la música en la programació infantil de la televisió ... · 33/k3. És un canal orientat...

Revista PRODIEMUS www.prodiemus.com

ISSN: 1988-2173

2012

La música en la programació infantil de la televisió pública de Catalunya, per Josep Gustems i Olga Gonzàlez

ANÀLISI MUSICAL

La música en la programació infantil de la televisió pública de Catalunya

Text: Josep Gustems i Olga González

Il·lustració: 123RF

Resum

Aquest treball analitza la presència de la música i el so en la programació infantil de la Televisió

pública de Catalunya. Per fer-ho, es fa un repàs dels elements relacionats amb el so i amb les

característiques del receptor, les modalitats del so i la imatge, l’audiovisual i les funcions de

l’àudio. A continuació s’analitzen els programes, la publicitat, els serials d’animació i la

producció pròpia. Les conclusions mostren la Televisió pública de Catalunya com un model a

seguir per a la resta de televisions espanyoles, a causa de la seva diversitat, adequació i

modernitat en l’ús del so.

Abstract

This work analyzes the presence of the music and the sound in the child programming of the

public television of Catalonia. To make it, a review to the more linked sound elements is made

the characteristics of the receiver, the modalities of the sound and the image in the audiovisual

ones and the functions of the sound. Next the sample of analyzed programs that includes

portrays advertising, series of animation and own production series. The conclusions allow to

show the programming of the public Television of Catalonia how a model to follow for the rest of

televisions of Spain because its diversity, adequacy and modernity in the use of the sound.

http://www.prodiemus.com


ISSN: 1988-2173

2012


1. La televisió i el món dels infants

Els mitjans audiovisuals són ja el llenguatge del present i del futur, un espai de trobada de

diferents disciplines. En aquest sentit, la televisió apareix com una eina fonamental en la

construcció del món infantil, una construcció intencionada i seleccionada per uns emissors, que

pretén en gran part substituir el món real (Porta, 2007 b). A la Roma clàssica, Ciceró ens deia

que un discurs eficaç ha de ser agradable, instructiu i ha de commoure l'oïdor (delectare,

docere et movere). Dos mil anys més tard, l'entreteniment és un dels principals objectius que

pretén la televisió, mitjà de comunicació per excel·lència en el nostre temps, a més de formar i

informar. La lluita per obtenir cotes d'audiència majors és el principal objectiu de qualsevol

cadena televisiva. La cultura de masses, tal com assenyala Morin (2001), ha de procurar

diversió i evasió als seus membres, i la televisió és, sens dubte, un dels mitjans privilegiats per

a això.

El 2005 els espanyols passàvem 213 minuts diaris veient la televisió (la primera activitat de

consum de mitjans a la llar i la segona en temps dedicat diàriament, només superada pel

treball). La programació de televisió contempla les activitats domèstiques quotidianes que es

realitzen mentre es té encesa, acostant-la a la forma d'escoltar la ràdio. Escoltem la televisió,

doncs, des de la distracció, i de forma confusa i indiscriminada (Benjamín, 1983). Això permet

encara més emfasitzar el paper del so com a element clau en la incidència del televident (o

hauríem de dir “teleoïent”?). La televisió sense banda sonora no té cap força.

Cada cultura s'encarrega d’atorgar sentit als sons, organitzant-los en diferents categories perceptives

Entre les característiques del receptor que podrien condicionar els elements sonors d'un

programa televisiu (Gustems, 2005) tenim:

§ L'edat: segons l'energia física i mental disponibles, condicionarà la majoria d'elements

musicals i sonors: tempo, estils, intensitat, instruments, tessitura, veu, ritmes, obres,

intèrprets...

§ El grup i classe social del receptor: condicionarà els estils, la intensitat, veus, ritmes

característics, instruments i agrupacions, silenci o soroll, microtonalismes i folklorismes...

§ L'actitud del receptor condicionarà el mode, el tempo, la intensitat, el timbre instrumental o

l'ús de silencis o de sorolls... El so estimula el sistema nerviós i predisposa a una certa

simpatia corporal; per tant, a més intensitat o freqüència (altura, tessitura), més activitat

física i mental i més càrrega emocional.



ISSN: 1988-2173

2012


§ El gènere, les dones tendeixen més a la preeminència melòdica que a la rítmica i a major

moderació en la intensitat sonora.

A causa de la gran plasticitat i permeabilitat dels infants, la televisió exerceix gran influència en

els seus gustos musicals i les seves formes d'escoltar música. Com assenyala Porta (2007), la

programació infantil permet l'accés a l'anàlisi sonora de la cultura popular contemporània, a

causa de la quotidianitat, del seu caràcter públic i continu (testimoni d'una època), i perquè crea

opinió sobre els valors de l'entorn sonor.

