la morositat en les quotes de comunitats de propietaris creix a diari i planteja seriosos problemes

1
4 LA VANGUARDIA GIRONA DIVENDRES, 25 GENER 2013 Les dificultats derivades de la crisi s’han estès a tots els barris (a la foto, La Font de la Pólvora) AGUSTÍ ENSESA / ARXIU Propietat horitzontal U nes de les pitjors conseqüències de la crisi són els efec- tes terribles que es- tà tenint sobre la convivència. En un moment de nivells mai vistos d’atur i de reta- llades cruels dels ajuts socials, la descomposició social amenaça tothom. Comença als nivells de ingressos inferiors però va ascen- dint de mica en mica en l’escala econòmica. Les comunitats de propietaris són un dels índexs més reveladors d’aquest trenca- ment d’unes formes de vida en co- mú que havien funcionat fins fa poc més o menys harmoniosa- ment. Els problemes van comen- çar als barris amb un nivell mitjà de renda per càpita més baix, pe- rò s’estan escampant per tota la ciutat. El que va començar a Salt arriba ja a l’Eixample, per dir-ho gràficament. La crisi colpeja amb força una classe mitjana que fins ara havia mirat aquests proble- mes com una cosa llunyana i que ara els pateix en primera perso- na. La gent que no paga les quo- tes de comunItat a les escales de veïns creix dia a dia i planteja se- riosos problemes. És un proble- ma complex, de difícil solució i amb una casuística molt variada que intentem resumir a continua- ció de manera estructurada. M orosos 1 - En aquesta cate- goria es troben els que re- alment no poden pagar la quota de la comunitat de pro- pietaris, perquè han perdut les fonts d’ingressos que tenien. Poden tenir hipoteca o no te- nir-la. Si la tenen: El més probable és que acabin desnonats perquè tampoc no pu- guin pagar la quota mensual de la hipoteca. El més lamentable és que no facin res per ells els orga- nismes públics encarregats de que els ciutadans puguin exercir el seu dret constitucional a un ha- bitatge digne. Però també pot ser que gràcies a no pagar les quotes de comuni- tat i reduir altres despeses pu- guin continuar pagant la hipote- ca. En aquest cas pot ser que: La hipoteca que van signar esti- gués d’acord amb els seus ingres- sos d’aquell moment i a una certa previsió prudent respecte al que pogués passar en el futur. Les co- ses els han anat molt malament i la resta de membres de la comuni- tat de veïns entendrà resignada- ment els seus problemes i s’hi mantindrà solidari. La hipoteca que van signar esti- gués molt per sobre dels seus in- gressos previsibles, és a dir que van fer allò tan criticat d’estirar més el braç que la màniga, consci- entment o enganyats per les enti- tats de crèdit. En aquest cas, a la resta de membres de la comuni- tat, que van ser més prudents i es- talviadors que ells, no els fa cap gràcia haver-se de fer càrrec ara de les seves quotes de comunitat per tal que ells puguin mantenir un tren de vida per damunt de les seves possibilitats. Si ja tenen la hipoteca pagada: Si els han fallat tots els ingres- sos que habitualment entraven a casa seva, almenys tenen habitat- ge assegurat. Les seves dificul- tats per cobrir les altres despe- ses, entre les quals les quotes de la comunitat de propietaris, acos- tumen a trobar una resposta soli- dària de la resta de veïns. Si segueixen disposant dels ma- teixos ingressos que sempre, o una mica més baixos (o més alts) i no paguen, entren a la categoria dels morosos 2 (vegeu a continuació). M orosos 2 - Entren en aquesta categoria els que no paguen no perquè no puguin fer-ho sinó perquè han descobert que no passa res per no fer-ho. N’hi ha de tres menes: – Els que són propietaris indivi- duals d’un pis de l’escala, i hi vi- uen. Saben que el truc és no pa- gar la quota durant mesos, a vega- des anys, fins que els seus conve- ïns es decideixen a demandar- los. Esperen que es vagin desen- volupant lentament tots els trà- mits judicials i quan la demanda és a punt d’arribar a judici, ales- hores paguen, perquè saben que si hi ha judici igualment hauran de fer-ho i s’hauran de fer càrrec, a més, dels costos. En canvi, si pa- guen abans del judici, no perden ni un duro i han disposat dels di- ners durant tots els mesos, a vega- des anys, que no han pagat. Els seus conveïns s’han de fer càrrec de les despeses d’advocat i judici- als. Un cop pagat el deute, torna a començar. No és estrany que si- guin molt mal vistos per la comu- nitat. – Els que són propietaris indivi- duals d’un pis de l’escala, i no hi viuen. Poden ser propietaris de diversos pisos, que van comprar en èpoques de bonança per espe- cular-hi i ara no troben compra- dor. Com que no en treuen cap benefici, els empipa que a sobre els suposi despeses i es fan el lon- guis a l’hora de pagar les quotes de comunitat. – Les entitats de crèdit o les im- mobiliàries que en depenen, que s’han fet càrrec d’un pis no venut o del qual han estat desnonats els primitius propietaris. El més ha- bitual és que no paguin per siste- ma. Disposen d’equips d’advo- cats i coneixen tots els trucs le- gals per anar dilatant indefinida- ment el pagament. Són els res- ponsables de les pitjors situaci- ons en comunitats de veïns, per- què a més mantenen els pisos buits, amb tots els problemes que això comporta. P rejudicis - Si només hi ha un pis morós en una escala és un problema de dimensions més o menys assumibles per la resta de la comunitat de propieta- ris, sobretot a escales amb molts veïns. Però si en una escala hi ha molts pisos de morosos o només n’hi ha un o dos però és una esca- la de pocs pisos el problema pot tenir resultats demolidors. Té un efecte moral sobre els altres pro- pietaris (“si aquell no paga, per què he de pagar jo?”) i efectes fí- sics que porten a una progressiva degradació de l’escala. Per estalviar, es comença supri- mint l’administrador, sobretot si aquest forma part del grup dels absentistes o poc eficients. És substituït per un voluntariós veí, normalment jubilat o aturat, que fa la mateixa feina que l’adminis- trador professional i a vegades millor, perquè hi és part interes- sada. No és estrany que acabi es- caldat perquè, a sobre que fa la feina de franc, encara hi ha qui que critica la seva eficiència o fa córrer que es posa diners a la but- xaca. El pas següent és suprimir la neteja d’escala, que se substitu- eix pel sistema de què cadascú ne- tegi el seu replà. Això crea inevi- tables conflictes sobre el mo- ment, les vegades i la intensitat amb què cal fer aquesta neteja, cosa que acaba repercutint tam- bé en l’efecte moral de les dificul- tats de convivència. El tercer afectat és l’ascensor i altre mobiliari comú, com els llums, les bústies, l’intèrfon o el pany de la porta general. Es va produint una degradació progres- siva per manca de manteniment i ja se sap que com pitjor està una cosa, més de pressa segueix fent- se malbé. Desapareixen les plan- tes i altres elements de decora- ció, no es pinta mai, les parets s’omplen de marques de cops de peu, rodes de bicicleta i fins i tot grafits. La caiguda cap un pou sense fons és difícil d’aturar si no canvien les coses.c JAUME FABRE DICCIONARI D'USOS I COSTUMS La gent que no paga les quotes de comunitat creix dia a dia i planteja seriosos problemes Els problemes van començar als barris amb un nivell de renda més baix, però s’estan estenent a tota la ciutat

