l'argilaga nº7_agost 2009

L’Argilaga

Info BLOC Butlletí d’Informació LocalNº 7 Any III Agost 2009

JA TENIM L’ESTIU DAMUNT

Ja tenim l’estiu damunt! El període de vacances comença. Les festes ja estan ací. Totes les activitats apleguen a la seua fi: la gimnàstica , la pintura, l’activitat esportiva etc ... S’acaba un curs, una temporada. És l’hora de desconnectar, de trencar amb la rutina diària. És el moment de fer aquelles coses que no hem pogut dur a terme. L’estiu és per a nosaltres com l’època on hivernen els animals i les plantes. Després comencem amb un esperit renovat, encara que l’anomena’t síndrome postvacacional pot afectar a alguns. Com diu el refrany : "En estiu, tot el món viu." I és veritat. La gent és cada vegada més individualista, més introvertida. Però, durant l’estiu, la comunicació entre les persones renaix de nou. Ens trobem, en les nits caloroses de l’estiu, amb grups de persones en el carrer, veïns que raonen, inclús gent que sopa al carrer. Si fem la ruta nocturna del colesterol, podrem observar la quantitat de persones, de grups que passegen, que parlen, que es riuen. És una manera molt saludable, no sols físicament sinó mentalment també, de deixar de veure la caixa tonta i de ser més sociable, més comunicatiu, més humà. La sociabilitat és una faceta important de la personalitat. El tracte habitual amb altres persones, ja siguen xiquets o adults, farà que els nostres fills reforcen la seua autoestima i desenvolupen valors tan fonamentals com la generositat, l’amistat , essencials en la seua educació. L’estimulació de la sociabilitat resulta prioritària per a un desenvolupament complet de la personalitat, encara que no es tracte d’una capacitat plenament intel·lectual. A l’hora d’aprendre sociabilitat és molt important que us divertiu, així associeu bones emocions en l’aprenentatge social.

EL REBENTÓ A QUI CORRESPONGA

Ara a l’estiu cal netejar les cunetes i els escorredors per tal de tenir-los nets quan arriben les pluges de l’hivern. Per part de l’Ajuntament no podran al·legar manca de personal. El que cal és una bona organització i gestió dels recursos disponibles.

REFRANYS TOPONÍMIA

A l'agost a les 7 és fosc

Aigua d'agost, safrà, mel i most

EL REBOLSRevolt, de revolta, és un canvi de direcció. El riu Barxeta a l’assut fa una revolta. El correcte seria dir-li a tal partida, EL REVOLT i no El Rebols.

El dilluns 27 de juliol es va aprovar en una Assemblea General del Consorci del Pla Zonal de Residus celebrada en Gandia, la instal·lació d’un macroabocador en Llanera de Ranes.

A l’abocador, tiraran les basures, entre d’altres, La Safor i La Costera. Dels pobles de La Costera tan sols votaren en contra Anna, Barxeta, Canals, Estubeny, La Granja i Torrella; tots representats pel PSPV-PSOE i Barxeta representada per la nostra regidora Desirée Mahiques del BLOC. Els demés pobles de la comarca, representats pel PP; curiosament, però no sorprenentment; votaren a favor.

Amb aquesta decisió, el PP manté netes les zones turístiques de La Safor, i a La Costera ens envia la basura que generaran, però no volen ells.

http://blocbarxeta.blogspot.com Afortunadament, a este poble hi ha el Bloc

http://blocbarxeta.blogspot.com/

Info BLOC AGOST 2009

Nº

7LA CONTRIBUCIÓN URBANA

Están pasando al cobro los recibos de la contribución urbana (IBI), en concreto, des del 15 de julio hasta el 30 de septiembre. La gente se pone las manos en la cabeza cuando lee el recibe y se entera del importe que le toca pagar.

Nosotros ya informamos cuando tocaba i avisábamos que nuestro recibo era excesivo, muy alto y desmesurado. El importe a pagar no lo pone la Generalidad, ni la Diputación, ni incluso el BLOC. El pago de la contribución lo puso en su tiempo, el partido que ha estado gobernando en Barxeta todo este tiempo: Esquerra Unida.

Ellos i tan solo ellos, los comunistas; son los autores i los responsables de poner el coeficiente en 0,75, el segundo más alto de toda la comarca. Entre el 0,40 i el 1,10, aquí en Barxeta pusieron a su antojo el 0,75 porque les dio la gana. Ahora nos dirán que la culpa la tienen la Generalidad o la Diputación porque “Los recibos lo envían desde Valencia”. No es cierto, no se lo crean.

