C I E N C I A 261

LA RAÇA BOVINA MARINERA

H

Acabament (*)

11 i.-t>rii/<-ns

¡L'indi penat

la

Una raça és autòctona quan existeixen pro|ves de què habitava el país en l'època quater-inària. En el càs de la raça marinera, aquestesSproves manquen per complet.

Per altra part, la poca extensió territorialque ocupa la raça, fa apartar la investigació

• de l'indigenat. Això no significa, però, que unal'raça, pel fet d'ocupar una àrea geogràfica re-duïda, no pugui ésser autòctona. Hi han múl-tiples exemples de l'existència de races que ha-biten zones territorials reduïdes. Però el casde la raça marinera difereix dels esmentatsperquè no lluny d'ella es troba una raça anà-loga, la raça garonesa. Si entremig d'ambduesraces, no s'interposés una altra raça de tipusdiferent, no hi hauria lloc a aquesta recerca.Les races llemosina i garonesa tampoc no hanproporcionat cap òrgan demostratiu de llurexistència en l'època de la pedra tallada, ni tansols en el neolític. Doncs, si cap d'aquestes ra-ces és demostrativament autòctona, el fet espodria interpretar concedint les mateixes prer-rogatives a la raça marinera que a les blondesdel Migdia de França, i, per consegüent,tant podria la raça marinera derivar de la raçagaronesa, com aquesta ésser filla de la raça delGironès i La Selva.

No obstant i la manca 'de ])eces cranianes ide manifestacions artístiques de l'edat de pe-dra en ambdues races, no podent atribuir acap d'elles, d'una manera certa, l'indigenat, ensdecantem a pensar que la raça marinera, per

raons de naturalesa arqueològica, constitueixun esqueix de la raça garonesa.

¡.a prehistòria

Per alguns autors, tota l'Europa occidentalestava primitivament habitada ]>els lígurs, és adir, els territoris dels quals tractem estavenocupats per un mateix poble. Darrerament,aquesta hipòtesi sembla deixar-se de banda, almenys pel què es refereix a Catalunya. Avuies creu que en les èpoques més reculades co-existien dos pobles a Catalunya: el capsià,vingut del N. d'Àfrica i el pirenenc, que es téper autòcton.

K.n l'epipaleolític el poble capsià avença finsel S. de França. Aquest poble porta una cul-tura, nomenada cultura de les coves, la qualés la mateixa a una i altra banda del Pireneu.Aquest poble és, potser, també el què, segonsSsCHULTEN, amb el nom de lígur (10), es con-servà junt a celtes i ibers, especialment a Aqui-tània, on els noms de les divinitats locals, queen sa majoria no són celtes ni ibers, hauriend'ésser, per consegüent, lígurs. La identitat decultura es prossegueix, puix que en l'eneolíticinicial, els sepulcres megalítics de Romanyà dela Selva, Fitor i altres poblacions més acosta-'les als cimalls pirenencs, són parions amb lamajoria dels del S. de França.

La primera Edat del ferro, diu el ProfessorBOSCH I GIMPERA ( I T ) , ofereix a Catalunya

dues civilitzacions ben diferents que, indubta-blement, s'han d'atribuir a dos pobles diferents.

(•) Vegis CltNCiA. pàg, 146. 1926.

(10) A. SCHULTEN. Hispània, pàg. 108.(n ) Discurs llegit a la Reial'Acadèmia de Bonr

Lletres de Barcelona, IQ22.

262 C I E N C I A

L'una, ocupa territoris de la costa, des del Pi-rineu fins a les proximitats de Barcelona, i ésrepresentada per necròpolis d'incineració en lesquals gairebé l'únic material conegut és la cerà-mica, la qual té formes i ornaments que clara-ment es relacionen amb els de la civilitzacióhallstàtica del S. de França i, remotament, ambels primers períodes de la mateixa cultura del'Occident d'Alemanya. La civilització a quèens referim, a Catalunya comença vers el 900-800 abans de J. C, assolint la plenitud versel 700.

Referint-se a les troballes catalanes de la pri-mera Edat del ferro, BOSCH I GIMPKKA (12)consigna la semblança amb les del Migdia deFrança, i diu •

"L'agrupació de totes aquestes troballes, formantamb elles un període, creiem que es justifica atenentllur evident parentiu i comparant-les amb altres sem-blants del Migdia de França.

