DireccióPaulí Gispert

CoordinacióMargal Vera

Consell de RedaccióJoaquím CaflénXavier MoresoJoan Mª PérezJordi PiNeus RiveraMar,al VeraJ.M. YbarraDavid HospitalDavid PérezJoan Rosefl

MINERALOGISTES DE CATALUNYASubscrípcionsApartat 3101408080 BarcelonaFax 3396440

VOL. VI. Nº 2-3 Any XVIIJULlOL-OCTUBRE 1994Revista quatrimestralCost d'edició 1.200 ptes.

La revista "MINERALOGISTES DE CATALUNYA", editada pelGrup Mineralógic Catala, es publica sense cap finalitat lucra-tiva.Els articles publicats a "MINERALOGISTES DE CATALUNYA"expressen solament, I'opinió de Ilurs autors.D'acord amb les disposicions vigents, esta prohibida lareproducció total o parcial del contingut d'aquesta publicaciósense la corresponent autorització.

Local Social G.M.C.C/Antoni Capmany 67, baixos,Barcelona 08028

CorrecióPaulí GispertXavier MoresoJ.M. YbarraDavid Hospital

RedaccióC/Antoni Capmany 67, baixos,Barcelona 08028Fax 672 02 20

AssessorsDr. Caries De La Fuente(Universitat de Barcelona)Joan Soldevila(Universitat Autónoma.Beflaterra)

Disseny,maquetaComposició textesJoaquim CallénJordi PiNeus RiveraMar,al Vera

ImpremtaGráfiques OssóC/Joan Maragall 17Sant Feliu de L/obregat

PublicitatJordi CocaTel. 330 71 72 Fax 672 02 20

Dipásit legalB-8.205/82ISSN 1132-7022

En compliment del que disposa/'article 21 de la lIei de Premsa iimpremta vigent, donem nota dela Junta Directiva del Grup Mine-ralógic Catalá.

PresidentJ. Callén

VicepresidentE. Bareche

SecretariJ. Coca

Delega!P. Gispert

TresorerJ. Enguix

BibliotecarisJ. Rosell

Vocal sP. ArtalC. GarcíaR. IbáñezJ. JordáM. MorenoX. MoresoS. Orlandio. PérezJ. Mª. PérezJ. Pi

o. ReyN. RiveraM. VeraJ. Vi/ella

Foto portada:

SUMARI

34 MINESDECATALUNYA:"PAPIOL"-ST,CUGATDELVALLESThe Berta mine is located near the city of Barcelona, capital of thePrincipat de Catalunya, in the north-east of Spain. The mine is situatedbetween. the towns of Papiol and Sant Cugat del Valles, but it iscommonly known among the mineral collectors as "Papiol".The minerals found there are specially renowned by their variety,beauty, and rarity. particularly the green octahedral f/uorite crystals.During many years thesefluorites ha ve been considered as the best oftheworld, and their abundance has originated a wide diffusion andknowledge.Likewise, being this mineral deposit so close to a nucleous of about threemil/ion people, it has signified a kind of afire baptismfor many Catalanmineralogists, where most ofthem started their hobby.Apart [rom the octahedral fluorite, showing cube-octahedroncombinations, another important factor for the Berta mine fame hasbeen the large diversity and beauty of the species [ound , not only forexhibition in a display case, but also for their inclusion in a higli levelmic romounting mineral collection.The Berta mine has been worked in different periods since the end oflastcentury until 1970s. At present there is the exploitation of an open airquarry, not to benefit and the lead zinc, but to use the stones as gravellar construction.In the article this mineral deposit is described as a hydrothermal origin,explaining its mineralogenesis, microtectonics, disposition ofthe mine-ral masses, giving a brief review on petrology and geology, as well as adetailed mineralogical description, emphasizing the crystallographicalaspect, and updating the number of the mineral species identified alterthe splendid work that 1. Montoriol made on this mine.To be able to complete this article, the author has carried out anexhaustive examination of the collections that belong to the members ofthe Crup Mineralogic Cata/a.

Eugeni Bareche

Jorgina Jordá

Fluorita octeédrice. Mina Berta (Papiol). Col. i Foto: J.CaJlén.

