LA VIDA QUOTIDIANA A LA GRCIA ANTIGA1. UNA SOCIETAT DESIGUALLa societat grega es dividia principalment en dos grups: els ciutadans i els no-ciutadans.Els ciutadans podien participar en la vida poltica, gaudien de tots els drets i havien de pagar impostos. Hi havia gent molt rica i gent ms humil. Els no-ciutadans no podien participar en la vida poltica. Hi havia diferents grups: els estrangers, persones lliures que es dedicaven a lartesania o al comer. Pagaven els seus impostos, per no tenien dret a participar en la vida poltica i no posseen ni terres i cases. els esclaus, no eren considerats persones. Realitzaven les feines del camp i del servei domstic. Eren presoners de guerra, fills desclaus, ciutadans que no pagaven algun deute important. les dones, podien ser lliures o esclaves, per en cap cas tenien drets i sempre estaven tutelades per un home. Les dones riques tenien cura de la casa. Les de classes populars treballaven com a venedores, dides o llevadores. No podien participar en poltica, ni prcticament en la vida pblica. 2. LA DEMOCRCIAEn el segle VI aC, algunes polis (ciutats) gregues van iniciar un nou tipus de govern, la democrcia, que significa el govern del poble. EIs ciutadans es reunien en assemblea quatre vegades al mes per votar les lleis, decidir la guerra i la pau i triar els governants. No hi podien participar els ciutadans menors de vint anys, ni els esclaus, ni els estrangers, ni les dones. Les votacions es duien a terme a ma alada.Els magistrats s'encarregaven de posar en prctica les decisions preses en l'assemblea.

3. LES CIUTATSLes ciutats gregues solien estar situades a prop del mar per facilitar el comer i el transport, que era difcil per via terrestre.Els carrers de les ciutats eren estrets, tortuosos i foscos.La vida s'organitzava al voltant de dos centres principals: lgora i lacrpoli.Lgora era una gran plaa pblica on se celebrava el mercat i on els ciutadans es reunien per passejar i xerrar. Al seu voltant se situava el barri dels artesans i els comerciants. Els grecs passejaven, parlaven de negocis, de filosofia, poltica ...Lacrpoli era un recinte emmurallat on hi havia els temples i alguns dels edificis ms importants. Es construa en un lloc elevat i aix tamb servia com a refugi en cas de guerra.En lpoca de ms rellevncia, a les ciutats properes al mar van crixer molt, amb carrers amples i rectes i es van construir importants ports per potenciar el comer.

4. LA DIETA I EL VESTIT.La dieta dels grecs era senzilla. Els aliments principals eren els cereals, el formatge, els ous, les fruites i les verdures. Tamb consumien oli doliva, llet de cabra i, quan n'aconseguien, peix, que era molt valorat. La carn era un aliment escs que es reservava per a les famlies ms riques i per als dies festius.Els antics grecs eren aficionats a organitzar banquets en honor als hostes. Menjaven ajaguts mentre sentretenien amb l'espectacle dels msics i les ballarines.Els grecs vestien tniques de llana i lli i s'abrigaven amb un mantell que es recollia sobre l'espatlla esquerra. Els grecs calaven sandlies o sabatilles sense tal.Les dones gregues adornaven el seu cos amb tota mena de joies. Per protegir-se del sol i la pluja portaven al cap una mena de mocador i un barret rod d'ales amples.

5. L'ECONOMIAA les ciutats vivien fonamentalment de la indstria i el comer.El comer era lactivitat ms important. Els comerciants posseen vaixells i navegaven per tot el mar Mediterrani. Venien els productes que es fabricaven a les ciutats gregues i compraven aliments, fusta i coure. En els intercanvis comercials, els grecs utilitzaven monedes de plata anomenades dracmes.Al camp hi vivien molts grecs i es dedicaven a lagricultura. Vivien molt pobrament. Conreaven sobretot la vinya, el blat i l'olivera amb l'ajuda d'una fal i una arada lleugera. Generalment, les explotacions agrcoles tenien una mida reduda.6. L'HABITATGEEls habitatges grecs, d'una o dues plantes, no estaven gaire decorats, i hi havia pocs mobles. A les cases hi havia una part que estava reservada exclusivament a les dones, el gineceu, d'on gaireb no sortien mai.7. ARTLa preocupaci dels grecs per l'harmonia, la bellesa i les proporcions sn lobjectiu de tota representaci artstica.Els escultors volien representar la bellesa ideal del cos hum nu i creaven cossos perfectes. 7.1 EL TEMPLELa construcci grega ms important era el temple, l'edifici on vivien les divinitats.