La ceràmica de totes les estacions esmentades ofe-reix moltes formes comunes a totes elles, i el mateixcal dir dels ornaments. Aixi veiem com el vas depanxa més o menys esfèrica, amb el coll acanalat, estroba a quasi totes les estacions. F.ls plats amb els aca-nalats interiors hi són també freqüents. Quant a ladecoració, els motius més senzills (acanalats, semicer-cles, línies rectes) són comuns a totes les estacions,però també bo són els meandres; si bé en algunes,com Sabadell i Terrassa, es desenrotllen amb més ri-quesa, combinant-se amb els altres motius d'una ma-nera molt bella.

Tant les formes més típiques com la decoració,falten en les estacions del període següent. Per al-tra banda, trobem paral·lel, sobretot de les formes, enles necròpolis més antigues de l'Edat del ferro delSud de França, el què ens permet, ultra d'establir uncert parentiu entre la civilització d'ambdues regions,d'arribar a una datació de les necròpolis catalanes. Lesdites necròpolis franceses són les següents: SaintRocb, prop de Tolosa (els estrats inferiors); SaintSulpice-la-Pointe (Tarn), Saint Girons (Àger) i Gar-ni, prop de Luchon; aquestes necròpolis ofereixen elmateix tipus de sepulcres d'incineració que el delscatalans, sense altres objectes, ultra la ceràmica, o béamb pocs més, consistents en braçalets fets amb unalàmina plena de bronze, o altres de ferro oberts i aca-bant en dues boles. El tipus dels de bronze és unamica semblant al de la muntanya de Sant Aleix deCatalunya. La ceràmica de les necròpolis francesesofereix, per altra banda, notables semblances amb la

de Catalunya: plats fons servint de tapadores ales urnes, i, entre aquestes, vasos de parets lleugera-ment còniques estrangulades prop de la vora, com aVilars i a la Punta del Pi."

El final de l'Edat del ferro està representatper dues necròpolis catalanes, la del Pla de Gi-brella (Garrotxa) i la d'Anglès (Gironès), fesquals poden datar-se entre el 650 i 500 (BOSCH

I GIMPERA).

Un segle niés tard, la necròpolis de Perela-da mostra encara la identitat de cultura o, mi-llor, significa la presència de la fugida del Mig-dia de França de les tribus empeses per la se-gona gran expansió céltica, la qual cosa es su-posa per la identitat del mobiliari sepulcral dePerelada amb el d'Avezac-Prat, que es mani-festa tant en les espases, fíbules i tanques decinturó, com en les formes de vasos (el de ]>eucònic, particularment); és a dir, aquests fugi-tius serien elements celtes, procedents de la pri-mera invasió i que haurien restat isolats en l'in-terior de les regions pirenenques franceses (13).

Si l'arqueologia és rica en possibilitats d'a-portar indicacions respecte l'origen de la raçamarinera, la història, en canvi, poca cosa potoferir-nos.

Durant la dominació romana i fins moltdesprés de les invasions nòrdiques, les relacionsentre Aquitània i Catalunya semblen estron-car-se, al menys en la magnitud que suposa eldesplaçament en massa d'una col·lectivitat queaporta amb ella el seu bestiar.

En l'Edat mitjana les relacions aquitano-ca-talanes són llargues i freqüents. El savi his-toriador, Sr. VALLS r TABKRNER, ens ha infor-mat particularment, i facilitat la nota que se-gueix :

"Lluís, fill de Carlemany, poc temps després de laseva naixença, fou instituït, per son pare, rei d'Aqui-tània, essent coronat com a tal en 781 (bavia nascuten 778). Fou en 785 que començà la conquesta delnostre país pels francs, lluitant contra els sarraïns.Aquell any, l'exèrcit franc, comandat pels comtes dela frontera, s'apoderà de Girona. Aquests comtes de-penien immediatament del rei d'Aquitània i estigue-ren sota la jurisdicció militar del duc de Tolosa.