78 EL JACIMENT FOSSIL DE PAPIOLThis fossil deposit had already been studied since 1831, but M.A. Vezianwas the first scientific to carry out a detailed study about the Pliocene ofPapiol.The cartography and paleontology of this deposit was made by Dr.Almera. whose works are still usedfor the classification ofthe differentspecies. Lately, Ana M". Cueva Anaya updated the names of the speciesdescribed by Dr. Almera.This article describes the situation, geology and stratigraphy of thedeposit, including a short sU111111aryofthe main classes of fossil animals

[ound there, sucñ as corals, molluscs, bivalves, echinoderms, andcrustaceans.

Mineralogistes de Catalunya Vol VI NQ2-3 33

-La gran varietat d'especies, la riquesa de formes ivarietats crtstal-Ioqrafiques, han fet que els aficionats alsmicromuntatges (micromounts) hagin fet del Papiol el seupunt de trobada, lIoc on molts han comencat una magní-fica recerca d'especies minerals.

Ben segur que molts de vosaltres trobaríeu altres rao-naments, i també ben segur que nou de cada deu pe-draferits han cornencat al Papiol la seva instructiva idiferent afecció.

Cal destacar que Papiol ha estat per a molts un lIocon hem fet amics d'aquells que són per tota la vida, unaconeixenca basada en la companyonia, I'intercanvi deconeixements, de mostres minerals, etc.

Podríem dir que Papiol és i sera una «Universitat- perla que han passat «catedrática honoris causa» com el desa-paregut J. Andrés, mestre de molts que han sabut escol-tar-lo i aprendre d'ell. Voldríem donar-li amb aquestes líniesun petit homenatge amb la publicació de moltes dades mi-neraloqiques i cristal·lografiques proporcionades per ell.

Un altre «catedratic» insigne és el Dr. J. Montoriol, elqual, I'any 1965, va publicar un gran treball que portadarrera un intens estudi sobre la mina Berta. Hem inten-tat completar-lo des del punt de vista cristal-loqrafic, ambels treballs de J. Andrés i propis, i des del punt de vistarnlneralóqic amb les noves especies que alllarg deis anyshan aparegut en ser treballada la pedrera. Gracles a queencara esta en explotació, fa que el jaciment sigui un Ilocviu que proveeix de noves mostres contínuament.

Quan aquest treball estigui publicat, de ben segur queja hauran sortit noves informacions i treballs que ens do-naran I'empenta necessar!a per fer-ne una propera se-gona part.

MINES DE CATA LUNYA"PAPIOL" - ST. CUGAT DEL VALLES

EUGENIBARECHEBarcelona

Figura 1.- Plánol de situació de la pedrera de la Mina Berta.

34 Mineralogistes de Catalunya Vol. VI N!! 2-3

Dibuixos originals: J. Andrés, E. Bareche iJ. Rosell.

INTRODUCCIÓ

La mina Berta és una explotació minera que pertanyal terme municipal de Sant Cugat del Valles, pero per laseva proximitat i vi es d'accés, sempre s'ha conegut comPapiol. Creiem que, a aquestes alcades, eliminar o des-terrar el nom de «Papiol» ja no és possible, degut al cos-tum i I'arrelament del toponim dins el món rnineralóqic ibibliogratic. Per tant cal assumir-ho, tot i que nosaltresfarem servir noms com: Berta, Papiol, Sant Cugat, indis-tintament per referir-nos a aquest jaciment, el qual po-dria considerar-se com el bressol de la mineralogia aCatalunya.

La mina i la pedrera a cel obert han estat, amb el pasdel temps, ellloc d'iniciació dins el món deis minerals pera molts aficionats; així, cents de persones han passat perPapiol a la recerca de les seves primeres oportunitatsrnineralóqiques. Uns quants no hi han tornat, pero moltsd'altres han convertit Papiol en el Iloc on, cap de setma-na rera cap de setmana, han anat pujant esglaons, devegades molt profitosa i rapldarnent, en la seva saviesarnineraloqica.

Hi ha uns raonaments per a tot aixo:-És un jaciment torea conegut a nivell popular, potser

el més conegut de tots des de fa molts anys. La sevaproximitat geogratica a Barcelona (una desena de quilo-metres), la seva area d'inñuencia (densament poblada),el tacil accés per carretera (obert i agradable), etc ... hanestat raons físiques per la seva importancia.

