la rondallística a catalunya

LA RONDALLSTICA A CATALUNYA / 61

La rondallstica a Catalunya

Recerca histrica i pedaggica

Nria Rajadell i Puiggrs

INTRODUCCI GENERAL

A primera vista, sembla que s'hagin escrit molts articles sobre contes, i des de fa uns tres anys tambhi ha hagut una certa eufria editorial en la publicaci d'obres teriques sobre l'adequaci de contesen fund de les estacions de l'any... per la realitat s que sembla que tothom, qualsevol persona queestigui en certa manera relacionada amb l'educaci (i no cal pas massa) sigui apte per a elaborar recerques,sempre teriques sobre el mn dels contes.

L'infant s un afamat devorador de contes, i per tant els adults hem de conixer quins contes hiha al mercat (que per quantitat no ens podem queixar) ms adequats per a cada infant i per a cadamoment.

Aquesta recerca se centra bsicament en l'estudi del conte popular catal a partir de diferents apartatsque hem considerat fonamentals, i que breument exposem tot seguit:

El conte popular catal s fill del qual en sn pares El Folklore (tema 1) com a pare portadorde la cultura popular, en el qual s'hi troben inclosos uns costums concrets, una mitologia, una religii un Ilenguatge; i la Literatura Infantil (tema 2), com a mare portadora d'un estil ms culte, provinentde la literatura, enfocat vers el mn infantil i que s font de cultura i esbarjo alhora.

Tant el Folklore com la Literatura han estat aplicats i coneguts a travs d'una srie d Autors Catalans,els quals hem considerat molt interessant donar-los a conixer en aquesta recerca, amb la mxima precissii actualitat (tema 3); tasca una mica ardua per pionera en el nostre pas.

Seguidament presentem un estudi teric del Conte Catal (tema 4), tot esbrinant els diferents aspectesbsics que hi intervenen: concepte, ~luci histrica, nus argumental, visi prospectiva... comparant-ho en algunes ocasions amb la situaci existent ms enll de les nostres fronteres.

A partir d'aqu, i desprs d'aquesta fonamentaci terica, t lloc un gir en la nostra recerca, centraten conixer el tractament actual del conte popular catal a les nostres escoles. Primerament busquemels diferents libres de text de lengua catalana i de lectura per als infants entre primer i cinqu d'E.G.B.(tema 5), i observem de manera general com es presenten aquests llibres i, sobretot, si acunen entreels seus fulls algun conte catal de to popular.

Seguidament realitzarem una anlisis profunda sobre el tractament i contingut dels contes popularsrecopilats (tema 6), per tal de poder arribar a detectar caracterstiques diferencials de la nostra rondallsticapopular.

Tanca aquesta investigaci un captol de conclusions generals i lnies de recerca per a un futur (tema7) sobre el tema rondallstic, amb la idea d'haver presentat una recerca til per a l'educaci catalana.

Butllet de la Societat Catalana de Pedagogia, Monogrfic Nm. 3, 1990

62/ NRIA RAJADELL I PUIGGRS

EL FOLKLORE I LA CULTURA POPULAR CATALANA

1. Concepte de folklore

La cultura popular es un fenomen histric format pel conjunt de tradicions (de tipus literari, histric,social i cientfic) i de formes de vida (tant materials com espirituals) que configuren el carcter concretd'una comunitat.

Es considera cultural perqu ho ha creat, incorporat i transms el mateix poble, i a travs d'aquestconjunt s'ha reflectit la seva vida i el seu esperit, tot donant-li expressi a la seva personalitat.

En els pasos de parla alemanya, ja des de l'any 1808 s'estudia sota el concepte de volkskunde.A Anglaterra s'utilitza el mot de popular antiquites (que inclou els costums originals, les creencessupersticioses i les Ilegendes locals).

Per a l'any 1846 l'angls William J. Thoms treu a la llum el terme de folklore, provinent del'agrupaci de dos substantius anglesos: folk i lore (saber o ciencia). Aquest terme sera tot seguitacceptat universalment, encara que amb petites discrepncies en cada pas. Una definici ms meticulosaseria: El folklore s'interesa per la ciencia o b el saber el poble, sense la intervenci dels modernsvulgaritzadors.

Malgrat aquest terme sigui relativament recent, el patrimoni cultural heretat dels avantpassats tarrels ms llunyanes, perqu s el reflexe influent de l'organitzaci general d'un poble i assegura alhora,les societats successives, degut a la seva transmissi de generaci en generaci.

Des de les bases definitries establertes per W. J. THoms, s'ha anat aprofundint la seva investigaci,perqu s'ha demostrat la gran importancia que posseeix per a l'estudi de qualsevol materia.

L'estudi del folklore es recolza sobretot en tres grans cincies fonamentals:

Antropologia Cultural: estudia la cultura humana des dels seus orgens fins als nostres dies. S'ocupadels comportaments tant especfics com universals de la cultura.

Etnografia: descriu minuciosament els costums i les tradicions dels pobles, tot contemplant lesmaneres de viure, les tcniques i les institucions.

Etnologia: estudia les tnies, els pobles i les seves cultures; treballa amb les dades provinents del'etnografia i intenta establir les Ileis que determinen la conducta, l'activitat i l'evoluci d'un poble.

Tots els materials que sobrepassen els vint-i-cinc anys d'existncia seis pot considerar ja folklrics,degut a que s el temps demostrat com a suficient perqu perduri all que ha tingut prou impacte idifusi entre les capes populars.

El folklore s un fenomen internacional creat pel poble com a coliectivitat que s'ha desenvolupatsobretot al mn rural, per ser el ms extens quant a poblaci; en ell sn tpics dos blocs de perso-natges:

Per una banda ens trobem amb el grup de la gent ben dotada del poble, que tant podensser destacables per la riquesa de bns com sobretot per la saviesa, que tenen un prestigi per damuntdels altres i sn respectats d'una manera especial.

A aquest bloc hi pertanyen el rector, el menescal o b el metge. Amb una influencia menor quanta aquest prestigi, per amb major afluencia folklrica s el mestre, que normalment s forani i portaconeixements urbans. Un altre personatge forani molt caracterstic s el guardia civil, castell gairebsempre, i amb el qual la gent del poble no hi vol gaires tractes sobretot degut a la desconfiana quehi senten cap a ell.

Al segon bloc hi pertany la pagesia, que s'emporta tot el protagonisme del nostre folklore.L'entorn pags s el que fa possible la cultura popular, perqu es el que ms contacta directament amb


LA RONDALLSTICA A CATALUNYA /63

la natura, ret i exterioritza les creences, els costums, etc. Tora la riquesa que transmet a travs derondalles, oracions o b endevinalles, entre d'altres fonts, i que encara no esa estudiada massa a fons.

Tots els pobles del mn es comporten amb unes actituds similars davant certs fenmens naturals,alegries o b desgrcies; per s en la forma d'expressar-ho on cada poble reflecteix les seves peculiaritats,que el diferencien dels altres, perqu cadascun t un sistema de valors propis.

Si el folklore s ali que el poble fa, diu o pensa, es dibuixen tres grans camps de treball en larecerca folklrica: creences, tradici oral i costumari:1

Les creences

La creena s una actitud purament psicolgica consistent en una srie d'idees i pensaments queconfiguren una determinada concepci del mn, i de la qual es projectaran uns comportaments con-crets.

L'home, aix, engendra l'explicaci dels fenmens naturals que no comprn i que no pot modificar,que l'alegren o b l'espanten, que l'emocionen o que desitja. Mentre l'home primitiu posseeix unamentalitat mgica enfocada vers l'anlisi de les forces de la natura, l'home actual se centra en unamentalitat cientfica entorn les lleis de la natura.

Relacionats doncs amb la creena, hi trobem els conceptes de mite (complexa idea que explica lahistria a travs de la intervenci d'ssers sobrenaturals) i de ritu (com a conjunt de regles establertesper actuar).

El mateix XAVIER FBREGAS comenta que: La creena es pot presentar de manera encara confusa,sortida del magma del pressentiment; el mite basteix el rostre de la creena.2

Aix, una creena pot substituir tot arraconant el mite antic, que ja no li dna una respostai segregant un mite nou, diferent en aparena per que enfonsa l'arrel en la mateixa zona que el seuantecesor.3

El mite i el ritu sn producte d'una mentalitat que no fa abstraccions, sin que actua, s'organitzasocialment i crea costums. Tots els grups culturals coneguts en la histria de la humanitat handesenvolupat una mitologia de la qual es dedueix que la facultar creadora de mites s patrimoni universalde l'home.

El mite, tot i variant d'un poble a un altre, s'ubica entre la religi i el folklore. La religi s formal,ortodoxa i ritualista; en canvi la mitologia incorpora relats d'ssers sobrenaturals en comptes d'emprarles formes prpies del seu culte. El folklore suggereix tradicions i creences populars que no tenen resa veure amb explicacions csmiques. La mitologia doncs, com hem dit, en t part d'una i de l'altra;prenent els relats ms impressionants de la religi i les llegendes, i els motius obscurs i imprecisosdel folklore.

Malgrat que la mitologia se centri en la vida i aventures de dus i herois de l'antiguitat paganasovint ofereix faules morals on, a travs de l'alegoria, s'hi amaguen preceptes extraordinaris i reglesde conducta.

El mateix MAX MLLER esmenta l'actualitat de la mitologia, contemplada a travs del segentfragment: Sens dubte una mitologia es produeix ara tal com es produ en el temps d'Homer, pers un fet que no advertim, perqu vivim en la seva mateixa ombra i perqu tots refusem amb terrorla Ilum plena de la veritat. Mitologia, en el sentit ms alt de la paraula, s el poder del llenguatge sobreel pensament, i aix en qualsevol esfera de l'activitat espiritual.4

La tradici oral

Ha estat l'nic vehicle de transmisi de la cultura durant molts anys. En la tradici oral s'hi hacondensat l'organitzaci d'un poble i per aix a travs d'ella, travessant generaci rera generaci, ens

Butllet de la Societat Catalana de Pedagoga, Monogrfic Nm. 3, 1990

64 / NRIA RAJADELL I PUIGGRS

ha pogut arribar la coneixena d'uns fets histrics, creences, coneixements o practiques, i ms, en elnostre estudi, les liegendes, els contes, les canons o els refranys, concrets d'un poble.

Encara avui la cultura tradicional continua transmetent-se oralment. L'home del camp posseeix unagran riquesa de coneixements i una gran capacitat de retentiva.

Ens adonem doncs que el folklore s un fenomen literari, que no t autor individual perqu sde creaci popular; que relata la realitat cultural d'un grup en les seves diverses vessants. El folklores la prehistria de la literatura, que aviat l'abandonar per independitzar-se i establir-se com a cinciaautnoma.

El costumari

Consisteix en l'estudi dels costums d'un poble, tot entenent per costum la manera de fer o b d'obrarque es repeteix de manera peridica i constant.

Hi ha dues classes bsiques de costums: de caire individual (els quals acompanyen a un individuconcret al llarg de la seva vida) i de caire collectiu (els quals van transmetent-se de generaci en generaci,i que no sn altres costums que les traduccions d'uns mites a una gestualitat ritual concreta, externai patent, que s'haur d'anar polint, ampliant o reduint, en transcrrer les diferents generacions).

