l’economiaposaladirecta, peròl’ocupacióencarano · milersdemilionsd’euros 1.042,8 1.081,2...

27març 2016

La Fira facturaun 35% més que Ifema

La Fira de Barcelona, ambmoltes menys armes queIfema, nonomés ha remun-tat la situació sinó que fac-tura un 35% més que la se-va competidora. PÀG. 4 i 5

Empreses unides contrael canvi climàtic

Cinc empreses de la Garrot-xa han constituït la Loco-motora Energètica, unaassociació que neix ambl’objectiu de reduir lesemissions de CO2. PÀG. 9

A L’INTERIORUNAGRANOFERTAD’ANUNCIS IEL SUPLEMENTSETMANALDEMOTOR

PERET

L’economiaposa la directa,però l’ocupació encara noEl PIB espanyol recupera el 40% del que ha perdut en la crisi i l’ocupació, el 20%

2 DINERS DIUMENGE, 27 MARÇ 2016 LA VANGUARDIA

LES SEQÜELES DE LA CRISI

L’economia creixambmés forçaque l’ocupacióA Espanya, el PIB ha recuperat un 40% del terreny perdutdurant la crisi però només un 20% dels llocs de treball

Uncopd’ull a l’evoluciódelPIBespa-nyolentermescorrentsensdiuquelaxifra assolida el proppasat 2015, estàtan solun3%per sotade la registradal’any2008, que assenyala el puntmésalt abansde la crisi. És adir, estadísti-camentgairebéespotconsiderar tan-cada la crisi... encara que si les dadeses prenen en euros constants (des-comptant-ne la inflació), la situacióvariaunamica, jaqueencaraestaríemun 8,5% per sota de la xifra del 2008.Vist en perspectiva, aquest 8,5% cor-respondria a una caiguda fins a inicisdel 2014 (el puntmés baix de la crisi)del 14% i una recuperació del 6% desd’aquestadata finsara.Osivolen,quehem recuperat, en termes reals, un40%delqueesvaperdredesdel2008finsaquestadata intermèdia.La comparació obligada és d’ordre

social.Doncsbé, l’ocupació, que tam-bés’harecuperatdesdel2014,semblaque va a una velocitatmés lenta. Pre-nentlaxifradellocsdetreballatempscomplet, la caigudadesde l’inici de lacrisi fins al seu puntmínim va ser del18% i la recuperació des d’aleshores,del4%,cosaqueenssituaenunnivellencara del 15% per sota del que es varegistrar el 2008. O, si us ho estimeumés,percomparar-ho millor, noméss’ha recuperat un 20% de l’ocupacióqueesvaperdreenlacrisi,encontrastambel40%quehemvistqueharecu-

perat l’economia.A què es deu aquesta diferència?

L’explicació no és senzilla quan no-mésesdisposadedadesavançadesenalguns indicadors. Però vet aquí unaidea. Un primer aspecte a considerarésquedurant lacrisi l’ocupacióvasermés castigada que l’economia, ambbaixes del 18 i del 14%, respectiva-ment. Això indica que una part de lagent que va perdre la feina aquestsanys era poc productiva. Van ser elsanys de la desaparició i de l’aprima-ment de les empreses fins a límits, enmoltscasos, irracionals.Unsegonaspecteéseldel sectorde

la construcció. Segons l’EPA, es van

perdre entre el 2008 i el 2013 uns 1,6milionsdellocsdetreball,mentrequedes d’aleshores ençà l’augment ésd’uns 120.000. Sens dubte, aquest ésl’efecte alentidormés important en lacreació d’ocupació, i sense cap indicique es torni a recuperar el nivell de laprecrisi. No ha de fer estrany, doncs,que s’hagin recuperat només 7 de ca-da 100 llocs de treball perduts. Unatercera explicació del fet que el crei-xement es produeix amb menys ne-cessitat depersonal, seria que les em-preseshanaprofitat la crisi permillo-

rar la seva eficiència i productivitat,mecanitzant més els seus processos ireorganitzant el seu funcionamentambmenyspersones.Unquartaspec-te podria ser que una part del valorafegitaquestsdosdarrersanysproce-dís d’operacions en sectors de cairemés aviat especulatiu –com l’immo-biliari–enl’activitatdelqual,laneces-sitat de contractar personal seria pu-rament marginal. Finalment, s’ha dedestacar que havent realitzat aquestscàlculs amb llocs de treball equiva-lents a jornada completa i no amb xi-fresdirectesdepersonesenl’Epa,do-nenunavisiómésajustadade la reali-tat, ja que eliminen, per exemple,l’efecte dels treballadors que han es-tat contractatsa tempsparcial.En definitiva, la suma dels cinc

punts citats –més d’altres que hi pu-gui haver– podria explicar en bonamesuraperquè l’ocupació creix aunavelocitatqueésunterçdelaqueexpe-rimenta l’economia en el seu conjunt(PIB): el4%davantel6%.

DELTOTALESPARTSAlmargedelaconstrucció–jacitatenel casde l’ocupació–, queenelPIBharecuperat un escanyolit 1,5% del quehavia perdut en la crisi els dos últimsanys, destaca per sobre de la resta elsector serveis, que, en euros cons-tants, va recuperar des del 2014 finsavui al voltant del 65% de tot el quehavia perdut amb la crisi. En perso-nal, en aquest cas, la recuperació haestat més gran –un 83%– encara quenoesdisposadedadesde l’equivalèn-cia a llocs de treball a temps complet,

Espanya estàsortint de lacrisi. Desd’inicis del2014 hi haun canvid’orientacióa tots els indi-cadors. Elsreferits al’economia,però, creixenmés ràpida-ment que elsde l’ocupa-ció. Per què?

mEN

PORTADA

El consum familiar ha estat un delsmotors principals de l’activitat persuperar la crisi PEDRO MADUEÑO

JORDI GOULA

m El PIB espanyol vatancar el 2015 amb unnivell per sota del 8,5%de l’assolit el 2008,en euros constants

600,5611,2

623,0595,0608,0 608,2

591,8587,6

211,0 208,7

209,5

221,0

221,7234,5

205,9197,4

319,2

358,3

282,6

244,6

275,8

309,5

338,8329,5

Repunta el PIBel 2014...

MILERS DE MILIONS D’EUROS

FONT: INE i Eurostat

...per un consum familiarmés elevat...


...per una despesapública més alta...


...per unes exportacionsque pugen des del 2010...


1.042,8

1.081,2

1.116,21.079,0

1.080,9

1.070,4

1.041,21.031,3

2008 2010 2012 2014 15 2008 2010 2012 2014 15 2008 2010 2012 2014 152008 2010 2012 2014 15

LA VANGUARDIA DIUMENGE, 27 MARÇ 2016 DINERS 3

cosa que donaria un percentatge unamica inferior. Amb tot, és una xiframoltrespectable isemblaevidentquehaestatelmotorde larecuperació,enla qual, sens dubte, el turisme ha tin-gutmolt adir.En el cas de la indústria, la recupe-

ració de valor afegit perdut estaria alvoltantdel20%,mentreenl’ocupacióla recuperació és del 16%. En aquestpunt, però, aquestes xifres poden in-duir a un cert error, ja que amb totaprobabilitatmoltes indústrieshauranexternalitzat serveis en aquests dar-rers anys, que deixaran de comptabi-litzar-se en el sector industrial i esta-ran englobats en el de serveis. Aixídoncs, la indústria pot haver recupe-ratunamica mésdeterrenyenlesdu-esparcel·lesdel queapareixen les es-tadístiques.Si per la via de l’oferta, els serveis

van com un tren, per la via de la de-manda, tant la bona marxa del con-sum privat els dos últims anys, coml’exportació des del 2009, han evitatperjudicismolt pitjors. El consum fa-miliar, amb un augment del 4% elsdos darrers anys ha estat una sorpre-sa, ja que els salaris individuals ambprou feines han pujat, però sí que hoha fet lamassa salarial, enun5%, grà-ciesalcreixementdel’ocupaciód’1,15milionsdepersonesentre2014i2015.Cal afegir-hi, amés, la baixa inflació ieldesestalvirealitzatpermoltesfamí-lies ambpoder adquisitiumig alt, quehavien frenatel seuconsumdurant lacrisi. Lamala notícia és que continuacreixent ladesigualtatderendes.Les exportacions, per la seva ban-

da, han salvat de la ruïna moltes em-preses que han decidit sortir a l’exte-rior, atesa l’atonia del mercat nacio-nal. Moltes s’han consolidat a fora ihan fetunpasdecisiupera la sevasu-pervivència i creixement. En termescorrents, les vendes a l’exterior de lesempreses espanyoles han pujat un46% des de l’any 2009, en què vanmarcar un mínim, i han estat decisi-ves per mantenir una bona balançapercomptecorrent,ques’habenefici-at de la inestimable ajuda addicionalde lacaigudadelpreudelpetroli enelcapítolde les importacions.Finalment és important ressenyar

lamillora que presenta la inversió enbéns d’equipament que, en euroscorrents, pràcticament s’ha situat el2015 al nivell precrisi, encara que entermes constants encara estigui un8%per sota.Aquestamenad’inversiólliga directament amb la millora re-gistrada en la productivitat de lesempreses industrials aquests últimsanys.

L’atur,una herènciaenverinadaEn els millors moments de l’evolucióde l’economia, el 2007 –en plenabombolla–, Espanya presentava unatur del 8%. Aquesta és una taxa difícilde rebaixar històricament, encara quel’economia vagi com unamoto, unacosa que cal tenir en compte quan enscomparem amb altres països d’Europa.Aquí, l’atur estructural és molt mésgran. Doncs bé, en només sis anys, lataxa va créixer fins a superar el 26% el2013, mentre que des d’aleshoresençà ha baixat fins al 22%.Molta gent–estrangers sobretot– se n’han anat iaixò ha afavorit aquesta baixa, peròl’actual xifra EPA de 4,7milions d’atu-rats (4,1milions d’atur registrat)continua sent excessiva i inacceptableper a una societat que aspiri a viuresense tensions.La comprovació de les característi-

ques de l’actual atur accentuen lapreocupació a l’hora de trobar-hisolució. Per exemple, la franja d’edatentre els 16 i 29 anys té avui una taxad’atur del 36,7% i en el segment depoblació amb estudis baixos està en el38,6% i no ha deixat de pujar fins alquart trimestre del 2015. L’atur dellarga durada (més d’un any) suposa jael 60,8% sobre el total, una xifratambé creixent en els últims anys. Sóntres aspectes, en certa forma lligatsentre si, que conviden a la reflexió, jaque no es poden resoldre a curt termi-ni. Per cert, el fet que els aturats ambestudis alts tinguin una taxa d’atur(també excessiva) de l’11,8%, tresvegades inferior a la dels que tenenestudis baixos, hauria de fer reflexio-nar els joves sobre la importànciad’estudiar, encara que no hi hagi unaperspectiva clara en el curtíssim termi-ni. Vist des d’una altra perspectiva, lespersones amb estudis baixos tenenuna taxa d’activitat del 27,9% i enclara tendència a la baixa els darrersanys, mentre que els qui presenten unsestudis alts estan en el 81,1%. Ladiferència entre les dues taxes estriplica. Una raó addicional per ferpensar al jovent. Una altra cosa és coms’han d’orientar aquests estudis i comhaurien de buscar l’adaptació a lesnecessitats de les empreses. Però peraquí ja entraríem en un aspectecol·lateral...

2008 2010 2012 2014 15

90,8

107,9108,5

88,194,4

95,899,3

92,3

2008 2010 2012 2014 15

118,3 112,2

217,6

174,3

154,5

134,0

104,8

105,7

2008 2010 2012 2014 15

16.783 16.852

19.849

18.642

18.14817.647

16.36416.190

2008 2010 2012 2014 15

498,6509,9

559,8549,1

541,4

531,0490,8

5,0

5,5

6,0

6,5

486,6

2007 2009 2011 2013 14

...i per la inversióen béns d’equipament...


...encara que la construcciócontinua en atonia...


...l’ocupació creixdes del 2014...

LLOCS DE TREBALL EQUIVALENTSA TEMPS COMPLET. EN MILERS

...i empeny a l’alçala massa salarial...

EN MILERS DE MILIONS D’EUROS

...amb una desigualtatcreixent en les rendes

DIFERÈNCIA ENTRE EL 20% MÉS RICSI EL 20% MÉS POBRES

LA VANGUARDIA

vegades


IDEES I DEBATS

Fires i futbol: dosmons paral·lels

Entre Barcelona iMadrid, sen-setenirresaveureenlasevana-turalesa, les entitats firals i fut-bolístiques tenenuncomporta-ment molt semblant. Potser hitéaveure lasevaconfusa titula-ritat i l’efecte aparador, però elcas és que actuen comun siste-ma de suma zero en què si lesunes vanbé les altres vanmala-ment, i viceversa.En totes dues activitats hi ha

uns titulars (consell executiu ojunta directiva) que nomenenuns gestors (director general oentrenador). En general, els as-pirantsalconsello juntaespos-tulen per tenir reconeixementsocial, però, això sí, barrejatamb algun interès paral·lel. Uncop assolit el càrrec, pateixend’una irreprimible tendència aentremetre’s en activitats ges-tores.El Madrid no va jugar mai la

copa futbolística de Fires, per-què no tenia fira. En temps deTierno Galván, la seva Cambraliderada per Adrián Piera vaidear Ifema. I, amb l’ajuda d’uncatalà, la van construir del no-res. Llavors la Fira de Barcelo-na era tan potent que els seusdirigents la creien invulnera-ble. Enunsdotze anys, Ifema lavaarrasar.PeròaralaFiratornaa anar al davant. Coms’explica,això?Alsvuitanta laFiranedavaen

l’abundància. Com que la titu-laritat entre la Cambra, l’Ajun-tament de Barcelona i la Gene-ralitat no era clara,moltsmem-bres d’aquests ens aspiraven agrimpar a laFira.Hi haviamol-

ta figura a la junta directiva quemarejava el director general. Encanvi, Ifema tenia un presidentque va escollir un gestor de quali-tat,ManuelSarti, i el vadeixar fer.A laFira, a la primeria dels anys

noranta, les figures es continua-vendisputantelscàrrecsacopsdecolze, mentre Ifema treballava.AntoniNegrenopodia convèncerningú que la nau feia aigües per-què els de la Junta eren de pinyófix. Quan per fi se’n van adonar,van fugir. Llavors Negre, sol, vadecidir posar set voluntaris altru-istes al capdavant de l’organismerector.L’altruisme, en persones res-

ponsables i ben escollides, va sor-tir bé. Els nous rectors van recór-reral’oblidadameritocràcia, igualcom havia fet Ifema quan era po-bra. Van encarregar buscar un di-rector, Agustí Cordón, que va sor-tir molt bo.Mentrestant, la nova ija poderosa Ifema, un cop jubilatSarti, convertiael seuconsell en lanovaMecad’ambiciososdepassa-rel·la.Una altra vegada, amb un cicle

de 12 anys, es va reproduir el pro-cés. Llavors a favor de la Fira. Eldirector va crear equips comerci-als, va renunciar als pavellons ob-solets de Montjuïc, va omplir elsfuncionals de Pedrosa, va centrarels objectius en el client, va treba-llarmercats durs que d’altres dei-xaven estar, va animar la creació

La Fira, ambmoltesmenys armes que Ifema,no només ha remuntatla situació sinó quefactura un 35%mésque la seva competidora” No podem oblidar que Barcelona deumolt a les fires que se celebren a la ciutat XAVIER CERVERA / ARXIU

SANTIAGOMONTERO HOMSENGINYERINDUSTRIAL

LaXina, al camí de la recuperacióRAFAEL SAMBOLAECONOMISTAI PROFESSORDE FINANCESA EADABUSINESSSCHOOL

Només fa unes quantes setma-nes l’Organització per a la Coo-peració i el DesenvolupamentEconòmic (OCDE) demanavaal G-20 amb una certa preo-cupació que adoptés més re-formesestructuralsperconsoli-dar la recuperació econòmicamundial.Hi poden haver hagut unes

quantes raons perquè es dispa-ressin les alarmes, però destaca

principalmentunmotiu: l’evolucióeconòmica de la Xina. La situacióés realment tan preocupant? Laresposta és complexa, ja que la in-formació que ofereix el Governxinès és escassa. Tot i així, amb lespoquesdadesdequèdisposempo-dríemferunbreubalançde la situ-acióactual.En primer lloc, si ens fixem en

lesdadesPMI(índexdegestorsdecompres), que analitzen l’evoluciódels sectors de serveis i manufac-turer, podem arribar a diversesconclusions. D’una banda, el mesde gener passat les empreses deserveis van registrar l’augmentd’activitat més elevat dels últimssis mesos. Com a contrapartida, elsectormanufactureresvacontinu-ar deteriorant per setè mes, amb

unacaigudadelconsumintern idela demanda de productes per al’exportació. De tota manera, elPMI compost –que inclou els dossectors– reflectiaacomençamentsde febrer del 2016 un lleuger aug-

ment d’activitat, liderat principal-mentpel sectordeserveis.Undelsaspectesquealgunseco-

nomistes relacionend’unamaneradirecta amb la marxa econòmicade laXinaés l’evoluciódelpreudelpetroli, amb caigudes del barril deBrent del 48% el 2014 i del 34% el2015. Recordem, tot i això, que el2014elPIBdelaXinavaarribarals17,6 bilions de dòlars, només unadècima per sota del previst, i perprimera vegada 200.000 milionsdedòlarsmésqueeldelsEUA.Totique es constata un aterratge suaudel’economiaxinesa,dubtoqueai-xò justifiqui totalment l’elevadavolatilitatdelpreudelpetroli.Tin-guemen compte, amés amés, quedues terceres parts del consumenergètic de la Xina procedeixen

del carbó, i la resta, del petroli i al-tresenergies.Igualment, el fort retrocés de la

borsa xinesa s’ha vist amb granpreocupació per part dels princi-pals analistes. Aquestes caigudesmanifesten en part la desaccelera-ciódelasevaeconomia,encaraqueno expliqui la seva correlació di-recta. Fa dos anys ningú no dubta-vadels incrementsde lescotitzaci-ons en més d’un 150%. Evident-ment es va tractar d’una alçafictícia i que ara l’ha portat a unaaccentuadarectificacióborsària.A tots aquests factors hauríem

d’afegir l’intervencionisme de lesinstitucions públiques xineses enla gestió de les empreses del país,cosa que dificulta, burocratitza iminva el seu desenvolupament.N’hihaproudedirquelarendibili-tatmitjana (ROI)de les companyi-es participades per l’Estat és un50% més petita que la mitjana delesempresesdelazonaeuro.Deto-

