BLOC 1.- INTRODUCCIÓ

A L’EMPRESA

Tema 1.1- L’EMPRESA I LA

CREACIÓ DE VALOR

1.1.- L’EMPRESA I LA CREACIÓ DE VALOR

1.1.1.- El concepte d’empresa i el seu entorn

- Empresa: Unitat d’organització dedicada a activitats industrials, mercantils o de prestació de serveis amb finalitats comercials.

Unitat que reuneix un seguit de factors de producció, que administra i gestiona per produir béns i serveis que són comercialitzats en el mercat.

L’activitat empresarial genera riquesa, que es pot mesurar pel valor afegit (diferència entre el valor monetari dels béns i serveis comercialitzats i el valor monetari dels factors productius emprats)

- Organització: Associació de persones regulades per un conjunt de normes en funció de determinades finalitats.

- Empresa és esforç col·lectiu (cooperació)

- Els participants es relacionen a través de normes (formals i informals)

- Els participants cerquen objectius: particulars i col·lectius (establerts per la direcció)

- Tota empresa és una organització però no tota organització és una empresa.

Conceptualització de l’Empresa com a Sistema

Sistema: és un tot orgànic format per una sèrie d’elements que estan coordinats segons

unes lleis i procediments i contribueixen a un determinat objectiu.

L’empresa és un sistema artificial, finalista (dissenyat per l’home per assolir certs

objectius) i obert (rep influències i influeix en el seu entorn). L’activitat de l’empresa s’ha

d’adequar a l’entorn.

Entorn: Factors externs a l’empresa (no controlats per l’empresa) que poden influir en l’assoliment dels seus objectius (supervivència, rendiments...).

Entorn general: Factors que tenen incidència sobre tots els sectors o indústries. Incideixen d’una manera més indirecta i menys rellevant (factors econòmics, demogràfics, socioculturals, polítics, legals, tecnològics).

Entorn pròxim: Factors que tenen una incidència específica sobre el sector o indústria (competidors, proveïdors, clients...). Incideixen d’una manera directa i rellevant.

L’empresa ha de ser capaç d’adaptar-se i donar resposta a l’evolució d’aquests factors per

assolir els seus propòsits.

Cas McDonalds’s (2003)

Cadena de restaurants líder mundial

- 30.000 restaurants en tot el món

- present a 119 països

- 47 milions de clients diaris

Pel·lícula Super Size Me (Globesitat)

- tres menjars diaris a McDonals’s durant 30 dies

- s’engreixa 12 kg. i complicacions de salut

(colesterol, pressió,... )

- Pèrdues per valor de 343,8 milions de dòlars

Reorganització (adequació a l’entorn)

- Empresa Local (adequació al gustos i proveïdors

locals).

- Menja sà (Qualitat en els productes i menús

saludables)

http://www.wharton.universia.net/index.cfm?fa=viewArticle&ID=671

Per aconseguir el seu propòsit, l’empresa ha d’efectuar un seguit de funcions. Aquestes funcions es poden sintetitzar en tres tipus essencials (funcions que necessàriament han d’estar degudament coordinades). Prenem com exemple una empresa productora d’oli d’oliva.

Compres Producció Vendes Cobrament

Finances:Responsable

d’obtenir els

recursos financers

necessaris i

seleccionar i

controlar el resultat

en l’ús d’aquests

recursos

Producció/Operacions

responsable de

crear productes i

serveis

Comercial/Màrqueting

Responsable de

generar i

satisfer la

demanda de

béns i serveis

Direcció: Establir els plans

d'actuació, coordinar i controlar

la seva execució i resultats.

Empresa Industrial

Producció

Adquisició i manteniment d’instal·lacions i equipaments Planificació i control de la producció Disseny i desenvolupament de productes

Disseny i desenvolupament de processos de producció

Disseny i gestió de la cadena de subministrament

Finances

Gestió de pagaments i

cobraments

Control de tresoreria

Obtenció de recursos financers

Anàlisi i selecció d’inversions

Comercial

Promoció de vendes

Publicitat

Estudis de mercat

Establiment i gestió dels

canals de distribució

La realització d’aquestes funcions requereix planificar i executar un seguit de tasques, pensem per exemple en el cas d’una empresa industrial

Activitat de classe: Discutir el cas de la universitat.

