EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE JUNY DEL 201936 | Apunts |

La graella

TV3

08.00 Els matins. S’entrevista el professor de Filosofi a

Política de la UAB Daniel Gamper, guanyador del Premi Anagrama d’Assaig amb Las mejores palabras. A continuació, es connecta amb el Tribunal Suprem per seguir l’informe fi nal de la Fiscalia en el judici del procés. I abans que comenci aquesta sessió al Suprem, s’entrevista l’advocada de Carme Forcadell, Olga Arderiu .

12.00 12-14. 13.55 Telenotícies comarques. 14.30 Telenotícies migdia. 15.40 Cuines. Crema d’espàrrecs i marisc. 16.00 Com si fos ahir. L’Esther confessa al Valentí que va

parlar amb l’Eva i que s’han acabat els xantatges emocionals. Ell es posa fet una fúria. La Gemma, paral·lelament, vol resoldre el confl icte amb la Sandra, però no es posa d’acord amb el Miquel sobre les condicions que li han d’oferir per retenir-la.

16.45 Tot es mou. 20.15 Està passant. 21.00 Telenotícies vespre. 22.00 Sense fi cció . El monstre de

Banyoles: Recull de diversos testimonis de víctimes d’abusos físics, sexuals i psicològics per part d’un mestre de l’Escola La Vila de Banyoles. Els fets s’haurien comès durant 29 anys i s’haurien mantingut en silenci fi ns que una de les víctimes, Meritxell Carpio, va decidir alçar la veu a través de la publicació d’un llibre, 20 anys més tard.

23.05 Revolució 4.0. El programa analitza cap on va el futur de la comunicació, i ho fa preguntant-se si els diaris en paper moriran aviat, si seran més importants els periodistes o els mitjans i com es pot acabar amb les fake news. Els tres convidats principals són el periodista Ignacio Escolar, fundador d’ElDiario.es; Raquel Sans, periodista de TV3, i Jaume Roures, soci gestor de Mediapro.

00.05 Més 324. Amb Xavier Graset. 01.50 Gran reserva.

SUPER 3 / 33 08.56 Oddbods 09.27 Pirata i Capitano 10.02 Pat, el gos 10.32 Yakari 11.10 Súper 4 11.48 Geronimo Stilton 12.35 En Grizzy i els lèmmings 13.10 Prodigiosa: Les aventures de

Ladybug i Gat Noir. . Antibug 13.33 Els germans Kratt 14.17 Els pingüins de Madagascar. 15.03 Bola de drac Z 15.50 Kikoriki 16.18 Comptem amb la Paula 16.50 Dino tren 17.28 El Mic i els seus amics. 17.55 Dot 18.17 Oddbods 19.06 Històries dels caçadors de

monstres: A cavalcar! 19.30 Info K. 19.44 La màgica Do-Re-Mi. 20.08 En Grizzy i els lèmmings 20.50 Un drama total: la revenja de

l’illa. 21.13 El detectiu Conan 21.55 Estrenes 33. Anomalous. El

David, un jove que patia una variant estranya de l’esquizofrènia, apareix mort a la banyera d’una forma terrible. El seu psiquiatre, el doctor Friedhoff, conscient dels seus escassos progressos, havia decidit sotmetre’l a una teràpia nova i inusual que consisteix a gravar-se a si mateix en vídeo al llarg d’una setmana.

23.35 Cine. Evasió o victòria . 01.30 Adeu, cotxe.

La nostra graella

www.elpuntavui.tv

09.00 Notícies locals. 09.30 Judici a l’1-O. 14.00 Protagonistes. Reemissió. 14.30 Caminant per Catalunya. Santuari de

Foix. Excursió des del Santuari de SantaMaria de Foix a la població de Torrelles deFoix (Alt Penedès).

15.00 Notícies locals. 16.00 Judici a l’1-O.18.00 Gaudeix la festa. Reemissió. 18.30 Notícies locals.

20.30 Notícies locals.

21.30 L’illa de Robinson. Reemissió. 22.30 Notícies locals. Inclou L’informatiu

Anoia, L’informatiu Tarragona, L’informatiuTortosa, L’informatiu Barcelona i L’informatiuMaresme.

NOTA: Aquesta programació pot quedar alteradapel desenvolupament del judici a l’1-O.

Nova sessió al Suprem

La televisió

Retransmissió en directe d’una nova sessió del judicials polítics catalans des del Suprem. El judici es re-prendrà amb els informes finals de les acusacions: lafiscalia, l’advocacia de l’Estat i Vox.

09.30 / 16.00 JUDICI A L’1-O

El periodista Miquel Riera entrevista l’escriptor i pe-riodista Lluís Llort, que acaba de publicar la seva no-vel·la Pes mort.

21.00 PROTAGONISTES

Entrevista a Lluís Llort

Igor Llongueres analitza la sessió al Suprem ambl’advocat Jaume Rovira i la periodista del Punt AvuiMayte Piulachs. Anna Arqué i Roger Heredia seran al’espai de tertúlia. I entrevista a Núria Garrido, presi-denta de l’Associació de Juristes pels Drets Humans.

Conversa amb Núria Garrido

19.30 L’ILLA DE ROBINSON

www.clubdelsubscriptor.cat

972 18 64 45

Atenció al client972 18 64 80 i també aatencioclient@elpuntavui.cat801175-1211415L

El Punt Avui no es fa responsable dels productes i serveis de tercers, responsabilitat que assumeixen íntegrament les empreses col·laboradores

BONEY M.Sons del Món

Ciutadella de Roses, divendres 2 d’agost, a 2/4 d’11 de la nit

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 42 euros(Zona C)

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

ROZALÉNSons del Món

Ciutadella de Roses, dissabte 3 d’agost, a 2/4 d’11 de la nit

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 42 euros(Zona A)

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

MORATSons del Món

Ciutadella de Roses, dijous 1 d’agost,

a 2/4 d’11 de la nit

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 35 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

YUNKEConjuro - Fimag

Auditori Teatre Espai Ter deTorroella de Montgrí,diumenge 9 de juny,

a 2/4 de 6 de la tarda

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 21 euros(Graderia 2)

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

De dilluns a dijous,de 8 del matí a 3 de la tarda, i divendres de 8 del matí a 2 de la tarda

2x1 LIMITADA

Cal presentar la targeta directament

a les taquilles

CASTELL TEMPLER

DE GARDENYTuró de Gardeny, s/n de

Lleida

Tots els caps de setmana i festius,

de 10 a 2/4 de 2 del migdia

Preu de l’entrada: 2,60 euros

2x1 LIMITADA

Cal presentar la targeta directament

a les taquilles

2x1 LIMITADA

Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lo

juntament amb la targeta de subscriptor

EPICENTRECentre de Visitants del

Pallars Jussà

Passeig del Vall, 13de Tremp

Preu de l’entrada: 3 euros

CENTRE DEVISITANTS DE

L’ESTANY

Plaça del Monestir, 4 del’Estany (Moianès) Més informació:

www.viulestany.cat

Preu de l’entrada: 2 euros

DIMARTS · 4 de juny del 2019. Any XLIV. Núm. 15018 - AVUI / Any XLI. Núm. 13888 - EL PUNT

1,20€

1020

56-1

2008

12Q

LA NORMA · Un estudi de laCambra de Comerç alerta del’ínfim grau de compliment dela llei d’igualtat del 2007

Sense donesdirectivesESCÀS · Només un 12%d’empreses tenen membres dela direcció femenines i la majoriaen publicitat o administració

NACIONAL P21

EUROPA-MÓN P24

Trump passa revista a la guàrdia d’honor al Palau de Buckingham amb el príncep Carles en l’arribada a Londres ■ EFE

Trump irrita els britànicsTot el judici de l’1-O, en directe a El Punt Avui TV. Avui, a partir de les 09.30 h

Avui, a partirde les 09.30 h

1376

35-1

1901

08Q

NACIONAL P12

El Suprem salvael rei d’una reunióamb Jordi SànchezL’alt tribunal denega el permísextraordinari al diputat i JxCat opta perenviar Laura Borràs a la trobada

NACIONAL P14

Buch renovala direcciódels Mossosper refer “lanormalitat”Eduard Sallentsubstitueix Esquius Eduard Sallent ■ ACN

Lluís Llort. Escriptor P32,33

“S’hauria depublicar menys,però qui triaria?”

Avui,a les 21.00 h

L’Associació Catalana d’Universitats vol un nou sistema de finançament

Nacional P18

La universitatpública alerta del’elevat dèficit

L’alcaldia de Barcelonaavalua la salut del procés

Nacional P6,7

Les negociacions, arma de doble tall

La crònica P30

Un pont de diàlegentre cultures

David Castillo

2 | EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE JUNY DEL 2019

l 2 de maig del1519 moria Leo-

nardo da Vinci. Fa,doncs, 500 anys. I hohem de celebrar, ho-menatjant-lo i recor-

dant-lo. Tothom sap que era pintor ique era inventor, però despuntava entotes les disciplines, des d’enginyeriafins a física, des de geografia fins a lite-ratura. Era bo en tot. Així no hi ha gai-res espècimens humans. Més aviat alcontrari, si atenem algunes de les ac-tuacions judicials i polítiques que es-tem seguint aquests dies.

Que Leonardo era un avançat a laseva època, no n’hi ha dubte; fins i totera vegetarià, i deia dels qui s’alimen-taven de carn que eren menjadors decadàvers. Tot plegat no s’esqueia a laseva època, sobretot per la seva condi-ció d’homosexual, car no es va casarmai ni va tenir fills, cosa que estranya-va a les autoritats, que altrament li te-nien un gran respecte. A més, com aanatomista, havia aconseguit dissecarclandestinament uns quants cadàvers.

Per realitzar el seu famós Sant So-

par, va buscar pertot arreu. Jesús vaser el primer a qui va trobar: un joveamb cara bondadosa i intel·ligent. Peròpassaven els anys i no aconseguia tro-bar Judes. Per cert, l’anècdota rau enel fet que aquest home envilit que ha-via tret de la presó, quan va acabar lafeina, va avisar els policies que els cus-todiaven, i el model es va agenollar i liva dir: “Mestre, salva’m! Jo soc el quide jove et vaig fer de Jesucrist!”

Les especulacions amb la Monna Li-sa són múltiples, fins i tot contradictò-ries: un quadre fascinant.

Un home així és un èxit per a la hu-manitat. És un superhome que inven-tava artefactes i sabia física, que pinta-va com ningú i executava models demàquines voladores. Ara mateix laFundació Hervàs li ret un homenatge itots els pintors que pertanyen a l’enti-tat li canten lloances de tota mena.

