En el darrer segle s’han produït molts canvis en l’agricultura a Espanya.

Fins fa poc, l’activitat agrícola era la majoritària i rudimentària.

A llarg del segle XX es va anar despoblant el camp.

La industrialització dels camps va millorar-ne els rendiments i va incrementar la producció.

2. L’agricultura

Actualment a Espanya hi ha més d’un milió d ’explotacions agrícoles.

Extensió mitjana: 30 Ha.

En el darrers anys s’ha incrementat la superfície destinada a cultius ecològics (quasi el 70% ja certificats).

2.1 Factors físics que influeixen en l’agricultura (p 277)

Els factors físics que influeixen en l’agricultura són:

1. L’altitud

2. L’orografia

3. El clima

4. El tipus de sòl

5. La disponibilitat d’aigua

2.1 Factors físics que influeixen en l’agricultura

1. L ’altitudEspanya té una altitud mitjana elevada, i això suposa un problema.Els millors conreus es donen per sota de 200 m, i Espanya l’altitud mitjana supera àmpliament aquesta altitud.


2. L ’orografiaBona part d’Espanya és muntanyosa, a excepció de les Depressions de l’Ebre, el Guadalquivir i la Messeta.El pendent dificulta els conreus ja que dificulta la mecanització.Per això cal construir terrasses o bancals.


3. El climaTemperatura, precipitacions i vent condicionen els tipus de cultiu.La major part d’Espanya és seca (blat, vinya i olivera).Mapa p. 277 (mesos secs) i p. 278 (mesos gelades)

Les pluges torrencials sovint inunden camps.També es creen planes al·luvials molt fèrtils per al conreu d’hortalisses i fruiters.Pel que fa a la temperatura, les zones costaneres tenen menys amplitud tèrmica que a l’interior.


4. El tipus de sòl (p.278)

La composició del sòl determina la fertilitat.Millors característiques: textura franca (sorra, llim i argila), estrucutura granular, porositat mitjana, contingut de nutrients adequat i pH al voltant de 7.Molt sòls cal posar-hi adobs per a millorar-ne la fertilitat.Les zones volcàniques (Canàries, Garrotxa) i al·luvials (Com. Valenciana i Múrcia) són molt fèrtils.


5. La disponibilitat d’aiguaA Espanya l’agricultura s’emporta quasi el 80% de l’aigua disponible.Tipus de conreus:

a) Secà: Blat, vinya, olivera, ... Cultiu extensiu (grans extensions utilitzant maquinària i poca ma d’obra)

b) Regadiu: Hi ha aportació d’aigua. Verdures, fruites, hortalisses, ... Cultiu intensiu (aigua i feina per part del pagès permet produccions elevades)

2.2 Estructura de les explotacions (p.279)

Cal analitzar la mida i la propietat.

Mida: La història marca molt la grandària de les explotacions agrícoles.

Minifundis: Els trobem sobretot a Galícia, Submeseta Nord i Com. Valenciana. Si no es dediquen a l’agricultura intensiva, no són rendibles i provoca èxodes rurals.

Latifundis: Grans propietats a Andalusia, Aragó, Extremadura i Submeseta Sud. Dedicades a pastures i cereals.

2.2 Estructura de les explotacions (p. 279)

Cal analitzar la mida i la propietat.

Propietat: La major part són gestionades pels propietaris amb l’ajut de jornalers. Tot i així, existeixen dos tipus de cessió de la terra:

Arrendament: El propietari cedeix la terra al pagès i aquest li paga una renda fixa. El pagès és lliure per fer-hi la producció que vulgui.

Parceria: El pagès paga al propietari una part variable de la collita.

També hi ha terres de propietat pública.

2.3 L’evolució de la producció (p. 280)

Diversos factors han permès una evolució en la producció agrícola en el nostre país.

1. Mecanització: Per a competir en l’economia de mercat globalitzada calen inversions en maquinària i tecnologia. A vegades es comparteix la propietat de la maquinària.