L’assignació de sentit a les formes sonores s’aprèn

L'escolta televisiva remet a una construcció social (Adorno, 2004), un imaginari col·lectiu, una

experiència social que implica sons humanament organitzats (Blacking, 2006), una demostració

de cultura dominant que elimina els trets diferenciadors de la diversitat o manté només els seus

estereotips (Porta, 2004). Davant la lluita aferrissada per l'audiència juvenil, cal plantejar nous

espais sonors basats en el mestissatge i en la fusió, així com la creació de noves formes de

consens cultural. Malgrat que la programació infantil de televisió tendeix a l'homogeneïtzació en

crear un mercat únic d'imatges sonores (el 1994-1995, el 69% de la programació de ficció

importada per 88 televisions europees provenia d'USA), no falten les iniciatives que plantegen

un futur diferent, encara que de difícil pronòstic, amb el panorama actual. El grau i tipus

d’aculturació incidirà directament sobre la forma d'entendre aquests missatges. L'assignació de

sentit a les formes sonores s'aprèn, i per això podem detectar diferències en la seva

comprensió, creació i ús. És en aquesta intenció educativa, formativa i d'intervenció social on

s'emmarca el nostre treball.

2. Elements per a una anàlisi sonora-musical de la televisió

El nostre treball inicial és diagnòstic i per això farem servir l'anàlisi com a eina. L'anàlisi tracta

de trencar el discurs en unitats significatives comunes, tan petites com sigui possible,

identificar-les i comparar-les, amb la finalitat d'extreure’n resultats i conclusions. El nostre

model d'anàlisi sonora partirà de la metodologia plantejada per Porta (2007), quan integra

elements de la teoria de la música, la musicologia, la psicologia, la sociologia i la semiòtica.

La nostra anàlisi destacarà dues funcions bàsiques del so (Gustems, 2005):

§ La funció identificativa vinculada a grups socials (generacionals, culturals...). Es tracta de

fer coincidir l'àudio amb el “mapa sonor” de l'audiència potencial, els seus “llocs comuns” i

els seus consensos. Inclouria l'agrupació musical, l'estil, el gènere musical, els instruments



ISSN: 1988-2173

2012


o veus, els elements lingüístics de les veus, les melodies conegudes i tornades, els

intèrprets, els ritmes, etc.

§ La funció reactiva/emocional, motivant l'espectador i vinculada als elements que

provoquen una certa reacció. Inclouria el tempo, el to, la intensitat, les consonàncies, la

tessitura, la direcció melòdica, el mode, etc.

Una anàlisi sonora d'un document audiovisual ens permet distingir diverses modalitats de

relació entre la imatge i el so:

1. Repetició/Convergència. Els sons

reforcen les imatges (per exemple, la

publicitat). S'aconsegueix amb un

paisatge sonor creïble.

2. Complementació. Si afegeix

informació (recordar moments,

contextualitzar una època, un lloc,

il·lustrar la ciència-ficció...)

3. Contradicció/Divergència. L'àudio

contrasta amb les imatges, creant un

efecte d'alleugeriment, de pregunta, o

aprofundint en el món interior del

personatge.

4. Substitució. El so i la música

expressen continguts no presents (com

les presències i absències de

personatges, leitmotiv, ambientacions sonores...)

5. Accentuació. Quan el so o el silenci accentuen la imatge (per exemple quan es centra

l'atenció en un objecte concret de la pantalla).

6. Regulació. El so flexibilitza la relació imatge/temps (anticipa, retarda, fa de pont entre

escenes, sincronitza o asincroniza...), una de les claus per a mantenir l'atenció.

Un altre aspecte a tenir en compte és la focalització o el posicionament de l'espectador. Segons

la lògica del relat i les imatges, vam considerar un àudio diegètic (in i/o off) o extradiegètic

(over), encara que M. Chion (1997) prefereixi les denominacions “camp” i “supercamp” per a

referir-se als sons in i off. Respecte al concepte extradiegètic, hem d'atribuir-li una funció

descriptiva segons el codi personal de l'autor o patrons culturals i artístics, i englobarà la major

part de la música per a cinema i publicitat. La nostra anàlisi plantejarà el major nombre d'àmbits

EL SO EN RELACIÓ A LES IMATGES

Considerem dues posibles relacions respecte

el so i les imatges que acompanya als

audiovisuals:

Àudio diegètic (in i/o off). Referit a aquells

sons que són propis de la narració. Si la font

sonora apareix a la imatge l’anomenem in,

sinó, en diem off.

Àudio extradiegètic (over). Són aquells sons

que no són propis de la narració, sinó que

s’afegeixen (com la música de fons) per

ambientar, emocionar, etc. Els anomenem

over.



ISSN: 1988-2173

2012


possibles, tant des del punt de vista cognitiu, com emocional i crític. Per això seguirem una

adaptació de l’Audiograma de Gustems (2005), que mostra nivells sonors en tres dimensions

(música, sorolls, veus) junt a les imatges i la narració.

3. Les cadenes de televisió estatal i la programació infantil

3.1. La televisió de Catalunya: TV3, Canal 33 i K3

Als anys 60, Catalunya –i més específicament Barcelona– va ser el centre de la indústria

musical espanyola, especialment en producció discogràfica. Amb l'expansió de TVE, aquesta

capitalitat va passar a Madrid, encara que posteriorment, amb l'aparició de les cadenes

autonòmiques i privades, Catalunya hagi tornat a guanyar un cert protagonisme en la producció

audiovisual, i en la formació d'actors i presentadors de programes.

Als anys 60, Barcelona va ser el centre de la indústria musical espanyola, especialment en producció discogràfica

L’11 de setembre de 1983 s'inaugurava TV3, encara que no va iniciar les seves emissions

regulars fins al 16 de gener de 1984. A més de la normalització del català com a llenguatge

televisiu i cinematogràfic, va apostar clarament per la modernitat i la música. Sis anys més tard,

el 1989, es va inaugurar el Canal 33 que va incloure més hores de programació musical que la

resta de televisions estatals juntes. Aquesta destacada presència musical va desaparèixer amb

el desmantellament del departament de musicals de Televisió de Catalunya.