LaXina està preparadaper al creixementi no deixarà escaparl’oportunitat demillorarel futur dels seus 1.300milions d’habitants”

Les entitats firals i futbolístiques de Barcelona iMadrid tenen un comportamentmolt semblant. Siles unes van bé, les altresmalament, i viceversa”


de nous certàmens i va exportarcertàmensa tercerspaïsos.Elresultat, sorprenent,ésquela

Fira, amb moltes menys armesque Ifema, nonomésha remuntatlasituaciósinóquefacturaun35%més que la seva competidora. Caldestacar el gran èxit que suposapera laFira lacreaciódenouscer-tàmens i la seva exportació a paï-sos tercers, cosa que es creia quenomés sabien fer els alemanys.Però alerta, la Fira podria caure

en la fase decadent d’aquest cicleinfernal. Ha elevat a nou el grupdel consell, semblaquehiha lluitaentre les institucions i hi ha unasortida estranya del director. Amés, sembla que l’operativa del’exportació de certàmens s’hacentralitzat. Mentrestant, a Ma-drid, hi ha una senyora anomena-da Carmena que recordamolt Ti-ernoGalván.Una última observació. No jut-

jarem si el futbol és o no un temamenor, però el tema firal és trans-cendent.L’hostaleria i larestaura-ció són la part visible de l’icebergimpulsor de l’economia de totaciutat firal.Peròelgruixéslacrea-tivitat d’empreses que porta asso-ciat el fet firal i, comaconseqüèn-cia, lageneraciódetreball icreixe-ment.Un exemple curiós d’això el te-

nim en el Mobile. Va venir a Bar-celona demanerameritòria, afor-tunada i raraperquènohihavia elmínimd’indústria autòctonaenelsectordelesTIC.Encaraaixí,ambun cert retard, s’està consolidantunaindústriadelesTICquesupo-sa un revulsiu econòmic per al’economia local. No oblidem queBarcelonadeumolt a les fires.

Alerta: la Fira podriacaure en la fase decadentd’aquest cicle infernal.Ha elevat a nou el grupdel consell, hi ha lluitaentre les institucions...”

ta manera, cal tenir en considera-ció companyies de referència ambunpotencial de creixement formi-dable–comHuawei,LenovooXia-omi–quedediquenentreel10%iel15%de la facturació aR+D i enquèmés del 40% dels treballadors sónenginyers. Es tracta d’un conjuntde fortaleses que els permet inno-var i llançarelsproductesambmésrapidesaqueels seuscompetidors.

La Xina està preparada per alcreixement i no deixarà escaparl’oportunitat de millorar el futurdels seus més de 1.300 milionsd’habitants.Aixíhoconsideratam-bé Oxford Economics, que preveuque el 2030, de les 15 ciutats queaportin més PIB al món, nou esta-ranubicadesa laXina.Tampocnodesaprofitarà laseva

excel·lent posició geoestratègica igeopolítica. El Govern ja hamani-festat unes quantes vegades la in-tenció d’augmentar la influènciainternacional en el moviment defluxos comercials i financers. Ésprecisament la consecuciód’aquest repte tan ambiciós el queha impulsat el país a plantejar-seuna nova ruta de la seda, que handefinit com One Belt One Road.La versió del segle XXI de la sevallegendària ruta de la seda es plan-teja com una extensa xarxa decomunicació i transport permillo-rar la connectivitat entre la Xina,

La ruta de la seda delsegle XXI és una extensaxarxa de comunicació itransport permillorar laconnectivitat entre laXina, Euràsia i Àfrica”

Autopistes-autovies:unmodel insostenible

Enaquestsmoments enquèelsaccidents a la carretera s’incre-menten es torna a plantejarl’alternativa del desplaçamentdel trànsit de camions que uti-litza vies no desdoblades oque passa per l’interior de nu-clis urbans cap a vies més se-gures i de més capacitat. Estracta d’un debat recurrentque no es pot abordar cas percas. La desviació dels camionsde l’N-II a l’AP-7 a Girona, uncas d’èxit, ha estat un mo-viment forçat i una soluciópuntual ajustada a unes cir-cumstàncies concretes.Cal afrontar el problema en

conjunt, i per això cal comen-çar identificant correctamentels corredors de transport ambla definició de les vies que elsintegren i l’anàlisi de les sevescapacitats actuals per al trans-port demercaderies i deperso-nes. Aquesta avaluació perme-trà decidir si calen més obres,adequacions o només accionsde manteniment. Aquest estu-di ha de prescindir de factorscom la titularitat de la via i elseu règim d’explotació, i s’hade concentrar en el seu estat icapacitat, amb la diferenciacióde vies amb sentits separats dela marxa amb mitjana física,sense mitjana física o absènciade tota separació de sentits decirculació. Només a partird’aquesta realitat física es po-

drà emprendre un nou model degestió que permeti optimitzarels actius en infraestructura detransport actuals i plantejar lesnecessitats futures amb l’objectiud’homogeneïtzar tota la xarxad’alta capacitat de l’Estat i deter-minar els recursos necessaris.Per això és urgent traslladar a

l’opinió pública la conveniènciad’assumir el principi del paga-

ment per ús, tant per part dels ca-mions com per part dels turis-mes, que permeti aquesta opti-mització. Aquest pagament jas’aplica a totes les infraestructu-res amb l’excepció de les carrete-res que no són de peatge. Desd’una perspectiva d’equitat soci-al, el més adequat seria que elmanteniment de la xarxa viàriabàsica el suportessin els que lautilitzen. I no hi ha millor mo-ment que el començament d’unalegislatura per abordar aquestamena de decisions.Malgrat que és més complex,

ens inclinem pel pagament perquilòmetre recorregut, que potser variable en funciódel lloc i deldia i l’hora, enfront d’altres opci-ons com una quantitat fixa oqualsevol altra de ja implantadaals països europeus. La tecnolo-gia actual permet aplicar el paga-ment per quilòmetre amb unesdespeses de gestió que s’absor-

Des d’una perspectiva d’equitat social, el mésadequat seria que elmanteniment de la xarxaviària bàsica s’atribuís als que la fan servir”

Els recursos obtingutss’han de destinar almanteniment de la xarxa,al pagament decompromisos i al sectordel transport viari”

JUANMANUEL MANRIQUECOL·LEGID’ENGINYERSDE CAMINS,CANALS I PORTS

EuràsiaiÀfrica,aixícomassegurarel camí cap al creixement econò-mic.Perdonarcoherènciaaaquestprojecte inspirat en una lògicainclusiva de països (en comptesd’una competència entre blocs), laXina ha liderat la creació del BancAsiàtic d’Inversions i Infraestruc-tures (BAII).Els països de la Unió Europea,

malgrat el seubaixPIB i la bilionà-riapolíticamonetàriadutaa termepel Banc Central Europeu, ara te-nenunagranoportunitat:estendreels vincles amb la Xina i la restadelspaïsosd’Àsia-Pacífic.Això su-posatrencarlasevatendèncialate-ral de creixement, fer un planteja-ment global de la seva economia itenirvalentiaperdissenyarunaes-tratègia de futur. La seva implica-ció en el finançament i desenvolu-pamentde la rutade la sedapot serunagranoportunitatperalessevesempresesiperalacreaciód’ocupa-ció,moltnecessària.La Xina està preparada per al creixement i no deixarà escapar aquesta oportunitat EFE

beixen amb una petita part delsingressos generats.És lapropostamés justa, ja que homogeneïtzatota la xarxa d’alta capacitat i, amés a més, aporta un gran po-tencial com a eina de regulaciódel trànsit via la modificació deles tarifes. Un altre avantatge delpagament per quilòmetre re-corregut és que facilita el compli-ment de la directiva sobre l’euro-vinyeta, ja que permet disposardel cost que suposa per a l’usuari,i el sector del transport el podràrepercutir.Els recursos obtinguts han de

tenir, en tot cas, un caràcter fina-lista i s’han de destinar al mante-niment de la xarxa, al pagamentde compromisos adquirits i alsector del transport per carrete-ra. En aquest marc que es propo-sa, les vies que en aquestmomentestan concessionades haurien depassar al sistema general i rebrela compensació necessària queeviti el perjudici dels titulars.En principi, els dos grans rep-

tes per a una eventual implanta-ció del pagament per ús en tota laxarxa bàsica de l’Estat podrienser: l’acceptació de la ciutadania idel sector del transport, d’unabanda, i l’actuació conjunta de to-tes les administracions titulars deles vies, de l’altra. La primera ob-jecció se salvaria amb un exercicid’informació clara i precisa delsistema i la difusió de la realitat;excepte les carreteres, a la restade les infraestructures es pagaper ús. Quant a la coordinació deles administracions, es tractad’un repte inevitable si es vol as-pirar amillorar el rendiment delsrecursos públics.La societat ha d’exigir als seus

polítics l’esforç de consensuar unmarc comú que permeti optimit-zar les infraestructures viàriesque hi ha, que millori el confortde la carretera i que redueixi la si-nistralitat.La demarcació de Catalunya

del Col·legi d’Enginyers de Ca-mins assumeix el compromísd’impulsar aquest plantejament ide col·laborar amb les admi-nistracions en les etapes d’estudii, si calgués, d’implantació delsistema.

Cal buscar l’optimització de les infraestructures viàries actuals MARTÍ ARTALEJO / ARXIU


EDUTECH CLUSTER

7.500 llocs de treballEl sector TIC i educació a Catalunya téactualment 500 empreses que, en elseu conjunt, generen 7.500 llocs detreball i una facturació anual de250 milions d’euros, segons l’estudiDescripció del sector TIC i educació,elaborat per Edutech Cluster, l’associ-ació d’empreses del sector TIC i edu-cació per a la promoció de la tecnolo-gia educativa. L’informe revela que el53,5% de les companyies del sector aCatalunya tenen una facturaciómitjana de 250.000 euros, i són lesaplicacions educatives (27,6%) i elsoftware de gestió acadèmica(26,4%) els serveis o productes queconcentren un volum de negoci méselevat.Així mateix, l’estudi també adver-

teix que el client méshabitual de les empre-ses del sector ésl’escola concertada,

privada i pública d’àmbit estatal. Decara al futur, l’informe adverteix queel 58,7% de les empreses del sector

tenen previst internacionalitzar-se i un 75% pretenen fer-ho al’Amèrica Llatina. / A.C.

DISSENYADORS EMERGENTS

Segona edició de GimodaEntreelspròxims8 i11de junytindrà lloc la2aedicióde laSetmanade laModadeGirona,Gimoda,organitzadaper l’associa-cióAgimodi l’AjuntamentdeGironaperpromocionar imostraral consumidorelpotencial creatiuexistenta lazona.Durantquatredies laciutatacolliràactivitatsalvoltantdel sectordel tèxtil i lamodagironi-na, comconferències,desfilades, sessions

denetworkingopop-up-stores,enquèparticiparandissenyadorsemergents imarquesconsolidadesambprojeccióinternacional.El22d’abrilescomunicaranelsdissenyadorsseleccionats.A la foto, la tinentad’alcaldedePromoció

iOcupació,GlòriaPlana; lapresidentadel’Agimod,SílviaCastelló, i lasevavicepresi-denta, JuditDalmau./A.C.

Anna Cabanillas

La cadena catalana d’es-tabliments de sushi adomicili Telemaki hainaugurat recentmentel primer restaurant

franquiciat al barri barcelonídel Poblenou. El projecte, creata començaments del 2013 perdos joves emprenedors, va néi-xer “a fi de facilitar el consumde sushi a domicili, tal com japassava amb un altre tipus demenjar com les pizzes, a perso-nes que no residien en gransciutatscomBarcelona”,explicaPolTurró, cofundadordeTele-maki ambGuillemOntiveros.EspluguesdeLlobregat–ciu-

tatnataldelsdossocis–vaser la

SECTORS I PROJECTES

PERFECCIONISTES DEL SERVEI

El ‘telepizza’ del sushiLa cadena Telemaki té quatre restaurants propis i un de franquiciat

CATALUNYA EMPRÈN m

A. Cabanillas

OEOE Handbags és una firmabarcelonina de bosses de mà depell que amb les seves creacionspretén conjugar disseny i funcio-nalitat, així com promoure laproducció local. La creadora,Anna Busquets, va llançar lamarca amb el focus posat en lesdones “totterreny”. “Vaig entre-

TALLER FAMILIAR DE SANT FELIU DE LLOBREGAT

Bosses demàútilsOEOE produeix tots els articles per encàrrec

POL TURRÓI GUILLEMONTIVEROS,fundadors deTelemaki, quel’any passat va

servir 70.000 co-mandes i vafacturar 1,4 mili-ons, i que preveuarribar als 2enguany J. ROVIRALTA

ducte fresc i de qualitat a un preuajustat i, sobretot, un excel·lentserveitantenlíniacomatravésdeltelèfon. “Hem fer una importantinversió per informatitzar tots elsprocessos i detectar el mínimerror que pugui sorgir amb unclient, com el temps d’espera, a fide premiar-lo en la següent co-manda i fidelitzar-lo”, admet On-tiveros.L’empresa, que ocupa actual-

ment setpersones, estima inaugu-rar dos restaurants més –un depropi i un altre franquiciat– du-rant aquest exercici a Catalunya.“Volemcréixerdemaneracontro-lada i orgànica, per no perdre elcontrol sobre la nostra marca i laqualitat del servei”, conclou PolTurró.

vistar desenes de dones treballa-dores amb una llarga jornada la-boral i social, i totes coincidienque volien trobar una bossa demà que els permetés portar totsels dispositius electrònics i docu-ments ambuncert ordre i, alhora,mantenir l’estil si després anavena sopar amb les amigues”, explical’emprenedora.La firma comercialitza tots

OEOE ja ha servitalgunes comandesa països comFrança i el Perú

ARXIU

els productes a través de la sevabotiga en línia i de mercats webcom Chicplace o Movetoslow, ino es planteja vendre en botiguesfísiques. “Així podem oferir unpreu més competitiu a l’usuarifinal, per una bossa de mà de pellde qualitat similar a les de lesgrans firmes del mercat”, afegeixBusquets.Enaquesta línia,OEOEHandbags produeix tots elsarticles per encàrrec, en un tallerfamiliar de Sant Feliu de Llo-bregat, a fi d’ajustar al màxim laproducció.Entre els plans més immediats

de la marca, que també té una lí-nia de bosses de mà per a homes,destaquen el llançament d’una lí-nia de bosses de mà intel·ligents.

localitat triada per inaugurar elprimer local. El van seguir SantFeliu de Llobregat, Gavà i Saba-dell.“Desdelprimermesenfunci-onament ja vamsuperar lesprevi-sionsdevendes,perlaqualcosadeseguida vam decidir invertir perinaugurartresnouslocalspropis”,prossegueixOntiveros,queadmetque paral·lelament es van plante-jar franquiciar el seumodeldene-goci. “L’estiu passat vam partici-paren la firaFranquiCat i vamob-tenir una gran resposta. Desprésd’estudiar les propostes ens vamdecantar per la de Barcelona, jaque creiem que és molt interes-sant donar a conèixer Telemaki ala capital catalana”, apuntaTurró.Pels emprenedors la clau del

seuèxit consisteix aoferir unpro-


STARTUPEXPLORE

El sector e-salut acceleraDurant el 2015 la creació de start-upsenl’àmbit de l’e-salut es va incrementar enun53%a l’Estat respecte a l’exercicianterior, ambmés de150 les empresesdedicades aaquest sector, tal comexpli-ca unestudi publicat recentment per lacomunitat en línia de start-ups i inversorsStartupexplore.“Hi haoportunitats perreinventar el sector de la salut, onelcostat de la demanda cadavegada témés hàbits tecnològics,ésmés exigent ies resignamenys a ser subjecte passiu, ien el costat de l’oferta témenys recursosi professionals i pateix unnivellmés altd’exigència. Estan sorgint nousdisposi-tiusmèdics, aplicacions que reinventen larelaciómetge-pacient o comunitatsmèdiques”, assenyala JavierMegias,director general i soci fundador deStar-tupxplore, queadverteix queels expertsestimenqueelmercat de l’e-salut arriba-rà aunaxifra denegoci d’uns52.500 mi-lions d’euros l’any2020. /A.C.

