l’agrícola de vilassar de mar scclindexedita.com/img/sindicat.pdf · josep mas i llongueras,...

1918-2018

L’Agrícola de Vilassar de

Mar SCCL100 anys

d’història

1918

-201

8 · L

’Agr

ícola

de V

ilass

ar d

e Mar

SCC

L · 1

00 a

nys d

’his

tòri

a

9 788469 793527

1918-2018

L’Agrícola de Vilassar de Mar SCCL

100 anys d’història

1918-2018 L’Agrícola de Vilassar de Mar SCCL – 100 anys d’història

Gener 2018

© del volum, Agrícola de Vilassar de Mar SCCL

© del text, Anna Lleonart Miró

Edició: Agrícola de Vilassar de Mar SCCL

Coordinació: Pepi Bruguera - Llibreria Índex / Índex EditaDisseny i maquetació: Jaume BrugueraCorreccions: ebc, Serveis editorialsImpressió: Ingoprint

ISBN: 978-84-697-9352-7Dipòsit legal: B-2518-2018

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, llevat excepció prevista per la llei. Cal dirigir-se a CEDRO (Centre de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si necessita fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.

1918-2018 L’Agrícola de Vilassar de Mar SCCL - 100 anys d’història

Presentació

Ramon Estrada i Pujol, president de l’Agrícola de Vilassar de Mar SCCL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9Josep Mas i Llongueras, expresident de l’Agrícola de Vilassar de Mar SCCL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11Damià del Clot i Trias, alcalde de Vilassar de Mar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

1918-2018 L’Agrícola de Vilassar de Mar SCCL - 100 anys d’històriaLa nostra història . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

Una vida dinàmica i agitada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17La funció del Sindicat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19El desencadenant: les patates i el canvi de model . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21Els inicis: la unió dels petits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27El Sindicat arriba a l’edat adulta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31L’etapa franquista, temps d’Hermandad . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39L’intervencionisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47El postintervencionisme, amb energies renovades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49La Cambra Agrària i el llarg camí de tornada al cooperativisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55La Cooperativa Agrícola, a l’ombra de la Cambra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60La Cooperativa Agrícola, un nou marc legal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65El paper de la Cooperativa avui . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71

Els Estatuts Constituents, 14/1/1918 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76

Les presidències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85

Seus socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87Les prèvies i el carrer del Carme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87La carretera de Cabrils . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87El carrer de Maria Vidal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91El torrent de les Tartanes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93

La realitat de la patata primerenca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97Canvi de model . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97La complexitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99Les varietats i la qualitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103Del camp a la taula . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105

El clavell: la porta a la floricultura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111Els inicis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111Tornem a engegar motors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115Del cultiu del clavell a la floricultura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122La diversificació de conreus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129

D’avui endavant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149

Cronologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153

Fotografies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161

Bibliografia, documentació, entrevistes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 165Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 165Audiovisuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 165Articles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166Entrevistes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166

6

PresentacióL’Agrícola de Vilassar de Mar SCCL

PresentacióL’Agrícola de Vilassar de Mar SCCL


Ramon Estrada i Pujol, president de l’Agrícola de Vilassar de Mar SCCL

Quan fem un cop d’ull a aquest llibre ens adonarem que la història d’aquests cent anys de la pagesia, juntament amb els pesca-dors, mariners i la indústria d’aleshores configuren el poble de Vilassar de Mar en l’actualitat.

Pel que fa a la pagesia, durant aquest segle xx han canviat moltes coses i maneres de fer i actuar, quan tocava canviar de cultius (des de la vinya, garrofers, patates, verdura, flor i planta ornamental i qui sap què més durant el segle xxi) per seguir venent els nostres productes a l’estranger i donar a conèixer el nostre poble arreu d’Europa. Actualment, en un món globalitzat, tenim més competència i ens toca fer inversions més costoses, com ara hivernacles d’alta tecnologia, i ens toca estar sempre atents a com avança el futur al món rural, treballant, com molta altra gent, de dia i de nit, per poder col·locar els nostres productes al mercat, o com diu la dita “els pagesos són molt rics, perquè no tenen temps de gastar els diners que guanyen”.