El 23 d'abril de 2001 va arrencar el nou canal K3, com a part del desdoblament horari del Canal

33/K3. És un canal orientat bàsicament a un públic infantil i juvenil, que inclou contenidors com

Club Super 3 o 3xl.net. En els canals generalistes de cobertura estatal s'observa que la

programació infantil ha caigut en picat i ha desaparegut de la immensa majoria de les franges

horàries, tret de les primeres hores matinals.

3.2. Cadenes privades i cadenes públiques autonòmiques

Antena 3 és, segons Cebrián, la cadena generalista que més ha desenvolupat la idea d'un

programa infantil amb una concepció unitària que integri diversos serials. Seguint la idea de

club, va crear el contenidor Club Megatrix, un format que incorpora serials diversos com

Equipo en clase, California Dreams, Cosas de Hermanos, Spiderman, Megabebés, Pesadilla i



ISSN: 1988-2173

2012


més tard la famosa sèrie Pippi Calzaslargas. Antena 3 va incorporar el programa contenidor

Desesperado Club Social, dirigit a un sector d'edat més avançada, on s'intercalen, a més

d'alguns serials, diversos reportatges, gags, videoclips i actuacions musicals.

Des de la temporada 1998/1999, Telecinco emet el programa Club Disney, un dels

contenidors de referència de la cadena, amb serials entre els quals sobresurten Pokémon i La

banda del Patio.

Pel què fa a les televisions autonòmiques, al País Basc, ETB ofereix el contenidor Barre busa

a la sobretaula de cap de setmana. Entre les altres ofertes sobresurt un programa contenidor:

Betizu. La televisió gallega (TVG) també es va inspirar en el Club Super 3. Així mateix,

Telemadrid va partir el 1999 de la idea de club i la va plasmar en el programa Cyberclub. Els

dos canals autonòmics andalusos, Canal Sur i Canal 2 Andalucía, van desenvolupar l'estratègia

de la combinació d'ambdós per explotar el serial insígnia de la cadena La Banda. A la

Comunitat Valenciana, Canal 9 va seguir el corrent de TV3 i va programar Babalá. Finalment,

el canal CMT (Castella-la Manxa) presenta una programació infantil a primeres hores del matí i

a mitja tarda.

Taula 1. Dades de l’estudi

Objectiu Realitzar una anàlisi de la música en la programació infantil de la televisió pública de Catalunya

Temporització Període: del 2 al 6 de març de 2009 Franja horària: entre les 17.15h i les 19.30h

Dades analitzades

13 programes 54 anuncis

4. Descripció de la mostra

En aquest apartat començarem a descriure i analitzar la programació infantil de TV3

corresponent a la setmana del 2 al 6 de març de 2009, d'acord amb el nostre objectiu final de

poder fer una anàlisi en profunditat de la música en la programació infantil de TV3.

En primer lloc, hem d'apreciar quins són els criteris de programació en dies laborables que

aplica Televisió de Catalunya. Per això vam donar un repàs a la programació d'un dia qualsevol

i vam observar que TV3 té establertes quatre franges de programació al llarg del dia, que es

corresponen amb la temporització diària natural: matí, migdia, tarda i nit. Quant a la

programació infantil i juvenil (K3), aquesta ocupa totes les hores no escolars, és a dir:



ISSN: 1988-2173

2012


§ De 07.05 a 09.29 (programació infantil)

§ De 12.14 a 15.00 (programació infantil i

juvenil)

§ De 17.16 a 19.30 (programació infantil)

§ De 19.30 a 21.32 (programació juvenil)

De la programació presentada, destaquen tres

programes contenidor establerts d'acord amb les

diferents edats del públic: Mic 3 (fins a 6 anys),

Club Super 3 (de 6 a 12 anys) i 3xl.cat (a partir de

12 anys). Encara que tota la programació s'emet en

català, tots els serails presentats es poden seguir

en versió original i la majoria amb àudio-descripció

per a persones sordes (a través de l'emissió digital).

TV3 mostra doncs una gran sensibilitat respecte al

seu públic infantil i juvenil, en dedicar un canal (K3)

de manera exclusiva a aquesta audiència i, a més,

ocupar totes les franges en horari no escolar amb

programació específica de tall infantil en el seu

canal analògic. El fet de crear tres tipus de

programes, molt diferents entre si, segons tres

edats, que coincideixen amb les etapes de

l'escolaritat obligatòria (infantil, primària i

secundària), és un indicador de la intenció de TV3

d'ajustar al màxim la seva oferta de programació a

tot tipus d'audiències.

