met
odol
ogía • Salidas con el carrito
participativo
• Mapeo colectivo
• Entrevistas con entidades, vecinos y técnicos
• Recorrido colectivo
• Salidas con el carrito participativo
• Talleres de intercambio con entidades, vecinos y vecinas
• Redacción y diseño de la propuesta
• Reuniones de información con los vecinos y las vecinas
• Difusión del proyecto
¿LA MONTAÑA DE TODOS?
.Els veïns han expressat una reticència clara respecte a la idea d’urbanitzar en direcció a la muntanya..Part de la identitat dels barris de muntanya ve definida per la proximitat del Parc Natural..En aquesta zona del PN es troben 3 tipus d’hàbitats naturals: brolles, prat sabanoides d’albellatge i pinedes. Aquests dos últims són hàbitats d’interès comunitari protegits.
.Hi ha una gran diversitat d’usos: passejar, córrer, anar amb bici, fer pícnics, collir espàrrecs....La defensa dels recursos naturals és una idea molt present.
.Collserola té un patrimoni cultural important (masies, fonts, mines...) que necessita ser conservat
L’aigua representa un dels valors culturals
més importants
Diagnosi
No urbanitzar més
Establir «zones coixí»
Recuperar les rieres
Protegir els hàbitats
Generar «pots de mel»
Fomentar usos socio-ecològics
Recuperar el patrimonicrite
rios
de a
ctua
ción
¿CÓMO ACCEDEMOS ALA MONTAÑA?
.Els camins de les rieres són els eixos que estructuren el territori i les gent els reconeix com a tal..Hi ha problemes d’erosió.Les grans infraestructures i barreres d’accessibilitat dificulten la relació entre el PN i els barris propers..L’oferta de transport públic s’està reduint
.No hi ha problemes d’aparcament vinculats a l’accés al PN sinó vinculats als equipaments dels barris. .L’accessibilitat amb bici no està ben resolta: l’únic carril bici del barri és al passeig Valldaura i no arriba fins al Parc Natural.. La senyalització dels possibles recorreguts per accedir al parc està mal col·locada i és insuficient.
Hi ha un costum molt arrelat d’accedir a la muntanya a
peu
Diagnosi
Fomentar l’accés a peu i en bicicleta
Recuperar les rieres
Fomentar l’ús del transport públic
No asfaltar més
Reduir l’erosió
No ampliar les zones d’aparcamentcrite
rios
de a
ctua
ción
¿CÓMO SE RELACIONAN LOS «BARRIOS DE MONTAÑA»?
Existeix un moviment important de vianants de recorregut
transversal entre els barris de muntanya.
.Els equipaments esportius són uns focus d’activitat molt importants, per tant, són un espai de relació entre els veïns dels diferents barris.. La construcció dels equipaments previstos en el planejament i la preservació dels ja existents constitueix una prioritat pels veïns..Existeix un sentiment identitari dels veïns vers el seu barri, i els límits d’aquests són sempre força presents..El cobriment de la ronda ha permès una comunicació més fluïda entre Canyelles i la Guineueta i ha generat un espai amb un potencial.
Diagnosi
Millorar la connectivitat
Equipar amb proximitat
Generar punts de trobada
Reduir la contaminació acústica
crite
rios
de a
ctua
ción
¿CÓMO GESTIONAMOSLOS ESPACIOS?
.Percepció de la realitat condicionada pel context actual de crisi econòmica.
.La conservació del patrimoni natural és un valor compartit pels veïns però en l’actualitat no s’està realizant..El territori compta amb iniciatives agro-ecològiques autogestionades com poden ser els horts comunitaris
.Existeix una demanda real creixent per poder participar en
iniciatives agrícoles comunitàries: horts urbans i rurals.
.Existeix la necessitat d’un relleu generacional en el teixit associatiu
El districte és conegut per la densitat d’espais aconseguits per
reivindicacions i espais autogestionats de qualitat.
Diagnosi
Fomentar l’autogestió
Apostar per la cessió d’espais
Fomentar la intergeneracionalitat
Potenciar la col·laboració
Treballar pel respecte a la natura
Augmentar la ocupació
Apostar per la rehabilitaciócrite
rios
de a
ctua
ción
conc
lusi
ones
- Desvinculación entre las necesidades de los habitantes de la ciudad y las propuestas urbanísticas del Ayuntamiento.
Contexto de crisis, necesidad de dar la sensación de actividad por parte del Ayto, pero con pocos recursos.
- Falta de planificación y coordinación en los procesos participativos institucionales.
Pocos recursos, falta de calendarización, mala dinamización.
- Falta de consenso político a la hora de tomar decisiones en la ciudad.No se sigue la planificación estratégica establecida.
- Personalización de la autoría y la dirección de un proyecto de ciudad.Creación del departamento de hábitat urbano, necesidad de “innovación”.
conc
lusi
ones
Reflexiones a nivel interno:
Positivas:- Acción crítica propositiva: soporte técnico a reivindicaciones vecinales.- Capacidad de síntesis y de representación de un proceso de reivindicación.- Realización de un proceso complejo con pocos recursos.- Trabajo interdisciplinar y entre varios colectivos.- Trabajo directo con los vecinos en ambiente de “confianza”.- Repercusión a nivel de ciudad.- Facilidad de trabajar en un tejido social histórico y organizado.
Negativas- Falta de poder de decisión y de vinculación del concurso con la ejecución.- Poco interés y participación entre muchos vecinos.- Falta de base social. No se consiguió “empoderar” a ningún grupo de vecinos para dar continuidad al proyecto más allá del concurso.