la vida tortosina vol i

Recull de comerços, empreses i entitats de Tortosa

Benicarló, 2011

Volum 1

Quimo Panisello Gamundi

(1939-1979)

Direcció de la col·leccióQuimo Panisello Gamundi

Primera edició desembre de 2011© Textos Quimo Panisello Gamundi

© D’aquesta edició Onada Edicions

Onada EdicionsPlaça de l’Ajuntament, local 3Ap. de correus 390. Tel. 964 47 46 4112580 Benicarló

[email protected]

© Disseny de la col·lecció Quimo Panisello Gamundi, Ramon París PenyarandaMaquetació Quimo Panisello GamundiCorrecció lingüística Conxita Aranda Latorre, Rosa Maria Camps Cardona, Eva Cid Aranda, María Pilar Cid Xutglà

Fotografia de coberta Lolita Sol i Los Satélites (família Valmaña Valmaña)

ISBN obra completa 978-84-15221-36-4ISBN volum 1 978-84-15221-35-7ISBN volum 2 978-84-15221-37-1

Dipòsit legal volum 1 BI-3215-2011

Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

PEFC CertificatAquest producte procedeix de boscos gestionats de manera sostenible i fonts controladeswww.pefc.org

Als meus iaios, Juan Panisello Valldepérez i Pilar Tallada Prades i Juan Gamundi Sanz i Conxita Vilà de Salvador; als iaios de la meua dona, Jesús Cid Bonfill i Sabina Xutglà Oliveras i Antonio Aranda Cartagena i Dolo-res Latorre Ariño.

A mon pare, Joaquín Panisello Tallada, a qui recordo tots els dies, i a ma mare, Maria Cinta Gamundi Vilà, per fer-me de guia i dir-me a quines portes picar. Als pares de la meua dona, Jesús Cid Xutglà i Conxita Aranda Latorre, perquè sense el seu suport i nervi tot hagués quedat en res.

A la meua dona, Eva Cid Aranda, amb qui un dia vam tornar a Tortosa per quedar-nos sempre junts.

I a les meues estimadíssimes filles, Sabina i Clàudia, que m’han acompanyat més d’una vegada en les meues entrevistes, guanyant-se alguna galeta, i a sons cosins Martí, Laia, Ge-nís, Vicent i Alícia, perquè sempre ens escolten i no llancen mai els nostres records.

Quimo Panisello GamundiDISSENYADOR GRÀFIC

Quan era menut i anàvem fora el pont, a Ferreries, a veure ma iaia Conxita, mentre els grans parlaven de les seues coses, recordo que per distraure’m sempre em treien de dalt d’una lleixa del menjador el llibre Tortosa: Testimonio histórico-gráfico de Mariano Jover Flix. Potser tenia 10 anys. No sé a qui se li va ocórrer donar-me per primera vegada aquell llibre que després vaig continuar demanant. M’agradava molt contemplar aquell munt de fotografies amb els seus peus de foto. Mai l’acabava, les visites sempre resultaven massa breus, i cada vegada que tornava l’havia de tornar a començar.

El temps va anar passant i vam haver de deixar de viure a la Fàbrica de Gas, amb els seus gasòme-tres, la fonteta d’aigua fresca de La Caramella, les calderes i els seus operaris que moltes vegades ens havien fet de tiets: Ramon Carceller, lo sinyó Diego, Ponce, Pablo, Llaó o Romeu. I vam mar-xar del Rastre, un barri molt familiar, amb el qual vaig trencar tots els lligams en acabar els estudis d’EGB al Col·legi dels Josepets, allí ubicat.El rellotge imparable em va seguir burxant i ma iaia va deixar la casa vora el riu. En el trasllat el llibre de Mariano Jover va desaparèixer, com moltes coses per mi enyorades: els iogurts, els caolés i la llet de la Central Lechera, les balda-neres, els dissabtes al matí al Parc amb ma tia Alícia i tota la cosinada Gamundi o els especta-culars vols del comandant Artur Anguera...