Es construen en pedra o en marbre blanc i es pintaven amb colors brillants que s'han perdut amb el pas del temps.Els temples tenien forma rectangular, s'alaven sobre una plataforma i disposaven de diverses dependncies:Vestbul (Opistdom), sala principal (Naos) i magatzem dofrenes (Pronaos).

7.2 COLUMNES GREGUESEls arquitectes construen les seves obres de tres maneres (estils) diferents. Es diferenciaven fonamentalment per la forma i decoraci de les columnes. Segons la forma de la base (peu de la columna) i del capitell (part de dalt de la columna) sanomenaven:1. Dric: la columna reposa directament, sense base, i el capitell s simple.2. Jnic: la columna reposa sobre una base i el capitell t uns elements decoratius en forma despiral.3. Corinti: la columna tamb reposa sobre una base per el capitell t fulles com a elements decoratiu.DRICJNICCORINTI

CAPITELL

BASE

8. L'ESCULTURALa major part de les esttues tenien una funci religiosa i representaven divinitats i herois. Per aquesta ra gaireb totes les escultures se situaven als temples.

Els artistes grecs utilitzaven el bronze i la pedra. Les seves escultures eren de gran qualitat i es van convertir en models per als artistes dpoques posteriors.El Discbol, representa un atleta.

9. DUS Els grecs practicaven una religi politeista, s a dir, creien en lexistncia de molts dus. Les deesses i els dus grecs, tot i ser immortals, tenien aspecte, qualitats i debilitats humanes: menjaven, bevien, s'estimaven i lluitaven entre ells.Cada du representava una fora de la natura i una activitat o professi humana. A ms, cada un tutelava una ciutat.A la Grcia antiga es creia tamb en l'existncia de criatures fantstiques, com els ciclops, que eren monstres d'un sol ull, o els centaures que eren cavalls amb cap, bust i braos humans. 10. ELS JOCS OLMPICSEs grecs organitzaven competicions esportives en honor dels dus. La competici esportiva ms famosa i solemne de Grcia van ser els jocs olmpics, que se celebraven cada quatre anys a la ciutat d'Olmpia en honor de Zeus. Els primers jocs olmpics van tenir lloc l'any 776 aC i els grecs comptaven el temps a partir d'aquesta data. Els jocs duraven set dies, durant els quals els atletes participaven en diverses proves esportives: curses, llanament de disc i javelina, salt de longitud, etc. Els vencedors eren aclamats pel pblic i obtenien com a premi una corona d'olivera. Tots els homes, fins i tot els estrangers i els esclaus, podien assistir a les festes d'Olmpia. En canvi, les dones hi tenien l'accs prohibit.11. EL TEATRE GRECEl teatre, tal com el coneixem avui, va ser un invent dels grecs. Els grecs consideraven el teatre una manera de purificar els defectes que tenien com a ssers humans.Tothom, tret dels esclaus, podia assistir a les representacions teatrals i l'entrada era gratuta per a les persones sense recursos.Les representacions tenien lloc en teatres de forma semicircular, en els quals es distingien tres parts principals: la grada, l'escena i l'orquestra. El pblic podia veure l'escena i l'orquestra des de qualsevol lloc i la sonoritat era excellent.

12. L'EDUCACI GREGAA Grcia, els nens fills dels ciutadans comenaven a anar a l'escola a partir dels set anys. A partir dels 14 o 15 anys comenaven a estudiar matemtiques, literatura i oratria (art de redactar i pronunciar discursos). Aquesta formaci es completava amb la prctica de diversos esports al gimns. En general, les nenes gregues s'educaven a casa.