Upload: ceigrup-finques-j-company

Post on 08-Mar-2016

213 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

Article de la Vanguardia sobre la morositat dels copropietaris de les comunitats de veïns.

TRANSCRIPT

Page 1: La morositat en les quotes de comunitats de propietaris creix a diari i planteja seriosos problemes

4 LAVANGUARDIA G I R O N A DIVENDRES, 25 GENER 2013

Les dificultats derivades de la crisi s’han estès a tots els barris (a la foto, La Font de la Pólvora)AGUSTÍ ENSESA / ARXIU

Propietathoritzontal

U nes de les pitjorsconseqüències dela crisi són els efec-tes terribles que es-tà tenint sobre la

convivència. En un moment denivells mai vistos d’atur i de reta-llades cruels dels ajuts socials, ladescomposició social amenaçatothom. Comença als nivells deingressos inferiors però va ascen-dint de mica en mica en l’escalaeconòmica. Les comunitats depropietaris són un dels índexsmés reveladors d’aquest trenca-ment d’unes formes de vida en co-mú que havien funcionat fins fapoc més o menys harmoniosa-ment. Els problemes van comen-çar als barris amb un nivell mitjàde renda per càpita més baix, pe-rò s’estan escampant per tota laciutat. El que va començar a Saltarriba ja a l’Eixample, per dir-hogràficament. La crisi colpeja ambforça una classe mitjana que finsara havia mirat aquests proble-mes com una cosa llunyana i queara els pateix en primera perso-na. La gent que no paga les quo-tes de comunItat a les escales deveïns creix dia a dia i planteja se-riosos problemes. És un proble-ma complex, de difícil solució iamb una casuística molt variadaque intentem resumir a continua-ció de manera estructurada.

M orosos 1 -En aquesta cate-goria es troben els que re-alment no poden pagar

la quota de la comunitat de pro-pietaris, perquè han perdut lesfonts d’ingressos que tenien.Poden tenir hipoteca o no te-

nir-la.Si la tenen:El més probable és que acabin

desnonats perquè tampoc no pu-guin pagar la quotamensual de lahipoteca. El més lamentable ésque no facin res per ells els orga-nismes públics encarregats deque els ciutadans puguin exercirel seu dret constitucional a un ha-bitatge digne.Però també pot ser que gràcies

a no pagar les quotes de comuni-tat i reduir altres despeses pu-guin continuar pagant la hipote-ca. En aquest cas pot ser que:La hipoteca que van signar esti-

gués d’acord amb els seus ingres-sos d’aquell moment i a una certaprevisió prudent respecte al quepogués passar en el futur. Les co-ses els han anat molt malament ila resta demembres de la comuni-tat de veïns entendrà resignada-ment els seus problemes i s’himantindrà solidari.La hipoteca que van signar esti-

