LA VIDA DE LLUS LLACH

Aplicacions de les TIC

4rt d'ESO

BiografiaInfantesa a VergesFill d'un metge de poble, de famlia de terratinents, que va aconseguir plaa en el poble empordans de Verges, i de mare mestra nascuda a Porrera i que havia rebut una educaci burgesa a Barcelona. Va viure la seva infncia a aquest petit poble situat al Baix Empord, comarca de la qual sempre s'ha declarat un enamorat. No ha perdut mai aquestes arrels i encara avui participa cada setmana santa a la famosa process de la Dansa de la Mort i t una residncia al poble ve de Parlav. Segons paraules del propi Llus Llach, la persona que va introduir la msica a casa seva va ser la seva mare. Tant Llus com el seu germ Josep Maria feien servir la seva guitarra fins que a l'edat de quatre anys veu entrar un piano amb el que Llus comena a compondre les seves primeres melodies aproximadament dos anys ms tard. Observant la bona oda del seu fill, confien la seva educaci musical a Quim Gil, pel que fa al solfeig, i Lau Roure i la seva esposa Montserrat. Als 9 anys (1957) es trasllada a Figueres per a continuar els seus estudis internat al collegi de La Salle, on es refugia en el mn de la msica passant hores i hores sol davant el piano. El contraps a aquest mn solitari el troba els estius anant al poble de la mare, Porrera, on coneix Jorgina Domnech que l'apropa a la msica dels chansonniers francesos, i de manera especial Jacques Brel. A ella li dedic l'any 1968 la can d'amor Per un tros del teu cos. Per la seva primera can, Que feli era, mare, amb lletra del seu germ, s del voltant de 1965.

Els Setze JutgesEl 1963, a l'edat de 16 anys, es trasllada a Barcelona per estudiar el preuniversitari i posteriorment cursar estudis d'enginyeria. Dos anys desprs, es matricularia a la Facultat d'Econmiques, estudis que abandona per cursar el que segons ell seria la seva universitat: s'integra al moviment de la Nova Can incorporant-se a Els Setze Jutges, grup del qual va ser l'ltim component. El seu debut el va fer el 22 de mar de 1967 a Terrassa, concert en el qual, segons ha explicat sovint, es pass tot el temps amb els ulls tancats i amb les cames tremolant. El novembre del mateix any, actua al costat de Raimon a la plaa de braus de les Arenes. El 1968, any del maig francs, del qual es considera fill, s per a Llach el de l'arribada de l'xit popular amb L'Estaca. Els censors aprovaren aquesta can a la vuitena volta que Llach la va presentar, aix si, va ser aprovada amb un altre nom,"Ahir". Aquest himne de reivindicaci dels Pasos Catalans va ser prohibit l'any segent, per ja era un cant popular. Joan Molas i Nria Batalla es converteixen en els seus representants, acord que perdurar fins el desembre de 1990.

1

Aplicacions de les TIC

4rt d'ESO

El novembre participa acompanyat de Dolors Lafitte al Festival de la Can de Barcelona amb la can A cara o creu (composta per Josep Andreu Forns i Lle Borrell), assolint el segon lloc. Entre els assistents es trobava un representant de CBS a Espanya, que li ofereix fitxar per la multinacional per cantar en castell. Desestima l'oferiment i signa un contracte amb un petit segell discogrfic catal, Concntric, que tenia com a nic objectiu mantenir vives la llengua i cultura catalana enfront la dictadura franquista. Amb aquesta discogrfica grava el seu primer disc amb les canons Que feli era mare, La barca, En Quitero i El Parc. L'any segent, grava el seu primer llarga durada: Els xits de Llus Llach, reeditat posteriorment amb el ttol Les seves primeres canons. La popularitat del cantant va pujant i amb el tema Irene, ja amb la discogrfica Movieplay, assoleix les 100.000 unitats venudes del disc que l'integra. Irene neix d'un desengany amors amb una noia francesa que estiuejava a L'Escala i que li obre les portes de tots els canvis que s'estaven produint a Frana. El 13 de desembre de 1969, es va presentar en solitari al Palau de la Msica Catalana on es va consolidar com un dels millors cantautors del moment amb una popularitat creixent a tots els nivells. Aquest recital s conegut pel fet de que L'Estaca s cantada noms pel public doncs ja havia sigut prohibida. Ara i aqu recollia en directe la seva actuaci. El 26 de desembre canta per primer cop amb Laura Almerich, una part fonamental del seu acompanyament musical durant tota la seva carrera.