De fet, la realització d’aquestes funcions no és exclusivitat de les empreses, en tota

organització s’han de realitzar, en major o menor grau, cadascuna d’aquestes funcions

Les tasques vinculades a cada funció empresarial són executades per diferents elements (recursos humans, materials i immaterials) del sistema empresa. El conjunt d’elements i tasques vinculades a una mateixa funció configura un sistema propi dins del sistema global (subsistema funcional) que és relaciona amb la resta de subsistemes funcionals de l’empresa. Per tant, podem considerar l’empresa com un sistema obert i complex, en el que els diferents subsistemes han d’estar convenientment interrelacionats i coordinats per formar un tot unitari que assoleixi el propòsit i objectius de l’empresa.

1.1.2.- Conceptes bàsics: Balanç de situació, compte de resultats i fluxos

financers.

El Balanç de situació

És una fotografia d’una empresa que mostra la procedència dels seus recursos i on aquests són utilitzats.

Actiu

No Corrent

Corrent

Patrimoni Net

i Passiu

Passiu No

Corrent

Passiu Corrent

Patrimoni Net

Actiu: valor del recursos adquirits per l’empresa (Inversió) Patrimoni Net i Passiu: Origen del recursos utilitzats per l’empresa (Finançament)

L’estructura econòmica: Figura a l’actiu del balanç i reflecteix la utilització dels fons financers obtinguts. És el conjunt d’inversions que es realitzen per dur a terme l’activitat. Seguint un criteri de permanència podem classificar els actius en dos grans grups:

Actiu no corrent o immobilitzat: són les inversions que romanen a l’empresa més d’un any.

Actiu corrent o circulant : Són els béns i drets que romanen a l’empresa menys d’un any. Es renoven constantment i generen liquiditat en poc temps.

L’estructura financera: Figura en el passiu i patrimoni net del balanç i està formada pels diferents recursos financers que té l’empresa en un determinat moment i que han servit per a l'adquisició dels actius. Està format per:

Patrimoni Net: Aportacions realitzades pels propietaris de l’empresa (capital) i pels recursos financers generats per l’empresa i no distribuïts (reserves)

Passiu: Recursos financers aportats per institucions i persones alienes a la propietat de l’empresa (bancs, caixes, obligacionistes, proveïdors, etc).

Els recursos financers (PN i passiu) és poden classificar:

a) En funció de l'horitzó temporal: Capitals permanents (fons propis i deutes a llarg termini) i Passiu corrent (deutes a curt)

b) En funció de la propietat: Recursos aliens i Recursos propis

c) En funció de l’origen: Finançament intern i Finançament extern

Exemple: Balanços d’Inditex S. A. Font: Informe Financiero Anual Inditex S.A. (CNMV)

Balanç Resumit Inditex S.A.

INDITEX S.A.: Balanços Finals (milions d'euros)

2010 2011 2010 2011

Actiu No Corrent 3.053 3.058 Fons Propis 2.291 2.461

Existències 334 340 Capital 114 114

Deutors Comercials 445 506 Reserves i altres 2.177 2.347

Inversions Financeres i Altres 501 564 Altre Patrim. Net 106 119

Efectiu i Equivalent 363 221 Patrimoni Net 2.283 2.466

Actiu Corrent 1.643 1.631 Passiu No Corrent 615 527

Actiu Total 4.696 4.689 Proveïdors 1.009 904

Creditors Financers 581 548

Altres Deutes 208 244

Passiu Corrent 1.798 1.696

Patrimoni Net i Passiu 4.696 4.689

Exercici 2: Recursos financers

Dels següents recursos financers, indica de quin tipus és cadascun guiant-te

pel primer exemple.

