Des de la llunyana tardor del enquè s’instal·là a Girona fins al diadel seu òbit, el , Francesc Civilva dedicar anys continuats a ei-xamplar els horitzons musicals iculturals a la ciutat i, de retruc, a lescomarques gironines». Ho escri-

uen Albina Varés i de Batlle i Lluís Brugués i Agustíen el llibre Quan la música esdevé passió. Els germansFrancesc i Joseph Civil, que ha editat la Diputació deGirona i que serà presentat dimarts que ve, dia desetembre, a les vuit del vespre, a l’Auditori Viader dela Casa de Cultura de Girona. El volum repassa lavida i l’obra de Francesc Civil, destacat pianista i or-ganista i compositor, que a més es va dedicar a la re-cerca, la divulgació i de manera especial a la docèn-cia musical: va ser l’impulsor de l’escola de músicaque amb el temps es convertiria en el ConservatoriIsaac Albéniz de Girona. Però també s’explica en elllibre la vida del seu germà Joseph, que va passarmolts anys a París en les primeres dècades del segleXX i va entrar en contacte amb artistes tan destacatscom Degas, Turina, Satie, Albéniz, Falla, … A més,els autors han catalogat tant l’obra com la corres-pondència dels dos germans, en un treball que vacomençar fa aproximadament deu anys.

L’origen del projecte es troba en les converses quemantenien Albina Varés (Girona, ) i Lluís Bru-gués (Girona, ) quan la primera treballava coma tècnica a l’Arxiu Municipal de Girona i el segon (quehavia estat director del Conservatori) hi anava a ferrecerca: «Tots dos havíem estat alumnes de Fran-cesc Civil, i ens vam adonar que el que s’havia pu-

blicat sobre ell era incomplet». Disposats a in-tentar resoldre aquesta mancança, es van po-

sar en contacte amb Mariona Julià, néta delmúsic (a ella està dedicat el volum), que els

va donar accés a tot el material que haviaanat acumulant Francesc Civil al llarg dela seva vida: «Quan hi vam anar per pri-mera vegada gairebé ens vam espantar...Hi havia una quantitat enorme de do-cuments inèdits, de partitures, de tre-balls diversos, de correspondència...Vam ser conscients que allò suposariauna feinada, però al mateix temps per a

una arxivera era com un caramel», asse-nyala Albina Varés. Per això el primer pas

del projecte va consistir a inventariar, orde-nar i catalogar tot el material del Fons Civil,

un procés que ja va durar tres o quatre anys per-què «era una feina de més a més que no fèiem

amb un calendari sistemàtic, sinó que li anàvem de-dicant estones quan podíem».

Va ser durant aquesta primera fase que va apa-rèixer en escena Joseph Civil, el germà gran de Fran-cesc. «La nostra primera intenció era catalogar úni-cament el fons del mateix Francesc Civil», escriuen

Varés i Brugués, peròafegeixen tot seguit que«ens vam adonar de lamagnitud de la produc-ció del seu germà Jo-seph, integrada en elmateix fons i que contéla seva pròpia obra coma compositor, l’epistola-ri i una important docu-mentació de la seva vidaa París». Segons ells, «enel cas de Joseph Civil–ben desconegut per lamajoria de gironins i decatalans en general–, es-tem segurs que la publi-cació farà justícia a uncatalà de soca-rel. Tot ique per circumstànciesde la vida es va allunyardel país, mai va deixar deportar-lo al cor». JosephCivil va morir a París l’a-ny , i el seu germàFrancesc s’hi va despla-çar i va portar a Gironatot el material docu-mental que el seu germàhavia anat acumulant(composicions, escrits,correspondència, foto-grafies...); és per això quetambé el van trobar Va-rés i Brugués quan vantenir accés al Fons deFrancesc Civil.

UNA FAMÍLIA DERELIGIÓ I MÚSICA Joseph i Francesc Civileren els germans gran ipetit, respectivament(els separaven una vin-tena d’anys), d’una fa-mília de Molins de Rei declasse treballadora, moltreligiosa i especialmentpreocupada per l’educa-ció dels seus fills. Elsseus pares, Miquel Civili Elvira Castellví, van te-nir vuit fills més, dos delsquals van morir per ma-laltia quan eren nens itres més (dos dels qualsreligiosos) van ser assas-sinats en els primers diesde la Guerra civil per co-mitès revolucionaris. Elsavatars de la vida vanprovocar que la famíliase separés molt aviat (la

mare va morir quan només tenia anys, deixantvuit fills, i el segon matrimoni del pare no va ser benacceptat per alguns germans), però malgrat això Va-rés i Brugués han constatat que entre els Civil sem-pre es va mantenir una bona, estreta i afectuosa re-lació, encara que hagués de ser a través de la corres-pondència.