Segons TV3, entre les 17.15 i les 19.30 és quan es concentra el major nombre de

públic infantil davant la televisió

Centrarem la nostra anàlisi més ajustada a la franja

horària que concentra el major nombre de públic

infantil, que segons TV3, és entre les 17.15h i les

19.30h, i que coincideix amb l'emissió dels dos

Sèrie de producció pròpia que s'emet des de 2001 diàriament entre els dos programes contenidor de la cadena (Mic 3 i Club Super 3) amb la intenció d'abastar en la seva audiència tant el públic de menor edat com el de la franja fins a 12 anys. Una veu en off explica un conte mentre l'il·lustren amb tècniques pictòriques diverses: aquarel·la, dibuix, collage... Es mostra en plànol curt, de manera que només es veu la il·lustració i les mans de l’artista; d'aquí el seu títol. La durada de cada conte és d'uns set minuts i es fonamenta en la fascinació que provoca en els nens poder veure el procés d'elaboració de les il·lustracions. L'elecció dels contes és també un bon exemple de diversitat cultural.



ISSN: 1988-2173

2012


programes-contenidor dirigits al públic més

petit: Mic 3 i Club Super 3.

Mic 3

És un programa dirigit a nens i nenes de fins a

6 anys d'edat i estrenat el 21 de juny de 2008.

Inclou sèries d'animació, diferents reportatges

i càpsules de producció pròpia. El seu

protagonista, Mic, és un titella que s'encarrega

de transportar els més petits cap a un món de

ficció per provocar-los emocions, despertar-

los els sentits i acostar-los a l'experimentació.

Mic és alegre, simpàtic, ingenu, amb caràcter,

juganer, expressiu, amb bon sentit de l'humor

i amb un punt de transgressió, i amb l'ajuda

d'una catifa es dedica a explorar què passa en

el món. En els seus viatges, Mic compta amb

la companyia de Cincsegons, el cargol, la

mosca i el peix, un grup de personatges que

permeten als nens identificar el seu món i el

que els envolta.

Mic 3 és un programa amb una posada en

escena molt acurada i amb un grafisme molt

clar. A més, presenta càpsules

protagonitzades per nens que expliquen

experiències o habilitats, i ofereix l'espai 4

Potes, en el qual es mostra com es manifesta

la vida en la natura. Finalment, cal destacar

que al llarg del programa (30 minuts) no

Els personatges del Club Super 3

Fluski: mig gat mig humà, amb un estat d'ànim imprevisible, connecta el món real amb el dels dibuixos.

Roc: adolescent que prova de con-vertir-se en estrella del rock sense molta sort. Representa el cant, la música i la festa.

Álex: mare del Roc, dissenyava estacions espacials per a tot l'uni-vers en una sèrie futurista. Repre-senta la inventora de noves tecno-logies.

Pau: explorador de estrafolàries teories ecologistes a la recerca de civilitzacions perdudes i espècies en extinció. Representa la naturalesa.

Lila: fotògrafa que acompanya al seu pare, Pau, i se sent incompre-sa. Té una aranya, Mildred, i ves-teix sempre de lila. Representa la cultura.

Pati Pla: veïna humana de la famí-lia, neboda del Sr. Pla. Se sent fascinada per aquesta família i per tot el que envolta el Club Super 3 i especialment els esports.

Senyor Pla: oncle de Pati Pla, veí i propietari de la casa que lloga als Super 3. Menysprea tot el que té relació amb el món infantil. Ino-portú, busca contínuament proves de l'existència del club i inventa ex-cuses per a treure la família de la casa. No li



ISSN: 1988-2173

2012


s'emeten anuncis de cap tipus. Dintre de Mic 3, vam trobar alguns serials d'animació:

§ Bumba. Pallasso que viu en un circ amb els seus amics, en un decorat ple de colors. El

serial no es tradueix i es passa en anglès, a causa de la facilitat de seguir les històries i a la

intenció de convertir-se en un primer programa d'aprenentatge d'aquesta llengua per als

més petits. S'emetia de dilluns a divendres a les 17.15h, amb una durada d'uns 6 minuts. Va

ser produïda el 2004 a Bèlgica.

§ La Franny i les sabates màgiques. Una nena de 5 anys i mig que, gràcies a unes sabates

màgiques, viatja a qualsevol part del món per fer nous amics i ajudar-los a resoldre els seus

problemes. Així el públic infantil aprèn i coneix altres països, llocs, cultures… S'emetia de

dilluns a divendres a les 17.24h, amb una durada d'uns 6 minuts. Va ser produïda el 2004 al

Regne Unit.

§ En Carles i la Laia. Carles, de 7 anys, llest, afectuós, amb molta paciència, sobretot amb la

seva germana, Laia, que té 4 anys, entremaliada i molt graciosa. S'emetia de dilluns a

divendres a les 17.36h amb una durada d'uns 11 minuts. Va ser produïda el 2004 al Regne

Unit.

Club Super 3

El Club Super 3 és un altre programa contenidor de serials infantils, amb

continuïtat des de 1991. Entre un serial i un altre s’hi introdueixen petites

dramatitzacions (gags), protagonitzades pels diversos personatges del Club,

incorporant-hi un punt de comèdia de situació (sitcom) que els acosta també

a edats més avançades. Alguns dels episodis emesos són repetits diverses ocasions al llarg de

la setmana. A les dramatitzacions hi trobem relacions entre els personatges entre si,

presentacions del Club Super 3 (parlen dels socis, els proposen concursos, ensenyen els

dibuixos que els han enviat, publiciten la guia del Super 3, etc.), o espais musicals on mostren

la importància de la música dintre del Club. Tant la música i la lletra de les cançons, com les

coreografies que es porten a terme, són originals i específiques del programa.