Recurs financer Horitzó temporal Propietat Origen

Préstec d’un banc

a dos anys Capital permanent Recursos aliens

Finançament

extern

Capital

Préstec d’un banc

a 3 mesos

Reserves

Proveïdors a curt

termini

Situació A

ACTIU PASSIU

Actiu fix Fons permanents

Actiu circulant Fons aliens a curt

Situació B

ACTIU PASSIU

Actiu fix Fons permanents

Fons aliens a curtActiu circulant

Situació C

ACTIU PASSIU

Actiu fix Fons permanents

Actiu circulant Fons aliens a curt

En el balanç podem observar un concepte que ens permetrà obtenir una idea inicial de com

està la liquiditat o capacitat financera de l’empresa a curt termini.

El Fons de maniobra: és aquella part de l’actiu circulant d’una entitat que ha sigut finançada

per recursos financers permanents, és a dir, és l’excés de capital circulant que serveix de

garantia financera per desenvolupar a curt termini el cicle d’explotació de l’activitat.

Fons de maniobra = Actiu circulant – Fons a curt termini

Situació A : Fons de maniobra = 0

Situació B : Fons de maniobra < 0

Situació C : Fons de maniobra > 0

El fons de maniobra necessari depèn del Període Mitjà de Maduració i del Cicle de Caixa

1) Període mitjà de maduració Entenem per període mitjà de maduració el temps, expressat en dies, que transcorre des que invertim un euro en la compra de mercaderies o matèries primeres fins que el recuperem del cobrament dels clients. En les empreses industrials podem dividir el Període mitjà de maduració (PMM) en quatre subperíodes: Període mitjà de compres de matèries primeres (Pmmp): dies que passen, per terme mitjà des que es compren les MP fins que entren al procés productiu. Període mitjà de producció (Pmprod): dies que passen, per terme mitjà, des que entra la MP al procés productiu fins que surt el producte acabat. Període mitjà de venda (Pmv): dies que passen, per terme mitjà, des que entren al magatzem els productes acabats fins que es venen. Període mitjà de cobrament (Pmc): dies que passen, per terme mitjà, des que es venen els productes fins que es cobren.

L’esquema d’aquest procés en una empresa industrial és el següent:

Exi MP

Exf MP

Exi PSA

Exf PSA

Exi PA

Exf PA

Matèries primeres Producció Producte acabat

(1) (4) (2) (5)

(3)

(1) Compra de matèria primera (2) Consum de matèria primera (3) Altres costos de producció (4) Cost de la producció obtinguda (5) Cost industrial de les vendes (vendes a preu de cost)

Per obtenir la durada dels diferents subperíodes ens basarem en el mètode de les rotacions. Definirem també, a falta de dades més exactes, els estocs mitjans com la mitjana entre el valor inicial i final de les existències de cada magatzem.

2

Exf Exi S1/2

Les rotacions les obtindrem dividint l’import de la sortida de cada magatzem, pel seu estoc mitjà. Així sabrem les vegades a l’any que, per terme mitjà, s’ha produït aquest pas.

1/2mp

mp

mpS

Consum R

1/2pa

vS

CIV R

1/2psa

prodS

obtinguda producció la deCost R

Amb aquestes rotacions podem calcular els subperíodes:

mp

mpR

365 PM

prod

prodR

365 PM

v

vR

365 PM

Ens falta només el període mitjà de cobrament per completar el PMM.

2

cobrar) Ef. (Clients cobrar) Ef. (Clients S fi

dc 1/2

1/2dc

cobrS

anyl' de Vendes R

cobr

cobrR

365 PM

Rotació de cobrament: nombre de vegades a l’any que cobrem l’estoc mitjà de drets de cobrament. Entenem per estoc mitjà de drets de cobrament el volum de diners que, per terme mitjà, tenim pendent de cobrament. Es sol calcular, a falta de dades més detallades, fent la mitjana aritmètica entre els clients i efectes a cobrar del balanç inicial i final.