D'aquests ducs de Tolosa sobressurt Guillem (790-

P, Doscil 1 GIMIERA, pàg. 182 i (13 BOSCH I GIMPERA - Op. cit. 261

C I E N C I A 263

e lluità àrdidament contra els musulmans en

ocasions, vetllant constantment per la segu

les noves conquestes i participant en la gran

dició de Lluís d

rei d' \ ( |u i t á - —

per a la conde Barcelona,

g conquesta tirlloc en Ho i : la

at caigué en po-del rei Lluís des-

de set mesos detg c . L'exèrcit <lctís el Piados (for-

en tres COSSOS)iva compost d'a-

us, gascons, borByesos, provençals i[Is. Després de la

de Barcelona,I enc;iru hi hagueren en

Hio i 8 M altres[expedicions militarsimportants organitza-

; des (i dirigides laprimera i tercera) pelrei d'Aquitània, les

• quals, travessant pelnostre país reconque-rit, arribaren tins aTortosa. El camí queprincipalment seguien

I aquestes expedicionsmilitars al n o s t r epaís, era des del Coll•le la Perxa, ' i l !

para el ( 'apcir d« I d

(lerdanya, per (¡er iAlp cap a la Vall deRipoll i passant perPontons entrava alc o m t a t de (iirona(Cervià, Girona, I los-talricli) i després capal comtat de Barce-lona

En tota l'Edatmoderna, que nos-altres sapiguem, nos'ha produït c a pfel d'ordre políticu social que hagipogut determinar la creació d'un nucli tan important com el que forma la raça marinera.

l·lgs. 12 i 13, CrAnlS iit'1 neolític trobfltl B la cova ele )min de l'Os, o Tarta-rcu. (Pnllars)

Solament, cal comentar que a l'últim terçdel segle passat es realitzaren mantes expedicions de bestiar boví de Tolosa a l'escorxador

de Barcelona.

Consideracions

I MI la concretanarració arqueolò-gica i històrica ques'acaba d'exposars'ha vist que banexistit èpoques decorrents migratoris f o r ç a impor-tants, durant lesquals podia haver-se realitzat el des-plaçament d ' u n apart de la raça bo-vina en qüestió, enel s u p ò s i t queaquesta tingués elseu breçol en unao altra vessant del

Pireneu i que laseva àrea geogrà-fica primitiva nollagues traspassatla serralada pire-nenca.

No és probableque la raça blonda,de banya aplanada,dirigida v e r s lagalta, hagi estaiuna raça originà-riament comuna aAquitània i ( latalunya, puix que en-tre ella i la llemnsina i la garonesas'interposa, des delMediterrani lins alNoguera Pallare-

sa, el tipus Bos taurus alpinus, de SANSÓN, ides del Noguera fins al Cantàbric, la serralada

264 C I E N C I A

pirenenca està habitada per una població for-ça diferent del tipus rus de banyes el·líptiques.

En els temps més reculats, tampoc no trobemca]) indici de l'existència de la raça marinera.l'.n el paleolític, amb les pintures de Cogul,trobem representat, com ja férem notar anysenrera ' ' , el Bos taurus ibericus. Demés, lesúniques descobertes de l'Edat de la pedra a

però estan envoltades per altres col·lectivitat,,bovines. En la part oriental, el tipus alpí Jperllonga fins Gascunya i en algunes locanlats es confon amb la raça estudiada pel | ' r ( l

fessor GIRARD amb el nom de raça del l'ire-neu Central o raça de Saint Girons i d'Aure!aquesta raça ocupa, junt amb la bearnesa i lur-desa. el S. de l'àrea geogràfica ocupada per

141 IS Banyes del tipus tle l.i ruca marinera, de l'època grega, trobades a ïïmpúries

Catalunya corresponen a dos cranis del l'maldel neolític o començament de l'eneolític, trobats a la cova de |oan de l'( )s a I arlaren, ala comarca del Pallars, els quals són per complet estranys a la raça marinera. Els queixalsi fragments ossis de bòvíds del neolític i paleo-lític trobats a Catalunya, no tenen, raciològica-ment, cap importància taxonòmica, com jahem demostrat en treballs anteriors.

En d Migdia de França no s'ha realitzatcap descoberta prehistòrica que permeti fixarl'antiguitat de les races llemosina i garonesa.Llevat de qualques troços de crani i d'algunsqueixals del paleolític, no es posseeixen altresdocuments, i els existents, bo repetim, son pera nosaltres insuficients pel determini raciològic. A França, les races llemosina i garonesaocupen una àrea geogràfica bastant extensa,

" M. ROSSELL I VILA, I.a glíptica en etnologíaanimal.

la garonesa i llemosina. Al X. de la dita àreageogràfica hi ha la raça márchense, la poitevinai vendeana; a l'E. la íerrandesa, averniana i lade Cevennes; i a l'O. la bazadesa i la borda-lesa.