Sn precisament aquests collectius els que ens interessen ms en el mn del folklore, dels qualsen tenim una amplia temtica, que ha perdurat fins als nostres dies.

La cincia primitiva no va superar la fase anomenada folklrica; la medicina estava fomentada enla magia i molts dels seus principis encara perduren avui dia. El metge actual ha substitut l'anticmedicinaire. Tamb en els costums agrcoles s'ha desenvolupat un ric folklore; malgrat l'avan tecnolgic,els pagesos d'avui encara organitzen els treballs del camp en relaci amb la Iluna. La dansa s un altrecostum, d'esbarjo i diversi, molt important en la vida dels pobles. En ella s'hi fusionen el ritme i elmoviment de la msica. Les festes populars, tant religioses com civils, van acompanyades d'una sried'accions que han sobreviscut guerres i desgracies; i potser el que ms ha sobreviscut hagi estat el costumde festejos relacionats amb fets com el naixement, el matrimoni o la mort.

Hem de tenir ben clar per que una manera de perllongar la cultura d'un pas s tamb cultivantles seves tradicions.

2. Evoluci histrica del folklore catal

La cultura d'un pas s el resultat de nombroses influncies on sempre hi sn presents la culturapopular i la cultura dominant. La cultura popular es desenvolupa a molts nivells i de moltes maneres;la Ilengua n's per el vehicle ms important d'integraci, perqu s un dels smbols que ms fidelmentidentifiquen una cultura.

El folklore catal, al llarg de la seva histria, podem observar-lo a travs de diferents perodes, queseguidament exposem:

La renaixena

El folklore apareix arreu d'Europa amb el corrent del Romanticisme, a finals del segle xvm i inicisdel xix. Fins ara solament es demanava als pobles la possessi d'un passat medieval envers el qualgirar la mirada.

El Romanticisme es una tendncia idealitzadora que somnia amb la perfectibilitat de l'home i elsseus infinits recursos espirituals; per ella el poble assumeix el paper de protagonista.

Arribara a Catalunya amb unes caracterstiques concretes sota el nom de Renaixena perqu s


LA RONDALUSTICA A CATALUNYA /65

la primera vegada que Catalunya es preocupa de recuperar la seva personalitat tnica i la seva identitat.El catal havia desaparegut de l's pblic durant ms de dos segles i per aix cal cercar-lo en la tradicioral viva, que ha estat rnica que l'ha conservat.

Durant aquest perode, que abarca des de la meitat del segle XIX fins a la primeria del xx; caltenir molt presents els dos grups que tenen cura d'investigar i treballar els temes folklrics: un grupde literats catalanistes i els centres d'excursionisme.

ELS LITERARIS

Encara que no enquadri en el temps, cal parlar de l'escriptor valencia CARLES Ros 1 HEBRERA (1703-1773) considerat com el precursor d'aquest renaixement literari; defensor acrrim de la llengua catalana,com prou ens ho demostra en les nombroses obres filolgiques que publica. Tamb la cultura popularl'atrau poderosament i es dedica a recollir materials de tradici popular encara que amb finalitat meramentliteraria, com ho confirmen les seves obres: Tractat d'adagis i refrans (1733) i Rondalla de Rondalles(1768).

Tamb es poden incloure les colleccions de l'escriptor mallorqu Toms AGUIL I CoRits (1775-1856):Rondaia de Rondaies (1815) o b Faules mallorquines (1851), amb un regust ms folklric que no pasliterari.

Els primers treballs pertanyents a aquest grup provenen d'aquests literats catalanistes juntamentamb la restauraci dels Jocs Florals (1859), cara a defensar amb gran afany la Ilengua catalana.

MANUEL MIL I FONTANALS (1818-1884) s un escriptor barcelon que treballa fonamentalment enla investigaci de la literatura popular, sobretot recollint i estudiant canons, tradicions, teatre popular,poesia i endevinalles; obres que escriur per en castell. Encara que s considerat com una granpersonalitat acadmica i intellectual, el seu inters folklric s acollit molt fredament pels intellectualscontemporanis a ell; d'entre els seus mateixos alumnes tan sols mostra un cert inters en MARCEL.LMENENDEZ I PELAYO (1856-1912), deixeble d'ell entre els anys 1871 i 1873, i el qual heretar la bibliotecadel seu mestre. Mendndez i Pelayo no s catal, per s'interessa per la nostra cultura tot mantenintles seves idees d'espanyolisme abans que tot, essent contrari al catalanisme poltic. Participa als JocsFlorals el 1888 i treballa molt a fons l'obra de diferents literats catalans, sobretot poetes.

MARI AGUIL I FUSTER (1825-1897), gran intellectual del moment, treballa a fons el folklore literariperqu per ell el folklore s un sinnim de literatura popular. s el primer que es dedica a recrrerles terres catalanes, sobretot les comarques muntanyenques del Principat i les Illes, per tal de recollirles seves canons populars. Recopila molt de material, per publica molt poc, sent l'obra principal elRomancer popular de la terra catalana (1893).

La familia MASPONS (FRANCESC, PILAR i el seu cunyat FRANCESC PELAI) tamb s'interessa molt pelfolklore, recopilant diverses de les seves manifestacions dins una faceta literaria.

FRANCESC MASPONS I LABRS (1840-1901) s'ocupa sobretot de les rondalles, els jocs infantils i lestradicions. Entre les seves publicacions destaquen: Lo Rondallayre. Cuentos populars catalans (1871)i Cuentos populars catalans (1885). El 1884 publicara tamb un article a la Biblioteca Popular del'Associaci d'Excursionisme Catal amb el nom de Cuentos populars catalans.

MARIA PILAR MASPONS I LABRS (1840-1901) s la germana d'en Francesc i escriu sota el pseudnimde Maria de Bell-lloc. S'encarrega de les llegendes i tradicions. Publica l'any 1875 l'obra Narracions illegendes i el 1881 Llegendes catalanes. Tamb obt dos premis en els Jocs Florals sobre temes folklrics:Tradicions del Montseny (1880) i Costums i tradicions del Valles (1882).

En FRANCESC PELAI 1 FERNNDEZ (1839-1889) es dedica a recopilar literatura popular catalana dequalsevol gnere, tot i que t un inters especial per les canons, i en menor quantia, per les endevinallesi les rondalles. s el primer autor en publicar una obra folklrica en catal. s tamb un dels introductors



del Romanticisme a Catalunya i publica amb finalitat divulgadora Lo libre dels noys. Aplech de rondallesen vers endressat als noys que van a estudi, La panolla (1873) i La Roja (1876).

En FRANCESC PELAI BRIZ I FERNNDEZ (1839-1889) es dedica a recopilar literatura popular catalanade qualsevol gnere, tot i que t un inters especial per les canons, i en menor quantia, per lesendevinalles i les rondalles. s el primer autor en publicar una obra folklrica en catal. s tamb undels introductors del Romanticisme a Catalunya i publica amb finalitat divulgadora Lo libre dels noys.Aplech de rondalles en vers endressat als noys que van a estudi, La panolla (1873) i La Roja (1876).

TERENCI THOS I CODINA (1841-1903) edita l'any 1866 el primer treball de rondallstica: Lo librede la infantesa. Rondallari

L'arxiduc LLUS SALVADOR (?- ?) publica a Leipzig entre 1869 i el 1891 l'obra Die Balearen in Wortund Bild gesehildert (la traducci de la qual ve a ser: Les Illes Balears expressades en paraules i imatges),on recull literatura popular, costums i creences de les Illes.

Tamb algun escriptor de gran pes com MOSSN JACINT VERDAGUER (1845-1902) que a part deconrear la narraci i la poesia, tamb es dedica a recopilar literatura folklrica de diversos gneres, totpublicant el 1905 Rondalles, i Folklore l'any 1907.

JosEP BERGA I BOIX (1837-1914) s un pintor olot al qui tamb li agrada la temtica folklrica, iper aix coHabora en publicacions diverses i tamb escriu un gran nombre de contes, narracions breusi novelles costumistes com: L'estudiant de La Garrotxa (1895) i Llegendes de la comarca d'Olot(1914).

No tan sols els literats interessats per la cultura es troben al Principat, sin que en trobem peraltres racons de parla catalana.

ANTONI MARIA ALCOVER I SUREDA (1862-1932) s un sacerdot mallorqu que alhora sent atracciper la lingstica i pel folklore, publicant diverses obres sota el pseudnim de Jordi d'Es Rac. Laseva obra principal, formada per vint-i-quatre volums, s Aplec de Rondaies Mallorquines (iniciada el1896), amb una quantitat impressionant de material. Contarelles s una altra obra menor, tot i quede gran inters, publicada l'any 1885.

L'altre folklorista remarcable a les Illes s ANDREU FERRER I GIRARD (1887-?), mestre nacional querecull molt material folklric. L'any 1914 inicia la collecci Folklore Balear on hi apareixen els seus treballsd'investigaci: Rondaies de Menorca (1914) entre d'altres, sense deixar la seva coHaboraci en altrespublicacions. s tamb fundador el 1922 de la revista Tresor dels avis.

Tamb al Pas Valenci hi ha tres folkloristes de gran valor: ALMARCHE, BARBER I MARTNEZ.FRANCESC ALMARCHE I VZQUEZ (1875-1927) s un historiador molt introduit en diferents arxius

valencians. Aprofitant aquesta tasca d'arxiver podr extreure informaci i publicar diverses obres, totesrelacionades amb el Pas Valenci: Historiografia valenciana (1919), Goigs valencians (1917) entred'altres.

FAUST BARBERA I MART (1850-1924) s metge, per tamb afeccionat a recerques folklriques decaire literari. Sn molt interessants les Conferencias sobre bio-bibliografa de Carlos Ros (1905).

I en FRANCESC MARTNEZ I MARTNEZ (1866-1946), que ben clarament demostra la seva tasca folklricaamb l'edici dels tres volums de Folklore valencia. Coses de la me ya terra (1912-1920 i 1947).

No podem tampoc oblidar en MOSSN ESTEVE CASEPONCE (1850-1932) que treballa el folklore desdel Rossell. Cal destacar sobretot els seus contes Contes Vallespirencs en el setmanari La Croix desPyrenes Orientals, escrits en catal.

ELS CENTRES EXCURSIONISTES

A partir de la institucionalitzaci de l'excursionisme (1876-1878) la producci folklrica amplia laseva tasca, fins ara centrada exclussivament en l'mbit literari.

A l'any 1872 es funda la primera associaci excursionista amb el nom de Societat X; l'any 1878

Butllet de la Societat Catalana de Pedagogia, Monogrfic Nm. 3,1990


se'n fundara una altra: Associaci d'excursions catalana; i, el 1890 s'ajuntaran ambdues, amb el nomde Centre Excursionista de Catalunya.

Aquest Centre est d'acord amb els objectius renaixentistes, pen la seva tasca cultural va molt msenll dels objectius purament literaris, perqu es recull qualsevol testimoni de saber popular.

En comptes de plorar per la riquesa perduda, es treballa a fons tot procurant salvar ali que encaraes conserva. Molta gent hi treballa per es coneixeran solament aquells que editin les seves troballes.