Exili a ParsA partir d'aquell moment, Llach s vctima de prohibicions i persecuci intellectiual. El novembre de 1970, viatja a Cuba i participa en un recital on critica la poltica de Franco, provocant que l'ambaixador espanyol abandoni la sala. De retorn, i desprs de ser ajornat repetides vegades, el 6 de desembre, Llus fa el seu debut al teatre Monumental de Madrid, sent el primer recital ntegrament en catal en un local comercial. Ambds fets li van ocasionar dures prohibicions: durant quatre anys no podria cantar a l'Estat espanyol, tret de Catalunya. La seva situaci professional es fa insostenible i decideix exiliar-se a Pars al costat dels seus representants. Teresa Rebull el presenta a Paco Ibaez i a Mikis Theodorakis. El 1972 es publica el seu tercer disc de llarga durada Com un arbre nu, i els anys 1973 i 1974 veuen la consagraci de Llus Llach fora de Catalunya amb les seves actuacions a l'Olympia de Pars. El debut es port a terme el 21 de gener de 1973, i els crtics coincideixen en que fou una de les seves millors actuacions fins aleshores. Si b el pblic era predominantment catal, tamb hi assistiren molts francesos, i l'xit signific el triomf definitiu tant de Llus Llach com de la Nova Can a Pars. Durant la seva estada a Frana, torna en ocasions molt concretes i tamb canta a Sussa, Alemanya, Mxic.

2

Aplicacions de les TIC

4rt d'ESO

Desprs de 4 anys d'absncia, tret de petits recitals a les comarques gironines, el 2 i 3 de febrer de 1974 torna a actuar al Palau de la Msica per presentar en directe les canons del seu nou disc I si canto trist. Els recitals tingueren una molt bona recepci tant de pblic com de crtica, que li reconegu un gran pas en la seva maduresa artstica, destacant especialment el seu pas de la guitarra al piano i que per primer cop hagus optat per musicar textos d'altri (La casa que vull de Salvat-Papasseit i Can a Mahalta de Mrius Torres). Les cues arribaren a ser excepcionals i tothom coincidia en que la tanda de recitals podia haver-se allargat una setmana ms. Un mes desprs torna a actuar a l'Olympia, aquesta vegada compartint escenari amb Francesc Pi de la Serra, tornant a obtenir un gran ress a Catalunya a causa de les circumstncies poltiques que es vivien. TVE enregistra un recital ofert en la campanya del Grec d'aquell any, per la seva emissi s ajornada a ltima hora perqu el cantant s'havia dirigit al pblic ntegrament en catal.

Viatge a tacaEl seu nou treball de l'any 1975, Viatge a taca, basat en textos de Kavafis, es converteix en el seu disc ms venut fins aleshores amb 150.000 cpies. Amb aquest disc inicia la collaboraci en els arranjaments de Manel Camp i amb el bateria Santi Arisa, ambds antics components de Fussion. La seva presentaci es feu el 7 de maig al Palau de la Msica i a les vint-i-quatre hores de posar-se les entrades a la venda ja s'havien exhaurit. L'esdeveniment previst en principi per a set actuacions, finalitz a la cinquena, quan se li prohibeix un bis, se'l det i se'l porta a la Comandancia Superior de Polica. Mentre, el pblic va abandonant el Palau cantant a cor L'Estaca. Se li prohibeix seguir amb els recitals, se li imposa una multa de 100.000 pessetes, i durant ms de vuit mesos van ser prohibides totes les seves actuacions a l'Estat espanyol. L'aleshores governador civil de Barcelona, Rodolfo Martn Villa, ho justifica per les reiterades infracciones al reglamento de espectculos, que prohbe terminantemente que los artistas se dirijan al pblico y establezcan dilogo con l, caso que el seor Llach hizo en reiteradas ocasiones, profiriendo expresiones que la autoridad gubernativa ha estimado como atentatorias a las instituciones y a la legislacin vigente. Mentre persisteixen les prohibicions a l'interior (ms de 45), Llach es torna a refugiar a l'estranger. El mes d'agost actua a Londres, una altra vegada a l'Olympia, a Veneuela, i el Thatre de la Ville li ofereix un contracte per actuar durant quinze dies. Coincidint amb aquestes actuacions, mor Franco.