Un fenomen semblant succeeix a Catalunya,on els bovins de pelatge clar i mucoses rosa-des estan envoltats d'altres races. ,\ l'altra banda del Pireneu, no es estrany que les races lle-mosina i garonesa es mantinguin bé i servinsuperioritat comparativament a algunes de lesraces veïnes, degut a la gran massa de població. Però, a Catalunya, el nucli actual ocupa una àrea geogràfica tan refluida i encaracontínuament atacat per la introducció d'exemplars de diverses races, que sembla impos

sible. malgrat la insistència de creuaments imestissatges, que la raça marinera no hagi es-tat completament absorvida.

C I E N C I A 265

' rr°i'cs cumscrita a la costa, on ocupà el territori dels[ndigetes. '.Juan la cultura hallstàtica estarà

Amb les dades fins ara apuntades hem po en plena decadencia, solament llavors, cap a

:t veure que hi ha liagut. primitivament, un l'interior, lluny dels [ndigetes, en les necrò-nimcnt de trasllado de Catalunya cap al S. polis del l'la de la Gibrella (Garrotxa), \nFrança, realitzat pel poble capsià, .. els seus glès (Gironès) i al Turó de les Ment ides d ' l a

KendentS. na de Vich) trobarem manifestacions de lafe] poble capsià, com és sabut, provenia del susdita decadencia.

Kig. 16. Banya de tlpui alpi, trobada a Bmpúriel peitfinyent i l'època romana

Kif¡ 17 Crani trobat en les murnlles de \richentre terrissa i escombraries pertnitvents aquel

lles al segle XV

Nord d'A frica i si aquest poble hagués portat amb ell el seu bestiar, ex is t i r ia o hauriaexistit en ej litoral africà una raça igual 0 pa-rescuda a la raça marinera. Ni la Zootecnia,ni les troballes arqueològiques del Nord d'AFrica parlen d'una raça semblant.

Si el poble pirenenc o autòcton hagués cocxistit ami) la raça marinera, no s'explica comaquesta raça hauria quedat enclavada en elslímits actuals.

La raça marinera, probablement, constitueixun grup arrencat de les races llemosiua 0 garonesa, introduïda a Catalunya durant la primera Edat del ferro, en el qual període, com s'hadit, coexistiren ducs civilitzacions ben diferents: la de la costa i la de l'interior. La pri-mera, que era hallstàtica, procedia de Fran-ça i fou portada al nostre país pels celtes. Lacultura hallstàtica a Catalunya quedà quasi cir-

La raça marinera no sembla haver sortit delslímits de la comarca dels [ndigetes; no ha seguit les petjades de la cultura hallstàtica decadent, sinó que s'ha mantingut en l'àrea geogràfica oGupada pels [ndigetes,

La hipòtesi que establim de què la raçamarinera sigué importada pels celtes, es refor-ça amh la troballa d'unes banyes en Ics excava-cions d'Empúries. En el Museu arqueològic deBarcelona hem pogut examinar, gràcies a l'amabilitat del conservador del dit Museu, senyor Gandia, els esmentats òrgans, dels quals,quatre pertanyen a la raça marinera i un al/>'. /. aipinus. l'na d'aquestes banyes fou tro-bada a Una profunditat de 3.3O metres i, segons el senyor Gandia, correspon a l'època primitiva grega, és a dir, al segle IV, a. de J. C.;una altra, excavada a 2.I0 m, correspon al se-gle IV i III.

266 C I E N C I A

La banya del tipus alpí és del temps romàprimitiu.

Cal observar que de les manifestacions de-cadents de la cultura hallstàtica a Catalunya(650-500) a l'època primitiva grega, hi van,al menys, un centenar d'anys. Diem això per-què la segona gran expansió critica afectà tam-bé Catalunya, àdhuc indirectament. La necrò-

gués produït alguna altra importació, ja fos Mmassa 0 bé amb qualques exemplars, aquestanouvinguts no haurien fet més que '•(•forçaJIla població ja existent des de la primera invaïsió celta. La raça marinera, des de llavors. d e i ahaver viscut sempre ocupant el mateix Hoc menrotllada per la raça de tipus alpí.

No obstant, de dos fragments de testa, pra|

1H. Vaco de ruçn marinero

poli de Peralada testimonia el fet de la presència d'una gent, la cultura de la qual és qua-lificada, pel professor BOSCH I GIMPERA, deposthallstàtica, i que sembla no haver depas-sat del N. de l'Empordà, atinada pels [ndigetes.

