Pere Pons - Col·lecció Gran Angular - número 146.

QUAN TOT COMENÇA

LECTURA A L’AULAESO. Nivell 3

INCLOULES ACTIVITATS

PER A LA VERSIÓADAPTADA

LOUTIVITATSA VERSIÓPTADA

L’autor: Pere Pons

Va néixer a Santanyí a Mallorca el 1946. Va estudiar batxillerat, magisteri, professorat mercantil i turis-me a Palma; als 25 anys es va traslladar a Barcelona, on va acabar els estudis de folosofia i lletes. Haestat porfessor de llengua i literatura, tasca que ha combinat amb la d’autor i coordinador de materialdidàctic divers i la d’editor de literatura infantil i juvenil. També ha escrit novel·les i contes per a infantsi joves. A l’editorial Cruïlla ha publicat Crispetes per la Norma Scweizer i La cova del torrent, sèrieVermella del Vaixell de Vapor; i L’Estret del Temps, que va guanyar la primera convocatòria del PremiGran Angular, el 1990.

QU

ANTO

TC

OM

ENÇ

A

2

RECURSOSPER AL

PROFESSOR

Fitxa tècnica

Lectura recomanada per a alumnes de 3rd’ESOLa novel·la recrea la vida de tres nois en una calade Mallorca als anys 60. La lectura, però, resultamolt motivadora, ja que el tema principal reflec-teix el moment d’incertesa en què es troben elsjoves en arribar a la maduresa.

Novel·la realistaTemes que tracta:• El pas de la infantesa a l'edat adulta• L'amor de joventut• El treball en el sector turístic• Les diferències socials

Títol: Quan tot començaAutor: Pere PonsCol·lecció: Gran AngularSèrie i número: 146ISBN: 84-661-1722-9Pàgines: 221

Quan tot començaha guanyat el premi

GRAN ANGULAR 2006

Fitxatècnica

QU

ANTO

TC

OM

ENÇ

A

3

RECURSOSPER AL

PROFESSOR

ARGUMENT

Tres nois de quinze anys, d’una cala de pescadors de Mallorca, aconsegueixenrecuperar del mar una de les saques de tabac que uns contrabadistes havienllençat en veure’s en perill. Arriba a la Cala una noia argentina de la seva edat, naJúlia, neboda d’en Sebastià Frau, advocat que s’ha enriquit amb el contraban ique sembla implicat en la mort anys enrere del pare d’un dels nois, en Lluc. Lanoia porta una carta de la seva àvia per al pintor Bernat Sunyol, català resident famolt temps a la Cala, on li demana que pinti la seva néta al Caló dels Monjos,un paisatge que tots dos havien compartit en la seva joventut. Els hi acompanyaen Lluc amb el llagut. Al mateix temps que els tres amics comencen a sortir ambtres estiuejants alemanyes de la seva edat, en Lluc i la Júlia es van sentint cadacop més atrets l’un per l’altre, malgrat l’oposició de la família Frau.

Els amics dels fills d’en Sebastià Frau estan gelosos perquè la Júlia els rebutja inomés té ulls per al Lluc. Quan veuen, una nit, que aquests se'n van d'un ballsols a la Punta, un indret solitari davant del mar, els segueixen per escarmentaren Lluc. Aquest i la noia anaven a trobar-se amb els dos amics d'ell, que estavenpescant-hi. Els amics dels Frau ataquen en Lluc, en Tòfol se n'adona i, quan inten-ta evitar-ho, el tiren al mar d'una empenta, sense saber que no sap nedar. L'indretés perillós, a tocar de les roques i amb la mar moguda, però en Lluc es llença al'aigua per salvar el seu amic, amb el perill que aquest, desesperat, l'ofegui. Lamare d'en Lluc ha vist, tanmateix, com marxaven darrere del seu fill i els haseguit, junt amb el seu ballador, l'amo de l'hotel. Junt amb la Júlia, són a tempsd'ajudar els dos nois amb una corda a sortir de l'aigua i avisar un metge: en Tòfolno reacciona. Per primera vegada des que en Sabastià Frau va planejar l'assassi-nat del pare d'en Lluc -ara ja sabem que va ser ell-, algú li planta cara: la mared'en Lluc denuncia els amics dels seus fills, la Júlia li fa de testimoni i la GuàrdiaCivil se'ls emporta. En Tòfol és dut a l'hospital a Palma i finalment se salva.