3

Aplicacions de les TIC

4rt d'ESO

Gener de 1976Actua per la TV francesa al costat del mtic George Brassens en un programa de cap d'any a Aviny i de gran audincia. El 15 de gener de 1976, gaireb dos mesos desprs de la mort de Franco, Llus Llach torna a reaparixer desprs de molts anys de prohibici en solitari en tres grans recitals al Palau d'Esports de Montjuc on va demostrar contundentment el seu poder de convocatria amb l'assistncia d'unes 30.000 persones. Aquests recitals sn recollits en forma de disc sota el ttol de Barcelona, gener del 76, tot un document sonor de la situaci i sentiments d'uns moments histrics. Per primer cop totes les seves canons passen la censura. Les primeres files les ocupen els representants de totes les forces poltiques i sindicals de l'oposici al franquisme. En principi previst per un nic concert, i vist que les entrades s'exhaurien rpidament, el promotor Oriol Regs aconsegueix de Martn Villa fins a tres sessions, prohibint ja la quarta. Quatre mesos desprs, el 7 de maig protagonitza un altre recital multitudinari al campus de la Universitat de Bellaterra. Per la transici noms havia fet que comenar i segueixen les prohibicions. Tamb comencen a haver-hi conflictes laborals com la vaga general del 3 de mar a Vitria originada per l'acomiadament de setanta treballadors, que acaba amb la policia disparant indiscriminadament amb el resultat de 5 morts i 40 ferits, sota les ordres del ministre Manuel Fraga. Assabentat del fet, Llach es posa a treballar en una creaci inspirada en el dolor i en la desesperaci, neix Campanades a morts, estrenada a Euskadi Nord a finals del mateix any en un recital molt emotiu. Llach afronta un nou repte en l'enregistrament del disc amb la incorporaci d'una orquestra simfnica dirigida per Manel Camp i la Coral Sant Jordi dirigida per l'Oriol Martorell. Aquesta cantata fnebre est plena de tensi i tragdia, reflex del moment. A la segona cara, destaca sobretot la popularssima Laura. Quatre mesos desprs d'aparixer ja se'n havien venut 250.000 cpies.

Companys, no s aixEls esdeveniments poltics que es van succeint, el 1977 s l'any de les primeres eleccions democrtiques, coincideixen amb un perode de reflexi de Llus ajudat pel descans d'una travessia. Aix, com a contrapunt al seu darrer disc, del 27 d'octubre al 12 de novembre de 1978 presenta al teatre Romea El meu amic el mar, carregat de ressonncies empordaneses, amb una nova tendncia a l'intimisme i mediterranetat en els seus treballs. Aquest disc s important en la carrera de Llach en el sentit que significa un cert trencament en la seva condici de mite i portaveu d'una collectivitat. De fet, a partir d'aquell moment, el cantant noms tornar a actuar en grans espais pblics en comptades ocasions, destacant el recital de Sant Joan de 1981 i especialment el del Camp del Bara de 1985. Per el disc tanca amb una can de rebellia, Companys, no s aix, que obria les portes del segent disc ms reivindicatiu Somniem, i que molestar alguns sectors que consideren que la Nova Can ja ha complert la seva funci i la poltica s'ha de deixar en mans dels poltics. Llus

