eleccions a les cambres agràries. catalunya · eleccions a les cambres agràries. febrer 2011...

E l e c c i o n s a l e s c a m b r e s a g r à r i e s . F e b r e r 2 0 1 1

Catalunya

El 20 de febrer, tothom a votar

Elnostretreballté valor

Preusjustos peralsnostresproductes

és una organització agrària federada a la Unión dePequeños Agricultores y Ganaderos (UPA)

VOTAVOTA

Núm

ero

extra

. Feb

rero

201

1

CAIXA CATALUNYA

Eleccions a les cambres agràries a Catalunya 2011 � 3

E ls homes i dones que treba-llem en l’agricultura i la ra-maderia estem convocats a

les urnes, el proper 20 de febrer,per triar als nous representantsdel sector a les Cambres Agràries.Una cita democràtica molt impor-tant, que exigeix la nostra partici-pació activa i el nostre compromísamb el futur de l’activitat agrària iel món rural a Catalunya.En aquestes eleccions només hiha unes candidatures que repre-senten realment als veritablesprofessionals del sector, petits imitjans titulars d’explotacions, lescandidatures d’URAPAC-UPA, elsindicat que treballa pel futur del’agricultura familiar, perquè lesAdministracions i els mercats re-coneguin el valor del nostre tre-ball, per aconseguir, d’una vega-da per sempre, preus justos per alsnostres productes.URAPAC-UPA és una organització for-mada per homes i dones amb àmpliatrajectòria professional i amb experièn-cia en el sector agrícola i ramader. El treball d’URAPAC-UPA a Catalunyaes veu reforçat, a més, per la seva inte-gració en UPA (Unió de Petits Agricul-tors i Ramaders), la qual cosa garan-teix presència i força a Espanya i a Eu-ropa.Els agricultors i ramaders vivim tempsd’incertesa, però també d’il·lusió pelfutur, davant les expectatives que s’ob-ren amb el debat sobre el futur de laPolítica Agrària Comuna (PAC), en el

qual estan en joc les ajudes públiques,la normativa dels mercats i, en definiti-va, les regles del joc que marcaran lanostra activitat i les nostres vides.En aquest debat, nacional i europeu, elsprofessionals de l’agricultura i la rama-deria necessitem interlocutors forts, quetinguin decisió i recolzament per defen-sar els nostres interessos i els objectiuscomuns de la majoria de companys icompanyes del sector agrari català:� La millora de la qualitat de vida i

renda de les explotacions agràriesfamiliars.

� Aconseguir mercats transparents,acabar amb l’especulació i no ven-dre els nostres productes per sotadel que costa produir-los.

� Aconseguir un repartiment mésjust de les ajudes europees.

� Afavorir l’organització econòmicadels diferents sectors i produc-cions.

� Confiar en la força de la unió iapostar per un cooperativismemodern, que generi treball i ri-quesa al món rural.

� Millorar la qualitat de les produc-cions i afavorir la competitivitat.

URAPAC-UPA és l’organització quedefensa a la dona rural i que recolzala integració de la joventut en l’acti-vitat agrària. URAPAC-UPA proposa solucions, ne-gocia i, quan l’acord no és possible,es mobilitza per defensar les nostresreivindicacions. Així hem aconseguiten els últims anys importants millo-res en fiscalitat i seguretat socialagrària; i en normativa sobre mer-

cats, amb l’impuls als nous Codis deBones Pràctiques Comercials i l’impulsals contractes interprofessionals entreproductors, indústria i distribució.

Perquè es reconegui el valor delnostre treball

Per aconseguir preus justos pelsnostres productes

VOTA URAPAC-UPA

La veritable alternativa deprogrés per als professionals de l’agricultura i la ramaderiade Catalunya

El 20 de febrer, el teu vot és més decisiu que mai

URAPAC-UPA:–Edifici Mercolleida, oficina 34. Avda. de Tortosa, 2. 25005 Lleida. Tel.: 973 239 167. [email protected] Federal:–C/ Agustín de Betancourt, 17-3º. 28003 Madrid. Tel.: 915 541 870. [email protected] en Bruselas:–Rue Grèty, 11. 5º-2. 1000 Bruselas (Bélgica). Tel.: 00-322 219 18 27. [email protected]

Edita:

Número extra. Febrero 2011

Vota URAPAC-UPA

4 � Eleccions a les cambres agràries a Catalunya 2011

URAPAC-UPA és el sindicat que tre-balla pel futur de l’agricultura fa-miliar a Catalunya, perquè les Ad-

ministracions i els mercats reconeguin elvalor del nostre treball, per aconseguir,d’una vegada per sempre, preus justosper als nostres productes.

URAPAC-UPA és una organització for-mada per homes i dones amb àmplia tra-jectòria professional i amb experiència enel sector agrícola i ramader.

El treball d’URAPAC-UPA a Catalunyaes veu reforçat, a més, per la seva inte-gració en UPA (Unió de Petits Agricultorsi Ramaders), la qual cosa garanteix pre-sència i força a Espanya i a Europa.

Els agricultors i ramaders vivim tempsd’incertesa, però també d’il·lusió pel fu-tur, davant les expectatives que s’obrenamb el debat sobre el futur de la PolíticaAgrària Comuna (PAC), en el qual estanen joc les ajudes públiques, la normativadels mercats i, en definitiva, les regles deljoc que marcaran la nostra activitat i lesnostres vides.

En aquest debat, nacional i europeu,els professionals de l’agricultura i la ra-maderia necessitem interlocutors forts,que tinguin decisió i recolzament per de-fensar els nostres interessos i els objecti-us comuns de la majoria de companys icompanyes del sector agrari català:

� La millora de la qualitat de vida i rendade les explotacions agràries familiars.

� Aconseguir mercats transparents, aca-bar amb l’especulació i no vendre elsnostres productes per sota del que cos-ta produir-los.

� Aconseguir un repartiment més just deles ajudes europees.

� Afavorir l’organització econòmica delsdiferents sectors i produccions.

� Confiar en la força de la unió i apostarper un cooperativisme modern, que ge-neri treball i riquesa al món rural.

� Millorar la qualitat de les produccions iafavorir la competitivitat.

URAPAC-UPA és l’organització quedefensa a la dona rural i que recolza laintegració de la joventut en l’activitatagrària.

URAPAC-UPA proposa solucions, ne-gocia i, quan l’acord no és possible, esmobilitza per defensar les nostres reivin-dicacions. Així hem aconseguit en els úl-tims anys importants millores en fiscali-tat i seguretat social agrària; i en nor-mativa sobre mercats, amb l’impuls alsnous Codis de Bones Pràctiques Comer-cials i l’impuls als contractes interprofes-sionals entre productors, indústria i dis-tribució.

On ens representa URAPAC-UPA?

En la Unió Europea, treballant davant laComissió i el Parlament Europeu, per a ladefensa dels drets dels agricultors i rama-ders. El secretari general d’UPA és vice-president del COPA, i els representantsd’URAPAC-UPA treballen en els ComitèsConsultius de tots els sectors i en el Con-sell Econòmic i Social de la UE.

A Espanya, negociant permanentmentamb el Govern i totes les organitzacionssocials i empresarials.

URAPAC-UPA participa, a través d’UPA,en les Associacions Interprofessionals:� Oli d’oliva.� Oví caprí de carn (INTEROVIC).� Llet de vaca, ovella i cabra (INLAC) pre-

sidents.� Conills (INTERCUN).� Porcí de capa blanca (INTERPORC).� Porcí ibèric (ASICI).� Avicultura de carn.

Perquè es reconegui el valor del nostre treball

URAPAC-UPA és la teva organitzacióagràriaLa veritable alternativa de progrés per als professionals del’agricultura i la ramaderia de Catalunya


Un treball sindical amb resultats

El treball sindical d’URAPAC-UPA ha acon-seguit un tractament especial per al ga-soil agrícola, assegurant a devolució del’Impost Especial per Hidrocarburs.URAPAC-UPA va negociar al 2010 un

pla de xoc amb el Govern espanyol,que ha aconseguit els següents objec-tius:� Pla específic de finançament i refinan-

çament de crèdits a través de l’ICO.� Projecte de Llei de Qualitat Alimentà-

ria.– Codi de bones pràctiques comercials.– Definició de pràctiques abusives co-mercials.

– Capacitat de negociació col·lectiva.

� Modificació de la Llei de Morositat.– Terminis específics per als productesagraris sense elaborar.

– Pla específic per a l’oví-caprí.– Tarifes elèctriques.– Cultius agroenergètics.

Dins de la Interprofessional que URA-PAC-UPA presideix s’ha aconseguitl’homologació d’un contracte-tipus peral sector làctic, i el compromís de com-plir-ho per les parts.

Llei de Desenvolupament Rural:– Negociat per URAPAC-UPA, Cata-lunya té desenvolupat per llei el con-tracte territorial, element bàsic i ex-emplar que UPA defensa estendre

a la resta de comunitats autònoma.

Titularitat Compartida:– Gràcies a l’esforç de FADEMUR, s’havist reconeguda per llei la TitularitatCompartida de les explotacions agrà-ries, amb el que això suposa d’igual-tat de drets de tots dos cònjuges enla gestió de l’explotació.

Artemur:– URAPAC-UPA ha creat una xarxa d’ar-tesanes en el mitjà rural que proveeixende manera directa els seus productesals consumidors, a través d’Internet, bus-cant que el canal comercial sigui el mí-nim i així que la major part del valor afe-git quedi en mans de qui ho genera.

Per aconseguir preus justos pels nostres productes

PUBLICIDAD


L orenzo Ramos, agricultor extreme-ny amb una explotació de fruiters iflors ornamentals, compta amb una

llarga experiència sindical, sempre en de-fensa dels veritables professionals de l’agri-cultura i la ramaderia i és des de maig de2004 secretari general de la Unió de Pe-tits Agricultors i Ramaders (UPA). Desd’aquesta responsabilitat, Lorenzo Ramostreballa amb decisió per consolidar la pre-sència URAPAC-UPA a Catalunya, la veri-table alternativa dels agricultors i rama-ders catalans per a la defensa dels seusinteressos com a professionals del sectoragrari.El secretari general d’UPA anima a totsels agricultors i ramaders catalans “a acu-dir massivament a votar el 20 de febrer,perquè hem d’exercir aquest dret demo-cràtic a triar els nostres representants enles Cambres Agràries”, al mateix tempsque defensa les candidatures d’URAPAC-UPA com la millor alternativa de progrés ide futur per al sector agrari i el món rurala Catalunya. Perquè es reconegui el valordel nostre treball i aconseguir, d’una ve-gada per sempre, preus justos per als nos-tres productes.

Quina és la contribució d’UPA com aorganització agrària per millorar lescondicions de treball dels agricultorsi ramaders?Les eines amb les quals treballem són bà-sicament tres: negociació, mobilització iserveis. Com a organització agrària repre-sentativa, estem presents en totes les tau-les de negociació, amb les administracionsi amb la indústria en les organitzacionsinterprofessionals. I el nostre treball es re-flecteix en múltiples ocasions amb acordsmolt positius per als agricultors i rama-ders. Però quan la negociació no condu-

eix a una sortida positiva, ens mobilitzemi fem front a qualsevol govern per recla-mar solucions justes. UPA a més està present en tots els àm-bits d’actuació, des del local i comarcal,fins a Brussel·les, passant per totes les co-

munitats autònomes i per descomptat perMadrid. Des de fa dos anys sóc a més vi-cepresident del COPA, el fòrum europeud’organitzacions d’agricultors i ramaders.Sense oblidar que UPA en el conjunt d’Es-panya, com ho fa URAPAC-UPA a Cata-

El secretari general d’UPA, Lorenzo Ramos, anima a participar massivament a les eleccions del20 de febrer i apostar per les candidatures d’URAPAC-UPA per garantir el progrés del món rural

“Cal aconseguir, d’una vegada per sempre,preus justos per als productes agraris i que elmercat reconegui el valor del nostre treball”

Lorenzo Ramos.

La ràpida implantació d’URAPAC-UPA en totes les comarquesi sectors està demostrant dues coses: que el projecte estàben dissenyat i dirigit pels responsables d’URAPAC; i que elsagricultors i ramaders catalans necessitaven un correntd’aire fresc en el panorama sindical del sector.


lunya, és una organització agrària que tre-balla dia a dia prop dels seus afiliats i sim-patitzants, per prestar tot tipus de suporti serveis, en relació amb les ajudes de laPAC, les assegurances agràries, els canvisnormatius, etc.