Voldria que per un moment deixés-sim les falòrnies i les astúcies de la po-lítica i l’espectacle de la justícia i pen-séssim que la humanitat també ha pa-rit genis com Leonardo. Si més no, ensservirà de consol.

E

Keep calmIsabel-Clara Simó

Da Vinci

Que Leonardo era un avançata la seva època, no n’hi hadubte; fins i tot era vegetarià.Un home així és un èxit per ala humanitat

e anat a la Xina, i sembla quehagi tornat del Japó. No he es-tat mai al Japó, però el que me

n’havien explicat ho he trobat a la Xi-na. Abans de sortir, un amic m’haviaadvertit que no hi eren acceptades lestargetes de crèdit. Vaig anar al banc acanviar euros per iuans, la moneda delpaís. En aquests moments, els iuansque corren per Pequín i les altres ciu-tats que he visitat són els que jo vaigdespendre. El xinesos s’abstenen depagar amb targetes no perquè vaginamb retard sinó perquè van avançats:fan totes les transaccions a través delmòbil. Vaig voler pagar amb targeta unsopar, i la cambrera es va espantar da-vant l’objecte desconegut. Ho vaig feramb paper moneda, i em va mirar ambcommiseració i com si no hi fos tot. Pa-guen amb el mòbil el te, l’ampolla d’ai-gua, l’ànec lacat. l’almoina al temple deBuda i tots els productes a la venda enels carrers comercials poblats de totesles botigues i marques que es troben alpasseig de Gràcia. Dic mentida: al pas-seig de Gràcia les botigues més luxosesde la Xina encara no hi han arribat niés possible que ho facin mai. El Tiffa-

H

ny’s de Xangai és de quincalla al costatd’una botiga d’encuny xinès que sem-bla connectada amb totes les minesd’or i diamants del món.

El guia que ens va acompanyar a laGran Muralla ens va dir: “Ara molts devostès veuran acomplert el somni dequan eren petits i veien imatgesd’aquesta gran construcció.” Més quela Gran Muralla, més que la Ciutat Pro-hibida, m’ha impressionat l’arquitectu-ra moderna, audaç i vertiginosa delsedificis d’oficines. Aquí el somni que escompleix és el dels arquitectes. Totesles fantasies d’aquests professionals,fetes de vidre, acer i gran alçada, són

possibles a la Xina. Jo canviaria el sen-tit de les visites turístiques. Està bé larutina de visitar immobles i mobles an-tics, alguns de molt tronats, però mésincidència faria amb l’interior dels edi-ficis moderns. Els seus autors són vius.Ens podrien explicar com han aixecattantes meravelles i han aconseguit quese sostinguin.

Pensava trobar bicicletes, i tot sónmotos elèctriques i cotxes que no bai-xen dels Mercedes, els Audi, els BMWo els VW nous de trinca. Com es paga,tot? Com es carreguen els mòbils perpagar els pisos on viu la gent? “Estal-viant i hipotecant-nos.” El record de lanostra bombolla immobiliària em vafer estremir. Si la Xina cau, nosaltresanirem al darrere. Si no, Trump té raód’inquietar-se: se’ns menjarà vius. Sónmil cinc-cents milions de xinesos ambel mòbil a la mà. Als encants del carrerde la Pipa de Pequín vaig adquirir perquaranta iuans (encara no cinc euros)el Llibre Roig de Mao. El vaig consultaranant amb el tren bala. El gran timo-ner hi diu: “Si ens distraiem, el capita-lisme triomfarà.” En quin moment elsxinesos es van distreure?

“Al passeig deGràcia no hi ha tantluxe com a Pequín oXangai

Vuits i nous

La Xina del mòbilManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE JUNY DEL 2019

l president Quim Torra compa-reixerà avui per fer balanç delseu primer any de legislatura.

No sé què dirà. Però el fet que el seuprimer any es compleixi just un any imig després de les eleccions del 21-Dja diu moltes coses. Perquè Torra, avegades ja ni ho recordem, va ser pre-sident després de mig any rocambo-lesc en què ni Puigdemont ni Sànchezni Turull (quin paperàs el de la CUP,aquell dia) van poder ser elegits presi-dent. El govern Torra va prendre pos-sessió el 2 de juny d’ara fa un any idiuen (diuen, diuen, diuen) que aquellmateix dia es va aixecar el 155 (ha,ha, ha!). Torra va ser elegit presidentde la Generalitat (per sorpresa de tots,i em sembla que també d’ell mateix)en unes circumstàncies extremada-ment complicades i tothom (l’oposi-ció, els socis i part dels seus) ha aprofi-tat aquesta fragilitat, em sembla a mi,per penjar-li una etiqueta que és més

E “El president faràavui el balanç delseu primer any ambles mirades posadesa saber si encomplirà un segon

injusta que justa. La continuarà te-nint. Per més lleis que aprovi el Parla-ment, per més activitat que faci i permés decisions que prengui. Perquè lafragilitat no és tan seva com de les cir-cumstàncies. Torra fa balanç avui delseu Any I. No sé què dirà, insisteixo.Però tots sabem que la principal incòg-nita d’aquesta legislatura és saber si hihaurà un Torra. Any II. Passat el cicleelectoral, l’espai exconvergent (puig-

demonistes, juntspercatistes, pedeca-tistes, cridistes i tots els istes) neces-sita temps per reordenar-se i dubtoque li interessin unes eleccions a lacantonada. Per als socis de govern, encanvi, la situació és a la inversa. El ci-cle electoral ha estat esplèndid per alsrepublicans i la temptació de tancar elcercle governant, ara sí, a la Generali-tat, és fins i tot comprensible. Les de-claracions de Gabriel Rufián aquestmateix cap de setmana en són un bonexemple: eleccions al febrer, diu el re-publicà, i Joan Tardà com a presiden-ciable. Uns tenen pressa; els altres,no. I la sentència de l’1-O és una pedra(i grossa) al mig del camí. Però nomésn’hi ha un, que pot convocar eleccions(155 a banda, és clar), i és Quim Tor-ra. Suposo que a la seva compareixen-ça d’avui no hi haurà preguntes. Per-què si n’hi hagués, intueixo, serienmés sobre el seu Any II que sobrel’Any I.

Torra. Any IXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

El cicle electoral que acabade finalitzar a l’Estat espa-

nyol ha certificat la nova realitat dePodemos, que en tan sols tres anysha passat de ser el nou referent del’esquerra política, alternativa a unasocialdemocràcia decadent i el por-taveu dels damnificats per la crisieconòmica a ser una formació enclar retrocés, quasi en caiguda lliu-re, que aspira a ser com a molt lacrossa d’un PSOE reconstruït alvoltant de Pedro Sánchez i rehabili-tat de nou per les urnes. El fenomenno és només espanyol, ja que la Si-ryza de Tsipras a Grècia, la FrançaInsubmisa de Mélenchon o el Movi-ment 5 Estrelles a Itàlia també hanreculat notablement a les eleccionseuropees, condemnant l’espai del’esquerra antiausteritat a un paperabsolutament secundari al Parla-ment Europeu. Tanmateix, la desfe-ta té claus estatals molt clares quePodemos haurà d’analitzar.

Les expectatives altíssimesdel 2015 i 16, quan la formació lila vaarribar al 21% dels vots a les gene-rals vorejant l’empat tècnic amb elPSOE (22,6%), van quedar frustra-des en primer lloc per la incapacitatper construir un govern d’esquerresi, en segon lloc, per la mala gestióinterna d’aquelles tensions, amb pi-cabaralles, ambicions i purgues in-ternes, que van acabar fracturant elpartit entre el sector liderat per Pa-blo Iglesias i el sector crític encap-çalat per Íñigo Errejón. La divisió,materialitzada en l’enfrontamenten candidatures separades a la Co-munitat de Madrid, juntament ambl’evidència, assumida pel mateixIglesias, que la nova política haviacaigut en els mateixos vicis i errorsde la vella política han malbaratatl’empenta inicial i han conformat unpanorama de decepció i de pèrduade credibilitat, difícil de corregirsense abordar un procés intern deregeneració que clarifiqui l’organit-zació, els seus lideratges i la sevaestratègia.

El retrocésde Podemos

EDITORIAL

Les cares de la notícia

L’escriptora va rebre ahir el 51è Premi d’Honor deles Lletres Catalanes, que reconeix una llarga tra-jectòria sense fissures, sempre al peu del canódes de la publicació de Primers dies de 1968 i Se-tembre 30. Un guardó per a l’autora, però tambéper a la poesia, per a la bona literatura.

PORTAVEU D’INTERNATIONAL TRIAL WATCH

Trajectòria sense fissures

International Trial Watch denuncia la descontextua-lització de les imatges aportades com a prova en eljudici contra els líders independentistes al Suprem,així com que ni el tribunal ni les acusacions haginatès el dictamen del Grup de Treball de l’ONU, quedemana la llibertat de Cuixart, Sànchez i Junqueras.

-+=

-+=

Drama i comèdiaLluís Llort

El judici al judiciIñaki Rivera

-+=

Marta Pessarrodona

El periodista d’El Punt Avui acumula una dotzenade novel·les publicades, també una quinzena detítols infantils i ha participat en una desena de lli-bres col·lectius. La seva última novel·la Pes mortés una barreja de drama i comèdia que situa l’ac-ció en un restaurant de l’Eixample barceloní.

PERIODISTA I ESCRIPTOR

ESCRIPTORA

De reüllMarga Moreno

Diàlegde sords

alanç desolador el de la reunió de Sitges, en què leselits empresarials catalanes del Cercle d’Economia

invoquen anualment la presència dels màximsresponsables polítics catalans i espanyols, en teoria perfer diagnòstics i propostes de futur. No va ser gairesorprenent la tèbia, per no dir glacial, rebuda que el lobbyva fer dijous al president Torra. Aquest, amb la sevaingènua militància, va demanar la implicació delsassistents en la demanda d’un referèndum pactat, i varebre per tota rèplica una admonició del president del

Cercle sobre la presumpta pèrdua dedinamisme econòmic de Catalunyaarran del procés. L’endemà, elvicepresident Aragonès minimitzavaamb xifres aquesta amenaça –comho han fet també altres entitats deprestigi, com el Col·legid’Economistes i el servei d’estudisde la Cambra de Comerç– i, de nou

amb un candor entendridor, allargava la mà del diàlegapel·lant a la Declaració de Pedralbes. Tot i que la ministraCalviño va obviar qualsevol al·lusió al tema en la sevaintervenció i es va dedicar a parlar de les bondats delprojecte europeu, el més depriment va ser quan PedroSánchez, l’endemà, cloïa les jornades sense ni una al·lusióal conflicte entre Catalunya i l’Estat. Entre les sevesproclames imprecises, només va calmar el tabernacleempresarial sobre eventuals pujades impositives. Semblamentida, tant que alguns polítics espanyols parlen deCatalunya en altres llocs i el poc que l’esmenten aquí.