PER UN LLIBRE DE FESTES MÉS FESTIU

Des de que s’ha encetat aquesta legislatura, se’ns ha convidat per part de l’alcalde a saludar al poble de Barxeta tant en el Butlletí de Nadal com en el llibre de Festes, la qual cosa, li ho agraïm molt sincerament.

Dit açò, també cal dir per part nostra, que la participació en aquesta invitació ha de ser el més literària, festiva i lúdica possible. Ja hi ha altres mitjans i altres llocs on cal fer-se la crítica, opinió i fins i tot la publicitat política, pagant-se-la u mateix.

Aquesta regla no escrita NO la està seguint el Partido Popular, doncs Butlletí rere Butlletí i Llibre de Festes rere Llibre de Festes està utilitzant l’espai que ens cedeix molt amablement el nostre batlle i que paguem tots els barxetans i barxetanes mitjançant els nostres impostos, per tal de donar-se autobombo, mirar-se el melic i fer una lloa continua de les bonances i dels miracles del Partido Popular de Barxeta. Com diu el refrany: “En guitarres d’altres, bones cançons”.

Mitjançant aquesta opinió, hem volgut fer una reflexió en veu alta, del que ha de ser, al nostre parèixer una salutació a TOT el poble de Barxeta en un mitjà escrit. Volguérem que aquesta crítica constructiva i sense acritud, no s’utilitzara per traure fora de context, el que s’ha volgut opinar i criticar ací mateix.

Col·lectiu del Bloc de Barxeta


MUNICIPIOS COEFICIENTEAPLICADO

CERDÀ 0,40GRANJA DE LA COSTERA 0,50VALLADA 0,53NOVETLÉ 0,55ROTGLA I CORBERA 0,55FONT DE LA FIGUERA 0,60XATIVA 0,63BENIGANIM 0,65MONTESA 0,65EL GENOVÉS 0,70LLANERA DE RANES 0.70L’OLLERIA 0.72BARXETA 0,75POBLA LLARGA 0,75CANALS 0,86



Nº

7IMPOSSIBLE IS NOTHING

Levante-EMV MIERCOLES 24 DE JUNIO DE 2009

EU de Barxeta divide sus votos para no condenar los insultos de RusLa moción del Bloc es rechazada gracias a los dos votos en contra y las dos abstenciones de EU

PACO CERDÁ XÀTIVA Esquerra Unida fragmentó su voto en el último pleno de Barxeta para evitar que el ayuntamiento condenase los insultos y amenazas de Alfonso Rus contra los profesores que usan el valenciano normativo. La moción contra Rus, defendida en la noche del lunes por el Bloc, fue apoyada por los 3 concejales nacionalistas y rechazada por los dos ediles del pp. El resultado dependía de lo que hicieran los 4 concejales de EU, partido que gobierna Barxeta desde 1991. Dos de sus concejales-Ramón Alberola y Javier Martínez-votaron en contra de la moción; y otros dos-el alcalde, Vicent Antoni Giner, y la portavoz; Begonya Momparler -se abstuvieron. Resultado final votos en contra (2 del PPy 2 de EU): 3 votos a favor (del Bloc) y 2 abstenciones (de EU). La moción, pues, fue rechazada. El portavoz del Bloc en Barxeta, Enric Soler, deploró ayer que un ayuntamiento con mayoría progresista (7 a 2) no haya podido aprobar una moción que solicitaba el “rechazo” a las palabras de Rus y pedía “la dimisión de todos sus cargos institucionales”. Soler achacó la postura de EU a su debilidad en el ayuntamiento, que gobierna en minoría. “El alcalde no quiere enfadar al portavoz del PP porque lo necesita”, afirmó el líder del Bloc. En la extraña decisión de Esquerra Unida-vulnerar la línea oficial de su partido y fragmentar el voto de concejales- también pudo pesar, a juicio las últimas palabras de