Anna Cabanillas

L’agència especialit-zada en digital sig-nage i comunica-ció digital NeoAd-vertising ha creat

la divisió d’Intelligent Retail ONeo, amb què pretén oferir unvalor diferencial al sector re-tail. Des de la nova divisió,l’agència desenvolupa projec-tes de digitalització al punt devenda, amb el coneixement delconsumidor com a centre del’estratègia. “Combinem tec-nologies digitals, de comunica-ció, de gestió de dades i de l’in-ternet de les coses en temps re-al, per definir noves solucionsde gestió i comunicació al puntde venda. Tot a fi d’aconseguirinformació com, per exemple,

l’edat del consumidor, els seusgustos de navegació o quant detempspassa a la botiga, que servi-rà per oferir unamillor experièn-cia a l’usuari, suggerir-li nousproductes i fidelitzar-lo”, apuntaIglesias.A la cartera de clients de Neo

Advertising, amb seu a l’Hospita-let de Llobregat, consten empre-ses com ara Repsol, DKV Segu-ros, Seguros Santa Lucía, CalvinKlein o Carrefour, entre d’altres.Precisament un dels projectesmés ambiciosos de l’agència haestat la implementaciód’un siste-made tornsdigital als punts d’ali-

MILLORAR L’EXPERIÈNCIA DE COMPRA

NeoAdvertising creaONeoDisposa de clients com Repsol, Carrefour o DKV Seguros

Roi Iglesias, CEO, iOriol Tomàs, soci idirector estratègic,al costat de Juli

Pla, directorcreatiu de NeoAdvertising

ARXIU

mentació fresca –com la xarcute-ria– dels centres Carrefour quepermet a l’usuari demanar eltorn just quan arriba la botiga, através del telèfonmòbil, i li diu eltemps que li queda per ser atès, afi que pugui aprofitar per com-prar altres coses. “El projecte hamillorat significativament l’ex-periència de compra de l’usuari,que a més ha augmentat la sevadespesa adquirint productescomplementaris en el temps queté lliure. Ha tingut tan bona aco-llida que, ben aviat, estarà enmésde 110 centres Carrefour de totl’Estat”, diu l’executiu.Neo Advertising, que ocupa

19 persones, va facturar tresmili-ons durant el 2015 i preveu aug-mentar la xifra de negoci entreun 15% i 20%durant aquest exer-cici.

Si ets una pime,somel teumillorsoci per créixer.Programes de formació i ocupació, ajuda a la internacionalització isolucions per trobar finançament, per al dia a dia i per al futur,per fer negocis aquí ia l' estranger.

Entra a www.bancosantander.es i descobreix tot el que podemoferir a la teva pime.


Joaquim Elcacho

La ciència és el futur–diuen els experts–però no sempre és fà-cil que una jove em-presa de base cientifi-

cotècnica trobi un buit almercat, i menys en campsamb tanta competència inter-nacional com la biotecnologiai la biomedicina.Catalunya està mostrant

des de fa anys una bona capa-citat per no perdre les oportu-nitats en aquest àmbit, i elmigcentenar d’empreses ins-tal·lades al ParcCientífic de laUniversitat de Barcelona ensón un bon exemple.Una de les iniciatives que té

la seu al Parc Científic deBarcelona és Embryotools,una empresa creada el 2013per Gloria Calderón i NunoCosta-Borges. “Ens vam co-nèixer col·laborant en un pro-jecte d’investigació i posteri-orment treballant en una clí-nica de reproducció assistidavam veure que els coneixe-ments que havíem acumulat ila realitat del mercat oferienbones oportunitats per posaren funcionament una empre-

sa especialitzada”. El projectes’ha convertit en realitat i enmenys de tres anys Embryotoolsha aconseguit encàrrecs en di-versos punts del món, ofereixconsultoria i formació a especia-listes de 25 nacionalitats i treba-lla en els que podrien ser els pri-mers cavalls d’elit clonats a Es-panya.La cofundadora i presidenta

d’Embryotools, Gloria Calde-rón, és una de les persones amb

més experiència i mèrits reco-neguts a Europa en embriologiaclínica, reproducció assistida icontrol de qualitat i disseny delaboratoris de fecundació in vi-tro (FIV).Calderón va formar part de

l’equip que va aconseguir, el1984, el primer embaràs per FIVa Espanya i va ser assessora ci-entífica i coordinadora dels la-boratoris de FIV per al grup IVI

durant 14 anys. Per la seva tra-jectòria professional, col·laboracom a professora convidada enprogrames del Màster en Biolo-gia de la Reproducció en sis uni-versitats d’Espanya.L’experiència i coneixements

de Gloria Calderón aporten unasòlida base en els camps en quètreballa Embryotools. Per unabanda, aquesta start-up estàespecialitzada en assajos de to-xicitat i fa poc el seu laboratoriha estat acreditat per ENACsegons la norma UNE-EN ISO/IEC 17025:2005 per al controlde qualitat de tots els productesque s’utilitzen en clíniques dereproducció humana. “Seguintla normativa FDA 510K delsEstats Units, fem possible l’anà-lisi de qualsevol lot de productes–des de pipetes fins a medis decultiu o plaques–, perquè abansd’entrar al mercat superin lesproves que asseguren que no hihan hagut errors en la fabricaciói que els materials utilitzats nosuposen cap risc pel desen-volupament dels embrionshumans”, explica Nuno Costa-Borges.Embryotools ofereix, d’altra

banda, formació per a especia-listes en embriologia. “Tenim la-

boratoris preparats amb la ma-teixa tecnologia que es pot tro-bar en els centres dedicats aembriologia humana en elsquals els embriòlegs es podenformar i guanyar experiènciautilitzant models animals”, ex-plica Nuno Costa-Borges. Enpoc més de dos anys de funcio-nament, des dels seus laborato-ris del Parc Científic de Barcelo-na, Embryotools ha facilitat laformació especialitzada d’unes80 persones de 25 països.En el camp de consultoria,

aquesta jove empresa catalanaofereix els seus serveis tant aclíniques com a fabricants deproductes. Entre els treballsmés recents en aquest camp,Embryotools ha col·laborat en lacreació d’un laboratori a HongKong, col·labora amb diversesclíniques a Europa i al llargd’aquest any ajudarà a comple-tar un laboratori de reproduccióassistida amb seu a Espanya, ex-plica el director científic del’empresa.Nuno Costa-Borges va estudi-

ar a la Universitat de Coïmbra(Portugal) i es va doctorar a laUniversitat Autònoma de Bar-celona (UAB) amb una tesi so-bre clonació d’animals. Costa-Borges va ser, amb Josep Santa-ló i Elena Ibáñez, un dels tresinvestigadors del Departamentde Biologia Cel·lular, Fisiologia iImmunologia de laUABque vanaconseguir per primera vegada,el 2009, clonar ratolins a Espa-nya. Els animals Cloe, Cleo iClona es van crear mitjançanttècniques de transferència nu-clear (utilitzant ovòcits madursals quals hanextret els cromoso-mes i els han substituït pel nuclid’una cèl·lula somàtica adulta)en una investigació sobre novesmaneres d’augmentar l’eficièn-cia del procés de clonació.L’experiència aportada en

aquest camp per Nuno Costa-Borges, cofundador i director ci-entífic d’Embryotools, és un ele-ment destacat en un dels quatregrans àmbits en els quals treba-lla aquesta jove empresa ambseu al Parc Científic de Barcelo-na. “Oferim serveis de repro-ducció assistida per a animalsd’elit, especialment per a ca-valls”, explica Costa-Borges.Entre aquests serveis hi ha lacriopreservació d’embrions, laselecció de sexe en embrions i lacriopreservació de teixit d’ani-mals de gran valor genètic per afutures intervencions de clona-ció.De fet, Embryotools ja ha

rebut encàrrecs per clonar elsprimers cavalls a Espanya. Demoment no es pot donar a co-nèixer l’origen d’aquests encàr-recs, però es tractaria d’animalsdedicats a la pràctica del polo i elsalt.

DE LA CIÈNCIA AL MERCAT m

Gloria Calderón i Nuno Costa-Borges, cofundadors d’Embryotools JORDI ROVIRALTA

m Embryotoolstreballa en els quepodrien ser elsprimers cavalls d’elitclonats a Espanya

BIOLOGIA

Allò que l’embrió ha unit...Embryotools, amb seu al Parc Científic de Barcelona, es consolida a escala internacional

Un viverd’empresesinnovadoresCinquanta empreses tenen la seuactualment al Parc Científic deBarcelona, creat el 1997 per laUniversitat de Barcelona perimpulsar la investigació, la transfe-rència de coneixement i la innova-ció mitjançant la gestió intel·ligentd’espais, serveis i relacions. Bonapart d’aquestes empreses treba-llen en el camp de la biotecnologiamèdica (teràpies i diagnòstic) i lafarmacologia, però el Parc Científicde Barcelona també disposa d’unbon nombre de companyiesdedicades a la bioinformàtica,cosmètica, medi ambient, alimen-tació, química i tecnologies de lainformació.El Parc Científic de Barcelona

també acull quatre grans centresd’investigació (IRB Barcelona,IBEC, IBMB-CSIC i CNAG-CRG), onzeentitats sense ànim de lucre, onzeunitats de la Universitat de Barce-lona, i onze entitats i empresesassociades.


ECONOMIA VERDA m

LOCOMOTORA ENERGÈTICA

Objectiu: zero emissions deCO2Cinc empreses de la Garrotxa s’uneixen per lluitar contra el canvi climàtic predicant amb l’exemple

Lorena Farràs Pérez

Després de coincidiren una conferènciasobre créixer senseconsumir i cansatsde tanta teoria, dos

empresaris de la Garrotxa vandecidir “passar de les paraulesa l’acció i constituir un grupempresarial de referència en lareducció d’emissions de CO2”.Així ho explica Joan Vila (LCPaper 1881), impulsor ambFrancComino(Wattia Innova)delprojecteconegutcomlaLo-comotoraEnergèticade laGar-rotxa.Joan Vila és un dels maqui-

nistes d’un tren que, de mo-ment, està integrat per cinc va-gons: les empreses LC Paper1881, Wattia Innova, BassolsEnergia, la cooperativa La Fa-geda i l’empresapúblicaSigma.El motor o raó de ser d’aquesttren és la reducció de les emis-sions de diòxid de carboni. Lesestacions són l’estalvi, l’efici-ència energètica i l’impuls deles energies renovables. I ladestinació final, l’objectiu,aconseguir zero emissions deCO2.Comainiciativanascudaalsi

del món empresarial privat, el

seu enfocament és molt pràc-tic. A grans trets, persegueixque les empreses implicades escomprometin de manera pú-blica a reduir les emissions ique es pugui monitoritzaraquesta reducció. Predicantamb l’exemple, les empresesintegrants volen fer pedagogiai demostrar que “la reducciód’emissions serà un valor co-mercial, una oportunitat em-presarial que no només fa queles empreses siguin més soste-nibles, sinó més competitivesper la reducció de costos quesuposa l’estalvi energètic”, ex-plica el gerentd’LCPaper 1881.Ja hi ha una sisena empresa

interessada a convertir-se enelsisè vagó de la LocomotoraEnergètica. La idea és que “apoc a poc les empreses de laGarrotxa s’hi vagin sumant”,assenyala Vila, que descartaque el projecte s’expandeiximés enllà de la comarca: “Jahem rebut una petició d’unaempresa de fora, però creiemque la iniciativa perdria efici-ència si sortíssim de laGarrotxa”.

LC PAPER 1881

Estalvi energètic del 60%La indústria del paper és altament consumidora d’energia, però també un dels sectorsque ha fet més esforços enmatèria d’eficiència energètica. Ubicada a Besalú, l’em-presa familiar LC Paper 1881 ha aconseguit disminuir el consum energètic en un 60%des del 2009, gràcies, en part, a uns processos i maquinàries més eficients energèti-cament, segons explica el director general, Joan Vila. Per a aquest exercici aquestfabricant de paper tissú i paper per amercats d’hostaleria té previst invertir en unparc fotovoltaic de 2,5MW i en una caldera de vapor amb biomassa de 5 t/h. Nascu-da el 1881, LC Paper es caracteritza per l‘aposta constant per l’estalvi energètic i lasostenibilitat en la matèria primera i en el procés de fabricació.

LES EMPRESES

AGUSTÍ ENSESA / ARXIU

WATTIA INNOVA

Una seu autosuficientCom a empresa d’enginyeria dedicada a l’eficiència energètica als sectors industrial iterciari, Wattia Innova (Olot) va decidir que el millor aparador per mostrar el seuknow-how era la seva pròpia seu. “EspaiZero –on estan ubicades les oficines deWattiaInnova– va néixer fa tres anys amb l’objectiu de crear una seu energèticament autosufi-cient”, explica Franc Comino, soci fundador de l’empresa. EspaiZero és el primer centrede tot Espanya de consum energètic zero i la seva posada enmarxa ha suposat tot unrevulsiu per aWattia. L’empresa també participa en un projecte pioner a l’Estat quesubministrarà calor, fred i electricitat a vuit edificis del centre d’Olot amb energiad’origen renovable i amb un sistema intel·ligent de control automatitzat.

WATTIA INNOVA

LA FAGEDA

Compromesos amb l’entornSi alguna cosa caracteritza la cooperativa La Fageda, ubicada al parc natural de laZona Volcànica de la Garrotxa, és el compromís amb l’entorn. Va néixer amb lafinalitat d’integrar laboralment les persones de la comarca que pateixen algunadiscapacitat intel·lectual o trastorns mentals greus. Objectiu complert i amb èxit: és eltercer fabricant de iogurts de Catalunya i l’empresa alimentària més responsabled’Espanya, segons un rànquing recent (Merco). El compromís de La Fageda tambés’estén al medi ambient. Albert Riera, responsable de comunicació, explica que lacooperativa disposa de “la caldera de biomassamés gran de les comarques de Giro-na, una planta de compostatge i una depuradora d’aigua”. Des de fa un any tambédu a terme un pla demobilitat per minimitzar l’ús del vehicle privat.

JORDI RIBOT / ARXIU

BASSOLS ENERGIA

Afavorir la transició energèticaBassols Energia és una distribuïdora i comercialitzadora d’energia elèctrica amb oficinesa Olot i a Banyoles. La filosofia de l’empresa es basa en la proximitat, la transparència ien una atenció personalitzada. “Assessorem el client sobre lamillor tarifa i potènciacontractada, li facilitem consells d’estalvi energètic i el posemen contacte amb enginye-ries i empreses especialitzades en eficiència energètica”, explica el conseller delegat deBassols, Tomàs Feliu. “Sumant-nos a la Locomotora Energètica el que volem és afavorirla transició energètica cap a un consum commés pròximmillor a zero pel que fa aemissions de CO2”, indica Feliu. El director general, Esteve Nogué, destaca l’aportació deBassols en el suport a les plantes de cogeneració.

BASSOLS ENERGIA

SIGMA

Una visió més globalEl Consorci Sigma és l’única empresa pública que forma part de la Locomotora Ener-gètica. Integrat per l’Ajuntament d’Olot i el consell comarcal, s’ocupa d’atendre lagestió i les obligacions en relació amb el medi ambient i la salut pública de la Garrot-xa. “Anem des de la recollida de residus fins a la realització d’inspeccions i controls dela salut pública”, indica Francesc Canalias, director de Sigma. “Aportem al projecteuna visió de la gestió ambiental més global”, afegeix. Sigma té, entre altres serveis,un observatori de la sostenibilitat que “recull dades ambientals, socials i econòmi-ques per avançar cap a una economia baixa en carboni” i amb un banc de llavors (ala imatge).AG

USTÍENSESA

/ARXIU

m El principal objectiude la LocomotoraEnergètica de laGarrotxa és ferpedagogia


DE BETHUNE

Unmeteoritfet rellotge

Margarita Puig

Es tracta d’un rellotge únic.No només pel seu aspecteinsòlit i un disseny i colorcompletament inclassifi-cables, sinó perquè està

fet amb un fragment de meteorit.D’autèntic meteorit. El DreamWatch Météorite és l’experimentmés nou i complicat de la firmad’alta rellotgeriaDeBethuneha fetper a la seva col·lecció DreamWatch.Emmotllat a partir d’un bloc de

tres quilos d’un fragment demete-orit caigut fa més de 4.000 anys aCampo del Cielo, a l’Argentina, ésun rellotge magistral, però tambéunaobrad’art,unobjectefilosòfici,

sensecapdubte,elreptetècnicmésgran a què no s’ha exposat mai unmestre rellotger. La seva creaciómateixa és el resultat d’un treballassidu de pioners dirigits pels res-ponsables de De Bethune: DavidZanetta,conservadoricofundador,i Denis Flageollet, mestre rellotgeri cofundador.El disseny, intuïtiu, reprèn, de

fet, les línies orgàniques de l’ogivavisiblesespontàniamentenlanatu-ralesa, com per exemple en les fu-

lles dels arbres. I per aconseguiraquesta caixaestranyaperaaquestrellotge que també ho és, es vanveure obligats a qüestionar ambprofunditat les tècniques demeca-nització convencionals. Constituïtessencialment de ferro (92%), res-tes de níquel i cobalt, l’estructuracompacta i dura del meteorit no téequivalent entre els materials re-llotgersconeguts.Denis Flageollet i el seu equip

vanprogressar pas a pas i sempre amà per dominar les característi-ques inusuals d’aquest material.Vanconservar,així, el seucoloran-tracita original i la textura profun-da del meteorit tacada de ratlles iestelles que es perfilen com unainstantàniade l’univers.

