1

LECTURA DEL TEMA 1:

Sociedad de la información, tecnologías digitales y educación.

Aquesta lectura de Manuel Area Moreira ens analitza alguns dels problemes i reptes

educatius més destacables en relació el nou context social, econòmic i cultural

representant per la societat de la informació. Tots aquets aspectes que aniré

comentant, a continuació, ja els vam treballar una mica a classe la qual cosa permet

completar una mica més cada un dels conceptes donats.

Discursos sobre la societat informacional Segons Manuel Area, trobem diferents discursos a través dels quals ens defineixen la

societat de la informació. Aquets són el següents:

Tercera revolució industrial: Aquesta va aparèixer al quart segle XX (situació

actual). Va provocar grans canvis socials, culturals i econòmics a través de

l’aparició de les noves tecnologies digitals (ordenadors, noves formes de

comunicació,...). En definitiva, desplaça l’industria cap a sectors financers i

telecomunicacions.

Digitalització de la informació: és la gran revolució tècnica-cultural del present.

L’ús de les noves tecnologies de l’ informació i comunicació (ordenadors,

Internet, telefonia mòbil, equips multimèdies,...) és un fet evident i imparable.

Globalització: és el fenomen històric més destacable i representatiu del

present. Ens trobem en un moment en que aquest terme de globalització es

bastant polèmic degut a la seva forta carga ideològica i política. La globalització

implica una societat homogènia. Aquesta polèmica existeix des de segles

anteriors, per tant les noves tecnologies de la informació i comunicació no són

les úniques culpables de l’existència d’aquest fenomen, la globalització.

Dia d’avui ens trobem en una societat on les noves tecnologies tenen un gran pes ja

que totes aquestes ens han facilitat diversos aspectes com són: la comunicació i la

disponibilitat de diversa informació. Per tant, ara donem una gran importància a totes

aquestes tecnologies i molts de nosaltres no ens imaginem que faríem sense aquestes.

Però si ens parem a reflexionar, fa anys enrere totes aquestes no existien la qual cosa

no tenien tanta facilitat per comunicar-se i extreure informació, però així i tot ho feien

igual. Amb això el que vull dir és que les tecnologies han suposat bastants de canvis,

però abans sense aquestes les persones cercaven altres mètodes vàlids per poder-se

comunicar.

“Las tecnologías digitales no son las causantes directas de las profundas

transformaciones del mundo en que no encontramos, pero sin las mismas nuestro

presente no sería como es.”

2

J. Echevarría (1999) identifica diferents perspectives i posicions sobre el paper que

tenen les noves tecnologies a la configuració del que Manuel Area denomina el tercer

entorn. Els quatre discursos són:

Discurso mercantilista: divulgat per el conjunt de sectors industrials vinculats

amb el sector de la nova economia. Per aquest discurs, la societat de la

informació es comunica a través de les xarxes de comunicació digital. Des de

aquesta visió el desenvolupament de la societat de la informació suposarà

millor benestar material, i com a conseqüència més “felicitat” pels individus.

Discurso crítico-político: defensa que les tecnologies digitals han d’estar el

servei del desenvolupament social i humà en ves d’estar controlats pels

interessos de les grans cooperacions industrials del món capitalista. Defensa els

drets cívics i democràtics per la llibertat d’expressió en Internet. Exemple

d’aquesta posició seria l’associació Electronic Frontier Foundation.

Discruso tecnocentrista: aquest ens diu que les tecnologies digitals són l’eix

d’un procés de revolució no només tecnològica, sinó també de la civilització

humana. D’aquesta manera, les noves tecnologies es converteixen en el centre

del canvi social i cultural. Aquest és la versió actual del determinisme

tecnològic.

Discurso apocalíptico: en aquest discurs les tecnologies d’informació i

comunicació representen el final els ideals i valors de la modernitat i del model

il·lustrat de la societat.