Arribar fins aquí no ha estat fàcil. Ha fet falta que les famílies pageses donessin continuïtat a les seves finques durant quatre o cinc generacions amb molts alts i baixos lligats en el temps. I és per això que aquests llibre ha de servir per retre homenatge a tots els pagesos i pageses que ens han precedit.

Durant aquests cent anys crec que podem destacar dos fets prou significatius que marquen el nostre creixement. El primer, quan vàrem “jubilar” els animals de treball (cavalls, matxos, etc.) per la maquinària, sobretot la fresadora. Quina feina feia aquesta eina! I com dèiem “si no treballa no gasta”, en front dels animals que havien de menjar cada dia. En segon lloc, de tots nosaltres és conegut el problema de l’aigua al Maresme, tan greu que no et permetia explotar tota la finca per manca d’aigua, sobretot a l’estiu. Doncs bé, quan va aparèixer el reg per degoteig inventat pels israelites, es va acabar pràcticament aquest greu problema.

Malgrat les agressions als terrenys agrícoles, els pagesos i la societat han aconseguit respectar-los fins al punt que avui dia podem gaudir dels seus camins creant Rutes Saludables i gaudint dels beneficis que ens aporta la natura. És per això que ens omple d’alegria celebrar aquest centenari de l’Agrícola de Vilassar de Mar, com un referent a la comarca del Maresme, i servint els nos-tres productes a pràcticament tots els pagesos de la comarca.

Per acabar, espero que sapiguem apreciar la feina feta tots aquests anys i que siguem capaços d’entendre que units podem aconseguir grans fites. Cal que tinguem present que es poden construir tants habitatges com facin falta, però la terra no es pot fabricar. Hi ha la terra que hi ha i no n’hi ha més.

Moltes gràcies a tots els que ens han ajudat a relatar aquesta història, i a tots els que la podem gaudir.

Ramon Estrada i Pujol


Josep Mas i Llongueras, expresident de l’Agrícola de Vilassar de Mar SCCL

Vaig néixer en aquest meravellós poble de Vilassar de Mar, un 28 de setembre de 1940, acabada la guerra; fill d’en Josep Mas i de l’Anita Llongueras, la gent de cal Boter. Vaig tenir una educació normal i corrent en el Col·legi Nacional fins als catorze anys, i a partir d’aquí, anant a reunions amb el meu pare, vaig començar a adquirir la cultura i la filosofia del que és el cooperativisme del Sindicat. Aquesta filosofia amb els anys se’m va infiltrar en la sang i en el meu fer de cada dia.

Recordo com si fos avui –era la tardor del 1950– com amb el pare i la mare vam anar un dissabte al cine per guanyar vots per a les primeres eleccions lliures del Sindicat després de la guerra i en plena dictadura, i fent que els acomodadors del cine, que eren tre-balladors del camp, ens donessin el seu vot. Recordo també aquelles reunions per a la compra de la llavor de patates, i després les explicacions d’en Jaume Sabatés de com havia anat la venda i les pèrdues moltes vegades a Londres que feien que calgués llençar les patates des del Tàmesi. Recordo les llargues reunions en el Sindicat amb les seves lluites i diferents maneres de veure les coses, i com allò fixà cada vegada més que el Sindicat i el cooperativisme fossin part de la meva vida. Amb divuit anys ja demanava la pa-raula a les reunions i interpel·lava aquells homes de quaranta i cinquanta anys. Potser per això amb vint-i-quatre anys ja vaig entrar a la junta de Florimar, i amb trenta-tres el nostre president Jaume Sabatés em va demanar que fos president del Sindicat; vaig dir que no perquè hi havia davant meu gent més ben preparada que jo, però em vaig sentir molt afalagat de que hagués pensat en mi.

