l’escola que mai va existir

L’escola que mai va existirFixeu-vos bé en la fotografia que acompanya el text:

Esteu davant d’una imatge de l’edifici tal com era a finals del segle XIX.

Si mireu amb atenció, podreu copsar detalls molt curiosos:

- Una galeria sense vidres on s’observen diverses persones. - No existeix l’asfaltat del carrer, sembla simplement terra. - La façana disposa d’un timpà culminant el cos central de l’edifici. - No hi ha baranes a la segona planta. - Sembla que no hi havia cap edificació a la dreta de l’edifici i que la façana acabava en un mur baix que llindava amb un jardí o espai enjardinat.

125 anys d’existència donen per molt, en aquesta aula ens hem proposat explicar-vos:

1. Per què no som un centre d’FP de mecànica de l’automòbil.2. Per què no tenim instal·lacions esportives.3. Per què no tenim gimnàs.

Tema: “L’escola que mai va existir”.)

L’escola que mai va existir:Per què no som centre d’FP de Mecànica?

ANTECEDENTS:

A l’escola durant el curs 1952-53 es va instal·lar el taller mecànic, això va permetre transformar-la en un Centre Professional Industrial en l’especialitat Metal·lúrgica.

Aquests fets es van produir després que l’any 1947 es varen unificar els programes de l’escola amb els de l’Escola del Treball de la Diputació de Barcelona. L’escola impartia classes, però els títols els atorgava el centre que encara es troba al c/Urgell.

Degut a l’existència d’aquest taller, l’any 1960 l’escola es va classificar com:

“Centre no oficial - autoritzat – pels ensenyaments en Grau d’Oficialia en la branca del Metall i en les especialitats d’ajust, matriceria, torn i fresa.”

Fotografia: façana de l’edifici a mitjans del segle XX.Concretament la zona del taller de metall.

Font: Arxiu Contemporani de Barcelona.

Tema: “L’escola que mai va existir”.

L’escola que mai va existir.Per què no som centre d’FP de Mecànica?


Els estudis s’impartien en règim nocturn ja que la major part dels alumnes eren obrers que treballaven durant el dia i era la única manera de poder millorar els seus coneixements en aquestes matèries. Hem de fer notar que inicialment aquests alumnes provenien del mateix barri de Gracia, però posteriorment al millorar els mitjans de transport, la zona d’influència de l’escola es va ampliar a la resta de la ciutat. Per aquest motiu el taller mecànic es va anar ampliant amb nous espais i nova maquinària. Es va posar en funcionament el Laboratori de Ciències (actual aula 2) i es van ampliar i modernitzar les aules de dibuix amb taules de dibuix graduables amb tecnígrafs.

Fotografia del taller de metall. Anys 70.



La demanda, cada vegada més gran, d’alumnes que estaven interessats en dibuixar les peces que posteriorment es mecanitzaven, va donar lloc a sol·licitar el 20 de gener de 1966 l’ampliació dels estudis de l’escola amb l’especialitat de “Delineant Industrial”, estudis que es van iniciar el curs 1966-1967.

Per fer aquesta ampliació el pressupost de l’escola va suposar els següents increments:

- Salaris de 2 professors (pèrits industrials) : 60.000,- pessetes- Útils, eines i despeses menors: 10.000,- pessetes TOTAL: 70.000,- pessetes

Aula de delineació, anys 70.Actual aula 3.



El curs 1966-67 l’escola tenia una plantilla de 14 professors per donar les matèries següents: - Matemàtiques i Ciències.- Tecnologia.- Teoria i Normalització del Dibuix.- Pràctiques de Dibuix.- Llengües.- Seguretat en el Treball.- Pràctiques de Mecanització.- Religió.- Espíritu Nacional.

L’horari era de 18:30 a 21:30 hores i els professors treballaven 9 hores per setmana.

Alumne realitzant pràtiques davant el torn.



L’any 1972 l’edifici que ens allotja tenia quatre dependències: 1. Escola Professional Josep Serrat i Bonastre. - Taller mecànic: 192 m2 (instal·lació actualment inexistent que ocupava l ’actual planta baixa de l’edifici nou). - Primer pis: on es situava la secretaria, direcció, biblioteca, sala d’actes, vestíbul, laboratori de Física i Química i quatre aules teòriques. En total 633 m2

- Segon pis: 3 aules de dibuix comuns a la branca mecànica i delineants amb un total de 294 m2

2. Escola de Formació Domèstica. Ocupava bàsicament la planta baixa i les actuals aules 6,7 i biblioteca.

3. Impremta. Ocupava l’actual Taller Elèctric 2 que es troba al vestíbul.

4. Vivenda del conserge (112 m2 ) Situada a l’espai que actualment ocupa el despatx del director, de l’equip directiu, secretaria i arxiu).