Quines perspectives obre la nova PACque ara es negocia i que es comença-rà a aplicar en 2014?Hem conegut recentment una comunica-ció de la Comissió Europea que pot pren-dre’s com un esbós d’esborrany del queserà la nova Política Agrària Comuna, queens marcarà les regles del joc de 2014 a2020.Aquest esborrany descriu correctamentla situació del camp europeu, però és pocambiciós políticament. No determina quinserà el pressupost d’aquesta futura PAC,i nosaltres exigim que sigui forta. La PACno és cara, suposa tan sols el 0,4% delPIB europeu.Aquesta comunicació recull dues qües-tions que considerem positives: la implan-tació d’un sostre d’ajudes per explotaciói la introducció de la figura d’agricultoren actiu, una figura molt interessant pera nosaltres que ara cal definir correcta-ment. Per descomptat, UPA defensa quela PAC es prioritzi a favor dels professio-nals de l’agricultura, de les explotacionsfamiliars, que viuen en i per al mitjà rural.En aquest sentit, UPA vol impulsar unacampanya sostinguda de conscienciaciócol·lectiva de la societat espanyola sobreel futur de la PAC, perquè siguem cons-cients que ens juguem el nostre modelde producció i alimentació, a més de lagestió sostenible dels recursos naturals; ique aquest risc és comú a tots, no sola-ment afecta als professionals del sectoragrari.

UPA porta temps denunciant el des-equilibri dels mercats agroalimenta-ris. Quines solucions aporta en aquestsentit?La necessitat de reequilibrar la cadenaagroalimentària, i de dotar a l’agricultor ial ramader d’instruments útils per obte-nir del mercat un preu just pels seus pro-ductes està donant lloc a un interessantdebat, a nivell nacional i europeu, sobreel marge que ha d’existir entre la PAC iles normes de la competència. Durantaquest any ha existit un intens debat so-

bre la possibilitat de negociació col·lecti-va dels agricultors i ramaders. Nosaltresestem exigint a Brussel·les que existeixiuna excepció clara i rotunda en l’aplica-ció del dret de competència al sector agra-ri, que té moltes peculiaritats i un caràc-ter estratègic.El funcionament dels mercats a Espanyaés, igual que ocorre amb les ajudes i elcomerç internacional, un bon reflex d’opa-citat i hipocresia. No hi ha competènciareal, no hi ha transparència, no hi ha igu-altat de condicions i sí molta especulació. Almenys estem satisfets que els consumi-dors sí sàpiguen on està realment el pro-blema, perquè són conscients que no ésraonable l’abisme que s’obre entre el quecobrem nosaltres pels nostres productes iel que paguen ells, gràcies en part a cam-panyes com la dels Preus Justos per alsnostres Productes, que estem desenvolu-pant a Catalunya i la resta d’Espanya desde fa més de cinc anys.Quant a possibles solucions, UPA apostaclarament per reforçar les organitzacionsinterprofessionals com a fòrum de diàlegde cadascun dels sectors. També recol-zem, en el marc de la Llei de QualitatAgroalimentària que s’està negociant, laintroducció d’un codi de bones pràctiques

comercials, que sigui voluntari, però ambincentius clars per a les empreses que hosubscriguin.

Què espera de la participació d’URA-PAC en les eleccions a Càmeres Agrà-ries del 20 de febrer?Aconseguir una presència notable a Ca-talunya era, des dels seus orígens, un ob-jectiu prioritari per a l’estratègia sindicald’URAPAC-UPA. Finalment, en 2004aconseguim aquesta meta, mitjançant laintegració d’URAPAC, una nova alterna-tiva sòlida, professional, seriosa i respon-sable per als agricultors i ramaders cata-lans. En 2007 aconseguim un altre assoli-ment, amb presència en totes les CàmeresAgràries en les quals ens presentemLa ràpida implantació d’URAPAC-UPA entotes les comarques i sectors està demos-trant dues coses: que el projecte està bendissenyat i dirigit pels responsables d’URA-PAC; i que els agricultors i ramaders ca-talans necessitaven un corrent d’aire frescen el panorama sindical del sector. Estic segur que aquesta realitat es reflec-tirà també en les urnes el 20 de febrer iels candidats d’URAPAC-UPA aconsegu-iran augmentar la seva representativitaten les noves Cambres Agràries.

UPA defensa que la PAC es prioritzi a favor delsprofessionals de l’agricultura, de les explotacions familiars,que viuen en i per al mitjà rural.


L a publicitat institucional de les pro-peres eleccions a cambres agràries,que tindran lloc el dia 20 de febrer,

ho diu d’una manera clara: “El teu vot, lamillor eina”.Els components del sector agrari catalàestan convocats a les urnes per expres-sar, mitjançant el sufragi, la seva posiciódavant dels reptes de futur que estan plan-tejats a l’agricultura i la ramaderia del nos-tre país. Per tant, és molt important queagricultors i ramaders elegeixen, amb llib-ertat i responsabilitat, els seus represen-tants.Tenint en compte les especials cir-cumstàncies que viu el sector agrari ca-talà, a causa de la crisi econòmica i de lanecessitat de posar en marxa els acordsassolits en el ple agrari del passat 14 d’abrilal Parlament de Catalunya, els comicis deldia 20 adquireixen una rellevància moltespecial.El nou Govern de la Generalitat conside-ra que el sector agrari no és només un àm-bit sectorial, sinó que es tracta d’un sec-tor estratègic per al futur del nostre país,i com a tal és tractat per un executiu quevol potenciar aquest sector, vol impulsarel desenvolupament rural i vol preservarl’equilibri territorial de Catalunya.Els objectius del Govern són fer costat ales persones, les empreses i els emprene-dors del sector; incrementar el potencialsectorial; impulsar-ne la modernització;assegurar la viabilitat i sostenibilitat deles infraestructures rurals; i apostar per laqualitat, la recerca, la innovació, la inter-nacionalització i la promoció de la pro-ducció ecològica i de proximitat, entred’altres eixos d’actuació.Junt amb això, des de la Generalitat espretén obrir un nou procés de diàleg ambels agents, sindicats i organitzacions delsector, escoltant totes les parts i buscant

acords que permetin sumar i avançar juntsen la resolució dels problemes.El diàleg i la recerca de compromisos seràel gran objectiu d’aquesta nova etapa i, ala vegada, el millor instrument per acon-seguir superar l’actual crisi, mitjançantl’aplicació de les resolucions del debatagrari. Resulta evident que aquests acords,aprovats gràcies al consens de la majoriade les forces polítiques, constitueixen elfull de ruta de la política agrària del Go-vern per front als desafiaments que te-nim davant nostre.D’altra banda, la globalització econòmicafa que moltes de les decisions agràries re-ferents a Catalunya es prenguin a Brus-sel·les, a nivell de la Unió Europa. Per això,cal que la Generalitat i els representanssindicals vagin units, amb l’objectiu defer sentir la seva veu davant properes de-cisions tan importants com la reforma dela PAC.Precisament, un dels pilars bàsics de l’ac-tuació del Departament d’Agricultura, Ra-maderia, Pesca, Alimentació i Medi Natu-ral en aquesta nova etapa que hem ence-tat és el de la internacionalització, entesacom el procés que ens ha de fer augmen-

tar la presència dels productes catalansen els mercats exteriors.Per aconseguir tot això, perquè el sectoragrari sigui cada vegada més fort, cal tro-bar la col·laboració de totes les personesque formen part de l’agricultura i la ra-maderia catalanes. I aquesta col·labora-ció passa, d’acord amb la normativa vi-gent, per uns representants agraris quesiguin els portaveus directes d’un sectorpotent, preparat i qualificat, però que hade fer front a dificultats en l’actual mo-ment històric.Per tant, la frase “El teu vot, la millor ei-na”, que hem volgut fer arribar a totesles persones que componen el sector pertal d’incentivar el seu vot, no és una frasepublicitària més sense contingut real. Estracta d’una decidida crida a la participa-ció electoral en en una situació en quètots ens hi jugem moltes coses a les ur-nes.Cal, doncs, anar a votar el dia 20 de fe-brer. No podem considerar de cap mane-ra aquestes eleccions com uns comicis sen-se contingut. Tot al contrari: els votsd’aquestes eleccions poden marcar moltdirectament la nostra realitat futura.

Josep Maria Pelegrí i Aixut. Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

El vot, la millor eina de futur al camp català

Josep Maria Pelegrí i Aixut.


J aume Torra i Borda, 58 anys, és el nú-mero 1 de la candidatura d’URAPAC-UPA per Lleida a les eleccions a Cam-

bres Agràries del proper 20 de febrer. Éspropietari d’una explotació de boví de lleta Vallfogona de Balaguer, a la comarcade la Noguera. Jaume espera que les di-ferents administracions, tant la catalanacom la central, aprovin normes que evi-tin, d’una vegada per sempre, els gransabusos que la gran distribució comet ambel preu de la llet.

En quin sector agrari desenvolupa laseva activitat professional? Com és laseva explotació?Es tracta d’una explotació dedicada al bovíde llet, amb 680 caps de bestiar entre va-ques de llet i novillas, que són de reposi-ció. El bestiar es troba en règim d’explota-ció intensiu. L’explotació es complementaamb 150 hectàrees de regadiu, una partde la meva propietat i una altra arrenda-des, dedicades a farratges per a alimenta-ció dels animals. No obstant això, atès queno cobrim les necessitats alimentàries delbestiar, les reforcem amb pinsos.

Quina és la situació del sector en elqual treballa?El que està ocorrent, i és incomprensible,és que els ramaders estem cobrant la lletmés barata que els francesos, quan mais’havia donat aquesta situació. Més en-cara, quan a Espanya som deficitaris dellet líquida, mentre que a França són ex-cedentaris. Els ramaders espanyols somels que estem cobrant la llet més baratade tota Europa. La indústria diu que és

per la crisi, que han canviat els hàbits deconsum i que ara, per tant, es compramolta més llet de marca de distribuïdor,que és més barata i de pitjor qualitat. Unasituació que s’agreuja pel gran incrementdels costos de producció, per la pujadadel preu dels cereals, l’electricitat i el ga-soil, mentre que els ingressos són els ma-teixos o fins i tot més baixos.

Quines mesures o reformes conside-ra necessàries per millorar la situaciódel sector?La Llei de Seguretat Alimentària i Nutri-ció, que es tramita al Parlament, potpal·liar una mica la difícil situació que es-tem travessant els productors de llet, jaque si s’aprova, els requisits de qualitat ide seguretat que se’ns exigeixen als pro-ductors espanyols seran els mateixos queels de la resta de productors europeus, id’aquesta manera s’acabarà amb la com-petència deslleial que existeix fins ara. Ai-xí mateix, també cal modificar la Llei deTraçabilitat, perquè aquesta Llei estableixque cal complir la traçabilitat de produc-ció al país d’origen, i no en la destinació,

i mentre això no es canviï ens perjudicamolt. Finalment, pel que fa a les grans ca-denes de distribució, tant el Govern cata-là com el Govern central, haurien d’evitaramb una normativa clara els abusos deles grans superfícies quan estableixengrans diferències entre el preu que se lipaga al productor per la llet i el preu quedesprés ha de pagar el consumidor finalpel producte.

Per què considera que URAPAC-UPAés la millor organització per defensarels interessos dels agricultors i rama-ders de Catalunya?Al meu entendre, URAPAC-UPA és la mi-llor organització agrària per representarals agricultors i ramaders catalans doncsés un sindicat molt professional i té unimportant cos tècnic. Així mateix, és l’or-ganització agrària catalana millor posi-cionada a Brussel·les i, a més, UPA és l’úni-ca organització d’Espanya que està inte-grada en la FIPA (Federació Internacionalde Productors Agraris) i això permet a UPAestar present en tots els fòrums de debata nivell internacional.

Jaume Torra i Borda. Número 1 de la candidatura d’URAPAC-UPA per Lleida

“L’administració ha d’aprovar una regulacióque eviti els grans abusos que la grandistribució comet amb el preu de la llet”

Jaume Torra i Borda.


J uan Carlos Margalef, 49 anys, és elnúmero 1 de la candidatura d’URA-PAC-UPA per Tarragona a les elec-

cions a Cambres Agràries del 20 de fe-brer. És propietari d’una explotació de frui-teres i cítrics a Amposta, al Montsià. JuanCarlos opina que el més urgent és con-trolar els marges comercials i acabar ambla indefensió dels productors davant lagran distribució.

En quin sector agrari desenvolupa laseva activitat professional? Com és laseva explotació?És una explotació familiar de 150 hectà-rees especialitzada en fruita d’os, sobre-tot nectarina, i cítrics. El 95% de la nos-tra producció està destinada al mercat ex-terior.

Quina és la situació del sector en elqual treballa?El sector de la fruita dolça està molt inse-gur, existeix una indefensió de l’agricul-tor, avui dia tenir una bona collita i de qua-litat no és garantia de res. No tenim capgarantia de poder, com a mínim, cobrirles despeses de la campanya i això és al-guna cosa intolerable. En els cítrics, jaaquest any se sap que les liquidacions mit-janes de molts productors de Catalunyaestaran per sota dels costos de produc-ció. A més, estem indefensos enfront dela gran distribució, que abusa del sector iestà arruïnant a molts productors agraris.No hi ha un control dels abusos i de lesbones pràctiques comercials de les granssuperfícies i, per contra, i paradoxalment,si que hi ha un gran control sobre els pro-

ductors, i aquesta situació no pot seguiraixí.