Va ser el 1994 que en un canvi de junta el nostre amic de família i president en aquell moment –en Josep Roca i Pagès– em va demanar que m’apuntés a la llista de la nova junta que s’havia de votar, cosa que vaig fer, i va sorgir per a mi la gran sorpresa: de 83 votants, 81 em van donar suport. Això em va convertir en el nou president del Sindicat de Vilassar de Mar. Aquesta elecció i posterior presidència em va portar a poder aconseguir el meu més gran anhel com a pagès: servir la pagesia en el seu dia a dia i treballar per a la millora de les seves condicions. Com a anècdota personal, us he de dir que vaig tenir el gran orgull de ser –com ja ho havia estat abans el nostre president Jaume Sabatés– a la vegada president del Sindicat i de Florimar, les dues grans entitats al servei de la pagesia a casa nostra.

A partir d’aquestes eleccions del 1994 va començar la meva vida de president amb els companys de junta. Vam ser la primera junta electa com a Cooperativa Agrícola de Vilassar de Mar. Començava una nova era en tots els sentits i amb un nou futur per al Sindicat amb grans reptes al davant, com van ser aconseguir tirar endavant el nou l’edifici del torrent de les Tartanes i més tard el garatge de l’antic edifici del carrer de Cuba. Vam treballar des de la nostra bona fe i plena voluntat per al Sindicat i per a la pagesia de Vilassar, tan identificada amb el nostre Sindicat i ara també amb l’edifici del torrent de les Tartanes. Aquests són a grans trets els records de la meva vida, sobretot dels meus sentiments per aquesta institució de la qual em sento molt orgullós i que es mantindrà viva mentre a casa nostra existeixi la pagesia sigui en la forma que sigui. Llarga vida al Sindicat de pagesos!

Josep Mas i Llongueras


1 Roca i Pagès, Josep. Petites històries de Vilassar de Mar (mig de veres, mig en broma, vistes per un pagès). Vilassar de Mar, Oikos-Tau, 2000. P. 41.

2 He utilitzat la paraula “llufes”, segons Diccionari vilassarenc de paraules perdudes del cronista de Vilassar, Damià Bas, per referir-me a l’espiga aferradissa de la gramínia molt present en espais que conformen la cartografia de Vilassar de Mar com ara els torrents i les rieres. Vegeu Bas, Damià. Diccionari vilassarenc de paraules perdudes. Vilassar de Mar: autoedició, 2017, p. 132-133.

3 Guardiola, Lluís. Sant Joan de Vilassar (Monografia), 1955, p. 407.

Damià del Clot i Trias, alcalde de Vilassar de Mar

“Quin lligam té la terra,que sense donar-nos compte ens embolcalla i ferma”

La Pagesia1. Josep Roca i Pagès.

La història de Vilassar de Mar no s’explica sense la pagesia. I la història de la pagesia, al Maresme, no s’explica sense entendre el paper del Sindicat Agrícola de Vilassar de Mar. He utilitzat el nom de Sindicat –i no el de Cooperativa Agrícola de Vilassar de Mar, SCCP, que n’és la denominació actual– perquè és com es coneix a aquesta institució en l’imaginari col·lectiu. L’edifici confluència entre el carrer de Cuba i el carrer de Maria Vidal ha marcat el passatge urbà més quotidià de la meva infantesa.

Quan definim Vilassar de Mar o expliquem les moltes virtuts del nostre municipi a la gent que ens visita atreta per la bellesa d’aquest indret, posem èmfasi en aquells elements que ens identifiquen. És aleshores quan expliquem que Vilassar de Mar és una coexistència perfecta entre el blau del mar, el verd de les muntanyes i l ’ataronjat feréstec de les terres de cultiu. Aquests són els cromatismes que ens defineixen. Però el quadre no s’acaba aquí. L’aroma salada de les platges, el so alliberador de les llufes2 i el gust cítric que impregna la vall de Sant Mateu ofereixen al visitant un estol de sensacions dins un paisatge que es revela perfectament harmònic.