gués molt per sobre dels seus in-gressos previsibles, és a dir quevan fer allò tan criticat d’estirarmés el braç que lamàniga, consci-entment o enganyats per les enti-tats de crèdit. En aquest cas, a laresta de membres de la comuni-tat, que van sermés prudents i es-talviadors que ells, no els fa capgràcia haver-se de fer càrrec arade les seves quotes de comunitatper tal que ells puguin mantenirun tren de vida per damunt de lesseves possibilitats.Si ja tenen la hipoteca pagada:Si els han fallat tots els ingres-

sos que habitualment entraven acasa seva, almenys tenen habitat-ge assegurat. Les seves dificul-tats per cobrir les altres despe-ses, entre les quals les quotes dela comunitat de propietaris, acos-tumen a trobar una resposta soli-dària de la resta de veïns.Si segueixen disposant dels ma-

teixos ingressos que sempre, o unamica més baixos (o més alts) i nopaguen, entren a la categoria delsmorosos 2 (vegeu a continuació).

M orosos 2 - Entren enaquesta categoria els queno paguen no perquè no

puguin fer-ho sinó perquè handescobert que no passa res perno fer-ho. N’hi ha de tres menes:

–Els que sónpropietaris indivi-duals d’un pis de l’escala, i hi vi-uen. Saben que el truc és no pa-gar la quota durantmesos, a vega-des anys, fins que els seus conve-ïns es decideixen a demandar-los. Esperen que es vagin desen-volupant lentament tots els trà-mits judicials i quan la demandaés a punt d’arribar a judici, ales-hores paguen, perquè saben que

si hi ha judici igualment haurande fer-ho i s’hauran de fer càrrec,amés, dels costos. En canvi, si pa-guen abans del judici, no perdenni un duro i han disposat dels di-ners durant tots elsmesos, a vega-des anys, que no han pagat. Elsseus conveïns s’han de fer càrrecde les despeses d’advocat i judici-als. Un cop pagat el deute, tornaa començar. No és estrany que si-

guinmoltmal vistos per la comu-nitat.–Els que sónpropietaris indivi-

duals d’un pis de l’escala, i no hiviuen. Poden ser propietaris dediversos pisos, que van compraren èpoques de bonança per espe-cular-hi i ara no troben compra-dor. Com que no en treuen capbenefici, els empipa que a sobreels suposi despeses i es fan el lon-guis a l’hora de pagar les quotesde comunitat.–Les entitats de crèdit o les im-

mobiliàries que en depenen, ques’han fet càrrec d’un pis no venuto del qual han estat desnonats elsprimitius propietaris. El més ha-bitual és que no paguin per siste-ma. Disposen d’equips d’advo-cats i coneixen tots els trucs le-gals per anar dilatant indefinida-ment el pagament. Són els res-ponsables de les pitjors situaci-ons en comunitats de veïns, per-què a més mantenen els pisosbuits, amb tots els problemes queaixò comporta.

P rejudicis - Si només hi ha unpis morós en una escala ésun problema de dimensions

més o menys assumibles per laresta de la comunitat de propieta-ris, sobretot a escales amb moltsveïns. Però si en una escala hi hamolts pisos de morosos o nomésn’hi ha un o dos però és una esca-la de pocs pisos el problema pottenir resultats demolidors. Té unefecte moral sobre els altres pro-pietaris (“si aquell no paga, perquè he de pagar jo?”) i efectes fí-

sics que porten a una progressivadegradació de l’escala.Per estalviar, es comença supri-

mint l’administrador, sobretot siaquest forma part del grup delsabsentistes o poc eficients. Éssubstituït per un voluntariós veí,normalment jubilat o aturat, quefa la mateixa feina que l’adminis-trador professional i a vegadesmillor, perquè hi és part interes-sada. No és estrany que acabi es-caldat perquè, a sobre que fa lafeina de franc, encara hi ha quique critica la seva eficiència o facórrer que es posa diners a la but-xaca.El pas següent és suprimir la

neteja d’escala, que se substitu-eix pel sistemade què cadascú ne-tegi el seu replà. Això crea inevi-tables conflictes sobre el mo-ment, les vegades i la intensitatamb què cal fer aquesta neteja,cosa que acaba repercutint tam-bé en l’efectemoral de les dificul-tats de convivència.El tercer afectat és l’ascensor i

altre mobiliari comú, com elsllums, les bústies, l’intèrfon o elpany de la porta general. Es vaproduint una degradació progres-siva per manca demanteniment ija se sap que com pitjor està unacosa, més de pressa segueix fent-se malbé. Desapareixen les plan-tes i altres elements de decora-ció, no es pinta mai, les paretss’omplen de marques de cops depeu, rodes de bicicleta i fins i totgrafits. La caiguda cap un pousense fons és difícil d’aturar si nocanvien les coses.c

JAUME FABREDICCIONARI D 'USOSI COSTUMS

La gent que no paga les quotes de comunitat creixdia a dia i planteja seriosos problemes

Els problemes vancomençar als barrisamb un nivell de rendamés baix, però s’estanestenent a tota la ciutat