SEBASTI FARNES I BAD (1854-1934) publica a l'Anuari de l'Associaci d'Excursions CatalanaExcursi a Les Guilleries. Tradicions Orals i Literatura Popular (1884), i ms endavant Narracions

Populars Catalanes (1913), entre d'altres.JosEP CORTILS I VIETA (1839-1898) se centra sobretot en estudiar la seva vila natal de Blanes, encara

que t altres treballs de caire folklric, sempre per amb un fons histric que patentitza la sevaprofessionalitat en la matria. En destaca l'obra Lo dimoni en los cuentos populars (?).

Baixant cap el Camp de Tarragona cal destacar l'escriptor CELS GOMIS I MESTRES (1841-1915)collaborador de diverses publicacions. Ell s enginyer de camins de professi i el fet de moure's d'unlloc a altre l'ajudar molt a conixer i interessar-se pels costums i tradicions d'ala on s'atura. Treballasobre diversos temes populars (agricultura, botnica, metereologia...) i s'interessa tamb pels refranys,canons i llegendes. Publica el 1887 MisceNinia folklrica, recollint tot el treball etnogrfic realitzat. Deixaalguna obra indita, com La bruixa catalana. A travs del seu ampli camp de treball folklric obtenimuna amplia visi de la societat rural del segle xix.

ROSSEND SERRA I PAGES (1863-1929) s un home d'interessos molt diversos, pera dedicat al folkloredurant tota la seva vida. Fundador de la Secci Folklrica del Centre Excursionista de Catalunya, quedurara fins la Guerra Civil i on hi donara nombrosos cursets i conferncies de temtica popular. Juntamentamb RAMON MIQUEL I PLANAS (1874-1950) inicia la publicaci d'una Biblioteca Folklrica Catalana,on s'hi editen diversos articles com Ulisses i Poli fem en la rondallstica catalana. Disposa de la millorbiblioteca folklrica del seu temps, i proclama la gran importancia de la tradici oral en la culturacidels individus.

PAU BERTRAN I BROS (1853-1891) treballa la cultura popular sobretot des de la perspectiva de larondallstica, com ho demostraran les seves obres: Rondallstica (1888) i El Rondallari Catal (1909).

A inicis del segle xx el mn excursionista es va estenent pels diferents racons de la nostra geografia,com Manresa, Vic, Lleida i Ripoll. Precisament s a Ripoll on la tasca ser ms densa grcies a dospersonatges destacats: RAGUER i VILARRASA.

Toms RAGUER I FOSSAS (1861-1946) comena la seva tasca folklrica treballant els arxius tan colossalsque hi ha a Ripoll; i juntament amb altres estudiosos funden l'any 1922 la revista Scriptorum, dedicadaa literatura i folklore. I l'any 1929 crearan el primer museu etnogrfic de Catalunya, a Sant Pere deRipoll. Mant una ferma relaci amb els membres del Centre Excursionista de Catalunya.

SALVADOR VILARRASA I VALL ( ? -1943) s de poble i esta molt interessat per tots els temes rurals;publicara diversos articles a la revista Scriptorum junt amb Tomas Raguer, caracteritzats per un Ilenguatgepopular.

El Noucentisme

Les publicacions folklriques es multipliquen per tota Catalunya, i el segle xx suposa la superacidefinitiva de la Renaixena Catalana.

El Noucentisme s un intent d'introduir aires de modernitat a la cultura catalana, per posar-la aun nivell europeu, caracteritzat per un gran rigor cientfic. La seva durada s'estn entre els anys 1906i 1923, els quals suposen dues fites d'importncia cabdal en la societat catalana. Per una banda l'any1906 l'escriptor EUGENI DORS I ROVIRA (1881-1954) publica per primera vegada Glossari, consistenten una srie d'anides en catal on comenta les facetes poltiques i culturals del moment, i que suposen



el text bsic dels ideals noucentistes. D'altra banda l'any 1923 t lloc l'esdeveniment poltic i histricde la Dictadura d'en Primo de Rivera, i ms tard esclatar la Guerra Civil.

El folklore s ms aviat despreciat per les institucions culturals, que l'ataquen pel seu poc rigor,pel seu poc cientifisme i per trobar-se massa apropat al mn rural (al qual consideren que li pertocaun segon terme quant a l'inters cultural). L'Institut d'Estudis Catalans (I.E.C.) ser un observador lluny,des d'una vessant filolgica i histrico-arqueolgica.

Sorgeix l'Etnologia com a germ gran, pulcre i rigors del petit i humil folklore. La Mancomunitatsubvencionar alguna petita obreta, per amb compta-gotes. L'ensenyament escolar fins ara ha estattotalment realitzat en castell. Els folldoristes sn els primers en compondre 'libres de lectura infantilsen catal, COM FRANCESC PELAI I BRIZ, FRANCESC MASPONS, TERENCI THOS I CODINA i AURELI CAPMANY(1898-1954); degut a que el folklore s un bon mtode pedaggic per motivar al nen, doncs el vinculaa l'ambient que l'envolta i l'ajuda a aprofundir el coneixement de la llengua materna; dos dels principisque comprn el nou enfocament de la Pedagogia Activa, com a moviment renovador que tot just neixara per Europa.

Tan sols els apassionats de la Renaixena hi continuaran treballant amb un ferm inters, fundant,amb un cert suport ms aviat moral de la Universitat de Barcelona, l'Arxiu d'Etnografia i Folklorede Catalunya l'any 1915. En sn els seus capdavanters Toms CARRERAS I ARTAU (1879-1954) quepublicar ms endavant el Manual per a recerques d'etnografia de tota Catalunya (1922), interessant-se al llarg de la seva vida per la cultura popular catalana; i en JOSEP MARIA BATISTA I ROCA (1895-1978)que alhora s un dels introductors de l'escoltisme a casa nostra, i que quan marxa de l'Arxiu, aquestanir defallint notablement.

L'Arxiu es planteja estudiar la cultura popular des d'un enfocament ms cientfic (contrari alsentimentalisme renaixentista), i elabora un ampli teman i del qual cal destacar alguns dels temes:

Infncia, adolescncia i joventut, encapalats pels mateixos CARRERAS I ARTAU, i, BATISTA I ROCA,juntament amb TELESFORO DE ARANZADI (1860-1945), antropleg basc afincat per motius laborals aBarcelona, tot i que afrrim estudis de la cultura basca.

El mite i la llegenda a Catalunya, estudiat per PERE BOHIGAS I BALAGUER (1901-?), erudit enamoratde la literatura medieval de la qual investigara la llegenda i la can fonamentalment.

Narracions, ampli tema que sera treballat per diversos adeptes a l'Arxiu. Essers malfics i benfics, a crrec de mossn FREDERIC VIDAL I PUJOL ( ?- ?).

L'Arxiu pretn assolir tants objectius que no els podr ni molt menys assolir. La seva metodologiade treball parteix de la investigaci de les comarques catalanes per arribar a comparar-la amb pasosestrangers. Hi collaboren tots els folkloristes de pes del moment: SEBASTI FARNES, ROSSEND SERRA IPAGS (tractats anteriorment) i, sobretot cal destacar la figura d'en VALERI SERRA I BOLD (1875-1938)folklorista urgells installat a Barcelona, per enamoradissim de la seva comarca natal; interessat tambpel folklore infantil, tal com ho reflecteixen algunes de les seves obres: Rondalles populars catalanes(en divuit petits volums publicats entre 1931 i 1933), Aplec de rondalles i Rondalles meravelloses (1924).SERRA i BOLD, a banda de collaborar a l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya, participa en diversespublicacions com Lo Pl d'Urgell o El Pas de Lleida; i l'any 1928 funda l'Arxiu de Tradicions Populars(que durara fins el 1935), consistent en una publicaci peridica on hi collaboren els millors folkloristes,destacant SEBASTI FARNES I SERRA I PAGS. Tamb en JOAN AMADES i AURELI CAPMANY (l'obra dels qualsaprofundirem ms endavant) i SARA LLORENS I CARRERES (1881-1954) folklorista que publica nombrososarticles populars. Tamb hi participen literats de renom com VfcroR CATAL, JOAQUIM RUYRA i VENTURAGASSOL entre d'altres, i sobretot capellans.

Aquesta publicaci engloba tres rees de treball: Demofilologia (on es recull tota mena de materialprovinent de la tradici oral com rondalles, refranys o b canons, tot compaginant-ho amb l'ambient


LA RONDALLISTICA A CATALUNYA / 69

geogrfic o animal que l'envolta), Etologia (que engloba el costumari) i Pistologia (on hi tenen cabudales creences i supersticions).

L'Arxiu de Tradicions Populars rep una gran acceptaci popular, malgrat el mn acadmic segueixignorant la tasca vers la cultura popular.

L'any 1923 es crea l'Associaci Catalana d'Antropologia, Etnologia i Prehistria, instituci cientficaencapalada per la Universitat de Barcelona, sota l'nima de TELESFORO ARANZADI, i que publica unButllet on hi collaboren un gran nombre d'autors com el prehistoriador LLUS PERICOT I GARCIA (1889-1978), el seu mestre PERE BOSCH I GIMPERA (1891-1974) O en JOSEP MARIA CASACUBERTA I ROGER (1897-?) que ho analitza des d'una perspectiva filolgica.

Entre el 1922 i el 1935 s'edita una obra molt important pel folklore catal, L'Obra del CanonerPopular de Catalunya, portada a terme per l'Orfe Catal i en RAFAEL PATXOT I JUBERT (1872-1964),interessat en tot el que inclou la cultura catalana. Ha pogut tenir lloc grcies a la instituci fundadaamb el suport econmic de diverses entitats i sobretot de Concepci Rabells; fixant-se l'objectiu nicde recopilar el mxim de msica popular catalana.

Entre els anys 1925 i 1929 en RAFAEL PATXOT s'ajuntar amb ROSSEND SERRA 1 PAGES i, plegats,emprendran l'obra del Llegendari Popular Catal, amb l'ambici de recollir totes les llegendes i tradicionscatalanes tant indites com publicades i que, arrel de concursos (els anys 1925, 1926 i 1928) aconseguiraplegar-ne un bon nombre. En morir en SERRA I PAGS aquest treball s'estroncar. Patxot reuneix unimportant arxiu per publica poc degut a la seva major dedicaci docent; coHabora tamb amb el CentreExcursionista de Catalunya en un estudi sobre la Masia Catalana, malgrat no s'arribar a publicar.

El franquisme

La Guerra Civil espanyola comportar un fort pas enrera quant a la tasca folklrica realitzada finsara; tant durant els anys de la guerra com en la post-guerra els treballs folklrics s'aturaran comple-tament.

El rgim franquista pretn crear un nic folklore espanyol, fruit de la barreja de les diferentstradicions culturals existents en tot l'Estat; per tal de mantenir un Pas ben unificat, es retallen lescaracterstiques considerades massa distintives de cada zona. Aix doncs en els racons de parla catalanaes prohibeix durament parlar en catal pel carrer i mnimament es tolera a nivell familiar; es destrueixenels llibres catalans; les institucions catalanes han de tancar les portes, i fins i tot s'envien mestres defora de Catalunya tot i ser la primera vegada que hi vnen.