Geografia i identitat. Color i sabor. Nostàlgia i realitat. No és d’estranyar que les terres de Vilassar hagin inspirat pintors, poetes, músics i escriptors. La petjada de la pagesia és a tots els racons del nostre municipi; d’aquí que conèixer la història, reivindicar el passat d’una de les seves institucions cabdals com el Sindicat significa anar a les arrels, submergir-nos en l’ADN de la nostra realitat paisatgística, econòmica i social. Només podem definir l’horitzó del futur si explorem les llavors del passat. D’aquí la importància que té aquest llibre.

El traç, o més encara, la preservació i la defensa d’aquest paisatge vital que molt succintament he descrit, ha estat tasca, sobretot i com he afirmat, de la pagesia vilassarenca. Som el que som gràcies a generacions de pagesos. Gaudim d’una geografia única perquè la defensa de la terra ha estat una tasca col·lectiva d’ençà que Vilassar de Mar –tot sigui dit en paraules de l’estudiós local Lluís Guardiola– “s’atorgà automàticament la capitalitat agrícola del Maresme3”.

14

I el Sindicat Agrícola irromp en aquest escenari, a voltes convuls i en altres èpoques esperançador, per salvaguardar el territori amb la finalitat de treballar-ne els fruits i de preservar-lo d’interessos econòmics i comercials aliens. Ja en els orígens, el Sindicat esdevé una unió per la lluita contra l’especulació a l’entorn d’un bé de primera necessitat com és la patata. Després, l’actuació conjunta i col·legiada per millorar el servei al pagès a partir de la prestació de serveis a preus competitius. Avui el Sindicat s’alça per esdevenir un actor de primer ordre a fi i efecte de lluitar contra una altra epidèmia especulativa: la urbanística.

Enmig de tot plegat –o tal vegada seria millor dir que fent front a tot plegat–, el Sindicat ha sobreviscut a les grans etapes polítiques i socials europees, espanyoles i catalanes: la seva fundació enmig de la Primera Gran Guerra, ma-joria d’edat durant la Segona República, passant per la Guerra Civil, Segona Guerra Mundial, Franquisme, Tran-sició i Etapa democràtica, fins arribar a l’actualitat, enmig d’un procés de transició nacional. El Sindicat agrícola continua erigint-se com una institució vital per al desenvolupament econòmic de Vilassar de Mar i de la comarca del Maresme, tal i com s’explica en les properes pàgines.

Ha estat en totes les etapes de la nostra història recent –com a municipi, comarca i país– que el Sindicat ha complert una funció social de primer ordre: cohesionar l’economia al voltant de productes de proximitat i qualitat i partici-par ens els debats que han transformat el nostre entorn vital més proper. Com s’explica en el llibre, el Sindicat no ha renunciat mai al paper d’actor de primer ordre en les transformacions productives, comercials i tecnològiques associades a la pagesia. És més: l’actuació dels màxims responsables del Sindicat en diverses èpoques –i això el llibre ho recull amb rigor i detall– acrediten un compromís més enllà de l’ofici, un compromís de país.

I torno al principi del relat: avui la història de Vilassar de Mar no s’explica sense conèixer la història del Sindicat Agrícola. Els mateixos Estatuts de l’entitat ofereixen una mostra d’aquest compromís municipal, de la confluència d’identitats entre el Sindicat i el poble: l’activitat agrícola i ramadera s’ha de desplegar dins el terme municipal o ser veí del municipi o ser propietari del sòl agrícola a Vilassar de Mar. Queda clar com la fusió entre l’activitat i el territori és allò que ha fet gran l’entitat.