B

Tant queparlen deCatalunya enaltres llocs i elpoc que ho fanquan són aquí

http://epa.cat/c/icqvoj

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE JUNY DEL 20194 | Punt de Vista |

i ha un fet quecrida l’atenció

quan repasses la llistadels resultats provi-sionals de les elec-cions municipals a

Catalunya a la pàgina del Ministeri del’Interior (per cert, quin desastre de re-compte!) i aquest és que en la llargallista de formacions polítiques no hiapareix Vox. La raó és que la formacióultradretana ha estat tan minoritàriaen aquests comicis que els seus resul-tats s’han inclòs en l’apartat “altres”.Impossible de saber, doncs, el seu per-centatge de vots, que tot i això ja esveu que són una misèria. I encara mas-sa els tres regidors que han obtingut aSalt. Un resultat ben pobre també elque va aconseguir Vox en les europees,un 1,99% dels vots. Encara massatambé els 68.824 catalans que vantriar-los com a opció. Per cert, en quinaCatalunya viuen aquesta gent?

Uns altres que han garlat molt i quesemblava que s’havien de menjar elmón –i no sé quants ajuntaments–són els de Ciudadanos. Resultats a les

municipals: un 5,11% dels vots, amb238 regidors arreu del país. Això sí, isegurament és el més rellevant: Cs nova guanyar a cap ajuntament, ni ambmajoria absoluta, ni amb majoria rela-tiva! A les europees, un 8,63% delsvots. Poca cosa per a una formacióque, afortunadament, sembla que re-cull tot l’odi sembrat els últims temps.

Als populars les urnes també elshan provocat un tall de digestió. El par-tit de Pablo Casado va tenir el 3,1% deltotal dels vots, amb 67 regidors, 147menys que fa quatre anys. Una collitaben miserable vista la prepotència queexhibien en la campanya, sobretot desde Madrid. A les europees la cosa vauna mica millor, el 5,17%, però res quesigui per tirar coets, naturalment.

Una presència, per tant, ben testi-monial a Catalunya d’aquestes tresforces –no tant com al País Basc, onCs i Vox no han tret cap regidor, cap!–,però suficient perquè quedi clar queen el món municipal la seva aportacióés minúscula i insignificant. Als ajunta-ments, afortunadament, no els funcio-na el seu missatge d’odi anticatalanis-ta i els ciutadans els rebutgen clara-ment i majoritàriament. Seguim.

H

Full de rutaMiquel Riera

No hi pintenres

Ciudadanos no va aconseguirguanyar en cap població, nitindrà cap alcalde, per tant, acap ajuntament català

1any

El nou executiu vol recuperar elcontrol dels Mossos, restablirels organismes suprimits i lesdelegacions clausurades irestaurar els càrrecs destituïts.

10anys

20anys

Els immigrants són el 80%dels nous empadronats.Catalunya torna a ser el lloc onmés creix la població en unany.

El president iugoslau, SlobodanMilosevic, cedeix i accepta elpla de pau internacional per aKosovo, que preveu la retiradatotal de les forces iugoslaves.

El nou govern Pes demogràfic Pla de pauTal diacomavui fa...

L’Anàlisi del Sr.Esteve Vilanovab No estic totalment d’acordamb l’article del Sr. Esteve Vi-lanova del dimecres 29 demaig. No estic d’acord amb elplantejament que ell fa delmecenatge i de les donacionsi aportacions de particularsmilionaris i grans empreses ala societat. Evidentment, sónmolt d’agrair tots aquests me-cenatges i aquestes aporta-cions, però el que caldria pri-merament és veure d’on pro-venen a vegades aquests mi-lions, perquè al món, si es tre-balla de manera ètica al100%, no és tan fàcil fer tantsmilions, i no només a còpia deno pagar impostos.

No oblidem d’on van treureels seus diners algunsd’aquests mecenes, algunseren indianos, i entre ells al-gun va traficar amb esclaus;més tard, alguns d’aquests,també mecenes i grans fortu-nes, van fer grans negocis a

costa de les dues guerresmundials, ja que Espanya se’nva mantenir al marge, amb eltràfic en negre de mercade-ries (i a Catalunya i a Espanyan’hi ha alguns exemples). Al-guns d’aquests grans empre-saris i grans fortunes treballenamb una ètica al 100%?,quins sous es paguen a la Xi-na, a Turquia, a l’Índia, a Ban-gla Desh...?, uns sous de mi-sèria; evidentment, quan s’hadit això, la resposta és que siaquestes empreses no hi fos-sin la gent d’aquests països esmoriria de gana, però això permi no és una resposta vàlida,és còmoda i tranquil·litzant,però si es paguessin sous per-què la gent pogués viure coma persones i no només sobre-viure, potser aquestes gransfortunes no serien tan grans ila responsabilitat social esta-ria millor, d’entrada, sense ne-cessitat de tantes aportacionsni mecenatges.

No vull pas donar la raó alSr. Pablo Iglesias, ni de bon

tros; ara bé, tampoc la donototalment al Sr. Vilanova en elsentit contrari.ROSA COROMINASBarcelona

L’FP, en perill

b El Departament d’Educacióva publicar el 24 d’abril unaresolució que el curs vinentafectarà, i molt negativament,la formació professional, elseu professorat i l’alumnat. Ésobvi que el conseller Bargallóté molta pressa a fer massareformes ràpides en vistad’unes possibles eleccions ala tardor. Exemples d’això es-tan sent el pas de mestres deprimària a secundària, l’habili-tació de centres concertats apúblics i ara la reforma de l’FP.El Departament té pressa afer reformes a curt termini il’educació no se la pot milloraramb mesures immediates.Com altres, aquesta reformade l’FP no ha estat acordadani publicada amb temps sufi-

cient. El fet és que professo-rat, sindicats docents i sindi-cats d’estudiants veuen queaquesta resolució reduirà ho-res de classe, qualitat i quanti-tat en els continguts formati-us més un clar augment de laburocràcia en les tasques delprofessorat. Tot plegat ambuna possible pèrdua de llocsde treball entre doctes ins-tructors. Per tots aquests mo-tius el passat dimarts 28 demaig es va presentar a la me-sa sectorial un manifest pertal de demanar l’aturadad’aquesta resolució que perju-dica greument la qualitat i laquantitat dels continguts for-matius a impartir en els ciclesprofessionals. Si continual’aplicació d’aquesta resolucióel nivell d’ensenyament i for-mació dels nostres futurs tèc-nics es veurà malauradamentescapçat, un fet que atemptacontra el valor professional i lacompetitivitat d’un país.DAVID RABADÀ I VIVESBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

“A les personesextremistes elscosta reflexionar demanera raonadasobre les sevespròpies accions

uns anys ençà, el suport als par-tits d’extrema dreta s’ha anatincrementant. Dir això no és

cap novetat, i tampoc ho és especular so-bre les possibles causes: la crisi econòmi-ca, els moviments migratoris, les estratè-gies neoliberals, etcètera. L’afecció pelsextremismes interessa des dels vessantssocial, econòmic i polític, i també des de laneurociència. Què tenen en comú les per-sones que s’hi decanten? Comprendre elsmecanismes cerebrals que hi menen potcontribuir a forjar una societat més dialo-gant. Això és el que ha fet un grup de re-cerca del University College de Londresen un treball que han publicat a la revistaCurrent Biology. Els resultats són moltaclaridors.

L’OBJECTIU ERA IDENTIFICAR quines carac-terístiques cognitives comparteixen lespersones extremistes a través d’una si-tuació que no tingués res a veure amb lapolítica, per evitar biaixos ideològics. Pri-mer van demanar a 400 voluntaris quecontestessin un qüestionari estandardit-zat que permet valorar el grau d’autorita-risme i intolerància, i els van classificar

D’ en moderats o extremistes. Llavors elsvan ensenyar una imatge perquè digues-sin amb rapidesa quants punts hi haviadibuixats. La imatge era confusa, per in-duir a errors. A continuació els van mos-trar una altra imatge que oferia una pistaperquè s’adonessin de la magnitud de l’er-ror que havien comès. Simplement això.Doncs bé, les persones moderades van ac-ceptar la poca fiabilitat del primer comp-tatge. En canvi, les extremistes es vanmantenir fermes i no van acceptar l’er-ror, malgrat les evidències, una mostraclara de manca de flexibilitat cognitiva.

A NIVELL CEREBRAL aquest enroc es corre-laciona amb la fallada d’una funció cogniti-va anomenada metacognició, que sorgeixde l’activitat de l’escorça prefrontal. Es de-fineix com la capacitat de ser conscientdels processos cognitius propis i permetdetectar els errors que es cometen per es-menar-los o evitar-los. Dit d’una altra ma-nera, a les persones extremistes els costamés reflexionar de manera raonada sobreles seves pròpies accions, la qual cosa, alseu torn, dificulta un altre procés mentalclau: la presa de decisions autònomes, atèsque també implica reflexió sobre un ma-teix (sobre les necessitats, desitjos i objec-tius vitals conscients, tant individuals comsocials). Possiblement per això tenen ten-dència a adscriure’s a opcions totalitàriesque, davant les inevitables incerteses de lavida, els donin una resposta única a seguir,sense haver-hi de reflexionar. Socialment,per tant, la manera d’evitar la radicalitza-ció extremista és afavorir la capacitat re-flexiva i l’autoreflexió per potenciar la me-tacognició, ja des de la infantesa, a travésde l’educació. I també per això els ideòlegsde l’extremisme advoquen per solucionsúniques imposades.

David Bueno i Torrens. Professor i investigador de genètica i divulgador de la ciència

Extremismes cerebralsTribuna

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE JUNY DEL 2019

Àngels Chacón, CONSELLERA D’EMPRESA I CONEIXEMENT

“De seguretat jurídica aquí n’hi ha hagut sempre”La frase del dia

ls parlaments nosón el que ens ha-

vien dit que eren: lescambres on es mate-rialitza la democràciai on els representants

que hem escollit amb els nostres votstreballen per millorar el país i la vidadels ciutadans. A la cambra europead’Estrasburg, per exemple, la demo-cràcia no es materialitza sinó que es li-qua: no hi poden accedir els diputatsescollits per les minories, si aquestessón díscoles i no se sotmeten al mono-poli polític dels estats. Ni tampoc se’npoden extreure beneficis objectius quearribin als ciutadans sinó només lesengrunes que es desprenen de la mi-llora dels interessos macroeconòmicsde la Unió.