La rotació de cobrament l’obtindrem dividint l’import total a cobrar durant l’any (les vendes) per aquest estoc mitjà

I el Període Mitjà de Maduració seria:

cobrvprodmp PM PM PM PM PMM

Període mitjà de cobrament: són els dies que tardem, per terme mitjà, a cobrar les vendes.

Exemple PMM (basat en Gorostegui)

L’empresa Madura S.A. va comprar i consumir l’any passat per la fabricació

del seu producte, 20.000 € de matèries primeres i, de mitjana, va mantenir al

magatzem un nivell d’existències (de m.p.) de 2.000 €. El valor mitjà de

productes en curs va ser de 2.000 €. El valor de la producció anual de

l’empresa va ser de 40.000 €, que és també el cost industrial de les vendes. El

valor mitjà de les seves existències al magatzem de productes acabats va ser

de 4.000 €. L’import de les vendes abans comentades va ascendir a 60.000 €

i els clients van tenir, de mitjana, un deute amb l’empresa de 3.000 eur.

Calcula el Període Mig de Maduració de l’empresa Madura S.A..

2) Cicle de Caixa Entenem per cicle de caixa els dies durant els quals l’empresa s’ha de finançar

ella mateixa el cicle d’explotació (ha d’invertir diners sense cobrar-ne). Si pagués les compres al comptat, hauria d’anar gastant sense cobrar res

durant tot el PMM i el Cicle de Caixa coincidiria amb el PMM. Normalment, però, els proveïdors donen un marge per pagar (el període mitjà

de pagament). Durant aquest temps els proveïdors estan finançant el cicle d’explotació de l’empresa.

Per tant, el temps que s’ha d’autofinançar queda reduït a:

provPM - PMM caixa de Cicle

El termini de pagament als proveïdors es calcula com el dels clients, pel mètode de les rotacions

2

pagar) Ef. s(Proveïdor pagar) Ef. s(Proveïdor S fi

prov 1/2

1/2prov

provS

anyl' de Compres R

prov

provR

365 PM

Un pas més seria calcular les necessitats de finançament diàries i multiplicar-les pels dies del Cicle de Caixa. Així obtindríem un concepte anomenat Fons de Rotació, que és la inversió necessària en circulant per mantenir el cicle d’explotació de l’empresa. Aquesta inversió hi ha de ser sempre i, per tant, ha de ser finançada amb passiu fix. Quan més gran sigui aquest Fons de Rotació, més gran serà el Fons de Maniobra que necessitarà l’empresa.

Exemple PMM (continuació)

L’empresa Madura S.A. va pagar al comptat totes les seves despeses excepte

la compra de les matèries primeres, motiu pel qual manté un saldo mig de

deutes a proveïdors per valor de 4.000 €.

Calcula el cicle de caixa de l’empresa Madura S.A..

El compte de resultats o d’explotació

És un resum dels ingressos i despeses generats per l’activitat de l’empresa al llarg d’un període de temps (independentment que s’hagin fet efectives les obligacions i drets financers de les operacions realitzades –cobraments i pagaments). Ens indica el valor afegit creat per l’empresa durant un exercici econòmic i com s’ha distribuït.

+ Ingressos…………………………………………………..+ Ing

- Consums (aprovisionaments)…………….- Cons

= Marge Brut…………………………………………= MB

- Despeses d'Explotació…………………….. - D Exp

= Recursos Generats d'Explotació………. = RGE

- Amortització……………………………………..- Amort

= Resultat d'Explotació………………………..= RE

+ Ingressos Financers……………………….. + IF

Benefici Abans d'Interessos i Impostos = BAIT

- Despeses Financeres……………………… -DF

= Benefici Abans d'Impostos…………….. = BAT

- Impost de Societats..……………………… -txBAT

= Benefici Net o d'Accionistes………….. = BN ó BACC

Exemple: Compte de Resultats de Inditex S. A. Font: Informe Financiero anual Inditex (CNMV)

Compte de Resultats resumit Inditex S.A.