A mi només em queda dir: llarga vida al Sindicat i gràcies per la feina feta, la feina que feu i la que fareu.

Als vilassarencs i a les vilassarenques: llegir aquest llibre és fer un viatge en la història de Vilassar de Mar; us el recomano vivament.

Damià del Clot i Trias Alcalde de Vilassar de Mar

1918-2018



1918-2018



La nostra històriaUna vida dinàmica i agitada

El Sindicat −o la Cooperativa, que és com avui es coneix aquesta casa− neix amb el nom de Sindicat Agrícola de Vilassar de Mar en una data tan llunyana com el 14 de gener de 1918, i des del primer dia ha estat al servei d’una pagesia, la del nostre poble, mo-dèlica en el seu dinamisme i en la voluntat de contribuir en l’esdevenidor de l’agricultura del Maresme del darrer segle.

En aquests 100 anys com a entitat, a més de passar els enrenous propis de l’activitat, el Sindicat ha hagut d’adaptar-se i fer-se fort enfront dels canvis polítics i socials que li van tocar viure amb l’esclat de la Guerra Ci-vil i la llarga dictadura que la va seguir, i un cop superats aquests temps convulsos enca-ra ha hagut de fer un llarg recorregut legal i burocràtic fins a poder tornar al que fou el seu esperit originari: ser una cooperativa de dret privat i d’afiliació voluntària, enterament dirigida pels associats i que treballa al servei del conjunt dels seus membres.

Cal que ens felicitem perquè l’entitat ha arri-bat fins avui amb esforç i orgull i ha esdevin-gut el resultat de la visió i de l’esperit de su-peració dels homes i les dones de la pagesia del poble.


La funció del Sindicat

La funció bàsica del Sindicat −que s’ha mantingut al llarg d’aquests cent anys i de tots els canvis legals que ha sofert en aquests temps− és la d’ajudar el pagès associat en el desenvolupament de les tasques agrícoles.

Aquest suport al pagès consisteix, en primer lloc, a subministrar-li els productes que necessita per dur a terme la seva labor agrícola. El Sindicat s’encarrega de localitzar producte de qualitat i negociar bons preus mitjançant compres de gran volum i un prestigi que s’ha forjat a força d’anys de seriositat reconeguda en el sector.

Alhora, el Sindicat assessora i manté informat l’associat tant sobre aspectes relacionats amb l’ús dels productes que posa al seu servei, com sobre els canvis legals i normatius que poden afectar-lo.

Al llarg de la seva història, amb més o menys mesura, ha actuat també com a comercialitzador del producte conreat pel pagès, en un intent d’evitar la intervenció dels majoristes o intermediaris en aquestes transaccions. En l’actualitat, en aquest sentit no manté una funció activa, però sí que posa a disposició dels associats les parades que gestiona a Mercabarna i des de les quals es dona sortida als productes hortícoles dels pagesos que volen disposar d’aquest canal de venda.

També d’una manera discontinuada i segons el moment històric, el Sindicat ha facilitat el crèdit per ajudar el pagès davant les inversions que sovint ha de fer prèviament a l’obtenció de les collites. En el passat fins i tot s’encarregava de fer de mitjancer amb la banca en la negociació i l ’obtenció de crèdits amb aquestes finalitats.

Des d’aquesta perspectiva, podem dir que aquestes funcions són les pròpies de la majoria dels sindicats agrícoles, és a dir, les bà-siques. Però, ara que revisem el trajecte del Sindicat de Vilassar de Mar en els seus primers cent anys de vida, podem comprovar que −ja des de la fundació− la seva acció ha anat més enllà d’un simple aixopluc per als seus associats.

En el llibre Sant Joan de Vilassar. Monografia, de Lluís Guardiola, publicat el 1955, podem trobar aquests apunts (p. 407):

La veritable unió pagesa no s’esdevé fins el 1918 (...). En aquest moment, la creació del Sindicat respon a la defensa immediata de les patates, ja que eren objecte d’una intensa especulació per part dels exportadors i dels negociants. (...)