Quines mesures o reformes conside-ra necessàries per millorar la situaciódel sector?El més urgent és controlar els marges co-mercials. És una barbaritat que el preud’un producte, des que surt del camp finsque arriba al mercat, tingui uns margescomercials de fins a l’1.800%, i això ésalguna cosa que ha de controlar directa-ment el Govern. La gran distribució hau-ria de passar una sèrie d’homologacionso auditories sobre bones pràctiques co-mercials que permetin controlar els abu-sos que estan fent sobre els preus. En se-gon lloc, les administracions han de con-trolar amb més rigor els productesimportats, la qual cosa permetria aug-mentar la nostra competitivitat i evitar l’en-fonsament del sector de la fruita a causadels baixos preus d’entrada dels produc-tes d’altres països. Quant als preus, jo de-

fenso no només un preu mínim per alsnostres productes sinó també per establirun preu màxim per evitar abusos sobre elconsumidor. Finalment, hauria d’orien-tar-se al consumidor perquè compri pro-ductes nacionals, autòctons, ja que al fi-nal això repercuteix en el balanç globalde l’economia nacional.

Per què considera que URAPAC-UPAés la millor organització per defensarels interessos dels agricultors i rama-ders de Catalunya?URAPAC-UPA defensa a la majoria delspetits agricultors i ramaders. No supeditala pràctica a la idea i, llavors, si ha de ne-gociar, intenta aconseguir el millor, pas apas, encara que no arribi de moment almàxim de les seves aspiracions. Té un ca-ràcter pràctic i realista i sap fins a on potarribar en les seves reivindicacions. Esticconvençut que en les eleccions a Càme-res Agràries aconseguirem major repre-sentativitat que en les anteriors eleccions.

Juan Carlos Margalef Masia. Número 1 de la candidatura d’URAPAC-UPA per Tarragona

“El més urgent és controlar els margescomercials i acabar amb la indefensió dels productors davant la gran distribució”

Juan Carlos Margalef Masia.


J ordi Compte Ayats, 49 anys, és el nú-mero 1 de la candidatura d’URAPAC-UPA per Barcelona. Jordi és propie-

tari d’una explotació de boví de llet a Vic,a la comarca d’Osona. El seu principal ob-jectiu és aconseguir que els contractesamb la indústria i la distribució en els qualses treballa actualment fixin preus mínimsper a la llet, tenint en compte els costosde producció del producte.

En quin sector agrari desenvolupa laseva activitat professional? Com és laseva explotació?Desenvolupo la meva activitat en el sec-tor de boví de llet. Es tracta d’una explo-tació familiar, en la qual també treballa elmeu pare, la meva dona i una empleada.L’explotació compta amb 180 vaques lle-teres i 90 vedelles de recria, que produei-xen prop de 4.800 litres de llet al dia. Lallet la venc a la cooperativa Vaquers d’Oso-na que, a la vegada, la comercialitza a 3o 4 industrials. També conreo 20 hectà-rees de blat de moro, farratges i herbaper a l’alimentació dels animals, que com-plemento amb alfals deshidratat i pinsosque adquireixo a la cooperativa de Vic.

Quin és la situació del sector en el qualtreballa?El major problema són els preus molt bai-xos als quals ens paguen la llet, sense ar-ribar a cobrir els costos de producció. Unaaltra dificultat seriosa és la recollida de lallet. A Catalunya s’han limitat les recolli-des per part de les cooperatives i això pro-voca que bona part de la producció es des-tini a la marca del distribuïdor o a llet en

pols per tal de no llençar-la. En tots doscasos el preu que aconsegueix el produc-te és molt més baix. En resum, es pot afir-mar que ha tingut lloc un descens dels in-gressos i un increment de les despeses,sense arribar a cobrir els costos de pro-ducció i fins i tot, en molts casos, amb pèr-dues per al sector.

Quines mesures o reformes conside-ra necessàries per millorar la situaciódel sector?Estem treballant en el desenvolupamentd’un contracte entre els productors, la in-dústria i la distribució, amb la supervisióde l’administració, per acabar amb el pro-blema dels preus de la llet. El contracteha d’establir uns preus mínims de com-

pra al productor tenint en compte els cos-tos de producció.

Per què considera que URAPAC-UPAés la millor organització per defensarels interessos dels agricultors i rama-ders de Catalunya?Em sembla molt important la federaciód’URAPAC amb UPA, doncs UPA té re-presentació a Espanya i a la UE. Gràcies aUPA rebem de primera mà tota la infor-mació sobre les decisions que es prenena Madrid i a Brussel·les. Per això, és moltimportant que URAPAC-UPA aconsegu-eixi un suport suficient en les eleccions aCàmeres Agràries del 20 de febrer, perser reconeguts com a organització repre-sentativa a Catalunya.

Jordi Compte Ayats. Número 1 de la candidatura d’URAPAC-UPA per Barcelona

“Els contractes amb la indústria i ladistribució han d’establir preus mínims per ala llet i valorar els costos de producció”

Jordi Compte Ayats.


S alvador Prieto Serrá, 45 anys, és can-didat d’URAPAC-UPA per Tarrago-na per a les eleccions a Càmeres

Agràries a Catalunya del proper 20 de fe-brer. És propietari d’una explotació d’ovíde carn en les localitats de Pinell de Brai iHorta de Sant Joan, a la comarca de TerraAlta. Salvador considera que és necessariun contacte més directe entre els polítics,que són els que fan les lleis, i els produc-tors, que són els que han de complir-les,amb l’objectiu que les normes que regu-len el sector tinguin un major sentit.

En quin sector agrari desenvolupa laseva activitat professional? Com és laseva explotació?Em dedico a l’oví de carn i treballo ambovelles de la raça Ripollesa, que és autòc-tona del Pirineu català. És una explotacióen règim extensiu amb prop de 700 capsde mares reproductores. Una part de lacomercialització la duc a terme en unacarnisseria de la meva propietat, i la restala venc a tercers. En aquest últim cas, elpreu sol ser 7 o 8 euros menys per peçaen comparació al que aconseguim en lameva carnisseria, la qual cosa mostra lespèrdues que ocasiona al sector quan lavenda no és directa al consumidor sinó aintermediaris.

Quina és la situació del sector en elqual treballa tant a la seva regió comen la resta d’Espanya?Ens enfrontem a tres grans problemes;l’elevada cotització dels pinsos, els baixospreus als quals ens paguen els nostres pro-ductes, i l’entrada d’animals de tercers

països amb dubtosos controls de quali-tat. La qüestió que més em preocupa ésl’alt preu que han aconseguit els pinsos,que incrementa d’una forma notòria elscostos de producció, la qual cosa unidaal baix preu al que ens paguen el nostreproducte, genera pèrdues continuadesen les explotacions. Actualment, aconse-guim subsistir gràcies a les ajudes, peròtambé estem molt preocupats pel que pu-gui ocórrer a partir de 2013, amb la re-forma de la PAC, atès que desconeixemsi les subvencions es mantindran, si es re-duiran o, fins i tot, si arribaran a desapa-rèixer. L’única cosa que sí és clara és quesi les ajudes es redueixen o desapareixeni el mercat es manté en les condicions ac-tuals, una gran part de les explotacionsd’oví de carn desapareixeran davant la in-viabilitat d’aquest negoci.

Quines mesures o reformes conside-ra necessàries per millorar la situaciódel sector?És necessari un contacte més directe en-tre els polítics, que són els que fan les lleis,

i els productors, que som els que hem decomplir-les, amb l’objectiu que aquestesnormes tinguin un major sentit. Els polí-tics estan molt allunyats dels productors ino són conscients que si no cuiden al sec-tor d’oví de carn, acabarà per desaparèi-xer a causa de l’abandó de les explota-cions. No fa molt temps vaig escoltar unajota que deia “les caderneres al camp handeixat de cantar perquè als pagesos nin-gú els vol escoltar”, que reflecteix de for-ma clara la situació que vivim els produc-tors d’oví de carn.

Per què considera que URAPAC-UPAés la millor organització per defensarels interessos dels agricultors i rama-ders de Catalunya?URAPAC-UPA defensa els interessos delspetits productors agraris, i també els deaquells que, com jo, treballem en el sec-tor de la ramaderia extensiva. Així mateix,avui dia hem d’estar sindicats perquè solsno podem guanyar, la unió fa la força ihem d’estar agrupats perquè ens escoltinen tots els fòrums de discussió.

Salvador Prieto Serrá. Candidat d’URAPAC-UPA per Tarragona

“És necessari un major contacte directeentre els polítics i els productors perquè lesnormes que regulen el sector tinguin méssentit”

Salvador Prieto Serrá.


A nna Joana Gimenez Uribe, 45anys, és candidata d’URAPAC-UPA per Tarragona a les eleccions

a Cambres Agràries. Anna Joana és pro-pietària d’una granja d’ànecs a Deltebre,en el Baix Ebre, i destaca que la profes-sionalització i la diferenciació, amb pro-ductes de qualitat, són claus importantsper desenvolupar un bon treball en el sec-tor agrari.

En quin sector agrari desenvolupa laseva activitat professional? Com és laseva explotació?La meva explotació és una granja d’ànecsen règim de llibertat, en cria extensiva.Tinc una mitjana de 4.000 a 6.000 ànecsde diferents races autòctones, encara quepredomina la raça Mulard. El període decria dels animals sol durar entre 12 i 14setmanes, i una vegada conclòs aquesttemps les femelles es comercialitzen pera carn mentre que els mascles s’empa-pussen per a l’elaboració de foie-gras. Alcostat de les aus, també conreo un totalde 4 hectàrees d’arròs.

Quina és la situació del sector en elqual treballa?La meva filosofia de treball és la diferen-ciació, fer un producte de qualitat i inten-tar realitzar tot el procés, la cria, la trans-formació i la comercialització del produc-te. Treballem per oferir al consumidor unproducte de qualitat a un preu correcte.En l’explotació realitzem tot el procés finsa la comercialització del producte, a tra-vés de tres línies de distribució: una agro-botiga situada en l’explotació, distribució

a carnisseries i tendes especialitzades, iuna tercera línia destinada a restauració.En el nostre sector el gran problema és laimportació de grans quantitats de foie-gras procedents del centre d’Europa, alque s’uneix l’increment del preu de lesmatèries primeres, sobretot dels pinsosper als animals. No obstant això, haig dedir que la meva explotació funciona bé,no tinc grans problemes, i considero quees deu a l’especialització.

Quines mesures o reformes conside-ra necessàries per millorar la situaciódel sector?El més important és que els petits pro-ductors fem productes de gran qualitat,doncs encara que en moltes ocasions noho sembli, aquesta és molt valorada. Alcostat d’això, penso que és necessària unamajor implicació de les diferents adminis-tracions, a través d’ajudes per a la mo-dernització d’explotacions i l’engegadade campanyes de promoció del producteper apropar-ho al consumidor final.

Per què considera que URAPAC-UPA

és la millor organització per defensarels interessos dels agricultors i rama-ders de Catalunya?URAPAC-UPA està formada per un equipde gent molt preparada, formada i docu-mentada, amb un treball molt bé coordi-nat i capaç de defensar els interessos delsector agrari i ajudar a solucionar les pro-blemàtiques que tenim les persones quevivim en el camp. A més, és molt impor-tant la seva fusió amb UPA. Personalmentestic encantada amb URAPAC-UPA i pre-tenc que la meva participació en les elec-cions a Càmeres Agràries per aquesta or-ganització em permeti transmetre elsavantatges de formar part d’aquest sindi-cat agrari.

Com veu el paper que exerceix la do-na en el mitjà rural en l’actualitat?A nivell general, crec que la dona no té elpaper protagonista que mereix en el sec-tor primari. Hi ha moltes dones joves i pre-parades, però la gran majoria col·laborenen les tasques del marit i de la família, hiha molt poques que són titulars d’una ex-plotació.

Anna Joana Giménez Uribe. Candidata d’URAPAC-UPA per Tarragona

“La professionalització, la diferenciació i la qualitat del producte són claus en elsector agrari”

Anna Joana Giménez Uribe.


J ordi Vallès Puche, 52 anys, és candi-dat d’URAPAC-UPA per Barcelona.Jordi és titular d’una explotació de

vinya i olivar a Vilafranca del Penedès, ala comarca de l’Alt Penedès. Entén queels vitivinicultors catalans han de treballarper arribar millor al consumidor, trans-metent-li la gran qualitat dels vins i cavescatalans.

En quin sector agrari desenvolupa laseva activitat professional? Com és laseva explotació?La meva explotació té 30 hectàrees, deles quals 22 hectàrees estan destinadesal cultiu de la vinya, altres 2 a l’olivar, i les6 hectàrees restants es troben en rotacióper a cereal. Pel que fa a la vinya, una partde la producció de raïms la venc per a l’ela-boració de vi sota la Denominació d’Ori-gen Penedés i també sota el paraigua dela DO Cava, mentre que amb l’altra pro-dueixo vi i cava en els meus propis cellers,també amb la protecció d’ambdues mar-ques de qualitat.