El Club Super 3 traspassa l'àmbit televisiu i es converteix en un club, un web, una revista

mensual (líder en el seu sector a Catalunya), una festa anual: en definitiva, un fenomen únic de

comunicació i identificació social a Catalunya, on un de cada dos nens és super i participa de

les activitats formatives promogudes des del Club (reben felicitacions pel seu aniversari,

carnets, descomptes, invitacions, e-mails, jocs per Internet, etc.)

Quant als reportatges d'aquest bloc, s'atorga gran protagonisme als nens i nenes, s'obre a la

participació de membres del club, dintre del micro espai Tots som supers on s'emeten



ISSN: 1988-2173

2012


enregistraments d'experiències de nens i nenes. Fomenta valors d'igualtat, participació i

amistat, que tenen el seu colofó en la referència i la felicitació diària a tots els membres del club

que compleixen anys (amb una cançó específica de felicitació), i que es produeix just abans de

finalitzar el programa.

Dintre del Club Super 3 vam trobar alguns serials d'animació:

§ Mila. Una nena de vuit anys amb molta imaginació i molt humor que ens explica contes

molt coneguts, però explicats a la seva manera. S'emet de dilluns a divendres a les 18.07h

amb una durada d'uns set minuts i mig. Va ser produïda el 2007 a França.

§ Els petits fantasmes: Enric, Lucy, Eduard i Jordi són els petits fantasmes que donen títol

a la sèrie. Viuen, al costat d'un petit peix, en un castell enorme i ple de laberints, però són

capaços de viatjar, en un obrir i tancar d'ulls, allí on volen. Són curiosos i sempre tenen

ganes de jugar i viure multitud d'aventures. S'emet de dilluns a divendres a les 18.17h amb

una durada d'uns 7 minuts. Va ser produïda el 2002 a Gran Bretanya.

§ Els increïbles germans Adrenalini. Xan, Adi i Enk Adrenalini són tres esbojarrats

germans acròbates que tenen una particular manera de passar-s’ho bé, fregant el perill i

realitzant les acrobàcies més inversemblants que s'hagin vist mai. S'emet de dilluns a

divendres a les 18.27h amb una durada d'uns set minuts i mig. Va ser produïda el 2002 a

Regne Unit i Canadà.

§ Doraemon, el gat còsmic. Gat còsmic, antiviolent, intel·ligent i simpàtic. Ve del segle XXII

i podem considerar-lo un robot amb poders especials. Té una butxaca màgica, d'on poden

sortir tots els somnis que qualsevol nen o nena voldria veure realitzats. La seva missió és

ajudar al nen Nobita perquè no cometi errors que tinguin repercussió en el futur. A més,

apareixen de forma habitual Shizuka (l'amiga de Nobita), Suneo i Gegant. S'emet de

dilluns a divendres a les 18.35h amb una durada d'uns 12 minuts. Va ser produïda el 1978

a Japó.

§ Equip Galaxy: aventures de tres adolescents plens d'energia que s'han d'enfrontar als

alienígenes més cruels. Josh, Yoko i Brett, amics inseparables, han estat escollits per a

entrar com a cadets de l'Institut Galaxy, l'escola més guai de la Terra. El seu objectiu, a

més de sobreviure als constants atacs d'extraterrestres sense pietat, és convertir-se en

oficials espacials en un món futurista. Dirigida als nens de més edat, hi apareixen valors

com la companyonia i la lluita entre el bé i el mal. S'emet de dimarts a divendres a les 19h

amb una durada d'uns 22 min. Va ser produïda el 2007 per França i Canadà.

Els primers quatre serials duren aproximadament set minuts cadascun, mentre que els dos

últims, dotze i vint-i-dos, respectivament. Aquest fet justificaria la seqüenciació dels mateixos,



ISSN: 1988-2173

2012


que apareixen en l'ordre esmentat, així que els serials més curts es programen al principi i els

de major durada al final.

El total de programació analitzada (del 2 al 6 de març) representa 11h 13min, dels quals la

publicitat és el 2,14% (14min 26s), els serials d'animació el 69,64% (7h 49min) i la programació

pròpia el 28.22% (3h 10min).

Taula 2. Recompte de les dades analitzades

Durada Percentatges

Publicitat 00.14.26 02,14 %

Sèries d’animació 07.49.00 69,64 % Programació pròpia 03.10.00 28,22 %

Total 11.13.26

Entenent que la programació diària és molt semblant en cadascun dels dies d'emissió,

prendrem com a mostra per a l'anàlisi un sol dels dies presentats.

5. La publicitat

En aquest apartat distingirem dos tipus de publicitat clarament diferenciats: d'una banda, la

publicitat corresponent als anuncis externs a la cadena i, per una altra, la publicitat pròpia del

canal autonòmic.