2.3 L’evolució de la producció


2. Tècniques d’enginyeria genètica i biològica: S’aplica a la selecció de llavors (productes transgènics) i sistemes informàtics de control de creixement de les plantes.



3. Adobs químics i fertilitzants: Permeten un creixement més ràpid. També productes per eliminar plagues. Els hivernacles són l’escenari idoni per aquestes pràctiques pel control que es pot tenir de totes les variables (humitat, temperatura, plagues, fertilitzants,...)



4. Canalització d’aigua i nous sistemes de reg: Això passa per introduir el regadiu a moltes explotacions, canviar el sistema de reg a aspersió o gota a gota i explotar sosteniblement els aqüifers. També hi ha cultius hidropònics (no cal sòl).

P. 297 Ex. 1, 2 i 3.

2.4 Els productes agrícoles

En aquests moments, la producció depèn en gran mesura dels tipus de conreu que subvenciona la UE.

1. Cereals: Cultiu tradicional a l’Espanya seca. Blat, ordi, civada i sègol. També blat de moro (Cantàbric) i arròs (deltes). En aquests moments un 2% es dedica a biocombustibles.



2. Hortalisses: Conreus amb alta productivitat. Zones de regadiu. Aplicacions d’avenços tècnics. S’han vist afavorits per increment de demanda. Indústria derivada de congelats i conserves. Zona llevantina, Aragó, Navarra i Catalunya. Productes: pebrots, tomàquets, albergínies, carbassons, espàrrecs, enciam, cebes, ...



3. Fruiters: El 20% de la producció agrícola espanyola són fruiters. Cítrics (taronja, llimona, mandarines), fruits secs (ametlla, avellana, ...), fruiters d’horta (maduixes, melons, préssecs, peres, ...)



4. Vinya: Perfectament adaptada al clima mediterrani. Gran part de la producció és destina a la producció de vins i caves amb denominació d’origen. Molt apreciats a tot el món.



5. Olivera: També propi del clima mediterrani. No creix per damunt dels 700 m. Es troba sobretot al Sud de la Península Ibèrica. Recollida encara poc mecanitzada. Bona part de la producció es destina a olis.



6. Patates i llegums: Ha disminuït el consum de mongetes, llenties, cigrons i patates. Forta competència del Països Baixos.



7. Conreus industrials: Destaquen el gira-sol, remolatxa sucrera, cotó i tabac. La seva producció es destina integrament a la indústria.

P. 297, Ex. 4 i P. 297, Ex. 4 i 55

ÍndexÍndex 1. El sector primari 2. L’agricultura







4. La silvicultura


27

5. La pesca








Europea

3. La ramaderia

S’han produït profunds canvis en la ramaderia en el darrer segle:

◦S’han obtingut races selectes◦S’han incrementat els rendiments◦S’han vençut moltes malalties◦S’ha incrementat la producció◦S’ha aconseguir traslladar els productes a llargues distàncies per la millora en la refrigeració i congelació.

3 La ramaderia

Podem diferenciar 2 tipus d’explotacions ramaderes:

◦Ramaderia tradicional d’explotació extensiva: No pot competir actualment amb la intensiva. En canvi, evita la despoblació i el deteriorament mediambiental. Consisteix en la cria i manteniment dels animals en extensions àmplies, on el bestiar s’alimenta de pastures naturals. Es practica en zones de climes extrems (Extremadura) i on hi ha pastures (muntanyes).

3 La ramaderia

Podem diferenciar 2 tipus d’explotacions ramaderes:

◦Ramaderia intensiva moderna: El bestiar es troba en granges sota unes condicions controlades per tal d’augmentar-ne la producció. Alimentació amb pinsos. Requereix grans inversions però té una alta productivitat (porcí, aviram, ...)

3.1 La distribució de les cabanyesBoví – Oví – Porcí – Avícola - Caprí

Tipus de bestiar:◦Boví: Es troba a Galícia, Astúries, Cantàbria i zona pirinenca. Producció de carn i llet. Ho faciliten les pastures de la zona.


Tipus de bestiar:◦Oví: Es localitza a Extremadura, Aragó, Navarra i la zona de la Meseta. Destinat a carn i làctics.