QU

ANTO

TC

OM

ENÇ

A

4

RECURSOSPER AL

PROFESSOR

OBJECTIUS DIDÀCTICS DE LA LECTURA

• Llegir un text literari en veu alta, de manera expressiva i amb el ritme i l'entonació adequats.• Comprendre, resumir, analitzar i comentar un text.• Observar l'estructura formal d'un text literari: línies argumentals, parts de la narració, personatges,

flash-backs,...• Aprendre nou vocabulari, especialment propi del registre literari o del dialecte balear.

TEMES

Guia didàctica

El pas de la infantesa a l'edatadultaAquest és el tema principal de lanovel·la: com tres nois de quinzeanys, i especialment el protagonista,en Lluc, es fan adults al llarg d'unestiu. En acabar l'estiu, han conegutl'amor i el sexe, han viscut aventuresarriscades en què han guanyatalguns diners, s'han enfrontat a noismés grans i de classe alta, hanconegut gent diferent de la del seupetit entorn, dos d'ells han comen-çat a treballar, s'han discutit i recon-ciliat amb les mares, reclamant-losuna major independència.

L'amor de joventutEls tres amics descobreixen l’amoramb unes turistes alemanyes, peròen Lluc, a més, viu un enamora-ment amb la Júlia que va més enllài que demana valor per part de totsdos per imposar-se a les dificultatsprovinents de la família d'ella.D'altra banda, trobem l'amor delvell pintor Sunyol per l'àvia de laJúlia, del qual neix una filla sense

saber-ho en Sunyol. El record d'a-quells dies lluminosos queda totala vida dintre seu.Finalment, la mare d'en Lluc, dequaranta anys, encara és atractivaper als homes, i té diversos preten-dents, amb els quals guarda lesdistàncies. Ella recorda el seu marit,de qui estava enamorada, però eltemps passa, el noi es fa gran icomença a pesar-li la solitud.

El treball en el sector turísticEn Lluc i en Tòfol, amb quinzeanys, es plantegen començar a tre-ballar. Tractant-se d'un indret costa-ner als anys seixanta, hi ha dos sec-tors professionals: el tradicional, ésa dir, la pesca, la venda de peix i elcontraban, relacionats amb el mar ila navegació, i l'incipient turisme:l'hotel, és a dir, cuiner o cambrer, itaxista. El protagonista, contra totsels consells entenimentats, es voldedicar al primer; el seu amicmenys aventurer, al segon.Finalment, tots dos s'inicien en laprofessió que ells han triat.

Les diferències socialsLa família Frau són els cacics de laCala. Viuen a Ciutat i passen elsestius a la Cala, d'on és originària lafamília, i no es barregen amb l'altragent. Tenen la casa a un delsmillors indrets, tenen sovint invitatsi se senten els amos de la Cala.Quan el pare, advocat, fa plans peral seus fills, apareixen un món iunes preocupacions que no tenenres a veure amb l'altra gent de laCala. En Lluc i la seva mare, però,s'enfronten amb valentia als Frau,en una barreja de desig de justíciai odi personal. També la Júlia mos-tra la seva valentia oposant la veri-tat a la voluntat de l'oncle.

QU

ANTO

TC

OM

ENÇ

A

5

RECURSOSPER AL

PROFESSOR

CONTEXTUALITZACIÓ

L'Espanya dels primers anys seixanta és molt present a la novel·la: hi ha pocs automòbils, les dones fan buga-da i conserves amb el peix, apareix l'estraperlo com a part del passat recent i el contraban com activitat pre-sent, els primers turistes alemanys...

