A c t e s d e l S i m p o s i :

L e s v i l - l e s r o m a n e s

a l a T a r r a c o n e n s e

M O N O G R A F I E S

Museu d'Arqueologia de Catalunya Barcelona

L A VILLA D E C A N P I C A N Y O L ( S A N T C U G A T

D E L V A L L E S , V A L L E S O C C I D E N T A L )

Jordi Aguelo i Mas, Alejandro G. Sinner, Carlos Velasco Felipe

I. INTRODUCCIO

Fins a finals dels anys 90 del segle XX, les intervencions arqueologiques al terme municipal de Sant Cugat del Valles eren molt poc habituals, malgrat el moviment de terres tant important que es venia produint en aquest terme des de mitjans dels anys 80, en motiu de la gran expansio urbanistica que, de llavors a enga, ha fet mes que doblar el numero d'habitants d'aquesta ciutat. El coneixement que es tenia dels jaciments romans, ubicats a les terres de Tactual terme municipal de Sant Cugat del Valles, es limitava, principalment, a troballes a'fllades de material ceramic o be a noticies orals d'algun afeccionat que havia presenciat la destruccio d'algun jaciment arqueologic1. Nomes els jaciments del monestir de Sant Cugat2, Mas Fuster3, can Cabassa4, Torreblanca5 i Sant

Domenech-Colomer6 havien estat objecte d'algun tipus d'estudi. Aquesta situacio pero, comenca a canviar arran de la revisio i actualitzacio de la carta arqueologica de Sant Cugat del Valles realitzada a finals de 1998 (Aguelo/ Miquel/Rodriguez 1999) i les prospeccions arqueologiques que es realitzaren en motiu d'aquesta (Aguelo/Rodriguez 2000); de les al-legacions presentades pel Grup d'Estudis Locals (GEL) d'aquest municipi7 al projecte d'urbanitzacio de can Cabassa a I'agost d'aquell mateix any; de I'aturada de les obres del solar 27 del carrer Rei Alfons el Magnanim el gener de 1999, tambe a instancia de diferents membres del GEL; i de la creacio I'any 2003 del Museu de Sant Cugat, el qual disposa d'una arqueologa per gestionar I'activitat arqueologica al municipi. Tot aixo, ha possibilitat, en aquests darrers anys, les intervencions arqueologiques

133

1.- Sobre I'evolucio del coneixement generat, referent als jaciments romans localitzats a I'actual terme municipal de Sant Cugat del Valles, poden ser il-lustratius els treballs de sintesi de Gorges (1979), de Mayer i Roda (1984), els publicats a la revista Gausac als anys 90 (Aguelo 1992 i 1996; Terrats 1994) i el darrer treball de sintesi a carrec de Pere Lluis Artigues (2006). 2.- El monestir de Sant Cugat ha estat objecte de diferents intervencions arqueologiques des dels anys 30 del segle XX, documentant-se restes d'una villa romana a les intervencions de 1930-1936, dutes a terme per Pere Bosch-Gimpera i J. de C. Serra Rafols (1966); de 1971, sota la direccio de Marti Jusmet (Miquel 1995), i de 1993-1994 sota la direccio de Pere Lluis Artigues, Monica Blasco i Maria Sarda (Artigues ef alii 1994-1995, 1996-1997 i 1997). A aquests treballs cal afegir la sintesi que Eduard Riu (1998) va fer del jaciment del monestir de Sant Cugat. 3.- Aquest es Tunic jaciment roma de Tactual terme de Sant Cugat del Valles recollit a I'obra de Gorges (1979, 224-225), i fou motiu d'un informe en motiu d'un estudi que es realitza en 1986 sobre la romanitzacio al Valles (Font 1986). Malgrat aixo, no s'hi ha fet mai una intervencio arqueologica, tot i que es parla d'un assentament roma de certa magnitud, amb presencia de tegulae, opus testaceum, dolia i gran varietat de ceramica. El jaciment sembla situar-se en el marc del segle II d.C. 4.- El jaciment de can Cabassa fou descobert en 1979, en el marc d'unes prospeccions realitzades per membres del Grup de CoTlaboradors del Museu de Rubi. Aquests materials foren estudiats per Jordi Vilalta (1986, 106) i Ramon Jarrega (1988, 379-387). Aquest darrer autor, posteriorment torna a estudiar els materials conservats a Rubi, a mes dels materials conservats a la coTleccio del senyor Aritzeta, procedents de can Cabassa (Jarrega 1998). Finalment, els materials conservats al Museu de Valldoreix, tambe procedents del jaciment de can Cabassa, foren estudiats per Noemi Terrats (1998). 5.- En 1987 Sergi Colomer va fer una intervencio al jaciment de Torreblanca on es documents un conjunt de sitges i probables restes d'un forn (Colomer 1993). Aquest jaciment es datat en un context del segle II d.C. 6.- Aquest jaciment fou objecte d'una intervencio arqueologica a carrec d'Eduard Sanchez i Goretti Vila. S'hi documentaren dues sitges (SanchezA/ila 1993). 7.- Aquestes al-legacions posteriorment foren publicades pel mateix GEL amb el titol "AHegacio al PPO i PAU del Sector de can Cabassa", al num. 13 de la revista Gausac, pp. 106-107.