Tipus de bestiar:◦Porcí: Es crien de manera intensiva en granges. Es localitza a Catalunya, Castella i Lleó, Aragó i Múrcia. A Extremadura i Andalusia es cria el porc de manera extensiva.


Tipus de bestiar:◦Avícola: Grans naus destinades a milers de pollastres i gallines. Es localitza a Catalunya, Castella i Lleó i Aragó. També hi ha granges d’estruços i perdius. Carn i ous.


Tipus de bestiar:◦Caprí: Es troba a Andalusia i la Meseta. Els seus productes es destinen a la indústria dels làctics.

3.2 La ramaderia espanyola i la Unió Europea

La PAC pretén que els ramaders tinguin un nivell adquisitiu similar o proper al dels treballadors d’altres sectors.

També pretén un bon nivell de preus pels consumidors i tendir a l’autoproveïment dins la UE.

Algunes mesures de la PAC:◦Establiment de quotes de producció◦Assignació de subvencions◦Millora de la qualitat en la producció

La PAC ha afavorit la disminució de cabanyes ovina, caprina, bovina i equina i un increment de la porcina i avícola. També s’ha increment l’apicultura i la cunicultura.

3.2 La ramaderia espanyola i la Unió Europea

Causes d ’aquests canvis:◦Declivi de l’explotació ovina per èxode rural, disminució de pastures i baixa rendibilitat.◦Reducció del sector caprí per disminució forestal i poc consum de llet de cabra. Ho salva el formatge.◦Disminució del sector equí per la disminució de l’ús d’animals al camp.◦Lleugera davallada del sector boví per la disminució del consum de la seva carn.◦Creixement del sector porcí i avícola pel baix preu de la seva carn. També pels ous i pels derivats industrials porcins.◦Creixement de l’apicultura per la mel i la cera.








4. La silvicultura


38

5. La pesca








Europea

4. La silvicultura

Els boscos contribueixen a la conservació de la biodiversitat i a la protecció dels sòls i dels recursos hídrics.

A Espanya sobretot s’aprofiten els recursos dels boscos del Nord.

Els incendis són un dels principals problemes.

Per rendibilitzar la producció s’ha recorregut a la replantació amb espècies de creixement ràpid (eucaliptus) i a la supervisió de tales.

L’abandonament dels camps ha fet créixer la superfìcie forestal.

A Espanya trobem pins, alzines, roures, eucaliptus, castanyers, faig, ...

4.1 Els productes forestals

Principals productes:◦Fusta: Boscos atlàntics i del Sistema Ibèric i Central. Hi ha més demanda que oferta. Es necessita per mobles, construcció i paper.◦Suro: Andalusia, Extremadura i Catalunya. Exportem. Es dedica a taps, objectes de decoració...◦Resina: Primera matèria en pintures i coles. Vall del Duero.◦Fruits silvestres i bolets, dedicats a la gastronomia.◦Ús cinegètic: Cacera controlada a partir de vedats.








4. La silvicultura


41

5. La pesca








Europea

5. La pesca

Som la primera potència europea en pesca, i de les més importants del món, juntament amb Japó, Rússia i els EUA.

Espanya són també grans consumidors de peix.

No només pesquem en les nostre aigües sinó que anem també a caladors llunyans.

L’increment dels combustibles ha disparat el preu del peix.

També la imposició de les 200 milles d’aigües territorials exclusives va perjudicar els interessos pesquers espanyols.

La tecnificació també ha entrat en el sector

A Europa la PPC (Política Pesquera Comuna) afecta la pesca a Espanya. Els objectius son similars als de la PAC, però referits al sector pesquers.

Darrerament han disminuït les captures però s’ha incrementar el valor del que es pesca.

5.1 L’activitat pesquera

Cal diferenciat els tipus de pesca i el tipus de flota. Pel que fa al tipus de pesca:

◦Pesca tradicional: Tècniques d’encerclament i d ’esquer pel que fa a la superfície i d ’arrossegament i almadraves pel fons.