El fet que Miquel Civil fos músic i una personamolt religiosa va afavorir que aquestes dues disci-plines fossin molt presents en la seva família: dosgermans van ser religiosos (un sacerdot i una mon-ja josefina) i quatre es van dedicar a la música (en-cara que un d’ells, Miquel Civil, va abandonar aques-ta disciplina per fer-se religiós a Montserrat pocabans d’esclatar la Guerra civil; va ser un dels tresgermans assassinats, amb el sacerdot Lluís Civil i elmúsic Aleix Ildefons Civil).

Tots els germans Civil van rebre formació musi-cal des de petits; així, Francesc Civil (Molins de Rei, - Girona, ) en comença a rebre el i el entra d’escolà a Montserrat. S’hi estaria fins afinals de , quan el seu pare decideix enviar-lo aParís (on ja hi ha els seus germans Joseph i Aleix) perestudiar a la prestigiosa escola de música ScholaCantorum. Durant els seus anys d’estudiant a París,Francesc Civil farà de mestre de capella i organistaa la parròquia de Saint-Gilles, a Étampes, com ja ha-via fet abans el seu germà Joseph. Aquest, en aquellsanys, ja havia completat la seva formació i haviainiciat la seva activitat professional,que es va centrar a París, encara quetambé el va portar a Suïssa. JosephCivil (Molins de Rei, - París,) va arribar a ser professord’harmonia de la Schola Cantorumi també va exercir d’orga nista i mes-tre de capella en diverses esglésies.

Francesc Civil, en canvi, un copdiplomat a la Schola Cantorum enharmonia, contrapunt, piano i cantgregorià, va tornar l’any a Cata-lunya, concretament a Figueres, perfer-hi el servei militar. En aquestaciutat va conèixer Maria Figueras,amb qui es va casar el i el van tenir una nena, M. Elvira. La ca-pital de l’Alt Empordà, explica LluisBrugués, tenia en aquell moment una intensa vidamusical, la qual cosa va afavorir que Civil s’hi que-dés, fins que el rep una oferta per actuar de pia-nista al cinema Gran Via de Girona, i es trasllada a laciutat ambla seva família. Començaria d’aquestamanera un vincle que només s’interrompria durantla Guerra civil, quan Francesc Civil es va refugiar aParís entre el i el .

Abans de l’inici del conflicte, Francesc Civil ja ha-via estat nomenat organista de la Catedral de Giro-na, havia impulsat entitats i formacions musicals,havia exercit de mestre de capella de la parròquia deSant Feliu i havia batallat per aconseguir uns estu-dis oficials de música a la ciutat. L’any , de fet,va ser nomenat director de l’Escola Municipal deMúsica de Girona, encara que l’esclat de la guerra va

R

06

Diu

men

ge, 2

5 de

set

embr

e de

201

6D

omin

ical

Reportatge

La passió musicaldels germans Civil

Francesc Civil va ser un destacat compositor i intèrpret que va jugar unpaper determinant en l’ensenyament de la música a Girona; un llibre

detalla ara la seva trajectòria i cataloga la seva obra i les seves cartes, i amés revindica el seu germà Joseph, també músic, que va fer carrera a París

FOTOS:

� Portada del llibreEl fet musicala les comarquesgironines en el lapsede temps 1800-1936,de Francesc Civil,editat el 1970.1. Francesc Civil,a l’orgue de laCatedral de Girona,cap al 1960.2. Amb la seva dona,Maria Figuerasi la seva filla,M. Elvira, a Figueres,l’any 1924. TORT

3. Francesc Civil,el primer assegutper la dreta, ambun professor icompanys d’estudisa França, el 1912.4. Lluís Bruguési Albina Varésmostren unexemplar del seullibre Quan lamúsica esdevépassió. Els germansFrancesc i JosephCivil. MARC MARTÍ

5. Carta de CarlesRahola a FrancescCivil, datada el 6d’abril del 1936.6. Septet deFrancesc Civil(assegut al piano)durant el serveimilitar a Figueres(1917-1919).7. Cinc dels germansCivil, a Barcelona,el 1932; d’esquerraa dreta, Francesc,Montserrat, MossènLluís, Joseph i Aleix.