134

SERRADE S ^ f e GALLINERS

CAMPANYA •. Santa Maria de Campanya

} • Can Cabassa

Can Sant Joan Nord

OCTAVlA • Monestir de Sant Cugat

Can Picanyol̂

S # ^ ^ l f - ^ V - - :. •;;

% -••

# ^ :

t :

SERRA DE COLLSEROLA

Figura 1. Distribucio de les Villae romanes i dels toponims possiblement referits a fundi a Tactual terme de Sant Cugat del Valles.

a diferents jaciments entre els quals hi trobem les villae de can Cabassa8, can Picanyol i can Sant Joan Nord9, possibilitant un major coneixement sobre la seva distribucio (Fig. 1) i funcions.

Figura 2. Situacio del jaciment de can Picanyol.

6'opus slgninum (Fig. 3), aixi com la presencia de tegulae, dolia, terra sigillata, etc. Malauradament, a finals del mes de gener d'aquest mateix any, es dugueren a terme un seguit de rebaixos al solar 27 de Tesmentat carrer, mitjangant una maquina giratoria, sense control arqueol6gic, fet que motiva Taturada de les obres, pero que no pogue impedir la destruccio de bona part del jaciment. Malgrat tot, Taturada de les obres permete documentar un seguit de

II. LA VILLA DE CAN PICANYOL

El jaciment de can Picanyol es troba situat al voltant de Tactual carrer Rei Alfons el Magnanim10, al costat d'on avui hi ha I'Arxiu Nacional de Catalunya (Fig. 2), i es documenta a una algada que oscil-la entre els 146 i els 148 msnm, en una extensio d'uns 1700 m2. Aquests terrenys havien format part de Tantiga propietat de can Picanyol, terres que actualment s'inclouen dins el sector de can Gatxet, del districte de Mira-sol, del municipi de Sant Cugat del Valles (Valles Occidental). En el decurs dels treballs de prospeccio en motiu de la revisio i actualitzacio de la carta arqueologica de Sant Cugat del Valles, es localitza, en el tall del carrer Rei Alfons el Magnanim, en el solar num. 27, un paviment

1 8 E

m

h k .

L B H

»̂ .* i .. i-- ..••-tt^.... ^

•~ - _ .

Figura 3. Opus signinum localitzat en el tall del carrer Rei Alfons el Magnanim num. 27.

8.- La villa de can Cabassa, I'any 2000, fou objecte d'una important excavacio arqueologica que permete documentar bona part del jaciment, d'uns 18.000 m2, i del qual recentment s'ha publicat un resum de les restes documentades (Artigues 2006, 64-69). Aquest jaciment es datat en un context que va del segle I aC fins el segle VII d.C. 9.- El jaciment de can Sant Joan Nord, descobert en el marc dels treballs de prospeccio motivats per la revisio i actualitzacio de la carta arqueologica del municipi (Aguelo/Rodriguez 1999), fou objecte d'una intervencio arqueologica a carrec de Gemma Caballe, la qual documenta tant una produccio de vi com d'oli (Caballe 2003). El moment de funcionament de la villa cal datar-lo entre el segle I d.C. i el II d.C. 10.- Concretament, les restes arqueologiques s'han documentat als solars 23-25 i 27 del carrer Rei Alfons el Magnanim, tot i que els rebaixos que es feren a I'hora d'urbanitzar aquest carrer ja afectaren aquest jaciment, el qual devia estendre's cap als terrenys de I'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). Cal dir que ni durant I'urbanitzacio de I'esmentat carrer, ni quan es va fer TANC, no hi hague cap tipus de seguiment arqueologic, degut a que aquest jaciment no fou documentat a la carta arqueologica del municipi fins a la revisio i actualitzacio que es va fer d'aquesta a finals de 1998 i principis de1999.