Ja en el segle xxi i acabats els meus estudis de disseny gràfic a Sabadell, un dissabte que rondava pel carrer del Comerç, just davant de la casa on va nàixer mon pare i on encara està inscrit el nom de mon besavi Juan Panisello Cugat, em va fer la cameta un rotlle d’eti-quetes de la marca Derpan. Poc després mon pare i mon tiet Juanito em van aclarir que era l’abreviatura de Derivados Panisello, una de les marques de sabó que ells havien fabricat al car-rer del Marquès de Bellet, davant del Parc. Tot el que em van explicar era totalment descone-gut per a mi, mai no se n’havia parlat a casa.

Aquesta primera troballa, d’altres de poste-riors, i la mort de mon pare el 24 de novem-bre de 2003, em van fer girar la vista cap al passat, potser en un atac de recança, i em van empènyer a fer alguna cosa per tal d’explicar un moment històric en el qual la generació de mon pare va fer-se gran entre els estralls de la guerra i la postguerra. Persones amb un espe-rit de sacrifici, una manera de fer i de pensar avui en dia inimaginables, i que a la llarga van ser els continuadors dels respectius negocis familiars, esperonats per l’obediència cega als

pares i el respecte per les tradicions. Un matí de primavera del 2004 vaig agafar les meues troballes, me les vaig posar a la motxilla i em vaig presentar al despatx del director de l’Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre. Allí l’Albert Curto Homedes amb la seua veu greu em va indicar la senda.

A l’hivern del mateix any, vaig resultar guanya-dor de la XI Beca d’Investigació Pepita Martí de Duran, amb el projecte Estudi gràfic, històric, i sociològic de la imatge corporativa dels pro-fessionals, empreses, comerços i entitats en la Tortosa posterior a la guerra (1940-1970).La intenció inicial era realitzar un estudi ex-haustiu de tot el grafisme que va circular per Tortosa després de la guerra. Però a mesura que vaig anar entrevistant gent i m’anaven deixant material per escanejar, em vaig adonar que havia de deixar l’anàlisi com a dissenyador gràfic per a la meua tasca professional i que el que calia fer era escoltar els testimonis i inten-tar plasmar-los tal com se’m presentaven.

Recollia material i l’anava maquetant, tot i que la meua idea inicial de maquetació del llibre va anar girant i girant fins que l’hivern de 2006 vaig conèixer el dissenyador retirat Francesc Bas Espuny Francisco i la seua dona Joaquima Ro-mero Prats. Primer, ens vam trobar al seu Mataró natal, per parlar del seu pare Francesc Bas, un dels cartellistes més inspirats de la Tortosa de postguerra. Després, a l’estiu, el vaig seguir fins el seu xaletet del Toscà, on vaig continuar es-garrapant-li unes horetes, i on anàvem discutint com hauria d’anar distribuïda cada pàgina entre mos i mos de pastissets d’Alfara. Encara que em considerava “massa jove” per parlar en mi de la seua Tortosa de postguerra, va nàixer entre nosaltres una estima que crec que va ser mútua, com sempre em recorda la seua Quime.

I d’aquesta manera, he anat erigint aquest llibre sobre la vida tortosina, a través de la seua vida quotidiana: del que menjaven, del que bevien, del que somiaven, de les coses amb què xalaven, del que escoltaven, del que llegien, del que aprenien, del que veien, dels vehicles amb què es movien... Una mena de mecanoscrit sorgit de les paraules i els records dels últims supervivents, adornat amb les seues fotos i un compendi de productes que es van comercialitzar al llarg d’aquesta època, que comença la nit del 12 de gener de 1939, quan els últims soldats republicans van aban-donar la castigada ciutat de Tortosa, fins a la primavera del 1979, quan es van convocar les primeres eleccions municipals democràtiques.