CRÍTICA D’ART

Dibuixos feliçosen temps sinistresJuan Bufill

Mariscal (València, 1950) exposadibuixos i gravats de diferentsèpoques a la galeria Eude de Bar-celona. La selecció és encertada i lavisita, recomanable.Fa uns dies Mariscal va presentar

a la televisió, amb Fernando True-ba, la seva pel·lícula Chico y Rita,de l’any 2010. La vaig tornar aveure i em va tornar a fascinar, permolts motius, començant pel seuguió, que em recorda al de Casa-blanca pel seu toc de gràcia, laseva falta de por a vorejar el lloccomú i la seva manera d’integrar iconciliar la línia argumental del’amor meravellós i difícil i la que

es refereix a les putades socials ipolítiques, aquí d’origen ianquicapitalista o cubà leninista, cadaun al seu mal estil.És un guió que sembla un bon

bolero, com Bésame mucho, però amés inclou precisament tota la parthistòrica i política, que influeix enla vida dels personatges.El dibuixant, dissenyador, garriri

de carn i ossos i altres coses ano-menat Javier Mariscal pertany aaquesta part de la humanitat queestima la vida i la llibertat, la prò-pia i la dels altres. Dic això perquèem costa d’escriure sobre una obratan feliç com la de Mariscal en unmoment en què sembla congriar-se una altra nova constel·lació de

EXPOSICIONS

ModestCuixart:els anys deDau al Set

mALTERNATIVES

‘CADIRES’(circa 2008)Tinta xinesa sobrepaper deMariscal.70 x 50 cm.

Galeria Eude,Barcelona, finsal 23 d’abril.Preus: entre950 i 4.700 euros

DREAMWATCHMÉTÉORITEDe Bethune.Peça única talladaa partir d’un bloc

de tres quilosd’unmeteoritautèntic caigutfa més de4.000 anys

Carlos García-Osuna

Les obres que reuneix la galeriaMayoral de Modest Cuixart (1925-2007) –olis, dibuixos i una escultu-ra– estan datades entre el 1949 i el1964 i coincideixen amb l’estèticade Dau al Set i l’informalisme quantots els membres del grup, queinicialment són deutors del surrealis-me d’arrel magicista, han apostat

desastres: els atemptats terroristesa Bèlgica en nom d’un déu ressen-tit, i d’altra banda la indiferènciapsicòpata que demostren els man-dataris europeus davant el drama ila tragèdia de les persones quefugen de la guerra, la dictadurasiriana i els gihadistes. Com escriu-re sobre les platges i els bars quedibuixa Mariscal?Existeix una Europa que defensa

la llibertat, la igualtat i la fraterni-tat, però no és la que ara exerceixel poder. Abunden a Europa dosclasses de mals polítics: els que espassen de llestos (corruptes i apro-fitats) i els que es passen de xim-ples, per exemple quan superen enmatusseria antiterrorista a aquestparell de policies belgues de ficcióanomenats Dupond i Dupont.


EXPOSICIONS

Ràfols-Casamada: visió i signe

SUBHASTES

ArtistesmallorquinsC.García-Osuna

La firma Setdart Online admetràlicitacions per un conjunt d’obresd’artistes mallorquins entre el 6 i el14 d’abril.Llorenç Cerdà i Bisbal (1862-

1955) està representat per dospaisatges mallorquins, el més cotit-zat és Costa de Mallorca, un exem-ple superb de captació lluminosa icromatisme intens i contrastat.Aquest oli té una estimació de40.000 a 50.000 euros.Altres artistes balears de qui

s’ofereixen treballs són Joan FusterBonnín (1870-1943), amb paisatgeque s’ofereix entre 6.000 i8.000 euros; una vista de Pollençade Ramon Nadal Horrach (1913-1999) que destaca per la potència

del color una mica irreal i una bucò-lica escena; i Pastors, d’AntonioRibas Oliver (1845-1911).A part dels creadors illencs, desta-

quen un quartet d’obres que adme-ten licitacions fins a aquestes dates.La més preuada la firma AntonioSaura(1930-1998) i es tracta d’unautoretrat datat el 1960 amb unaestimació d’entre 80.000 i85.000 euros. Del Taller de Veláz-quez s’ofereix Retrat de cavaller, quepodria lliurar-se per 35.000 euros;del costumista andalús ManuelCabral Aguado Bejarano (Sevilla,1827-1891) hi ha un paisatge deRonda datat el 1861, mentre queSalvador Dalí està representat peruna tinta sobre paper (L’emperadorTrajà) que es cotitza al voltant dels12.000 euros.

‘COSTA DEMALLORCA’Oli de LlorençCerdà i Bisbal.Setdart Online

per trencar amb la tradició sentint-semolt pròxims a Dubuffet i l’art brut.En el cas de Cuixart, la seva primeraèpoca és clarament expressionista,per després lligar-se a imatges oníri-ques i finalment fer una pinturamatèrica i informalista on prenenuna gran importància els collages iel dripping. A partir de la dècadadels cinquanta es va decantant peruna figuració de caràcter expressio-nista en què mostra un inusitatinterès per la figura femenina i lesimatges eròtiques situant la donacom a icona del desig.Els seus originals collages estan

integrats per una multitud de mate-rials diversos, treballa amb gratta-ges que posteriorment són substitu-ïts pel dripping plantejant-se el

goteig que cau sobre el suport coma elements circulars (també enl’abstracció s’aspira a la perfecció,que és el que representa el cercle),sense oblidar la seva vinculaciósurrealista, perquè aquestes formesconquereixen l’espai de maneraaleatòria, però a partir de la dècadadels seixanta són situades amb unsentit aparentment racional.D’aquesta manera apareix la projec-ció orientalitzant que trobem tant enCuixart com en Tàpies o en Ponç,però en l’artista objecte d’aquestcomentari les seves composicions espodrien entendre commandales.En els últims anys Cuixart, que té

també una important trajectòriacom a creador de decorats i figurinsper al teatre, retorna a l’àmbitfiguratiu que alterna imatges surrea-listes amb obres decididamentabstractes en les quals la matèriatorna a esdevenir fonamental comen els treballs de l’etapa de Dau alSet, notablement representats enaquesta exposició.

‘PAX A ALGÈRIA’(1960) i ‘NENSSENSE NOM’(1963)Modest Cuixart.

Galeria Mayoral,Barcelona.Preus: de 15.000a 60.000 eurosTel: 93-488-02-83

Tomás Paredes

Amb aquest títol, Visió i Signe, deressons juanramonians, la gale-ria Fernández-Braso de Madrid,fins al 23 d’abril, mostra unaexposició individual d’AlbertRàfols-Casamada, referent del’abstracció lírica espanyola de lasegona meitat del segle XX, queens permet seguir la seva dinà-mica plàstica i les seves derives,des de mitjan anys vuitanta finsals seus darrers anys d’activitat.Trenta pintures sobre tela, en

diferents formats, datades entreel 1985 i el 2008, evidencien elllarg i pausat exercici de depura-ció que va dur a terme el pintor ipoeta. Si bé es va iniciar en do-minis postcubistes, anirà buscantel seu llenguatge amb anades ivingudes, de la figuració a l’abs-tracció, passant pel neodadà i elpop, que no es referma definiti-vament fins al 1970, sense tor-nar a altres aventures.Els elements que formen el

seu llenguatge, en l’obra delperíode que s’exhibeix, dominatspel color, són: la taca, l’estructu-ra, el ritme i l’elegància. La pintu-ra essencial de Ràfols es caracte-ritza per l’elegància, la corporeï-tat del silenci, l’ascetisme, lapassió per la llum, el relleu, laprofunditat, la tirada arquitectò-nica i les transparències. Elegantval per dir “que es distingeix perla gràcia, la propietat i el refina-ment”; allò que és “enginyós ialhora net i simple”.Ràfols-Casamada, alt, corpu-

lent, una mica desmanegat, decap poderós, silenciós, miradaescèptica, lacònic, va ser unpintor que va regnar en l’abstrac-ció amb referències –en totes lesseves obres hi ha un gest, lainsinuació d’una arcada, unsigne, un llamp de blau o dellum, un caliu d’arquitectures delsomni– i un poeta amb vestigis

en l’escriptura de la seva pintura.Va perseguir la senzillesa i es vatrobar amb un despullamentintimista que l’enalteix, unafragilitat poderosa i consistent,com un oxímoron de foc i neu. Esva trobar amb l’emoció fistonadade tendresa.Un excel·lent muntatge de

l’obra, com és habitual en aques-ta galeria, ens permet apreciarcom la gestualitat i intensitat delsanys vuitanta van donant pas auna economia de mitjans que noarriba al minimalisme, però sí auna essencialitat cromàtica medi-terrània manifesta, marcant unmoment de maduresa en quèaflora la tensió poètica amb

encuny d’un escriptor heteroge-ni. Preus: de 12.100 a 84.700euros.Assagista, dietarista, teòric de

l’art i poeta, no casual, sinóexigit, existencial. Ràfols publicael 1976 Signe d’aire i periòdica-ment anirà donant-nos títols,alguns de tan bonics com Anglede llum, tot i que la seva presen-tació eficaç arriba el 2003, ambla publicació d’El color de laspiedras, en espanyol, editat perRosa Cúbica.Albert Ràfols-Casamada (Bar-

celona 1923-2009), pintor ipoeta, escenògraf, vitrallista,gravador i il·lustrador, és presenta grans museus del món: Gug-genheim de Nova York i Bilbao,British Museum i Tate Gallery deLondres, Reina Sofía i Macba,IVAM de València i Museu Sem-pere d’Alacant. Premi Nacionald’Arts Plàstiques i Legió d’Honorde França.

‘TRIPLE ESPAI’(2002) Pinturasobre tela deRàfols-Casamada180 x 180 cm

Galeria Fernán-dez-Braso,Madrid.Preu: 84.700 €Tel 91-575-04-27


EMPRESES m

GRANS NAVILIERES

Labranca espanyola deCaribbeanPullmantur opera aquest any una flota de quatre vaixells amb capacitat per a 9.000 passatgers

Javier Ortega Figueiral

El vaixellOceanicvaar-ribar tard. Avarat el1963per a l’italosuïssaHome Lines, va serlliurat a aquesta navi-

liera dos anys després, quan lasevamissió original, les traves-sies oceàniques regulars entreEuropa i Amèrica, ja estavenperdent la seva raó de ser per-què havien estat superades peltransport aeri intercontinen-tal. No tot estava perdut, ja queel seu modern disseny va per-metre adaptar-lo al mercatdels creuers després de cons-tatar amb diversos viatges quela ruta regular Gènova-EstatsUnits no era rendible.Els següents 20 anys, el vai-

xell va realitzar un bon nom-bre de creuers entre NovaYork, les Bahames i el Carib.Posteriorment va canviar duesvegades de propietari i de nomfins a acabar sent el Peaceboat,vaixell d’una ONG japonesadedicadaa la sensibilització in-ternacional entre grups quetreballen per la pau, els dretshumans, la protecció del mediambient i el desenvolupamentsostenible. Amb aquesta mis-sió, entre el 2009 i el 2012 elvaixell va realitzar algunes es-cales a Barcelona, on el seuperfil era ja molt familiar jaque va ser el seu port base du-rant vuit temporades.Durant aquells anys, del

2001 al 2009, va pertànyer aPullmantur creuers, sent elprimer en propietat de la navi-liera espanyola, que fins ales-hores s’havia dedicat a noliejartemporalment vaixells de ter-cers o vendre quotes per a al-tres companyies.El primer anyd’operació en propietat va te-nir un èxit notable i va incor-porar fins a cinc vaixells més,entre els quals el famós PacificPrincess, protagonista del’edulcorada sèrie de televisióThe love boat.Fa deu anys, en plena etapa

de fusions, absorcions i conso-lidacions al sectordels creuers,Pullmantur va entrar al radard’una de les corporacions mésgrans del món: Royal Caribbe-an Cruises, que volia millorarla seva presència a Europa i alsmercats llatinoamericans. Vapagar prop de 700 milionsd’euros per l’empresa: 430 mi-lions per aconseguir la totalitatde l’accionariat que fins ales-hores tenia el grupMarsans i laresta com a assumpció d’undeute que s’elevava a 230mili-ons. D’aquesta manera, Pull-mantur deixava enrere unaetapaencetadael 1971 i entravaa formar part d’un enormegrup del qual pengen sis mar-ques que operen 50 vaixells.

“Araenshemespecialitzatpre-ferentment en el mercat espa-nyol, que és clau per a nosaltres ihi som líders. Oferim un produc-te a lamesura d’aquest creueristaamb un servei demarcat caràcterlocal”, indica José Blanco, direc-tor comercial de Pullmantur, iacabat d’arribar a la companyiadesprés d’ocupar el mateix càr-rec a Europcar. “També estemconsolidats a Llatinoamèrica onsom ja companyia de referència ala regió, tant en destinacions comen captació de passatgers”, expli-

ca el directiu, que reporta direc-tament a l’espanyol Jorge Vil-ches, president iCEOde lanavili-era, fitxat des del sectoraeronàutic, on exercia càrrecs si-milars en empreses del grup La-tam, elmés important deLlatino-amèrica, al Perú i Xile.La flota actual de Pullmantur

està formada per quatre vaixells:els bessons Monarch i Sovereignde 268 metres d’eslora i 1.150 ca-bines i suites, el Zenith de 208metres i 720 cabines i l’Horizon,bessóde l’anterior, queestàdesti-

nat a realitzar els viat-ges de Croisières deFrance, la divisió de lacompanyia especialit-zada en el mercatfrancòfon. Entre lestripulacionsd’aquests vaixells i elsempleats en els de-partaments de terra,laplantilla actual arri-ba gairebé als 3.200professionals alsquals aquest any s’haunit com a assessorgastronòmic el cèle-bre xef Paco Roncero.Aquesta mateixa

setmana Pullmanturha començat la sevatemporada d’estiu del

2016, clarament concentrada enel mercat espanyol i marcada perla sortida del primer creuer queté com a port base Barcelona. En-guany els quatre vaixells de la na-viliera visitaran 130 ports de 45països en 30 itineraris diferents ala Mediterrània, Canàries, nordd’Europa i Carib. Majoritària-ment seran viatges d’una setma-na de durada, encara que tambés’ofereixen minicreuers de cincdies i quatre nits, alguns creuersespecials en dates i destinacions itambé viatges transatlàntics dellarga durada aprofitant el repo-sicionament dels vaixells en unaltre continent.

VISTA AÈRIA DEL‘SOVEREIGN’ (a dalt)de 268metres deeslora i 1.150 cabinesi suites PC

PISCINA (dreta)a bord d’un vaixell PC

POSTA DE SOL (a baix)des d’una coberta PC

I araa Cuba?Tot i queés ladestinaciódemoda,els seusports noestanaraperaraenels plansdePullmantur. El seudirector comercial no creuqueel queavui passaaCuba sigui una febretemporal sinóqueés prometedor,encaraque, segonsell, serà fona-mental queesduguina terme lesreformes legislatives i d’infraestruc-turesnecessàriesper convertir l’illaenunaopció sostenibleenel temps.

m Aquesta temporadaels vaixells de lanaviliera visitaran

130 ports de 45 païsosen 30 itineraris diferents


MERCATS m IBEX 35

GasNatural, la força del dividendL’augment de remuneració a l’accionista de Gas Natural ha donat forces a la cotitzacióde l’empresa gasista, encara que no ha estat suficient per aixecar Repsol

d Abertis (+0,39%) ha estat el sisèmillor valor del selectiu en el conjunt dela setmana i un dels nou que han eluditles pèrdues. Les accions es mostrenfortes en el seu recorregut alcista de lesúltimes setmanes, per sobre de la cotadels 14 euros, a prop ja d’esborrar lespèrdues anuals, amb l’empenta deriva-da de la millora del dividend. En tot cas,els inversors estan a l’expectativa de lesoperacions corporatives en què potparticipar les pròximes setmanes.

f Acerinox (-4,25%) ha perdut lacota dels 10 euros tot i que es mantécom un dels cinc valors més resistentsdes de principis d’aquest any, però ambescassa fortuna aquesta última setma-na.

f Acciona (-1,57%) ha tornat acaure a la zona dels 67 euros per acció,cosa que el situa un 14% per sota delseu preu d’inici d’any.

f ACS (-3,96%) ha baixat aquestasetmana fins a la zona dels 25 eurosper acció, cosa que demoment l’allu-nya dels guanys anuals. Els avanços dela seva activitat en el terreny exteriorno li estan donant prou potència.

d Aena (+1,42%) s’ha quedatbastant al marge dels impactes nega-tius que els atemptats de Brussel·leshan causat en algunes companyiescotitzades relacionades amb el sectoraeri i l’hoteler. En el seu cas han gua-nyat tant les excel·lents perspectivesd’augment del trànsit aeri com lapujada del seu preu objectiu per diver-sos analistes aquesta setmana. És undels tres millors de l’Ibex des del generpassat i les recomanacions apunten capa valoracions per sobre dels 114 eurosper acció. També hi ha analistes quecreuen que el valor ja està bastantpujat de to.

d Amadeus (+0,26%) semblaentossudida a recuperar els 28 eurosper acció però això necessita el seutemps, sobretot aquesta setmana, enquè els riscos terroristes han posat enposició de cautela les cotitzacions de lescompanyies vinculades al transportaeri.

f Arcelor Mittal (-9,91%) torna aestar per sota dels 4 euros per acció enplena ampliació de capital. La compa-nyia ha presentat aquesta setmana elpitjor recorregut del selectiu, motiu pelqual ha tornat a pèrdues anuals. Elsanalistes de Credit Suisse hanmilloratels últims dies la valoració de la compa-nyia, i han elevat el seu preu objectiudes dels 4,5 euros per acció fins als 6.