Tampoc no són cap exemple lesCorts espanyoles, on el quòrum demajoria es pot adaptar a conveniènciai els diputats i senadors electes podenser suspesos si en el seu currículum hicoincideixen una causa jurídica pen-dent, una militància política sobiranis-ta i la ingerència unidireccional del cor-porativisme judicial. Naturalment,tampoc d’aquestes cambres se’n potesperar que resolguin els problemesdel mercat laboral, de l’habitatge, del’educació, de la sanitat, del transportpúblic o dels serveis si no caben dintredels marges de tolerància de l’Ibex 35.

I, finalment, tampoc el nostre Parla-ment se n’escapa: no poden prendrepossessió candidats electes, no podenser proclamats presidents del governdiputats que formen part de la cambrai els ciutadans no en poden esperar resque no hagi estat beneït o filtrat per lesinstitucions i els organismes que regei-xen la patent de l’Espanya unida peldestí nacionalsocialista i pel deute pú-blic. Per damunt de qualsevol voluntatdemocràtica. Increïblement, també,per damunt de la nostra paciència.

E

De set en setEnric Serra

Falsosparlaments

“El «Que es foti»de Rafa Hernandodes de la mesa delSenat il·lustra laderiva endimoniadad’una manera de ferpolítica si l’electorno la castiga

quest mes de maig s’ha renovatel conveni entre el Parlament deCatalunya i les universitats ca-

talanes. La cambra autonòmica, des defa anys, porta a terme una agenda d’ac-tivitats significativa per poder acostarl’activitat parlamentària a diversoscol·lectius del sistema educatiu, entreells el de les universitats. En el calenda-ri universitari, la simulació de la Set-mana del Parlament Universitari del’estiu és un dels moments estel·lars del’any. D’una banda, la convivència en-tre joves que, durant set dies, simulenels diversos rols professionals que esdesenvolupen dins del Parlament quanaquest està en plena activitat (dipu-tats, lletrats, periodistes, lingüistes...)té un valor formatiu innegable per en-fortir la nostra democràcia; d’altrabanda, a l’equip de professorat quecoordina l’activitat ens permet tastar,gràcies al seu comportament, el polsdel país.

ELS JOVES UNIVERSITARIS, encara que noho sembli, són un col·lectiu prou inte-ressant per entendre determinades di-nàmiques socials, per relativitzar ma-ximalismes assumits acríticament através de la premsa o esbrinar tendèn-cies de futur. Són un bon termòmetrede l’estat de salut de la nostra societat.Que la política viu hores baixes no ésuna novetat, però quan vaig veure l’ac-titud de les bancades conservadores iliberal durant la sessió constitutiva deles Corts, novament em venien al capactuacions i expressions que els nos-tres estudiants també tenien darreredels faristols durant la simulació. Perosmosi, els joves reprodueixen els com-portaments dels més veterans (per bé iper mal), i més tenint en compte que aqui li agrada la política i comença la mi-litància dins d’una formació es veu obli-gat a plegar-se davant dels argumenta-ris, els spin doctors i hiperlideratges detorn.

A MALAURADAMENT, EL NOSTRE sistema po-lític no és gaire amic de la dissidència in-terna, ni dels lideratges transformadorsque fan prevaldre el grup per sobre de lesindividualitats. Ans al contrari, les orga-nitzacions juvenils han agafat, en deter-minats casos, els vells i mals costums deles seves formacions de referència i això,a vegades, s’acaba evidenciant quan hiha qui no entén correctament la meto-dologia de la simulació. Una simulacióno és un teatre, ni un espai on algú hagid’imitar comportaments. Ans al contra-ri, la simulació permet a l’estudiantqüestionar-se els seus principis ideolò-gics reflexionant críticament sobre allòque veu i fa. La simulació és una metodo-logia docent que permet a l’estudiantconstruir coneixement a partir de laparticipació activa, cooperant i compe-tint (coopetició), acompanyat per unsdocents que, en un segon pla, guien l’ac-tivitat.

AMB L’OBERTURA d’aquesta legislatura alCongrés i al Senat, no només s’han per-dut les formes, sinó que els nostres elec-tes s’han oblidat d’una altra de les seves

responsabilitats: ser exemplars davantdels electors. Si durant molt temps elParlament havia estat un espai noble,embellit per les formes –fins i tot massaencotillades–, cada dia hi ha més assem-blees parlamentàries que s’han trans-format en un circ mediàtic. La campa-nya permanent fa molt mal, la futbolit-zació de la política, les grades de la Maes-tranza transposades als cercles de poderde Madrid. Els mateixos que es queixenque la societat occidental torna a estarpresa pels populismes són els primersque l’abracen amb actituds descorteses iofensives. Els mateixos que s’alcen coma paladins de la nostra democràcia, ladesdibuixen volent silenciar les veus queno s’expressen com ells, canònicament,creuen que ho haurien de fer.

LA PRESIDENTA del Congrés, MeritxellBatet, va ser molt hàbil en assenyalarque a la cambra no hi ha cap grup que pu-gui erigir-se com el representant exclu-siu “del poble”. Tant a Batet com al presi-dent del Senat, el catedràtic de la UB Ma-nuel Cruz, se’ls pot criticar per les sevesidees polítiques, però no per la seva man-ca de formació. I, certament, malgrat ac-tituds posteriors derivades de la lluitapartidista, la pròpia complexitat del con-cepte de poble –“Tots som del poble, pe-rò cap som el poble”, va dir Batet– ens fapensar que els electes sempre s’hauriend’erigir en cooperadors necessaris d’undebat profund per conciliar sensibili-tats, buscar consensos i llimar les dis-sensions. El “Que es foti” de Rafa Her-nando, des de la mesa del Senat i mentreRaül Romeva prometia la Constitució,il·lustra a la perfecció la deriva endimo-niada d’una manera de fer política que,malauradament, també calarà entre elsjoves si l’elector no pren consciència,s’apodera i comença a castigar els malsestudiants a les urnes. Quina llàstimaque aquests diputats no haguessin pas-sat per la simulació, on conductes comaquesta mai haurien estat permeses.

Xavier Ginesta. Periodista i professor de la Universitat de Vic

La simulació no és teatreTribuna

SísifJordiSoler

EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE JUNY DEL 20196 |

El nomenament delrecentmentascendit comissariagafa per sorpresaels comandaments

Junts per Santa Feguanya desprésd’un empat ambAlternativaindependent

Sorteig del’alcaldia aSanta Fe delPenedès

EduardSallent, el noucap delsMossosNacional

El futur del procés sobira-nista de Catalunya es jugaaquests dies en les taulesde negociació sobre qui se-rà l’alcalde de la capital delpaís. La mobilització delssectors espanyolistes perdesbancar Ernest Mara-gall i Esquerra Republica-na de Catalunya de la cur-sa, demostren fins a quinpunt el domini de la ciutates considera capital perdonar un nou impuls a lestesis sobiranistes i plantarcara a les diverses cares dela repressió que exerceixl’Estat o per frenar-ho totplegat.

Una setmana desprésde les eleccions i de la con-firmació d’un empat tèc-nic entre ERC i Barcelonaen Comú, resolt a favordels primers pel fet de te-nir més vots, les posicionsde les dues forces predo-minants dibuixen un do-ble escenari; per un cos-tat, un govern liderat perMaragall amb el suport deColau i, per un altre, un tri-partit que inclouria la ter-cera força progressista, elPSC. La primera opció ésla que defensa ERC i és laque permetria impulsar elprocés sobiranista des delcostat mar de la plaça deSant Jaume de Barcelona.

L’altra opció –aposta delscomuns– suposaria torpe-dinar el moviment sobira-nista, per al qual seria demolt difícil digestió unacord entre ERC i un delspartits que van impulsarla intervenció de la Gene-ralitat amb l’aplicació del’article 155.

El nivell de sintonia en-tre ERC i el PSC serà ex-plorat en una trobada en-tre els dos caps de llista,Ernest Maragall i JaumeCollboni, que es faràaquesta setmana. Fontsd’ERC van assegurar, pe-rò, que es tractarà d’unatrobada “institucional”descartant, per tant, que

es pugui sondejar cap en-tesa d’investidura o depacte de govern. Des delPSC no es va trigar a res-pondre que en la reunió encap cas es negociarà unacord d’investidura ambun alcalde que defensi l’in-dependentisme.

L’escenari dual que esdibuixa a l’Ajuntament deBarcelona té dues deriva-des més. Per un costat, laconstatació que Junts perCatalunya ha quedat foradel ball, després que Bar-celona en Comú hagi dituna i altra vegada que re-butja frontalment l’ofertainicial de Maragall de ne-gociar un pacte d’investi-

dura amb Ada Colau i lagent de la llista de JoaquimForn, i que el mateix Mara-gall hagi obert la porta a unpacte a dos i no a tres. Si ai-xò acabés concretant-seaixí, la solució no és dolen-ta per a ERC, des d’unpunt de vista de l’estratè-gia de parit, perquè queda-ria com l’única formació al’Ajuntament barceloníamb poder real per actuara favor del procés.

L’altra opció és la queamb més simpaties es con-templa des dels sectors del’espanyolisme i implicafer un pacte contra naturaentre Ada Colau, JaumeCollboni i Manuel Valls perevitar que un alcalde inde-pendentista governi la ciu-tat fent que el ple revalidila confiança a Colau.

Sobre aquesta últimapossibilitat, que de totesseria la que més afectariala salut del procés sobira-nista, ahir hi van havernous pronunciaments alcostat de Ciutadans, on nohi ha una posició uniformesobre si cal o no fer costat aColau. Mentre que des delpartit es prenia la determi-nació de fugir dels pactesamb el món de Podem perno donar ales al “populis-me”, noms rellevants de laformació fan costat a la po-sició de Manuel Valls.Aquest és el cas de Luis

Garicano, candidat deCiutadans al Parlamenteuropeu, que diumenge esva manifestar a favor depossibilitar l’opció “menys

dolenta” per a Barcelona.Sobre l’opció Colau va

insistir ahir Jaume Collbo-ni, que comparteix ambManuel Valls l’ambiciód’impedir que Barcelonatingui un alcalde indepen-

dentista. Collboni va reco-nèixer que la setmana pas-sada ja va explorar aquestescenari en una conversa“informal” que va mante-nir amb la mateixa alcal-dessa, però no serà finsaquesta mateixa setmanaque s’obriran de maneraformal les converses entrela delegació del PSC, lide-rada per Laia Bonet, i ladels comuns, on intervéJanet Sanz, entre d’altres.

