LA MORAL KANTIANA:

Què he de fer?

Alex Marin2 Batxillerat B

RAÓ PURA TEÒRICA I RAÓ PURA PRÀCTICA

Raó pura teòrica: S’ocupa dels objectes del coneixement. (Què puc saber?).

Raó pura pràctica: tracta els fonaments de determinació de la voluntat (condicions de la possibilitat de la decisió), segons els quals aquesta ha de produir les seves decisions morals. (Pregunta: què he de fer?).

LA GRAN NOVETAT D’AQUESTA DISCIPLINALa ética ha passat de ser material a formal:

Pretendrà formular una ètica amb imperatius universals i a priori que, per tant, no poden provenir de l’experiència.

Els preceptes o imperatius de les ètiques materials són hipotètics, no tenen una validesa absoluta. Hi haurà persones que no estaran d’acord amb aquest precepte, per la qual cosa no pot ser universalment vàlid.

Les ètiques materials són heterònomes, perquè la voluntat està determinada a actuar d’una manera pel desig o la inclinació. Heteronomia vol dir que la llei moral es deriva de l’exterior de la voluntat, no de la pròpia voluntat.

FORMULACIONS DE L’IMPERATIU CATEGÒRIC (1)La primera de les quals és la següent:

“Obra de tal manera que pugis voler la màxima que regeix la teva conducta hagi de poder convertir-se en llei universal.”

No estableix cap norma concreta, sinó la forma que ha de posseir qualsevol norma concreta de les nostres accions

Qualsevol màxima ha de ser d’una manera que el subjecte pugui voler que esdevingui llei universal

FORMULACIONS DE L’IMPERATIU CATEGÒRIC (2)La segona formulació és la següent:

“Obra de tal manera que facis servir la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevol altre, sempre com un fi i mai merament com un mitjà.”

Caràcter formal i la seva exigència d’universalitat, incloent-hi a més la idea de fi.

L’únic que és un fi en si mateix és l’ésser humà i, per tant, no ha de ser mai considerat ni utilitzat com a mitjà.

CRÍTICA DE LA KRV

Planteja la impossibilitat de la metafísica com a ciència, és a dir, com a coneixement objectiu sobre el món, l’ànima i Déu.

Kant mai no va negar la immortalitat de l’ànima o l’existència de Déu

Ànima i Déu no són objectes de coneixement científic objectiu, atès que aquest es basa en l’aplicació de les categories als fenòmens i és un fet que ànima i Déu no són fenòmens.

CRÍTICA DE LA KPV Afirma que la llibertat humana, la immortalitat de l’ànima i

l’existència de Déu són postulats de la raó pura pràctica.

Un postulat és una proposició no demostrable, però que és suposada necessàriament com a condició de la moral.