f Banco Popular (-8,14%) ha estatel pitjor banc de la setmana ambdiferència i se situa com el segon pitjorvalor del selectiu d’aquest d’any. Lesaccions tornen a allunyar-se d’aquestareferència que havien acariciat algunsanalistes dels 4 euros per acció. Aques-ta setmana ha tancat en els 2,38 eurosi acumula un 21,8% de caiguda des delgener.

f Banc Sabadell (-2,59%) continuapresentant el perfil més sòlid dins delgrup bancari i a més és l’únic banc queencara es manté en positiu des delgener fins ara. La confiança dels analis-tes en aquest valor sembla fora de totdubte per la manera en què es mouenles seves accions cada setmana. Lesaccions estan ara a la zona d’1,7 euros,però alguns analistes aposten a nivellsmés en línia amb els 2 euros i fins i totper sobre.

f Bankia (-5,18%) ha rebotat denou a la baixa i s’ha allunyat de l’europer acció, el preu de referència per amolts inversors.

f Bankinter (-3,70%) s’ha allunyatdels 6,5 euros per acció a la baixa,encara que ha estat el segon valor delgrup financer menys castigat.

f BBVA (-5,83%) ha estat a punt detornar a perdre la cota dels 6 euros peracció, però ha aconseguit algunarecomanació positiva els últims dies.Les accions estan ara un 10% per sotadel seu nivell de preu d’inici de l’any.Els analistes de Citi li veuen bonespossibilitats i fins i tot s’atreveixen ambun preu objectiu de 7,50 euros peracció.

f CaixaBank (-4,36%) s’hamantin-gut en la línia mitjana del seu sector ies mou en els 2,7 euros per títol. Larendibilitat per dividend és una de lesmés atractives de l’Ibex 35 i pot afavo-rir un assentament de la cotització. Acurt termini viu pendent de la complica-da negociació amb els accionistes deBPI, on controla el 44% però amb opcióper prendre la participació de l’altreprincipal accionista de l’entitat bancàrialusitana.

f Dia (-3,16%) sembla haver renun-ciat demoment a acostar-se als 5 eurosmalgrat que és un dels valors mésprestigiats per als analistes, que liassignen demitjana un preu objectiude 6,15 euros per acció. És el segonvalor de l’Ibex ambmés potencialalcista segons les valoracions delsanalistes.

d Enagás (+0,65%) ha ocupat lacinquena plaça entre els més alcistesde la setmana i continua l’any enpositiu. El seu dividend estable és unaval important que li assigna bonesprevisions enmoments d’alta volatilitat

f Endesa (-0,83%) s’ha limitat acedir menys que el selectiu i a conser-var els 17 euros per acció.

d FCC (+0,08%) viu molt pendentdel preu de l’opa de Slim, demaneraque aramateix no ofereix grans expec-tatives demoviment.

d Ferrovial (+1,50%) s’ha benefici-at del contracte anunciat a mitjans desetmana per al manteniment de 370quilòmetres de carreteres al Regne Unitdurant 15 anys, un contracte quemillora la seva cartera en prop de 390

milions d’euros. Amb aquesta novaactivitat, Ferrovial reforça la sevapresència al mercat britànic, en el qualobté gairebé un terç del seu beneficibrut. Amb tot, les accions estan persota del preu de tancament de l’anypassat, a la zona dels 20 euros peracció, que en bona lògica podria recu-perar.

f Gamesa (-0,96%) ha conservatels 17 euros però es troba a l’expectati-va de la seva integració amb Siemens,àrea de renovables. L’operació semblaencallada per les reticències franceses,amb la seva empresa estatal Areva pelmig. Si al final es firma l’acord, lesaccions podenmillorar amb força.

d Gas Natural (+2,83%) ha presen-tat el millor recorregut alcista de lasetmana després de l’anunci de l’aug-ment del dividend a 1 euro per acció(0,90 euros l’any 2014), el que signifi-ca que el complementari que resta perpagar és de 0,592 euros.

d Grifols (+2,18%) ha reaccionat al’alça fins a convertir-se en el segonvalor més alcista de la setmana.

f IAG (-4,97%) ha acusat el cop delsatemptats de la capital belga, encaraque els analistes consideren que aquesttipus de reaccions seran de curt recorre-gut i mantenen la seva clara recomana-ció alcista partint de les excel·lentsperspectives del transport aeri pelturisme. En l’incident d’aquesta setma-na ha perdut la cota dels 7 euros peracció.

f Iberdrola (-1,51%) s’està veientafectada també per la demora en lafusió de la seva participada Gamesaamb l’àrea de renovables de l’alema-nya Siemens. Les accions han tornat aperdre la cota dels 6 euros.

f Inditex (-0,69%) ha cedit terreny,peròmenys que l’Ibex 35 i es manté aprop dels 30 euros per acció. Els analis-tes consideren que el valor s’ha pres undescans després de les bones dadesofertes en les últimes setmanes, que nohan tingut prou reflex en la cotització.

d Indra (+0,05%) hamantingutamb fermesa la seva posició com elvalor més alcista de l’any, un 19,7%.Els resultats anunciats fa unes setma-nes li han donat força confiança entreels analistes, que demoment hanpogut descartar el risc d’una ampliacióde capital, opció quemolts temien,mentre li donen un preu objectiu mitjàpròxim als 11 euros per acció. A més, lacompanyia ja està amb fluxos de caixapositius, una cosa que preveumanteniraquest any.

f Mapfre (-6,21%) ha encaixat unade les seves caigudes setmanals mésimportants dels últimsmesos i hacaigut per sota dels 2 euros per acció.Entre els valors del selectiu és ja un delsset més castigats aquest any. La malaevolució dels tipus d’interès i la crisi enmercats importants per a aquesta

companyia com el Brasil li causenimportants maldecaps.

f Mediaset (-3,05%) ha aconseguitmantenir-se en guanys anuals, tot i queper unmargemolt escàs. Les accionshan aguantat per sobre dels 10 euros.

f Merlin Properties (-3,21 %) li hadurat poc l’alegria de les seves últimesinversions a l’exterior, ben acollidespels analistes. Ja acumula un 11% depèrdua aquest any.

f OHL (-7,50%) ha presentat undels quatre pitjors aspectes de lasetmanamalgrat haver anunciat unaimportant obra en perspectiva a Co-lòmbia per import de 500milionsd’euros. Seria la seva segona autopistaal país. Les accions han caigut ambforça aquesta setmana peròmantenenels guanys acumulats durant aquestexercici.

f Red Eléctrica (-0,26%) continuamirant als 80 euros per acció, però demoment l’ambient no està per a gairesalegries, demanera que s’ha confor-mat amb els 76 euros.

f Repsol (-5,63%) ha perdut la cotadels 10 euros malgrat que aquestasetmana li han arribat bones valoraci-ons de les agències d’anàlisi de riscosMoody’s i S&P. Malgrat això, l’agènciaFitch hamantingut la qualificacióestable després de les últimes mesuresde disciplina financera anunciades, tot ique li ha retallat la perspectiva perposar-la en negatiu a causa dels baixospreus del cru. Al tancament de lasetmana, el cru va perdre els 40 dòlarsper barril i va provocar un nou retrocésen la petroliera. La injecció de dinersdel dividend de Gas Natural suposaràun cert suport per als comptes deRepsol.

f Sacyr (-8,39%) ha presentat elsegon pitjor balanç de la setmana i hatornat a pèrdues anuals desprésd’aquest dur càstig. La mala trajectòriade Repsol li ha causat nous problemesaquests dies.

f Banco Santander (-6,82%) haestat el segon banc més castigat delselectiu i ja s’anota un 12% de pèrduade cotització des de principis d’any, almarge de dividend.

f Técnicas Reunidas (-6,89%)manté la seva condició com el valormés castigat del selectiu des del mes degener, amb un 29% de retrocés acumu-lat. Les accions no han aconseguitencomanar-se d’alguns dels últimscontractes que ha aconseguit firmar lacompanyia a l’exterior.

f Telefónica (-2,94%) ha tornat aperdre la cota dels 10 euros i supera el5% de caiguda acumulada des deprincipis del 2016. La venda de la sevafilial britànica continua sensemateria-litzar-se malgrat totes les expectativesque s’havien estudiat en aquestaoperació.

Ibex 35. El selectiu espanyol ha su-mat la seva segona setmana conse-cutiva a la baixa; acumula un retro-césdel 2,89%durant els últimsqua-tre dies i perd la cota psicològicadels 9.000 punts amb què va acabarla setmana anterior.

Dow Jones. Aquesta setmana reta-llada els operadors al parquet nova-iorquès continuaven apostant cla-rament per les vendes, arrossegatspel descens del preu del petroli i di-versos indicadors econòmics pit-jors del que s’havia previst.

Nasdaq. La setmana ha anat passantentre rumors sobre què farà la Re-servaFederaldelsEUAambelstipusiambrealitatscomara labaixadadelpreudelcrui lafermesadeldòlarda-vant la restademonedes fortes.

XetraDax.Lasessióquetancava lami-nisetmana es va acomiadar amb unafortabaixade l’1,71%, cosaquehadei-xat el saldo setmanal en una caigudade l’1%. Les raons del nerviosismetambéestan lligadesalpreudelcru.

Nikkei. El selectiu japonès ha viscutentre dues aigües. D’una bandal’impacte positiu de la baixada delien i, de l’altra, la caiguda del preudel petroli, que ha afectat les em-preses energètiques.

El millor

Gas NaturalHa tret profit borsari de la pujada inesperada del seudividend complementari, tot i que les accions esmantenenper sota del seu tancament de l’any passat. Amb la pujadano n’hi ha hagut prou. El pitjor

Arcelor MittalHa tornat a recórrer el camí baixista després de l’excel·lentrecuperació de setmanes enrere i mentre culmina la sevaampliació de capital permillorar el balanç i, en concret, perreduir el deute.

Dv. Dl. Dm. Dm. Dj. Dv.

Espanya

9.051,1 8.789,8-2,89%

festiu


Estats Units

festiu

17.602,3 17.515,7-0,49%

4.773,5-0,47%


Estats Units

festiu

4.795,6

Alemanya


9.950,8

festiu

9.851,3-1,00%

Japó


festiu

16.724,8

17.002,7+1,66%


MERCATS m BORSA

858.150.000 0,01 Abengoa “B” 0,25 0,00 0,00 0,29 0,22 0,42 0,13 59 163.179.456 214.538 0,11 45,20 2,24 0,11 25,00943.220.294 3,00 Abertis 14,34 0,05 0,35 14,50 14,12 14,50 12,14 59 6.428.807 13.525.779 0,53 3,66 13,21 1,09 -0,4957.260.000 1,00 Acciona 67,85 -1,08 -1,57 69,47 67,59 79,78 61,85 59 706.973 3.885.091 1,60 2,36 20,52 3,31 -14,20266.708.000 0,10 Acerinox 9,93 -0,44 -4,24 10,45 9,72 10,51 7,04 59 4.805.263 2.648.410 0,36 3,62 0,00 0,00 5,41318.844.000 0,50 ACS (*) 25,50 -1,05 -3,95 26,90 25,34 26,90 19,31 59 2.818.706 8.130.522 0,92 3,62 0,00 0,00 -2,309.277.000 0,60 Ad. Domínguez 4,23 -0,02 -0,47 4,45 4,04 4,45 3,03 58 46.428 39.242 0,00 0,00 0,00 0,00 22,6112.313.000 1,50 Adveo 4,40 0,92 26,44 4,86 3,41 6,21 3,09 59 378.352 54.177 0,36 8,09 3,83 1,15 -31,14150.000.000 10,00 Aena 114,40 1,60 1,42 115,20 110,40 115,20 92,99 59 1.601.434 17.160.000 0,00 0,00 0,00 0,00 8,54783.541.000 1,00 Airbus Group 59,70 -0,95 -1,57 62,05 59,15 63,00 50,00 59 22.814 46.777.398 0,82 1,37 0,00 0,00 -4,40172.950.000 0,12 Almirall 14,96 -0,33 -2,16 15,31 14,63 18,92 14,63 59 710.633 2.587.332 0,00 0,00 29,70 0,00 -19,70439.000.000 0,01 Amadeus 37,24 0,09 0,24 37,74 36,23 40,45 32,29 59 3.076.582 16.348.360 0,56 1,50 32,91 1,13 -7,64590.600.000 0,05 Amper (*) 0,12 -0,01 -7,69 0,13 0,12 0,14 0,10 59 18.142.162 70.872 0,00 0,00 0,00 0,00 -4,5978.049.730 1,00 Aperam 31,93 -1,91 -5,64 33,34 31,15 35,10 24,11 57 3.604 2.492.128 0,00 0,00 0,00 0,00 -3,88130.020.000 0,10 Applus Services 7,99 -0,38 -4,54 8,41 7,87 8,41 6,60 59 691.151 1.038.860 0,00 0,00 0,00 0,00 -4,31

1.444.340.000 0,01 Arcelor Mittal (*) 3,65 -0,40 -9,88 3,99 3,46 4,93 2,59 59 15.545.864 5.271.841 0,40 10,96 0,00 0,00 20,75225.733.000 0,75 Atresmedia 9,72 -0,58 -5,63 10,50 9,72 10,50 7,42 59 1.596.666 2.194.125 0,16 1,64 68,76 0,14 -1,2271.875.000 10,00 Axia Real 12,65 -0,15 -1,17 12,99 12,34 13,56 10,75 59 594.191 909.219 0,00 0,00 0,00 0,00 -4,1725.200.000 0,60 Azkoyen 4,10 -0,24 -5,53 4,33 4,07 4,48 3,62 59 24.373 103.320 0,00 0,00 91,43 0,04 -8,89

11.517.325.000 0,80 Bankia 0,88 -0,05 -5,38 0,94 0,87 1,07 0,72 59 64.306.360 10.135.246 0,01 1,59 95,73 0,01 -17,76898.867.000 0,30 Bankinter 6,27 -0,18 -2,79 6,54 6,26 6,65 5,66 59 7.543.957 5.635.896 0,12 1,95 45,24 0,14 -3,275.033.000 0,60 Barón de Ley 99,60 0,30 0,30 99,95 97,50 110,50 90,55 59 7.373 501.287 0,00 0,00 27,32 3,65 -10,27

638.176.000 2,56 Bayer AG 103,05 2,05 2,03 105,95 100,45 117,00 91,30 59 7.628 65.764.037 1,33 1,29 0,00 0,00 -11,166.366.673.000 0,49 c BBVA 6,01 -0,37 -5,80 6,46 5,98 6,88 5,24 59 77.988.641 38.263.705 0,43 7,09 29,82 0,20 -9,64

57.707.000 0,24 Biosearch 0,48 0,00 0,00 0,50 0,47 0,55 0,37 59 257.342 27.699 0,00 0,00 0,00 0,00 2,1383.616.000 3,23 BME 28,45 -0,62 -2,13 29,21 28,10 31,16 24,36 59 878.395 2.378.875 1,50 5,28 17,57 1,62 -8,405.440.000 0,75 Bod. Riojanas 3,94 0,04 1,03 3,94 3,69 4,20 3,67 47 5.752 21.434 0,10 2,44 28,96 0,14 -2,723.428.000 3,01 CAF 281,40 -18,40 -6,14 300,40 279,45 301,00 206,60 59 12.661 964.639 4,20 1,49 9,70 29,01 10,14

5.824.000.000 1,00 CaixaBank (*) 2,68 -0,12 -4,29 2,88 2,66 3,24 2,37 59 42.755.149 15.608.320 0,14 6,11 22,56 0,29 -15,20120.000.000 0,30 Catalana Occ. 25,19 -0,98 -3,74 26,94 25,19 31,99 23,02 59 385.609 3.022.800 0,50 1,98 15,11 1,67 -20,93231.683.240 0,25 Cellnex Tel. 13,86 -0,45 -3,14 14,32 13,74 17,21 13,23 59 2.422.134 3.211.130 0,00 0,00 0,00 0,00 -19,6151.787.000 1,50 Cem.Portland 5,98 -0,02 -0,33 6,00 5,97 6,04 4,20 59 61.458 309.686 0,00 0,00 0,00 0,00 14,56129.000.000 0,25 Cie Automot. 15,48 0,21 1,38 15,77 15,13 15,77 11,98 59 655.975 1.996.920 0,14 0,93 20,47 0,76 2,2916.300.000 0,10 Clínica Baviera 5,56 0,06 1,09 5,74 5,29 5,82 4,63 46 10.120 90.628 0,22 3,96 0,00 0,00 2,2155.035.000 0,20 Codere 0,75 -0,04 -5,06 0,82 0,75 0,93 0,64 59 400.676 41.276 0,00 0,00 0,00 0,00 -7,41197.500.000 0,72 Coemac 0,33 0,00 0,00 0,34 0,32 0,44 0,28 59 1.205.562 65.175 0,00 0,00 0,00 0,00 -2,94

3.188.856.000 5,57 Colonial 0,67 0,01 1,52 0,67 0,65 0,68 0,53 59 19.676.467 2.136.534 0,00 0,00 0,00 0,00 4,6958.300.000 1,00 Corp.F.Alba 34,34 0,44 1,30 34,49 33,63 39,39 30,59 59 66.322 2.002.022 0,80 2,32 0,00 0,00 -13,83