A continuació, Manuel Area ens exposa tots els aspectes positius i negatius que

aporten les noves tecnologies a dins la societat. Moltes de les persones pensen que les

noves tecnologies ens aporten només i únicament aspectes positius dins la societat,

però això no és així, ja que aquestes poden ser bones per unes coses i negatives per

altres. Amb això estic totalment acord amb Area. A continuació exposaré tots aquets

aspectes, tant els positius com negatius.

La part positiva de les tecnologies digitals

Facilitat la comunicació: facilita la comunicació entre les persones

independentment de la seva situació geogràfica o temporal. Podem trobar

diferents mètodes de comunicació: forma oral (telefonia), escrita (correu

electrònic) o audiovisual (videoconferència).

3

Accés a la informació: dia d’avui tenim l’accés de forma permanent a gran

quantitat d’informació. A més tota aquesta informació la podem trobar de

forma ràpida, cosa que abans no es podia fer.

Milloren la qualitat dels serveis

Noves formes de participació: ens permet intervenir no només ens espais

específics (comunitat o territori on vivim) sinó que també espais més globals.

Obertura tecnològica

La part negativa de les tecnologies digitals Obstaculitzen el procés cap a un model social més democràtic.

El progrés tecnològic no implica millora per a tothom (augment de les

desigualtats culturals i econòmiques entre uns països i altres).

Destorç mediambiental del planeta com a conseqüència del creixement

industrial.

Evolució accelerada: són moltes les vegades que les tecnologies tenen una

evolució bastant accelerada, la qual cosa això fa que les persones no tinguem

temps d’adaptar-nos a totes aquestes, ja que en el moment en que ens

adaptem ja surt un altre tecnologia més avançada.

Estic totalment d’acord amb tots els aspectes positius i negatius que exposa Area en

aquest article. El que més m’ha cridat l’atenció i trobo que passa molt dia d’avui és

amb l’evolució accelerada de les noves tecnologies. Així com va passant el temps és

més freqüent aquesta acceleració, la qual cosa fa que moltes de les persones no

tinguin temps per adaptar-se. Possiblement els joves no tinguin més facilitat que les

persones adultes perquè aquets ja han viscut la nova tecnologia, en canvi, les persones

adultes necessiten temps per adaptar-se ja que per ells això és una cosa nova. Almenys

això és el que penso.

Els problemes educatius generats per la omnipresència tecnològica Segons ens explica Area, la presència de les noves tecnologies també provoquen uns

certs problemes educatius, i aquets són:

La diferència substancial fa que el procés de canvi generat per l’aparició de les

noves tecnologies digitals es produeixi en un pla temporal molt curt i a una

velocitat bastant accelerada. Això fa que els adults, sobretot, es vegin obligats a

realitzar un enorme esforç formatiu destinat a adquirir les competències

instrumentals, cognitives i actitudinals derivades a l’ús de les noves tecnologies

digitals. No fer-ho significarà córrer un risc d’entrar dins el grup d’analfabets.

Això vindria ser el que he explicat anteriorment. És necessari que tothom s’adapti a les

noves tecnologies digitals perquè sinó poden quedar-se enrere de la societat, la qual

4

cosa entrarien dins el grup d’analfabets (com és el cas d’aquestes persones). Això

també és necessari complir-ho amb l’educació. Tots els docents han de ser capaços

d’implantar les noves tecnologies a l’educació, per tal de dur a terme una educació

més innovadora i dinàmica. Una frase de Manuel Area que reflecteix això és: “ Les TIC

serveixen per portar el món a l’escola, i per obrir l’escola al món”

“La alfabetización tecnológica es una condición necesaria, en la actualidad, para que

se pueda acceder y conducirse inteligentemente a través de la cultura y tecnología

digital.”. Les competències d’un ciutadà alfabetitzat al S.XXI:

- Saber localitzar i analitzar la informació

- Saber expressar-se de forma: textual, audiovisual, multimèdia i hipertextual.

- Saber comunicar-se i col·laborar amb altres a través de les tecnologies.

