la segona república

LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA

LA SEGONA REPÚBLICA I LA

CATALUNYA AUTONOMA

1931-1939(1936-1939 Guerra Civil)

1. CONTEXTEl període republicà de l’Estat Espanyol s’emmarca en un context mundial de crisi i estatal de conflictes continus en un intent de tornar a la tasca imperialista.

1.1. demografia Entre 1931-1935 Espanya continua amb les tendències anteriors consistents en una caiguada de la natalitat i de la mortalitat i augment de la población per creixement natural del 3’8%0.A més, procès de concentració urbana i alentiment de la migración tant exterior com interior (crisi 1929)Pel que fa a la població activa, el sector primari continua sent molt important per a l’economia espanyola, però amb un gran nombre de jornalers que no están ocupas tot l’any.

1.2. ECONOMIA I SOCIETAT• La Gran Depressió iniciada als USA afectà

únicament a Espanya pel fet que les exportacions cauen (agrícoles, minerals) i per la reducció de les inversions de capital estranger.

• L’atur augmentarà pel fet que retornen emigrants dels països europeus i americans en crisi (afectà entre un 30% i un 33% sosbre la població activa entre els anys 1932 i 1935 - 1936 !!!!!).

• La indústria no va patir tant els efectes de la crisi del 29 pel fet que la producció era absorbida bàsicament per demanda interna, malgrat això, es va notar un descens.

• Conseqüència d’aquest panorama econòmic serà l’augment de la conflictivitat laboral

1.3.CONFLICTIVITAT LABORAL

1932 el govern va haver de prohibir les manifestacions de la jornada del Primer de Maig per por a les alteracions de l’ordre públic. Així, les vagues, les insurreccions i les ocupacions de terres van anar augmentant progressivament: 402 vagues el 1930, 734 vagues el 1931 i 1.127 vagues el 1932.A Catalunya també van produir-se incidents, els més destacats d’aquests el setembre de 1932, quan, en una vaga general convocada per la CNT, va haver d’intervenir la policia ocupant el local del sindicat de la construcció. Van produir-se vuit morts i molts dels treballadors van ser empresonats. El propi president Macià va involucrar-se, tot i que encara no tenia cap poder estatutari, demanant l’alliberament dels treballadors però sense aconseguir-lo.Entre les classes treballadores la República havia aixecat grans expectativas, això ser negatiu pel fet que tot canvi es considera lent. Entre les classes poderoses i l’església, la República aixecà temor

1.3.CONFLICTIVITAT LABORAL

LES ORGANITZACIONS OBRERES

1.4. EL PACTE DE SANT SEBASTIÀ I LES ELECCIONS DE 1931

El 12 d’abril de 1931, Aznar havia convocat eleccions municipals.L’agost de 1930, totes les forces antimonàrquiques signaren el PACTE DE SANT SEBASTIÀ i es presentaran a les eleccions amb l’objectiu d’acabar amb la monarquia d’Alfons XIII

Eleccions per Sufragi Universal Masculí, les dones encara no van poder votar

1.5.EL DISCURS DEL REI DAVANT ELS RESULTATS DE LES ELECCIONS DE 1931.

CRONOLOGIA, GOVERNS I FETS RELLEVANTS DE LA II REPÚBLICA

PARTITS POLÍTICS DEL PERÍODE REPUBLICÀ I PRINCIPIS BÀSICS

EL GOVERN PROVISIONAL: del 14 d’abril al 28 de juny de 1931

• Presidit per Niceto Alcalá Zamora.

• Tot i ser provisional el govern començarà a actuar iniciant reformes profundes.

• Es convocaran eleccions legislatives pel 28 de juny de 1931.

• Reformes en quatre fronts:

✦Jornada de vuit hores pels obres del camp.

✦Creació de 6750 escoles públiques laiques i de biblioteques (algunes itinerants)

✦Reducció dels grans càrrecs militärs:

✤ Clausura de l’Acadèmia Militar de Saragossa, dirigida per Franco.

✤Anul·lació dels ascensos per mèrits de guerra.

✤Creació de la Guàrdia d’Assalt, cos fidel a la República (moltes companyies de la Guàrdia Civil i de l’exèrcit també van restar fidels a ella).

✤Separació Església-Estat: els religiosos deixen de controlar l’ensenyament i de ser remunerats per l’Estat. Matrimoni Civil, divorci i cementiris laïcs.