-La facilitat amb la que els no experts i iniciats podentrobar bones mostres ben cristal-Iitzades i espectaculars:galena, fluorita, calcita, quars, ...

Vista actual de la pedrera Berta des del Serrat de RoquesBIanques. Fotografía: J. Callén.

SITUACIÓ GEOGRAFICA

La mina Serta es localitza al terme municipal de SantCugat del Valles, pero a mig camí entre Papiol i Rubí.

La boca principal de la mina es troba a peu de lacarretera S-30; millor dit, aquesta carretera B-30 es vafer aprofitant en part les escombreres de la mina Berta.

L'explotació Serta es troba al costat del cementiri deRoques Slanques i constitueix I'explotació del turó de CanDornenec, si bé els filons poden arribar fins el Puig Pe-drós. Tant el Puig Pedrós com el turó de Can Dornenecformen part de la serra de Roques Slanques, així com elPuig Madrona, dintre del que constitueix la cadena cos-tanera del litoral de Catalunya. La mina Serta esta frontla riera de Rubí, en el que el turó de Can Domenec és uncontrafort del Puig Madrona. L'accés a la pedrera és ac-tualment prohibit.

HISTORIA I MINERIA

Les noticies sobre l'exlstencia de les mines de CanDornenec, que és com es coneixia antigament la minaSerta, són d'abans del 1900, segons la memoria delmapa geológic d'Espanya, que donava compte d'uns tre-balls que s'havien fet per beneficiar-se i extreure argentd'unes galenes molt argentíferes que sortien; més tard,a11900, es van emprendre treballs més seriosos per talde beneficiar aquesta galena argentífera, pero la quan-titat d'argent obtingut era molt petita, degut a les tecni-ques d'extracció que s'utilitzaven, i per tant, els treballses van abandonar rapidarnent. Al voltant de la Guerrade 1914 es va tornar a treballar a la mina, pero aquestavegada amb I'objectiu d'explotar la fluorita juntament ambla galena. No obstant varen trobar cap el 1916 una granbossada d'esfalerita (o blenda), i aixó va ser aprofitat unparell d'anys. Com s'ha dit abans, la mina esta molt aprop de la riera de Rubí, i aixo va fer que en aquestaepoca les galeries de les plantes inferiors s'inundessinmolt tacilrnent, i per aquesta raó es van suspendre elstreballs cap I'any 1927.

Una mica abans de la Guerra Civil Espanyola, cap el1934, va tornar a ser la fluorita el mineral objecte d'ex-plotació, pero quan un any i mig més tard va esclatar laGuerra Civil, es van suspendre els treballs.

L'any 1968 ~s va tornar a explotar exclusivament lafluorita, en arribar-se a un acord amb la companyiaMinersa. Les petites quantitats que s'extreien eren por-tades a les mines d'Osor, on eren tractades, ja que alPapiol res més s'emmagatzemaven en unes casetes, queavui en dia encara hi són.

L'encariment del transport, així com els minsos carre-gaments, juntament amb la no bona marxa económica deI'empresa matriu, va fer que anys després es clausurésdefinitivament la mina Serta. No obstant la Serta s'hacontinuat explotant com a mina d'aigua. Diverses orga-nitzacions properes a la mina, es proveien, i en són elspropietaris del que són les galeries.

Paral-lelarnent a la mina existeix una demarcació d'ex-plotació de pedrera a cel obert, limitant la demarcació dela Serta, de la que s'extreuen arids. La pedrera explotabasicarnent el granit i el tritura "in situ" a diferentes mi-des. La producció de graves proveeix les diverses obresd'infraestructura de les rodalies, ja sigui la construcció imillora de la S-30, nous tracats de ferrocarril, etc. Aquestaextracció continua avui gestionada per la empresa deisgermans Fradera de Sant Cugat del Valles. Aquests tre-balls d'explotació de la pedrera han posat al descobertantics pous i galeries de la mina Serta; cal dir, no obs-tant, que les plantes inferiors de la mina Serta óbviamentestan inundades.

Joaquim Montoriol i Pous va fer un estudi molt com-plet sobre I'explotació de la mina Serta; així va relacio-nar les masses mineralitzades amb unes dlaclas!s.Segons ell, les diaclasis estan desenvolupades en unadirecció que oscil-la entre E20N i E35N amb una declina-ció de 15 graus, el basament del planol de la diaclasi variaentre els 70º i els 80º al SSE.

