Vilassar de Mar

introduccion

Vilassar de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme. És entre Premià de Mar i Cabrera de Mar. De relleu pla, la seva economia es basa en la floricultura, l'horticultura i els serveis (entre d'altres el turisme).

Història • Vilassar de Mar sorgeix com a veïnat de pescadors de Vilassar de Dalt i fins

l'any 1784 no es constitueix com a municipi. De tradició marinera, durant el segle XIX es dedicava a la construcció de vaixells de vela. Va tenir una escola privada de pilots, l'anomenat "Col·legi Nàutic Mercantil". Al llarg de la història, aquell nucli urbà, que en aquells temps responia a un grup molt selecte que hi tenien la seva residència temporal d'estiueig, s'ha anat transformant en un centre urbà transitat per força gent, amb terrenys temptadors on més tard s'han edificat cases.

• El municipi de Vilassar de Mar ha viscut grans canvis des del punt de vista del paisatge i de l'activitat econòmica.

• Vilassar de Mar era un poble mariner, i més tard es va convertir en una vila on es vivia bàsicament de la floricultura. Hi destaca el cultiu del clavell, després que el Sr. Beniamino Farina i Ferrari portés el primer esqueix d'aquesta flor.

• Més endavant l'agricultura, i concretament la floricultura, va anar perdent força i molts pagesos propietaris van recórrer a l'opció de vendre els terrenys a grans constructores, les quals edificant han acabat convertint molt de part de sòl agrícola en sòl urbanitzat. A causa d'això el poble ha crescut i ha acollit molts nouvinguts.

Festes populars i tradicions • La Festa Major de Vilassar de Mar es celebra anualment la setmana del

24 de juny, per Sant Joan Baptista, patró de Vilassar de Mar. Durant aquestes festes es poden veure molts actes diversos: com les estàtues humanes, que es posen al Carrer Sant Joan; la nit de Bruixes; els diferents concert, que es fan durant tres nits del cap de setmana més proper al dia 24 (divendres, dissabte i diumenge nit); la trobada de Gegants, nans, capgrossos i grallers d'arreu de Catalunya; el Correfoc; o les matinades a càrrec de l'AVAL que comencen a les 5h del dia 24 de juny amb una xocolatada per tothom, a les 6h es fa una cercavila de tambors i diables amb els Ssstrèpits i els Mansuets de Foc, i finalment s'acaba amb unes matinades de gralla per part de la Colla de Grallers de Vilassar de Mar. Tot seguit s'acompanya les autoritats a ofici amb els Gegants i els grallers, en una cercavila que va de la plaça de l'ajuntament fins el centre cívic i després fins la plaça de l'església on es celebra la missa i, a la sortida, els Gegants, Cap-grossos i la Gegantona mostren els seus balls propis.

• Els dijous te lloc el mercat setmanal.

Museus

• Museu de la Marina: Conté col·leccions d'arts de pesca, instruments nàutics, etc., que expliquen els origens i la història de Vilassar. També hi ha una exposició sobre la necròpolis romana de Vilassar que es va trobar el 1999.[2]

• Museu Enric Monjo: Situat a l'edifici de l'Antic Hostal, construït l'any 1762. Conté una col·lecció de l'obra de l'escultor Enric Monjo i Garriga, nat a la vila. El museu es va crear el 1971 amb el material que l'artista va donar a Vilassar.[3]

• Museu de la Mina Vella: Obert l'any 2000. Ocupa un antic molí hidràulic del segle XIX i explica la història de la companyia d'aigües Mina Vella, de més de 150 anys d'antiguitat.[4]

Edificis Notables

Torre de nadal

• Segle XVI • Plaça Pau Vila • Torre de defensa,

considerada Bé Cultural d'Interès Nacional, és una de les tres torres que hi havia a la població i que apareixen a l'escut municipal

Plaza de la Iglesia

• 1939 Arquitecte Josep Maria Ribas i Casas

• Plaça de l'església • Temple de nova planta

que conserva el campanar i la portalada de l'antiga església del segle XVIII. Conté obres d'artistes com Obiols, Vila Rufas, Leonci Quera, Darios Vilàs, Manel Martí i Cabré... El seu orgue és una peça exepcional i data de 1936

Can Bassa

• 1899Arquitecte Eduard Ferrés i Puig

• C/ St. Pau, 3-4 • Casa modernista. La

façana és decorada amb importants grups escultòrics i rematada per una torreta. S'han perdut els pinacles de pedra, que remataven la façana, i la barana esculturada de l'escala

Personatges il-lustres

Jaume Almera i Comas • Va simultaniejar els estudis eclesiàstics amb els universitaris.

Es va matricular a la Facultat de ciències exactes, físiques i naturals de la Universitat de Barcelona obtenint els títols de batxiller en ciències el maig de 1869, el de llicenciat de la secció de físiques el febrer de 1871, llicenciat de la secció de naturals el maig de 1871 i el de doctor de la secció de naturals el juny de 1874.

• En 1872 va finalitzar els estudis eclesiàstics a Barcelona i el 1876 es va llicenciar en Teologia al Seminari Central de València. El 1885 va ser nomenat canonge de la seu episcopal de Barcelona i diaca l'any 1912.

• Membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des de 1879, en va ser president durant els anys 1906 a 1908.

• L'any 1874 va fundar el Museo de Geognosia y de Paleontología, que posteriorment va passar a anomenar-se Museu Geològic del Seminari, situat a l'edifici del Seminari Conciliar del carrer de la Diputació de Barcelona.

• Les seves investigacions es van centrar en les faunes fòssils d'invertebrats com a eina per a la datació dels terrenys i la confecció de mapes geològics. Fruit de les seves investigacions va poder confeccionar el mapa geològic de la província de Barcelona, a escala 1/100.000, publicat l'any 1887. Posteriorment, aquest mapa es va publicar en diversos fulls a escala 1/40.000.

• L'any 1965, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas va crear a Barcelona un centre d'investigació geològica que porta el seu nom: l'Institut de Ciències de la Terra 'Jaume Almera'. Té dedicat un carrer a Vilassar de Mar i porta el seu nom l'IES de Vilassar de Dalt.

Josep Sánchez i Llibre • Josep Sánchez i Llibre (Vilassar de Mar,

1949) és un polític i economista català, germà de Daniel Sánchez i Llibre. Llicenciat en Ciències Empresarials i Màster en Direcció d'Empreses per ESADE, ha estat membre del comitè de govern d'Unió Democràtica de Catalunya i responsable de la secretaria política econòmica.

• Ha estat diputat per CiU per la província de Barcelona al Parlament de Catalunya durant la III i IV Legislatures i Senador per la Comunitat Autònoma de Catalunya a les Corts Espanyoles durant la IV Legislatura. Des del 1993 fins al febrer del 1999 ha estat portaveu adjunt de Convergència i Unió al Congrés. Des del 1996, és president de la Comissió Mixta del Tribunal de Comptes. Des de febrer de 1999 fins el juny de 2004, és portaveu de Convergència i Unió a la Comissió d'Economia, Comerç i Hisenda al Congrés dels Diputats. Des del juny de 2004 és portaveu adjunt del grup parlamantari de Convergència i Unió al Congrés.