Fotografia de la impremta que ocupava l’actual taller elèctric 2.Font: Web escola “Pere Barnils”.

L’escola que mai va existirPer què no som centre d’FP de Mecànica?.


Finalment, el 23 de maig de 1966, el Ministerio d’Educación Nacional mitjançant la Dirección General de Enseñanza Profesional (sección Formación Profesional), vist l’expedient incoat va tenir a bé disposar que els estudis que s’impartien al centre, d’acord amb l’ordre 28.02.62 i ratificada per la del 08.02.65 es consideressin ampliats amb l’especialitat de Delineant Industrial de la branca de delineants, en grau de aprenentatge. Val la pena fer esment que en aquella época els estudis de Formació Professional tenien tres graus: Aprenent Oficialía Mestratge (Maestria)

Alumnes de delineació. Actual aula d’acollida i d’idiomes



Proposta ensenyament diürn adaptat a la nova llei:(Text extret de l’informe elaborat pel director, original que es troba dipositat a l’institut). “Al tenir horaris ben diferenciats es poden utilitzar els mateixos espais i només s’hauria d’ampliar la plantilla del professorat, personal administratiu i personal subaltern”. Àrea de Ciències aplicades: Matemàtiques, Física, Química i Ciències Naturals (8h/setmana) Àrea de Tecnologia: Tècniques Gràfiques, Tecnologia i Pràctiques (12h / setmana) Matèries generals: Educació Física i Esportiva, Educació Cívica i Social, Educació Religiosa, Idioma estranger (10h / setmana)

Fotografia Sr.Esteve Andorrà Raurell. Director del centre des de 1958 fins a 1981.


Personal docent dels anys 70 Director: Esteve Andorrà Raurell

Secretari: Josep Vergés Fàbregas Secretari acadèmic / bibliotecari: Emili Trabal Elias

Esteve Andorrà Raurell Dr. Enginyer Industrial DibuixEmili Trabal Elias Dr. Enginyer Industrial MatemàtiquesAndrés Estela Aleu Dr. Enginyer Industrial TecnologiaJosep Vergés Fàbregas Llicenciat Filosofia LlenguaAntoni Sabatés Navarro Aparellador DibuixJosep Ferrús Mur Dr. Enginyer Industrial DibuixJoan Pascual Crespo Perit Industrial Dibuix, Matemàtiques, TecnologiaJaume Bellmunt Trafach Dibuixant DibuixManel Font Altaba Llicenciat Ciències Física i QuímicaAndreu Catà Matheu Mestre Nacional Curs PreparatoriFrancisco Relea Gonzalez Mestre Industrial TallerJosé Mumbrú Farnés Oficial Mecànic Ajudant de TallerSantiago Roqué Vidal Oficial Mecànic Ajudant de TallerRvdo. Eliseo Bellés Centelles Mossèn Religió

PAS: Mª Aurora Llorens Pla (Administrativa) – Josep Zapata Muñoz (Administratiu) - Saturnino Alonso Mateos (Ordenança en funcions de conserge




Estudi per l’ampliació i adaptació del Centre d’acord

amb la Llei General d’Educació (1972)Extracte del document presentat pel director per tal

d’ampliar l’oferta educativa del centre. Any 1972.

Per adaptar-se a la nova llei i amb la finalitat d’aprofitar més les instal·lacions de l’escola i d’acord amb el que la societat demana es fa aquest estudi per incorporar l’ensenyament diürn a més del nocturn i ampliar les branques que es tenien fins ara:

Família Mecànica: Ajustador Matricer Torner Fresador

Família Delineants: Delineat Industrial

Família Electricitat: Instal·lador i Muntador (adaptació a la nova llei)

Alumnes realitzant pràctiques a la fresa.