1.154.684.000 1,50 Deoleo 0,23 0,00 0,00 0,25 0,22 0,25 0,20 59 6.596.032 265.577 0,00 0,00 0,00 0,00 2,17622.460.000 0,10 DIA 4,57 -0,15 -3,18 4,75 4,55 5,40 4,43 59 9.450.778 2.844.642 0,13 2,76 17,19 0,27 -15,9967.094.000 0,06 Dogi 0,81 -0,01 -1,22 0,84 0,73 0,96 0,64 58 301.027 54.346 0,00 0,00 0,00 0,00 -4,71160.000.000 0,50 Duro Felguera 1,42 0,05 3,65 1,50 1,34 1,50 1,01 59 2.658.576 227.200 0,18 12,39 1,96 0,72 7,58153.866.000 0,60 Ebro 19,41 0,30 1,57 19,69 19,15 19,69 16,81 59 1.621.894 2.986.539 0,41 2,10 18,83 1,03 6,88130.570.000 0,10 Edreams Odigeo 1,90 -0,04 -2,06 1,99 1,86 1,99 1,15 59 355.097 248.083 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,0587.000.000 0,10 Elecnor 7,28 0,19 2,68 7,45 7,01 8,25 6,10 59 21.499 633.360 0,21 2,83 7,23 1,01 -10,92238.733.000 1,50 Enagas 26,54 0,18 0,68 26,80 26,24 27,15 24,52 59 2.802.011 6.335.974 1,04 3,90 16,70 1,59 2,08250.278.000 0,90 Ence 3,03 -0,03 -0,98 3,09 2,90 3,50 2,43 59 3.481.607 758.342 0,06 2,08 17,36 0,17 -13,43

1.058.750.000 1,20 Endesa 17,27 -0,14 -0,80 17,55 17,23 18,61 15,62 59 4.559.137 18.284.613 0,60 3,47 8,99 1,92 -2,545.000.000.000 0,20 Enel 1,89 0,00 0,00 1,91 1,80 1,96 1,61 56 89.828 9.450.000 0,02 1,01 0,00 0,00 0,00102.687.000 0,30 Ercros 0,61 0,05 8,93 0,61 0,56 0,68 0,44 59 607.969 62.639 0,00 0,00 0,00 0,00 -1,6193.624.000 2,00 Europac 5,54 0,18 3,36 5,59 5,34 5,59 4,31 59 140.565 518.677 0,11 2,06 36,35 0,15 7,56151.845.000 3,00 Euskaltel 9,79 -0,18 -1,81 10,07 9,77 11,60 9,00 59 592.018 1.486.563 0,00 0,00 0,00 0,00 -15,46235.657.000 0,50 Ezentis 0,42 0,03 7,69 0,43 0,38 0,51 0,28 59 5.797.271 98.976 0,00 0,00 0,00 0,00 -16,00244.970.000 0,10 Faes 2,80 0,01 0,36 2,84 2,71 2,95 2,30 59 969.428 685.916 0,01 0,43 35,23 0,08 1,45260.572.000 1,00 FCC (*) 7,61 0,01 0,13 7,62 7,58 7,71 6,03 59 3.525.928 1.982.953 0,00 0,00 0,00 0,00 11,61732.210.000 0,20 Ferrovial 18,92 0,28 1,50 19,32 18,52 21,09 17,30 59 7.894.388 13.853.413 0,54 2,88 19,53 0,97 -9,30140.004.000 0,70 Fersa E.Renov. 0,41 0,02 5,13 0,43 0,40 0,43 0,34 59 4.833.682 57.402 0,00 0,00 0,00 0,00 10,81112.630.000 1,00 Fluidra 3,71 0,05 1,37 3,79 3,60 3,79 2,95 59 122.465 417.857 0,05 1,29 28,80 0,13 18,5318.400.000 0,30 Funespaña 7,10 0,00 0,00 7,24 7,09 7,33 6,91 27 158 130.640 0,00 0,00 0,00 0,06 -1,39253.882.000 0,17 Gamesa 17,05 -0,17 -0,99 17,50 16,78 18,27 13,32 59 4.898.087 4.328.688 0,07 0,39 0,00 0,00 7,7745.719.000 1,00 GAM 0,24 0,01 4,35 0,26 0,23 0,26 0,20 59 2.597.404 10.973 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

1.000.690.000 1,00 Gas Natural 17,79 0,49 2,83 18,00 17,32 18,80 15,07 59 9.052.367 17.802.275 0,73 4,08 12,37 1,44 -3,3013.518.000 0,85 Gral.Inversio. 1,61 0,00 0,00 -- -- 1,75 1,38 15 0 21.764 0,04 2,48 0,00 0,00 -8,00426.128.000 0,25 Grifols 19,48 0,42 2,20 19,89 19,02 21,10 17,85 59 4.652.084 8.300.973 0,32 1,66 32,33 0,60 -8,6382.590.000 1,00 Hispania 12,60 -0,89 -6,60 13,30 12,45 13,49 10,60 59 893.857 1.040.634 0,00 0,00 0,00 0,00 -3,82

2.040.080.000 0,50 I.A.G. 6,89 -0,36 -4,97 7,29 6,72 8,38 6,01 59 20.548.277 14.056.151 0,00 0,00 0,00 0,00 -16,796.336.867.000 0,75 c Iberdrola (*) 5,95 -0,09 -1,49 6,07 5,95 6,60 5,78 59 51.173.501 37.704.359 0,21 3,55 13,28 0,45 -5,39

11.250.000 0,60 Iberpapel 17,55 -0,30 -1,68 18,00 17,20 18,35 15,57 59 9.282 197.438 0,36 2,05 11,33 1,55 3,483.116.667.000 0,03 c Inditex 29,55 -0,20 -0,67 30,39 29,26 31,39 26,59 59 10.799.762 92.097.510 0,42 1,41 39,01 0,76 -6,75164.150.000 0,20 Indra 10,38 0,00 0,00 10,69 10,07 10,69 7,61 59 3.656.283 1.703.877 0,27 2,59 12,85 0,81 19,7216.970.000 2,00 Inm.del Sur 7,90 -0,15 -1,86 8,24 7,59 8,97 5,87 53 7.649 134.063 0,08 1,01 0,00 0,00 0,1328.500.000 0,14 Inypsa 0,17 0,00 0,00 0,17 0,16 0,20 0,14 59 482.761 4.845 0,00 0,00 0,00 0,00 -5,5640.030.000 2,00 Lar España 8,25 -0,28 -3,28 8,53 8,25 9,79 7,72 59 233.196 330.248 0,00 0,00 0,00 0,00 -12,79905.208.000 0,90 Liberbank 1,17 -0,07 -5,65 1,23 1,14 1,76 0,94 59 9.469.703 1.059.093 0,00 0,00 8,21 0,14 -33,149.600.000 1,00 Lingotes Esp. 9,88 -0,28 -2,76 10,37 9,52 10,74 7,15 59 71.278 94.848 0,44 4,43 0,00 0,03 17,62

132.750.000 0,20 Logista 20,14 -0,28 -1,37 20,88 20,00 20,88 16,93 59 488.247 2.673.585 0,60 2,97 0,00 0,00 6,173.079.600.000 0,10 Mapfre 1,95 -0,13 -6,25 2,10 1,95 2,30 1,62 59 24.879.373 6.005.220 0,11 5,69 8,86 0,22 -15,58366.176.000 0,50 Mediaset Esp. 10,16 -0,32 -3,05 10,60 10,13 10,61 8,14 59 2.812.468 3.720.348 0,00 0,00 0,00 0,00 1,30199.055.000 0,20 Meliá Hotels 10,23 -0,10 -0,97 10,75 10,17 12,05 8,24 59 3.602.463 2.036.333 0,02 0,23 54,55 0,19 -16,01323.030.000 1,00 Merlín 10,27 -0,34 -3,20 10,63 10,23 11,56 8,95 59 2.646.562 3.317.518 0,00 0,00 0,00 0,00 -11,0812.450.000 2,00 Miquel Costas 38,03 0,44 1,17 38,38 37,21 38,66 30,99 59 7.111 473.474 0,51 1,33 17,28 2,20 8,6915.000.000 1,00 Montebalito 1,21 -0,05 -3,97 1,25 1,21 1,35 1,09 56 20.769 18.150 0,00 0,00 0,00 0,00 -6,2016.280.000 3,00 N+1 7,67 0,02 0,26 7,70 7,56 7,89 6,52 59 21.956 124.868 0,15 1,94 4,77 1,61 -1,6747.477.000 1,20 Natra 0,46 0,01 2,22 0,47 0,44 0,54 0,12 59 1.168.605 21.839 0,00 0,00 4,92 0,09 187,5060.000.000 0,05 Naturhouse 4,22 -0,07 -1,63 4,48 4,12 4,48 3,29 59 99.590 253.200 0,00 0,00 0,00 0,00 9,61350.270.000 2,00 NH 3,96 -0,35 -8,12 4,36 3,95 4,95 3,17 59 3.549.679 1.387.069 0,00 0,00 0,00 0,00 -21,4312.312.000 0,80 Nic. Correa 1,49 -0,06 -3,87 1,59 1,47 1,65 1,23 59 53.966 18.345 0,00 0,00 0,00 0,00 17,32298.767.000 0,60 OHL 5,49 -0,44 -7,42 6,06 5,38 6,06 3,87 59 7.230.377 1.640.231 0,28 5,12 0,00 0,00 4,1728.475.000 0,04 Oryzón 3,00 -0,10 -3,23 3,13 2,98 4,45 2,95 59 53.003 85.425 0,00 0,00 0,00 0,00 -16,67222.200.000 0,05 PharmaMar 2,38 0,04 1,71 2,44 2,31 2,69 1,69 59 1.564.473 528.836 0,00 0,00 30,50 0,08 -5,18

2.175.800.000 0,50 Popular (*) 2,38 -0,21 -8,11 2,68 2,35 3,05 2,00 59 51.165.108 5.178.404 0,04 1,60 49,12 0,05 -19,1517.359.000 0,25 Prim 8,80 -0,18 -2,00 9,09 8,78 9,14 8,31 59 8.723 152.759 0,19 2,10 16,53 0,53 -1,7278.336.000 3,00 Prisa 5,70 -0,13 -2,23 5,94 5,58 5,95 4,26 59 218.424 446.515 0,00 0,00 0,00 0,00 9,20617.167.000 0,60 Prosegur 4,87 -0,12 -2,40 5,04 4,76 5,13 3,73 59 2.631.915 3.005.603 0,11 2,20 17,48 0,28 15,22

2.506.400.000 0,20 Quabit 0,04 0,00 0,00 0,04 0,04 0,05 0,03 59 48.410.617 100.256 0,00 0,00 0,00 0,00 -22,00460.750.000 0,24 Realia 1,03 0,01 0,98 1,04 1,00 1,06 0,64 59 856.923 474.573 0,00 0,00 0,00 0,00 35,53135.270.000 2,00 REC 76,61 -0,20 -0,26 77,30 76,17 77,30 68,87 59 1.608.302 10.363.035 2,41 3,14 21,06 3,64 1,6863.215.000 2,00 Reig Jofre 3,38 -0,15 -4,25 3,53 3,38 3,75 3,15 59 25.750 213.667 0,00 0,00 0,00 0,00 -2,03269.127.000 0,55 Reno Medici 0,35 0,02 6,06 0,36 0,32 0,36 0,29 57 215.986 94.194 0,00 0,00 0,00 0,00 2,9440.689.000 0,40 Renta 4 5,75 0,00 0,00 5,76 5,61 5,88 5,25 56 7.856 233.962 0,13 2,28 45,08 0,13 -1,7132.888.511 1,00 Renta Corp. 1,52 -0,01 -0,65 1,54 1,51 2,00 1,45 59 14.967 49.991 0,00 0,00 13,81 0,11 -13,14

1.441.780.000 1,00 Repsol 9,95 -0,59 -5,60 10,65 9,81 11,03 7,95 59 27.570.033 14.345.711 0,76 7,59 8,05 1,24 -1,6850.000.000 0,06 Rovi 14,60 0,36 2,53 14,60 14,22 14,88 12,04 59 13.526 730.000 0,14 0,92 37,42 0,39 1,11

5.439.280.000 0,13 Sabadell 1,66 -0,04 -2,35 1,74 1,65 1,77 1,38 59 65.031.900 9.029.205 0,03 1,74 32,79 0,07 1,22517.430.000 1,00 Sacyr 1,69 -0,16 -8,65 1,87 1,64 1,95 1,26 59 18.325.361 874.457 0,00 0,00 0,00 0,00 -6,6381.577.000 1,00 Saeta Yield 8,56 -0,13 -1,50 8,76 8,50 8,78 7,34 59 518.002 698.299 0,00 0,00 0,00 0,00 -0,4765.000.000 0,03 San José 0,93 0,02 2,20 0,96 0,87 1,00 0,73 59 182.659 60.450 0,00 0,00 0,00 0,00 1,09

14.434.500.000 0,50 c Santander 3,99 -0,29 -6,78 4,34 3,98 4,57 3,31 59 191.971.351 57.593.655 0,48 11,95 9,65 0,41 -11,40176.517.000 0,06 Service Point 0,07 0,00 0,00 -- -- -- -- 0 0 12.356 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00109.600.000 0,01 Solaria 0,60 0,00 0,00 0,66 0,60 0,75 0,52 59 990.134 65.760 0,00 0,00 0,00 0,00 -15,4944.916.000 0,60 Sotogrande 2,87 0,00 0,00 -- -- 3,05 2,52 10 0 128.909 0,00 0,00 0,00 0,00 5,90136.832.900 0,30 Talgo 4,97 0,22 4,63 5,05 4,81 5,82 4,26 59 306.876 680.060 0,00 0,00 0,00 0,00 -13,5755.900.000 0,10 Técnicas Rdas. 24,82 -1,83 -6,87 26,95 24,56 34,87 21,25 59 1.363.738 1.387.438 1,12 4,50 10,40 2,39 -26,8775.020.000 0,50 Tecnocom 1,30 0,00 0,00 1,33 1,29 1,33 0,97 59 75.279 97.526 0,00 0,00 0,00 0,00 12,07

4.975.200.000 1,00 c Telefónica 9,72 -0,29 -2,90 10,09 9,70 10,35 8,48 59 39.829.868 48.358.944 0,59 6,10 12,31 0,79 -4,99115.475.000 6,00 Testa Inm. 13,30 0,00 0,00 -- -- 13,30 10,56 8 0 1.535.818 3,92 29,46 25,37 0,52 6,74132.978.000 0,45 Tubacex 2,08 -0,01 -0,48 2,13 2,04 2,17 1,39 59 941.997 276.594 0,06 2,79 23,32 0,09 18,86174.700.000 0,10 Tubos Reunidos 0,66 -0,05 -7,04 0,74 0,66 0,74 0,50 59 949.707 115.302 0,01 1,36 10,91 0,06 13,79

2.852.200.000 0,64 Urbas 0,01 0,00 0,00 0,01 0,01 0,02 0,01 59 86.261.438 28.522 0,00 0,00 0,00 0,00 20,0023.971.000 1,02 Vidrala 52,30 1,45 2,85 57,75 49,81 57,75 41,10 59 62.700 1.253.683 0,52 1,00 26,94 1,94 13,4946.600.000 0,30 Viscofan 52,40 -0,40 -0,76 53,26 52,04 56,06 50,12 59 363.246 2.441.840 0,94 1,78 23,24 2,26 -5,82124.950.000 0,20 Vocento 1,34 0,09 7,20 1,35 1,23 1,50 1,11 59 109.443 167.433 0,00 0,00 0,00 0,00 -9,46452.370.000 0,08 Zardoya 9,88 -0,04 -0,40 10,10 9,73 10,66 8,31 59 849.645 4.469.416 0,21 2,13 24,68 0,40 -7,61

accions euros Valor euros euros Var. % màx. min. màx. min. cotitz. contr. setm. mil. euros net per div. PER BPA any %Núm. Valor nom. Tanc. setm. Var. setm. Cotitz. setm. Cotitz. any. Dies Núm. títols Capit. bors. Últ. div. Rend. Rend.

Mercat continu La cotizació diària s’actualiza cada vint minuts a www.lavanguardia.cat/laborsa

negreta Valor pertanyent a l’IBEX 35 c Valor pertanyent a l’índex EURO STOXX 50 (*) Ha ampliat capital durant l’any (c.s) Cotització suspesa. Per calcular la rendibilitat s’han incorporat els dividends percebuts durant aquest any, i la cotització, si s’escau, s’ha ajustat quan la societat he fet ampliació de capital


MERCATS m INVERSIÓ COL·LECTIVA

Un terç en positiuEl número d’entitats que han deixat de tenir pèrdues creix sense parar

Primo González

En un entorn de tipus d’inte-rès negatius, els fons d’inver-sió estan oferint oportunitatsde beneficimodestes, però lesúltimes setmanes s’han ob-servat avanços significatiusque han permès a un creixentnombre d’inversors abando-nar la zona de pèrdues.A mitjans d’aquesta setma-

na, els fons amb rendibilitatsacumulades des del gener su-periors a l’1% eren ja més de170encontrast ambelsmenysde 120 d’una setmana abans.És un col·lectiu encara mo-dest ja que amb prou feinesrepresenta el 4%dels fons do-miciliats a Espanya. Però elsfons que ja han aconseguitdeixar de tenir pèrdues su-peren els 600, és a dir, un decada quatre, cosa que en pa-trimoni afecta una tercerapart dels actius sota gestió. Elmés rellevant de tot això ésque el nombre d’entitats queestan sortint de pèrdues creixsense aturador i ho fa des defa quatre setmanes gràcies aalguns avanços als mercats derenda variable i en la rendafixa.La recuperació de les ren-

dibilitats és, però, molt selec-tiva. Hi ha uns 16 fons ambrendiments acumulats des del’inici de l’any per sobre del5% i d’aquests, sis superen el10% de rendibilitat. Doncs bé,tres quartes parts d’aquestsfons aconsegueixen els seusguanys alsmercats emergentsi, en particular, als de Llatino-amèrica, uns mercats que hanaprofitat el lleu repunt delspreus del petroli i la recupe-

ració de les matèries primeresper sortir de la zona de fortespèrdues en què es trobaven en-fonsats.