Quina és la situació del sector en elqual treballa tant a la seva regió comen la resta d’Espanya?La problemàtica del sector vitivinícola dela zona en què treballo és el baix preu devenda i les dificultats per cobrir els costosde producció, la qual cosa influeix, lògi-cament, en la qualitat final del producte,d’una banda, i provoca l’abandó de mol-tes explotacions vitivinícoles de l’altra. Amés, no hi ha moltes alternatives i la veri-tat és que són les ajudes per a la millora ila reestructuració del vinyer les que per-

meten el manteniment de les explota-cions.

Quines mesures o reformes conside-ra necessàries per millorar la situaciódel sector?Des de la DO Penedés s’ha engegat unpla de reestructuració del producte, demillora d’imatge del mateix, i és una me-sura que pot donar els seus fruits, peròels viticultors necessiten millorar els pre-us. Per a això, cal canviar les relacions en-tre els productors, els elaboradors i els co-mercialitzadors de vi per donar una imat-ge de seguiment i de qualitat ambl’objectiu últim que el consumidor identi-fiqui millor el producte, conegui on es pro-dueix i elabora, i existeixi una promociódel mateix, en definitiva, tot un seguit demesures que permetin arribar millor alconsumidor.

Per què considera que URAPAC-UPA

és la millor organització per defensarels interessos dels agricultors i rama-ders de Catalunya?A URAPAC-UPA ens diferenciem de la res-ta d’organitzacions agràries catalanes per-què no intentem culpar directa i única-ment o a l’administració o als altres detots els problemes, sinó que intentem bus-car solucions, primer des de nosaltres ma-teixos. Des d’URAPAC-UPA l’objectiu sem-pre és parlar, intervenir i negociar. URA-PAC-UPA és una organització jove, queté il·lusió per defensar les expectatives iinteressos dels petits agricultors i rama-ders, i que no busca cap tipus de con-frontació ni amb les diferents administra-cions ni amb altres organitzacions sindi-cals, sinó el diàleg i la coordinació peraconseguir solucions i enteniment. A més,una dels grans avantatges d’URAPAC ésla seva associació a UPA, una de les prin-cipals organitzacions agràries a nivell na-cional.

Jordi Vallès Puche. Candidat d’URAPAC-UPA per Barcelona

“La vitivinicultura catalana ha de treballarper transmetre al consumidor la qualitatdels nostres vins i caves”

Jordi Vallès Puche.


Marc Feixa i Torres, 40 anys, ocu-pa el segon lloc a la candidatu-ra d’URAPAC-UPA per Lleida

per a les eleccions a Càmeres Agràries aCatalunya. És propietari d’una explotacióde bestiar oví de carn en extensiu a la lo-calitat de Castelldans, a la comarca delsGarrigues. Marc entén que és necessàriala diferenciació del producte nacional en-front del de tercers països, i que el con-sumidor reconegui la qualitat del produc-te espanyol.

En quin sector agrari desenvolupa laseva activitat professional? Com és laseva explotació?És una explotació d’oví de carn en exten-siu, amb transhumància fins i tot en èpo-ca d’estiu i combinat amb agricultura decultius extensius, farratges i cereals prin-cipalment, destinats a l’alimentació delsanimals. Estem parlant d’unes 60 hectà-rees en regadiu i unes 200 en secà, queprodueixen aliment pels prop de 3.500caps de bestiar que hi ha a la explotació.

Quina és la situació del sector en elqual treballa?Ens enfrontem a un descens generalitzaten els censos per falta de rendibilitat, per-què venem els productes a preus de fa30 anys, i això es tradueix, lògicament,en una falta de relleu generacional. Aquestany és especialment greu l’increment depreus dels pinsos, al que s’uneix el fet queen tractar-se d’una ramaderia principal-ment extensiva i conviure amb Zones d’Es-pecial Protecció d’Aus (ZEPA), ens afec-ten les normes restrictives sobre els pe-

ríodes de pasturatge. Som davant el fetd’arribar al mercat amb preus en origenruïnosos i costos de producció que s’handuplicat o, fins i tot, en alguns casos, tri-plicat en pocs anys.

Quines mesures o reformes conside-ra necessàries per millorar la situaciódel sector?Són necessàries reformes en tres fronts:el mediambiental, la diferenciació del pro-ducte nacional enfront del que ve de l’ex-terior, i els preus en origen. Cal valorar elpaper que exerceix el pasturatge sobre elmedi ambient. A més, es dóna la parado-xa que tot i ser la ramaderia que més con-tribueix al manteniment dels ecosistemes,al final és la més perjudicada quan s’apro-ven mesures mediambientals. A més, s’hade fomentar la diferenciació del productenacional enfront dels que provenen detercers països, la qualitat dels quals solser inferior, i que el consumidor coneguiel producte nacional i la qualitat del ma-teix. Finalment, s’hauria d’establir una llei

de marges comercials, un màxim i mínimde preus dins de l’escala comercial, unaespècie de límit per als intermediaris, laqual cosa evitaria les enormes diferènciesque existeixen actualment entre el preuen origen del producte i el preu final ambel qual aquest mateix producte arriba alconsumidor, una diferència que quedaen mans dels intermediaris.

Per què considera que URAPAC-UPAés la millor organització per defensarels interessos dels agricultors i rama-ders de Catalunya?Penso que URAPAC-UPA és la millor or-ganització per defensar els interessos delsproductors agraris catalans perquè té dar-rere a la UPA, que és una organització anivell estatal. URAPAC-UPA va néixer d’ungrup de persones amb una mentalitat moltprofessional, i pretén ser una organitza-ció agrària que proporcioni bona infor-mació i representativitat als petits agri-cultors i ramaders, però sempre des d’unpunt de vista professional.

Marc Feixa i Torres. Número 2 de la candidatura d’URAPAC-UPA per Lleida

“Cal fomentar la diferenciació de l’ovínacional i la seva qualitat enfront del detercers països”

Marc Feixa i Torres.


C armen Bel Mulet, 32 anys, és can-didata d’URAPAC-UPA per Tarra-gona a les eleccions a Cambres

Agràries. Carmen és propietària d’una ex-plotació de cítrics a Alcanar, al Montsià, ipensa que és important que les diferentsadministracions promocionin més el con-sum de fruita, destacant la seva impor-tància per a una alimentació saludable.

En quin sector agrari desenvolupa laseva activitat professional? Com és laseva explotació?Tinc una explotació de 42 hectàrees de-dicada a taronges i mandarines. És unaexplotació modernitzada, tota ella meca-nitzada i faig producció integrada. Aixímateix, nosaltres mateixos recollim les ta-ronges i les mandarines, una cosa que noés molt freqüent, perquè generalment esven la fruita quan està encara en l’arbre aun intermediari per a la seva recollida, pe-rò en el nostre cas les recollim nosaltres iles venem ja recol·lectades. Per tant, a l’ex-plotació realitzem tots els processos derecol·lecció i de recollida, i l’únic pas queno duem a terme és el de la venda del pro-ducte al consumidor.

Quina és la situació del sector en elqual treballa?M’agrada ser optimista però no és fàcil.Espero cobrir costos aquesta campanya,però els beneficis seràn mínims. Hi ha unacosa que no entenc: per una banda, quantu estàs conreant i a l’hora de la recolli-da, t’exigeixen que la fruita estigui per-fecta, que tingui un calibre, un color, etc.adequats, i per altra banda, em xoca que

quan vaig al mercat veig les mandarines iles taronges molt cares i el seu aspecte ésdeplorable, similars a les quals jo apartoen la meva explotació per a suc perquèno serveixen per a la seva venda. A més,cal no oblidar que a mi només em pagu-en el producte perfecte. D’altra banda estroba el tema de les ajudes. Jo sóc jove,tinc estudis, i encara així quan sol·licitoqualsevol tipus de subvenció, m‘ho po-sen molt complicat. Finalment, està el te-ma dels intermediaris, que són els gransbeneficiats del nostre treball, i són els quees porten els guanys en el sector agrari, il’única solució és que sigui el propi pro-ductor el que pugui posar el producte almercat.

Quines mesures o reformes conside-ra necessàries per millorar la situaciódel sector?En primer lloc, un preu d’origen mínimper sota del qual no poguessin pagar-seels nostres productes. Així mateix, tambécaldria fomentar campanyes que dones-

sin a conèixer la qualitat dels nostres pro-ductes enfront dels quals provenen de ter-cers països, així com un altre tipus de cam-panyes que promoguessin el consum defruita entre la població, destacant la sevaimportància per a una vida saludable.

Per què considera que URAPAC-UPAés la millor organització per defensarels interessos dels agricultors i rama-ders de Catalunya?Principalment perquè defensa els interes-sos dels petits agricultors i ramaders, queal final som els que necessitem un majorsuport dins del sector agrari.

Com veu el paper que exerceixen elsjoves i la dona en el mitjà rural en l’ac-tualitat?Quant als joves, no és fàcil aconseguir queinteressin per l’agricultura, perquè és untreball molt esclau i no està recompensateconòmicament. I en relació amb a la do-na rural, hem de treballar per acabar ambles actituds masclistes en el sector agrari.

María Carmen Bel Mulet. Candidata d’URAPAC-UPA per Tarragona

“Fa falta més promoció del consum defruita, dins d’una alimentació saludable”

María Carmen Bel Mulet.


MARC FEIXA I TORRES40 anys. Castelldans.Comarca de lesGarrigues.Ramader. Explotació de ovíde 3.500 ovelles i 60hectàrees de regadiu, entrecultius herbacis i farratgers.Enginyer Tècnic Agrícola.

JAUME FARRÉ GRAU 40 anys. Tornabous.Comarca de l’ Urgell.Ramader. Coneixedor delssectors porcí i avícola iramader, en general.Explotació avícola.

Candidatura d’URAPAC-UPA per Lleida

JAUME TORRA I BORDA58 anys. Vallfogona de Balaguer. Comarcade la Noguera.Ramader. Explotació de boví de llet de 600caps i 150 hectàrees de regadiu entre pròpies iarrendades. Involucrat des de molt jove en elmón cooperatiu i sindical agrari.

Mª DEL RUBÍ CÁCERESGIL31 anys. Aitona.Comarca del Segrià.Jove pagesa iemprenedora, moltsensibilitzada per lesdificultats de les dones ales zones rurals, ques’incorpora al’explotació agrícola familiar en la qual fala seva especial aportació d’informació imodernització.

DAMIÀ TARRAGONA I FARRENY40 anys. Linyola. Comarca del Plad’Urgell.Agricultor que realitza serveis agraris atercers en 25 hectàrees de diferentssuperfícies agràries de cereal i farratges,entre terres pròpies i arrendades.

MIQUEL CASALS IROCA63 anys. Soses.Comarca del Segrià.Experimentat agricultorhortofructícola, bonconeixedor dels mercats,diferents varietats isector de la fruita engeneral. 5000 m2

d’hivernacles on conrea tomàquets,albergínies, carbassons i altres cultiusalternatius, com ara mores, gerds,maduixes, etc.

MARIANO PUIGPINÓSMITJAVILAVila-sana. Comarcadel Pla d’Urgell.Jove ramader d’unaexplotació familiar devacum de llet, quetreballa alhora diferentscultius extensius.

FRANCESC ALMENARA MAYORALAlfés.Agricultor de fruiters i cereal, i ramader deboví. Membre de Junta d’AGRASTAMSA,associació de ramaders de la seva zona.

AMADEU ROS ANTÚNEZ28 anys. Tornabous. Comarca del’Urgell.Jove empresari agrari que conrea 50hectàrees de diferents varietats de poma ipera, així com 15 hectàrees més de cereal ifarratges.

Mª DOLORES UROZCANO51 anys. Aitona.Comarca del Segrià.Dona agricultora que,juntament amb el seumarit, Juan ManuelMuñoz, treballa a laexplotació de fruitafamiliar.


JAUME DUARTBALSELLS 56 anys. Linyola.Comarca del Plad’Urgell.Empresari del sectorfarratger sensibilitzat perla innovació tecnològicadins el sectoragroalimentari. Presideixuna planta farratgera de productesdeshidratats, la majoria dels qualsprocedeixen de les seves finques pròpies iarrendades, que treballa i recull ambmaquinària pròpia.

JOAN LLOVERA PIRÓ28 anys. Bellvís.Comarca del Plad’Urgell.Jove agricultor i ramaderque treballa enl’explotació familiar, onconrea 14 hectàrees defarratges, per una banda,i gestiona la granja deporcs, per l’altra.

JOSEP CARLES RIUS GOMÀ 40 anys. Tornabous. Comarca de l’Urgell.Explotació agrària de 160 hectàrees de cereali farratges, entre terres pròpies i serveisagraris a tercers.

ALBERT MAS SOLDEVILA31 anys.Vallfogona de Balaguer.Comarca de la Noguera.Jove agricultor i ramader, productor decereals i farratges, i important explotació deporc d’engreix.

JUAN MANUEL MUÑOZHERNÁNDEZ54 anys. Aitona.Comarca del Segrià.Agricultor fructícola queconrea diferentsespecialitats de préssec ipera. Coneixedor de laevolució i diferentcomportament delsmercats al seu sector.