• Les elecciones de jun., les més transparents i democràtiques fins aleshores a Espanya van donar el triomf a les forces d’esquerra i centre.

• Les Corts o Parlament sorgides d’aquestes eleccions s’encarregaran de redactar un a Constitución que s’aprovarà el 9 de desembre de 1931. Ara podem dir que s’obre un procès constituent. Presents a la redacción de la Constitución van estar tres dones: Victoria Kent, Partit radical socialista, Clara Campoamor, del Partit Republicà Radical i Margarita Nelken del PSOE

ETAPES O FASES DE LA SEGONA REPÚBLICA

1ª. EL BIENNI D’ESQUERRES

(Desembre de 1931 a novembre de 1933).Niceto Alcalá Zamora (Acció Republicana): PRESIDENT DE LA REPÚBLICA. Demana formar el PRIMER GOVERN PRESIDIT per Manuel Azaña (Acció Republicana).

1.1. Els debats.-

Sobre el vot de les dones. Dona i política

Es crea una comissió de diputats per elaborar proyecte de constitució i van estar tres dones: Victoria Kent, Partit radical socialista, Clara Campoamor, del Partit Republicà Radical i Margarita Nelken del PSOE. En les primeres elecciones les dones van poder ser elegidos, però no van poder votar. L’esquerra no volia que les dones votessin perquè argumentaven que estaven influenciades per l’església i els marits i tot plegat podia afavorir a les dretes.

• Clara Campoamor sí va defensar el vot femení (contra el que proposava el seu partit, per tant va trencar la disciplina de vot)

• El Sufragi femení va ser aprovat finalment.A les elc cions de 1933, que van guanyar les dretes, Kent i Campoamor van perdre l’escó parlamentari, Nelken el va mantenir . Campoamor deixa de militar en el Partit Republicà Radical quan aquest, liderat per Lerroux, estableix relacions amb la CEDA

• Aquest primer govern el formaven socialistes i republicans de centre esquerra.

• El govern posa en marxa una política de reformes


Campoamor

M.NelkenV. Kent F.

MontsenyD. Ibarruri-

“Pasionaria”

ETAPES O FASES DE LA SEGONA REPÚBLICA1.2.Les reformes de la primera etapa

1.2.1. La constitució de 1931: Recull:• El sistema polític d’Espanya és una República.• Democràtica de treballadors.•L’Estat es configura territorialment com un Estat Autonòmic•L’Estat es declara en matèria religiosa com laïc.•Sufragi Universal des del 23 anys.•Sobirania Nacional•Separació de poders. Legislatiu: recau en les Corts, que únicament són unicamerals, el Parlament o Cambra Baixa; el poder judicial queda e mans de jutges independents.

Aquesta reforma va provocar una reacció agressiva dels sectors més conservadors

Pàgs. 262-263 del llibre: llegir text “Subsidiarietat del vot femení”. Respondre a la pregunta clau.—————————1.2.2. Reforma Agrària: •Aprovació de la Llei de Bases de la Reforma Agrària (1932).•Creació del I’Institut de Reforma Agrària -IRA- (Serà ja el que realitzi les expropiacions de terres)•Establiment de 8 hores de treball al camp.•Expropiació, sense indemnizació de terres de la noblesa més rica, “Els Grans d’Espanya”•Expropiació amb imdemnització de latifundis no cultivats, terres arrendades durant dotze anys i de les terres que podien ser transformades en regadiu

•Les terres expropiades eren entregades a pagesos sense terres, de forma col·lectiva o individualment.


Aquesta reforma no va aconseguir els objectius que es proposava: El govern va tenia problemes per pagar les indemnitzacions Els propietaris s’oposaven amb totes les seves forces. Els treballadors veien que les expropiacions es feien de manera molt lenta i va crear-se un gran malestar en la pagesia que a més a més de continuar fent front a problemes de fam i falta de feina. Els anarquistes també estaven en contra de la llei perquè consolidava el capitalisme al camp. S’obrirà un període de fortes tensions socials que culminarà en els fets de Casas Viejas (Cadis, 1933), Castilblanco (Badajoz, 1931), Arnedo (La Rioja, 1932), Aixecament anarquista especialment fort a Catalunya, Andalusia i València (gener 1933) entre d’altres. Dimissió del president del govern, Azaña, crisi governamental dissolució del Parlament i convocatòria d’eleccions per part de Alcalá Zamora. Es celebraran el novembre de 1933.