Rus en el último pleno de la diputación, donde dijo que los ayuntamientos que aprueben mociones en su contra “ya vendrán y veremos”. El alcalde de Barxeta, Vicent Antoni Giner (EU), negó ayer ese extremo y puntualizó que habia dado “libertad de voto” a sus concejales sin premeditar el resultado de la votación. Respecto a su voto particular, Giner justificó su abstención en que “no es el pleno de Barxeta el que ha de juzgar a un alcalde de otro municipio y menos ahora, “cuando el caso está en manos de la justicia”. “hemos de dejar que se pronuncie la Fiscalia””, agregó el primer edil. El único alcalde de Esquerra Unida de la Costera afirmó con rotundidad que en su

decisión “no ha pesado en absoluto lo que dijo Alfonso en el último pleno de la Diputación porque Barxeta recibe lo que le pertoca y porque, además, yo conozco a Alfonso desde hace más de 20 años y se que la intención de esa frase no era tomar represalias, aunque así se pudiera interpretar”. Giner, que es maestro, añadió que como trabajador del sector educativo él ya firmó “personalmente” en el claustro de su colegio “en contra de las palabras” de Rus en el mitin del 25 de abril (el del famoso “gilipollas” y “vamos a rematarlos”) porque no es una cosa que hubiera tenido que decir”, añadió el munícipe.

CORRES




Nº

7HOMENATGE A UN CICLISTA

Emotiu i estimable acte el realitzat el darrer dissabte onze de juliol a Barxeta en el qual es va efectuar un homenatge al barxetà Salvador Mahiques Lorente, en reconeixement “per tota una vida dedicada al ciclisme”.

L’esdeveniment, organitzat pel col·lectiu del Bloc Nacionalista Valencià, va comptar amb la presència dels tres regidors a l’Ajuntament de Barxeta: Enric Soler, Desi Mahiques i Bibià Garcia, a més a més del secretari local de la formació nacionalista Artur Sanz. El portaveu del Bloc a l’Ajuntament Enric Soler va ser l’encarregat de fer de mestre de cerimònies i encetar l’acte, presentant al guardonat i fent un breu resum dels mèrits pels quals li s’havia fet entrega del guardó en la II Edició dels Premis a l’Esport.

L’homenatjat, Salvador, gaudia de la companya de tota la seua família. L’ocasió va propiciar el fet de reunir als quatre germans: Salvador, Pepe, Joaquim i Ernesto. Tots ciclistes, excepte Joaquim, del qual cal dir que és un excel·lent músic i un virtuós de l’acordió. Tan sols van faltar els dos néts, també ciclistes, Salva i Francisco; els quals estaven disputant en els seus respectius equip, la Volta a Biscaia.El regidor i portaveu del Bloc a l’Ajuntament, Enric Soler ha manifestat que: “Amb aquest acte, el col·lectiu del Bloc de Barxeta vol fer un reconeixement públic a l’esforç i el sacrifici que aquest veterà ciclista barxetense, i també germà, pare i avi de ciclistes, ha realitzat al llarg de tota la seua vida”.

La figura principal de l’acte, molt content i emocionat va agrair la presencia del públic assistent, la deferència als organitzadors de l’acte i va dedicar el premi a “tots els esportistes de Barxeta, siga qualsevol l’esport que practiquen”. El guardonat, va voler brindar el trofeu en especial a dos amics que ja han faltat: a Pepe Alberola i a Paco Ballester. També va tenir unes paraules de record als seus amics allí presents: Ricardo Montell, Pepe Segarra i Vicent Pascual.

En el transcurs de l’esdeveniment es va projectar un vídeo amb una selecció de fotografies de la saga de ciclistes. En finalitzar l'acte, els organitzadors van complimentar al públic assistent a un vi d'honor.

Salvador Mahiques Lorente, nascut el 10 de gener de 1928, el major de quatre germans, molt prompte es va aficionar al ciclisme i amb moltes penúries i patiments –recordem que eren els anys de l’estraperlo i la fam- es va poder comprar una bicicleta a mitjan la dècada dels quaranta i practicar el seu esport favorit, açò és, el ciclisme.

Ens recorda Salvador: “La meua època va ser molt mala, tenia que treballar de fort i calent per tal de poder fer-me una bicicleta, a més a més, tenia que entregar el jornal a casa i en aquells temps havia molta fam i molt poc de menjar”.

En la foto els quatre germans Mahiques Lorente: Ernesto, Pepe, Salvador i Joaquin




Nº

75 PROPOSTES DE MILLORA PER AL POBLE

1. PROMOCIÓ DELS HORTS SOLARS AL TERME.

En una noticia publicada al Levante – EMV el dissabte 23 de Febrer de 2008 amb títol BOLBAITE RECIBIRÁ 180.000 EUROS AL AÑO POR LA INSTALACION DEL HUERTO SOLAR EN SUELO PUBLICO, va ser el punt final a molt de temps pegant-li voltes al tema dels horts solar. Es tracta d’una inversió molt rentable i amb un beneficis que es poden allargar fins 40 anys.