Quantitat i naturalesa de l’ informació que rebem. Rebem molta informació

de per molts llocs diferents i moltes de les vegades no sabem convertir-la amb

un coneixement. “Más información también existe más desinformación ya que

un exceso de cantidad de datos provoca pérdida del significado de los mismos”

Pérez (2001). Amb aquest problema també estic totalment d’acord amb n’Area,

és veritat que dia d’avui tenim molta informació i això en molts de casos no és

positiu perquè les persones ens arribem a bloquejar, la qual cosa fa que no

tinguem un coneixement del concepte cercat. Per tant, el que s’ha d’intentar

fer és saber seleccionar l’ informació més rellevant que ens ajuda a adquirir un

coneixement.

Reptes de l’educació davant les noves tecnologies digitals

Integrar les noves tecnologies en el sistema i la cultura escolar: com ja havia

comentant anteriorment, estic totalment acord amb d’integració de les noves

tecnologies dins el sistema escolar. Això implicarà realitzar importants

inversions econòmiques en dotació a recursos tecnològics suficients per els

centres educatius i en la creació de xarxes telemàtiques educatives. Aquesta

integració s’ha de fer a poc a poc, ja que és un canvi bastant important que

necessita temps.

Reestructurar els fins i mètodes d’ensenyament. Nous rols per docents i

alumnes: requereix replentetjar els models d’actuació docents, els processos

d’aprenentatge així com les metes, formes d’ensenyament. Les quatre metes

educatives que planteja Area són:

o Domini del maneig tècnic de cada tecnologia

5

o Tenir uns coneixements i habilitats específiques que permet cercar,

seleccionar, analitzar comprendre i recrear la quantitat d’informació.

o Tenir uns valors i actituds cap a la tecnologia.

o Utilització de mitjans i tecnologies a la vida quotidiana per expressar-se i

comunicar-se amb altres persones.

Estendre la formació a través de xarxes d’ordenador: la teleformació

l’increment de les necessitats formatives està reclamant una creació de noves

xarxes i formes d’accés a l’ensenyança. D’aquesta manera moltes de les

persones que no tenen la possiblitat d’assistir a un curs de forma presencial

pugui rebre aquesta mateixa ensenyança a distància, és a dir a través de les

tecnologies.

Revisar i replantejar la formació ocupacional a la llum de les noves exigències

sociolaborals impulsats per les noves tecnologies. La formació ocupacional s’ha

d’integrar i incorporar a la realitat a través de:

o Introduir i produir als treballadors els coneixements i l’ús laboral de les

noves tecnologies de la comunicació.

o Millorar la qualitat dels processos formatius i d’aprenentatge de

l’alumnat.

o Establir i desenvolupar cursos específics de formació.

o Crear xarxes telemàtiques digitals a la formació.

Desenvolupar accions d’educació no formal: la alfabetització tecnològica per el

desenvolupament social i comunitari. El que es preten fer és potenciar l’accés i

participació democràtiques a les noves xarxes de comunicació a aquelles

persones que d’una manera o altre estan el marge de l’evolució tecnològica.

Punt de vista de forma general Així com he anat exposant les idees principals d’aquest article, podreu observar que en

alguns casos he reflectit la meva opinió sobre alguns aspectes. Però de forma general,

vull comentar que estic bastant acord amb el que diu Manuel Area. Dia d’avui la

tecnologia és un factor molt important dins la nostre societat perquè sense aquesta el

món no seria de la manera que és. Les TIC, com hem pogut observar ens aporten molts

aspectes positius, però també d’altres que no ho són tant.

La tecnologia va evolucionant de forma molt ràpida, la qual cosa fa que en molts de

casos les persones no tinguem temps d’adaptar-nos de forma adequada, ja que quan

estem adaptades a una ja n’hi ha un altre. Personalment, penso que les persones joves

no tenen tanta dificultat alhora d’adaptar-se a les TICs ja que aquestes ja han viscut

6

amb les tecnologies, en canvi, les persones majors tenen més dificultat ja que són les

que han vist l’evolució que ha fet la societat.

Per acabar, vull dir que el domini de les noves tecnologies s’està convertint en una

demanda social, la qual cosa implica que totes les persones han de fer l’esforç

d’adaptar-se a les noves tecnologies.