5.1. Publicitat externa

Les dades en la franja de programació infantil analitzada ens donen un total de 54 anuncis en

els dies triats, repartits de la següent manera:

§ Dilluns: 2 + 4 + 2 = 8 anuncis, amb una durada total de 2min 20s

§ Dimarts: 2 + 2 + 3 = 7 anuncis, amb una durada total de 2min 20s

§ Dimecres: 3 + 4 = 7 anuncis, amb una durada total de 1min 40s

§ Dijous: 2 + 9 + 3 = 14 anuncis, amb una durada total de 3min 26s

§ Divendres: 5 + 5 + 8 = 18 anuncis, amb una durada total de 4min 06s

Els anuncis es presenten sempre en bloc, i comencen una vegada finalitzat el programa

contenidor Mic 3 (on no n’apareix cap). La durada de cada anunci és d’entre 10min i 20s,



ISSN: 1988-2173

2012


excepte un de 6s que es va emetre en dues ocasions. L'existència d'anuncis de tan curta

durada, a diferència de la majoria d'anuncis per a adults, és pròpia de la publicitat infantil, que

és més efectiva no tant per temps d'emissió, sinó per repetició, ja que, fins i tot el mateix dia,

s'anuncien diverses vegades els mateixos productes. Durant tota la setmana es van repetir la

majoria d'anuncis cada dia, cosa que indica que els anunciants adquireixen campanyes per a

diversos dies i així són més efectives per al públic. Veiem que hi ha un augment progressiu en

el temps dedicat a la publicitat conforme avança la setmana, per tal d’augmentar l'impacte vers

el cap de setmana (sortides per comprar, assistència al cinema…).

La temàtica dels anuncis es pot agrupar en tres blocs:

§ Anuncis de menjars (Cheetos, Cola Cao, Choco-Chips, Doowap, hamburgueses,

Danonino…), que al seu torn regalen altres objectes (imants, tazos, ninots…) per a

fidelitzar al seu públic.

§ Anuncis de joguines (Pony Pocket, Ninots Gormiti, col·lecció ninots…)

§ Anuncis de pel·lícules (La Pantera Rosa 2, Pinocho, High School Musical…)

Diversos anuncis són de diferents productes de la mateixa empresa, així com diversos

productes anunciats estan lligats entre si. Aquest és el cas de diverses de les pel·lícules que

s'anuncien durant la setmana i que són seguides per un anunci de menjars que, al seu torn,

regala objectes relacionats amb la pel·lícula (La pantera rosa i el menú infantil de Burguer King

–regala figures de la pantera rosa–), i Hotel para perros i el menú infantil de McDonalds (regala

peluixos de gossos en miniatura). En relació amb els anuncis de joguines, el seu nombre no és

excessiu, a diferència d'altres èpoques de l'any (Nadal, vacances…). De fet, les joguines

anunciades són, en realitat, col·leccions, i volem destacar que la mateixa empresa, Giochi

Preziosi, ha emès durant la setmana diverses vegades dos anuncis diferents, mai continus, un

de petits cavallets per a nenes (Pony Pocket), i un altre de ninots monstruosos per a nens,

establint rols sexuals molt separats.

La dinàmica general dels anuncis emesos és àgil i colorista, amb nens i ninots com a

protagonistes, i la música segueix la mateixa pauta. És curiós ressaltar que diversos dels

anuncis que regalen objectes són instruments musicals: baquetes màgiques (Nesquik), i

guitarres elèctriques de joguina (Doowap). Els anuncis s'emeten en llengua castellana, a

diferència de la llengua del canal, i la música acompanya la veu durant tota l'estona. La música

dels anuncis és molt ràpida, melodies fragmentades, timbres electrònics, amb funció de fons

musical convergent amb la dinàmica i les emocions suscitades. A tots hi trobem narració amb

veus en off, especialment masculines, i en alguns casos es repeteix la sintonia de la marca,

especialment al final de l'anunci.



ISSN: 1988-2173

2012


5.2. Autopublicitat

Hi ha un gran nombre de petits espais dedicats a l'auto publicitat. Els agruparem en diversos

blocs:

§ Ràfegues amb el logotip del canal K3, en diferents colors, amb la intenció d’ajustament

de continuïtat entre els diferents serials i/o espais.

§ Anuncis d'altres serials d'animació de la cadena, emmarcats en un format general de

propaganda del canal K3. Tenen una durada d'uns 30s.

§ Cortinetes curtes (igual que les ràfegues de publicitat), però ajustades a diferents

personatges dels serials de dibuixos del K3: Kororo, Conan, Doraemon… Duren 6min

cadascuna.

§ Propaganda del Club Super 3: carnet de soci, pàgina web, avantatges de ser soci,

guia de consulta, actes lúdics i culturals (descomptes, entrades…). Duren entre 15 i

30min.

§ Un últim bloc d'auto publicitat, també específicament del Club Super 3, molt lligada a

les dramatitzacions dels seus personatges.

6. Els programes i serials de televisió infantil

En aquest apartat analitzarem les característiques de la música que es fa servir en els

programes per a públic infantil i juvenil en la televisió pública Catalana.

6.1. La música en les produccions infantils pròpies

§ Mic: La música que acompanya les historietes de Mic és senzilla, acústica i normalment,

executada per un únic instrument (piano, guitarra…). Molt interessant l'ús d'instruments de

percussió melòdics en moltes aventures dels personatges i en diverses cortinetes

(vibràfon, glokenspiel…), encara que destaca l'ús del xilòfon, segurament a causa de la

seva versatilitat melòdica i els efectes recurrents en dibuixos animats, com els glissandos i

redoblaments.

§ Una mà de contes: Sintonia electrònica amb elements de percussió. La narració va a

càrrec d'una veu masculina en off. Música de fons suau que ambienta i contextualitza el

conte amb una funció reactiva/emocional i de complementació.