Candidatura d’URAPAC-UPA per LleidaMANEL DOLCET GODIA47 anys. Alcarrás. Segrià. Agricultor i ramader d’una importantexplotació de porcs d’engreix.

MANUEL AGUSTÍN SARRET I PONS56 anys. Vallfogona de Balaguer.Comarca de la Noguera.Ramader titular d’una explotació lletera de100 vaques a la localitat de Vallfogona deBalaguer, a més de conrear terres de cereali farratge.

RAMÓN ALEJOGRANADO45 anys. Torres deSegre. Segrià.Ramader de porcí i boví.President de l’associacióde ramaders de lalocalitat de Torres deSegre.

JAUME SABARTRES SALA 48 anys. Oliana. Comarca de l’AltUrgell.jRamader titular d’una explotació lletera de100 vaques a la localitat de Peramola.Conrea 50 hectàrees de cereal i farratges.

JOSEP ROSICH GABARRO30 anys. Mas de BondiaJove agricultor d’explotació familiar de 50hectàrees on conrea diferents cultius desecà, com ara ametller, oliver, vinya icereal.

JAUME TORRAMATEU21 anys. Vallfogonade Balaguer. Comarcade la Noguera.Jove ramader, fill deJaume Torra, queconjuntament amb elsseus pares treballa en lagestió de l’explotació ramadera i el conreude regadiu propi i arrendat.

JAUME CASALS IROCA60 anys. Soses.Comarca del Segrià.Agricultor d’unaexplotació familiar defruita de diferentsespecialitats de préssec i nectarina.

JOSÉ MIGUEL BARAZA BROSED54 anys. MassalcoreigAgricultor d’una explotació familiar defruita de diferents especialitats de préssec.

ROSA MARIA MATEU NAVES 51 anys. Vallfogona de Balaguer.Comarca de la Noguera.Ramadera. Treballa conjuntament amb elseu espòs, Jaume Torra i Borda, i altresempleats més, duent la gestió del’explotació. Conscienciada del paper de ladona al camp i de les necessitats per al seudesenvolupament pel que fa a formació iinformació.

PERE BADIA VERGELinyola. Comarca del Pla d’Urgell.Agricultor que realitza serveis agraris atercers en 25 hectàrees de diferentssuperfícies agràries de cereal i farratges.

CARLOS PIULATS GINÉ34 anys. Bellvís. Comarca del Plad’Urgell.Jove agricultor i ramader que treballadiferents cultius extensius i una explotacióramadera de vacum de llet.

INÈS LLOVERA CARBÓ41 anys.Castelldans. Comarca de lesGarrigues.Ramadera. Gestiona l’administració icomptes de l’explotació familiar d’oví icultius extensius, explotació en la qualtreballa també el seu marit.


R amón Alejo Granado, 43 anys, éscandidat d’URAPAC-UPA per Llei-da. És propietari d’una explotació

de bestiar porcí i boví de carn a la locali-tat de Torres del Segre, al Segrià. Ramóndefensa que les autoritats han de fixar lesmateixes exigències tant per a les carnsque procedeixen de tercers països com ales que es produeixen a Espanya.

En quin sector agrari desenvolupa laseva activitat professional? Com és laseva explotació?Tinc una granja de 1.800 caps de bes-tiar porcí, una nau de recria de bestiarboví amb capacitat per 165 vedells pe-tits, als quals aliment primer amb llet i,posteriorment, amb pinsos i farratges; iuna altra nau amb 100 caps de boví d’en-greix, destinats a escorxador. En aquestsmoments estic ampliant les dues nausde bestiar boví amb la finalitat d’acon-seguir una capacitat de 400 caps de bo-ví de recria i uns 150 vedells d’engreix.Ambdues instal·lacions estan pràctica-ment acabades.

Quina és la situació del sector en elqual treballa?El principal problema és una pujada delpreu dels cereals que encareix molt els pin-sos, unit al baix preu a que ens paguen lacarn als productors, que no té res a veureamb el que s’aconsegueix després al mer-cat, on intervenen de manera destacadaels intermediaris, que al final són els gransbeneficiats del nostre treball.

Quines mesures o reformes conside-

ra necessàries per millorar la situaciódel sector?Un dels assumptes que més em preocu-pa és el sanitari. Són necessàries mesuresque controlin i verifiquin que a les vaquesper a cria se’ls estan administrant els me-dicaments adequats per al ple desenvolu-pament dels vedells, perquè aquests nei-xin amb defenses i forts. Una altra de lesqüestions importants és l’entrada de carnsde tercers països, que generalment sol sermés barata a causa de la menor despesade producció i no passar els mateixos con-trols sanitaris que se’ns exigeixen a nos-altres. Això lògicament es tradueix en unacompetència deslleial i desvirtua el mer-cat. Per això, les autoritats han d’exigirels mateixos controls sanitaris que a lescarns d’origen nacional. I finalment, calacabar amb l’especulació amb el preu delspinsos, per a això no seria mala idea que

l’administració recuperés les sitges queexistien en el passat.

Per què considera que URAPAC-UPAés la millor organització per defensarels interessos dels agricultors i rama-ders de Catalunya?URAPAC-UPA té un contacte molt mésdirecte amb els productors que altres or-ganitzacions agràries catalanes, i això afa-voreix que els nostres problemes i les nos-tres reivindicacions puguin arribar millora les diferents administracions. És una or-ganització que defensa millor al petit pro-ductor agrari que altres organitzacionsho fan, i en estar fusionada amb UPA, unade les principals associacions del sector anivell nacional, els problemes dels petitsagricultors i ramaders catalans arriben deforma més directa tant al Govern espa-nyol com a les institucions europees.

Ramón Alejo Granado. Candidat d’URAPAC-UPA per Lleida

“Les autoritats han d’exigir els mateixoscontrols sanitaris a les carns procedents detercers països que a les d’origen nacional”

Ramón Alejo Granado.


J osep Rierola Alibés, 47 anys, formapart de la candidatura d’URAPAC-UPA per Barcelona en les eleccions a

Càmeres Agràries a Catalunya del proper20 de febrer. Josep és propietari d’unagranja integrada de garrins en Grub, a lacomarca d’Osona. Així mateix, és presi-dent de l’Associació Nacional de Veteri-naris de Porcí (ANAVEPOR) i president del’Associació de Veterinaris de Catalunyade Porcí (AVPC). Josep defensa que desdel sector, amb el suport de les adminis-tracions, s’han de promoure campanyesper millorar la imatge dels purins, defen-sant el seu important paper com a abo-nament.

En quin sector agrari desenvolupa laseva activitat professional? Com és laseva explotació?Sóc propietari d’una granja integrada deporcí amb un total d’1.600 garrins de 6 a20 quilos. És una granja especialitzada engarrins, que cobreix el període de creixe-ment d’aquests animals des del seu des-lleti fins a l’engreixi. Els garrins els comproa una explotació de mares reproductoresquan aquests ja han aconseguit els 6 qui-los i en la meva explotació són criats finsque arriben als 20 quilos de pes, momenten el qual els venc a una granja d’engreix.

Quina és la situació del sector en elqual treballa tant a la seva regió comen la resta d’Espanya?Hi ha dos grans temes que preocupen: lasanitat animal i els preus dels pinsos. Pelque fa a la sanitat animal, s’està deba-tent sobre el benestar animal, que supo-

sarà unes inversions molt fortes a les gran-ges per a la seva adaptació i caldrà lluitarper veure’ns el menys perjudicats possi-ble. Des de la Unió Europea es proposennormes molt restrictives a partir de 2013amb augment d’espai perquè els porcstinguin major comoditat, la qual cosa im-plica en definitiva grans inversions i unincrement dels costos de producció. Alcostat d’això, els productors de porcí ensenfrontem al problema dels elevats preusdels pinsos, que suposen entre el 60 i el70% dels nostres costos de producció. Laveritat és que les despeses superen als in-gressos en la majoria dels casos.

Quines mesures o reformes conside-ra necessàries per millorar la situaciódel sector?És bàsic millorar des del sector la imatgedels purins i de la contaminació. Promou-

re, amb l’ajuda de les diferents adminis-tracions, campanyes de conscienciació pera tota la societat que el purí no és un re-sidu contaminant sinó un bon abonamentper als cultius.

Per què considera que URAPAC-UPAés la millor organització per defensarels interessos dels agricultors i rama-ders de Catalunya?URAPAC-UPA és una agrupació que en-globa a molts petits agricultors i rama-ders, està molt estesa per tot el territoricatalà i és l’associació que millor defensaels interessos dels petits productors agra-ris. A més, la seva associació a UPA per-met que els problemes dels agricultors iramaders catalans estiguin presents enles negociacions que tenen lloc amb elGovern espanyol i arribin també a les ins-titucions europees.

Josep Rierola Alibés. Candidat d’URAPAC-UPA per Barcelona

“Els elevats preus dels pinsos amenacen lasupervivència de les granges de porcí”

Josep Rierola Alibés.


María Vernet Folch, 52 anys, éscandidata d’URAPAC-UPA perTarragona per a les eleccions a

Càmbres Agràries a Catalunya del proper20 de febrer. És propietària d’una explo-tació de vinya i olivar en la localitat del Mas-roig, a la comarca tarragonina del Priorat.María defensa que un dels reptes dels pro-ductors agraris és trobar com col·locar elsseus productes al mercat amb la menorquantitat d’intermediaris possibles, atèsque amb la venda a intermediaris és on esperd tot l’esforç del seu treball.

En quin sector agrari desenvolupa laseva activitat professional? Com és laseva explotació?La meva explotació té 20 hectàrees, id’elles 12 estan dedicades al vinyer i les 8hectàrees restants són d’olivars. Els raïmsque produeixo els venc per a la produc-ció de vi amb DOC Priorat i DO Montsant,mentre que les olives les venc a una co-operativa per a l’elaboració d’oli, que escomercialitza amb DO Siurana.

Quina és la situació del sector en elqual treballa?Tant en el sector del vi com de l’oli ens mo-vem en el mateix àmbit. Nosaltres no po-dem competir en producció sinó en quali-tat. Però el principal problema és la distri-bució del vi i al mercat. Per a això, hemd’intentar vendre la màxima quantitat pos-sible de producte en agro-botigues o encooperatives, on se li dóna major valor alproducte, ja que tot allò que comercialit-zem a granel aconsegueix un menor preu is’obté menor benefici. Un dels reptes dels

agricultors i ramaders passa per trobar comincorporar els nostres productes al mercatamb la menor quantitat d’intermediaris pos-sibles, perquè és a la venda a intermediarison es perd tot l’esforç del nostre treball.

Quines mesures o reformes conside-ra necessàries per millorar la situaciódel sector?Concretament, a la meva comarca és ne-cessari que les diferents administracions mi-llorin tant les noves tecnologies de la infor-mació i de la comunicació com els mitjansde transport, perquè en tots dos casos es-tan poc desenvolupats i dificulten que elproductor pugui comercialitzar directamentels seus productes al mercat i reduir la de-pendència amb els intermediaris.

Per què considera que URAPAC-UPAés la millor organització per defensarels interessos dels agricultors i rama-ders de Catalunya?

URAPAC-UPA és la millor organització perdefensar els interessos dels petits produc-tors agraris catalans i fa les coses bé, pre-ocupant-se realment dels problemes deles persones que treballen i viuen en elmitjà rural. També espero que URAPAC-UPA ens llevi “el mal sabor de boca” queens han deixat altres organitzacions agrà-ries aquí a Catalunya. A més, és impor-tant que aquesta organització defensi alspetits agricultors i ramaders.

Com veu el paper que exerceix la do-na en el mitjà rural en l’actualitat?La dona en el mitjà rural normalment témolt treball i moltes càrregues a la sevaesquena. Som la guarderia dels nostresfills i els nostres néts i el centre de dia delsnostres pares, som mestresses de casa i,a més, hem de treballar molt duramentper aconseguir que la nostra explotaciófuncioni i per poder desenvolupar la nos-tra professió en el sector agrari.

María Vernet Folch. Candidata d’URAPAC-UPA per Tarragona

“URAPAC-UPA és la millor organització perdefensar els interessos dels petitsproductors agraris catalans”

María Vernet Folch.


Miquel Casals Roca és candidatd’URAPAC-UPA per Lleida a leseleccions a Cambres Agràries

del 20 de febrer. Miquel és propietarid’una explotació hortofructícola a Soses,al Baix Segre. En la seva opinió, els petitsproductors agraris han d’unir-se en co-operatives per competir millor amb lesgrans empreses, i d’aquesta manera ra-cionalitzar costos i obtenir majors ingres-sos.