| pròlegs

11

Sovint miro enrere i recordo caminar sobre el tou de fulles grogues que cada tardor, quan el dia ja era curt i bufaven els primers vents forts, s’acumulava al carrer. L’asfalt era bonyegut, fet de pedaços, i les vorades de pedra, quasi sempre escantellades. Els meus peus juguen a capbussar-se en un so agradable mentre camino al costat de la mare agafat de la mà. Albiro cases desdibui-xades i plenes de taques; l’institut paorós, i comerços descolorits i enigmàtics. També recordo passar el riu, pont endins, una de les fronteres de la infància només travessa-da en dies comptats. La ciutat m’és gran i desconeguda. A casa, més segur, jac a terra entretingut mentre sento els grans parlar a taula d’això i d’allò, d’aquest o d’aquella, que ja no hi és o està a punt de tancar. Teixeixen arguments que no acabo de desxi-frar. Tot plegat m’ho miro com a espectador estranyat, curiós i expectant.

Podria seguir escorcollant imatges d’infan-tesa una mica desordenades, però sobre-passaria el sentit per què vull emprar-les. Vénen a tomb, i espero així justificar-me, per tal de donar sentit a una de les moti-vacions inicials més personals i alhora més vives que penso que han mogut Quimo Panisello, autor de La vida tortosina. Re-cull de comerços, empreses i entitats de Tortosa (1939-1979). Són els records i les imatges que ens traslladen a un món del qual ell havia sentit a parlar abastament des de petit, i que la nostra generació ha viscut d’una manera una mica tangencial però amb prou punts de contacte per a ser conscients de la seua transformació.

A l’hora de pensar la ciutat ve al cap Italo Calvino —gran imaginaire de ciutats— qui les definia com “un conjunt de moltes coses: memòries, desitjos, signes d’un llenguatge; són llocs d’intercanvi, no només de mercaderies, són també intercanvis de paraules, de desitjos, de records”. De totes, la memòria, com a fenomen universal a tots els éssers humans, hi juga un paper fona-mental. Passa pel filtre i reté en el present un arxiu d’experiències pròpies o d’altri viscudes en el passat, alhora que aplega molts elements de la cultura material que li serveixen de suport simbòlic.

En aquest cas, el leitmotiv i suport de l’autor ha estat la imatge gràfica i publicitària a la ciutat de Tortosa durant un període prou recent de la nostra història. Això l’ha portat

a fer un treball de recerca pacient, sistemàtic, obsessiu, en què durant un grapat d’anys ha recollit manta documentació que ha estruc-turat i ordenat en establiments, indústries, comerços, serveis, entitats diverses, i tants altres que li hauran quedat al calaix.Hem vist com en el darrer segle, amb la massificació del consum, la publicitat ha assolit una significació cultural important. És per això que aquest llibre supera un sim-ple recull d’imatges i la mateixa recerca ha exigit a l’autor, a vegades sense voler-ho, a reconstruir la història de les marques, i dels fets i dels personatges que sempre hi ha al darrere, dibuixant un retrat ampli i abasta-ment exhaustiu dels actius i protagonistes socials, econòmics i culturals de Tortosa du-rant aquests anys. Entre 1939 i 1979 el país va experimentar una evolució radical. Les formes de consumir, els gustos, també les formes de produir, la mentalitat i, en darrer terme, les formes de vida, van transformar-se totalment. Tortosa no restà al marge d’aquest canvi.

Història i memòria són interdependents i es necessiten. El treball de Quimo Panisello està a mig camí entre una cosa i l’altra. Selecciona els fets i els elements del passat, empra la memòria per reconstruir-los i ens en trasllada una imatge o lloc de la memòria. Aquests llocs de la memòria, que no tan sols són espais físics, es converteixen en un element simbòlic, sacralitzat, de la comunitat, i cons-titueixen l’imaginari col·lectiu de diverses generacions, d’una ciutat i d’una època.