Existeix una relació entreles mineralitzacions i la mi-crotectónica; els dipósits de minerals que es van explo-tar formen aproximadament 14 bossades de potencia,

Figura 2a.- Dibuix esquematic dels filons, pous i bossades.

Galeria Planta la

Pou mestre

Mineralogistes de Catalunya Vol VI Nº 2-3 35

\\

\\

\ \ Planta 3'Casa demaquloes

hOOr

Pou mestre

AJv..j

~t.u2t.u(9sa:t.u

..joAutopista F'I' \ \10 \ \

esteril \ \Pou N° 1

Zona F POU N° 1

POU N°2

Escala 1:4.000

Figura 2b.- Tall esquematicde les galeries de la MinaBerta. ~ PI'""\,

\

\210 metres

longitud i desenvolupament vertical molt variable. Aixípoden anar d'una longitud mínima de 6 m. a una máximade 24 metres, amb una amplada de 1 metre fins a 5.

Aquestes bossades són discontinues i deuen aparel-xer relacionades entre les onades.

A la primera planta, sis es desenvolupen cap amunt,a partir del nivell de la planta, tres ho fan cap a baix i unaaltra ho fa en els dos sentits. A la planta segona, es vanexplotar quatre bossades: dues naus es desenvolupa-ven i es prolongaven cap amunt; una, pero, ho feia capavall amb sentit descendent, i la que era més gran, hoera en els dos sentits. L'orientació d'aquestes bossadesera E 21 º N a E 38ºN amb un basament que variava en-tre la vertical i els 70º al SSW amb I'excepció d'una bos-sada que cabussava només 60º.

Aquestes bossades estaven intercalades amb el gra-nit monzonític, pero tenint una zona de transit constituí-da per milonita; es podien classificar les bossades en trestipus: les que res més tenien fluorita, les que tenien fluo-rita i calcita, i per últim, les que eren una barreja de fluo-rita, calcita i milonita. Existeix una relació entre elbasament i la potencia de les bossades; així, a mida queva augmentant el basament, va disminuint la potencia dela bossada.

Les esmentades bossades de mineralització, descri-tes en els anys 60, estaven en dues plantes d'explotació,si bé la darrera planta, la segona planta en aquella epo-ca, ja estava inundada.

A la planta primera, les bossades no tenien continur-tat; es podria dir que havia una alineació entre les bos-sades de minerals, la milonita i els planols de diaclasi.

Les formes d'aquest conjunt de bossades en la prime-ra ptanta s'assembla molt a una disposició en forma de"Y"; per contra, a la planta inferior, la disposició de lesbossades té forma de "X"; es podria sintetitzar dient queI'estructuració entre les mineralitzacions i la milonita for-maria un sistema en forma d'aspa, amb el qual tindria unacorrespondencia, quasi bé total, entre les diaclasis i lesmineralitzacions, fins i tot amb els filons de milonita. De

tot aixo es pot deduir que I'estructuració de la mina Bertaha estat totalment condicionada per la rnicrotectonica.

Tal com hem dit abans, la mina Berta ha estat explo-tada al Ilarg de molts anys, i aquesta descripció de lesbossades d'explotació, feta per Montorioll'any 1962, dei-xa entreveure una galeria principal d'aproximadamentuns 1100 metres de longitud, fins arribar a un poud'intercomunicacions entre les dues plantes, unes bifur-cacions tal com s'indiquen a les figures nº 2a,2b i 3b.

Temps enrera, també la mina Berta es va explotar, iens consta que es va aprofundir fins arribar a un quartaplanta. No podem precisar quan va tenir Iloc aquesta eta-pa d'explotació, pero planols que hi han a l'lnstitut Geo-loqic i Miner de Madrid, donen compte de més galeries,apart de les que Montoriol va descriure.

GEOLOGIA

Situació Gecloqlca

El jaciment Berta es situa a la Serralada Litoral (Mas-sís de ColIserola) i pertany a les Cadenes CostaneresCatalanes, trobant-se en el seu límit oriental amb la Fos-sa del Valles-Penedes, prop de la línia de fracturació NW-SE de la Vall del Llobregat.