Cal diferenciat els tipus de pesca i el tipus de flota. Pel que fa al tipus de pesca:

◦Pesca industrial: L’objectiu és obtenir un gran nombre de captures per abastir els mercats i la indústria. Cal diferenciar la pesca costanera o literol (per abatir les llotges i mercats locals) i la pesca d ’altura (per abastir sobretot la indústria i aconseguir importants captures).


Cal diferenciat els tipus de pesca i el tipus de flota. Pel que fa al tipus de flota:

◦Flota d’altura i gran altura: Vaixells de més de 100 tones. Ha patit un retrocés a causa de la mesura de les 200 milles.◦Flota litoral o costanera: Vaixells de 20 a 100 tones. És la més nombrosa. És la més afectada per la crisi. Necessita reconversió.◦Flora familiar o artesanal: Vaixells de menys de 20 tonas. Continua subsistint. Poca quantitat d ’espècies però d’alt valor.

En general totes les flotes les tenim envellides.

5.2 Regions pesqueres

El litoral espanyol es divideix en 8 regions pesqueres: Cantàbrica, Nord-Oest, Sud-atlàntica, Sud-Mediterrània, llevant, Tramuntana, Balear i Canària.

La regió del Nord-Oest té la flota més important. Concentra el 85% de la flota espanyola. Ports de Vigo y la Corunya.

També són importants alguns ports andalusos com Huelva i Algesires i també el de Las Palmes a Canàries.

Al Mediterrani hi ha ports menys importants, sobretot a causa de la sobreexplotació.


Els caladors peninsulars són limitats per l’escassa superfície de la nostra plataforma continental.

Caladors nacionals:◦Mediterrània: Més salinitat i temperatura que a l’Atlàntic. Menys fitoplàncton i absència de marees. Sardines, seitó, tonyina, bonítol.◦Atàntic cantàbric: Molta riquesa pesquera per una inferior temperatura i salinitat, així com per la presencia de més fitoplàncton i marees. Sardina, tonyina, emperador, anxova, gall, rap, lluç, besuc, .. A la costa atlàntica andalusa també es pesca navalla, calamar, gamba, escamarlà, llagostí.


Els caladors internacionals on pesquem són:◦Atlàntic nord-oest: Terranova, Labrador, Groenlàndia. Captura del bacallà.◦Atlàntic nord-est: Noruega i Mar del Nord. Captura de lluç, gall, rap, escamarlà.◦Atlàntic central est: Marroc, Mauritània, Senegal. Captura de lluç, gamba, sardina, sorell, verat, ...◦Atlàntic sud-est: Namíbia i República de Sud-àfrica. Captura i congelació del lluç. També a Moçambic es pesca i s’hi congela marisc.

5.3 Explotació dels recursos

Des de que es pesca una espècie fins que arriba al consumidor final es segueix un llarg camí.

Cal diferenciar pesca capturada i pesca desembarcada (pesca capturada menys vísceres i processament).

2/3 parts de la pesca desembarcada és en fresc i 1/3 part en forma de congelat.

La major part es destina al consum intern.

Importem sobretot bacallà d’Islàndia i lluç del Japó i dels Països Baixos.


D ’altres recursos marins:◦Sal: S’utilitza per consum humà i com a primera matèria. Torrevella, Dènia, Mar Menor, Gata, San Fernando, Puerto Real, Chiclana, Puerto de Santa Maria, Sant Carles de la Ràpita, Eivissa.◦Algues: Per a la indústria química, farmacèutica i gastronomia.


La reducció de caladors ha propiciat l’aqüicultura que pretén satisfer una demanda cada cop més gran de peix i marisc.

Actualment el 40% del consum de peix (segons la FAO) ja té el seu origen en l’aqüicultura. Pel 2030, se’n preveu el 80%.

Espanya és una zona propícia per instal·lar-hi piscifactories.

Galícia, Cadis i la costa mediterrània és on n’hi ha més.

També hi ha piscifactories d’aigua dolça per a truites a Galícia, Castella i Lleó, Astúries, Andalusia i Catalunya.