LA VILLA DE CAN PICANYOL (SANT CUGAT DEL VALLES, VALLES OCCIDENTAL

135

Figura 4. Planta de les restes documentades a can Picanyol.

restes que creiem que permeten defensar la ubicacio d'una villa en aquests terrenys, tot i la seva mala conservacio. L'excavacio del jaciment de can Picanyol permete establir una planta (Fig. 4), que tot i evidenciar la mala conservacio de les restes que ens han arribat, on els murs es troben fragmentariament i tant sols conservaven una o dues filades, i que els nivells de circulacio, molt possiblement, foren destruits per Tactivitat agricola de les centuries posteriors a Tocupacio romana, tanmateix, malgrat aixo, podem plantejar Texistencia d'una villa amb Templagament de la possible pars urbana i de la pars rustica i fructuaria.

PARS URBANA

Aixi, al solar num. 27, es documenta, a part de Yopus signinum arran del carrer Rei Alfons el Magnanim, destrui't pels rebaixos realitzats el gener del 1999 i que

motivaren Taturada d'obres esmentada mes amunt, una estructura delimitada per dos murs de pedra. A Tinterior d'aquest espai, el terreny natural s'havia rebaixat, resultant un retail de planta rectangular, de 2,76 m d'ample per 5,07 m de llarg conservats. Dins aquest es localitzaven diferents estructures, que permetien distingir clarament tres espais distribute longitudinalment: un primer pavimentat amb un opus signinum i amb els murs arrebossats interiorment; un segon formant un passadis que comunica el primer i el tercer espai, on s'ha documentat un estrat d'argila vermella rubefactada cobrint el terra natural; i un tercer on s'hi trobaren forces cendres cobrint el terra natural. Aquesta estructura, tenint present que ens trobem per sota dels nivells de circulacio d'epoca romana, hem de considerar que seria un espai subterrani, on les cendres documentades al tercer espai definit evidencien la proximitat a un Hoc on s'havia realitzat foe, i les restes s'havien netejat; un foe que degue realitzar-se en el segon dels espais definits,

Figura 5. Restes del possible hipocaust. Figura 6. Forn d'enriquiment del mineral de ferro.

136

recordant I'argila rubefactada documentada en aquest espai; i un foe que tindria per finalitat escalfar el primer dels espais, aquell on hi havia \'opus signinum i els murs arrebossats interiorment. Aixi, cal pensar que som davant d'un espai d'acces al praefurnium, d'un praefurnium i d'un hipocaustum, tot i que aquest darrer, malauradament molt mal conservat, el qual serviria per escalfar una cambra superior, la qual no ens ha arribat. L'existencia d'aquest espai ens fa plantejar que es tracti d'una zona de residencia benestant, on viuria el

propietari de Tindret i, pertant, de la pars urbana d'una villa, la qual aniria des d'aqui, al menys fins Tactual carrer Rei Alfons el Magnanim, on es trobava \'opus signinum, que es documenta durant les prospeccions esmentades, i potser mes enlla, en terrenys de I'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). Tampoc podem descartar que aquesta s'estengues en direccio als solars 29 i 31 del mateix carrer, cap a Toest, solars que ja havien estat edificats amb anterioritat, i on no hi hague cap seguiment arqueologic, al igual que succei al carrer i a I'ANC

Figura 7. Dupondi de Domicia, fibules, terra sigillata hispanica, i unguentari apareguts en el marc dels treballs d'excavacio.