L’actuació de l’Entitat anà teixint, lentament, els lligams d’una veritable unió; la majoria dels pagesos entraren voluntàriament dintre de la disciplina social del Sindicat i aquest, amb les operacions de crèdit a llarg termini fetes a través de les entitats bancàries, facilità el valor de les sembrades i, per aquest camí, el desenvolupament i la independència econòmica del pagès. (...)


En el Sindicat Agrícola de Vilassar es formaren els equips directius que l’any 1927 se situaren al davant d’un moviment comarcal que cristal·litzà en la fundació de la Federació de Sindicats Agrícoles del Litoral, la qual, fixant el seu domicili i direcció en les pròpies oficines del Sindicat, atorgà automàticament la capitalitat agrícola del Maresme a Sant Joan de Vilassar.

Us convidem, doncs, a fer una mirada extensa i tranquil·la fins a cent anys enrere per copsar l’empenta i l ’encert de la pagesia del nostre poble.

El desencadenant: les patates i el canvi de model

Expliquen les cròniques i els pagesos més vells que Vilassar de Mar a finals del segle xix i principis del xx era principalment terra de secà: vinyes, tarongers i garrofers que arrelaven en extensions semimuntanyoses i ondulacions de terreny sense aplanar. Més que una pagesia com avui la coneixem, feta de petits propietaris, hi havia grans patrimonis agraris que deixaven la gestió de les seves terres a les mans de parcers o rabassaires a canvi d’una part dels guanys de les collites. En aquests arrendaments quedava també acordat que el parcer podia disposar lliurement dels conreus que obtingués entre les rengleres de ceps, el que s’anomena cultiu en vinya campa.

En aquell temps, i amb l’adveniment de la indústria, Barcelona es va anar convertint en una ciutat obrera, i ben aviat va fer-se rellevant la necessitat de disposar d’aliments bàsics per a un volum de població que augmentava dia a dia. Els mercats de ciutat havien d’abastir-se de cereals, patates i verdures, i el Maresme –pel qual passava una línia fèrria des del 1848− estava molt ben posicionat davant de la resta de comarques de l’entorn de Barcelona. Aquest ferrocarril, connectat amb les línies franceses des del 1878, constituïa també la porta de sortida a Europa per a les mercaderies maresmenques.

Tenim constància que a finals del segle xix, pels volts del 1880, ja s’havia establert un canal important d’exportació de les patates del Maresme cap a França, com també verdures com ara enciams trocadero, escaroles, coliflors, pèsols indians, tomàquets, car-xofes, etc. Però fou la patata primerenca el producte que es va imposar en els mercats europeus i que sens dubte va fer prosperar l’agricultura de regadiu de casa nostra.

Parcers, rabassaires i jornalers aviat es van adonar que podia treure’s més profit d’allò que es conreava entre ceps –patates, pèsols, enciams...− que no pas de la vinya, que a més les havia passat magres amb la fil·loxera i amb altres problemàtiques estructurals que escanyaven els beneficis d’aquest conreu, i van començar a desplaçar l’agricultura cap a l’horta i el regadiu.


El que devia començar com qui no vol la cosa, en el primer terç del segle xx va fer capgirar el model agrari de la comarca, i molt especialment el de casa nostra.

Les noves collites necessitaven aigua abundant, d’aquí que es disparés la febre de trobar aigua on i com fos: es van començar a fer pous a tort i a dret i a substituir les sínies que extreien l’aigua amb el vogir del bestiar per bombes elèctriques modernes. Ens en parla Lluís Guardiola a la seva Monografia, des del 1955 (p. 393):

En el transcurs de la guerra europea, anys 1914 al 1918, l’horta comença a substituir a la vinya. L’electricitat ha arribat a Vilassar i apareixen les primeres bombes. Els catúfols i el cavall vogint tapat d’ulls es conservaran durant uns anys, però desapareixeran finalment. El motor elèctric per a treure l’aigua dels pous dona el resultat satisfactori que vol el pagès.