L’Olleria, Bolbaite o Enguera són pobles que han decidit realitzar una inversió al seus pobles i instal·lar horts solars en sòl públic. Està clar que hi ha una forta inversió inicial però tots els estudis realitzat porten a la mateixa conclusió, és a dir, extraordinària rendibilitat de la inversió. Excedents que es poden invertir en arreglar camins, en ajudar als joves, en ajudar a la gent major, a millorar les instal·lacions esportives, etc.

2. POTENCIAR I AFAVORIR EL RECICLATGE.

Augmentar el número de contenidors de reciclatge (vidre, cartó, plàstic), de forma tal que al contenidor del fem tan sols tirem restes orgàniques. Cal soterrar-los i a la vegada, crear bonificacions en les taxes municipals de la recollida del fem, segons el nombre de membres de la família. L’ecoparc ha de disposar d’horari de servici i de vigilància. Ens costa molts diners el seu actual estat d’abandonament.

3. ELIMINAR QUALSEVOL SUBESTACIÓ O TRANSFORMADOR ELÈCTRIC DE DINS DEL POBLE.

Dins del poble hi ha transformadors elèctrics que també són perillosos per la salut pública i sobretot, per als veïns que viuen a la zona. Transformadors que fan soroll i que emeten ones radioactives perilloses per a la salut dels veïns. No deuríem acceptar cap transformador elèctric ni elements que emeten ones radioactives dins del poble. Fora del poble hi ha suficient terrenys per posar aquestes instal·lacions sempre pensant amb el futur creixement del poble. Ubicar-los en zones seguint la normativa del PGOU.

4. MILLORAR LA GESTIÓ EN LA CIRCULACIÓ I L’ESTACIONAMENT A L’AVINGUDA JAUME I.

La decisió de deixar parar i estacionar de manera regulada a l’Avinguda Jaume I mantenint les dues direccions de circulació és un error molt gran i una imprudència que pot costar car. No es racional que es deixe estacionar en llocs on es pose en risc tant als vianants com als propis conductors. Que es deixen de bobades i si volen que s’estacione a l’Avinguda Jaume I, doncs que es faja una única direcció de circulació.

5. AJUDES MUNICIPALS PER A L’ADQUISICIÓ O L’ARRENDAMENT D’UNA VIVENDA PER A LA GENT JOVE.

Els habitatges són cada vegada més cars, els bancs cada vegada posen més condicionants per donar-te diners, els sous cada vegada són més baixos respecte al nivell de vida i el poder adquisitiu d’un treballador cada vegada és menor. Necessiten l’ajuda de l’Ajuntament. Un ajuntament que vetlle pels seus joves deuria perdonar els impostos municipals a la gent jove amb hipoteca, deuria donar subvencions per pagar part del lletra mensual del banc o de part de l’arrendament de la gent que viu arrendada, deuria motivar als propietaris de vivendes deshabitades que posaren les seues vivendes a l’abast de la gent que per llei deu tindre una vivenda digna. Fer polítiques per millorar la vida dels joves i afavorir que els joves cada vegada més decidisquen viure al poble, però els nostres governats no tenen iniciatives progressistes per millorar la vida d’aquelles persones que és fa molt difícil arribar a finals de mes.




Nº

7LES FESTES DE BARXETA SHIRLEY FORSTER

ENGLISH CASTELLANO VALENCIÀ

I have been to the fiestas in Barxeta for the last three years.

The first time I was amazed at how lively and noisy the town was. It seemed that all the inhabitants of Barxeta and its neighbours were in the streets, talking, eating and having a wonderful time.

There are too many things I like: The parades whit the musical bands. The costumes seem to get better and more dramatic with each year.

The fireworks, the displays are amazing and the groups. I love to dance!

It is very good to see so many people enjoying themselves, especially at the moment.

Yo he estado en las fiestas de Barxeta durante los últimos tres años.

La primera vez yo me asombre de lo vivo y ruidoso que estaba el pueblo. Parecía que todos los habitantes de Barxeta y sus vecinos estaban en las calles, hablando, comiendo i pasándolo bien.

Hay muchas cosas que me gustan: Los pasacalles con las bandas de música, los disfraces, los cuales son mejores y más dramáticos cada año.

Los fuegos artificiales, los “playbacks” y las orquestas son divertidas. ¡Me encanta bailar!