4

Aplicacions de les TIC

4rt d'ESO

Llach, com la resta de components del moviment de la Nova Can, es veu apartat en la cursa per recuperar els drets perduts. Han passat a ser la punta de llana a fer nosa. s l'inici del final del moviment artstic. Tot ha canviat molt de pressa, fins i tot la seva imatge que ara se'ns presenta amb el front descobert, i Llach pensa en la seva retirada. s l'inici del final del moviment artstic. L'aparici d'aquest disc coincideix amb la seva reaparici a Madrid, desprs de vuit anys de prohibici, i a Barcelona, desprs de tres anys de no actuar-hi. Els recitals es feren al Romea que, desprs de varies ampliacions, foren trenta actuacions amb el teatre ple de gom a gom. s la primera vegada que entre el pblic no hi ha ni crits, ni pancartes, ni la simbologia que durant tants anys van alimentar els seus concerts. L'any 1979 actua per primer cop al Liceu per presentar Somniem, sent el primer cantant no operstic que hi actua en dos histrics recitals. Inclou el poema musicat Criatura dolcssima de Joan Fuster, amb qui tingu una relaci d'amistat. El contingut del disc significa el retorn a la lluita, a la reafirmaci dels seus principis humans. Un dels discos ms estranys i desiguals del cantant, que tenia el convenciment que es tractava del seu testament musical, doncs preveia retirar-se un cop finalitzada la gravaci. Durant molts anys va ser una de les produccions que Llach ms estimava. Entre els anys 1978 i 1979, Llach es sentia descontent amb els seus resultats artstics al no poder desenvolupar la seva feina en bones condicions tcniques. De fet, LLach comunica la seva decisi de plegar als seus mnagers Joan Molas i Nria Batalla que li aconsellen que no ho digui pblicament. Va ser un bon consell perqu al cap de 8 mesos s'ho repensa i decideix tornar a cantar. Un dels principals motius del retorn s el reconeixement internacional que va suposar rebre l'any 1979 el premi Luigi Tenco com a millor cantant estranger a San Remo, i el testimoni hum dels integrants del Club Tenco que l'animen a continuar. L'any 1980 s un any de transici tant pel que fa al nombre de concerts com en noves publicacions. Canta a Alemanya, Blgica, Itlia i Frana, i no s fins l'any segent que treu un nou disc fora atpic: Verges 50. Torna als seus orgens de la infncia amb una primera cara totalment instrumental on destaquen els arranjaments de Manel Camp, i amb una segona cara que acaba amb una de les seves millors canons Pas petit. Fou presentat en diversos concerts realitzats amb la collaboraci de la Banda Municipal de Barcelona. Aquest 1981 torna a ser un any de gran activitat. Amb el complement de Marina Rossell torna al mes de mar amb tres concerts al Thatre de la Ville. Per Sant Joan participa en el magne recital del Camp Nou. I, malgrat portar ja sis anys de la mort del dictador, tingu novament problemes amb TVE en ser-li prohibit un programa especial. Llach reclama danys i perjudicis a la televisi espanyola, finalment guanya el judici i s indemnitzat. De fet, el comproms tic del cantant continua, malgrat les reticncies de la classe poltica, i en un acte del 8 de gener de 1982 a la Nau del Clot afirma: ...els que som nacionalistes radicals, en som per principi, per obligaci i amb orgull. Amb I el somriure, la revolta (1982) comena la seva collaboraci amb Miquel Mart i Pol, amb una primera part cantant els seus versos. El disc es presenta al llarg de vint actuacions al Poliorama, i els guanys del primer foren lliurats a Amnistia Internacional a Catalunya. En aquest disc Llach utilitza per primera vegada a fons els sintetitzadors. Aquest mateix any, la Generalitat li concedeix la Creu de Sant Jordi, que recull la seva mare, per