S’ha d’entendre que la reforma agrària no es proposava la col·lectivització de les terres com haguéssin volugut els anarquistes, però sí es proposava millorar la situació de misèria crònica del camperolat i la modernització de l’economia espanyola.



• 1.2.3. La reforma militar.

S’encarrega Manuel Azaña, que a més de president del govern és ministre de la Guerra.

L’objectiu era reduir el nombre de’oficials i democratitzar l’exèrcit, donant sortida als militars de dubtosa fidelitat a la República.

Les mesures principals van ser:

• Jurament de fidelitat a la República i control de l’exèrcit per l’Estat.

• Jubilació d’oficials amb sou íntegre

• Supressió de l’Acadèmia Militar de Saragossa (considerada un focus antirepublicà)

• Derogació de la Lei de Jurisdiccions vigent des de 1906

• Anul·lació de tots els ascensos aconseguits per mèrits de guerra al Marroc durant la dictadura de Primo de Rivera.

• Creació de la Guàrdia d’Assalt (fidelitat a la República).

Problemes:

Molts militars no accepten les mesures i alguns començaran a conspirar contra ella, és el cas de l’intent de cop d’Estat del Gral. Sanjurjo, intent que fracassaria.

—————————————

Problemes: Oposició del clergat i dels sectors conservadors que fins aleshores havien controlat l’ensenyament.


1.2.4. La reforma educativa

Objectiu: Millorar l’ensenyament i acabar amb l’analfabetisme

Mesures:

• augment del pressupost d’educació.

•Construcció de 6.500 escoles

•Contractació de milers de mestres per oposició.

•Introducció de la coeducació a les aules i amb un únic currículum

•Contractació de milers de mestres per oposicions Problemes: Oposició del clergat i dels sectors conservadors que fins aleshores havien controlat l’ensenyament.


1.2.5. Reforma territorial i administrativa de l’Estat• D’acord amb la nova Constitució, la de 1931, l’Estat espanyol

serà descentralitzat i autonòmic.• L’Estatut de Catalunya serà aprovat per referèndum a l’agost

de 1931 a Catalunya i al Parlament Espanyol el setembre de 1932 (debats)

• Text polèmic el de l’Estatut perquè el text original parlava de la possibilitat d’agregacions territorials, els Països Catalans i del dret d’autoderminació. Eliminats aquests aspectes fou aprovat. (Estatut de Núria o de 1932)

• L’Estatut del País Basc va ser aprovat l’octubre de 1936 i el de Galícia el 1938

• Altres projectes d’autonomia no van arribar a ser aprovats (País Valencià, Balears, Andalusia i altres) perquè va esclatar la Guerra Civil.

Problemes: Oposició dels partits de dretes, alguns intel·lectuals i l’exèrcit que

va intentar el cop d’estat.

REFORMA LABORAL

1.2.6. Les reformes laborals Les durà a terme el socialista Francisco Largo Caballero, ministre de treball. S’aproven:• La llei de contractes de treball:

regulava la negociació col·lectiva.• Llei de jurats mixtos: en cas de

desacords entre patronal i treballadors, els jurats feien d’àrbitres, la seva desició era vinculant.

• Set dies de vacances pagades l’any• Estímul a les assegurances socials• Setmana laboral de quaranta hores.• Reforç als sindicats agrícoles.Problemes:

• Oposició de la patronal, que van aconseguir frenar alguns projectes

CRISI DEL BIENNI REFORMISTA

Causes:

• Les tensions socials mencionades anteriorment: Casas Viejas…

• Les divergències dins la coalició republicanosocialista sobre l’abast que havien de tenir les reformes.

• Oposició de la dreta.

• Oposició de l’esquerra.

• Oposició anarquista.La FAI fomentava la insurrecció per acabar amb l’ordre burgès

• 1933.- Fundació de Falange Espanyola per José Antonio Primo de Rivera.

CONVOCATÒRIA DE NOVES ELECCIONS PER NOVEMBRE DE 1933

• 2ª etapa o fase :El Bienni negre o conservador (Radical-Cedista)

• Novembre de 1933 celebració d’eleccions legislatives .

• La victòria va correspondre als partits de dreta , sobretot surten afavaorides dues formacions antireformistes vinculades als sectors més conservadors :

• EL PARTIT REPUBLICÀ-RDICAL d’Alejandro Lerroux.

• LA CEDA de José Mª Gil Robles


la segona república

Documents