§ Club Super 3: La sintonia d'aquest programa té gran rellevància perquè s'utilitza en

diversos moments al llarg de l'emissió en la seva versió completa o fragmentada. El seu



ISSN: 1988-2173

2012


estil pertany a pop-rock electrònic instrumental amb calderó final i diminuendo que permet

els enllaços entre escenes. A més, s'escolten molts sorolls sintetitzats. Durant les

dramatitzacions el protagonisme el prenen les veus reals dels personatges, masculins i

femenins, amb riures del públic en off i efectes especials produïts amb sons electrònics

(glissandos, trencaments…). En l’autopublicitat s'hi utilitzen fragments de la sintonia i veus

en off masculines, femenines i infantils.

En general, la música dels programes infantils de producció pròpia de la TV pública de

Catalunya no remet a la música tradicional, folklòrica catalana ni la Nova Cançó. No obstant

això, hi ha una orientació estilística vers el rock català, el new age i les músiques de fusió,

completament acords amb l’estètica del món contemporani actual i la multiculturalitat que és

present en el nostre país.

6.2. La música en els serials d’animació foranis

§ Bumba: Poc ús del llenguatge i, en compensació, ús habitual de sons varis, onomatopeies

i motius musicals. Veu en off d’home. Cada escena té el seu ambient sonor: melodies

senzilles, alegres. S'hi escolten instruments de percussió, joguines sonores, aplaudiments

del públic infantil, veus de ninots inintel·ligibles a partir de veus infantils modificades i

animals, emmarcant un entorn sonor circense.

§ Franny i les sabates màgiques: Una cançó cantada per una nena (soprano, mode major,

binari) dóna entrada a aquesta sèrie. També s'hi escolten sorolls i veus diegètiques de

cada personatge. La música de fons contínua ambienta, segons les escenes, i

complementa les imatges. Ús de timbres orquestrals, veus reals i d'animals.

§ El Carles i la Laia: Serial que dóna primacia a les veus infantils dels personatges més que

a la música (orquestra i percussió, bàsicament), que s'utilitza en algun moment per a

reforçar i completar la narració.

§ Els petits fantasmes: La sintonia pren el ritme de polca amb pizzicatos, semitons,

glissandos electrònics, destacant l'ús del piano i l'acordió. Durant el capítol la música

ambiental (piano, vibràfon) incidental és poc melòdica i s'usen sorolls de fons diegètics

(motors, cops, animals). Ús d'ecos i de veus de doblatge infantils.

§ Mila: La sintonia presenta una música ràpida de rock, electrònica amb veu parlada de

nena. Música electrònica ambiental suau, efectes sonors especials. Destaquen les veus

infantils de nenes molt agudes, encara que també hi apareixen veus masculines.

§ Els increïbles germans Adrenalini: La sintonia de la sèrie és rock electrònic que

incorpora elements folklòrics italians (tarantel·la). Posa molt èmfasi en la música, que



ISSN: 1988-2173

2012


serveix per a contextualitzar els ambients sonors de cada episodi (per exemple, mariachi),

i utilitza sorolls ambientals diegètics (animals, motors…) com a regulació entre escenes;

diàlegs incomprensibles, absurds i escassos; i veus molt contrastades (femenines i

masculines).

§ Doraemon: La sintonia del programa, encara que electrònica, recorda una marxa de circ:

mode major, conclusiu, compàs de 4. La cançó de la sintonia és interpretada per un nen

(soprano). En els episodis escoltem veus infantils agudes, fragments de percussió,

ambientació orquestral fragmentada, molts sorolls diegètics i melodies dolces i suaus.

§ Equip Galaxy: La sintonia és cantada per nens i cors en intervals de terceres, en mode

major, i amb veus de personatges –masculines i femenines– amb eco; estructura rítmica

de rock i música electrònica on destaca la bateria i la percussió, amb efectes especials

amb sons electrònics.

7. Conclusions

Encara que hem anat avançant valoracions parcials al llarg de tot l’article, acabarem amb una

breu síntesi a manera de conclusions finals.

Hem vist doncs que, en la programació infantil, la música té una importància cabdal, en ser la

televisió una de les eines fonamentals en la construcció del món infantil: ajuda a fer més

creïbles i versemblants uns personatges no reals, en descriure’n tan detalladament com és

possible els moviments i les accions; empra la música com recurs onomatopeic, és a dir,

empasta la música i els efectes de so al moviment. El nen se sent atret i proper a aquesta, i es

converteix, no solament en alguna cosa lúdica, sinó també en una perfecta i útil eina

d'aprenentatge, que –entenem– hauria de fonamentar la demanda d'un coneixement de l'ús

educatiu de la televisió en els espais formals de l'ensenyament.

La música a la programació infantil de la televisió pública de Catalunya

No s’hi potencia la cançó tradicional catalana ni de cap més tipus de patrimoni musical més recent, com la Nova Cançó.

S’hi presenten estereotips regionals o culturals.

S’hi utilitzen elements folklòrics per ambientar escenes de cultures remotes.

S’hi potencien els productes musicals de moda.

Hi predominen l’estètica pop-rock, els sons electrònics i els instruments de percussió. La música dels anuncis és molt ràpida, amb melodies fragmentades i timbres electrònics.