Es maravillo ver a tanta gente divirtiéndose, especialmente en esos momentos.

Jo he estat en les festes de Barxeta durant els últims tres anys.

La primera vegada jo em vaig sorprendre de la vivor i el sorollós que estava el poble. Pareixia que tots els habitants de Barxeta i els seus veïns estaven en els carrers, parlant, menjant i passant-s’ho bé.

Hi ha moltes coses que m'agraden: Les cercaviles amb les bandes de música, les disfresses, les quals són millors i més dramàtiques cada any.

Els focs artificials, els “playbacks” i les orquestres són divertides. M'encanta ballar!

És meravellós veure tanta gent divertint-se, especialment en aqueixos moments.

LA TECNOLOGIA COM A ELEMENT DE CREIXIMENT

En una societat del coneixement, la formació de les persones, i sobretot de la gent més jove, és un dels principals reptes que té i que al nostre poble no deuríem deixar de costat. Cal donar facilitats a la gent jove però de sobra preparada per què elegisca el seu futur.

El poble de Barxeta necessita la joventut per progressar al llarg del temps, per això, cal cuidar l'actiu més important que tenim si vulguem que Barxeta continue creixent i vivint amb prosperitat. Cal que la gent jove no es quede estancada per falta d'informació, per tant, caldria que l'Ajuntament fomentara l'ús d'internet com una eina d'educació i de treball, doncs es tracta del mitjà de comunicació al segle XXI.

Tothom té dret a la informació gratuïta, doncs que millor que dotar unes xarxes wi-fi per a que tots en aquest poble puguem entrar al meravellós món de la informació sense fronteres que ens permetrà millorar el nostre coneixement i aprofitar-ho per obtindre millors beneficis personals i col·lectius. És un dels reptes que té aquest Ajuntament i que no està complint.

En aquesta matèria, com en moltes altres, el nostre Ajuntament està suspenent. Nosaltres sabem com fer bé les coses i som conscients que l’era del coneixement, Internet és el futur i no anem a posar-li barreres ni deixarem que ningú li’n pose.




Nº

7BARXETANTS IL·LUSTRES: JUAN BAUTISTA SEGARRA TUDELA

Juan Batista Segarra Tudela nació en Barxeta a las diez de la noche del 31 de diciembre de 1911. Fueron sus padres Vicente Segarra Mahiques y Elvira Tudela Gimeno. Aunque en el acta de nacimiento figura como nacido el día 1 de enero de 1912 a las diez horas. Sus abuelos paternos eran Bautista Segarra Vidal y Vicenta Mahiques Tortosa y sus abuelos maternos eran Pascual Tudela Roca y Josefa Gimeno Palau. Juan Bautista era el tercero de los hijos de la familia: Maria, Concepción y Juan Bautista.

A los 11 años ingresó en el Convento de los Padres Terciarios Capuchinos. Terminó sus estudios de Teología en 1936 e inmediatamente estalló la Guerra Civil 1936-1939. Fue obligado con los demás jóvenes de la época a prestar servicios militares. A él le correspondió ser enfermero en trenes hospitales.

Terminada la guerra, continuó sus estudios y se ordenó sacerdote el 15 de mayo de 1940 en Pamplona por el Excmo. Señor Obispo Don Marcelino Olaechea Loizaga, quien después seria obispo de Valencia durante más de veinte años y hasta su jubilación (19-11-1966).

Al poco tiempo de ser ordenado sacerdote viajó por primera vez a Colombia impulsado por los grandes deseos de venir a

esta tierra como misionero. Esta idea le vino al escuchar en el convento a un misionero de las selvas amazónicas.

Llegado a la capital de Colombia, Bogotá; pasó ocho años en misión reeducadora con jóvenes inadaptados y sin recursos en la misión de San Antonio. Más tarde tomó la decisión de entrar en el Clero Diocesano, lo que le llevó a recorrer varias parroquias en Cundinamarca y a fundar varios centros de catequesis y escuelas para niños y jóvenes muy pobres.

Estuvo 20 años en Cundinamarca y en el año 1959 llegó al Vicariato de Valledupar. En el año 1960 fue nombrado vicario en San Diego donde permaneció 19 años. Allí fomentó la educación, fundando las Escuelas Parroquiales de Niñas y de Varones, más tarde, fundó el Colegio Juan XXIII. De San Diego fue trasladado a la Curia Diocesana de Valledupar como Rector de la Iglesia Central donde permaneció 8 años. Al llegar a la edad de retiro forzoso, fue nombrado Capellán de la Casa del Abuelo en Valledupar. Este servicio lo prestó 19 años.

