LA VOCAL NEUTRA O/U ÀTONES

Montse Ciberta

VOCAL NEUTRA (A/E)NOMS

•Els noms masculins s’escriuen generalment amb -e: pare, rellotge… i els noms femenins en singular s’escriuen amb -a : casa, fusta, botiga... El plural dels mots anterior s’escriu sempre amb -es: cases, fustes, botigues... Però a vegades fent el plural es donen una sèrie de canvis consonàntics :

llengua - llengüesgua - güespuça - pucesça -ces

Pasqua - Pasqüesqua - qüestaronja - tarongesja - ges

botiga - botiguesga - guesmarca - marquesca - ques

ExemplesCanvisExemplesCanvis

VOCAL NEUTRA (A/E)NOMS

• Altres EXCEPCIONS:1) masc. acabats en -a: els noms acabats en -arca

(monarca), -ista (pianista), -cida (suïcida), -ta (poeta), -ma (panorama).

2) fem. acabats en -e: base, catàstrofe, classe, febre, llebre, frase, higiene, imatge, mare, piràmide, sèrie, superfície, torre; Carme, Irene, Matilde; calvície, cúspide, el·lipse, imtempèrie, laringe.

• Per saber si s'escriu amb a o amb e s'ha de buscar la paraula primitiva d'aquest mot: taulada - taula, teulada –teula, homenet - home, etc.

VOCAL NEUTRA (A/E)NOMS

o S'escriuen amb e: ànec, ebenista, Empúries, Esparreguera, polseguera, treball, assemblea, efeminat, enyorar, meravella, punxegut, Caterina, Empordà, espàrrec, monestir, sergent

o S'escriuen amb a: amanida, arravatar-se, avaluar, davant, rancor, ambaixada, assassí, avaria, racó, sanefa, arracades, avaluar, darrere, ramat, Sardenya.

• Hem de tenir en compte les paraules següents:

VOCAL NEUTRA (A/E)VERBS

• En el cas dels verbs, la pronunciació tònica de la primera persona del present d'indicatiu ens indica com cal escriure la vocal de l'arrel: afaitaré - afaito.

• PERÒ HI HA EXCEPCIONS: les formes dels verbs néixer, treure, jeure, fer i saber (i derivats), en quèescrivim a sempre que l'arrel del verb sigui àtona: naixia(neixo), traurem (trec).

• En les terminacions verbals, la vocal neutra és escrita -aquan és l'últim so del verb (acabava, cantava); i -e quan va darrera seu un altre so (acaben, cantàvem). LES ÚNIQUES EXCEPCIONS SÓN: les formes obre, corre, vine, omple i els infinitius acabats en -re: ploure, moure.

LA O/U ÀTONANOMS

• En els mots derivats escrivim o/u segons el primitiu: foc/foguera, culpa/culpable.

o EXCEPCIONS: Els mots següents es consideren pseudo-derivats (o falsos derivats) que no segueixen la regla de la derivació: bucal (boca), dulcificar (dolç), curvatura, curvalini (corb), mundial (món), humà, humanisme (home), juvenil (jove), nutritiu, nutrició (nodrir).

• La forma del plural d'alguns mots, pronunciats [us] en català oriental, és escrit -os: boscos, passos, complexos, textos, lluços. PERÒ els noms acabats en -u al singular, fan el plural en -us: liceus, europeus, daus. Alguns noms són invariables: cactus, porus, globus, sinus, cosinus, tipus.

LA O/U ÀTONANOMS

• S'escriuen amb o: assortir, brúixola, Empordà, Joan, nodrir, sofrir, tonyina, avorrir-se, cobrir, govern, joglar, polir, sorgir, torró, botifarra, complir Hongria, joventut, Romania, sospirar. I els següents acaben en -ol: capítol, furóncol, cérvol, pèndol, cònsol, plànol, escrúpol, rètol, esdrúixol, rínxol, títol.

• S'escriuen amb u: bufetada, mussol, suportar, butxaca, subornar, turment, muntanya, sufocar, tramuntana. I en -ul: estímul, vestíbul, mòdul, múscul, pòmul, patíbul.

LA O/U ÀTONAVERBS

• La 1ª persona del singular del present d'indicatiu de molts verbs, pronunciats [u] en català oriental, s'escriu -o: canto, temo, serveixo, dormo.

• La pronunciació de la 1ª persona del present d'indicatiu indica com cal escriure o/u, les formes en què vocal sigui àtona: obro/obria, jugo/jugaré.

• EXCEPCIONS.

• En els verbs següents escrivim la vocal de l'arrel o sempre que sigui àtona: cosir, collir, escopir, tossir i sortir (i derivats): cosiré (cuso).

• I en els verbs poder i voler seguim la mateixa norma que en el cas anterior, llevat del present de subjuntiu.