En quin sector agrari desenvolupa laseva activitat professional? Com és laseva explotació?La meva explotació és de productes d’hor-tofructicultura , amb un hivernacle de5.000 metres quadrats destinats a prés-secs, paraguaianes, nectarines i plateri-nes una fruita peculiar, que no cal pelar, iés molt similar a la nectarina però planacom la paraguaiana. A aquest hivernacles’uneixen 14 hectàrees plantades amb di-ferents varietats d’hortalisses com a to-màquets, albergínies, pebrots, carabas-ses, melons i síndries, entre unes altres,al costat de la producció d’alguns tipusde fruites: cireres, mores, albercocs i pe-res seremeñas, que és una fruita típica delValle de l’Ebre, de molt petita grandària ique es consumeix com una cirera. M’agra-da molt innovar i plantar varietats novesen la meva explotació, com el cas d’unaparaguaiana de carn vermella o les ja es-mentades platerinas.

Quina és la situació del sector en elqual treballa?Complicada pels efectes de la globalitza-

ció i a la falta de protecció dels mercatsinteriors a cada país. Les administracionshan de protegir a les petites explotacionseuropees perquè sobrevisquin perquècreen ocupació, fan productes d’alta qua-litat i protegeixen l‘entorn. Els petits agri-cultors hem de pensar en una economiasocial, unir-nos en grans cooperatives ivendre els nostres productes directamental consumidor, sense intermediaris, queal final són els que actualment s’empor-ten tots els beneficis del nostre treball. Amés, no hem d’oblidar que el sectoragroalimentari és una de les activitats eco-nòmiques més importants d’Espanya encreació de riquesa i d’ocupació.

Quines mesures o reformes conside-ra necessàries per millorar la situaciódel sector?En primer lloc, la conscienciació entre elspetits agricultors i ramaders que s’hand’unir en cooperatives, per aconseguir em-preses més viables i rendibles, i al meuentendre UPA fa una gran labor en aquest

sentit, al conscienciar, ajudar i impulsaridees de canvi en l’àmbit de l’agriculturaespanyola. Només així podrem competiramb les grans empreses i racionalitzar cos-tos per obtenir majors ingressos. Una al-tra iniciativa important és impulsar els pro-ductes autòctons i convèncer als consu-midors espanyols que nosaltres som elsmillors productors d’aliments.

Per què considera que URAPAC-UPAés la millor organització per defensarels interessos dels agricultors i rama-ders de Catalunya?URAPAC-UPA és un bon instrument perals agricultors i ramaders de Catalunya.Pot aportar idees noves al camp català,així com suports tant des de Brussel·les,com des de Madrid, pel fet d’estar fusio-nada a una gran organització agrària anivell nacional com és la UPA. Per a mi, laclau d’URAPAC-UPA és ser una organit-zació de petits i mitjans empresaris agra-ris, que promou el suport entre els uns iels altres.

Miquel Casals i Roca. Candidat d’URAPAC-UPA per Lleida

“Els petits productors agraris hem d’unir-nos per competir millor amb les grans empreses”

Miquel Casals i Roca.


PRO

GRA

MA

ELE

CTO

RAL

D'U

RAPA

C-U

PA Propostes i reivindicacions d’URAPAC-U dels homes i dones de

La Comissió Europea ja ha obert unprocés negociador per definir la PACmés enllà del 2013 i URAPAC-UPAdefensa una política agrària comu-na amb pressupostos suficients, queinclogui mesures de gestió en elsmercats i garanteixi que les ajudeses destinen als veritables professio-nals del sector, amb una definicióclara i precisa de la figura d’agricul-tor en actiu. El futur de la políticaagrària comuna és el nostre futur.Per això, la principal prioritat de l’ac-ció sindical d’URAPAC-UPA és exi -gir als Governs de Catalunya i Es-panya que negociïn una posició deconsens i defensin una PAC forta,sostenible i de progrés.

� LA PAC DEL FUTUR:Per una políticaagrària comunasostenible i deprogrés

URAPAC-UPA ha mobilitzat la societat perquè ens doni suport en la deman-da de preus justos per als nostres productes. Una reivindicació que ja haaconseguit fins i tot que el Govern espanyol reconegui aquest problema i ha-gi aprovat una llei, anomenada de Qualitat Agroalimentària, que regularà lesbones pràctiques de tots els agents de la cadena alimentària, especialmentde la indústria i la gran distribució. Aquesta llei és una oportunitat que URA-PAC-UPA està negociant amb el Govern, perquè es defineixin les pràctiquesabusives amb els productors agrícoles i ramaders, i es legisli una veritable ne-gociació en el si de les interprofessionals. Amb el mateix objectiu d’aconse-guir mercats justos i transparents, URAPAC-UPA vigila de prop l’aplicació dela nova llei de Morositat, aprovada el juliol del 2010, que respon en granmesura a la pressió sindical d’URAPAC-UPA. Aquesta llei ha aconseguit, perfi, la fita històrica que el sector productor tingui definits els terminis de co-brament dels seus productes: 30 dies si són productes frescos i 60 per a laresta, deixant oberta la possibilitatque les organitzacions agràries es pu-guin personar com a demandantsdavant d’una gran superfície oagroindústria en defensa dels nos-tres afiliats, en el cas que es produ-eixi un incompliment dels terminisde pagament.

� EL NOSTRE TREBALL TÉ VALORPreus justos per als nostres productes

URAPAC-UPA representa i defensa al’agricultura familiar, amb veritablesprofessionals, homes i dones que vi-uen i treballen en el medi rural i laprincipal renda i dedicació prové del’activitat agrícola i ramadera. URA-PAC-UPA exigeix polítiques de mo-dernització que donin prioritat a l’ex-plotació familiar, en el si d’una políti-ca rural comú europea independentde la PAC, amb suport pressupostaridels fons estructurals comunitaris.URAPAC-UPA defensa els programesLEADER amb major contingut agrarii la plena participació de les organit-zacions agràries en els òrgans de go-vern i direcció dels grups d’acció lo-

cal. URAPAC-UPA reclama la valorit-zació de la funció social que exercei-xen els professionals del camp, i quehaurà d’estar dirigida a aquells agri-cultors i ramaders que resideixen enel medi rural i que treballen en la se-va explotació. Una eina idònia per as-solir aquest objectiu el constitueixenels contractes territorials d’explota-ció. URAPAC-UPA reclama voluntatpolítica i aposta pressupostària per ala implantació de la Llei de Desenvo-lupament sostenible en el medi rurala Catalunya, i el foment d’una agri-cultura i ramaderia extensives ambsistemes productius sostenibles. Amés, cal fomentar l’ús de les noves

tecnologies de la informació i la co-municació dins del medi rural.

� PEL PROGRÉS DEL MON RURAL


UPA perquè es reconegui el valor del treball l sector agrari a Catalunya

En URAPAC-UPA considerem necessari un major suport als joves que s’incorporena l’activitat agrària, per a això es plantegen les següents reivindicacions:� Totes les subvencions han de donar prioritat als agricultors joves. � Major facilitat en la transmissió d’explotacions. � Més flexibilitat en els programes de jubilació anticipada, tant per als agricultors

que desitgen cessar en la seva activitat, com per aquells als quals es traspassenles terres.

� Enfortiment dels programes de formació. � Suports perquè els joves accedeixin al lloguer o compra de terres. � Foment de l’associacionisme juvenil. � Millora de la qualitat de vida i el benestar en el medi rural.

� ELS JOVES AGRICULTORS I RAMADERS NECESSITENMÉS AJUDES

Una bona gestió dels recursos hidràulicsés fonamental per garantir la viabilitatde les explotacions agràries. En aquestsentit, les propostes d’URAPAC-UPA de-fensen les següents actuacions: � Les demandes d’aigua per a usos

agraris han de ser satisfetes tantd’acord amb la implantació de nousregadius com en la continuació ambels programes de millora i modernit-zació.

� Foment de les infraestructures hi-dràuliques per atendre les de-mandes d’ús agrari en condicionsòptimes.

� Rebuig al mercat de l’aigua, per-què en l’assignació de recursoshan de prevaler criteris socials id’ús del territori.

� Posició favorable a la constituciódels Bancs Públics de l’Aigua ambcaràcter generalitzat, de maneraque serveixin d’instruments perreassignar l’aigua amb criterisd’equitat, eficiència i sostenibili-tat.

� Transvasaments des de la cohesió

i l’equilibri territorial. No poden consi-derar-se les conques hidrogràfiques“excedentàries” en recursos com ameres productores d’aigua sense te-nir en compte les seves pròpies possi-bilitats de desenvolupament. Ambaquesta finalitat cal atendre les neces-sitats ecològiques i hidrològiques deles conques potencialment exceden-tàries mitjançant l’ordenació internadels seus recursos hídrics, per poder

emprendre un programa de transva-saments a altres conques. URAPAC-UPA per tant, és partidària com unaalternativa més, de les transferènciesd’aigua mitjançant transvasaments,que hauran de tenir com a destinacióprioritari l’abastament humà i l’ús agrí-cola.

� Aplicació d’una diferenciació en el sis-tema tarifari de regadius en base aconsideracions d’índole social i eco-nòmic.

� Excepcionalitat per a les explota-cions familiars en l’aplicació delprincipi de recuperació de costosde la Directiva comunitària de l’ai-gua.

� Necessitat d’una reforma de lesConfederacions Hidrogràfiques pertal d’adaptar-les a la nova situació ide donar més presència en els seusòrgans als usuaris, especialment alsagricultors.

� URAPAC-UPA reivindica un repar-timent equitatiu i social de l’ús d’ai-gües subterrànies i la recàrrega delsaqüífers subterranis.

� LA GESTIÓ DE L’AIGUA


PRO

GRA

MA

ELE

CTO

RAL

D'U

RAPA

C-U

PA

URAPAC-UPA exigeix el reconeixement de la tasca dels agricultors en fa-vor de la biodiversitat. El manteniment de l’ús sostenible de les terres agrí-coles és crucial per a protegir la biodiversitat i per mantenir el paisatgeobert i evitar l’abandó de les terres. Per tant, URAPAC-UPA reclama les se-güents actuacions:� Foment de les mesures voluntàries contractuals de conservació i de les

mesures agroambientals. � Incentius financers i assessorament per a les pràctiques respectuoses

de la biodiversitat. � Un Fons financer europeu per a espais protegits i una línia de finança-

ment suficient per a l’aplicació a Catalunya d’indemnitzacions per alsagricultors i ramaders que vegin minvats els seus ingressos per possi-bles limitacions provinents de l’aplicació dels plans de gestió en zonesXarxa Natura. El Programa de Desenvolupament Rural (PDR) de Catalu-nya ha de desenvolupar de manera adequada aquesta mesura.

� Major interlocució, transparència i participació amb el sector agrari a laimplantació, gestió i regulació dels espais naturals protegits i de la Xar-xa Natura a Catalunya així com amb els assumptes relacionats amb eldesenvolupament i aplicació de la Llei del Patrimoni Natural i la Biodi-versitat.

� Manteniment de la diversitat genètica en l’agricultura i ramaderia.� Compensació als agricultors i ramaders per danys de la fauna silvestre

protegida. � Aplicació del “pagament per serveis ambientals” i foment d’accions de

“custòdia del territori”.

� ELS AGRICULTORS I RAMADERS,COMPROMESOS AMB LA CONSERVACIÓ DELMEDI AMBIENT

URAPAC-UPA proposa un siste-ma que permeti als agricultors iramaders protegir-se de futurespujades energètiques, potenciantla producció d’energia distribuïdaperquè els agricultors i els rama-ders generin l’energia que consu-meixen al llarg de l’any, a travésdel balanç net energètic. Aquestapossibilitat és ja una realitat en al-tres països i els seus resultats sónmolt positius. A més, amb aques-ta proposta avançarem en la idead’assegurar la sostenibilitat de lesnostres explotacions.

� ENERGIESRENOVABLESUna oportunitatper al sectoragrari

URAPAC-UPA proposa establir unmarc normatiu amb mesures, tantobligatòries com voluntàries, perminimitzar el risc de contamina-ció per OGM, i regular les respon-sabilitats i les sancions i compen-sacions als afectats en cas de con-taminació accidental per OGM. Amés, URAPAC-UPA reclama méscontrol públic sobre les multina-cionals que controlen la tecnolo-gia dels OGM per evitar que s’in-crementi el grau de dependènciadels agricultors i ramaders cap aaquestes empreses.

� BIOTECNOLOGIAUna regulaciónecessària

URAPAC-UPA aposta amb força per l’agricultura i la ramaderia ecològi-ques, per ser una alternativa de progrés viable per a les petites i mitjanesexplotacions familiars. Per consolidar aquest model de producció, URA-PAC-UPA reclama més suports permanents, un reforç de la formació i delsprogrames de recerca, i fomentar la producció ecològica en les zonesd’especial protecció d’hàbitats: Xarxa Natura 2000, parcs naturals, zonessensibles a nitrats, etc. A més, és imprescindible millorar la comercialitza-ció amb campanyes de promoció i crear una interprofessional.

� APOSTA PER L’AGRICULTURA I LA RAMADERIAECOLÒGIQUES


URAPAC-UPA reclama beneficis fiscals per fomentar l’assentament de població en el medi rural i aconseguir que els jovescontinuïn amb el treball del camp.