5

Aplicacions de les TIC

4rt d'ESO

la qual va ser un gran regal del seu fill dos anys abans de la seva mort. El gener de 1983, en un concert al Palau dels Esports pro-damnificats per les inundacions, actuen per primera vegada plegats Raimon, Joan Manuel Serrat i Llus Llach. El 1984 surt l'lbum T'estimo que inclou una can ambigua de gran fora: Amor particular. L'Acadmia francesa del Disc li atorga el Premi al millor Compositor de l'Any. L'any 1985 comenava de nou amb una tanda de concerts al Thtre de la Ville de Pars, obtenint el ms gran ress de la premsa francesa de les seves actuacions. I desprs d'un any de feina, la seva mare i el mar s'uneixen en el tema que dna ttol al segent lbum: Maremar (1985). Tot el disc s marcat per la recent absncia de la seva mare. El Cant de l'enyor compta amb la collaboraci vocal de Maria del Mar Bonet i Marina Rossell. Inclou Un nvol blanc, una barreja d'enyor i melangia de gran tendresa interpretativa. A partir d'aquest compta amb la collaboraci de Carles Cases. Com a fet curis i representatiu alhora de la seva popularitat arreu d'Europa, el sindicat Solidaritat polons adopta L'Estaca com a himne propi[1]. El 6 de juliol del mateix any, Llus Llach fa el recital ms multitudinari i inslit de la seva vida al Camp Nou, amb ms de 100.000 persones, i amb una orquestra dirigida per Manel Camp. L'espectacle memorable s enregistrat en un doble lbum de quinze temes anomenat Camp del Bara. 6 de juliol de 1985. Sociolgicament, el recital tingu una incidncia sense precedents al pas. Per a diferncia del de 1976, la primera fila ja no estava plena de poltics. Llus Llach afirmava: ...a hores d'ara, estem passant per uns anys en els quals sembla que el fet d'haver mantingut actituds resistencials, culturals, s quasi una mena de patrimoni vergonys. El 1986 fitxa per la multinacional CBS i enregistra Astres mirant d'unir l'home i l'univers. En aquest cas un manres en substitueix un altre pel que fa als arranjaments, Carles Cases a Manel Camp. La presentaci es feu el 25 de gener de 1987 al Mercat de les Flors de Barcelona amb un total de 21 recitals. Cal destacar la utilitzaci d'una infraestructura tcnica molt considerable amb sintetitzadors, fumeroles, vdeos, i molts watts de llum i so. Evidentment era un espectacle de trencament amb el passat i d'evident innovaci musical. Tamb cal citar que per primera vegada, Llach acaba el concert sense cantar L'estaca, malgrat la insistncia del pblic. El mateix any participa en un lbum collectiu en homenatge a Federico Garca Lorca amb artistes de diverses llengues com Leonard Cohen, Angelo Branduardi, Moustaki, Donovan, Chico Buarque i d'altres. L'any 1988 s'estrena com a barton sota la batuta de Jean-Claude Casadesus al Palau de Congressos i de la Msica de Lille per interpretar el Rquiem de Faur. El mateix any estrena al Palau un lbum fora heterogeni: Geografia, el qual, desprs de molts anys d'absncia el representa a l'escenari de l'Olympia de Pars. Participa en les sis hores contra l'entrada a l'OTAN a Barcelona, i ms endavant, juntament amb d'altres representants histrics de la Nova Can, pren part en una tancada de dos dies organitzada per l'Associaci de Cantants i Intrprets Professionals en Llengua Catalana (ACIC), a les dependncies de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, en contra del tracte discriminatori que reben per part de les emissores radiofniques que pertanyen a la Generalitat i de la televisi de Catalunya, TV3.

6

Aplicacions de les TIC

4rt d'ESO

Miquel Mart i PolEl 1991 tanca el seu contracte amb CBS amb la sortida del disc Torna aviat, un calaix de sastre de les seves composicions dels darrers cinc anys, gravades ntegrament a la seva masia a Parlav. El disc inclou Roda, dedicada a Miquel Mart i Pol i Au blanca que compta amb la collaboraci de la soprano Victria dels ngels. Tamb hi apareix el tema La forja, un tema instrumental escrit per a la producci de TVE La forja de un rebelde. Aquell any els metges li van diagnosticar un cncer que va vncer amb fora de voluntat i l'ajuda del seu amic Mart i Pol, amb una salut tamb molt frgil. Amb entusiasme i passi comencen a treballar plegats en els textos d'Un pont de mar blava que es publicaria dos anys ms tard. A partir d'aquest moment treballar amb Picap amb qui publica el 1992 un doble lbum recopilatori d'actuacions recents amb el nom Ara, 25 anys en directe. Per celebrar els seus 25 anys de carrera, recupera temes antics amb versions modernitzades, ms un parell de canons indites. s un disc que va a la recerca del Llach quotidi, de la seva relaci habitual, dia a dia, amb el pblic ms variat. Per aquest motiu es gravat en petits recitals a petites viles. Amb la citada collaboraci de Miquel Mart i Pol, el 1993 fa una sntesi de les cultures mediterrnies en el treball titulat Un port de mar blava. Cal destacar-hi les intervencions de les cantants Amina Alaoui i Nena Venetsanou, que interpreten en rab i grec respectivament, els temes Tanta llum de mar i Lentament comena el cant, i que retrobem al fragment resolutiu de l'obra. Torna a composar una banda sonora per la pellcula Le voleur d'enfants que reflexa en el disc A Bigi, perqu el ballis. Aquest mateix any rebutja la nominaci al Premi Prncep d'Astries. L'any 1994 apareix el disc Rar que aplega enregistraments en directe de l'any anterior de material divers que Llach havia anat guardant al calaix, amb dues canons indites, una d'elles, Roses blanques, escrita per Mart i Pol.