El Massís de Collserola és format, principalment, permaterials pelítics del Oarnbro-Oruovicia , pissarresampelítiques del Siluria amb petits nuclis de calcaries delDevonia i, finalment, lidites amb noduls de fosfat i calca-ries del Carbonífer. Aquesta serie estratigratica corres-pon al Paleozoic inferior fins el Paleozoic superior, i estroba com una de les series millor preservades i repre-sentatives del Paleozoic de les Cadenes Costaneres Ca-talanes.

En el límit de les vores oriental i occidental del mas-sís, es troben granodiorites tardi-hercíniques, que provo-quen el desenvolupament d'un important metamorfismede contacte als materials pelítics.

~6 Mineralogistes de Catalunya Vol. VI Nº 2-3

Rosasita amb hidrocincita. 6x.Col.: M. Vera. Foto: J. Callén

Cristalls de cerussita implantats damunt de goethitairisada. El grup de cristalls de l'esquerra és una maclacíclica. 8x. Col. i foto: J. Callén.

Grup de cristalls de fluorita verda amb habitusoctaedric, exemplar típic daquest jaciment.Col. i foto: J. Callén.

Aspecte actual de lapedrera Berta (estiude 1994). Laprogressió deIstreballs han posat jaal descobert algunstrams de les galeriessuperiors deventilació de la minaBerta.Foto: J. Callén.

Geologia del Dlpóslt Mineral

El jaciment Berta es troba inclos en la granodioritabiotitica de la vora oriental del massís, dins d'un petit estocgranític de dimensions aproximades 500 m x 1000 m. Ésde destacar la presencia d'uns dics de quars de direccióN060 i amb un cabussament de 70ºSE, de dimensionshectornetrlques. La granodiorita biotítica esta molt alte-rada (segons ROIG i CANALS, 1994) en tres ti pus d'alte-ració:

1) argilosa amb caolinita, 2) propilítica amb sericita,clorita, epidota i calcita, i 3) una alteració potassica ambadularía i quars.

La fracturació correspon principalment a diaclasis dedirecció NE-SW i NW-SE, essent la primera coincidentamb la direcció de les bossades mineralitzades (MON-TORIOL, 1965). Segons aquest autor, les bossades mi-nerals són discontínues, formant-se 14 a la Mina Berta,amb una disposició des de N50º-67ºE, i un cabussamentdes de vertical a 70º d'inclinació cap al SSW amb atea-des rnaxirnes de 33 metres fins a 5 m, i lIargades queoscil-len entre 20-6 metres; finalment,I'amplada és varia-ble entre 5-1 metres.

Les bossades mineralitzades están acompanyadesper una zona milonítica que fa de transit entre la grano-diorita (roca encaixant) i la mineralització. Consisteix enuna roca de color gris verdós ciar i de mida moltheterornetrica, formada per quars, sericita, calcita i orto-clasi.

Figura 3a.- Planol topografic de la Pedrera i Mina Berta.

Presenta una estructura cataclastica deguda a I'ele-vat component tectonic amb que es forma la roca. Lesbossades mineralitzades presenten com a minerals prin-cipals la fluorita i la calcita, barrejats amb altres minerals,principalment sulfurs de Pb, Zn i Cu, i la roca miloníticaanteriorment descrita.

Figura 3b.- Avencs de la mina Berta.

NiveIl3

Pedrera (1986)

38

Avenc de la Mina Berta

Pedrera (1986)

NiveIl4~j

B A

0- ••••••••

/N

Mineralogistes de Catalunya Vol VI N92-3

Figures 4a i 4b.- Adularia prismiuicasegons la r aresta T-X.Superposició en una zona perpendicu-

x lar a l'eix b, predominant les cares P.

T~\ -

- - T _ ::

PETROLOGIA

A la mina Berta podem trobar dos tipus generals o ma-joritaris de roques: per una banda les roca granítica, i peruna altra, les milonites.

La roca granítica esta composada per quars ambmoltes inclusions de moscovita, en fases bastant altera-des per seritització, i, després, en petits cristalls d'apati-ta i ortoclases.

També forma la roca granítica les ortoclases, biotitai, per descomptat també, pero en poca quantitat, la rnos-covita.