Tot all que havia anat fent realitat la consistncia d'una cultura popular catalana, se'n va al canyeten un tres i no res. Davant aquesta situaci real els grups o individus alladament es decanten cap auna de les tres postures possibles:

Renunciar: es tracta dels grups que treballen amb prou forca la cultura popular abans de laguerra, i que una vegada establert el Franquisme o b ho deixen del tot o b es decanten vers altressectors oblidant tota la tasca prviament realitzada com a catalana.

Continuar: ms aviat s a nivell individual, on etngrafs i folkloristes intenten prosseguir laseva tasca tot i que hi ha greus problemes, com si no volessin acceptar la realitat poltica.

Continuar, per amb aires nostlgics: hi pertany la gent que podrem definir com la que voli dol, la que vol per t por. Desprs de la guerra continuen treballant un tipus de folklore, per msaviat des d'un vertex neutralitzat i controlat per la nostlgia. De l'enfrontament amb la realitat ellsconsideraren que s la millor manera de continuar aquesta tasca.

Per el grup que ms mrit t, perqu fa tirar endavant el cam de recuperaci de la cultura catalanapopular, s lgicament el que continuar amb fermesa, tot jugant-s'hi la pell.

Immersos en la postura continuista no podem oblidar-nos de la tasca d'algunes editorials, que sobretotdes de l'any 1940 s'ocupen del tema amb ferm inters.


70/ NRIA RAJADELL I PUIGGROS

Tenim l'Editorial Barcino, fundada l'any 1924 pel filleg JOSEP MARIA CASACUBERTA, que lluitasobretot per donar a conixer la literatura catalana junt amb els seus autors. Tamb conrear temesgeogrfics, que precisament semblen ser els que ms entronquen amb el folklore.

L'any 1946 en JOSEP MARIA CRUZET (1903-1962) obre les portes de l'Editorial Selecta, a Barcelona.Desprs de moltes gestions amb Madrid aconsegueix editar els primers llibres en catal de la post-guerra.Organitza diverses colleccions de literats i traduccions al catal d'autors estrangers; per, l'encapaladaamb el nom de Biblioteca Selecta, s la ms propera al folklore, tot editant les obres de JOAN AMADESi altres personalitats.

A Girona no podem oblidar la tasca realitzada per l'Editorial Dalmau Caries Pla, S.A., promogudaper JOSEP DALMAU (1857-1928), pedagog i escriptor, i JOAQUIM PLA (1882-1978) erudit, com acollaborador. Les seves publicacions s'inicien al 1931, amb la Biblioteca Pedaggica Catalana, amb unenfocament didctic cara a l'ensenyament dels infants, en catal. No tracta directament els temes folklricscom la Selecta, per si coHabora en anar ambientant l'infant catal a la seva terra. Publicara tamb l'obrad'AURELI CAPMANY: Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes (1951).

Tamb l'Editorial Milkst, establerta ja el 1901 per Llus Milla, ha tingut des de sempre un graninters pels temes catalans, continuant aquesta tasca de generaci en generaci. Inicia el seu treballfolklric desprs de la guerra amb la collecci Monografas histricas de Barcelona, i tan aviat com pot,reemprn en catala. la Biblioteca Popular Catalana Vell i Nou amb un profund inters folklric catal.

A mesura que passen els anys i es suavitza el temor, les diferents editorials van publicant obresen catal. Si b tractem les editorials que tant s'esforcen a editar llibres catalans, no podem oblidar elstres grans folkloristes autodidactes d'aquests moments.

AURELI CAPMANY I FARRS (1868-1954), l'inters del qual s'enfoca vers un doble cam: per una bandala msica popular (dansa i can), i per una altra el folklore infantil (titelles, jocs i rondalles); malgrattot all que es relacioni amb els costums i tradicions del poble catal, ja li suposa motiu d'inters ide conseqent investigaci. Funda i dirigeix el 1904 la revista infantil catalana En Patufet, i collaboraen diverses publicacions infantils com La Rondalla del Dijous (1909), La Mainada (1921-1923) i Planons(1933). Tamb publicara obres com Rondalles per a nois (1904), Canons i jocs cantats de la infantesa(1923), Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes (1951), entre d'altres.

RAMON VIOLANT I SIMORRA (1903-1956) s fill del Pallars per en baixar a Barcelona i, comenara contactar amb els folkloristes ms importants del moment, el seu inters s'anir perfilant en la culturapopular, sobretot centrant-lo geogrficament en l'rea pirenenca. En un primer moment s'interessa perl'estudi descriptiu de la cultura material, per des que se'l nomena el 1940, conservador del Museode Industrias y Artes Populares del Poble Espanyol, va concretant-se com a etngraf essent consideratcom el primer etngraf catai i precursor de la tasca etnolgica a la nostra terra. A partir del 1932comena a publicar un bon nombre d'obres, entre les quals cal destacar: El Pirineo espaol. Vida, usosy costumbres, creencias y tradiciones de una cultura milenaria que desaparece (1949), Etnografia de Reusi la seva comarca (1955-1959, en cinc volums), i Mitologia, folklore y etnografia del fuego en Catalua(1951).

JOAN AMADES I GELAT (1890-1959) arrel d'unes canons populars que el 1914 casualment es trobaa les seves mans, comena a interessar-se per la cultura popular, arraconant tota altra matria. Les duespersones que ms l'influiran en el seu treball de recopilaci sn en primer lloc la seva mare, TeresaGelat, filla d'Olot i portadora d'un ampli bagatge de la cultura de la pagesia de La Garrotxa. Tambl'ajudar molt la seva sogra, Catalina Coca, perqu coneix molts aspectes de la cultura tradicional i aquellinters del seu gendre se'l fa tamb seu. Amades s present a qualsevol manifestaci folklrica; coHaboraa l'Arxiu d'Etnografia i Folklore, Associaci Catalana d'Antropologia, Etnologia i Prehistria,Instituci Patxot, Arxiu de Tradicions Populars, i a l'Institut d'Estudis Catalans en la seva seccid'Etnografia del Museu Arqueolgic, entre d'altres.

La seva producci s la ms extensa de Catalunya: 132 llibres, 102 articles, 37 publicacions peridiques,


LA RONDALLfSTICA A CATALUNYA / 71

147 treballs indits... I no tan sols aqu, siti que la seva obra s considerada una de les ms importantsd'Europa; fet que ho reflectir la seva presncia en ms d'un congrs internacional. Entre les nombrosesobres cal esmentar-ne alguna, sobretot els tres volums de Rondallstica, Canoner i Costums i creences

que composen la seva obra ms extensa sota el ttol de Folklore de Catalunya. Entre les obres, ja ms

concises, s'hi troben: Gegants, nans i altres entremesos (1934), Les cent millors rondalles populars (1948),

Les cent millores llegendes populars (1953), El Pirineu, tradicions i llegendes (1949), Poblet, tradicions

i llegendes (1947).Desprs de Joan Amades el recull folklric catal arriba al punt ms alt perqu s l'ltim gran

folklorista catal.

Darrers anys del Franquisme i l'arribada de la Democracia

A les darreries del Franquisme es produeix tot un moviment de retorn a l'inters vers el folklore,

de reviure'l. L'escola solament es preocupava de transmetre els coneixements cultes i arraconar elspopulars. Dels tres-cents centres excursionistes existents abans de la guerra civil, vint sn els nics queencara subsisteixen a l'any 1942, tot i que dominats de ple per la Falange Espaola Tradicionalistay de las J.O.N.S..

A part dels folkloristes que ms aviat treballen clandestinament, el patrimoni popular s salvat peruns quants erudits vinculats als partits ms de dretes, com la Lliga, que sn tolerats pel rgim franquista.En Tomas Carreras i Artau s un dels que ms se'n preocupa, a nivell oficial, de promoure aquestarevifalla; entre el 1943 i el 1953 s ponent de cultura de l'Ajuntament barcelon i impulsa la creacide diversos museus i institucions, que encara que comencen tot havent d'emprar la llengua castellana,

lluiten tant com poden per la catalanitzaci, tot i que no comenar a ser real fins cap els anys cin-

quanta.En primer lloc s de gran importancia la lluita per a la normalitzaci de la llengua catalana, comenant

l'any 1950 la impartici de les classes en catal a les escoles, que s'aniran estenent tant en nombre comen extensi geogrfica, a poc a poc. El 1961 es funda la Instituci Omnium Cultural que, entre d'altresobjectius, es preocupa de formar mestres catalans per Catalunya, com se'n preocupara a partir de 1965la nova entitat pedaggica Rosa Sensat.

El folklore es desenvolupa amb un gran pes a les nostres escoles des del 1975, abarcant un ampliventall d'mbits com les canons, els contes, les Ilegendes, etc., i sobretot les festes populars, consideradescom un excellent recurs pedaggic per infiltrar en l'infant catal.

A partir de l'any 1978 van sorgint colleccions i editorials especialitzades en temes populars; tenintlloc moltes reedicions d'obres ja publicades anys enrera, juntament amb altres que s'enceten just ara.Nous organismes tant privats com estatals (Generalitat, Ajuntaments, Caixes d'Estalvi...) es preocupende tirar endavant la investigaci i la realitat de la nostra cultura popular. Tamb les Universitats catalaneshi treballen des del punt de vista acadmic.

Es convoquen premis de caire folklric, per tal d'ajudar a mantenir la rondalla popular, com elPremi Pompeu Pascual i Carb creat l'any 1974 per la Colla Excursionista de Caca de La Selva ambla collaboraci de l'Institut d'Estudis Catalans; i pretn la investigaci de treballs sobre la histria, literaturai geografia de les comarques de Catalunya Vella.

Editorials que cal tenir en compte sn l'Editorial Alta Fulla fundada el 1978 i dirigida per JOSEP

J. MOL (?), que publica la collecci El Pedrs centrada en temes de cultura popular.Es van creant noves institucions, com l'I.C.A. (Institut Catal d'Antropologia), el C.E.R.C.U.P. (Centre

de Recerca i Promoci de la Cultura Popular) i diversos instituts d'Antropologia (destacant els deBarcelona i Valncia).



La darrera dcada

Entre els anys vuitanta i nouranta continua mantenint-se la forta empenta d'inters per part dela societat envers el mn del folklore catal, destacant un cert equilibri en els darrers anys. Continuatenint tamb molt pes la tasca editorial, amb noms ja coneguts com l'Editorial Selecta, que edita a principisdels anys vuitanta Obres Completes de mossn ALCOVER, i, Rondallistica,Canoner i Costums i creencesde JOAN AMADES; obres que al poc temps Editorial Salvat juntament amb Edicions-62, reediten, ambuna perfecta qualitat tant de presentaci com amb el nom Costumari Catal l'obra de JOANAMADES en cinc amplis volums, l'any 1983, i fins i tot al poc una entitat financera privada de moltrenom, l'oferir gratutament a canvi de l'ingrs d'una quantitat de diners per un perode fixe.