PorreraHavent traslladat la seva residncia habitual a Porrera, l'any 1995 treu un disc amb material nou i unitari que porta el nom del poble: Porrera. Com a Verges 50, Llus Llach recrea el passat per tal dentendre el present, utilitzant el petit poble de Porrera, on ell se sent fsicament arrelat des de les seves estades estiuenques quan era petit. Els textos han estat elaborats novament amb la collaboraci de Miquel Mart i Pol, amb qui Llus Llach duu a terme una autntica simbiosi.

7

Aplicacions de les TIC

4rt d'ESO

Celebrant el seu trent aniversari, fa un gira acompanyat noms del seu piano i la seva guitarra, el resultat ser l'espectacle Nu, el qual ser la base del seu nou disc de l'any 1997 amb el mateix nom amb canons de totes les poques. Hi torna a haver indicis de retirada que s'esvaeixen amb l'aparici a finals del 1998 del seu nou treball 9, que marca una nova etapa musical amb nou canons dedicades a nou histries totalment diferents amb temes dedicats a l'amor, a la poltica i a la crtica social. Musicalment es nota la m del productor del disc, el guitarrista rocker Jordi Armengol. El mes de maig de 1999, en plena guerra de Ksovo, publica un CD amb noms dos temes, per dedicar tots els beneficis a l'associaci Ajuda per Ksovo, i el 2 de juliol interv al Palau Sant Jordi en el macro-concert Catalunya X Kosovo. El 5 de novembre, la UNESCO nomena Llach Artista per la Pau. A finals de l'estiu del 2000, inclouria aquests dos temes en el nou disc Temps de revoltes, acompanyat de la cantata Germanies, una reflexi sobre el futur dels Pasos Catalans, creada en collaboraci amb Miquel Mart i Pol. L'espectacle amb el mateix nom s estrenat a Valncia amb l'acompanyament d'una banda integrada per 15 msics, la participaci de la cantant cubana Lucrecia, del contratenor Xavier Torra i d'una coral formada por 200 nens de diferents agrupacions corals. El 30 de desembre actua al Palau de la Msica Catalana al costat de la bailaora Cristina Hoyos en un espectacle de dansa i msica on es complementen cultures molt distintes. El 17 de desembre del proper any , Llach i Hoyos tornarien a compartir escenari, aquest cop, al Teatro Real de Madrid. Es presentar de nou el 2002 en els festivals de de Cap Roig, a l'Empord, i al de Benalmdena. Llach incorpora en les seves actuacions de l'any 2001 el tema Campanades a morts com a manifestaci en contra de l'assassinat dErnest Lluch a mans d'ETA el 21 de novembre de l'any anterior. El 29 de desembre del 2002 es produa un concert extraordinari al Palau Sant Jordi davant 12.000 espectadors, on Llus Llach i Josep Carreras unien les seves veus per cantar per la pau en un recital memorable que prengu com a nom Junts i del que en sortiria un disc pocs mesos desprs. Els dos artistes interpretarien canons populars catalanes i algunes de les ms emblemtiques del cantautor de Verges. La temporada del 2003 s una de les ms proliferes en actuacions per presentar el seu nou disc estrenat el 3 de novembre de l'any anterior al Liceu desprs de 23 anys: Jocs. Hi destaquen temes per amics desapareguts, i sobretot Vell s tan bell, dedicat a la tamb recent desaparici del seu pare. El 6 de setembre Llus Llach interpreta per primera vegada a la Plaa Major de Verges lobra Verges 50. A finals d'any, presenta un nou recital, Poetes, en el que vol retre homenatge als poetes i escriptors catalans que han estat decisius en la seva trajectria musical, i molt especialment al seu gran amic Miquel Mart i Pol, que ens havia deixat l'11 de novembre. L'enregistrament dels concerts d'aquest recital a la sala Apolo, va originar la sortida dun nou CD-DVD, a la primavera. El 26 de juny, Porrera organitza un acte d'homenatge al poeta Miquel Mart i Pol, incloent un concert de Llus Llach i una vetllada literria on intervenen diferents convidats.