I segons trobem al llibre Les Mataró’s Potatoes, de Jordi Pomés i Vives (p. 36):

La densitat de pous a la comarca va arribar a ser de les més elevades de tot l’Estat. Als anys 30 es creia que el Maresme era la comarca amb més terres de regadiu de tot Espanya.

De fet, les dades que trobem al llibre Evolució i paisatge a Vilassar de Mar (1850-2006), de Lluís Parcerisas, ens indiquen que la superfície de regadiu a Vilassar de Mar, respecte de la superfície total de conreu, passa d’un 11% el 1920 a un 63% el 1930; en aquells deu anys es va fer una feina gegantina pel que fa a l’adequació de les hortes.

Alguns fills de pagesos d’aquella primera època ens han explicat com el pare entretenia les tardes de diumenge transvasant l’ai-gua del pou de casa de l’amo fins a la feixa on el xicot conreava les seves patateres, i també el seu futur.

Sobre aquesta fal·lera per aconseguir aigua, el testimoni de Lluís Cañellas i Ytchart és ben concís:

Feien pous, pous diríem rodons, necessitaven aigua per fer les patates.

Aquest canvi de paradigma també va comportar la necessitat d’aplanar les terres, i diuen que l’esforç va ser titànic, ja que els pagesos s’hi van posar amb els pocs recursos que tenien: aplanaven els terrenys amb les mans, amb animals i amb les eines de què disposaven.


Ho podem corroborar en el llibre Monografies, de Lluís Guardiola, quan llegim aquestes línies escrites l’any 1955 (p. 397):

L’anivellació del camp vilassanès, pels qui l’han conegut cinquanta anys enrere, se’ls té d’aparèixer com si fos la conseqüència d’un insospitat fenomen geològic, el resultat d’un capgirament físic superior a l’abast i capacitat de l’home. I és ben al contrari. Tot ho han fet els propis pagesos i, en moltes ocasions, a tornajornals, que és una fórmula de mútua ajuda molt característica d’aquest estament.

També en el record que ha arribat fins als nostres dies de la conversa amb Lluís Cañellas:

Aplanaven a mà, a cops de pala, amb carros, o bé el cavall tenia una tragella (que era una fusta plana, com una pala) que anava amb uns tirants i anava a mà; carregaven a mà i amb això aplanaven. Les feixes eren petites. Els camps grans van venir dels seixanta cap aquí, o finals dels cinquanta, que ja hi havia tractors, i amb els tractors van aplanar i fer camps grans, però abans eren feixes petites. Feixa és el diminutiu de plana. I feien feixes petites i amb això regaven i sembraven patates.

A més del pas del secà al regadiu i de l’aplanament i reparcel·lació de les terres, el tercer eix que va esperonar aquest canvi de model va ser l’obertura de l’accés a la propietat.

Diuen que, en les èpoques bones de la patata, amb el que es treia d’una collita hom es podia comprar un tros de terra en pro-pietat. A poc a poc, animats per l’exportació creixent i pels bons rèdits que se n’obtenia, arrendataris, mossos i jornalers van anar adquirint petites parcel·les de terreny –feixes−, de les quals els terratinents es desprenien per recuperar-se de les pèrdues produïdes per les males anyades de les vinyes.

Lluís Cañellas rememora aquells temps tan llunyans:

L’època de les patates és l’època més pròspera de l’agricultura a Vilassar de Mar. Encara que molta gent de Vilassar de Mar diu que fou la dels clavells, rendiblement va ser millor l’època de les patates. A vegades amb una collita de patates podien fer diners per comprar un tros de terra. Mira, en Manel Cañellas era mosso, l’avi Marcelino era mosso, l’avi Jorba –que va ser president del Sindicat– era mosso. Era gent que treballava per compte d’un altre. I van començar amb petites coses, amb una feixeta...