La raça marinera podria també haver estatportada ]>els susdits fugitius, ja que llur in-vasió en terres indigetes és així mateix ante-rior a l'època a la qual corresponen les troballes de les banyes d'Kmpúries.

Contra aquesta darrer;: apreciació hi ha elfet de què la cultura posthallstàtica 110 sem-bla passar més enllà de Peralada, mentre quela raça marinera arriba fins a la frontera Laie-tana, és a dir, l'àrea geogràfica d'aquesta raçaés, aproximadament, la mateixa que ocupà lacultura de la costa portada pels celtes.

Si en l'edat mitjana 0 modernament s'ha-

cedents del .Museu arqueològic de Vic i avuien el Laboratori de Zootecnia de l'Escola Su-perior d'Agricultura, l'un pertany ben bé altipus alpí i l'altre a la raça marinera. Ambdósfragments craniològics foren trobats en lesmuralles de la ciutat de Vic, barrejats ambterrissa pertanyent al segle XV. L'aspecte d'a-quests dos cranis és completament patinat,com de fòssils, la qual cosa motivà un examenhistològic, el qual demostrà que el teixit ossino estava pas mineralitzat.

A la presència d'aquest crani a Vic no se liha de donar, pensem nosaltres, altra impor-tància que la d'un fet esporàdic, per tal comla serralada que envolta la Plana de Vic estàpoblada tota ella de bòvids d'altra raça, i. perconsegüent, aquest crani potser significa so-lament un acte comercial, l'adquisició d'unabèstia en el (lirones i Selva, fis a dir, que a la

C I E N C I A 267

de Vic, la raça marinera probablementfii ha estat mai. Empro una afirmació ro-lde què la raça marinera no hagués poblatla Plana de Vic potser fóra arriscada, si

plem que el Professor Sr. BOSCB GIM-

considera que el ausetans, ademes de lade Vic, ocuparen també el (¡ironès i

olistant, el fet de què la raça marinerajui calcada geogràficament amb els indige-

!ens obliga a creure que no degué pendremés extensió que la que posseïa primiti-

ent.resum, la raça marinera

fo és una ruca indígena;Constitueix un i/ntp provincnt de la raçamesa;fnt portada a Catalunya pcl 900-800 a. J.-C.

primera invasió céltica;l'àrea geogrcifiea que actualment ocupa, ésrebé la mateixa que primitivament disfru-

V.-Economia mootienicn

iat actual de la raça

• La raça marinera de vint i cinc anys ençàperdut terreny. En la comarca del Giro-

pies i Selva, com en quasi tot Catalunya, la in-•roducció de vaques de llet ha determinat una

rreja de races.

Els pagesos, moguts |>er un major guany,preuaren exemplars de raça marinera amb elsde raça schwyz (suïssa) o bé amb els de raçaolandesa. Hi ha encara mestissos d'altres ra-s, però, en nombre molt escàs. Es pretenia

btenir amb aquests creuaments mants avan-s, pel què es refereix a la producció de

delís més corpulents, vaques mig lleteres iJS més precoços.La raça marinera s'ha ressentit fortament

l'aquestes barreges. Aquesta raça productorabous de forta talla i molt voluntaris per alill i resistents a la fadiga i a la calor, es tro-avui, seriosament amenaçada de deseapa-

èixer. Per altra part, els pagesos no han gua-

nyat gran cosa amb les barreges. Si es des-compta el fet positiu de tenir alguns quilosd'augment en els vedells destinats a l'escorxa-dor, en els altres aspectes econòmics han per-dut molt.

Les vaques lleteres a Catalunya, com queviuen estabulades han d'ésser bèsties de granrendiment, o, ]>el contrari, el capital esmerçaten la producció de llet dóna un interès petito nul.

Les vaques creuades, si són destinades ala funció mixta de producció de llet i treball,no solen donar bons resultats, perquè els pa-gesos, acostumats a llaurar amb bèsties quemai no es cansaven, en seguir igual procedi-ment amb les mestisses, es troben amb què laquantitat de llet obtinguda és molt poca i nogaire la resistència a la fadiga.