TEXT ALFONS PETIT

comunicacio@ddgi.cat - 26/09/2016 08:59 - 79.151.39.208

frustrar aquella iniciati-va. A partir del 1939,Francesc Civil va conti-nuar la seva intensa acti-vitat educativa, musical isocial a Girona: presi-deix la Mútua i el Sindi-cat Provincial de Músicsde Girona, dirigeix el Corde la Sección Femenina,funda la Coral del GE-iEG, és nomenat orga-nista honorífic de la Ca-tedral de Girona a per-petuïtat, participa en lesactivitats d’entitats cul-turals diverses, etc... almarge de compondre lesseves obres (moltes deles quals serien guardo-nades en concursos i cer-tamens diversos), actuarcom a intèrpret en con-certs i recitals, i portar aterme una intensa tascade recerca que va donarmolts fruits en el campde la música popular(«es dedicava a recórrerpobles gironins, sobretotde la Garrotxa i el Ripo-llès, per recuperar i con-servar les cançons decada zona», expliquenVarés i Brugués).

Per sobre de tot, però,Francesc Civil és recor-dat pel vessant educatiude la seva activitat a Gi-rona, que es va traduirtant en les classes parti-culars que va impartir atants i tants gironins,com en la seva lluita per-què la ciutat tingués unsestudis oficials de músi-ca. En va escriure articlesa la premsa, va aconse-guir que intel·lectualsamics seus també ho fes-sin, i finalmnt el 1942 vapoder fundar, amb lacol·laboració dels pro-fessors Ramon Arnau iJosep Saló, l’Escola deMúsica Provincial de Gi-rona, integrada llavorsen l’Obra Sindical d’E-ducación y Descanso, ique amb el temps estransformaria en l’actualConservatori de MúsicaIsaac Albéniz de la Dipu-tació de Girona. Fran-cesc Civil en seria el di-rector i hi va impartirclasses fins que el 30 desetembre de l’any 1965 esva jubilar.

UN MÚSICAMB CULTURA Al marge de la seva per-severança en la recla-mació d’uns estudismusicals oficials a Giro-na, Albina Varés i LluísBrugués apunten que lapresència de FrancescCivil a Girona va supo-sar un canvi considera-ble en la manera coms’ensenyava la música ala ciutat: «Quan Civil ar-riba a Girona el 1924, elsmúsics que hi havia te-nien poca cultura musi-cal, havien après el que

R

07

Diu

men

ge, 2

5 de

set

embr

e de

201

6D

omin

ical

Re

po

rta

tge

CONTINUA A LA PÀGINA 8 ✒

1 2

3

4

5

76

comunicacio@ddgi.cat - 26/09/2016 08:59 - 79.151.39.208

sabien perquè els ho havia ensenyat un parent o unmúsic veterà, però no tenien estudis teòrics, ni cul-tura musical. Francesc Civil, en canvi tenia un ba-gatge molt important que li havia proporcionat elseu pas per l’Escolania de Montserrat i per París».Aquesta circumstància va provocar que l’activitatcultural de Francesc Civil a Girona no es limités alcamp de la música, sinó que es va implicar en mol-tes altres entitats: «Era un home de cultura que sa-bia francès i havia estudiat llatí i grec, i que en la Gi-rona d’aquell temps va suposar una alenada d’airefresc», apunten els autors de Quan la música esde-vé passió. Els germans Francesc i Joseph Civil.

Una prova d’aquesta preocupació per la culturaes troba en les persones amb qui va mantenir cor-respondència Francesc Civil, com posa de relleu l’e-pistolari que han estudiat Albina Varés i Lluís Bru-gués i en el qual «s’hi pot sentir el batec personal, ar-tístic i polític gironí, català i parisenc, el seu aferris-sament per aconseguir de les autoritats del momentla creació d’un centre d’ensenyament musical, laseva lluita per poder obtenir subvencions per a l’e-dició de les seves obres, les mancances i privacionsdel dia a dia en el temps de la Guerra civil, les penú-ries i alegries fmiliars, la religiositat de tota la famí-lia, etc. S’hi reflecteix, també, el pols social i musicalde gran part del segle XX a través d’un testimnoni in-discutible que es va dedicar al cent per cent a l’enal-timent de l’art musical des de totes les vessants».