En relació amb l’IRPF:� En l’estimació objectiva de l’IRPF (mòduls) cal revisar els ín-

dexs de rendiment net dels següents sectors: oliverar, cotó,fruita d’os, raïm de vinificació, cereals, patata, boví, caprí ioví de llet.

� Com a resposta a la crisi han prorrogar les deduccions fis-cals per consum de gasoil (35% del total consumit) i de fer-tilitzants i / o plàstics (15%) per a 2010 i 2011.

En relació amb l’IVA:� Incrementar la compensació ramadera del 8,5 al 10%, fins

a igualar-la amb l’agrícola. � URAPAC-UPA demana que redueixi el tipus del 18 al 8%

actual en certs materials, recanvis, tallers, reparacions, fer-tilitzants, etc. d’ús exclusiu en les activitats agràries.

� Seria convenient estudiar la possibilitat de recuperar l’IVAsuportat en les adquisicions d’immobilitzat (inversions) per-metent la compatibilitat, només durant un període curt detemps i degut principalment a la manca d’incentius a lamodernització, del mètode d’estimació objectiva de l’IRPFamb el règim general d’IVA.

Propostes d’URAPAC-UPA en fiscalitat agrària

Les recomanacions del Pacte de Toledoestableixen que els treballadors percompte d’altri adscrits al Règim EspecialAgrari de la Seguretat Social passin a in-tegrar-se al règim general, a través d’unsistema especial de cotització que man-tingui les peculiaritats dels treballadorsdel camp. Amb aquest objectiu, la Se-cretaria d’Estat de Seguretat Social vapresentar el desembre de 2010 un nouesborrany de l’Avantprojecte de Llei pelqual es procedeix a aquesta integració.Amb aquest sistema es pretén incentivarla cotització mensual i fomentar així l’es-tabilitat en l’ocupació. URAPAC-UPA fales següents propostes al respecte: � L’increment de cost per a l’empresari

ha de ser el mínim possible, ja que nopodria suportar un elevat cost. El ti-pus de cotització en cap cas hauriade ser superior al 15,5%.

� Facilitar la gestió (comunicació d’al-tes i baixes, no penalitzar durant elperíode d’inici de l’aplicació del nousistema, etc.).

� La integració dels treballadors agrarisper compte d’altri dins del Règim Ge-neral ha de suposar l’establiment d’unsistema especial per als treballadorsper compte d’altri que duguin a ter-me tasques agràries (siguin pròpia-ment agrícoles, forestals o pecuàries),així com de caràcter auxiliar o com-plementari.

Propostes d’URAPAC-UPA en Seguretat Social Agrària


PRO

GRA

MA

ELE

CTO

RAL

D'U

RAPA

C-U

PA Propostes i reivindicacions d’URAPAC

� Exigència d’una major transparència en la formació de preus en lesfruites i hortalisses al llarg de la cadena de comercialització, per acon-seguir preus justos.

� Defensa dels interessos dels productors hortofructícoles en relació ambla limitació de l’ús de pesticides promoguda des de la UE.

� Exigir un control exhaustiu dels productes importats de tercers païsosper a assegurar condicions de producció similars i evitar la competèn-cia deslleial.

� Defensa de la traçabilitat com a mecanisme de diferenciació de la qua-litat del producte davant del consumidor.

� Reclamar la anulació de la simplificació de les normes de comercialitza-ció de les fruites i hortalisses que es van eliminar el juliol de 2009 (pas-sant de 36 a 10), perquè aquesta mesura adoptada per la UE no con-tribueix a defensar els interessos dels productors.

� Evitar que els especuladors siguin reconeguts com a OPFH i puguin ac-cedir a ajudes en les mateixes condicions que la resta d’agricultors.

� Potenciar les interprofessionals i dotar-les de pressupost perquè es des-envolupi debat i informació en el sector.

� Compensar als agricultors europeus per les conseqüències dels acordsamb tercers països.

� Simplificar el sistema de despatx duaner aplicat a les importacions depaïsos tercers sotmesos al règim de preus d’entrada.

� Seguir apostant per la producció integrada com a sistema que suposaun plus de qualitat i com a complement a la renda dels productors.

� Promoure l’obertura de nous mercats per a les nostres fruites i hortalis-ses, aprofitant la qualitat dels nostres productes.

� FRUITES I HORTALISSES

� Preservar la viticultura de les zo-nes sensibles per raons socials i me-diambientals, tenint en compte ladiversitat regional, complementantel manteniment d’aques tes zonesamb ajudes procedents dels fonsde desenvolupament rural.

� Promoure la vertebració del sec-tor fomentant l’adopció de me-sures que millorin les estructu-res productives i comercials.

� Fomentar la modernització delsector fonamentalment a travésde programes de reestructura-ció i reconversió de la vinya,

orientat a la millora de la quali-tat dels vins a fi d’incrementar lacompetitivitat del sector.

� Garantir la transparència del mer-cat a través d’instruments decontrol eficaços.

� Condicionar les ajudes i suportsal sector industrial i comercialit-zador a compromisos amb el vi-ticultors que tinguin per objectegarantir uns preus en origen jus-tos i dignes.

� Garantir el funcionament delmercat únic evitant subsidis i su-ports amb caràcter nacional fo-

ra de les mesures previstes enl’OCM.

� Fomentar un sistema de protec-ció de qualitat proporcionant alsproductors condicions de com-petència lleial.

� Acords marc entre el sector pro-ductor i l’elaborador: A fi d’acon-seguir una estabilitat en les cotit-zacions del mercat a mitjà i llargtermini i afavorir una política dequalitat és necessari enfortir i con-solidar una relació contractual a tra-vés d’acords que tinguin el suportde les diverses administracions.

� SECTOR VITIVINÍCOLA

� Defensa del futur del cultiud’ametlla i avellana davantl’amenaça que suposen les im-portacions procedents de pa-ïsos tercers.

� Exigir mesures que permetingarantir la continuïtat del cul-tiu i garanteixin la renda delsproductors més enllà de 2012.

� Garantir que el Pla de Suportals Fruits Secs beneficiï a totsels productors que ho necessi-ten.

� Afavorir l’etiquetatge en ori-gen per ganr competitivitat da-vant les importacions.

� Establir uns criteris homogenisper a les ajudes agroambientals.

� Treballar perquè les OPFHs queoperen en el sector recuperinla funció per als quals van sercreades: defensar els interes-sos dels seus socis, lluitar perobtenir bons preus per al pro-ducte nacional i proporcionarassessorament tècnic.

� FRUITES SECS


-UPA per als sectors agrícoles de Catalunya

� URAPAC-UPA defensa la convivència de l’oliverar tradicional junta-ment amb altres sistemes de producció. El desenvolupament d’uns sis-temes no es pot fer perjudicant als altres.

� Defensa de l’olivar com un important motor de l’activitat econòmicade l’agricultura catalana.

� Treballar pel desenvolupament de mesures que garanteixin la supervi-vència i la viabilitat de les explotacions que presenten unes condicionsde producció menys favorables.

� Suport a les polítiques de qualitat i diferenciació del producte, així coma la valorització d’aquest.

� Treballar des de URAPAC-UPA per la defensa d’uns preus rendibles perals olivicultors, d’acord amb la qualitat del producte produït.

� Lluitar per revaloritzar l’oli d’oliva com a producte de qualitat, evitanten la mesura del possible que esconverteixi en producte reclam ique la decisió de compra es basien el baix preu.

� Necessitat d’articular mesures quepermetin a les cooperatives dis-posar de sistemes flexibles per ob-tenir liquiditat, dotant de majorfortalesa a l’hora de la negociacióamb els compradors.

� OLI D’OLIVA

� URAPAC-UPA exigeix a to-tes les administracions quevalorin la importància realdel sector de cereals i en ge-neral de tots els cultius her-bacis com a base del fun-cionament de molts altressectors de producció primà-ria, així com de la gestió delterritori que realitzen els ce-realistes.

� URAPAC-UPA proposa l’es-tabliment de mecanismes decontrol del preu dels fertilitzants, elgasoil i els productes fitosanitaris.

� Reconeixement de la importància es-tratègica dels sistemes públics d’in-tervenció del mercat per assegurar unnivell de renda mínim als agricultors.

Per URAPAC-UPA els agricultors ca-talans necessiten mecanismes públicsd’emmagatzematge que regulen elmercat.

� URAPAC-UPA reclama ajudes especí-fiques per a les lleguminoses, les olea-ginoses i les proteaginoses.

� URAPAC-UPA demana la simpli-ficació de la legislació que regu-la l’ús de productes fitosanitaris.Els agricultors catalans troben ca-da vegada més problemes a l’ho-ra d’utilitzar productes fitosani-taris, i controlar els problemes demalalties que apareixen en elcamp.

� Suport a la millora i modernitza-ció de les estructures de reg.

� Suport a la millora de la qualitatdel producte que posen en elmercat els productors cerealistes.

� Foment i suport per part de totes lesadministracions a les relacions con-tractuals estables i duradores entrecooperatives de producció de cerealsi cooperatives consumidores.

� CULTIUS HERBACIS

� URAPAC-UPA denuncia que l’enorme con-centració industrial d’aquest sector està pro-vocant un enfonsament dels preus percebutspels agricultors, amb pràctiques contràries ala competència.

� URAPAC considera necessari reconèixer i do-nar suport al benefici agroambiental que re-alitzen els arrosserscatalans.

� Cal revisar els acordscomercials i evitarl’entrada massivad’arròs procedentde tercers països, ique provoquin unenfonsament delspreus de mercat. Pera això, URAPAC-UPA participa acti-vament en el si de laUnió Europea de-fensant els drets delsarrossers catalans.

� ARRÒS


PRO

GRA

MA

ELE

CTO

RAL

D'U

RAPA

C-U

PA Propostes i reivindicacions d’URAPAC-

� URAPAC-UPA aposta pel sector lacti davant els seus dos reptes fona-mentals actuals: la crisi de preus i els canvis de la PAC.

� URAPAC-UPA considera necessari avançar en la universalitat dels con-tractes lactis escrits, orientats per uns índexs sobre tendències de mer-cat que han d’estar definits en el si de la Interprofessional INLAC.

� URAPAC-UPA defensa la iniciativa interprofessional “Lletra Q” quepermet posar en contacte el productor i el consumidor després d’unaexhaustiva traçabilitat al llarg de tota la cadena.

� Hem de pressionar les administracions per aconseguir polítiques queafavoreixin la reordenació del sector lacti, facilitant la incorporació dejoves ramaders que volen continuar vivint d’aquesta activitat i contri-buint al relleu generacional per frenar el descens d’efectius. - URAPAC-UPA treballa per millorar la transparència en el sector. Cal dotar la In-terprofessional Làctia INLAC d’instruments que posin a disposició detots els agents de la cadena làctia dades de produccions, importacionsde llet, consum, estocs de les empreses, etc veraços i en temps real perpoder orientar les seves decisions.

� Per URAPAC-UPA les polítiques europees que regulen el sector lacti te-nen molt important, per això exigim la màxima participació i atencióper donar suport als ramaders i aconseguir explotacions rendibles,competitives i eficaces.

� BOVÍ DE LLET

� URAPAC-UPA proposa mesu-res de mercat que assegurin lacompetitivitat del sector.

� URAPAC-UPA reclama el reco-neixement de les funcions me-diambientals de la ramaderiaextensiva de boví en les zonesde muntanya i desfavorides.

� URAPAC-UPA exigeix una ca-dena comercial més justa, quereconegui el valor real del pro-ducte final.

� Desenvolupament de les De-nominacions d’Origen i Quali-tat de la carn de boví, perquèels consumidors coneguin deveritat tant la seguretat ali-mentària que dóna la traçabi-litat dels nostres productes,com la qualitat.

� Creació de la interprofessionaldel boví de carn.

� BOVÍ DE CARN

Un problema comú de tots els sectors ramaders és la forta pujada dels preus dels pinsos. Per afrontar aquest problemaURAPAC-UPA reclama ajudes immediates en forma de crèdits tous, ajudes de mínimes, subvencions màximes per a laretirada de cadàvers d’explotació etc. A més, URAPAC-UPA demana una compensació per cada quilo de farratge com-prat, mesures fiscals com reducció de mòduls, exempció de les quotes de la seguretat social, compensació per cessa-ment d’activitat, etc. URAPAC-UPA proposa també la recerca de matèries primeres substitutives, acabar amb la grandependència de les importacions de tercers països i reequilibrar la capacitat de negociació dels ramaders en la forma-ció del preu de les seves produccions.


-UPA per als sectors ramaders de Catalunya

� Demanda de desenvolupament d’un pla d’acció amb mesures de suport per ga-rantir la supervivència i rendibilitat del sector.

� Posada en marxa d’un pla de reestructuració que permeti continuar en l’activitaten condicions adequades de rendibilitat.

� Lluitar per la concessió d’ajuts addicionals al oví i cabrum. � Defensar la consideració de l’oví i cabrum com un sector prioritari per a rebre

suport i ajuda per part de les administracions públiques. � Seguir treballant per un model d’identificació electrònic ho-

mogeni entre i que no suposi desavantatges econòmiquesals ramaders.