Altres editorials tamb van aportant obres tot i que no tan voluminoses, com les Publicacions del'Abadia de Montserrat, amb la collecci Biblioteca Serra d'Or que edita obres formades per recuas de.contes i liegendes de folkloristes catalans prou coneguts com mossn CINTO VERDAGUER o b VALERISERRA 1 Born, cap a meitats dels vuitanta i amb una amplia tirada. Tamb cal recordar l'editor JosJ. DE OLAZIETA, a les Illes, que publica l'Arxiu de Tradicions Populars juntament amb la collaboracide l'Arxiduc LLUS SALVADOR ( ?), format per una srie d'obres del folklore balear, destacant Rondanyesde Mallorca, La Rondaya del Dijous. I l'Editorial Altafulla que treballa a fons per a l'edici d'obres decaire popular.

Tamb es comencen a convocar premis, a partir d'ajuntaments o b entitats erudites privades, caraa l'estudi folklric de la zona, en el qual tamb hi t cabuda la faceta literaria (contes, liegendes...); d'entreels molts que han anat sorgint i la manca de coneixement de tots els existents, volem especificar elssegents:

Premi Ramon Muntaner, creat l'any 1980 a Xirivella (comarca de L'Horta) promocionant-lo laprpia casa de la vila; centrat sobre les investigacions de carcter folklric i histric, en totes les sevesvessants, sobre Xirivella.

Premi Iluro, de semblants caracterstiques que l'anterior, neix a l'any 1981 a Matar per tal d'estudiarel passat d'aquesta ciutat i la seva comarca. Esa promocionat per la Caixa d'Estalvis Laietana.

Referncies bibliogrfiques

1. COLOMER, Jaume (1979): Folklore a l'escola. Perspectiva Escolar, nm. 38, p. 31.2. FBREGAS, Xavier (1979), Tradicions, mites i creences dels catalans, Barcelona, Edicions-62, p. 47.3. FBREGAS, Xavier (1979), Tradicions mites i creences dels catalans, Barcelona, Edicions-62, p. 49.4. FBREGAS, Xavier (1979), Tradicions, mites i creences dels catalans, Barcelona, Edicions-62, p. 153.

LA LITERATURA INFANTIL A CATALUNYA

1. Concepte de literatura infantil

Generalitats

Moltes i molt variades han estat les definicions que de literatura s'han donat, segons l'enfocamento la profunditat pretesa. L'autor Romera Castillo ens mostra un concepte ampli que recull els diferentsenfocs:



Es tracta d'un missatge lingstic transms a travs de la paraula o l'escriptura, caracteritzat persser una comunicaci gratuita (oposada a la comunicaci pragmtica del llenguatge usual), intemporal(davant el llenguatge quotidi que s'adapta a una situaci concreta), que t diferents finalitats, per-e) onsobretot la fund esttica es la ms essencial.>

Els principals components que estudien la Literatura sn quatre:

Literatura filosfica: vulgarment coneguda com la literatura general, comprn l'estudi delconcepte, els elements que la composen, els gneres a travs dels quals pot manifestar-se i les lleisfonamentals que limiten aquest art concret.

Literatura preceptiva: encarregada de fixar i ordenar totes les regles de la producci literria. Histria de la literatura: el seu objectiu fonamental pretn examinar i jutjar les obres produdes

en diferents poques i pasos. Precisament es aquest l'apartat en el qual ens centrem en el nostre estudi,d'una manera senzilla, tot fent un recorregut al llarg de la histria de les obres produdes en la nostraterra catalana.

Crtica literria: aprofundeix en la histria de la literatura, tot analitzant i jutjant els fets quevan succeir al llarg del temps.

L'anlisi de la literatura es pot enfocar en un doble sentit:

A nivel individual: per tal d'assolir de manera personal una formaci humana i esttica, i enltim extrem (pels ja professionals) per perfeccionar his del propi llenguatge.

A nivel social: cara a formar una societat amb llibertat, dignitat i solidaritat; tot elevantconseqentment el seu nivell cultural.

En ambds nivells hi ha immers un doble aspecte: per una banda l'emprar unes tcniques i unsrecursos concrets del llenguatge i per l'altra, el contenir unes idees concretes, amb un ampli ventall depossibilitats.

Cal tenir en compte que el procs literari no s ms que un procs de comunicaci format peruns elements bsics:

L'emissor: autor de l'obra literria (centrat en una sola o diverses persones), encarregat de prendrela iniciativa, de concebre una idea (que pot ser real o b ficticia), i expressar-la a travs d'una llenguai d'un genere literari concret. Acostuma a posseir certes caracterstiques particulars, com: el carcterpersonal, tot i que compartir amb l'estat d'nim en qu es trobi en el moment d'expressar la idea (eufric,depressiu, etc.); la visir') del mn que posseeix, que pot ser realista (quan procura presentar la realitatamb la mxima fidelitat) o b estilitzada (quan deforma la realitat, centrant-se cap a aspectes positiuso b negatius; i per ltim la forma concreta d'expressi, referida al tipus de llenguatge utilitzat.

El missatge: conegut vulgarment com l'obra literria, consistent en les idees que l'autor pretndonar a conixer al receptor. En ell hi trobem l'existncia de tres factors molt importants, com sn:el codi (grup de smbols estructurats de manera significativa alhora, per emissor i receptor), els continguts'(material del missatge seleccionat per l'emissor per tal d'expressar el seu desig), el tractament (decisionsque pren l'emissor en seleccionar i estructurar els continguts i els codis). Es precisament a travs delmissatge quan es contacta amb l'autor, malgrat sigui de manera indirecta.

El receptor: equival al lector d'una obra literria, al pblic que contempla una obra de teatre.Equival a l'element del procs que rebr la informaci, condicionada pels dos elements que acabemd'esbrinar. Ell s qui capta el missatge enviat per l'emissor (autor), tot interpretant les idees que enell s'hi troben incloses.

El canal: s el vehicle encarregat del transport del missatge des de l'emissor fins el receptor,a travs de l'espai i del temps. D'ell sovint depn que arribi la idea original verge al receptor.


74/ NRIA RAJADELL 1 PUIGGRS

Els orgens de la Literatura Infantil

Tal com el mateix nom indica s la literatura destinada a un pblic infantil; per alguns arriba aser fins i tot una branca autnoma de la gran literatura.

La histria de la literatura infantil s la histria de l'actitud adoptada per la societat vers l'infant,on s'hi reflecteixen els gustos, els costums, els principis morals, la manera de vestir, la vida familiar,les idees religioses i pedaggiques de cada poca. Durant molts segles l'infant s considerat com unadult en petit, el paper del qual es limita a deixar-se accionar per l'adult com si fos un titella. Les obresen certa manera dedicades a l'infant es remeten a transmetre pietat, bons costums i consells, totamenaant-lo amb anar a l'infern si no segueix el bon cam. Aquestes lectores no satisfan la fam defantasia i fins i tot de coneixements, que desitja l'infant, que busca d'amagat obres dels adults (tipusfaules) que l'atrauen molt ms.

Aquest cam d'inculcar el b a l'infant, per la fora, pren un nou aire persuassiu cap el segle xvillque sera refermat al cap de poc temps per les idees d'en Rousseau, el qual lluita pel dret de l'infantde posseir idees prpies, filosofia que trigar a entendre la mateixa societat. Aquest inters vers l'infantes prolongara de diferents maneres; una de les conseqncies sera el desenvolupament d'una literaturainfantil escrita de carcter didctic i moralitzant, amb la doble finalitat d'instruir i distreure alhora.

Els contes populars, explicats oralment des de temps immemorial, sn recollits pels folldoristesde principis del segle xix, moment de notable evoluci en el contingut del llibre infantil, tot i que caldresperar fins al segle xx per a poder observar el gran boom de la literatura infantil, moment en elque autors, tcniques i pblic augmenten i es perfeccionen en tots els sentits.

Classes de Literatura Infantil

Fonamentalment existeixen dos grans blocs els quals podem anomenar literatura infantil:Per una banda la literatura creada pels propis infants des que comencen a aprendre a escriure petits

relats fins que entren en l'adolescncia. L'infant ha estat en moltes ocasions el creador de la seva prpialiteratura, per d'una manera obligatria, imposada pel mestre, a travs de les conegudes redac-cions.

D'un temps en s'ha posat molt en boga tant a les escoles com tamb arrel de la creaci de concursosliteraris infantils, el collaborar amb l'infant per tal que escrigui lliurament les seves prpies obres. Algunsd'aquests escrits fins i tot han estat editats, com Rellotge de pags dels alumnes de l'Escola El Puigd'Esparreguera.

Per una altra, la literatura infantil escrita per adults per amb l'objectiu de gaudir-ne els infants.Precisament en el nostre treball ens centrem en aquest enfocament concret. Cal assenyalar que no tothoms apte per a escriure obres per als infants, perqu l'infant s un sser senzill a primera vista, perque posseeix una estructura psquica i mental com complexa que cal conixer prviament i sabertractar.

Per escriure literatura infantil cal posseir una srie de qualitats, destacant sobretot les segents: sentirun infinit amor pels nens, tenir una bona dosi d'imaginaci, posseir una ferma moralitat i, gaudir d'unenginy artstic apropiat.

Molt sovint s considerada la literatura infantil en un triple aspecte, que no t perqu ser nicai estrictament aquest:

El que ha llegit l'infant: tot basant-se en una experiencia provada, sense tenir en compte quetant l'infant com la societat van evolucionant contnuament.

El que l'infant llegeix: considerant-ho com l'nica i la gran veritat. Cada infant s un mn ens mateix i no tot infant llegeix all que a ell li agrada, sin que sovint llegeix ali que li donen pera llegir.



El que sembla que a l'infant ii agradaria llegir: molt sovint, per no dir sempre, no s precisamentel propi infant el qui escull la lectura que vol llegir, sin que s l'adult el qui opina per ell, i tria elque creu que li agradar mes. Si, ho pot fer amb tota la bona fe del mn; per la seva elecci serla ms adequada?

Una vegada assentats els principis del que entenem com a literatura infantil cal que ens fixem entres camps en els quals s'ha desenvolupat aquesta temtica al llarg de la histria: la tradici oral, l'escriti l'udiovisual-mimic.

Els relats en les diferents formes (contes, faules, etc.) sn presents en tots els temps, llocs i societats.Comencen amb la mateixa histria de la humanitat. Els relats es burlen de la bona i la mala litera-tura. 6

La tradici oral:

s la primera literatura que trobem en l'origen de la histria, ja que es transmitia verbalmentde generaci en generaci. D'entre els principals exemples existents cal destacar: l'epopeia, la llegenda,la faula i el mateix conte.

La tradici escrita:

Amb l'aparici de l'escriptura la tradici oral s'amplia, constatant-se en papers escrits. Amb el pasdel temps els mitjans van perfeccionant-se i ens trobem amb un esplendor mxim de la fecunditat literriaquan s'escriuen les obres amb l'avantatge de transmetre's de manera clara i total tot superant les barreresde l'espai i del temps. Sorgir tota una bona narrativa palesa en llibres i revistes i la iflustraci arrodonirla qualitat i interpretaci del text.

Les representacions i els udio-visuals:

Ja com a complement de la tradici orai va sorgir la representaci teatral per tal de poder-ne gaudira l'ensems un major nombre de receptors humans. Les millors tcniques van anar perfeccionant aquestart i van sorgir les disfresses, les pintures i altres elements dins fan dramtic (com titelles o instrumentsmusicals) que van donar peu a un gran ventall de possibilitats a l'hora de representar una obra.