2010 2011

Ingressos 4.535 4.940

- Consums 2.930 3.076

Marge Brut 1.605 1.864

-Desp. Explot. 585 647

= RG Explot. 1.020 1.217

- Amortitzacions 34 38

= Resultat d'Expl. 986 1.179

+ Ing. Financers 107 18

= BAIT 1.093 1.197

- Desp. Financeres 10 25

= BAT 1.083 1.172

- Impost Societats 58 19

= Benef. Net o ACC. 1.025 1.153

Inditex: Resultats (milions d'euros)

L’anàlisi financera consisteix a comprovar si l’empresa serà capaç de fer front a les seves obligacions financeres. Es basa en les dades del Balanç de Situació. Els principals ratis d’anàlisi financera són de dos tipus: Situació financera a curt termini (ratis de liquiditat) i Situació financera global (rati d’endeutament i de solvència).

CorrentPassiu

CorrentActiu Liquiditat

CorrentPassiu

sExistèncie -Corrent Actiu Immediata Liquiditat

Passiu iNet Pat.

Passiu t Endeutamen

Passiu

Actiu Solvència

Passiu

CorrentPassiu t Endeutamenl' de Estructura

1.1.3.- Anàlisi econòmica i financera

L’anàlisi econòmica estudia la rendibilitat de l’empresa, és a dir, els euros de guany que queden per cada euro invertit. Es basa en les dades del Compte de Resultats i del Balanç de Situació. L’anàlisi econòmica de la rendibilitat la podem fer des de dos punts de vista: rendibilitat de l’empresa (A) i rendibilitat dels fons propis (B).

alActiu tot

BAIT re

Euros de benefici de la inversió per cada euro invertit a l’empresa

A) Rendibilitat econòmica o de l’empresa:

Podem desagregar el rati anterior en dos components per veure les causes determinants d’aquesta rendibilitat (com genera valor l’empresa). Multipliquem el rati per la fracció Vendes/Vendes:

V

BAIT x

A

V re

Rotació de l’actiu x Marge

Rotació de l’actiu : vegades que es ven per un import equivalent a l’actiu o vendes aconseguides per euro d’inversió Marge (Brut i d’Explotació): euros de benefici per cada euro venut.

Es pot assolir un mateix rendiment amb:

Rotació baixa i marge elevat: per exemple botigues d’articles de luxe (estratègia en diferenciació i captura de valor per unitat) Rotació alta i marge baix: per exemple tendes a 2 euros o Ikea (estratègia en cost i captura del valor per volum) Rotació acceptable i marge acceptable (estratègia en diferenciació o cost)

Marge Brut

Marge d’Explotació

B) Rendibilitat financera o dels fons propis:

propis Fons

BAT rf

Euros de benefici abans d’impostos que ens queden per cada euro invertit pels propietaris Es podria definir després d’impostos utilitzant el B Net, i també es podria definir utilitzant el Pat. Net

FP

A x

A

V x

V

AT B rf

També podem desagregar aquest rati multiplicant-lo per les dues fraccions següents: Vendes / Vendes i Actiu / Actiu:

Funció del Marge i Desp. Financeres x Rotació x Palanquejament financer La rendibilitat dels recursos propis augmentarà si:

Augmenta el marge Augmenta la rotació Augmenta el palanquejament: disminueixen els capitals propis en

relació a l’actiu (sempre que re > Cost del finançament aliè)

Anàlisi Econòmica i Financera Inditex: 2010-2011

2010 2011

Liquiditat 0,91 0,96

Liquiditat Immediata 0,73 0,76

Solvència 1,95 2,11

Endeutament 0,51 0,47

Estructura de l'Endeutament 0,75 0,76

Inditex: Anàlisi Financer (2010-2011)Millora de la situació financera a curt termini i global. L’únic aspecte no positiu és l’increment relatiu de l’endeutament a curt termini