Amb els bous de raça marinera, els pagesos,a l'estiu, poden llaurar fins a les onze, senseque el sol els maregi. Els mestissos es com-porten d'altra manera: per evitar les insola-cions, a les quals els bous mestissos són moltexposats, a les vuit del matí s'ha de plegar detreballar.

Però, en temps de la guerra euroj)ea i des-prés de l'armistici, qualsevol vaca era bona pera llet i qualsevol animal bo per llaurar i tots'admetia a l'escorxador.

Atès que s'ha produït una baixa en elspreus, aquest fet haurà d'ésser necessària-ment correlatiu a haver d'obtenir una majorperfecció en els productes, sota pena de tenirles explotacions amb pèrdua.

Conveniència de servar la raça

La raça marinera, degudament tractada, potésser objecte de grans rendiments. En primerlloc, cal tenir compte que en les petites pro-pietats i en terreny accidentat, el motor ina-nimat està encara molt lluny de poder compe-tir amb els animals de treball.

La propietat rural a Catalunya es caracte-ritza per estar molt repartida i perquè el ter-ritori conté molt poques planures. El bou detreball és, doncs, necessari. Les comarques pro-

268 C I E N C I A

ductores de bous de treball són principalmentla Garrotxa, Cerdanya i Bergadà. En cap d'a-questes comarques els bous són tan resistentsa la calor com els de raça marinera. Accentuarcada dia més l'especialització de bous de tre-ball és el que s'hauria de fer en el (jirones iSelva.

Els animals de raça marinera, degut a llurpelatge ros i mucoses clares, tenen una carnrosada o d'una vermellor molt atenuada, laqual cosa constitueix una qualitat fortamentapreciada pels negociants i tallers o carnicers.Oi més, sembla que la fibra de la carn del bes-tiar de raça marinera és més fina que la d'al-tres races.

Kls subjectes de què ens ocupem responenperfectament a la precocitat. Alimentats for-tament, els darreres s'aixemplen i la gropa, lesnatxes i les cuixes s'omplenen bé de carns. Aquatre anys, els toros engreixats pesen mésde i.ooo quilos. La força de creixement delindividus de raça marinera és tan remarcableque hi han bous de vuit i nou anys que en-cara creixen.

Per consegüent, cap raó econòmica no acon-sella desfer-se de la raça marinera, puix quecom a animals per carn i treball, així que s'ha-gi millorat un poc la raça, no s'en trobaranpas de millors.

Si els pagesos del Gironès i Selva continues-sin els creuaments i niestissatgcs acabarien pertenir una població bovina que, tot desitjantque servís per tot, no valdria res. Les barre-ges de races, a la llarga, fineixen per produirsubjectes desharmònics, mal conformats, in-feriors a les qualitats de les races de les qualsprocedeixen i, sobre tot, els mestissatges contí-nuament repetits no solen donar més que indi-vidus extremadament propensos a la tubercu-losi.

Dues són les causes principals que mante-nen la població bovina del Gironès i Selva, enestat decadent i en variació desordenada: l'ali-mentació defectuosa i els mètodes de repro-ducció.

Una de les pràctiques a la qual més costa d'a-

costumar els pagesos és la d'alimentardosament el bestiar, l'er un estalvi mal entès!els ramaders no donen la quantitat de pr'mMpis nutritius que els animals haurien de melnester. Solament durant una temporadal'any ¡es bèsties van tipes, perquè al momenide la collita no ve d'un braçat més ode menjar. La idea que els animals comencena treballar pel seu amo des de l'instant en ql'apetit està satisfet, els pagesos no la tenepas. Així, la noció de precocitat, això és, obte-nir en un mínim de temps el màxim de creiJxement o de pes, constitueix una noció abso-lutament ignota.

Els ramaders han pogut constatar que 1;vaca marinera atorida per un suís o holandèproduïa un vedell de major corpulència queno pas si hagués estat fill d'un toro mariner.Però, això s'esdevé precisament perquè aques-tes races exòtiques, des de moltes dotzenes degeneracions, han estat ben alimentades i laconseqüència ha estat un augment de pes adescendència.

Durant quatre generacions, solament, qies racionés abundosament el bestiar, els aug-ments que seguirien foren molt importantsles formes del cos anirien embellint-se i l'har-monia reapareixeria.

Si el pagès s'obstina a administrar al bes-tiar un règim alimentici pobre, la raça n>avençarà ni un pas; els defectes de conforma-ció persistiran i la lentitud de desenrotllamencontinuarà essent la característica.