Amb l'aparici dels mitjans udio-visuals com la televisi, el cinema, la rdio o be el video, lapossibilitat de transmetre obres literries, de formes tan diverses, ha donat peu a que l'art literari hagiarribat a l'abast de tothom i des de canals molt diversos.

Caracterstiques de la Literatura Infantil

L'adult i l'infant es troben ubicats en uns nivells molt diferents en tots els sentits; l'adult proporcionaa l'infant tota aquella literatura que a eh ii sembla vlida, segons unes caracterstiques concretes(experiencia personal, teories rebudes de manera standard, etc.) i del que no t dret a protestar. Perresulta que l'infant entn i assaboreix la literatura infantil molt ms que creu l'adult, amb l'agravantque no pot opinar sobre els seus gustos i necessitats perqu ha de creure per fora els consells querep; alhora tampoc est del tot capacitat per fer veure a l'adult que est equivocat.

Quan l'infant no entn una obra s degut a qu alguna cosa falla; podent trobar-se en orgens moltdiversos: que l'infant no assoleixi el nivell de les paraules o 1:t que es tracten uns temes amb els qualsno s'hi troba familiaritzat, perqu estan massa allunyats de la seva experincia personal.

Com a derivaci d'aquests motius cal assenyalar unes pautes fonamentals exigides per a la literaturainfantil:

conceptes clars i comprensibles, adaptats a l'edat mental de l'infant i a la seva prpia experinciasocial i educutiva;

temes tractats amb la justa senzillesa per fer-los entenedors a l'infant;



histries que suscitin l'inters a aquell que s'hi ha de deleitar en Ilegir, tot prevalent l'acci iel dinamisme;

tema concret adequat a les necessitats i desitjos de l'infant; validesa moral justa i equilibrada, sense arribar a extrems de sermonejar, perqu perdria llavors

el valor intrnsec necessari; irradiaci de valors psicolgics necessaris pel desenvolupament de l'infant (sobretot a nivell ima-

ginatiu); irradiaci de valors socials que al mateix temps de justificar l'acci humana, reflecteixin les bases

per una societat millor.

Utilitat de la literatura infantil

En primer lloc la literatura infantil s una educadora indirecta, que no cal desfigurar amb utopies.Ha d'estar 'ligada a la vida real per amb la dosi justa d'imaginaci, que l'infant necessita pel seudesenvolupament psquic.

La fantasia i la realitat no tenen perqu ser enemigues sin complementar-se per treure'n el millorprofit; mentre s necessria una fantasia des del punt de vista psicolgic, tampoc cal abusar-ne, totesborrant la realitat que envolta l'infant com a membre d'una societat humana concreta, a la qual ellprou coneix pel fet de trobar-s'hi immers. Actualment existeixen moltes divergncies entre els autorsque es decanten vers una literatura realista i els que recolzen la literatura fantstica. No cal ser tanextremista i comprendre que tant l'una com l'altra sn importants, en dosis adequades, tot i tenint encompte l'edat del nen, els coneixements i la visi que en t del mn en general.

Una bona literatura infantil s molt ms difcil d'assolir que una literatura per adults, ja que caldominar alhora la prpia literatura (tcniques i recursos lingstics i literaris idonis), la psicologa infantil(tot i tenint en compte l'ambient psicolgic, cultural i social de l'infant, com a bases d'una personalitaten formaci) i la pedagogia (per esdevenir un mitj que desperti la sensibilitat i afavoreixi l'expressiliterria i artstica).

De les diverses opinions que giren entorn la validesa de la literatura infantil existeixen dos blocstotalment extrems:

Opinions a favor: diversos sn els motius de literats, pedagogs i persones relacionades amb lamatria, basant-se en assenyalar algun dels aspectes segents: servir com a distracci (per tal d'evadirel jove lector de la crua realitat i desenvolupar-li la capacitat imaginativa), servir per produir algunscanvis socials posteriors), collaborar en la formaci literria i lingstica de l'infant, i, collaborar en ampliarel seu camp de coneixements.

Opinions en contra: de la mateixa manera altres autors l'ataquen amb duresa arribant alguns,fins i tot a assenyalar la possibilitat de desaparici. Les motivacions principals que els porten a aquestaopini sn l'avorriment (provinent sobretot de l'obligatorietat de fer-lo llegir, sobretot a l'escola), prdudade temps (deguda a un contingut gens instructiu), inclussi de propaganda social (la qual ms aviatdeseduca, tot i que sigui inconscientment) i com a estafa literria (en ser tractada de manera molt su-perficial).

2. Evoluci histrica de la literatura infantil catalana

Precedents histrics

Si ens remuntem a la Grcia Clssica, bressol de la literatura europea, ens trobem que per Homeri els seus coetanis concepte literari important s el de poesia. Tots se'n fien molt ms de la seva

Butllet de la Societat Catalana de Pedagoga, Monogrfic Nm. 3, 1990

LA RONDALUSTICA A CATALUNYA /77

memria que no pas de textos escrits, fins i tot el mateix Plat, que utilitza la tcnica del dileg on,de manera directa i personal, s'estableix una relaci entre el mestre i el deixeble.

El valor real de la literatura s'origina amb Aristtil que alhora s mestre i autor, amb un persistentinters d'enriquir el coneixement hum en general; i comena a demostrar-se que la paraula escrita ttanta importncia com l'oral. El poeta s essencialment un pur imitador intermedi; la familiaritat ambels (libres equival nica i exclusivament a un prototipus d'autoeducaci.

Aquest concepte el comparteix la societat romana, tot i que menys genial i original que el delsgrecs. La literatura representa pels romans cultes un motiu de distracci o b vocacional, que tan solsse'l pot permetre la gent benestant o aristocrtica. L'Imperi Rom arrel de la seva expansi geogrficava estenent la seva llengua, el llat (el clssic, parlat pels homes cuits i el vulgar, utilitzat pel poble).

L'poca Medieval

Amb el pas dels anys els diferents pobles dominats per l'Imperi Rom van canviant, entre d'altresmotius, arrel d'una srie de fets histrics que es succeeixen: per una banda l'ensorrament de l'ImperiRonca i per l'altra les invasions brbares que reben d'altres pobles estrangers, i que seran l'origen deles nacions modernes del Sud d'Europa. El llat lentament va perdent valor i dissolent-se, germinantmentrestant les llenges neollatines o romniques, una de les quals ser la llengua catalana.

El catal neix geogrficament a Catalunya Vella, tot estenent-se a poc a poc pel Principat, Valncia,les Illes Balears, el Rossell i l'Alguer.

El concepte de literatura canvia radicalment. L'home que sap escriure i Ilegir no s un individunormal i corrent sin que s un clergue, perqu tot coneixement s patrimoni de l'Esglsia, la qual elconserva i aprofundeix. La Teologia es colloca en primer lloc, davant qualsevol altre saber, i per aixla literatura est subordinada a ella. A inicis del segle xi juntament amb els monestirs s'hi troben unasrie d'escoles annexes, en les que s'ensenya el Trivium (Gramtica, Retrica i Dialctica) i el Quadrivium(Aritmtica, Geometria, Astronomia i Msica), per passar posteriorment a la Teologia.

Abans de la segona meitat del segle xii no hi ha mostres de literatura catalana, i aix t la sevaexplicaci: els cristians escriuen en Bat, els jueus en hebreu i els musulmans en rab. La cultura esten mans de l'Esglsia, la noblesa sols t afanys guerrers, i el poble (sota el domini de la noblesa) posseeixuna cultura prcticament nulla. La gent culta no fa servir el catal per escriure, i tan sols ser utilitzatper parlar. Cap a meitats de segle cal assenyalar una srie de personatges que sn els verdaderstransmissors de la llengua i la cultura catalana, per via oral:

EL JOGLAR

Acostuma a sser una persona ms aviat inculta que es guanya la vida per les places o mercatsdels pobles, o b als castells senyorials. El seu origen no se sap del tot amb certesa; per uns provde msics ambulants romans, per altres d'un cantor ballar que alegra, i fins i tot alguns opinen quees remet a un rodamon amb certes qualitats artstiques. La seva missi consisteix en oferir un petitespectacle per divertir i distreure el rei, els grans senyors o b el poble. El seu treball s recompensatde diferents formes, com el donar-li roba o diners. Se li exigeix a canvi, una bona representaci, lanarben vestit i manifestar una excellent conducta.

En la societat prou inculta d'aquest moment acompleix en certa manera la funci que actualmentcorrespon al llibre, ja que grcies a ell arriben a la gent les obres literries (tant annimes com d'autor)i divulga un catal ms mit. El pas dels Pririneus ajuda a rebre influncies de la tasca que per Europaes va realitzant.

Podem distingir dues classes principals de joglars:



Els que reciten o b canten, diferenciats en dos blocs, segons el gnere literari que cultiven (gestao poesia, narrativa i/o lrica) o b segons el tema que tracten (vides de sants o vides d'herois).

Els que a ms s'acompanyen d'algun instrument musical; dels que hi ha diversos exemples comla viola, la ctara, la trompa o el tambor.

Arrel d'aquesta doble diferenciaci o b tamb a vegades per la indumentria que porten, adoptaranun nom o b un altre que els distingeix. Aix tenim per exemple en Cornamusa (de Lleida) o l'Alegret(de Provena).

Els trobadors es van estenent i perfeccionant a poc a poc; i amb aquest afany s'arriben fins i tota crear Escoles de Joglars, algunes arribant a assolir un fort prestigi i organitzaci interna. Tenim elcas de Lleida, on s'escullen cada any un o dos joglars, amb el ttol de Joglars del Municipi, els qualspresten jurament i homenatge bo i comprometent-se a realitzar lleialment el seu ofici, desprs de rebreuna trompa com a smbol, que els entrega el joglar que surt d'aquest lloc honorfic.

EL TROBADOR

S'origina cap a les darreries del segle xll a Provena, on la guerra no dura tant de temps. Neixper imitaci del joglar, per tant social com intellectualment s superior a aquell. La paraula de trobadorderiva del verb tropare que equival a inventar o trobar; tasca que realitza el trobador en l'mbit potic.Ell composa normalment la Iletra i la msica de les seves peces, que seran divulgades per ell mateixo algun joglar.

L'elegncia de la forma i l'habilitat expressiva s'agermanen en els trobadors junt amb la senzillesai la delicadesa dels temes que tracten. La seva vida, tan plena de passi i d'aventura, Iba convertit enla tpica figura romntica de la seva poca.

De manera semblant al joglar, el trobador s recompensat tamb amb diners, armes o b roba.I cal assenyalar que acostuma a ser una professi que es transmet de pares a fills.

A banda del trobador, tamb hi ha alguns nobles que es dediquen a escriure, com a tasca d'esbarjoi distracci. Els cants dels trobadors giren entorn d'una doble temtica: amorosa (hi pertanyen temesamorosos protagonitzats per dames de la noblesa, i que el trobador afina amb gran galanteria i elegncia)i belicosa (hi pertanyen purament de caire pic temes on s'enalteixen les proeses guerreres, s'ataquentemes poltics o fins i tot es satiritzen algunes vegades personatges i costuras).