Varés i Brugués han catalogat 3.523 cartes deFrancesc Civil i 712 del seu germà Joseph (va fran-cesitzar el seu nom quan va adoptar la nacionalitatfrancesa), de les quals afirmen que «totes conteneninformació molt rellevant, atès que durant la sevavida va conrear amistats amb destacats personatgesde l’escena francesa i parisenca, en particular delcamp intel·lectual i artístic».

Però la catalogaciómés remarcable que in-clou el volum és la de lescomposicions del dosgermans Civil. De Fran-cesc se n’han catalogat624, de quasi tots els gè-neres musicals: 205 demúsica profana, 145 dereligiosa, 110 cançons, amés de sardanes, dan-ses, peces per orgue iinstumentals, música decambra, etc... Malgrataixò, els autors de l’estu-di asseguren que «Fran-cesc Civil va escriuremolta més música de laque hi ha inventariadaen aquest llibre. De fet,és difícil catalogar la sevaobra perquè ell mateixno recordava totes lesobres que havia escrit,sobretot pel que fa a ar-ranjaments, adapta-cions i transcripcions».En el cas de Joseph, hancatalogat 424 obres, laimmensa majoria de lesquals (286) són de ca-racter religiós. Bona partd’aquestes peces no hanestat localitzades (n’hiha 102 al Fons Civil i al-gunes més en diferentsinstitucions catalanes) ise suposa que es troben

a França i a Suïssa, als diferents llocs on Joseph Ci-vil va exercir de professor o d’organista.

Pel que fa a les caracteístiues de les composicionsdels dos germans Civil, Lluis Brugués apunta que«musicalment no són gaire diferents, si bé en el casde Francesc Civil hi ha molta més varietat perquè elseu germà Joseph va centrar-se de manera molt es-pecial en la música religiosa, i això el limitava». Se-gons Brugués, «en tot cas, a l’hora d’escriure es notaque tots dos s’havien format en l’escola francesa; sónromàntics, donen molta importància a les melodies,i incoproren harmonies avantguardistes».

Lluís Bugués també parla de les característiquesde Francesc Civil com a intèrpret: «Era un bon or-ga nista i pianista i un molt bon improvisador; sem-pre he pensat que hauria estat un excel·lent músicde jazz». A més, tant Brugués com Varés destaquenla seva faceta d’investigador en un doble sentit: «Perun costat, feia servir per enriquir les seves classes totallò que sabia com a bon coneixedor que era de tan-tes coses de la música; per l’altra, va fer una tascamolt intensa com a investigador i musicòleg, espe-cialment en el camp de la música popular». «Deuenser pocs els pobles i poblets, esglésies o monestirsgironins en què el mestre Civil no va entrar a la re-cerca d’algun manuscrit, d’un pergamí, d’una par-titura o d’una cançó popular», escriuen al llibre, enel qual també remarquen que la seva preocupacióno s’aturava en la música, sinó que va escriure tam-bé nombrosos articles a la premsa sobre temes ciu-tadans que el preocupaven –«era una persona edu-cada, però si havia de dir les coses, les deia», reme-moren Varés i Brugués sobre la seva personalitat–.

I afegeixen que «el seu treball com a crític musi-cal, juntament amb les publicacions de les seves re-cerques i treballs musicològics, és el compendi de lahistòria musical a Girona i comarques des de tempsremots i, sens dubte, el més complet fins ara». ◗

FOTOS:

◗A dalt, notes deFrancesc Civil a laSchola Cantorum.8. Joseph Civil, aSaint-Quentin (1915).9. Sextet de JosephCivil a Montreux(1918-1920).10. Joseph Civil fentclasse (1936).11. Professors de laSchola Cantorumamb Joseph Civila la dreta (1926).12. Francesc Civildirigint un corimprovisat de laSección Femenina(1973). S. MARTÍ

13. Les corals delGEiEG i de laSección Femeninaamb Francesc Civil iJaume Viader com adirectors (1958).AJUNTAMENT DE

GIRONA/CRDI/NARCÍS

SANS PRATS

08

Diu

men

ge, 2

5 de

set

embr

e de

201

6D

omin

ical

Re

po

rta

tge

R

VE DE LA PÀGINA 7 ✒

8 9

1110

1312

comunicacio@ddgi.cat - 26/09/2016 08:59 - 79.151.39.208