4. La silvicultura


53

5. La pesca








Europea

6. La població activa del sector primari

El 40% de la població activa mundial treballa en el sector primari.

A Espanya s’ha reduït al llarg del segle XX. Hem passat del 40% als anys 60 al 3,9% actual. El destí d ’aquests treballadors fou la indústria i el sector terciari.

Es fa difícil calcular amb exactitud les persones que treballen al sector primari, perquè molts familiars ajuden a les explotacions familiars.

A més a més, en el sector, hi ha molt treball eventual (verema, recol·lecció, ...) que realitzen immigrants, no tots en situació legal.

El nombre de pescadors s’ha reduït a causa la crisi de la pesca costanera, les limitacions de llicències i l’increment de la tecnificació d’aquesta activitat.








4. La silvicultura


55

5. La pesca








Europea

7.1 Agricultura, ramaderia i silvicultura

Només el 1,7% del PIB català prové del sector primari.

El 67% de les terres son explotades en règim de propietat. La resta en règim de lloguer i parceria.

Predominen les petites explotacions de menys de 10 Ha (52%).

Un 40% de la superfície són conreus, un 40% boscos i las resta pastures.

Dins de la producció final agrària, el 58% correspon a la ramaderia (més que la mitjana de l’estat espanyol)


El 80,5% del sòl agrícola es destina a cultius de secà. Només el 8% son de regadiu.

Els cultius principals són: cereals, fruiters, farratges, olivera i vinya.

A les províncies de Lleida i Tarragona s’hi concentren les explotacions de cereals, fruiters, farratges, oliveres i vinya.

S’ha impulsar molt darrerament l’agricultura ecològica. N’hi ha més de 800 explotacions.


1/3 part del porció espanyol es produeix a Catalunya.

El mateix percentatge correspon a la producció d ’aviram.

Pel que fa a la silvicultura, el seu valor es irrelevant, tot i que el 40% de la superfície de Catalunya són boscos.

7.2 Pesca i aqüicultura

L’activitat pesquera ha anat a menys en aquests darrers anys a causa de la sobreexplotació dels recursos.

Tenim 13 ports importants a Catalunya pel que fa a la pesca: Roses, Vilanova, Tarragona, Sant Carles, Blanes, l’Ametlla, Arenys, Palamós, ...

Tot i així, no coincideix el volum desembarcat amb el valor econòmic del que s’hi comercialitza, perquè hi ha una gran diversitat de preus en les espècies pescades. El més econòmic és el peix blau.

7.2 Pesca i aqüicultura

Les espècies més capturades són la sardina, el verat, el seitó, el lluç, el pop, el rap, la gamba, el bonítol, l’escamarlà, la sípia i el calamar

L’aqüicultura marina ha crescut a Catalunya de manera important, sobretot d’orades, tonyines, llobarros i marisc.

A les comarques de Lleida hi ha també piscifactories de truites de riu.








4. La silvicultura


61

5. La pesca








Europea

8. El sector primari i la Unió Europea

La liberalització del comerç mundial esta provocant importants transformacions en aquest sector a la UE

El 60% de la població de la UE viu en zones rurals, que representa el 90% del territori de la UE.

La Política de Desenvolupament Rural 2007-2013 pretén una major competència del sector agrari i forestal, la millora de la qualitat de vida a les zones rurals, la millora del medi ambient i la diversificació de l’economia rural.

Els excedents de producció en determinats productes pot provocar la desaparició d’explotacions. Per evitar això i facilitar-ne la reconversió es va crear la PAC

8. El sector primari i la Unió Europea

El productes deficitaris a Europa són el cotó, el tabac, els aliments pel bestiar, ...

Els productes excedentaris són el sucre, l’arròs, el vi, els productes hortofructícoles, la llet, els cereals, l’oli, ...

El mateix passa en les explotacions ramaderes: moltes han tancat per manca de rendibilitat.

Pel que fa a la pesca, la UE ha de fer front a la sobreexplotació.

les activitats agràries i pesqueres

Documents