A primers del segle xx teníem a Vilassar de Mar una bona colla de petits pagesos propietaris, fins feia poc assalariats o arren-dataris, amb una empenta i unes ganes de menjar-se el món que els terratinents feia temps que tenien ensopides. En les terres d’aquests petits propietaris, gràcies a l’obstinació dels quals s’havien transformat en terreny de regadiu, les feixes eren curulles de productes d’horta que el mercat ja considerava de primera necessitat: patata, pèsol, enciam, tomàquet, pebrot, albergínia...

Però aquests pagesos eren petits i el mercat estava dominat pels comerciants o els majoristes, i ells van entendre que per fer front a aquest lobbies no tenien un altre remei que unir forces i convertir-se també ells en un lobby de pressió capaç de superar l’entrebanc que suposava saltar-se la jerarquia establerta.

Així ho van entendre els fundadors d’aquesta casa, i el 14 de gener de l’any 1918 es constituí el Sindicat de Pagesos de Vilassar de Mar, amb el nom de Sindicato Agrícola de Vilasar de Mar, signat per 41 pagesos disposats a fer-se espai, i prou que se’n van sortir.

Els inicis: la unió dels petits

El 1903 es produí a Vilassar de Mar un fet que –tot i ser anecdòtic per la curta durada que va tenir i la poca volada que va aconseguir− ens mostra l’excepcionalitat de la pagesia de l’època al poble: es constituí una associació de pagesos precursora i embrionària que nasqué amb el nom d’Unión Agrícola Vilasarense.

L’excepcionalitat d’això rau en el fet que aquesta associació sorgí tres anys abans que aparegués publicada la Llei de Sindicats Agrícoles, de 28 de gener de 1906, que fou la llei a la qual es van acollir tots els sindicats i cooperatives que, com serà el cas del nostre Sindicat, en anys posteriors van sorgir per tot el territori. Aquestes primeres entitats eren societats de dret privat a les quals la pagesia era lliure d’associar-s’hi i tan sols estava obligada a complir-ne el reglament.

Uns anys més tard d’aquell primer intent, concretament el 14 de gener de 1918, 41 pagesos liderats pel Miquel Jorba i Esteve, i sota l’empara –aquesta vegada sí− de la Llei de Sindicats Agrícoles de 1906, constitueixen el Sindicat Agrícola de Vilassar de Mar.

A partir d’aquest fet, aquesta casa que avui està de celebració va començar a caminar amb la clarividència, l’impuls i la ferma voluntat d’aquests 41 agricultors. Foren uns avançats, i la majoria dels seus cognoms perviuen avui en la nostra pagesia –tres o quatre generacions els han succeït. Eren, tal com van signar al peu dels estatuts, Miguel Jorba, José Prat, Vicente Vila, Antonio Ytchart, Pablo Ramón, José Carbonell, Juan Serra, José Roura, Isidro Vila, Francisco Ramon, Salvador Punsola, Joaquim Punso-la, Juan Abril, Pablo Llibre, Jaime Tolrá, José Ribas, Juan Ribas, Manuel Alsina, Jose Ramon, Jaime Ytchart, Feliu Ytchart, Pedro Ramón, Eudaldo Roger, Miguel Barba, Ramon Serra, José Pagés, Andres Gel, José Singla, José Domingo, Eusebio Gel, Salvador Junyent, José Ramon G, Cristóbal Tudó, Miguel Pons, Jaime Domenech, Jaime Lloveras, Andrés Planas, Jaume Lloveras A., José Brasó, Juan Ramón, i Jaime Pujol.

l’agrícola de vilassar de mar scclindexedita.com/img/sindicat.pdf · josep mas i llongueras,...

Documents