BORSA ESPANYOLAPel que fa als fons que invertei-xen en la borsa espanyola, elsguanys continuen pràcticamentsense aparèixer encara que enels darrers dies un fonsde la ges-tora Renta 4 ha aconseguitabandonar els números ver-mells. En l’ampli grup de fonsespecialitzats en la borsa espa-nyola, prop de 90 fons, les pèr-dues són gairebé generalitzades.És per això que l’Ibex 35 presen-tava a finals d’aquesta curta set-mana una pèrdua acumuladapropera al 7%.La major part dels fons espa-

nyols que operen al mercat do-mèstic registren fins ara pèrdu-es acumulades inferiors a les del’índex selectiu, encara quecrida l’atenció l’acusat desnivellentre els resultats que ofereixenels fons espanyols que operen enaquest mateix mercat. No hanacabat de passar els tres primersmesos de l’any, i les diferènciesentre els millors fons de rendavariable espanyola i els menysafavorits ja supera el 9%. Enaltres categories en el segmentde la renda variable aquestesdiferències són encara més no-tables.

GarantitsEls fons amb garantia variable acaparenbona part de les noves ofertes

m En l’ampli grup defons especialitzats enla borsa espanyola lespèrdues són gairebégeneralitzades

Els fons d’inversió garantitstornen a estar de moda. O al-menys algunes gestores trac-ten d’oferir-los als inversorscom una de les bones soluci-ons del moment, és a dir, comuna fórmula vàlida per defen-sar-se de les fortes i imprevis-tes oscil·lacions dels mercatsborsaris i de renda fixa.Els dos primers mesos

d’enguany, els fons garantitsde renda variable han rebut715 milions d’euros d’estalvi,una xifra que no és gaire llunydels diners que han arribat aaltres fons de perfil també de-fensiu, els monetaris i els derenda fixa a curt termini.Aquestes són les tres catego-

ries de fons a quèhan recorregutels inversors aquests dos pri-mers mesos de l’any 2016, enquè la borsa ha presentat un cai-re clarament negatiu, encaraque és precisament el baix nivellde les cotitzacions borsàries elque guia l’atenció dels gestorsamb vista a un futurmés prome-tedor, al qual es pot accedir através dels fons d’inversió. Elvolum d’estalvi concentrat actu-alment en els fons garantits derenda variable és de 9.635 mili-ons d’euros.Les entrades de diners en els

fons d’inversió garantits de ren-da variable es deuen sobretot alllançament de diversos fonsd’aquesta mena en els dos pri-

mersmesos de l’any. Les entitatsmés actives han estat el BancoSantander, Bankia, Banc Saba-dell, Laboral Kutxa, BBVA iKutxabank.La recerca d’oportunitats per

aconseguir rendiments favora-bles a la inversió en la futuraevolució dels mercats borsarisés el comú denominadord’aquests fons d’inversió, que es

fixen en companyies tan diver-ses com la farmacèutica Novar-tis, la tèxtil Inditex (la més re-current en les preferènciesd’aquests fons), Iberdrola, Tele-fónica, Repsol, Daimler, McDo-nalds.Alternativament, alguns ín-

dexs borsaris, com l’Euro Stoxx50, són també utilitzats com areferència a batre.

GESTORES

El 67%, enpoquesmansLes set gestores de fons d’in-versió líders del mercat espa-nyol concentren més del67,5% del patrimoni adminis-trat pel conjunt de les gestores,unes vuitanta. Aquestes setgestores són propietat de qua-tre bancs i tres caixes d’estal-vis. El mateix es podria dir deles onze primeres, que con-centren en aquest cas el 79%del total. La primera gestorano bancària ocupa el lloc nú-mero dotze i és filial d’un grupassegurador, Mutua Madrile-ña.

FONS DE BONS

Mutuafondo,en renda fixaLa gestora Mutuactivos acabade llançar al mercat un noufons d’inversió especialitzat enbons corporatius emesos alsmercats internacionals. Estracta de Mutuafondo BonsSubordinats, un fons que in-vertirà enbonsemesosper em-preses i que provarà de millo-rar el rendiment de tres delsíndexsmés utilitzats en aquestsegment delmercat. El fons es-tà catalogat com d’alt risc, jaquepot invertir fins el 100%enemissions de renda fixa de bai-xa qualitat creditícia.

NOUS

BBVA i la gestiópassivaEl BBVA Creixent és un noufons d’inversió de gestió passi-va que llança la gestora delBBVAambun termini d’inver-sió indicatiu de cinc anys imig. El fons ofereix una TAEno garantida del 0,40% i té da-ta de venciment el novembrede l’any 2021. Els partícips re-bran durant el període de vidaun total de cinc reemborsosobligatoris. La comissió degestió és del 0,25% del patri-moni. El 100%dels diners s’in-vertiran en renda fixa i liqui-ditat.

TIPUS

Deutea la baixaL’activitat ha estat menysdestacada els darrers dies alsmercats dedeute públic i en larenda fixa a causa de les festi-vitats de Setmana Santa. Elstipus a llarg termini en el casdel deute espanyol s’hanmantingut estables al voltantde l’1,50% a deu anys de ter-mini, i amb un diferencial si-tuat al voltant dels 130 puntsbàsics. Les subhastes de lle-tres tornenel dimarts 5d’abril(lletres a sis i a dotze mesos) iel dijous 7 (bons i obligaci-ons).

Els fons de r.v.n. més rendiblesRend. Rend. Rend. Rend. mitj. Patr. 23-3

Fons Grup 2015 2014 2013 3 anys mil. euros

1 W4I Iberia Opportunities (Cl A)Renta 4 0,957 -2,915 ND ND 1,032 Renta 4 Bolsa Renta 4 -2,068 9,048 4,845 11,017 37,803 Caja Ing. Iberian Equity Caja de Ing. -2,150 -1,114 5,005 6,332 21,794 EDM-Inversión Clase R EDMHolding -2,637 3,207 3,500 9,374 166,705 Mutuafondo España (A) MutuaMadril. -2,702 3,481 3,170 11,346 57,566 BMN Bolsa Española Renta 4 Banco -2,729 1,397 7,363 9,405 32,437 UBS España Gestión Activa UBS -2,876 0,509 1,827 8,129 37,628 Santander Small Caps Esp Santander -3,021 12,709 4,464 15,114 284,949 Metavalor Metagestión -3,073 17,125 13,449 18,028 30,9410 Aviva Espabolsa Aviva -3,102 10,111 7,263 10,949 224,6811 Bankia Small &Mid Caps Es Bankia -3,240 6,698 0,695 12,283 26,6212 FonCaixa Bolsa All Caps Españ.CaixaBank -3,571 -7,959 6,825 6,533 120,7913 Santander Acc. Españolas (C) Santander -3,703 10,158 3,756 9,789 260,5414 Bestinver Bolsa Bestinver -3,850 9,970 -4,025 7,092 282,2915 Bankia Dividendo España Bankia -3,889 0,194 9,488 9,976 50,5316 Catalana Occ. Bolsa Esp Gesiuris -3,956 -2,275 6,100 6,849 28,3717 Gesconsult Renta Variable Gesconsult -4,019 6,674 3,851 9,847 40,2718 Liberbank RV España Liberbank -4,348 4,883 3,210 6,203 25,4719 BNP Paribas Bolsa Española BNP Paribas -4,457 2,227 1,594 6,292 58,3820 BancoMadrid Ibérico AccionesRenta 4 Banco -4,483 -23,261 3,722 -4,537 4,2221 Credit Suisse Bolsa Credit Suisse -4,775 -3,529 -1,076 3,845 41,0022 Bankia BP RV España Bankia -4,852 -3,177 6,442 7,255 7,7923 DWS Acciones Españolas Deutsche -4,883 5,543 9,141 10,61 59,8924 Mediolanum S&MCaps Esp. Mediolanum -4,953 4,193 -10,762 ND 9,4725 Fondmapfre Estrategia 35 Mapfre -4,958 -3,721 6,063 4,916 52,5826 Ibercaja Bolsa (B) Ibercaja -5,026 -3,999 5,477 4,748 31,7927 Mediolanum S&MCaps Esp. Mediolanum -5,049 3,722 -11,005 ND 8,0028 Caminos Bolsa Oportunidades B. Caminos -5,108 4,463 -0,954 5,933 17,3129 C.Laboral Bolsa C. Laboral -5,171 -5,792 5,199 3,622 24,9130 Kutxabank Bolsa Kutxabank -5,239 -0,942 5,609 6,219 93,7131 Segurfondo RV Inverseguros -5,275 -4,783 7,346 4,874 50,5132 CX Borsa Espanya BBVA -5,299 -3,921 4,442 3,935 47,6633 FonCaixa Ideas Bol España Pr. CaixaBank -5,337 -15,091 3,161 ND 5,3134 GVCGaesco Bolsalíder Cl I GVC Gaesco -5,372 -10,771 ND ND 0,9635 Santander RV España Bolsa Santander -5,419 -3,440 3,275 3,95 48,6336 FonCaixa Ideas Bol España Pl. CaixaBank -5,432 -15,470 2,699 ND 20,8137 Rural RV España B. Cooperativo -5,445 -6,353 3,849 4,617 107,9038 Fonbilbao Acciones Seguros Bilbao -5,568 -1,614 4,854 4,618 165,6839 FonCaixa Ideas Bol España Est.CaixaBank -5,589 -16,098 1,933 ND 9,6340 GVCGaesco Bolsalider GVC Gaesco -5,676 -4,191 4,069 5,294 14,9641 Sabadell España Bolsa (Base) B. Sabadell -5,777 -4,255 5,757 6,069 102,6442 Sabadell España Divid. (Base) B. Sabadell -6,000 3,416 -0,724 7,519 61,3643 Bankoa Bolsa Bankoa -6,043 -0,810 4,895 4,897 11,9744 Privat Bolsa Española Privat Bank -6,295 -8,911 6,623 3,139 15,7145 Fondespaña-Duero RV Esp Unicaja Banco -6,378 -5,112 5,517 4,368 36,7046 Unifond Renta Var. 1 Unicaja Banco -6,502 -6,817 4,839 4,311 13,2647 BK Futuro Ibex Bankinter -6,715 -4,049 7,463 6,134 149,3248 Cartera Variable B. Caminos -6,767 -6,110 4,344 3,086 12,2849 Gesconsult Crecimiento Gesconsult -6,792 5,320 1,705 4,831 9,4050 PBP Bolsa España B. Popular -7,049 2,449 2,157 5,239 17,94

Nota: Les dades pertanyen al dia 23 demarç del 2016.

Més entrades de diners i rendibilitat

LA VANGUARDIAFont: INVERCO

Tipus

R. Fixa Euro Curt TerminiMonetarisGarantiz. Renda Var.R. Fixa Internac.R. Var. Internac. EuropaGarantia ParcialR. Var. Euro RestaR.Var. EmergentsR. Var. JapóR. Var. EUAR. Var. MixtaFons GlobalsR. Var. Internac. Resta

9148257152681107039-37-61-64-94-149-177

12345678910111213

Subscripcionsnetes el 2016

(milions d’euros)Rendibilitat

el 2016

-0,11%-0,02%-1,12%-0,46%-7,92%-3,06%-9,72%-7,47%-12,10%-6,28%-5,67%-3,43%-6,78%


CASES CONJUNTURA

Els habitatges modulars industrialitzats suposen una gran reducció deltemps de lliurament i dels costos sense renunciar a un alt nivell de confort

Així, es poden afegir mòduls enhoritzontal o en alçada, optar peracabatsmés omenys sofisticats, ifins i tot desmuntar la casa sence-ra i traslladar-la sense grans difi-cultats a una altra ubicació.

UNMODEL CONSOLIDAT FORAEls habitatges industrialitzatsexisteixen des de fa un segle,encara que la seva implantacióa Espanya ha estat insignificant

en comparació amb altres països.“Al Japó, els EstatsUnits o al nordd’Europa hi ha una llarga tradi-ció d’habitatges fets a fàbrica ambmolta qualitat. Aquí amb la crisihi ha hagut un punt d’inflexió, hacanviat la mentalitat de la gent,que demana més control de lesobres, pressupostos sense desvi-acions i terminis més curts. Lesprevisions sónmolt bones, encaraque segueix sent un sistemamoltminoritari”, assenyala Sergio Ba-ragaño, arquitecte responsabledelprojecte de casesmodulars soste-nibles d’acer Bhome.D’altra banda, GerardoWadel,

director del Postgrau en Sosteni-bilitat i Arquitectura de l’EscolaSertCOAC, i autord’una tesi sobrela construcció modular lleugeraaplicadaa l’habitatge, incideixqueperquè sigui competitiva, “hauriade fer-se en economia d’escala,com els cotxes o els avions, peròdiferenciar-se ambunprojecte ar-quitectònic que no et vengui unacaixa repetitiva, sinó que siguiadaptable a les preferències delclient, adequada a l’entorn i ambprestacions superiors”.

Si es disposa d’un solar,fer-se una casa a midade bona qualitat i dis-seny ambunpressuposttancat en tan sols quatre

mesos ja no és ciència-ficció.Defet, la rapidesa d’execució i laversatilitat són les grans forta-leses de la nova generació d’ha-bitatgesprefabricatspermòdulsen una nau industrial o taller, iposteriorment acoblats i instal-lats al lloc triat.

SegonsXavierClaramunt, di-rector d’innovació de la compa-nyia de cases unifamiliars mo-dulars de formigó Smartliving–amb un cost des 850 euros/m2 construït–, aquest sistema“permet adaptar-se a tots elsterrenys i necessitats. Comqueagilitzen enormement l’obra, espoden ajustar molt els costos ialhora tenir qualitats altes, con-fort i estalvi energètic. A més,la gent no es desil·lusiona en elprocés, com sol ocórrer si had’esperar any i mig per tenircasa seva acabada”.

FACILITAT PER TRANSFORMAR-SEUn altre avantatge és la senzi-llesa ambquè es poden ampliaro eliminar espais en funció deles circumstàncies dels usuaris.“Les noves famílies han canvi-at les regles del disseny de lescases. Avui els habitatges s’hand’adaptar a les necessitats ac-tuals, així que cal dissenyarambients flexibles capaços demodificar-se amb el pas deltemps”, subratlla Claramunt.

Mar Claramonte

La seva implantació aEspanya creix, peròésmoltmenor queen altres països

Finalitzades entemps rècord.1 La instal·lacióen una parcel·laes realitza en 48hores de promig,

tal com es vacomplir en aquesthabitatge a Sant

Cugat.2/3Mòdul

amb estructurad’acer, a partir

de 49.900 eurosSMARTLIVING/ BHOME

Habitatgesmolt adaptables.L’edificacióper mòdulsprefabricats dematerials lleu-gers –encara queigual de sòlids iresistents que elstradicionals, cominsisteixen elsexperts– permetun trasllat, ampli-ació i instal·laciófàcils en tot tipusde terrenys. Toti que existeixenunes estructuresbase, cada casaes distingeix peruna disposició,dimensió iacabats a midade les necessitatscanviants delshabitantsSMARTLIVING

UN SISTEMA CONSTRUCTIU EMERGENT

Casesde posari treure

1

2

3


de donar lamillor ubicació a unasèrie de caixes-habitacle dins lanau. Obrint finestres cap a l’exte-rior, però també cap a l’interior enespais a doble altura, a la sala o elspassatgesde circulació.Unamenade mots encreuats tridimensio-nals en què sempre es disposa dellum i vistes a través dels eixosperpendiculars i verticals, dema-nera que l’espai interior es viu endiversos graus: existeixen depen-dències recollides i d’altres més

obertes, sobre les quals recauenmirades internes.

També el posicionament del’habitatge en el terreny va ser fo-namental. La façana longitudinalsud es va allunyar al màxim de lapetita carretera que limita ambla parcel·la. Així, a banda de tenirprivadesa, gairebé tot el jardí estàassolellat. La testa amb el porxogran, encarada al poble, dóna coma resultat que des d’allà quasi noes vegi casa. Unamica enterrada,per assolir l’alçària interior de-

Una parella amb dosnens que desitjavaviure tot l’any en unentorn rural. La par-cel·la escollida als

afores d’un poble de l’Empor-dà, aGirona.Unanormativaur-banística restrictiva que acotal’ús dematerials (pedra, teula)o el perfil de coberta (a duesaigües), tot i que no ens estalviïanacronismes constructius. I lacoincidència entre l’arquitectei el client d’aixecar una edifica-ció d’acord amb la nostra èpo-ca, amb sentit i sensibilitat. Enaquestmarc circumstancial, eldespatx d’arquitectura d’Anna iEugeni Bach va trobar inspira-ció en elsmagatzems agrícolesde l’entorn.