Va ser precisament latinenta d’alcalde la queahir va fer de portaveu deBarcelona en Comú per in-sistir en el seu objectiu defer confluir els tres partitsd’esquerres en una sola es-

Jordi PanyellaBARCELONA

ESTRATÈGIA · Les negociacions per decidir l’alcalde de la capital del país són unaarma de doble tall en el debat sobiranista DILEMA · Una ERC forta en la defensade les tesis independentistes o diluïda en un tripartit amb el PSC, aquest és el debat

Barcelonaavalua la salutdel procés

“Hi ha hagutconverses informalsentre Colau i jo,i aquesta setmana n’hihaurà de formals”Jaume CollboniREGIDOR DE BARCELONA

“A l’Ajuntament deBarcelona nomésacceptarem pactes perfer alcalde JaumeCollboni, del PSC”José Manuel VillegasSECRETARI GENERAL DE CS

“S’estan moventmoltes coses. És l’horade superar les líniesvermelles i elsfanatismes”Janet SanzTINENTA D’ALCALDE DE BARCELONA

“Ada Colau ha desaber que acceptar elsvots dels sis regidorsde Manuel Vallsno surt gratis”Elsa ArtadiREGIDORA ELECTA DE BARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Dos manifestosaposten perdos governs deprogrés diferents

Collboni, Valls, Colau iMaragall, entre aquests quatrelíders es decideix el futur del’alcaldia de Barcelona ■ EFE

EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE JUNY DEL 2019 | Nacional | 7

Fiscals gensinquisitius

L’APUNT que la fiscalia general de l’Estat va muntar només ambun grupet de periodistes‘selectes’ de la capital espa-nyola a l’inici de la vista per sostenir una rebel·lió, quegairebé cap jurista defensa, tot i que sí un trencamentconstitucional. L’acció inquisitiva per saber la veritatque s’espera a tot el cos del ministeri públic l’han en-fonsat. Avui, en l’informe deixaran la seva empremta.Mayte Piulachs

Els quatre fiscals que han intervingut en el judici al Tri-bunal Suprem han perdut tota credibilitat de profes-sionalitat. Fins i tot, ara, en el compte enrere del judici,la premsa de Madrid s’ha atrevit a criticar-los, davantla seva falta d’estudi de la causa, la confusió de dates ila ubicació de vídeos. Els seus interrogatoris en oca-sions han estat fatxendes. De res ha servit la trobada

tratègia per donar satis-facció al “60% dels votantsque van fer costat a op-cions progressistes”. Desdels comuns s’insisteixque l’eix que ha de guiar lesnegociacions per designaralcalde ha de ser el de dre-tes i esquerres i no el deldebat nacional. “És l’horade superar les línies ver-melles i superar també elsfanatismes”, va dir JanetSanz, que considera exclo-sa Junts per Catalunya.

Des del costat dels ex-closos, va ser la mateixaElsa Artadi la que ahir vaadvertir Colau que retenirl’alcaldia amb el suport deManuel Valls “no sortirà

gratis”. L’exconsellera iportaveu el govern no vadubtar a definir l’oferi-ment de Valls per votarColau com la punta del’iceberg d’una “operaciód’estat” per frenar l’inde-pendentisme.

Mentre les negocia-cions avancen i les decla-racions es reprodueixen,el debat sobre el futur del’alcaldia el va animar ahirl’aparició de dos manifes-tos que aposten perquè laciutat de Barcelona tinguiun govern fort i establed’esquerres. El joc de lapressió de la societat civilsobre el debat polític noaporta, però, gaire llum, ja

que un dels escrits es de-canta per un govern de doscolors amb ERC i Barcelo-na en Comú, i un tercer de-mana que s’hi incorpori elPSC, en la mateixa línia depensament que defensaAda Colau.

El manifest que s’alineaamb la tesi del tripartitque vol Ada Colau es titula“Per un govern d’esquer-res a la ciutat de Barcelo-na”, mentre que el queaposta per limitar l’acord aERC i els comuns es diu“Barcelona, capital delsdrets socials i les lliber-tats”, que és el doble mis-satge que defensa ErnestMaragall. ■

Els pactes electorals acostu-men a ser vasos comunicants,per un costat s’omple per afa-vorir un partit i per un altres’omple per afavorir-ne un al-tre, en una confluència d’inte-ressos que afavoreix els uns iels altres. Això és el que potacabar passant en les comple-xes negociacions per decidirqui serà l’alcalde de Barcelo-na, on damunt el tauler de jocles peces que es mouen sóntambé les de la Diputació deBarcelona, amb una presidèn-cia en joc entre el PSC i el ERC,que han quedat empatats, i

també les de dues alcaldiesclau per al país, la de Lleida,amb ERC en posició de privile-gi per fer fora el PSC, i la deTarragona, on Félix Ballesterosveu perillar també la seva con-tinuïtat en funció de quines si-guin les aliances. A la Diputa-ció de Barcelona, per exemple,el vot dels comuns, el PSC iERC és clau per decantar lapresidència i, per tant, mone-da de canvi.

El nom del futur alcalde oalcaldessa de Barcelona tam-bé pot dependre, en últimainstància, dels processos as-

semblearis amb què treballaBarcelona en Comú. En casque Ada Colau acabés accep-tant el suport dels vots dels re-gidors de Manuel Valls, seriapotestat de la direcció del par-tit convocar les bases perquèes pronunciïn sobre aquestapossibilitat, o d’altres que pu-guin arribar a sorgir. Aquestapossibilitat estaria condicio-nada pel fet que l’elecció del’alcalde s’ha de fer el dissabte15 de juny i qualsevol reunió ipronunciament de la militàn-cia dels comuns s’hauria defer abans,

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Entre els vasos comunicants i l’opinió de la base

EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE JUNY DEL 20198 | Nacional |

Dificultats a la vista per alpacte entre ERC, JxCat i elComú de Lleida que propo-sa el vencedor de les elec-cions, el republicà MiquelPueyo. Un dels tres hipo-tètics socis, el Comú, novol una entesa de governamb JxCat i prefereix ungovern en minoria única-ment amb els republicans.Pueyo va iniciar ahir les re-unions oficials amb elsgrups municipals amb

l’objectiu de formar go-vern arran del fet que elPSC perdés l’alcaldia des-prés de 40 anys.

En acabar, va compa-rèixer públicament perreiterar que el millor per ala ciutat és un govern decoalició entre ERC, JxCat iel Comú de Lleida “quefuncioni millor i que siguimés eficaç i més transpa-rent que els governs queens han precedit”. Eld’ahir va ser un primercontacte i els pròxims dieses parlarà de programa i

de propostes, però va in-sistir que els seus eixosprincipals són les políti-ques socials, un ampliacord pels drets civils i po-lítics de Catalunya i uncompromís amb la trans-formació de canvi a la ciu-tat. “Des del comença-ment vam voler ser unacandidatura de camí am-ple, de transformació de laciutat perquè Lleida té unsreptes que no poden serajornats”, va reblar. A ban-da, el guanyador de leseleccions va explicar que

demà es reunirà tambéamb els altres partits ambrepresentació a la Paeria.

Postius avala l’acordPer la seva banda, el cap dellista de Junts per Catalu-nya, Toni Postius, va mos-trar la seva predisposició aformar part del governmunicipal a la Paeria.“Creiem que és importantque el govern municipaltingui la màxima estabili-tat possible”, va assenya-lar, i va valorar de formamolt positiva el fet que

aquest hipotètic governtindria 15 dels 27 regidorsal consistori. “És evidentque amb el Comú hi hauriauna majoria sòlida que enspermetria tirar endavanttots els canvis que necessi-ta la ciutat”, va declararPostius, que hi va afegirque per part seva “no hihaurà cap línia vermella”.“Després de 40 anys departit socialista i desprésdel 155, la ciutat ha dit quevol canvi i en això hem detreballar”, va concloure.

Però Postius va anar

més enllà a l’hora d’inten-tar convèncer el que seriael tercer soci dient queJxCat comparteix plena-ment amb el Comú la “to-lerància zero amb qualse-vol pràctica que no respec-ti la llei”. Però no va con-cretar si JxCat votaràPueyo com a alcalde enprimera votació en el pled’investidura o esperarana la segona.

El Comú no ho veu clarEn sortir de la trobadaamb Pueyo, el cap de llistadel Comú de Lleida, SergioTalamonte, va reconèixerque hi havia hagut “moltbona sintonia des del puntde vista programàtic i perfer un govern efectiu” a laPaeria. Però pel que fa a laproposta del govern a tres,els dubtes es multipli-quen. El problema: les “di-ficultats” de comptar ambJxCat. Talamonte prefe-reix un govern d’esquer-res en minoria, ja que pac-tar amb els de Postius ge-nera dificultats pel que fa apolítiques de govern perfer una transformació realde la ciutat. Considera quehi hauria molts frens perarribar a “acords progra-màtics”. Per això va insis-tir a no descartar el governa tres amb JxCat, però vavoler posar en relleu queels genera “molta comple-xitat”. En tot cas, va pun-tualitzar, s’haurà de deci-dir en l’assemblea previstaper a aquest dissabte perdecidir el vot d’investidu-ra. Talamonte s’inclinaper facilitar i votar a favorde la investidura de Pueyocom a alcalde. Posterior-ment, es debatrà en unaaltra assemblea quina és laposició del Comú de Lleidaa l’hora de formar govern idebatre el cartipàs. Aquíserà on es decidirà si hi hapacte. ■

a ERC i JxCat el validen, però els de Talamonte prefereixen un govern en minoria només ambels republicans a No descarten el tripartit, però la decisió final es prendrà en una assemblea

RedaccióLLEIDA

El pacte a tres es complica perla reticència del Comú a Lleida

El cap de llista de JxCat, Toni Postius, a l’esquerra, saluda el guanyador de les eleccions a Lleida, el republicà Miquel Pueyo ■ ACN