Les festes dedicades a la Mare de Déu del Carme són un bon retrat de les festes majors de poble i les fes-tes populars en general, especialment les de pobles mariners: processó d'embarcacions guarnides, cursa peratrapar un ànec nedant (l'ànec és el premi), missa, ball a l'aire lliure...

VOCABULARI

El llenguatge és força literari, amb alguns trets mallorquins -pocs- quan parla el narrador, i amb un mallorquímolt directe i expressiu, quan ho fan els personatges. Alguns mots són: agafam, capell, al·lot, feim, horabai-xa, misser, tenc, coltell, lletuga, tengués, tendràs, despús-ahir, nin, som, qualque, deis, veis....

Hi ha un cert nombre de termes del món de la pesca i la navegació, però que, en general, no dificulten lacomprensió del text. Per exemple: pastera, estraperlo, llagut, diligència, boia, vogar, carrabiners, espadat...

Per últim, cal destacar, també, alguns mots poc freqüents per als alumnes com per exemple: frisós, serena,salistre, flassada, garrella, curulles, bastaix, bescollada, reverberava, balmes, prosaic...

SUGGERIMENTS I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

• Demaneu als alumnes que busquin imatges de quadres dels pintors de paisatges, catalans, que s’esmen-ten a l’obra i que facin una comparació entre l'original i el comentari.

• Imagineu l'Espanya de l'època, documentant-vos si ho creieu convenient, que els alumnes elaborin una llis-ta de coses que eren diferents aleshores.

• Feu que els alumnes pintin o dibuixin el quadre que projecta el pintor Sunyol a la pàgina 90, tal com l'ima-ginen.

Guiadidàctica

QU

ANTO

TC

OM

ENÇ

A

6

RECURSOSPER AL

PROFESSOR

Classe: Data:

Alumnes Mecànica lectora Comprensió Valoració general(pronúncia, velocitat directa del text

i entonació)

Avaluar de l’1 al 5

Avaluació competència lectora

Avaluació competència lectora

QU

ANTO

TC

OM

ENÇ

A

7

En Lluc va veure la Júlia:a) des de la casa d’en Nofre.b) des de la casa del pintor.c) des de casa seva.d) des de la grada.

Qui sent un estremiment?a) La Júlia.b) El pintor.c) En Nofre.d) En Lluc.

Quina d'aquestes accions succeeix abans?a) En Lluc ajuda en Biel Vela.b) La mare d'en Lluc puja el carretó a la furgoneta.c) La mare d'en Lluc va a la llotja.d) En Lluc ajuda la seva mare a pujar el carretó.

«L'endemà al matí, en Lluc acompanyà sa mare fins a la llotja, l'aju-

dà a pujar el carretó a la furgoneta d'en Biel Vela i se n'anà a cal

pintor; entrà a la casa, despertà l'home i li recordà que tenia pressa

perquè havia d'ajudar en Nofre i en Tòfol. Després sortí a la terras-

sa i s'assegué al balancí una estona fins que va sentir passes cap a

la casa d'en Nofre. Va sentir un estremiment de gust quan hi va

veure na Júlia, que caminava per la grada àgil com una daina i amb

un cistell a les mans.»

(pàg.110)

Llegeix amb atenció aquest text, extret del llibre Quan tot comença de Pere Pons, i encercla la respostaadequada:

3

2

1

QU

ANTO

TC

OM

ENÇ

A

8

RECURSOSPER AL

PROFESSOR

OBJECTIUS

L'objectiu d'aquesta activitat és iniciar la lectura de la novel·la fent-se una composició de la Cala, l'escenari demolts passatges del llibre, així com del que passa al primer episodi.

MATERIAL

Material de dibuix: llapis, goma d'esborrar, paper, bolígraf...