LA VILLA DE CAN PICANYOL (SANT CUGAT DEL VALLES, VALLES OCCIDENTAL

PARS RUSTICA I FRUCTUARIA

A Test de la zona residencial es documenta un espai (solars num. 23-25), a la meitat septentrional del qual es constata la presencia d'uns murs, forga mal conservats que dificulten forga llur interpretacio. No obstant, aquests permeten establir un seguit de linies que dibuixen alio que podrien ser unes estances organitzades al voltant d'un espai buit d'edificacions, potser un pati, a Textrem oriental del qual hi trobem unes estructures de pedra, de planta quadrangular, que podrien ser la base de sustentacio d'uns pilars. L'existencia d'un pati obert i la possible existencia d'un seguit d'estances al seu voltant, podrien fer pensar en una zona de carrega i descarrega, aixi com el Hoc de residencia de la ma d'obra, o be els espais destinats a magatzems d'eines i o a estables. Finalment, a migdia d'aquestes estances, i a una certa distancia, s'hi documenta la presencia d'una estructura de planta rectangular, amb restes de rubefaccio a les seves parets, amb unes dimensions de 0,50 - 0,60 m d'ample per 2 m de llarg, excavada en el terreny natural, amb dues depressions a tocar de Tangle NE, bastant properes entre elles, possiblement per ubicar-hi un parell de conductes o toveres (Fig. 6). Aquests conductes tenien per finalitat I'entrada d'aire dins Testructura, aire que es devia produir mitjangant una manxa connectada a les toveres. La necessitat d'entrada d'aire tenia per objectiu mantenir el foe viu dins Testructura, la qual havia de trobar-se, en el moment de funcionament, tancada amb unes parets i coberta, per tal d'aconseguir assolir una temperatura forga alta al seu interior. Vist aixi, creiem que aquesta estructura cal interpretar-la com un torn per enriquir el mineral de ferro, separant aquest d'altres components, fent-lo mes pur. Deforns d'enriquiment del mineral per extreure impureses, en tenim documentats des d'epoca iberica, com per exemple al poblat de les Guardies, a El Vendrell (Morer/Rigo 1999, 42-44).

III. CONCLUSIONS

Malgrat que aquest jaciment ens ha arribat en un estat de conservacio forga malmes, on en cap moment s'han pogut documentar els nivells de circulacio i els pocs murs que s'han pogut documentar, en tots els casos ho han estat a nivell de fonament, i en les seves darreres filades, degut a Tactivitat agricola que hi hagut al llarg del temps en els solars on es documenta aquest jaciment, i degut a la urbanitzacio d'aquest sector, podem dir, que el jaciment de can Picanyol correspon a les restes molt malmeses d'una villa romana. D'aquesta villa, malgrat el seu estat de conservacio, s'han pogut documentar algunes restes de la pars urbana, grades a la presencia d'un possible hipocaustum, aixi com restes de la pars rustica i fructuaria de la villa, amb la

presencia d'un torn d'enriquiment del mineral per extreure impureses, i unes estances organitzades al voltant d'un possible pati. En relacio a la cronologia d'aquestes restes, cal dir que aquesta villa es degue edificar a mitjans del segle I dC si tenim present la troballa d'una vora de terra sigiTlata italica a les restes del fonament d'un mur de la pars rustica, i al fet d'haver-se documentat la presencia de diferents fibules i un unguentari del segle I dC, aixi com un dupondi de Domicia i diferents ceramiques de finals del segle l-inicis del segle II dC (Fig. 7), que ens suggereixen que Tocupacio d'aquest indret es degue produir com a molt tard a la segona meitat del segle I dC, una ocupacio que perdurara durant el segle II dC, pero que no sembla anar gaire mes enlla.