El candidat de Compro-mís per la Seu, el socialistaÒscar Ordeig, demana a laresta de forces que vanaconseguir representacióque prioritzin les políti-ques per tirar endavant laciutat més enllà de lesqüestions nacionals. Com-

promís, una suma del PSCi Podem, va ser la llistamés votada a la Seu, amb 6regidors, però JxCat, amb5; ERC, amb 4, i la CUP,amb 2, podrien arrabas-sar-li l’alcaldia. Ordeigconsidera que si Albert Ba-talla ha pogut ser alcaldeen els últims vuit anysamb una majoria simple,ara també s’hauria de po-

der fer valer aquesta ma-teixa fórmula a l’hora depermetre formar un go-vern i per això s’ha ofert ala resta de partits i, fins itot, no descarta la possibi-litat de poder pactar un go-vern d’unitat. L’alcaldablecreu que la ciutadania hafet un “vot de canvi” i lesformacions progressisteshan guanyat suport. ■

El PSC s’ofereix perpoder governar la SeuRedaccióBARCELONA

Òscar Ordeig, diputat del PSC i alcaldable per Compromís per la Seu, una formació queinclou Podem, ahir demanant a la resta de partits que el deixin governar ■ ACN

EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE JUNY DEL 201910 | Nacional |

El cap de llista de Junts perSanta Fe, Jordi Bosch, queja va ser alcalde entre el2009 i el 2011, recollirà lavara novament el 15 dejuny en la constitució delnou Ajuntament. La sort liha anat de cara, tot i queell va triar creu. La juntaelectoral de zona de l’AltPenedès va convocar ahirel sorteig per decidir quindels dos partits que es vanpresentar a les eleccionsmunicipals del 26 de maig(Junts per Santa Fe i Al-ternativa Independentper Santa Fe) es quedavaamb la majoria, ja que vanempatar amb 124 vots ca-da un. Després del sorteig,Bosch es va mostrar caut:“No ens volem precipitar;necessitem posar-nos aldia de la situació econòmi-ca i de gestió de l’Ajunta-ment abans de buscaraliances.” Bosch respon ai-xí davant l’oferta que elseu adversari, Jordi Rius,va fer abans del sorteig.Rius oferia un pacte ambdos anys d’alcaldia a cadagrup si ells guanyaven elsorteig, malgrat que elguanyador del sorteig as-sumeix la majoria absolu-ta.

Bosch entén que, mésenllà de l’alcaldia, l’objectiudel seu partit és poder apli-car un canvi en la gestiómunicipal, al qual ja feia re-ferència en l’eslògan decampanya i en el contingutdel programa electoral: Tuets el canvi! Fes-ho possi-ble, fem-ho junts! El candi-dat de Junts per Santa Feaposta per fer un canvi enla manera de fer política icreu que l’obligació del seugrup és ser fidel a les pro-postes del programa elec-toral que els van donar els124 vots que tenen. “Perrespecte a tota la gent queens ha fet confiança hemde treballar en aquest sen-tit”, va dir Bosch ahir. Detota manera, creu que aixòno està renyit amb un go-

vern municipal disposat aarribar a acords en tot allòque sigui possible.

La creu de l’alcaldeEl candidat de Junts perSanta Fe va triar creu (elcap de llista d’AlternativaIndependent per Santa Feva dir que tant li feia) al’hora de fer el sorteig ambuna moneda. Van llançarla moneda enlaire i va sor-tir creu.

Aquest sorteig tan sim-ple va decidir que Juntsper Santa Fe es queda el

setè regidor de Santa Fedel Penedès, després del’empat a 124 vots entreJunts per Santa Fe i Alter-nativa Independent perSanta Fe el 26 de maig.

Després de repassar elrecompte i comprovar elsvots blancs i els vots nuls,la setmana passada, la jun-ta electoral de zona noméspodia deixar que la decisiófos fruit de la sort, ja quel’empat era clar.

En aquest cas, la sort hadecidit que Junts per San-ta Fe ha sumat un total de

quatre dels set regidorsdel consistori i, per tant,governarà amb majoriaabsoluta davant d’Alter-nativa Independent perSanta Fe, que es quedaamb tres regidors.

Els regidors del governseran Jordi Bosch (alcal-de), Anna Casan, Nico Si-nici i Josep Montané. Perpart d’Alternativa Inde-pendent per Santa Fe, se-ran regidors Carles Salva-dor, Ricard Gea i PauRuiz, després que el cap dellista ha decidit plegar. ■

Junts per Santa Fe guanyaper sorteig l’alcaldiadesprés d’un empat el 26-Ma El cap de llista dels independents anuncia la seva renúncia com a cap del’oposició abans de la constitució del consistori a Van empatar a 124 vots

Cati Morell / TaempusSANTA FE DEL PENEDÈS

El cap de llista d’AlternativaIndependent per Santa Fe,Jordi Rius (alcalde des del2011 fins ara), ja va anunciarahir, després del sorteig, queno prendrà possessió del càr-rec el 15 de juny. Creu quedesprés de setze anys al’Ajuntament (vuit anys al’oposició i vuit anys al go-vern) ja pot dir que ha com-

La façana de l’ajuntament de Santa Fe en una foto d’arxiu ■ EL PUNT AVUI / A.M.

plert amb el poble.Rius va assegurar abans

del sorteig que va fer la juntaelectoral de zona que en elcas que ell fos guanyadoroferiria la possibilitat detancar un acord per cedirl’alcaldia durant els dos úl-tims anys del mandat al seuadversari. Rius va dir ja enaquell moment que ell plega-

ria el 2021. Però davant els re-sultats del sorteig d’ahir aracreu que la pilota és a la teu-lada de Junts per Santa Fe al’hora d’obrir la porta a un es-cenari polític d’entesa al con-sistori, ja que ells han quedaten minoria. I considera queha arribat el moment de tan-car la seva etapa en la políticamunicipal.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El cap de llista d’Alternativa Independent plega

La direcció de Cs va apro-var ahir al matí per unani-mitat designar el PP com asoci “preferent” per pac-tar governs autonòmics imunicipals. La formaciótaronja ha decidit rebutjartripartits amb Vox, Po-dem i els nacionalistes”, vaafirmar el secretari gene-ral de Cs, José Manuel Vi-llegas, després de la reunióa Madrid del comitè exe-cutiu. Diuen que volen“acords a dos” i que prio-ritzaran els pactes amb elPP. Amb tot, està clar que,si volen entrar en algun go-vern, també hauran d’o-brir-se al PSOE. Ho faran,diuen “de manera excep-cional” en aquells munici-pis i autonomies on no si-gui possible fer-ho amb elspopulars. La formació ta-ronja considera que téprou força per advertir elPSOE que caldrà que ac-cepti punts del programa

de Cs que són “contraris”al que defensa el líder so-cialista, Pedro Sánchez.

Però una cosa són elspactes i les signatures iuna cosa és seure’s a par-lar, i encara més tenint encompte l’experiència quetenen a Andalusia. Peraquest motiu, Villegas va

afirmar que només seu-rien en una taula amb Voxper presentar-los un acordde govern amb el PP, sensenegociar res. “Els presen-tarem a votació i seran elsaltres els que hagin deprendre la decisió d’apro-var-los”, va remarcar. ■

a Acceptarà suports externs com arael de Vox a Andalusia i diu que cerquenpactes “moderats, centrats i liberals”

Cs només vol“acords a dos”i anteposael PP al PSOE

RedaccióBARCELONA

El secretari general de Ciutadans, José Manuel Villegas,ahir en roda de premsa després de la reunió de la direcció

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Presentarem l’acorda dos a votació i seranels altres els que haginde prendre la decisiód’aprovar-lo”José Manuel VillegasSECRETARI GENERAL DEL PSOE

EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE JUNY DEL 201912 | Nacional |

El Tribunal Suprem impe-deix que el diputat suspèsJordi Sànchez es pugui re-unir amb el rei espanyol,Felip VI, en la roda de con-tactes amb representantsdels grups parlamentarisal Congrés. Estalvia així almonarca una fotografiaincòmoda donant la mà aun pres polític. El tribunal,amb Manuel Marchena deponent, va denegar ahir elpermís al cap de files deJunts per Catalunya a lacambra baixa adduint undefecte de forma en la peti-ció per sortir de la presó deSoto del Real per acudir aLa Zarzuela. Segons elsmagistrats, Sànchez hohauria d’haver demanatprimer a Institucions Pe-nitenciàries i argumentenque l’expresident de l’ANCés “perfectament substi-tuïble” per algun altre di-putat de JxCat i que, pertant, el seu dret a la parti-cipació política no quedaafectat.

Però, més enllà d’això,tampoc no el deixa sortirperquè no veu l’excepcio-

nalitat justificada ambquè Jordi Pina, advocat deSànchez, va fonamentarla seva petició de sortidapuntual, d’acord amb l’ar-ticle 47.1 de la llei orgànicageneral penitenciària, quepreveu la concessió de per-misos extraordinaris encas de defunció o malaltiagreu d’un familiar o, comés el cas, si existeixen “im-

portants i comprovats mo-tius” que ho justifiquin.“No es tracta d’una impor-tància identificable amb larellevància constitucionald’aquesta entrevista [ambel rei], sinó d’una impor-tància que ha de valorar-seen connexió amb els finsdel procés al qual el sol·lici-tant es troba sotmès”, afir-ma el Suprem.

L’afectat va piular quela denegació del Supremés una “excusa” per evitarla foto amb el rei. JxCat ha-via avançat que, en casque Sànchez no poguésacudir a la reunió amb elBorbó, la formació no en-viaria ningú a la roda deconsultes, però finalmenthi anirà l’exconselleraLaura Borràs, que anava

de número 2 a la llista,“per recordar-li de viva veuel que potser el Supremhauria volgut impedir, i ésque en aquest regne tanbonic que li està quedanthi ha presos polítics”. Bor-ràs va insistir que triar lapersona que vagi a veure elmonarca és una prerroga-tiva a la qual té dret JxCat ique, en aquest sentit, “se-gurament el que ha volgutel Suprem és evitar la inco-moditat al rei d’Espanyade tenir una fotografiaamb un pres polític”. La di-putada va lamentar haver-se assabentat per la prem-sa de la denegació abansque en tinguessin coneixe-ment fins i tot els advocatsde Sànchez.