Durant el regnat d'Alfons El Trobador (1162-1196), els poetes van escrivint en catal tot aprenent-lo prviament. T els seus enemics (com qualsevol poltic) i busca suport dels senyors feudals provenals;per fa s de la poesia trobadoresca per tal de difondre la seva poltica.

BERENGUER DE PALOL (segle xn) s el primer trobador catal conegut del qual en resta obra escrita,realitzada cap el 1160 i consistent en nou canons en occia. La seva obra es decanta vers una temticaamorosa on s'expressa amb gran senzillesa la seva nostlgia i tristesa.

PON DE LA GURDIA (?-?) s un cavaller del Ripolls del qual se'n conserven nou poemes dedicatsa la Marquesa d'Urgell, muller de PON DE CABRERA.

En GUILLEM DE BERGUED (1138-1196) escriu una prestigiosa obra potica, part en catal i part enprovenal. s fill del Vescomte de Bergued i escriu tal com ho sent: a vegades molt enamorat i d'altresamb un malvol cinisme, atacant descaradament els seus enemics. La seva producci ens demostra algunsaspectes de la vida catalana de la segona meitat del segle XII.

HUGUET DE MATAPLANA (?-1213) es mou en un refinat i elegant ambient nobiliari, ja que s nebotde Guillem de Bergued i acull a la seva Cort joglars i trobadors diversos.

RAMON VIDAL DE BESAL (1200-1252) s un trobador lric del que se'n conserva una obra moltextensa, tant de tema amors com purament filolgic.

GUILLEM DE CABESTANY (finals xm) s un trobador amors del Rossell.CERVER DE GIRONA (o Guillem de Cervera) (1259-1285) s un trobador professional que viu del



seu art. Moralitza i ataca els rics i poderosos, amb una gran diplomcia. Durant molt de temps est

al servei de JAUME I. s un obstinat defensor dels joglars, i se'n conserven d'ell molt diverses, de caire

histric i amors.AMANIEU DE SESCARS (finals s un altre trobador catal del qual se'n conserva alguna obreta

en vers.De trobadors n'hi ha molts de desconeguts i tampoc ben b es coneix amb profunditat la seva

obra, per catalogar-la d'inters infantil.Els noms de literats de prestigi comencen encapalats per la figura d'en RAMON LLULL (1232-1316)

considerat com el creador del catal literari. Grcies a la seva extensa i personalssima obra, la prosacatalana efectua un monumental avanament entre els segles xm i xiv. Entre les seves obres ms decaire infantil hi trobem:

De carcter didctic: Doctrina pueril dedicada al seu fill, on s'afronta amb el problema del'educaci global. Tamb Llibre de l'ordre de cavalleria, que ser imitat desprs per Don JUAN MANUEL,

considerat com el primer contista castell. Obra en prosa: hi destaca el Llibre de les Bsties (que forma part de l'obra Llibre de Meravelles),

consistent en una srie d'aplegs morals fonamentals en poltica. L'argument tracta a partir de l'eleccidel Rei dels animals, Flix, que va de banda a banda del mn, i totes les meravelles que hi trobasn arguments per a glorificar Du. Aix se'ns va presentant successivament la societat de l'poca, queva desfilant davant el protagonista. Els personatges sn tots animals per amb caracterstiques humanes,cara a criticar els defectes dels homes com a individus i com a membres d'una societat.

FRANCESC EIXIMENIS (1327-1409) s un prosista de personalitat moral i religiosa, que fa servir unallengua planera, senzilla i popular, per plena d'ironia faulstica. La seva obra reflecteix clarament la

societat i els costums del segle m'y.La seva obra principal s Lo Crestij, estructurada en tretze 'libres de caire enciclopdic on s'hi

reflecteix l'activitat de l'home cristi. Malgrat que la temtica sigui ms aviat rida, tot sovint s'hi troben

ancdotes, tradicions o llegendes que collaboren a alleugerir el text, ideat com a llibre de doctrina. Tambs interessant Lo llibre de les dones, obra de carcter moralitzador que descriu la vida femenina desde la infantesa, tot passant per una anlisi de la donzella, la casada, la vdua i la religiosa.

ANSELM TURMEDA (1352-1423) s un francisc mallorqu conegut popularment com Fra Anselm,del qual cal ressaltar dues de les seves obres: Llibre de bons amonestaments, consistent en un conjuntd'estrofes de rima fcil i consells morals que tindr gran difusi als Pasos Catalans i ser. 'libre de lecturaa les escoles fins a meitats del segle xix. I tamb Disputa de l'ase contra frare Anselm Turmeda sobre

la natura e noblesa dels animals, que malgrat no se'n conserva l'original en catal, exposa les dinouraons segons les quals es demostra la superioritat de l'home sobre els animals, i la refutaci de les dinouraons per un ase, excepte la darrera, basada en l'encarnaci humana del fill de Du.

Es repira en l'ambient d'aquesta poca una certa preocupaci pel mn de l'infant, encara que nosigui d'una manera directa, tal com hem dedut d'algunes obres o en la Doctrina coz los pares deuen

criar los fills, obra del poc conegut JAUME D 'ERLA (? - ?).s tamb un moment interessant per l'ensenyament, doncs molts reis o senyors feudals es preocupen

pel bon adoctrinament dels seus fills, i fins i tot encarreguen a gent culta l'escriure obres per la sevabona educaci.

Si ho veiem molt dar amb RAMON LLULL o b amb PERE D'ARTES (XIV-XV), que fa de mestre i

preceptor de l'infant JOAN I, a la Cort Valenciana; no s un costum exclussivament catal sin que tambest ests per les terres de Castella on en sn els autors ms representatius Don JUAN MANUEL (1282-

1349) i N- IG0 LPEZ DE MENDOZA conegut amb el nom de Marqus de Santillana (1398-1458).Aquestes obres s'aconsellen tant per nens com per adults, i aix s'esmenta en el prleg d'una d'elles,

obra publicada a , Saragossa per JUAN DE CAPUA sota el ttol de Exemplario contra los engaos y peligros


80/ NORIA RAJADELL 1 PUIGGROS

del mundo: Para los entendidos fue ordenado aqueste tractado y ahun para los que poco saben... porquelos de poca edad et los que en leher se deleytan....7

L'humanisme

L'home medieval es troba totalment immers en una cultura de tipus religis, per arriba un bondia en qu sent la necessitat d'alliberar-se dels lligams medievals i rebat en certa manera la tasca obscuraque fins ara s'ha realitzat. La literatura torna a collocar-se en el seu lloc com a art lliberal, tot intentanta travs del corrent humanista apropar-se a la perfecci del mn clssic, malgrat que cal contnuamentanar avanant i descobrint, sense perill d'estancar-se en un conservadurisme exagerat del mn clssic.L'humanista arracona la teologia tot preocupant-se molt ms pels valors humans, per l'anlisi del'home.

Als Pasos Catalans l'humanisme s'hi desenvolupa molt abans que en altres llocs, tot arrossegantun canvi tant cultural com social. Abans d'acabar el segle xiv ja es respira un moviment literari diferentque arrenca amb molta vitalitat influenciat pels grans lligams amb Itlia, i que desembocar en l'aparicid'una srie de literats molt bons coneixedors del mn Bat clssic.

Es considera l'inaugurador a casa nostra d'aquest nou corrent humanista el gran escriptor, influenciatenormement pels autors clssics, BERNAT METGE (1340-1413) amb la seva obra Va/ter e Griselda, unade les ms importants, consistent en l'humil sofriment que rep Griselda, una senzilla pageseta escollidacom a muller pel noble Valter, el qual l'imposa una srie de dures proves per tal de comprovar la sevafidelitat. BERNAT METGE, a part d'sser el capdavanter d'aquest moviment, se'l considera l'humanistams important de les terres catalanes.

Tamb hi ha alguns humanistes de pes per les terres valencianes, com JAUME ROIG (inicis xv-1478),que demostra la seva personalitat literria a travs de la seva obra L'Espill (coneguda tamb com elLlibre dels consells o Llibre de les dones), on mostra una srie de deliberacions totalment moralitzadoresa travs de les quatre parts que la composen. Hi ha qui s'atreveix a esmentar que pel seu estil i realisme,pot considerar-se com un antecessor de la novella picaresca que cent anys ms tard tindr lloc de maneraextraordariament triomfant per les terres de Castella.

JOANOT MARTORELL (1413-1468) s alhora escriptor i cavaller. La seva gran obra Tirant lo Blancl'escriu per l'infant FERRAN DE PORTUGAL que ve a Barcelona durant una temporada. L'argument consisteixen la fingida biografia d'un cavaller bret, que a banda de moure's entre ambients cortesans, se'n vaa lluitar contra els turcs en defensa del poble grec. Est enamorat de la princesa Carmesina, filla del'emperador grec. Tirant s l'ideal de cavaller que JOANOT hauria volgut sser i que l'poca no li vapermetre.

Tirant lo Blanc s considerada pel propi CERVANTES com una de les millors novelles europees, onel realisme no gira cara a l'humor i la caricaturitzaci.

JOAN Ros DE CORELLA (1433-1497) t sort en rebre una extraordinria herncia dels seus paresperqu li permetr viure comfortablement tot podent-se dedicar plcidament a la literatura, on conreartant la poesia com la prosa. No s un escriptor original sin que la seva personalitat literria l'enfocaa l'adaptaci d'obres clssiques. En fora de les seves obres hi exposa faules mitolgiques.

No podem oblidar, en aquest periode, la novella cavalleresca d'autor annim Curial e Gelfa escritaal Principat, on en tres parts exposa: la joventut del cavaller Curial en la cort del Marqus de Montferrat,del qual s'enamora la germana del marqus, na Gelfa; com Curial fa de cavaller errant; i, per ltimla continuaci de les aventures fins concluir en el casament entre Curial i Gelfa.

Tots aquests autors humanistes inunden la literatura catalana d'artificiositat i barroquisme, fruit dela desbordada imitaci del mn dels clssics.

En JOAN LLUS VIVES (1492-1540) ser el darrer gran humanista de la nostra terra, tot i que d'origenvalenci; que per cronologia pertany gaireb ms a l'etapa de la Decadncia. Encara que s conegut

Butlled de la Societat Catalana de Pedagogia, Monogrfic Nm. 3, 1990


sobretot com a filsof i humanista, pensa tamb amb els infants; entre d'altres coses aquesta preferenciali ve donada a l'sser preceptor del prncep flamenc GUILLAUME DE CRY, i ho patentitza a travs d'algunesobres eminentment pedaggiques com: De ratione studii puerilis, De institutione feminae christianae,(essent preceptor de Maria Tudor) o b Exercitatio linguae latinae (durant el perode en que fa de mestreal prncep FELIP I de Catalunya i Arag).

Relata escenes dels nens del seu temps, malgrat que una literatura especialitzada per a infants nola tindrem fins el segle xix.

Encara que hi ha continuadors de la tradici cultural clssica, la cultura catalana va perdent foraperqu s'entra polticament en un nou perode de debilitament que a la llarga, arrel de la uni ambCastella portar fora problemes per a la seva continutat.