Les milonites són de color gris verdós ciar i agrana-des, i estan travessades per alguns filonets de quars, quepoden tenir mig centímetre d'espessor; més gran és el filóde quars que esta orientat al E35ºN amb un basament de70º al S35ºE a la vora de la Serra de Roques Blanques.Les milonites tenen, a part del quars, sericita, calcita,ortoclasí, petits cristallets d'apatita, petites dendrites depirolusita i altres minerals molt minoritaris.

MINERALOGIA

Especies i varietats

ACANTITA.Especie nova al jaciment. L'acantita forma cristalls

prisrnatics molt allargats de color gris, quasi bé negre,acompanyant a I'argentita i els oxids de ferro; es troba enpoca quantitat.

ADULÁRIAEspecie nova al jaciment. Aquest mineral tampoc s'ha-

via citat anteriorment a la mina Berta, si bé és una espe-cie bastant comuna. No és massa abundant a Catalunya,ja que només existeix la cita del Costabona. És un mine-ral que cristal·litza a partir de solucions hidrotermals quepenetren a I'interior de les fissures i diaclasis, trobant-Ioen petites cristal-Htzacions en el granit. Són agrupacionsde cristalls blancs lIetosos molt lIuents, amb quars i apa-tita cristallitzats, i clorita.

S'ha trobat un exemplar d'adularia en el que hi ha un

Adularía. 4 x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor.

cristall d'un cm. d'aresta; els cristalls estan maclats en ea-res rornboedriques i tenen el mateix desenvolupament:el prisma m (110) i el ortodom x (101).

També es troba en cristalls interposats amb creixe-ment paral-lel: aquesta superposició té Iloc en una zonaperpendicular a I'eix b amb predomini de les cares.p, caldestacar aquestes formes molt interessants, ja que'I'adu-laria és monoclínica, és a dir, I'eix a esta inclinat capendavant i forma un angle de 116º amb I'eix e, mentre queels altres angles són angles rectes.

Els seu habit és bastant simple, ja que la majoria devegades observem les cares T (110), x (101) i P (001) (Fi-gura 4a). Segons sigui la seva procedencia, les cares M(010) podran apareixer; aixo implica una certa propensióa formar les macles segons les lIeis de Baveno (021), deManebach (001) i de Karlsbad (001). Les formes méscomunes serien les tabulars, en les quals predominendues cares T, x o P oposades i les formes pseu-dotabulars, o de dents de serra, amb I'alternanc;:a de granscares P i primes lamines o viceversa.

En un altre grup hi són les formes esglaonades, jasiguin per la posició en pla b-e, o bé, en el cas que aquíens ocupa; és per aixo el seu extraordinari interés quesón les superposicions desencavalcades en el pla a e, onels desencavalgaments tenen Iloc cap endavant en elsector del pla delimitat per a i c. Les cares P estan expo-sades a les cares x de cada element i en contacte ambles cares T i T deis elements següents. (Figura 4b).

ALBITAL'albita apareix en forma molt accidental, entremig

deis filons de quars que hi ha en el granit; forma petitesmasses espatiques de color blanc lIetós, poc sovint es pottrobar algun cristall no més gran de 2 mm., més o menystransparento

ANGLESITAMineral superqenic similar i isornortic per I'estructura

deis seus cristalls a la baritina i celestina. Constitueix unproducte de I'alteració de la galena. Són freqüents i abun-dants els cristalls d'anglesita en els darrers anys. Perregla general els més grans de més de 1 cm. Solen serblanc-grisosos, quasi transparents; habitualment estan

Mineralogistes de Catalunya Vol VI NI! 2-3 39

Figura 8.- Cristalld'Anglesita. MinaBerta (Papiol)..

SO~'8••

Al>.}

(~o.]J~

. acompanyats de galena. Per contra els que són méspetits, al voltant de 5 mm., apareixen de color groc mel,Iluents, amb els prismes poc desenvolupats. Tant d'uncom deis altres fem una representació d'una serie d'exem-plars.

Són freqüents les formes amb cares amb aspecte dedoble pirámide, bipirarnides rórnbiques i en particular quanun índex és igual a zero i per tant apareix la forma pris-matlca Ilarga i tres eixos, i quan dos índexs són iguals azero i formen els pinacoides.