Proposta d’ensenyament : família d’automobilisme (diürn i nocturn) Causa: la gran expansió de la industria del automòbilRequeriments espaials: Es necessitaria tot l’edifici i per tant s’haurien d’aprofitar les instal·lacions que ocupava l’escola de Formació DomèsticaAvantatges: Poden compartir aules comuns, tenint en compte les ampliacions de les aules anteriorment esmentades i es sol·licitaria la preparació d’un taller.Dotació per al taller de mecànica: Motors de benzina complerts de 4 cilindres, 4 temps, motors benzina de 2 temps mono cilíndrics, motors diesel, bancs de treball, armaris, lleixes, xassís de cotxes, eines, banc de proves, ...

Reproducció del plànol presentat per l’ampliació d’estudis.


Estudi econòmic: Reparacions generals i adaptacions d’aules i tallers. 4.500.000.- pessetesMillora de les dotacions de les aules comuns. 2.905.000,- pessetesEquipament d’aules i tallers. 1.756.800,- pessetesPreparació de: sala d’actes, sala de professors, sala de juntes i l’aula de mitjans audiovisuals. 743.600,- pessetesMaterial fungible. 480.000,- pessetesNou personal: Directiu i gestors de famílies, bibliotecari. 205.000,- pessetesNou personal: administratius i subalterns. 1.155.000,- pessetesPartida de varis, manteniment, etc. 1.627.400,- pessetes

TOTAL: 13.372.800,- pessetes Professors nous :

Ensenyament diürn: 29 professors (588 hores): 7.369.600,- pessetes Ensenyament nocturn: 27 professors (294 hores): 3.763.200,- pessetes En total la reforma per convertir l’escola en un centre de Formació Profesional d’Automoció hauria costat 24.505.600.-pessetesPodeu imaginar-vos l’institut ple de cotxes, de tallers amb motors d’automòbils i motocicletes? Per fer-vos una idea de com hauria estat, mireu-vos bé la còpia dels plànols que acompanyaven la sol·licitud de remodelació. Són una autèntica curiositat històrica, ja que quasi tots els plànols del centre están descatalogats?, desubicats? O potser totalment perduts.


L’escola que mai va existir.Per què no tenim instal·lacions esportives?


L’any 1983, l’aleshores director del centre Sr. Ricard Llorens Latorre, va presentar al Delegat del Servei d’Ensenyament una sol·licitud perquè el solar situat al costat de l’Escola d’FP Josep Serrat i Bonastre pogués formar part de la mateixa en règim d’equipament mixt: Escola-barri.Tibant d’aquest fil, hem pogut saber que des del Departament de Delineació es va treballar el tema amb els alumnes matriculats al centre, tot i que no hem trobat cap dels projectes realitzats.En essència, es tractava d’aprofitar la plaça per instal·lar-hi una pista poliesportiva i vestidors amb accés des del centre, per poder-la utilitzar per realitzar les classes d’Educació Fisca en horari escolar i cedir-la al barri els caps de setmana.Dissortadament la sol·licitud no va ser acceptada i després d’uns anys en què els alumnes anaven a l’estadi Serrahima per fer les classes, des de fa 24 anys, disposem de les instal·lacions del poliesportiu del c/Perill.

Còpia del document de sol·licitud (Font: IMEB)

L’escola que mai va existir.Per què no tenim gimnàs?


Fixeu-vos bé en les imatges.Compareu ara el nombre de finestres de l’edifici nou representat en el plànol amb la fotografia de l’any 2009.Hi noteu alguna cosa estranya?

L’escola que mai va existir.Per què no tenim gimnàs?


A l’any 1996 es va dur a terme l’enderroc del taller del Metall amb la intenció de construir, en el solar resultant d’unir aquest espai amb el pati on s’hi aparcaven nou o deu cotxes, un edifici de planta baixa i dos plantes.A la planta baixa s’hi havia de construir un taller, un laboratori, una aula, un departament i els serveisA la primera planta s’hi havia projectat un gimnàs, vestidor de nois, vestidors de noies i serveis.A la segona planta hi havia la previsió de fer un laboratori de ciències, un de química, diverses aules i serveis.Però dissortadament no va ser així, una veïna va presentar una reclamació quan va conèixer el projecte, a causa de l’alçada que tindria el nou edifici. Les obres es van haver d’aturar durant molt de temps i al final, el projecte es va modificar restant-li una planta quan ja estaven els fonaments fets, per això el Taller 3 té el sostre tant alt.

l’escola que mai va existir

Education