De res no serviria substituir l'actual poblaciómarinera per una altra raça precoç, mentrel'habitud dels pagesos sigues la de donar pocmenjar. Al cap de dues o tres generacions elsproductes haurien degenerat de tal manera quedevindrien molt pitjor que els de la raça ma-rinera.

Alimentant bé l'actual bestiar no es va aperdre res, sinó que per camí segur es potarribar a la perfecció del tipus.

Si la pràctica d'un millorament en l'alimen-tació es generalitzés, o bé es tingués compted'unir els subjectes ben alimentats, llavorss'avençaria doblement.

C I E N C I A 269

'mètode de reproducció que s'ha de prec-ia té una capital importància. En la comar-

Girones i Selva hi han nuclis d'animalsfcçats; en altres sectors de població els

B o s posseeixen caràcters preponderantshça marinera i, finalment, una gran partpoblació ofereix una disminució d'aquests

fters.jr retornar els descendents dels mestis-

| a la puresa de raça s'han d'unir les va-fe amb un toro ben raçat, deixant solament

la reproducció els vedells i vedelles queIsentin la major part de caràcters de la raçaIrinera. Operant d'aquesta manera, al ca]) de|tre generacions els descendents dels mes-os passaran segurament a la categoria d'a-lls ben raçats.

pels nuclis de població d'animals de puraes triaran entre els mascles els que esti-més ben conformats. Tots els productes,

eles i femelles, seran examinats ami) aten-i aquells individus que apareixin amb ca-ers que no siguin propis de la raça s'eli-iran de la reproducció.

Uimentar bé els animals, siguin joves ollits, i practicar un mètode de reproduccióquat, veus ací les principals bases de con-vació, de depuració i de millora de les ra-

capacilat tècnica dels ramaders

Els ramaders practiquen l'explotació delestiar com a un ofici. No posseeixen ni els¡tés elementals coneixements científics. Fills

dotzenes de generacions orfes d'instrucció,ilarment mancats de l'acció patronativa

Overnamental, llur capacitat tècnica està com-Dsta únicament de coneixences empíriques no

:>rgades i>er una intervenció científica,es modificacions aportades a l'ofici ho són

sr imitació; l'insignificant progrés a consta-en les explotacions en general resulta d'u-sèrie de còpies, i, per consegüent, no hi haJt en aquest petit progrés aixecament delell intel·lectual.

obstant, s'ha observat un petit avenç: dent anys a aquesta part l'alimentació és dona-

da amb una mica niés d'abundància. Si bé notenim xifres de racionament de llavors i d'a-ra, ni pesos d'animals vius comprovant les di :

ferències, el cert és que els pagesos no donenel menjar tan escassament. Potser, la millorprova d'aquest fet la constitueix el poc nom-broses que són les indigestions, mentre queabans, en arribar el menjar nou, és a dir, elsprimers dalls de farratge, els veterinaris nohavien de fer altra cosa que assistir mals deventre, causats per sobrecàrrega en animalsfamèlics que no podien resistir un tip de verd.

Després dels dos únics Concursos que peraquesta raça s'han celebrat, es desvetllà entreels ramaders una curiositat que hauria pogutésser el començament de regeneració. Però nohavent-hi cap entitat que es preocupi de la ra-ça, els pagesos, d'una manera inconscient, con-tinuen menant la vaca a atorir a casa del veí,malgrat que el toro no valgui res, per no mo-lestar-se a caminar una hora per tal de trobarun toro magnífic.

Foment de la raça per Ics Corporacions pú-bliques.

En [921 es celebrà el primer Concurs pera la millora de la raça marinera, premiant-sediversos reproductors. El Concurs fou prece-dit d'una sèrie de conferències explicant l'ob-jecte del certamen. Una de les clàusules delConcurs era que les vaques premiades haviend'ésser atorides per un dels toros premiats iaquests havien de cobrir, cada un, cinquantavaques.

AI cap de dos anys, conforme estava anun-ciat, es realitzà el segon Concurs. AmbdósConcursos foren organitzats per la Manco-munitat de Catalunya. L'Ajuntament de Gi-rona, ciutat on se celebraren, col·laborà tant alprimer com a l'últim, concedint premis per avedells i vedelles amb l'obligació de mantenir-los amb tota cura.

Res més no s'ha fet per a fomentar la raçamarinera.

M. ROSSELL 1 VILA