Luego de padecer problemas de salud debido a una bronconeumonia, falleció el viernes 2 de marzo de 2007 a la avanzada edad de 96 años. Estuvo atendido durante más de 50 años por Georgina Montoya Agudelo, la cual le acompañó en los dos viajes que el Padre Segarra realizó a su Barxeta natal en 1997 y en 2001.

En Valledupar se recuerda al padreSegarra como el gran constructor de escuelas y de personas.

In Memoriam Padre Juan Bautista Segarra. Georgina Montoya y Pedro Olivella Soriano. Valledupar (Colombia) marzo de 2007.




Nº

7Article d’opinió: MONEDA DE CANVI

Després d’escoltar, observar i llegir moltes de les notícies que setmanalment apareixen a la premsa, l’opinió que tinc sobre Europa és prou dolenta. Des del punt de vista que vaig a enfocar el tema, els valencians eixim molt perjudicats.

Des del punt de vista agrari, ens vengueren unes expectatives boníssimes però, al cap i a la fi ens volien com a moneda de canvi. L’agricultura al País Valencià té més pes econòmic en quant a les exportacions que qualsevol altre sector valencià. Les exportacions valencianes en gran part són de fruites i verdures. Com he dit, ens vengueren la burra, ens digueren que amb una Europa unificada amb milions de clients potencials i sense fronteres, i per tant sense aranzels, doncs els nostres productes serien més competitius i tota l’oferta que produirem seria absorbida per la demanda europea.

Doncs no ha sigut així. Brussel·les està utilitzant l’agricultura com a moneda de canvi per afavorir les exportacions d’altres sectors cap a determinats països, és a dir, Europa exporta productes industrials “que no són competitius” i ha deixat oberta les fronteres i eliminat aranzel, especialment de productes agraris, doncs clar “algú té que pagar el pato”. Damunt eixos productes que entren, sense controls fitosanitaries a preus molt més baixos, són productes que s’han produït mitjançant unes regles de joc diferents a les que produïm els agricultors valencians i, a més a més, són productes de pitjor qualitat.

Així i tot, el pitjor de tot és que el que fan els comerços valencians qui tampoc defensen el nostre producte. Com he dit, són els primers en importar producte d’altres països productors i l’exporten amb la marca de qualitat de producte valencià. Gràcies a estos comerciants abusadors i sense escrúpols doncs el xicotet agricultor veu com cada any la rendibilitat del seu camp es més negativa.

Article d’opinió: EN BURRO NO PODEM ANAR SEMPREEm fa molta gracia quant escolte a certa gent del poble, de diferent color polític, criticar a la gent del BLOC sobre si estem a favor del polígon industrial, de millorar les comunicacions amb les gran vies de comunicació del País Valencià o si volem que la gent del nostre poble augmente el seu nivell de renta per càpita.

Nosaltres els diguem a eixa gent que està en contra del progrés, del creixement SOSTINGUT del nostre poble i, en definitiva de la gent del poble, doncs que sempre no podem anar en burret. A mi m’agrada molt gaudir de les nostres sendes, dels nostres boscos, del nostre riu, de la tranquil·litat de la nit, però pensar que sempre hem d’anar en burret és una bogeria.

El poble necessita bones comunicacions, la gent de poble necessita treballar i per això cal l’existència d’empreses i què millor que l’existència d’un polígon per aglutinar-les totes, el poble necessita joventut, doncs per això necessitem que la gent no se’n vaja del nostre poble, en definitiva, vulguem progrés i no tornar la vista enrere.

Volem ser valencians, no volem perdre les nostres arrels, ni la nostra cultura, ni la nostra llengua, ni oblidar el que hem segut i d’on venim però al segle XXI, on el mon es mou a un ritme molt més elevat que a èpoques anteriors, cal ser conscients i defensar el creixement sostingut del nostre poble.

Tenim les torres d’alta tensió i la cicatriu del transvasament Xúquer-Vinalopo que ens ha acabat de partir el territori pel mig No obstant, nosaltres tenim que lluitar per consolidar el nostre poble com a referent agrícola, industrial i turístic i això pensant com fa 60 anys no es possible, cal aparcar el burret, però sense oblidar-se d’ell, i pujar al tren del desenvolupament econòmic.



l'argilaga nº7_agost 2009

Documents