Des del punt de vista del col-leccionlsta, els cristallsd'anglesita són destacables parque són arllats, bendesenvolupats, grans els blancs i molt brillants els petits;solen estar acompanyats de fluorita i galena, excepcio-nalment maclats i interpenetrats amb baritina.

ANTLERITAPrimera cita en el jaciment. Com producte secundari

de I'oxidació del sulfur de coure. Forma patines molt pri-mes, i fins i tot, crostes de color verd en el quars, raravegada forma cristalls aciculars de fins a 0'5 mm .. Esvaren recollir exemplars en el període de 1959 a 1966,associats al quars.

APATITAComptats exemplars d'aquesta especie s'han localit-

zat en el jaciment, sempre en filó hidrotermal, acornpa-nyant t'adularia, quars i clorita com mineral accessori.Monocristalls tabulars de color verd empresonats entreles adularies. Constitueix la primera cita d'aquest jaci-ment, ja que anteriorment no s'havia descobert.

ARGENTEs troba en forma nativa de color gris a gris negre

sobre fluorita, galena, quars i calcita. Forma petites cros-tes associades aplaques d'argentita molt alterada; tam-bé en petites dendrites sobre fluorita, o filamentsarborescents amb fluorita i galena.

40 Mineralogistes de Catalunya Vol. VI Nº 2-3

Podem destacar un exemplar de la collecció d'E.Bareche, recollit per J. Andrés, en el que I'argent formafilaments molt prims i juxtaposats, estriats longitu-dinalment, de 8 mm. de longitud, de color gris i molt bri-Ilants. L'argent de la mina Berta ha pogut formar-se perdescomposició de la galena argentífera.

ARGENTITACristalls deformats per allargament, més comuns els

compenetrats de dos o més cubs de color gris plom, pocbrillants, sobre fluorita gris o lila. També combinacionsmaclades cúbiques, amb cristalls molt arrodonits i ambfacetes encorbades.

Abundant en masses, capes i incrustacions, tapissanti reomplint els cristalls octaedrics de fluorita, associat aargent nadiu; també de color negre brillant i en dendritessobre fluorita.

AURICALCITAApareix esporadicament en cristalls de 1 a 2 mm. de

forma acicular, agrupats en petites rosetes de color verd-groc sobre quars; associada a calcopirita, esfalerita i rnon-heimita. També en masses de color verd ciar amb atzurita,óxids de ferro i hemimorfita .

Figura 9.- Cristalls d'Argentita. Mina Berta (Papiol).

Fluorescencia al ultravioleta lIarg dun exemplar defluorita verda cristallitzada. O,5x. Col. i fotos: J. Callén.

Fluorita i cerussita a I'ultravioleta lIarg. La cerussitapren coloració groga. 6x. Col. i fotos: J. Callén.

Cristalls transparents de fluorita. 2x. Col. i foto: J. Astor.

Cristalls octaedrics de fluorita recoberts dun polsim groc de greenockita iacompanyats de cristalls agarbellats de smithsonita. 10x. Col. i foto: J. Callén.

Recobriment afeltrat dauricalcita. 14x.Col.: M. Vera. Foto: J. Callén.

Fluorita cristaHitzada en rombóedres.Aquest inusual hábit de cristaHitzacióde la tluorita es presenta en combinació d ' altres cares i soIs en casosexcepcionals amb predomini absolut. 12x. Col. i foto.: J. Callén.

f:-Z oN 1111011 eÁunlele:> ap SalS!60IeJaU!W

'(zo!dv¿) VI,liJf[ VU!W 'VI!SiJZ:JUV,PSllVIS!,l:J -'S v.m:J!d

, oo{

A 00

43

Figura 6.- Cristalls d'Anglesita. Mina Berta (Papiol).

Mineralogistes de Catalunya Vol. VI Nº 2-3

E:-~oN 1/1 10/1 eÁunle¡e:;J BP SB¡S!l5oleJBU!W

. íJ 011V1S1J:J_o¿ vomíJ!do(10!dvd) Vl.1<J[JVU!W °V1!s<J1UlI,P vi °

'. rroV

¡

! J \;" Jj ,

\L1~, ¡

. 'f j\ ! .:.

