“Les 16 portes de Collserola”Dando la vuelta a un proceso participativo top-down

1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 20110

5

10

15

20

25

PSCPPCiUUCDERCICVco

ntex

to p

olíti

co

Hab

itat U

rbà

Vicente Guallart

Colls

erol

a

Superficie municipio Barcelona: 101,9 Km2 Superficie parque Collserola: 110 Km2

Colls

erol

a

Colls

erol

a

conc

urso

16 ámbitos de actuación

5 equipos de trabajo por ámbito

116 equipos de trabajo en total

conc

urso

Esquema base del concurso

conc

urso

Esquema de participación top-down

resp

uest

a ve

cina

l

Presentación del manifiesto a la prensa

resp

uest

a ve

cina

l

www.portescollserola.org

resp

uest

a ve

cina

l

Diagrama presentado al concurso

Puer

ta d

e Ca

nyel

les

Puer

ta d

e Ca

nyel

les

Puer

ta d

e Ca

nyel

les

Puer

ta d

e Ca

nyel

les

met

odol

ogía

met

odol

ogía • Salidas con el carrito

participativo

• Mapeo colectivo

• Entrevistas con entidades, vecinos y técnicos

• Recorrido colectivo

• Salidas con el carrito participativo

• Talleres de intercambio con entidades, vecinos y vecinas

• Redacción y diseño de la propuesta

• Reuniones de información con los vecinos y las vecinas

• Difusión del proyecto

herr

amie

ntas

Salidas con el carrito participativo

herr

amie

ntas

Mapeo colectivo

herr

amie

ntas

Entrevistas con entidades, vecinos y técnicos

herr

amie

ntas

Recorrido colectivo por la zona

herr

amie

ntas

Talleres de intercambio con entidades, vecinos y vecinas

Reunión de información con los vecinos y las vecinas

herr

amie

ntas

EJES DEL PROYECTO

la p

ropu

esta

¿LA MONTAÑA DE TODOS?

.Els veïns han expressat una reticència clara respecte a la idea d’urbanitzar en direcció a la muntanya..Part de la identitat dels barris de muntanya ve definida per la proximitat del Parc Natural..En aquesta zona del PN es troben 3 tipus d’hàbitats naturals: brolles, prat sabanoides d’albellatge i pinedes. Aquests dos últims són hàbitats d’interès comunitari protegits.

.Hi ha una gran diversitat d’usos: passejar, córrer, anar amb bici, fer pícnics, collir espàrrecs....La defensa dels recursos naturals és una idea molt present.

.Collserola té un patrimoni cultural important (masies, fonts, mines...) que necessita ser conservat

L’aigua representa un dels valors culturals

més importants

Diagnosi

No urbanitzar més

Establir «zones coixí»

Recuperar les rieres

Protegir els hàbitats

Generar «pots de mel»

Fomentar usos socio-ecològics

Recuperar el patrimonicrite

rios

de a

ctua

ción

¿CÓMO ACCEDEMOS ALA MONTAÑA?

.Els camins de les rieres són els eixos que estructuren el territori i les gent els reconeix com a tal..Hi ha problemes d’erosió.Les grans infraestructures i barreres d’accessibilitat dificulten la relació entre el PN i els barris propers..L’oferta de transport públic s’està reduint

.No hi ha problemes d’aparcament vinculats a l’accés al PN sinó vinculats als equipaments dels barris. .L’accessibilitat amb bici no està ben resolta: l’únic carril bici del barri és al passeig Valldaura i no arriba fins al Parc Natural.. La senyalització dels possibles recorreguts per accedir al parc està mal col·locada i és insuficient.

Hi ha un costum molt arrelat d’accedir a la muntanya a

peu

Diagnosi

Fomentar l’accés a peu i en bicicleta

Recuperar les rieres

Fomentar l’ús del transport públic

No asfaltar més

Reduir l’erosió

No ampliar les zones d’aparcamentcrite

rios

de a

ctua

ción

¿CÓMO SE RELACIONAN LOS «BARRIOS DE MONTAÑA»?

Existeix un moviment important de vianants de recorregut

transversal entre els barris de muntanya.

.Els equipaments esportius són uns focus d’activitat molt importants, per tant, són un espai de relació entre els veïns dels diferents barris.. La construcció dels equipaments previstos en el planejament i la preservació dels ja existents constitueix una prioritat pels veïns..Existeix un sentiment identitari dels veïns vers el seu barri, i els límits d’aquests són sempre força presents..El cobriment de la ronda ha permès una comunicació més fluïda entre Canyelles i la Guineueta i ha generat un espai amb un potencial.

Diagnosi

Millorar la connectivitat

Equipar amb proximitat

Generar punts de trobada

Reduir la contaminació acústica

crite

rios

de a

ctua

ción

¿CÓMO GESTIONAMOSLOS ESPACIOS?

.Percepció de la realitat condicionada pel context actual de crisi econòmica.

.La conservació del patrimoni natural és un valor compartit pels veïns però en l’actualitat no s’està realizant..El territori compta amb iniciatives agro-ecològiques autogestionades com poden ser els horts comunitaris

.Existeix una demanda real creixent per poder participar en

iniciatives agrícoles comunitàries: horts urbans i rurals.

.Existeix la necessitat d’un relleu generacional en el teixit associatiu

El districte és conegut per la densitat d’espais aconseguits per

reivindicacions i espais autogestionats de qualitat.

Diagnosi

Fomentar l’autogestió

Apostar per la cessió d’espais

Fomentar la intergeneracionalitat

Potenciar la col·laboració

Treballar pel respecte a la natura

Augmentar la ocupació

Apostar per la rehabilitaciócrite

rios

de a

ctua

ción

LA PROPOSTAINTERVENCIONSPRINCIPALS

Des

pués

del

con

curs

o

Exposición de las propuestas presentadas

Des

pués

del

con

curs

o

Presentación en la Bienal de Arquitectura de Venecia

conc

lusi

ones

- Desvinculación entre las necesidades de los habitantes de la ciudad y las propuestas urbanísticas del Ayuntamiento.

Contexto de crisis, necesidad de dar la sensación de actividad por parte del Ayto, pero con pocos recursos.

- Falta de planificación y coordinación en los procesos participativos institucionales.

Pocos recursos, falta de calendarización, mala dinamización.

- Falta de consenso político a la hora de tomar decisiones en la ciudad.No se sigue la planificación estratégica establecida.

- Personalización de la autoría y la dirección de un proyecto de ciudad.Creación del departamento de hábitat urbano, necesidad de “innovación”.

conc

lusi

ones

Reflexiones a nivel interno:

Positivas:- Acción crítica propositiva: soporte técnico a reivindicaciones vecinales.- Capacidad de síntesis y de representación de un proceso de reivindicación.- Realización de un proceso complejo con pocos recursos.- Trabajo interdisciplinar y entre varios colectivos.- Trabajo directo con los vecinos en ambiente de “confianza”.- Repercusión a nivel de ciudad.- Facilidad de trabajar en un tejido social histórico y organizado.

Negativas- Falta de poder de decisión y de vinculación del concurso con la ejecución.- Poco interés y participación entre muchos vecinos.- Falta de base social. No se consiguió “empoderar” a ningún grupo de vecinos para dar continuidad al proyecto más allá del concurso.