2010 2011

Rendibilitat Financera (1) 47,3% 47,6%

Palanquejament Financer 2,05 1,91

Rendiblitat Econòmica 23,3% 25,5%

Marge s/vendes 24,1% 24,2%

Marge Brut s/vendes 35,4% 37,7%

Marge d'Exp.s/vendes 21,7% 23,9%

Rotació de l'Actiu 0,97 1,05

(1) considera BAT i es calcula sobre els fons propis

Inditex: Anàlisi Econòmic (2010-2011) Millora de la rendibilitat financera: tot i que el palanquejament ha disminuït, l’increment en la rotació de l’actiu i dels marges ha fet incrementar la rend. financera. La rend. econòmica ha augmentat per l’increment en el marge s/vendes i l’increment en la rot. De l’actiu. Tant el marge brut com el marge d’explotació han augmentat.

Exercici: Inditex versus H&M

Un dels principals competidors d’Inditex S.A és el grup tèxtil suec H&M. Aquestes dues empreses

competeixen en un mateix sector però utilitzen estratègies diferents (veure l’article Inditex versus H&M).

A partir dels comptes anuals que han presentat tot dos grups en l’últim exercici disponible (2011),

analitzeu les diferències en l'estratègia de cada grup.

H&M Inditex H&M Inditex

Actiu No Corrent 2.305 3.058 Fons Propis 5.015 2.461

Existències 1.571 340 Capital 24 114

Deutors Comercials 266 506 Reserves i altres 4.992 2.347

Inv. Finan. i Altres 266 564 Altre Patrim. Net 0 119

Efectiu i Equivalent 2.419 221 Patrimoni Net 5.015 2.466

Actiu Corrent 4.522 1.631 Passiu No Corrent 151 527

Actiu Total 6.827 4.689 Proveïdors 490 904

Creditors Financers 0 548

Altres Deutes 1.188 244

Passiu Corrent 1.678 1.696

Patrimoni Net i Passiu 6.827 4.689

INDITEX S.A versus H&M.: Balanços Finals 2011 (milions d'euros)

Les dades de H&M són consolidades mentre que les dades d’Inditex no són consolidades (per ex, els

ingressos consolidats d’Inditex van ser de 13.793 milions)

Font: Wall Street Journal

H&M Inditex

Ingressos 12.508 4.940

- Consums 4.986 3.076

Marge Brut 7.522 1.864

-Desp. Explot. 4.833 647

= RG Explot. 2.688 1.217

- Amortitzacions 371 38

= Resultat d'Expl. 2.317 1.179

+ Ing. Financers 65 18

= BAIT 2.382 1.197

- Desp. Financeres 1 25

= BAT 2.381 1.172

- Impost Societats 582 19

= Benef. Net o ACC. 1.799 1.153

Inditex versus H&M 2011: Resultats (milions d'euros)

H&M Inditex

Rendibilitat Financera 47,5% 47,6%

Palanquejament Financer 1,36 1,91

Rendiblitat Econòmica 34,9% 25,5%

Marge s/vendes 19,0% 24,2%

Marge Brut s/vendes 60,1% 37,7%

Marge d'Exp.s/vendes 18,5% 23,9%

Rotació de l'Actiu 1,83 1,05

Rotació d'Existències 8,0 14,5

Rotació Act. No Corrent 5,43 1,62

Anàlisi Econòmic: Inditex versus H&M (2010-2011)H&M Inditex

Liquiditat 2,69 0,96

Liquiditat Immediata 1,76 0,76

Solvència 3,73 2,11

Endeutament 0,27 0,47

Estructura de l'Endeutament 0,92 0,76

Anàlisi Financer: Inditex versus H&M (2010-2011)

El model de negoci d’Inditex comporta una Inversió en Actiu No Corrent superior: - Major nombre de tendes: 5.527 a Inditex vs 2.472 a H&M - H&M externalitza tota la producció i Inditex només una part