BIBLIOGRAFIA

AGUELO, J. 1992, Una aproximacio als estudis sobre Sant Cugat del Valles. Prehistoria i Antiguitat, Gausac 1, 17-19. AGUELO, J. 1996, Ibers, romans, visigots i musulmans a Textrem sud-occidental del Valles, Gausac 9, 29-49. AGUELO, J. 2002, Memoria de I'excavacio arqueologica realitzada als solars numero 23-25 i 27 del carrer Rei Alfons el Magnanim, i dels numeros 36 i 36 del carrer Panama, de I'antiga propietat de can Picanyol. Sant Cugat del Valles, Valles Occidental, Generalitat de Catalunya, Inedit. AGUELO, J., MIQUEL, D., RODRIGUEZ, A. 1999, Carta Arqueologica de sant Cugat del Valles, Ajuntament de Sant Cugat del Valles, Inedit. AGUELO, J., RODRfGUEZ, A. 2000, Memoria de les prospeccions arqueologiques realitzades al terme de Sant Cugat del Valles (Valles Occidental), Generalitat de Catalunya, Inedit. ARTIGUES, P. L. 2002, El monestir de Sant Cugat del Valles. Els antecedents arqueologics i la seva configuracio com a cenobi (segles I dC-segle XI d.C), La butlla de Silvestre II al Monestir de Sant Cugat. Commemoracio del Mil-lenari (1002-2002), ed. Ajuntament de Sant Cugat del Valles, 27-39. ARTIGUES, P. L. 2006, Un raco de Tlmperi roma. L'antiguitat, BARDAVIO et alii, Historia de Sant Cugat, ed. Museu de Sant Cugat i Cossetania Edicions, 35-78. ARTIGUES, P. L. et al. 1994-1995, Les excavacions arqueologiques al monestir de Sant Cugat del Valles o d'Octavia (1993-1994), Tribuna d'Arqueologia 1994-1995, Barcelona, 99-119. ARTIGUES, P. L. et al. 1996-1997, Lafortalesa romana, la basilica i el monestir de Sant Cugat del Valles o d'Octavia (Catalunya). Les excavacions de 1993-1995, Annals de I'lnstitut d'Estudis Gironins XXXVII, 1081-1111.

ARTIGUES. P. L. ef al. 1997, Les excavacions arqueologiques al monestir de Sant Cugat del Valles o d'Octavia (1993-1994). Lafortalesa romana, la basilica i la implantacio del monestir, Gausac 10,15-76. BOSCH-GIMPERA, P., SERRA-RAFOLS, J. DE C. 1966, Scavi a Sant Cugat del Valles (Catalogna). Dal castrum romano al monastero attuale, Atti delta Pontificia Accademia Romana de Archeologia. Rendiconti, 307-323. CABALLE, G. 2003, La intervencio arqueologica al poligon de Sant Joan Nord. L'evolucio d'un espai d'explotacio agraria des del periode del bronze fins a epoca romana, Gausac 23, 25-34. FONT, X. 1986, El jaciment roma de Mas Fuster. Valldoreix. Valles Occidental, Informes preliminars per I'estudi de la Romanitzacio al Valles Occidental 1. GORGES, J. G. 1979, Les villas hispano-romaines, Inventaire et problematique archeologiques, Paris. JARREGA,, R. 1988, El poblament tardo-roma a la zona de Rubi, Butlletide Col-laboradors del Museu de Rubi 28. JARREGA,, R. 1998, La vil-la romana de Can Cabassa (Sant Cugat del Valles). Noves dades sobre la romanitzacio a la comarca del Valles Occidental, Gausac 12,37-49.

MAYER, M., RODA, I. 1984, La romanitzacio del Valles segons I'epigrafia, ed. Museu d'Historia de Sabadell. MORER, J., RIGO, A. 1999, Ferro i ferrers en el mon iberic. El poblat de les Guardies (El Vendrell), ed. Aucat, Autopistes de Catalunya S.A. / Generalitat de Catalunya. MIQUEL, D. 1995, L'excavacio de la torre sud-est de la fortalesa romana d'Octavia (1971), Gausac 6, 79-82. RIU, E. 1998, Arqueologia i historia de I'antic monestir de Sant Cugat d'Octavia o del Valles i dels establiments que el precediren, XLII Assamblea Intercomarcal d'Estudiosos, 33-50. SANCHEZ, E., VILA, G. 1993, Memoria de l'excavacio arqueologica practicada al poligon industrial de Sant Domenec-Can Colomer (Sant Cugat, Valles Occidental), Generalitat de Catalunya, Inedit. TERRATS, N. 1994, El territori de Sant Cugat del Valles a Tepoca romana: primera aproximacio, Gausac 5,11 -20. TERRATS, N. 1998, Noves aportacions sobre el jaciment roma de Can Cabassa (Sant Cugat del Valles), Gausac 13, 29-39. VILALTA, J. 1986, La ceramica campaniana al Museu de Rubi, Butlleti de Col-laboradors del Museu de Rubi 20.

138