8

Aplicacions de les TIC

4rt d'ESO

Durant l'any 2005 fa la gira Que no s'apague la llum conjuntament amb el cantant valenci Feliu Ventura, que comporta la gravaci d'un disc conjunt en directe amb temes dels 2 cantants, enregistrat al Gran Teatre de Xtiva.

Preparant el comiatLlus Llach presenta el 17 de febrer de 2006 el seu darrer espectacle i., que ha de servir de base per al darrer disc que publicar l'artista abans de l'anunciada retirada de mar de 2007. La cita s a la sala Apolo de Barcelona en una tanda de concerts d'una setmana, amb tres dates posteriors afegides per la gran demanda popular. El 22 de novembre del 2006 realitza un emotiu concert de comiat a l'Olympia de Pars. El 12 de febrer del 2007 es va presentar oficialment al Liceu el llarg-metratge en forma de documental titulat Llach, la revolta permanent, dirigit per Llus Dans i produt per Mediapro. El material prov d'un equip de cmeres d'aquesta productora que realitza un seguiment a Llus Llach durant tot el 2005 tant en la seva vida privada com en la professional.

Verges 2007Un moment del darrer concert Llus Llach va decidir acabar la seva carrera de 40 anys, almenys amb acompanyament de msics, el dia 24 de mar a Verges en una carpa amb capacitat per a cinc mil persones. Tanmateix, davant la gran demanda per assistir a aquest concert, com ho demostra que les entrades s'exhaurissin en mitja hora, Llach va ampliar el comiat amb un segon concert per al dia anterior. Posava el punt final amb totes les seves facultats, en el punt lgid de la seva carrera artstica, en un concert d'unes tres hores precedit per una contundent xiulada per l'entrada del president Montilla. Llach va ser contundent amb els comentaris ideolgics i poltics que feia entre can i can. Davant de gaireb tot el govern de Catalunya, va criticar l'actitud mediocre dels poltics amb l'estatut i va dir que feia vint anys que l'esquerra social europea havia renunciat a transformar la societat. El concert va ser un reps en una primer part del seu darrer disc i. per continuar amb una recopilaci de canons clssiques de tota la seva trajectria. Finalment, el pblic va dir adu a Llach cantant L'Estaca, Laura i Els Segadors, mentre ell marxava de l'escenari caminant entre els assistents i saludant tothom qui es trobava. El concert, ems per TV3 i que va tenir una audincia superior a mig mili de persones[2], s'editar en CD i DVD i el convertir en l'ltim treball de Llach, encara que deixa la porta oberta a actuacions amb el seu piano a petits teatres i collaboracions puntuals.

9

Aplicacions de les TIC

4rt d'ESO

Discografia completaAquesta s la producci discogrfica de Llus Llach publicada en LP i CD. No inclou singles ni discos que acompanyen llibres. Els xits de Llus Llach (1968) Ara i aqu (1970) Com un arbre nu (1972) Llus Llach a l'Olympia (1973) L'Estaca (1973) I si canto trist... (1974) Viatge a Itaca (1975) Barcelona, gener de 1976 (1976) Campanades a morts (1977) El meu amic, el mar (1978) Somniem (1979) Verges 50 (1980) I amb el somriure, la revolta (1982) T'estimo (1984) Maremar (1985) Camp del Bara, 6 de juliol de 1985 (1985) Astres (1986) Geografia (1988)

10

Aplicacions de les TIC

4rt d'ESO

La forja de un rebelde (BSO)(1990) Torna aviat (1991) Ara, 25 anys en directe (1992) Un pont de mar blava (1993) Rar (1994) Porrera (1995) Nu (1997) 9 (1998) Temps de revoltes (2000) Jocs (2002) Junts (conjuntament amb Josep Carreras, 2003) Poetes (2004) Que no s'apague la llum (conjuntament amb Feliu Ventura 2005) i. (2006)

11

Aplicacions de les TIC

4rt d'ESO

BibliografiaLlus Llach Josep Moya-Angeler (Edicions Don Bosco, 1974) Poemes i canons Llus Llach (Editorial Tres i Quatre, 1979) Catalogne Vivre J. Erwan i M Legras (Latts, 1979) Llus Llach. Un trobador per a un poble J.M.Servi (Puntual, 1982)

12