La cultura, subjecta al desenvolupament social i poltic, avana a gran velocitat vers la decadencia.

La decadncia

Desprs de l'etapa gloriosa humanista, arriba de manera prou sobtada la Decadencia, un nou perodedins la nostra histria, que tindr una extensa durada en el temps i que no seran gens senzills els esforosque es realitza com per superar aquesta etapa. Abarca des de finals del segle xv fins a finals del xvm.s un dels perodes histrics menys estudiats i moltes sn les opinions que els entesos d'avui tenenrespecte la seva existencia i desenvolupament.

Les raons que d'una manera ms cristallina s'aprecien sn de caire social i poltic: en primer llocpenetra el poder poltic a una casa reial castellana, la Dinastia de Trasamara, arrel del matrimoni entreIsabel i Ferran; el pas es troba en un total desconcert econmic, i, amb l'entrada ms endavant, dela Casa dels Austries, la marginaci i ensorrament dels Pasos Catalans ser encara ms patent, fet ques'acusar ms encara amb FELIP V (instaurador dels Borbons) fins extrems com el prohibir el catalde manera oficial.

No podem oblidar per les raons de tipus cultural. Alguns creuen que el motiu principal s deguta un barroquisme preco i a un humanisme mal assimilat, per les motivacions ms clares sn degudesper una banda a un distanciament del poble, degut a que el catal queda arraconat a nivell de llenguavulgar mentre que les classes dominants i la gent de prestigi parla en castell; i per una altra a undistanciament dels intellectuals que, portats per la riada castellana, abandonen totalment la seva llenguai escriuen nicament en castell, o incls alguns, que arriben a substituir-lo pel llat.

Literriament l'poca decadent es caracteritza per un exagerat decreixement en l's literari de la!lengua catalana, i, una mediocritat en les obres produdes, tant en qualitat com en quantitat. Tan solspodem esmentar dos autors que escriuen en catal, com PERE SERAF (1505-1567), pintor i poeta degran prestigi, que escriu Dos llibres (conjunt de cent-setanta poesies dividides en Llibre primer d'amorson tracta temes amorosos, morals i didctics i Obres espirituals).

Tamb en FRANCESC VICENT GARCIA (1582-1623) poeta conegut popularment com El Rector deVallfogona, es relaciona amb els intellectuals castellans contemporanis (com Lope de Vega), quel'influeixen en els models literaris fins el punt d'arribar a emprar un catal ple de castellanismes. Dela seva obra conservada, en poesia i teatre, hi destaquen una colla de faules mitolgiques de carcterburlesc.

Amb la Decadencia la poesia culta es desenvolupa a poc a poc en poesia popular, molt sovintannima, que arreplega fonamentalment tres generes i que s la que ajuda a conservar la llengua catalana.Cal assenyalar el goig, composici potica cantada, originria de l'Edat Mitjana, i molt sovint escritaen !lat, que reneix amb un gran vigor a finals del segle my adreant-se en honor a la Mare de Du,a finals del segle xiv adreant-se en honor a la Mare de Du, els Sants i fins i tot a algun personatgepopular del moment. Tamb la nadala desenvolupa diferents temes, normalment de caire religis, pensatsper cantar els infants en moments molt concrets; precisament, a partir del segle xv, s quan pren una



forma definitiva tot arribant la seva flamarada productora fins la segona meitat del xvi, en qu s'evidenciams la seva faceta de transmissi que no pas la de creaci. Per ltim cal assenyalar la can, composici

potica produda o adoptada per les capes populars de la poblaci i transmesa nicament a travs devia oral; s la que ms importncia t en el manteniment de la llengua catalana, a nivell popular.

Amb una menor trascendncia hi tenim les alleluies, que tenen l'origen en una estampeta ambmotius religiosos on s'hi troba escrita una frase breu amb finalitat moral i pedaggica. s com una menad'antecesor del T.B.O., que l'infant pot anar coneccionant. Els llocs on ms s'estn aquest costum sna Barcelona i Valncia, per amb el trist agravant que la immensa majoria estan escrites en llengua

castellana.Cal fer esment del treball que, a nivell popular, realitza l'escola satrica valenciana, tot conreant

una poesia festiva per popular. S'inicia amb un sol autor, el Colloquier, que interv en les festes pbliques

tot recitant romanos o poemes populars, actuant en un balc o un entaulat enmig de la plaa. A poca poc s'hi van afegint diferents personatges o diferents papers dramtics, i durant la Renaixena

mantindr el prestigi, per acabar extingint-se a principis del segle xx.De totes maneres els pocs llibres infantils existents, estan saturats de conceptes rgids que atemoritzen

el nen, sobretot amb l'infern, pretenent dur-lo pel cam del b.No podem oblidar que mentre Catalunya es troba en una forta crisi literria, en altres racons europeus

la literatura infantil est naixent. A Castella sorgeix la genial figura de MIGUEL DE CERVANTES (1547-

1616), mxim representant de la literatura infantil del moment, arrel d'una rcula d'historietes englobades

sota el ttol de Novelas ejemplares idnies per a un pblic infantil i juvenil.Al segle xvi tenim a Itlia un interessant personatge: GIOVANNI STRAPAROLA ?- escriptor installat

a Vencia, principal ciutat europea en aquests moments, quant a la impressi i difussi de llibres i ambun fort ambient intellectual; s autor de nombrosos contes, la majoria inspirats en Ilegendes populars,sent el ms conegut El Gat amb botes, del qual en sorgiran versions molt diverses; tan sols com a

curiositat s divertit saber que aquell gat no en duia de botes.Cap a finals del xvu-inicis del XVIII l'infant comena a sser observat amb un cert inters social;

i conseqentment, apareixen a Frana una srie de contistes de gran vlua, inspirats la majoria en eltreball de Straparola. S'originen aquestes obres en la societat de la Cort, on sn molt ben acceptadesi no trigaran massa en travessar les fronteres del pas. Els dos personatges francesos ms destacatsla Comtessa Madame D'Aulnoy (?-?), sobrenom de CATERINA JUMEL DE BERNEVILLE, creadora del fams

conte de La Ventafocs, publicat junt amb altres narracions a Contes de Heries l'any 1698. Altres dones

de la cort comenaran tamb a escriure contes, per cap arribar al prestigi obtingut per aquesta.

CHARLES PERRAULT (1628-1703) pertany a l'Acadmia de Llengua Francesa, i s un home molt serisque mai s'avergonyir d'haver creat la moda d'escriure contes de fades, fet que s'estn rpidament entre

la noblesa, amb la principal finalitat de distreure's en els moments d'oci. Es dedica sobretot a escriurecontes tot inspirant-se en llegendes i relats anteriors, generalment transmesos per via oral a travs de

les generacions; que sortiran publicats sota el ttol Histoires ou contes du temps pass, avec des moralits

(1697), ms coneguts pel sots-ttol de Contes de ma mre l'Oye, protagonitzats per personatges tan

coneguts com La bella dorment, Barba blava, Pell d'Ase, La Caputxeta Vermella o b El petit

polzet.Les revolucionries teories pedaggiques d'en ROUSSEAU paleses a travs de L'Emili (1762) ajudaran

a fer veure a la societat que l'infant t el dret de posseir uns pensaments propis; no seran gaire acceptadesen el seu moment, per a la llarga contribuiran a donar un nou enfocament a la valoraci de l'infanti a orientar d'una altra forma les obres infantils.



La Renaixena

Desprs del llarg perode de la Decadncia de literatura catalana, t lloc un renaixement sorprenent,gaireb desconcertant, sobretot a partir dels anys trenta (segle xtx). S'han atribut diverses interpretacionsa la seva gnesi, per() les causes que desemboquen en aquest procs de recuperaci de la llengua i literaturacatalanes en sn tres d'essencials:

Revifament scio-econmic: a les darreries del segle XVIII el rei CARLES III permet el comeramb Amrica, que havia estat vedat, entre d'altres, a les terres catalanes. Junt amb aquest aspecte tambla indstria i la pagesia es van desenvolupant; la ciutat es va estenent i es consolida la classe burgesa,que influir en consistents canvis poltics futurs, junt amb l'esfor real contra l'Absolutisme.

Afany desinteressat en valorar la prpia histria i llengua, tot enaltint els costums popularscatalans; es desenvolupa una extraordinria preocupaci en tot all que es relaciona amb el mn catal,sigui passat o sigui present. L'inteflectual i la societat en general, s'adonen d'un passat esplendors, quecal conixer i fomentar, per tal de poder recuperar la identitat catalana. L'nic que ha mantingut lallengua catalana viva ha estat el poble.

Introducci del corrent del Romanticisme a casa nostra: aquest s un moviment que sorgeixarreu d'Europa a inicis del XIX i que rebutja l'esperit neoclssic imposat per Napole i els francesos.Comprn els diversos aspectes socials, des de la literatura fins al vestir, perqu constitueix una actitudconcreta davant la vida, caracteritzada per un esperit individualista (culte al jo), una gran nsia dellibertat (accentuada en els temes referents a poltica, moral i sentiments), una angoixa de caire metafsic(caracteritzada pel sentiment de veure la vida com un problema insolucionable), la victria de la fantasiai del sentiment sobre la ra, l'esperit idealista i la conseqent topada amb la despietada realitat.

El renaixentista no s'hi troba massa a gust amb la seva poca i procura sortir-se'n d'ella a travsde l'exaltaci de les tradicions d'poques anteriors; per una banda hi ha un cert retorn nostlgic a l'pocaMedieval, on s'hi troben les arrels constitutives de la nacionalitat; i per l'altra el retorn al poble coma mantenidor i transmissor de les tradicions nacionals.

El Romanticisme penetra a Espanya a travs dels Pasos Catalans (i tamb per Andalusia) decantantms cap a una tendncia tradicionalista ms que no pas revolucionario-liberal (com succeir en altrespunts i amb major feblesa). A les Illes i el Pas Valenci els canvis referits a la llengua hi sn desdel primer moment, per la reacci romntica arribar temps ms tard. Les primeres manifestacionsal Principat es troben representades a travs de la fundaci de la revista El Europeo, l'any 1832, perBONAVENTURA CARLES ARIBAU i RAMON LPEZ SOLER, que als pocs mesos han de fugir del pas, juntamentamb altres romntics, arrel de la reacci absolutista de Ferran VII.

En morir FERRAN VII, l'any 1833, retornen els exiliats i el romanticisme prossegueix el seu tranquilcam; El Vapor (1833) ser la nova publicaci romntica barcelonesa, continuadora de El Europeo. Tantl'una com l'altra encara estan escrites en llengua castellana. La llengua de la Renaixena, com s lgic,s fora insegura; malgrat l'esfor dels literats, els tres segles castellans, pesen i influeixen a l'horad'escriure.

Podem considerar que aquest perode abasta des de finals del segle xvin fins a finals del xix.Diversos sn els autors que omplen aquest perode, per ens remetrem als qui estan ms prxims

a l'infant. El precursor literari de la Renaixena s BONAVENTURA CARLES ARIBAU (1798-1862) que juntamb altres escriptors contemporanis, com en JOAQUIM RUBIO I ORS (1818-1899) faran d'aquest perodeuna poca gloriosa. Per tal

la rondallística a catalunya

Documents