DESENVOLUPAMENT

Llegiu en veu alta el primer capítol del llibre, comprovant que és ben entès per tothom. Seguidament, cadaalumne l'explicarà en un full de còmic, que pot ser pautat de la següent manera: una vinyeta gran amb unpla aeri de tota la Cala, amb la Canaria i les gavines entrant-hi; a sota dues vinyetes més petites: en una s'hiha de veure els que baixen dels cotxes i pugen al llagut i els nois que ho miren des del martell, i a la següenten Lluc tirant-se amb la bicicleta a l'aigua i esquitxant-los. Aquesta seqüència es pot ampliar si algun alumneho proposa.

Cal que deixeu clar que l'essencial del dibuix no és la perfecció formal, sinó la gràcia i l'expressivitat.En acabat recolliu els dibuixos, que podeu avaluar, si voleu, i/o exposar a la classe per triar entre tots el millor.

DURADA

Una hora. Es pot dedicar uns vint minuts a la lectura i comentari i uns trenta-cinc a l'elaboració del dibuix.Poden acabar-los a casa i recollir-los a la classe següent.

Animació lectora

LECTURA A L’AULA

El projecte compta amb una proposta de treball que recull, en primer lloc, les informacions, les

orientacions didàctiques i els recursos necessaris perquè el professorat pugui treballar

adequadament la lectura de l’obra a l’aula; i, en segon lloc, s’adjunten les activitats de treball

individual per als alumnes que han estat organitzades d’acord a tres moments del procés lector:

activitats d’anticipació lectora, activitats de comprensió lectora i, finalment, activitats de síntesi

lectora. Les versions adaptades també tenen una proposta d'activitats específica.

La proposta de treball, recollida en aquest quadern, es troba a www.cruilla.cat.

Projecte: Editorial CruïllaAutor: Joan Ramon PerellóEdició i disseny: comgràfic

2007, Editorial CruïllaBalmes, 245 - 08006 Barcelona

Telèfon d’Atenció al Client: 902 12 33 36www.cruilla.cat

ESO. Nivell 1

L’altra cara de la veritat, Beverly Naidoo. El Vaixell de Vapor, sèrie Vermella 125

Fora de joc, Jordi Sierra i Fabra. Gran Angular 139Fora de joc adaptació. Versió de Maria Pau Roca

ESO. Nivell 2

Amics de mort, Emili Teixidor. Gran Angular 119

Aigües de tardor, Margarida Aritzeta. Gran Angular 143Aigües de tardor adaptació. Versió d’Anna Vilà

ESO. Nivell 3

No és la fi del món, Geraldine McCaughrean. Gran Angular 141

Quan tot comença, Pere Pons. Gran Angular 146Quan tot comença adaptació. Versió de Josep M. Codony

El projecte LECTURA A L’AULA neix amb la intenció d’ajudar al professorat en el treball de formar els noisi les noies en la seva dimensió literària, a la qual es dóna un especial èmfasi en els nous currículums. Lalectura, més enllà de ser una eina indispensable en el procés d’aprenentatge, esdevé una peça vital per ala formació integral de la persona.

Els títols que us fem arribar són el resultat d’un procés de selecció que en garanteix tant la qualitat literària

com l’adequació pedagògica a les característiques de l’alumnat a qui s’adreça. Un equip de docents enactiu n’ha valorat els aspectes de competència lingüística (lèxic, estructura, comprensió, etc.) així comd’altres que incideixen en els àmbits de desenvolupament personal i social dels alumnes. Els títols escollits

s’han agrupat en tres nivells de dificultat lectora amb la intenció de donar resposta a la diversitat existenten les aules. Per aquest mateix motiu, en cada un dels nivells s’ha seleccionat una de les obres per fer-ne una versió adaptada que permet una lectura més fàcil encara que respectant la qualitat de l’obra

original.

1147

56