Hom en farà la corresponent contextualitza-ció i anàlisi històrica, entenc sociopolítica o econòmica, però això ja correspon a l’his-toriador. Allò més important és que el llibre esdevé un catàleg visual que pot suscitar lec-tures i sentiments diversos. A més, ofereix un testimoniatge molt valuós, clau, com altres, en la reformulació actual de la ciutat en tant que fenomen sociocultural —no només com a fenomen espacial—, de la seua identitat i de la seua continuïtat.

Ivan Favà VivesPROFESSOR D’HISTÒRIA

pròl

egs

|

12

El llibre que teniu a les mans és una mostra plausible que la història roman en constant construcció i que no constitueix una matè-ria reservada eminentment als historiadors de professió.

Certament, el treball de recerca de Quimo Panisello és el resultat de l’estímul d’un jove que, motivat per la passió de l’ofici, s’ha introduït en l’estudi de l’evolució gràfica del seu àmbit professional prenent com a refe-rència el marc local dels anys dels franquisme perquè, com a investigador novell, són els anys que li han estat més propers. Per tant, amb aquesta obra s’enceta una nova tipolo-gia d’estudis que es manté entre la història econòmica i social i el periodisme d’investi-gació, el resultat de la qual és la primera sín-tesi sobre el teixit empresarial i comercial de la ciutat a partir de la postguerra. Fins i tot, motivat per la il·lusió de la seua primera recerca històrica i aprofitant l’avinentesa de la disponi-bilitat de les fonts, l’autor també ha introduït dades puntuals d’alguna població veïna.

La rigorositat del treball està avalada per la metodologia que ha utilitzat ja que, sense tractar-se d’un professional acadèmic, s’ha desenvolupat entre els paràmetres utilit-zats per elaborar un treball històric. És a dir, Quimo ha començat amb l’anàlisi de la historiografia local de referència per tal de reunir les primeres informacions, així com els autors que amb anterioritat havien aportat referències sobre el seu tema d’estudi. A continuació, ha iniciat l’apassionant, però dificultós període de treball de camp, recollit en centenars d’entrevistes amb fundadors, amos, empleats i també sovint amb els familiars com a hereus directes de la tradició emprenedora dels seus pares, avis o besavis.

Des del punt de vista de les fonts documen-tals, tampoc no hi ha escatimat esforços. A més de la premsa de l’època (La Voz del Bajo Ebro i Diario Español) i de diverses col·leccions fotogràfiques, Quimo ha utilit-zat una rica varietat de documents (postals, tríptics, calendaris, revistes locals, cartells, diapositives, negatius, paper assecant, etc.) que ha aconseguit aplegar principalment entre l’Arxiu Comarcal de les Terres de l’Ebre, l’Arxiu Històric Provincial i la Biblioteca Pú-blica de Tarragona. Però Quimo ha anat més enllà introduint-se, gairebé sempre amb molt d’èxit, en arxius personals i familiars com el de l’Associació Enrique Bayerri o el fons de José Daufí. Finalment, ha contrastat la

informació dels llibres amb la dels testimonis que prèviament havia recollit tot i que, en més ocasions de les que hauria volgut, els records i les particularitats de les vivències personals han estat l’únic fonament per a la reconstrucció històrica.

No obstant això, la nostra societat cada cop és més conscient de la necessitat de preser-var i conservar amb les condicions ade-quades en centres d’arxiu la documentació d’èpoques més allunyades cronològicament a l’actualitat. És a dir, avui som capaços de mantenir intacta documentació d’època me-dieval, però freqüentment ens trobem amb la paradoxa, tal com li ha succeït a Quimo, de tenir serioses dificultats per escriure la història més recent, ja siga l’empresa que va fundar el nostre iaio o bé la botiga del barri on els pares ens enviaven a comprar quan érem xiquets. Per això, la columna vertebral del llibre és la història oral. Per tant, crec que s’han de reconèixer els mèrits que ha fet l’autor en la recerca d’alternatives a l’es-cassetat de documentació pública i també l’esforç que ha esmerçat, primer amb la localització i, posteriorment, flexibilitzant-se a la disponibilitat dels testimonis i a l’oferi-ment de la seua documentació particular.