� Aposta per l’impuls dels contractes homologats de compra-venda de llet d’ovella i cabra com a mesura que proporcioniestabilitat al sector.

� Suport a les polítiques d’etiquetatge en origen que permetinal consumidor la clara diferenciació tant de l’origen del pro-ducte com de les seves condicions de producció.

� Defensa de la important funció mediambiental que desenvo-lupa la producció extensiva d’oví i cabrum.

� Exigir un millor control de les importacions de carn d’oví i ca-brum procedents de tercers països.

� Millorar la qualitat de vida dels ramaders d’oví i cabrum i afavorir la incorporacióde joves al sector.

� Lluitar pel reconeixement a nivell europeu de les diferències dels sistemes deproducció d’oví i cabrum a Espanya.

� Fomentar la promoció i elaboració de formatges de llet d’ovella i cabra per partd’artesans, cooperatives i associacions de productors, reactivant el consum i elconeixement dels consumidors d’aquests productes.

� OVÍ I CABRUM

� Defensar la continuïtat de laproducció cunícola i exigir l’es-tabliment de línies d’ajuda alsplans de millora de les explo-tacions cunícoles.

� Pressionar a les administracionspúbliques perquè donin suportamb mitjans materials, humansi jurídics la recerca i el desen-volupament de nous medica-ments adaptats específicamenta l’espècie cunícola.

� Suport a les mesures per reacti-var el consum de carn de conill.

� Treballar per l’obertura d’undebat sobre la funció, utilitat,funcionament i representativi-tat de les llotges.

� Reclamar mesures de gestió persituacions de crisi de mercat(basat en ajudes econòmiquesrecolzades per mesures fiscals),tal com disposen altres pro-duccions a través de l’OCM.

� Aconseguir una adequada ver-tebració del sector cunícola perreforçar la capacitat negocia-dora davant les companyies dis-tribuïdores i poder mantenir elbenefici de les explotacions da-vant els vaivens del mercat.

� Diferenciació de la carn de co-nill segons el país d’origen i uncontrol més exhaustiu de les im-portacions, especialment en lesèpoques de major competèn-cia amb la producció nacional.

� CUNICULTURA

� Equilibri de la volatilitat extrema de preus dels factorsde producció, sobretot dels pinsos i de l’ener gia.

� Reequilibri de la balança de la cadena comercial, queeviti que els ramaders es troben gairebé sense ma-niobra per a l’establiment dels seus preus.

� Mesures de mercat que assegurin la competitivitat del sector, sobretot mitjan-çant la seguretat que tots comparteixen unes mateixes regles de joc.

� Suport a la implantació de noves tecnologies per a la rendibilització dels purins,com a font d’ingressos alternatives a les actuals, i establiment de mecanismesperquè aquests siguin reutilitzats millorant els sòls i el medi ambient, tancant elcicle dels minerals i el carboni, tan necessaris per als nostres sòls i cultius.

� Valorització de la carn de porcí i dels seus elaborats. � Extensió de norma en Interporc per a la posada en marxa del seu Pla Estratègic. � Manteniment de la xarxa de seguretat que establia l’OCM per a la compra de

carn i les restitucions a l’exportació.

� PORCÍ


� Necessitat d’enfortir el suport europeu, amb l’increment i millora delsprogrames nacionals apícoles.

� URAPAC-UPA reclama una prima europea a la polinització en compen-sació pel servei mediambiental i de millora de la biodiversitat que realit-zen les abelles i que afavoreixi el manteniment de la arnes i l’activitat irenda dels apicultors.

� Mesures agroambientals específiques en el marc dels programes dedesenvolupament rural que valorin la funció ambiental que comportal’apicultura.

� Inclusió de l’apicultura dins dels sectors que poden acollir-se a la in-demnització compensatòria per a zones desfavorides.

� Garantir als consumidors que la mel que entri a la Unió Europea com-pleix tots els requisits sanitaris (absència de residus d’antibiòtics i subs-tàncies prohibides) vigents a la UE.

� Reforçar els controls de mel, tant en l’àmbit del mercat intern com enel mercat internacional amb l’objectiu de fer un pla coordinat sobremetodologia i sistemàtica de controls en mel.

� Potenciar de la política sanitària en el sector apícola.� Establir un sistema de constatació de preus en el mercat de la mel que

sigui homologat i fiable, així com incorporar aquest producte a l’Ob-servatori de Preus dels Aliments.

� El sector apícola ha de ser inclòs en tots els ajuts i mesures excepcio-nals que es duguin a terme per pal·liar la pèrdua de renda provocadaper gelades i sequeres.

� Enfortiment de la interprofessional INTERMIEL. � Establiment d’una assegurança de rendiment en el sector.

� APICULTURA

� URAPAC-UPA exigeix la impli-cació de tots els agents de lacadena en el repartiment de laresponsabilitat i dels costos enla gestió sanitària. Per a aixòdefensem que el ramader pu-gui repercutir la part que cor-respongui de les despeses degestió sanitària i poder recór-rer al suport d’Administracionspúbliques en cas necessari enreconeixement al benefici quegenera per al conjunt de la so-cietat.

� Suport i ajut a les ADS com aeina de suport al ramader enla gestió sanitària dels seus ani-mals.

� Exigir a les produccions impor-tades estàndards de traçabili-tat i sanitat animal similars alsque s’exigeixen en les produc-cions europees.

� Demanar i donar suport a la re-alització de campanyes de co-municació als consumidors deles implicacions sanitàries quesuposa el model de produccióeuropeu davant d’altres siste-mes de producció. A més,URAPAC-UPA reclama un eti-quetatge més clar que perme-ti al consumidor una diferen-ciació clara del mètode i origendels productes ramaders.

� SANITAT ANIMAL

PRO

GRA

MA

ELE

CTO

RAL

D'U

RAPA

C-U

PA

� URAPAC-UPA dóna suport especialment als sectors ramaders intensiuscom l’avicultura i exigeix la revisió de les normes que limiten la capaci-tat productiva dels avicultors catalans, en desavantatge davant els pro-ductes procedents de països tercers.

� En l’avicultura de carn, URAPAC-UPA segueix defensant un sistema decontrol dels mitjans de producció dels grangers integrats, per obteniruna rendibilitat adequada i oferir al consumidor final un producte ambtotes les garanties.

� URAPAC-UPA exigeix una major trans-parència de tot el procés de comercia-lització de la carn d’au, que permetioperar en el mercat tant a les grans in-tegradores, com a altres operadors ambcaràcter més local.

� A més URAPAC-UPA considera neces-sari l’establiment d’un sistema d’etique-tatge més clar que permeti al consumi-dor una diferenciació clara del mètode iorigen de la producció que s’ofereix enels diferents punts de venda.

� AVICULTURA


L a lluita contra la invisibilitat de les dones i el paper fona-mental que exerceixen com a habitants del mitjà rural ésuna qüestió de primer ordre en el disseny de les polítiques

d’igualtat. Amb aquest objectiu treballa FADEMUR, la Federa-ció d’Associacions de Dones Rurals vinculada a URAPAC-UPA.Perquè encara que és una realitat inqüestionable que les donesespanyoles hem avançant molt en els últims trenta anys, mésque en tota la nostra història, encara queda molt per fer peracabar amb la falta d’oportunitats de les dones que viuen i tre-ballen en el mitjà rural, per aconseguir que no marxin les donesen general i, en particular, les més joves amb perspectives decontinuar d’ampliar la seva formació, incorporar-se al mercatlaboral, tenir més facilitats quant a l’accés als serveis públics iinfraestructures. FADEMUR realitza múltiples activitats per aconseguir aquestobjectiu i, de fet, les reivindicacions de FADEMUR han aconse-guit ja millores importants, com el canvi de legislació sobre titu-laritat compartida en les explotacions agrícoles i ramaderes, i larealització de nombrosos programes d’economia social.

� Millora de les condicions de treball de les agricultoresi ramaderes

FADEMUR està liderant la demanda històrica de les dones delsector agrari: el reconeixement i protecció social del treball deles dones agricultores i ramaderes en les explotacions familiarsagràries. Això suposa el reconeixement dels mateixos drets deles dones pel mateix treball, i és un pas fonamental per aconse-guir la igualtat real en el mitjà rural.

� Auto ocupació i economia socialDes de FADEMUR potenciem totes aquestes iniciatives empre-nedores amb l’objectiu que les dones puguin en molts casosengegar empreses d’economia social a través de la fórmula delcooperativisme.És els tres últims anys hem format a 1.500 dones rurals (segonsels certificats de professionalitat) i hem potenciat la creació de 7cooperatives rurals de serveis de proximitat. Aquestes coopera-tives creen ocupació entre la població local, aconsegueixen ofe-rir un serveis de proximitat i a més ajudem a fixar població almunicipi.

� Millorar la formació és millorar l’ocupacióLa independència econòmica de les dones rurals és vital. Per ai-xò, FADEMUR ofereix formació en centenars de pobles de tot elterritori amb un ampli ventall d’especialitats, que van des de lagestió d’explotacions agràries fins a la recuperació de tradi-Teresa López, presidenta de FADEMUR.

Propostes de FADEMUR per aconseguir laigualtat i el progrés de les dones rurals


cions, artesania, informàtica, ajuda a do-micili, càtering,…. També incorporem mò-duls sobre economia social, tutoritzacióper muntar i desenvolupar idees empre-sarials, suport a la creació de cooperati-ves…

� Participació i presa de decisionsde les dones

FADEMUR desenvolupa campanyes, jor-nades informatives i de sensibilització so-bre la importància de la participació deles dones en la presa de decisions. Aques-tes campanyes estan dirigides tant a agri-cultores i ramaderes com a la resta d’ha-bitants del mitjà rural.

� Foment de l’ús de les tecnologiesde la Informació i Comunicació

FADEMUR desenvolupa programes d’al-fabetització digital i cursos d’Internet per-què les dones puguin fer activitats de lavida diària, dni, cites mèdiques, correuelectrònic, ús de l’administració electrò-nica, …. També hem engegat un progra-ma perquè, a través de la web www.ar-temur.org les artesanes rurals puguin ven-dre els seus productes a través d’Internet,sortint del mercat local i recolzant el man-teniment d’un sector com l’artesania, ma-joritàriament ocupat per dones.

� Serveis i infraestructuressuficients en el mitjà rural

El desenvolupament dels municipis ruralsdepèn de l’existència de serveis i infraes-tructures. Els serveis i infraestructures afec-ten directament a la qualitat de vida de lapoblació i especialment de les dones i de-pendents, per tant, cal engegar serveisadaptats a les necessitats de la població, i

de les dones que són les que més sofrei-xen de la seva manca.Des de FADEMUR estem desenvolupantun programa perquè les dones es puguintreure el permís de conduir i fomentantla creació de cooperatives que puguin do-nar aquests serveis en aquells municipisque ho demandin, per a la realització detot tipus d’activitats.

� Salut sexual i reproductivaLes dones rurals es troben amb moltes difi-cultats per accedir a serveis i prestacionsrelacionades amb la seva salut sexual i re-productiva. És necessari que les mesures ipolítiques engegades tinguin en compteque aquests serveis i informació han d’arri-bar a tots el territoris, tenint en compte lesnostres especificitats i afavorint l’atencióde les dones i la seva mobilitat i anonimat.Igualtat de tracte i oportunitats entre do-nes i homes. És fonamental que la infor-mació arribi també als municipis més pe-tits i s’engeguin polítiques que afavorei-xin la igualtat de gènere, l’educació enigualtat, la informació sobre nous drets illeis que afecten a les dones i que en moltscasos desconeixen. En aquest sentit FADEMUR desenvolupajornades informatives, xerrades i fòrums,sobre qualsevol tema que afecti a les do-nes: bonificacions per a agricultores i ra-maderes, Llei d’igualtat, igualtat de trac-te i oportunitats; polítiques de gènere; ti-tularitat compartida de les explotacions,


llei salut sexual i reproductiva, educar enigualtat…

Convivència intercultural i cohesió social.Des de FADEMUR defensem una vida dig-na i, apostem per les possibilitats que ofe-reix el mitjà rural perquè aquesta vida dig-na sigui possible per a tothom a partir del’enteniment i respecte mutu. A través detallers i jornades informatives fomentemla convivència i el coneixement mutu.

Eradicació de la violència de gènere. L’era-dicació de la violència de gènere és priorità-ria. Cada dia parlem de víctimes i, des deFADEMUR, duem a terme diferents actua-cions relacionades amb l’atenció a les vícti-mes d’aquestes situacions, esperant queaquests esforços suposin una sortida i, al-hora, una oportunitat. Però és fonamentalque en el mitjà rural es desenvolupin mesu-res específiques per ajudar i protegir a lesdones ja que es troben en un cercle més tan-cat, més masculinitzat i sense accés a la in-formació i als serveis que hi ha a les ciutats.

Publicidad

eleccions a les cambres agràries. catalunya · eleccions a les cambres agràries. febrer 2011...

Documents