La presidenta del Con-grés, la socialista catalanaMeritxell Batet, va asse-nyalar dijous que noméspoden acudir a la roda deconsultes les persones que“estiguin materialmenten condicions de poder as-sistir-hi”, situació en què“sembla” que no es trobaSànchez –va dir–, i així hovan transmetre els serveisjurídics de la cambra aJxCat. ■

a El tribunal denega el permís extraordinari al diputat de JxCat per acudir a la trobada a Borràs lamentaque els magistrats hagin volgut estalviar al Borbó “la incomoditat” d’una fotografia amb un pres polític

Emili BellaBARCELONA

El Suprem salva el rei d’unareunió amb Jordi Sànchez

prèvia a la investidura delpresident del govern espa-nyol, que molt probablementcomençarà aquesta mateixasetmana i es farà de menys amés representació. ERC noanirà al besamans perquè noconsideren que el monarca

sigui un “interlocutor vàlid”després del seu discurs apo-rellista del 3 d’octubre del2017 i perquè es va negar arebre l’expresidenta del Par-lament Carme Forcadell–avui a la presó d’Alcalá-Me-co– quan va ser escollida.

La presidenta del Congrés,Meritxell Batet, esperava laresolució del Suprem peracudir, ahir a la tarda, a LaZarzuela per entregar al rei lallista de representants polí-tics amb qui tancar el calen-dari de la roda de consultes

El rei d’Espanya, Felip VI, amb la presidenta del Congrés, Meritxell Batet ■ EFE / JUANJO MARTÍN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“El Suprem emdenega anar a la rodade consultes, donenuna excusa,els fa por la foto”Jordi SànchezDIPUTAT DE JXCAT AL CONGRÉS

“Aniré a veure el reiper recordar-li queen aquest regnetan bonic que liestà quedant hi hapresos polítics”

“El que ha volgut elSuprem és evitar laincomoditat al rei detenir una fotografiaamb un pres polític”Laura BorràsDIPUTADA DE JXCAT AL CONGRÉS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Batet tanca amb el monarca el calendari del besamans

n no haver-hi cultu-ra de pacte, que ca-dascú assumeixi

les circumstancies que esderiven del resultat de leseleccions.” Aquest és l’es-cenari poc edificant i pocmotivador que plana en lamajoria de llocs on encaraavui no s’ha arribat a capacord ni per formar governmunicipal ni, fins i tot, perassegurar la investidura iconfigurar el govern centraldesprés de les eleccionsdel 28 d’abril. Pedro Sán-chez, amb els movimentsconstants que viu Podem,no té el cent per cent asse-gurada la investidura. A Pa-blo Iglesias li convindria to-car poder d’una manera oaltra per a la seva salvaciópolítica. De moment, la in-vestidura posterior al 28-Aestà en espera i aquest fetfa que les travesses de mi-nistres ballin diàriament. Elrumor no s’atura. Per lapart catalana, s’apunta al’experta en política inter-nacional Cristina Gallachcom a ministre d’Afers Es-trangers en substitució deJosep Borrell. Una milloraper a la diplomàcia espa-nyola. Fins i tot es parla delflamant president del Se-nat, Manuel Cruz, com aministre de Cultura amb laidea que el Parlament tornia replantejar la designacióde Miquel Iceta com a se-nador autonòmic per repe-tir l’operació d’elevar-lo apresident del Senat, un fetque depèn dels pactes queacabin de fer els socialis-tes. Especulacions a tort i adret. Tenen data de caduci-tat les dels ajuntaments,que la setmana vinent hande ser o caixa o faixa. Téuna morbositat especial lade l’Ajuntament de Barce-lona. Una partida que oguanya Maragall o Colau.És ben curiós que mai, enel seu mandat de quatreanys, Colau, s’havia vist tanemparada per l’unionismede la capital que, davant latessitura que pugui ser al-calde un independentista,dona suport a qui ha criti-cat i menystingut en la se-va època d’alcaldessa.

“E

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Escenari depacte pocedificant

Lluís Falgàs

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE JUNY DEL 2019

8649

07-1

2097

15L

Els quatre fiscals del Tri-bunal Suprem que han in-tervingut en torns durantels quatre mesos del judicicontra els independentis-tes catalans també partici-paran avui en el seu infor-me final. El quartet –for-mat pels veterans fiscalsJavier Zaragoza, JaimeMoreno, Consuelo Madri-gal i Fidel Cadena– ha es-tat criticat al final arran dela seva manca de prepara-

ció de la causa, amb erra-des de dates o desconeixe-ment del contingut dels ví-deos. L’advocada de l’Es-tat i l’advocat de l’acusaciópopular del partit de la ul-tradreta Vox també ésprevist que exposin avuiles seves conclusions.

El fiscal Jaime Morenoja va informar dimecrespassat al tribunal que ele-ven a definitives les sevesconclusions i mantenen eldelicte de rebel·lió, mal-grat no haver-se provatuna violència greu, per a

nou dels acusats i presospolítics, amb elevadíssi-mes penes: 25 anys de pre-só per a l’exvicepresidentOriol Junqueras; dissetanys per a la presidentadel Parlament, CarmeForcadell, i per als líderscivils Jordi Sànchez, ex-president de l’ANC, i elpresident d’Òmnium, Jor-di Cuixart, i setze anys depresó per als consellersDolors Bassa, Jordi Turull,Josep Rull i Raül Romeva iQuim Forn. A banda delsset anys de presó pel delic-

te de malversació de fonspúblic per als exconsellersMeritxell Borràs, CarlesMundó i Santi Vila.

Trapero, manipulatEls fiscals sí que han intro-duït detalls en el seu relatacusatori a partir de la de-claració de testimonis. Perexemple, la tergiversadainterpretació que han fetde la declaració del majorJosep Lluís Trapero, pen-dent de judici a l’Audien-cia Nacional. S’hi detalla,tal com va sostenir Trape-ro, que van demanar unareunió amb el llavors pre-sident Puigdemont el 28de setembre del 2017, i a laqual van assistir-hi el vice-

president Junqueras i elllavors conseller Forn, enquè els exposaven els pe-rills de mantenir la convo-catòria de l’1-O. Els fiscals,a més, fan seva la declara-ció que només va revelar elcomissari Ferran Lópezque va assegurar que elpresident va dir-los que sihi havia violència declara-ria la independència.

Tot i aquesta topada, lafiscalia manté que “el go-vern va donar instruc-cions al cos dels Mossosperquè facilités la realitza-ció de l’1-O”, quan acusats,testimonis i l’agenda deJové evidencien que la po-licia catalana compliria iva complir el mandat judi-cial. Això sí, prioritzant laconvivència ciutadana. ■

La fiscalia argumenta avuila rebel·lió sense violència

Mayte PiulachsBARCELONA

a Els quatre fiscals que han participat en el judici al Suprem també intervindran avui en el seuinforme final, amb acusacions que no han canviata L’advocada de l’Estat i Vox també parlaran

International Trial Watchqüestiona que finalment elsvídeos s’hagin exhibit en el ju-dici però d’una forma “deslli-gada” i sense poder fer el fil-tre de “contradicció” amb ladeclaració de testimonis. Enla valoració de la vista, de lasetzena setmana, els nousexperts convidats per la pla-taforma d’entitats catalanahan valorat “positivament”que el tribunal no accepti in-

Els representants de les tres acusacions intervindran avui amb els seus informes finals en el judici al Tribunal Suprem ■ EFE

formes de la Guàrdia Civil per“valoratius”. Es critica, però,que no s’hagi fet cas del grupd’experts de l’ONU que de-manava l’alliberament delspresos polítics. Els advocatsde França, Bèlgica i Itàlia imembres d’entitats de dretshumans que van assistir al ju-dici al Suprem són: AlexandreFaro, Dominique Nogales,Claire Dujardin, Mireille Jour-dan i Christian di Nardo.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Vídeos sense contradicció

2hores d’intervenció és el quees preveu de mitjana per partde les acusacions i de les de-fenses en els informes.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE JUNY DEL 201914 | Nacional |

El jutge del Tribunal Supe-rior de Justícia de Catalu-nya (TSJC) Carlos Ramosha preguntat a la fiscalia ia la defensa del presidentde la Generalitat, QuimTorra, si desitgen sol·lici-tar noves diligènciesabans de tancar la instruc-

ció del cas que l’investigaper desobediència arrandels llaços grocs.

En una providència, di-fosa ahir, el magistrat Ra-mos dona un termini detres dies a les parts perquèrequereixin, si ho creuennecessari, noves diligèn-cies amb vista a posar fi ala instrucció. La fiscaliaacusa Torra d’un delicte

de desobediència per nohaver retirat a temps de lafaçana d’edificis públicsdurant la campanya de leseleccions del 28-A llaçosgrocs i pancartes a favordels presos polítics, com liva ordenar la Junta Elec-toral Central (JEC).

En la seva declaració alTSJC, el president va sos-tenir que l’ordre dictada

per la JEC era imprecisa ique l’òrgan no tenia com-petències per obligar-lo aretirar els símbols perquè–segons ell– era potestatde la junta electoral pro-vincial. Per això, va pre-sentar una querella perprevaricació contra laJEC, que el Tribunal Su-prem va desestimar diven-dres passat. ■

El TSJC demana a la fiscalia i a ladefensa de Torra si calen més provesRedaccióBARCELONA

Una de les pancartes que va substituir el llaç groc, al balcó delPalau de la Generalitat en les eleccions del 28-A ■ ORIOL DURAN

Sorpresa als Mossos. Elconseller d’Interior, Mi-quel Buch, va nomenarahir, sense que ningú s’hoesperés, nou cap del cos, ensubstitució de Miquel Es-quius –que havia nomenatel mateix Buch, tot just faonze mesos, per rellevarFerran López, l’home queva comandar el cos durantl’etapa del 155, després dela caiguda del major JosepLluís Trapero, destituïtl’octubre del 2017–. L’es-collit ara per guiar els Mos-sos és Eduard Sallent, queahir mateix va recollir lacredencial de comissari,com a part de la nova for-nada de nou comissarisque acaben de superar elcurs a l’Institut de Segure-tat Pública. Nomenat cap,doncs, el primer dia que te-nia la categoria per ser-ho.

Buch va presentar ahirel nou cap del cos destacantla seva “professionalitat,compromís amb el cos, el

tarannà conciliador i l’ele-vada capacitat d’innovaciói de transformació”. El con-seller va justificar el canvicom a necessari per al “fu-tur” del cos amb la idead’“impulsar una nova etapaque superi la fase de transi-ció conjuntural i que per-meti una nova organitzacióamb noves visions, nousobjectius i nous reptes decara al futur”. Entre elsnous reptes, va mencionarl’elaboració del projecte dellei del sistema de policia deCatalunya, una llei que fadues dècades que està so-bre la taula i en el pensa-ment dels governants.