En aquest sentit, junt amb la dinàmica socioeconòmica de la ciutat, el resultat de la recerca ha posat de manifest l’especial re-llevància dels nombrosos i rics arxius privats, encara ben conservats, l’heterogeneïtat dels quals obri un extens camp de possibilitats sobre la Tortosa dels anys del franquisme, més enllà dels documents oficials. Per tant, hem de ser conscients de les oportunitats que ofereixen els materials de què disposem a casa, perquè allò que conservem avui, ens permetrà satisfer els buits que sorgisquen demà. Per això, tinc el convenciment que treballs com La vida tortosina mantindran la continuïtat en un futur proper contribuint així al coneixement històric de la nostra contemporaneïtat des de perspectives fins ara molt poc valorades.

Jordi Valls CluaARXIVER | pròlegs

13

La població de Tortosa era de 38.269 habitants.

13 de gener de 1939Entren les tropes franquistes a Tortosa.Després de 10 mesos de ser front de guerra, la ciutat és evacuada pels republicans i, a la matinada del 13, hi entren les tropes franquistes.

18 de gener de 1939Nomenament provisional d’alcalde.El metge oculista Recaredo Loscos i Mulet és nomenat alcalde de Tortosa en substitució del també provisional Julián Falomir Villarrocha.

27 de febrer de 1939Es restableixen els serveis ferroviaris amb Tarragona.Un únic tren surt de Tarragona a les 7.30 hores, i torna de Tortosa a les 17.30 hores.

14 de maig de 1939S’implanta el racionament a tot el país.Amb l’objectiu de pal·liar la gana es creen les cartilles de racionamient. Els productes els proporcionava la Comisaría de Abastos.

20 d’agost de 1939S’obri a la circulació un pont provisional.La passarel·la se sosté sobre 11 barcasses.Les tarifes són: els carros buits, 1,50 pessetes, i carregats, 3 pessetes; automòbils, 5 pessetes; camions inferiors a 8 tones, 15 pessetes, i superiors a 8 tones, 20 pessetes.

26 de gener de 1940Es promulga la Ley de Unidad Sindical. Origen dels sindicats verticals, als quals estaven afiliats tant amos com treballadors.

4 d’abril de 1941Nou pont sobre l’Ebre.El nou pont de l’Estat, obra de l’enginyer César Villalba, es construeix utilitzant les pilastres del pont anterior. Fa 165 metres de llarg i, per primera vegada a Espanya, s'utilitza la soldadura elèctrica. La inauguració va comptar amb la presència del ministre d’Obres Públiques, Alfonso Peña Boeuf.

12 de setembre de 1941Arriba a Tortosa el primer tren de la Val de Zafán. El dia 12 de setembre és rebut per les autoritats el primer tren i l’any següent ja entra en funcionament el tram Alcanyís - Tortosa de la via de la Val de Zafán.

28 de desembre de 1941Esteban Albacar Ferrando és nomenat alcalde.El governador civil de Tarragona, Juan Selva, dóna la possessió de l’alcaldia a Esteban Albacar.

30 d’abril de 1942Gran crescuda de l’Ebre al seu pas per Tortosa.Durant uns dies queda inundada la part baixa de la població. El riu arriba a 7,40 metres d’alçada.

2 de maig de 1943Inauguració del velòdrom.Es prepara per al dia 2 de maig una carrera eliminatòria, una altra de persecució i una a l'americana de dues hores.

6 de febrer de 1948Arriba la penicil·lina a les farmàcies de Tortosa.A principis de l’any 1944 es va començar a produir a gran escala i al març del mateix any va arribar a Madrid.

Anys 40fe

ts d

esta

cats

|

16

la vida tortosina vol i

Documents