NAU AGRÍCOLAUn volum net i longitudinalamb certa altura, amb plantalliure on introduir tot el quecalgui, encaixava bé amb la de-manda dels propietaris: “Unacasa amb un mantenimentfàcil, poques despeses fixes imolta llum solar que escalfésl’habitatge”. Els arquitecteshan treballat com si es tractés

A L’EMPORDÀ

Marta Rodríguez Bosch

La finestra fa realitataquella llista dedesitjos somiatsen fer una casa

Recursosrenovables.L’aigua calenta fun-ciona amb panellssolars. La caldera debiomassa comple-menta la calefacció

Refrigeraciónatural.S’ha aconseguitgràcies al mètode deventilació creuadai un estudi d’orien-tació de l’habitatgedetallat, lucernarisal nord, finestrals isistemes d’ombraFOTOS: EUGENI BACH

Honesta i detallistaAmb el magatzem com a referent, els arquitectes Anna i Eugeni Bach ofereixen innovació

Un porxo amb majúsculesL’ampli porxo frontal a doble altura ésuna prolongació de l’estructura de lacasa, aquí despullada.Mitjançant lavegetació que creixerà, persianes defusta o de fibra vegetal, es disposarà del’ombra necessària. La seqüència espacialde l’interior a l’exterior estableix unalògica de continuïtatmolt còmoda. Comaextensió delmenjador-cuina es passaal gran porxo exterior, que acull un segonporxomés baix i petit, ambuna taula permenjar a l’aire lliure –un element queconfigura la terrassa superior–. A la zona

de la sala, la gran obertura cap al jardí elmanté permanentment present.Del pressupost ajustat i la normativa vi-gent sorgeixen elsmaterials de la façana,que alterna franges de pedra ambmaópintat de blanc. Des de lluny s’apreciacomuna casa de pedra, no obstant això,comque es tracta d’unmaterial car, s’haevitat pagar-ne tota la superfície. Recursque reverteix, amés, en lleugeresa visual.El pressupost cenyit acaba beneficiantaquesta arquitectura, que resulta efectivaimolt acollidora en la seva honestedat

sitjada i un efecte exterior mésrecollit, permet als nens sortir desde les seves habitacions a la plan-ta superior, directament al jardí.

MIRAR I MOLT MÉSGaudir de la natura i la vida a l’ai-re lliure és una de lesmotivacionsper anar a viure al camp. Aquestacasa les potencia ambdiverses es-tratègies. Les finestres serveixenper conduir la llum a l’interior,ventilar i contemplar l’exterior.Però els arquitectesAnna iEugeniBach han aconseguit, amés,mul-

tiplicar utilitats conferint profun-ditat a la finestra. A la sala d’estares converteix també en sofà-llit. Al’habitació principal encaixa unabanyera, i al dormitori infantil,un escriptori. Des de l’exterior,elmarc sobresurt i allotja el siste-ma de persiana, que filtra la llum,proporciona ombra, protegeix delvent, del fred a la nit i afegeix se-guretat.

Comenta el propietari de lacasa que “mai no hagués imagi-nat que en una finestra poguessindonar-se tantes possibilitats i po-

gués aportar tantes funcions. Permi va sermolt important conèixerel perquè de totes les propostesque ens feien els arquitectes”.Aquí la finestra fa realitat

aquesta llista de petits desitjos–segurament tan importants comles demandes bàsiques– amb elsquals es somia abans de fer unacasa: la migdiada a l’hivern alcostat d’una finestra orientadaal sud, prendre un bany mirantal cel, sortir al jardí a través d’unafinestreta o emmarcar vistes enun porxo.

CASES ARQUITECTURA

La base inclou dos bancs


Professionals ‘híbrids’,els que triomfaranLes empreses requeriran personal eficaç per aportar solucions concretes

A banda de ser experts en una matèria, els professionals híbrids també controlen la lògica del mercat (necessitats de l’empresa i dels clients/usuaris) JAVIER BALMES

Luis Jiménez

Si hi ha una qüestió enla qual estan d’acordacadèmics, directiusi empresaris és en lesdificultats creixents a

l’hora de gestionar les compa-nyies, causades per un entornconfús i divers, fet que ha estatexplicat com una “complexitatinstitucional” i que es defineixcom “la trobada entre opcionsaparentment incompatiblesqueemanende lògiquesmúltiples”.Es tracta d’un problema quees manifesta especialment enla prestació de serveis com arala salut, l’energia o les teleco-municacions, que afecten unagran quantitat d’usuaris i quehande conciliar interessosmoltdiversos.El director d’un hospital, per

exemple, ha de bregar amb lesnormes professionals, les regu-lacions estatals, les preocupa-cions de pacients i ciutadans,

i els interessos comercials, idonar resposta a totes aquestesvariables en la feina diària. L’es-tudi Coping with contradictions:hybrid professionals managinginstitutional complexity, de MariaBlomgren i CarolineWaks, de laUniversitat d’Uppsala, investiga

com es resolen aquestes tensionsen les pràctiques quotidianes apartir de l’anàlisi d’un cas real enla sanitat sueca.Desde la sevaperspectiva, cada

vegada resultarà més importantcomptar amb professionals hí-brids en les organitzacions, quees defineixen com aquells quehan desenvolupat competènci-es fora de la seva àrea principald’especialització i que, per tant,

GESTIÓ EMPRESARIAL

són capaços de compatibilitzarlògiques diferents. Són personesque tenen en compte la idea deprofessionalitat, que tendeixen acontrolar i organitzar la feina desdel coneixement abstracte i l’ex-periència pràctica, i a considerarespecialment les valoracions delsseus iguals; però també la lògicadel mercat, que es regula per latria dels consumidors, i la de lesnecessitats de l’empresa, orien-tada als beneficis.

MESURAMENT I COMPARATIVESMolts gestors i quadres interme-dis tendeixen a lligar-se a unasola d’aquestes lògiques i a pri-oritzar-la excessivament, ambl’evident perjudici de les altres.Per exemple, un metge tendirà avalorar sobretot el complimentde les prescripcions científiques,mentre que l’expert en gestió or-ganitzarà la vida de la seva com-panyia a partir de la rendibilitat ila dació, posicions que acostumena xocar. Com explica un dels par-

ticipants de l’estudi, cap de per-sonal d’unhospital, la introducciód’una“nova manera de pensar” apartir dels instruments demesu-rament del rendiment que vanimplantar els gestors no tècnics,com l’avaluació comparativa i lapolítica d’“assenyalar amb el dit”als qui s’equivocaven, va aportarmolts avantatges. “Sempre hemestat molt prudents amb les re-

clamacionsde responsabilitat capals comandaments intermedis.Hihavia sistemes automatitzats quefuncionaven per si mateixos, demaneraque si se seguien lesdirec-trius no hi hauria cap problema.Però, ara, amb les comparacions,cal tenir un grau elevat d’efici-ència, perquè ningú no vol quel’avergonyeixin en públic”. Noobstant això, com subratllen elsestudis que han investigat el sis-temaNewPublicManagement enla sanitat britànica, aquestesma-teixesmesures generen suficientmalestar com perquè el personales dediqui únicament a compliraquelles funcionsque seranavalu-ades, i en descuri d’altres que sónimportants per als usuaris.

EFICÀCIAEnaquests entorns, subratllen lesinvestigadores, els professionalshíbrids són un element altamenteficaç a l’hora d’aportar solucionsconcretes, perquè es tracta d’ex-perts en els seus respectius campsprofessionals, però que alhoraposseeixen experiència en llocsde direcció i saben com tractaramb els reguladors.

En el cas descrit en l’estudi, lespersones que es van triar per es-tar a càrrec dels serveis de salutdisposaven dels coneixementsadients per interpretar i analit-zar les dades, i induir canvis enles pràctiques i rutines, però tam-bé coneixien el funcionament in-ternde l’organitzaciód’assistènciasanitària i els mecanismes de lavida política. Tots eren diferents,perquè alguns d’ells estaven mésa prop de les pràctiques quotidi-anes, d’altres seguien realitzanttreball clínic, ocupaven llocs degestió intermèdia o bé havien as-cendit a l’alta direcció, però totscompartien una característica,la d’haver estat empleats en en-torns enquè les diferents lògiquesinstitucionals coexistien. Aquestelementeradecisiu,perquèsabiencom gestionar aquestes lògiquesper fer-les compatibles.

Els professionalshíbrids són capaçosde compatibilizarlògiques diferents

Són experts en els seuscamps professionals,amb experiènciaen llocs directius

Existeixen dificultatsde gestió creixentsen el sector energètici de la salut

Una mirada holísticaEls resultats d’aquest estudi, asse-guren Blomgren i Caroline Waks,demostren com un nou tipus deprofessional s’està obrint pas i seràmolt influent en els propers tempsen les complexes organitzacionscontemporànies. El seu paper noconsisteix a traslladar les idees quehan après a nous contextos, sinóa aportar una mirada holística,

que prevegui la legitimitat de lesdiverses lògiques en contextos enels quals les solucions encara s’hand’inventar. Els professionals híbridsno són persones que tenen la claumestra per arreglar els problemes,ni són tampoc grans emprenedors,sinó “gent pràctica duen a termeuna feina pràctica”, i això és el queels fa decisius

OCUPACIÓ


hays.eshays.es

SENIORPROJECTMANAGERDISEÑO CAD

Barcelona.

Nuestro cliente es una reconocida empresa francesa líder en el mercado del CRM (producto!"#!$#%& '()*+ ,+ !-,+. ,/!.+($0+ 1 2.+ . $+().3"." (3( #45$+.( 5,+)".-,( 6, '(!.7. ,+Barcelona.

83(5.9#( . -. !,"(#+. :3, -.+;."* ,- +,<#5$# 6, +3,()"# 5-$,+), ,+ '(!.7.= 6,(.""#--.+6#-.( !"$9,".( .-$.+;.( 5#+ $+),<".6#",(= >3(5.+6# -#( !"$9,"#( 5-$,+),(= ,-.>#".+6# ,- !"$9,">3($+,(( !-.+ 1? @A$"9.+6# -#( !"$9,"#( 5#+)".)#(B

C- (," ,-D-. 9*/$9# ",(!#+(.>-, 6, +3,()"# 5-$,+), ,+ '(!.7.= ), ",(!#+(.>$-$;."*( ).+)# 6,-. !."), 5#9,"5$.- 5#9# 6,- 6,(.""#--# 6, -. 4-$.- ,+ (EF ",!#")$+< 6, -#( ",(3-).6#( . A".+5$.=",5-3).9$,+)# 6, +3,2#( ",53"(#(= <,()$#+,( .69$+$()".)$2.( 1 4+.+5$,".( . )".2G( 6, <,()#"E.(=<,()$0+ 6, -#( (#!#"),( 1 H,"".9$,+).( 6, 9."I,)$+<= ",-.5$#+,( $+()$)35$#+.-,(= ,)5&

83(5.9#( 3+ !,"4- 5#+ ,(!E"$)3 ,9!",+6,6#"= 5#+ .- 9,+#( 5$+5# .7#( 6, ,/!,"$,+5$. ,+2,+). 6, JKL # MN ",-.5$#+.6#(= 5#+ ",(3-).6#( 6,9#()".>-,(=,/5,-,+), +$2,- 6, $+<-G( # 6, O".+5G(= 1 5#+ ,/!,"$,+5$. ,+management de equipos comerciales.

Si estás interesado/a no dudes en enviar un mail [email protected] mencionando la ref: exp1031062.

IT BUSINESSDEVELOPMENTAREA MANAGER (CRM)

Barcelona. 55.000 € - 65.000 € b/a.

'+ P.1( ,().9#( >3(5.+6# 3+D. Q,O,D. 6, R"#1,5)#( ST$(,7# 6, $+<,+$,"E.%= :3, ),+6"* >.U#(3 5."<# . :3$+;,V2$,+), W+<,+$,"#(D.( 6, 6$(,7# JCT& X3,()"# 5-$,+), ,( 3+. ,9!",(. -E6," ,+el sector de Automoción con presencia y oportunidades a nivel internacional.

J#9# M,+$#" R"#U,5) L.+.<,"= ), ,+5."<."*( 6,- 6,!.").9,+)# 6, 6$(,7# 5#+ W+<,+$,"#( 6,6$(,7# 6, !"#635)# S!-*()$5#= 5H.(($(= 9,).-= ,)5%= ",-.5$0+ 5#+ 5-$,+), 6$",5)# SY'L% 1 <,()$0+6, !"#1,5)# 6, $+$5$# . 4+&

83(5.9#( 3+ !,"4- >$-$+<Z, 5#+ ,/!,"$,+5$. O3,"), ,+ 6$(,7# 6, !"#635)#( 6, .3)#9#5$0+=<,()$0+ 6, ,:3$!#( 6, )".>.U# 1 <,()$0+ 6, !"#1,5)#( 6, .3)#9#5$0+&

A#"9."*( !."), 6, 3+. ,9!",(. 5#+ -. [-)$9. ),5+#-#<E. 1 ,+ 5",5$9$,+)#= :3, )$,+,!"#1,5)#( ,/5-3($2#( 1 -#( 6,(.""#--. .- \]]^& '().>$-$6.6= 5",5$9$,+)# 1 #!#")3+$6.6,( . +$2,-internacional.


hays.eshays.es

DIRECTOR/A COMERCIALDERMOCOSMÉTICAMULTINACIONALSECTOR FARMACÉUTICO

Barcelona.

P.1( (,-,55$#+. 3+ !,"4- 6, T$",5)#"D. _,+,".- Y!,".5$#+.- !.". 3+. 5.6,+. 6, .!.").9,+)#(3>$5.6. ,+ 8."5,-#+.&

,̀ ,+5."<."*( 6, <,()$#+." -#( #5H,+). .!.").9,+)#(= .+.-$;."*( -#( +3,2#( !"#1,5)#( 1 !-.+,(6, 2$.>$-$6.6 ,5#+09$5. . +$2,- +.5$#+.- 1 +,<#5$."*( -.( 5#+6$5$#+,( !.". .!,")3". 6, +3,2#(apartamentos.

X,5,($)."*( ,/!,"$,+5$. 6, 9*( 6, 5$+5# .7#( ,+ <,()$0+ H#),-,".= 6,(.""#--# 6, 9."5.= 2,+).(=9."I,)$+< 1 (,"2$5$# .- 5-$,+),= .(E 5#9# ).9>$G+ 3+ +$2,- .-)# 6, $+<-G( 1 ,(!.7#-&

83(5.9#( . .-<3$,+ 5#+ >3,+.( 6#),( 5#93+$5.)$2.(= 5.!.5$6.6 .+.-E)$5. 1 .9>$5$0+ !#" 5",5,"=5#+ 3+. -$5,+5$.)3". ,+ CT'= A$+.+;.( 3 P#(),-,"E.&

Te ofrecemos un proyecto de crecimiento y expansión dentrode Barcelona.


DIRECTOR/A GENERALOPERACIONALSECTOROCIO Y TURISMODE BARCELONA

Barcelona.

X3,()"# 5-$,+), ,( 3+. $9!#").+), 93-)$+.5$#+.- 6,- (,5)#" T,"9#5#(9G)$5# 1 ,()* ,+>[(:3,6. 6, 3+D. T$",5)#"D. J#9,"5$.-&

,̀ ",(!#+(.>$-$;."*( 6, (3!,"2$(." ,- 5#+U3+)# 6, .5)$2$6.6,( 5#9,"5$.-,( 6, -. 4-$.- ,+ '(!.7.1 R#")3<.-= 6,4+$"*( -. ,()".),<$. 5#9,"5$.- 5#+ ,- 4+ 6, $+5",9,+)." -. O.5)3".5$0+ 1 ,-.>#".",- !-.+ 6, .55$0+ 5#+ ,- T,!.").9,+)# 6, L."I,)$+< S#O,").( 5#9,"5$.-,(= !"#9#5$#+,(=H,"".9$,+).( !.". $9!3-(." -. 2,+).&&&%= H."*( (,<3$9$,+)# 6, -.( 53,+).( 9*( ,()".)G<$5.(=6,4+$"*( 3+. ,()".),<$. ,45.; !.". -. .!,")3". 6, +3,2.( 53,+).(= ,-.>#"."*( ,- !",(3!3,()# 1motivarás a tu equipo para aumentar su productividad.

J#9# 5.+6$6.)#D. $6,.-= +,5,($)."*( ),+," ,/!,"$,+5$. 5#9,"5$.- ,+ ,- 5.+.- O."9.5$.1 ,/!,"$,+5$. ,+ -. <,()$0+ 6, ,:3$!#(= 5#+#5$9$,+)# 6,- 9,"5.6# 6,"9#5#(9G)$5# 1931 2.-#".>-, ),+," 3+. -$5,+5$.)3". ",-.5$#+.6.& M,"*$9!",(5$+6$>-, :3, ),+<.( .-)# +$2,- 6, O".+5G( , $+<-G(&


EL PUESTO ADECUADO PUEDETRANSFORMAR LA VIDA DE UNA PERSONALA PERSONA ADECUADAPUEDE TRANSFORMAR UN NEGOCIO

hays.es

Es la magia de la selección de personal.

'(). !",9$(.= :3, ).+)# +#( $6,+)$45. 5#9# 5#9!.7E. ,(!,5$.-$;.6. ,+ ,+5#+)"."-#( 9,U#",( !,"4-,(= ).9>$G+ -. .!-$5.9#( .- (,5)#" 6, -.( A$+.+;.(& X#( .!.($#+.+-.( !,"(#+.( 1 1. (#+ 5.($ :3$+5, .7#( -#( :3, --,2.9#( !#+$,+6# ,+ 5#+).5)# .-#( 9,U#",( !"#O,($#+.-,( 6,- (,5)#" 4+.+5$,"# 5#+ .:3,--#( !3,()#( 6, )".>.U#:3, !3,6,+ 5.9>$." (3 2$6.&

l’economiaposaladirecta, peròl’ocupacióencarano · milersdemilionsd’euros 1.042,8 1.081,2...

Documents