En el seu torn d’inter-

venció, Sallent va explicarque el seu repte serà “treu-re el cos del debat partidis-ta i tornar-lo a la seva tas-ca, que és garantir la lliber-tat i els drets dels ciuta-dans en el marc d’una so-cietat segura”. Eduard Sa-llent és llicenciat en filoso-fia, un home de convic-cions religioses i tarannàeuropeista. Va entrar alsMossos fa 22 anys. Va serpatruller a Girona. Va es-tar a la comissaria generalde Relacions Institucio-nals, Prevenció i Mediació iactualment havia assumitel comandament de la co-missaria d’Informació des-prés que el comissari Ma-nel Castellví passés a la se-gona activitat.

El relleu en la direcciódel cos dels Mossos arribadesprés de la creació del’àrea de seguretat institu-cional (ASI), una brigadade mossos que englobarà launitat d’escortes però queno estarà sota la jerarquiadels Mossos. La manarandirectament els polítics.

a Eduard Sallent és nomenat el mateix dia que rep lacertificació i els galons de comissari a Miquel Esquius vasaber fa cinc dies per “sorpresa” que el destituïen

Tura SolerBARCELONA

Buch fa capdels Mossos uncomissari de lanova fornada

11mesos i dos canvis en lacúpula dels Mossos, nome-nats pel conseller MiquelBuch.

Miquel Esquius, en una cartade comiat que va enviar ahirals agents dels Mossos, expo-sa que a ell li van comunicar laseva destitució “per sorpre-sa” dimecres de la setmanapassada. Esquius s’adreça ai-xí als mossos:

“Quan em van proposarassumir el càrrec, ho vaig ac-ceptar per responsabilitat iper sentit del deure i, ara quem’han comunicat la mevasubstitució, l’assumeixo i l’ac-cepto amb el mateix sentitdel deure. Tinc clar que, persobre de tot, ens devem a l’or-ganització i ha de prevaldre el

Eduard Sallent al costat del conseller Buch ahir anunciant el seu nomenament ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

millor per al nostre cos. I si araels màxims responsables deldepartament han cregut queel millor era el meu relleu, calacceptar-ho. Durant aquestsmesos, amb l’ajut dels comis-saris superiors i de la restadels comandaments, he in-tentat prendre les decisionsque m’ha semblat que erenles millors per a l’època quem’ha tocat dirigir el cos. Heprocurat fer-ho pensant a re-cuperar la normalitat institu-cional, amb tots els esta-ments, cossos i actors so-cials, des de la neutralitat po-lítica i amb la voluntat final de

servei a tota la ciutadania. Almeu entendre, això contri-bueix a enfortir-nos i a ser re-coneguts com una policiaprofessional, amb voluntat deservei al poble i posant el ser-vei a les persones al centre deles nostres decisions. Nomésem queda posar-me a dispo-sició del nou comissari encap, l’Eduard Sallent, per totallò que necessiti, tot desit-jant-li encerts en bé de la nos-tra organització.”

Buch va destacar el caràc-ter conciliador d’Esquius i laseva tasca en una etapa de“transició” dels Mossos.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Carta d’Esquius, sorprès per la destitució, als mossos

EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE JUNY DEL 2019 | Nacional | 15

1972

90-1

2117

03Q

El coordinador generald’EUiA, Joan Josep Nuet,estripa el carnet del partitper dedicar-se a la seva no-va tasca de diputat al Con-grés al grup d’ERC, segonsva anunciar ahir en unacarta a la militància i als òr-gans de direcció de la for-mació –integrada a Catalu-nya en Comú–, en què vainformar de la convocatò-ria d’un consell nacionalpel divendres de la setma-na vinent. La renúncia esfarà efectiva tan bon punts’esculli una nova direcció.Nuet continuarà com a se-cretari general de Comu-nistes de Catalunya (que

forma part d’EUiA).El març passat ja va ma-

nifestar que no preteniapresentar-se a la reelecciói, de fet, ha ajornat l’adeu“per raons de seguretat ju-rídica”, ja que ha signat di-verses coalicions electo-rals, i “per assegurar el cor-recte funcionament orgà-nic d’EUiA”. “Estic con-

vençut que a EUiA existeixuna clara majoria políticaque acompanya les deci-sions adoptades en els dar-rers mesos”, confia.

Després de set anys alcàrrec, se’n va amb críti-ques a Ada Colau i els co-muns: “Cap projecte trans-formador pot avançar sis’edifica sobre lideratgesunipersonals que substi-tueixen el funcionamentdemocràtic per adhesionsacrítiques.” “Això nomésporta a passar de ser l’espe-rança del canvi i factor deruptura amb el règim del78 a convertir-se en crossad’alguna de les diferentsversions de la recomposicióde la crisi del sistema”, es-criu. També alerta que ne-gar les oportunitats de can-vi que viu Catalunya “o con-traposar-les a la transfor-mació social no només em-petiteix l’esquerra” sinóque “la torna reaccionària”.

La marxa de Nuet delgrup dels comuns al Parla-ment per anar de número 4a la llista d’ERC al Congrésva generar crítiques demembres d’EUiA, que vanexigir un consell extraordi-nari per descavalcar-lo. ■

Emili BellaBARCELONA

Nuet abandona la coordinaciógeneral i la militància d’EUiAa Estripa el carnet per dedicar-se a la seva feina com a diputat al Congrés amb ERC i convoca un consellnacional per renovar la direcció a Marxa amb crítiques als “lideratges unipersonals” dels comuns

El diputat al Congrés i encara secretari general d’EUiA, Joan Josep Nuet, en una roda depremsa a la seu d’ERC ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Estic convençut quea EUiA existeix unaclara majoria políticaque acompanya lesdecisions adoptades enels darrers mesos”Joan Josep NuetDIPUTAT D’ERC AL CONGRÉS

EL PUNT AVUIDIMARTS, 4 DE JUNY DEL 201916 | Nacional |

La consellera d’Empresade la Generalitat, ÀngelsChacón, va descartar ahirla necessitat d’atendre lapetició feta aquest cap desetmana a Sitges pel presi-dent de Foment del Tre-ball, Josep Sánchez Llibre,que va proposar que el pre-sident Quim Torra fes unadeclaració formal de com-pliment de la legalitat perfacilitar la tornada de lesempreses que van canviarla seu arran dels fets del’octubre del 2017.

“No ens cal cap declara-ció –va declarar una con-tundent Chacón– perquèjurídicament tenim segu-retat.” La consellera, quepresidia una jornada sobreles barreres a la internacio-nalització, amb presènciade diverses associacionsempresarials, va reivindi-

car la feina feta per l’execu-tiu català per protegir i im-pulsar la competitivitat deles empreses i va recordar:“Som capaços, i això no hopot dir tothom, d’elaborarun Pacte Nacional per a laIndústria”, amb un fortconsens, va subratllar, en-tre estaments polítics i so-cioeconòmics. Per Cha-cón, la Generalitat ha de-mostrat de sobres “la vo-luntat i la cura que té delsistema productiu”, comes desprèn de les polítiquesd’atracció d’inversióestrangera, “en les quals jaqueda clar que hi ha segu-retat a tots els nivells”, i varemarcar que “això no téres a veure amb el posicio-nament polític” del govern.

Pel que fa a l’eventual re-torn de les seus socials quees van traslladar, Chacónva definir la catalana com“una economia oberta” onsón “benvingudes totes les

empreses”. “Entenc –vadir– que algunes van mar-xar fer per criteris políticso per por d’un boicot”, peròva puntualitzar que vanser decisions empresarialsperquè “aquí no hem ex-pulsat ningú”. La respon-sable d’Empresa va expli-car que Catalunya té “unbon ecosistema per fer unteixit productiu competi-tiu i prou talent perquè vin-guin inversions estrange-res basades en l’economiadel coneixement”. Ambtot, Chacón exclou l’oferi-ment d’incentius, com araels fiscals, per al retorn deles companyies, però va as-segurar que la Generalitat“es continuarà esforçantperquè tota la cadena devalor tingui suport”.

Finalment, va recordarel motiu de la trobada, i ésque l’executiu vol sumarforces per elevar a les ins-tàncies estatals la necessi-tat d’eliminar els obstaclesque encara impedeixen lasortida a l’exterior a mol-tes empreses. Chacón varecordar que la Generali-tat ha fet els deures que lipermeten les seves compe-tències, com ara oficinesespecífiques per al Brexit,l’eliminació de barreres i lacontractació pública inter-nacional, a més d’una co-missió inderdepartamen-tal per accelerar els trà-mits administratius. ■

El govern replica Foment icertifica la seguretat jurídica

M. MorenoBARCELONA

a Chacón refusa la petició de Sánchez Llibre que Torra faci una declaració de compliment de lalegalitat a Reitera la porta oberta a les empreses que van marxar, però descarta oferir-los incentius

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

La Generalitat ha detectatfins a 20 traves que estan fre-nant la internacionalitzacióde les empreses, la majorpart en espera d’inversions omodificacions normativesque depenen de l’executiu es-panyol. Joan Romero, conse-ller delegat d’Acció, va deta-llar que aquestes traves vandes dels retards en infraes-tructures com el corredormediterrani fins al funciona-

“Les nostres duanesno funcionen prou béi això és un greugecompetitiu respecte aaltres països”Joan RomeroCONSELLER DELEGAT D’ACCIÓ

“La posició política dela Generalitat no afectade cap manera la laborper la competitivitat deles empreses ”Àngels ChacónCONSELLERA D’EMPRESA

“Ens trobem queencara hi hadocuments a la duanaque s’han de fer ambmàquina d’escriure”Josep GonzálezPRESIDENT DE PIMEC

El conseller delegat d’Acció, Joan Romero, durant la seva intervenció en la jornada sobre barreres a la internacionalització ■ ACN

ment de les duanes, passantpels obstacles en l’obtencióde visats, permisos de resi-dència i treball, i la fiscalitat.Empresa i Coneixement hapresentat un pla de 46 actua-cions elaborat per Acció, con-juntament amb Foment, Pi-mec, AMEC, Secartys i el Col-legi d’Economistes, que ahirvan aportar un diagnòstic dela situació. Així, per exemple,el president de Secartys, Àlex

Morales, va lamentar que lesduanes espanyoles “no si-guin prou àgils per al volumcomercial que es desitja” i elpresident d’AMEC, Pere Re-lats, va assegurar: “No volemun tracte de favor, però sí unentorn competitiu a Europa.Finalment, Josep González,president de Pimec, va recor-dar que encara està pendentde regular el retorn de l’IVAde les exportacions.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Una vintena de barreres a la internacionalització