LA NOVA HISTÒRIA

POLÍTICASergi Davila Bel Historiografia

2/XI/2016

Índex

Enunciat

Introducció

D’on sorgeix?

Característiques principals

Principals autors

Crítiques

Relació amb altres moviments historiogràfics.

Conclusions.

Taula d’imatges.

Bibliografia i webgrafia.

Enunciat

a) Heu de reflexionar (en forma de ppt) sobre les tendències recents. Cadascú/una en triarà una del llistat que us poso a continuació, farà el ppt i el penjarà a http://www.slideshare.net per a compartir-lo amb la resta de la classe. Us obro un fòrum per notificar públicament quientema heu triat, per tal que la tendència que ja estigui triada no es repeteixi. A l'assaig, a l'apartat a) posareu el link del slideshare.

LLISTAT:

Posmodernisme / Decolonialisme / Gir antropològic / Gir cultural / Microhistòria

– Històries alternatives: nova història narrativa, retorn de la biografia, nova història política, història de la religiositat, història social del llenguatge, història de la vida quotidiana, història de la cultura material, història del vestit, història del cos, història de les emocions, història de les dones, gay studies, estudis subalterns, estudis postcolonials

Història del medi ambient / Història global / Història comparada

b) Esquema de treball científic (el tema pot ser el del vostre TFG o un altre):

3.3. Perspectiva historiográfica: en quina

corrent de la historiografia em situo / perquè

l’he triat? / quines aportacions

historiogràfiques d’aquesta corrent em són

útils per a desenvolupar el tema

Recordeu que heu d’incorporar el que s'ha

plantejat i discutit a l'aula, a més del material

de la pràctica, i els aspectes formals apresos a

arxivística (cites, biblio-webgrafia, llistat

d'imatges, portada, índex).

Introducció

En aquest powerpoint volem entendre:

D’on sorgeix la nova història política.

Quines són les característiques fonamentals

d’aquest moviment.

Els principals autors i detractors.

Relacionar-ho amb les tendències

postmodernistes.

D’on sorgeix?

La crisi dels grans paradigmes (dècada de

1970):

Agotament dels models historiogràfics (Annals,

marxisme, quantitativisme).

Sensibilitat postmodernista basada

en un relativisme general.

Nova representació lingüística del món.

Imatge 1: Revista dels Annals

de 1965.

Naixement de la microhistòria:

Carlo Ginzburg el 1976 estableix

una reducció en l’escala de

l’observació.

Nova Història Cultural: concepció

eclèctica entre la història cultural i

social. Robert Darnton és un autor

destacat.

Imatge 2: Carlo Ginzburg

Es fuig de les tendències estructurades.

François-Xavier Guerra: “Hacia una nueva

historia política. actores sociales y actores

políticos” (1989).

Característiques principals

Nou rol dels subjectes històrics.

Exploració de noves vies per explicar les

relacions amb el poder.

S’estudien les històries polítiques des d’una

perspectiva clarament revisionista (concepte

de nació).

Valoració més clara del procés narratiu en

detriment del quantitativisme.

Desconfiança en els models teleològics i

interés amb l’acció humana com a dimensió

de la interpretació històrica.

Forta implantació a Amèrica.

Vol posar en tensió les perioditzacions

tradicionals.

Desplaçament del concepte de la “política” al

concepte de “polític” (modificació del campus

de la reflexió).

Pren molta força la micropolítica.

Principals autors

François-Xavier Guerra (1942-2002)

La història aludeix a una

dimensió de les pràctiques

humanes que son inseparables

dels altres.

Tema central: problema del

poder com a dimensió

pública.

Imatge 3: François-Xavier Guerra

Article destacat: “Hacia una nueva historia

política. actores sociales y actores políticos”

(1989).

Eix de l’estudi de la política: interacció entre els

actors col·lectius.

Hilda Sábato (1947-)

La política s’ha d’explicar en

base de les dimensions del

social.

La interrogació sobre el poder

polític s’estimula pels problemes

del present.

Imatge 4: Hilda Sábato

S’associa la renovació de les problemàtiques en

la història política als debats contemporanis

sobre la democràcia i les seves transicions.

Crítiques

Alan Knight: “aunque puede

explicar una cantidad considerable

de procesos históricos, no en pocos

casos pierde su potencia explicativa.”

Imatge 5: Alan Knight

Florencia Mallon: ¿Debemos hacer

uso del concepto de cultura política?

[…]¿Es este un concepto que

interactúa con otros postulados

teóricos sobre cómo entender

“lo político” desde abajo?

Imatge 6: Florencia Mallon

Relació amb altres moviments

historiogràfics

Nova Història Social de les Pràctiques

Culturals:

Metodologia fa destacar la llibertat dels actors

individuals, així com la Nova Història Política.

Reivindicació d’una història social

diferent,destacant la dialèctica

individu-estructura.

Imatge 7: Roger Chartier

Microhistòria:

La Nova Història Política dóna molta més prioritat

als estudis des d’una perspectiva molt més

concreta.

Estudis subalterns:

Diferència per la forta tensió entre pràctiques

literàries i metodologia històrica.

Conclusions

La Nova Història Política és una corrent

postmodernista.

Intenta explicar d’una nova manera les

relacions amb el poder.

Tot i rebre crítiques sobre el seu discurs

narratiu, aquest rep una forta importància.

Molt relacionada amb la Nova Història Social

de les Pràctiques Culturals i amb la

Microhistòria.

Implantació clau a Amèrica.

Taula d’imatges

Imatge 1: exemplar de la revista Annales de la

dècada de 1960, símbol d’una de les grans

escoles que patirà la crisi historiogràfica de

1970.

Font: articulo.mercadolibre.com

Imatge 2: Carlo Ginzburg, màxim representant

de l’escola de la microhistòria.

Font: balzan.org

Imatge 3: Françoise-Xavier Guerra, un delsmàxims exponents de la Nova HistòriaPolítica.

Font: nexos.com.mx

Imatge 4: Hilda Sábato, una de les principalsautores de la Nova Història Política.

Font: introduccionalahistoria.wordpress.com

Imatge 5: Alan Knight, un dels crítics amb la Nova Història Política.

Font: milenio.com

Imatge 6: Florencia Mallon, historiadora que

ha realitzat alguna crítica a la Nova Història

Política.

Font: history.wisc.edu

Imatge 7: Roger Chartier, màxim representant

de la Nova Història Social de les Pràctiques

Culturals

Font: latramainvisible.blogspot

Bibliografia i webgrafia

https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=864947

http://revista-hc.com/includes/pdf/09_04.pdf

http://historiapolitica.com/tag/nueva-historia-politica/

http://cdsa.aacademica.org/000-010/1020.pdf

http://nuevasperspectivashistoriograficas.blogspot.com.es/2016/02/la-nueva-historia-politica-o-la.html

http://www.contemporaneaugr.es/files/Capitulo

_MiguelACabrera.pdf

https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codig

o=3856784

http://servicios.educarm.es/templates/portal/im

ages/ficheros/revistaEducarm/10/revsita9_art0

3.pdf

https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/5547

/1/PYM_04_07.pdf

https://introduccionalahistoriajvg.wordpress.co

m/2013/05/28/%E2%9C%8D-la-nueva-

historia-1978/

Totes les pàgines web van ser consultades el

dia 1 de novembre de 2016.

Material del moodle i de les classes.