ISSN: 1988-2173

2012


Taula 3. La música als serials d’animació dels programes de la TV de Catalunya

H

ora

ri

de

dillu

ns a

div

end

res

Dur

ad

a

Any

pro

duc

ció

Orig

en

Pia

no

Aco

rdió

Gui

tarra

Inst

rum

. d

e p

ercu

ssió

Orq

uest

ra

Elec

tròni

cs i

sinte

titza

ts

Pop

-rock

Veu

s inf

ant

ils

Veu

s d’a

dul

ts

Mic 3 30’ 00” 2008 Catalunya � � �

Bumba 17.15 06’ 00” 2004 Bèlgica � �

Fanny i les sabates màgiques 17.24 06’

00” 2004 Regne Unit � �

En Carles i la Laia 17.36 11’ 00” 2004 Regne Unit � � �

Una mà de contes 17.49 07’ 00” 2001 Catalunya � �

Club Super 3 1991 Catalunya � �

Mila 18.08 07’ 30” 2007 França � �

Els petits fantames 18.17 07’ 00” 2002 Gran

Bretanya � � � �

Els increïbles germans Adrenalini 18.27 07’

30” 2002 Regne Unit � � �

Doraemon, el gat còsmic 18.35 12’

00” 1978 Japó � � � �

Equip Galaxy 19.00 22’ 00” 2007 França-Canadà � � � � �

La música no és només un element més del producte audiovisual, sinó que és un element

primordial: ajuda a donar realisme a la imatge, a identificar objecte i subjecte, i a expressar i

compartir les emocions del món real.

La programació infantil centra el seu estil en la repetició o convergència entre les imatges i el

so, i també la complementació; en canvi, deixa les altres modalitats (com la contradicció) per a

públic de més edat.

Els serials dels programes infantils són foranis, cosa que planteja una intenció internacionalitzadora i homogeneïtzadora dels mitjans de

comunicació de masses

Respecte a la publicitat, podem dir que la televisió pública de Catalunya és la que emet menys

publicitat en les seves emissions infantils. Malgrat tot, l’estil de la publicitat emesa coincideix

amb la de les altres cadenes i el tractament de so i imatge és del tot convencional. Pel que fa a

la producció pròpia, hem de ressaltar un estil respectuós davant la diversitat cultural, sense



ISSN: 1988-2173

2012


potenciar ni la cançó tradicional catalana ni la de cap època de la història de la música

autòctona, sinó únicament productes musicals de moda (com els del Club Super 3). El

plantejament musical de la cadena és avantguardista, multicultural i actual, amb una clara

aposta per la música rock, new age i rock català, en plena consonància amb el futur que els

espera als nostres infants, sobretot d’entorns més urbans.

Respecte als serials, podem afirmar que són foranis, especialment d’origen anglosaxó, cosa

que planteja una intenció internacionalitzadora i homogeneïtzadora. Malgrat tot, s’hi manté una

certa qualitat en presentar-s’hi determinats estereotips regionals o culturals reforçats per la

imatge i sobretot per estereotips musicals (tan tímbrics, com melòdics, rítmics o harmònics). En

general, el so dels serials d'animació coincideix amb la descripció de Porta (2004) quant a la

utilització de cançons interpretades en off; de l'orquestra sintètica i de l'ús freqüent de la

polifonia en els serials europeus i americans; de la tímbrica rock; dels sons electrònics imitant

objectes quotidians que emeten sons digitals; dels instruments de percussió (especialment

xilòfon); de les veus cantades; del mode major en melodies i harmonies, i de l’ús eventual

d’elements folklòrics per a ambientar cultures remotes.

Per tot això, considerem que la programació infantil de la televisió pública de Catalunya és de

força qualitat i un referent de diversitat, modernitat i adequació a la realitat socioeducativa del

nostre país, i un model a seguir per a la resta de canals televisius.

Bibliografia

ADORNO, T. W. Filosofía de la nueva música. Madrid: Akal, 2004. BENJAMIN, W. Discursos interrumpidos. Madrid: Taurus, 1983. BLACKING, John.¿Hay música en el hombre? Madrid: Alianza, 2006. CEBRIÁN, M. Contenidos infantiles en televisión. Nueva técnica analítica global. Bilbao:

Universidad del País Vasco. <http://www.ehu.es/zer/zer15/articulo_3.htm> [Consulta: 19/03/2009].

CHION, M. La música en el cine. Barcelona: Paidós, 1997. GUSTEMS, J. “Escuchar los anuncios: una aproximación al uso de la música y del sonido

en la publicidad televisiva”. Eufonia. Barcelona: Graó, 34 (abril 2005): 91-100. MORIN, E. El cine o el hombre imaginario. Barcelona: Paidós. PORTA, A. “Contenidos musicales buscan currículum”. Comunicación y Pedagogía:

Nuevas tecnologías y recursos didácticos, 197 (2004): 31-36. PORTA, A. Músicas públicas, escuchas privadas. Barcelona: Publicacions de la UAB,

2007 SMALL, C. Música, sociedad y educación. Madrid: Alianza, 1989. TÉLLEZ, E. "La composición musical al servicio de la imagen cinematográfica”. Eufonía.

Barcelona: Graó, 4 (juliol 1996): 47-48.


http://www.ehu.es/zer/zer15/articulo_3.htm>


ISSN: 1988-2173

2012



la música en la programació infantil de la televisió ... · 33/k3. És un canal orientat...

Documents