\ /\ ,/\ ; iUJ'¡ I

\Vi

tI

f'oV

~-~ ..OkV

Figura 10.- Cristalls d'Atzurita. Mina Berta (Papiol).

ATZURITAExcepcionals cristalls d'atzurita varen apareixer al

1988, de color blau intens, molt brillant, obtenint-seexemplars de fins a 7 mm. d'aresta. Cristalls monoclínicsamb habit tabular o prlsrnátics, curts i allargats segonsI'eix a. També piramidals, amb predomini delortopinacoide a (100) i pirámide d (243).

Belles cristal-Htzacions molt brillants associades aquars, malaquita, oxids de ferro i cuprita. Forma junta-ment amb la malaquita nombrosos dipósits verd-blavo-sos, d'aspecte polsinós, en crostes i capes associadesa linarita, brochantita i leadhillita.

BARITINALa baritina és un mineral esporadic i poc abundant

en el jaciment, tan sois va apareixer en considerablequantitat en una bossada de fluorita, de color blanc ro-sat en masses espatiques. Secundanarnent crlstalHtzaen petits cristalls de color blanc, transparents, tabularsmaclats segons 110, quasi sempre sobre fluoritacristal-litzada. Els cristalls no sobrepassen, habitualment,els 10 mm. Així els tabulars ens donaren els següentsangles per mesura qoniometrica:

(101)CAU(102)cAd(011)CAO(001 A 104)

58º 18';39º 00';52º 45';22º 00'

(115)c AU = 22º 30';(102)cAd = 38º 45';(110) A(110)= 78º 30';

(Figura 11)

Un altre, no tant complex, seria CAU = 58º 00'Un extraordinari exemplar de baritina es va recollir a

I'any 1991, de color blavós, molt brillant i pla, de formatabular, sobre quars.

BIOTITAForma petites plaques de color negre brillant, asso-

ciades al granit.

BORNITAEspecie rara al jaciment. Apareix formant cristalls de

1 a 2 mm., amb formes arrodonides, en geodes de quars.No s'havia citat amb anterioritat.

BROCHANTIT AEs presenta en forma de petites taques de color verd

fosc, així com en petites masses de microcristalls trans-parents prisrnatics, amb una estructura de conjunt tolla-cia. Acompanya la malaquita, caledonita i linarita. Es vanrecollir exemplars en un període breu de I'explotació mi-nera, essent molt abundant en les zones on apareixiacalcopirita. Posteriorment han aparegut cristalls i massesesporadicament.

CALCANTITAEs va trobar en poca quantitat formant incrustacions

concrecionades i petits cristalls de color blau pal-lid enels filons de quars amb calcopirita. MONTORIOL (1965)la cita en un petit diposlt en el creuament de la galeriad'extracció amb la primera galeria transversal.

CALCITAÉs una de les especies més importants del jaciment,

tant des del punt de vista crtstal-Ioqratic com el delcol-Ieciontsta. Tot i que els cristalls no assoleixen gransdimensions, solen oscil-Iar, com a rnaxlrn, entre els 15 a20 mm., son representats per una gran varietat de formescristal·lines.

També és remarcable la gran quantitat de paraqene-si, les combinacions amb altres especies com fluorita,galena, calcopirita, pirita i quars, que fan deis exemplarsde calcita, un conjunt de magnífica estética. Els cristallssón de colors variats; poden ser: blancs lIetosos, incolors,fumats a negres, rosats, encaramelats. Algunes colora-cions són recobriments rnicrornetrics superficials d'oxidsi hidróxids de ferro.

o -10

Mineralogistes de Catalunya Vol. VI Nº 2-345

e-e oN lA "IDA flÁUnlfllfl::J ap SalS!6olflJaU!W

r917

//

//

Figura 12.- Macla de calcita en papallonu segons1011; haformat un angle de creixement alllarg del plade macla.

Aquesta varietat de colors es dóna per les diferentstemperatures de formació, així com per la presencia demateria orqanica.

La calcita es pot presentar en forma de massesespatiques de tacil exfoliació. Són freqüents les agrupa-cions de cristalls romboeC!.rics (1010), així com el rombo-edre cuboide (0332) i (1011).

També en macles en les que el rornbóedre (0112) téels eixos verticals creuats sota angles de 127º 30' i 52º30'. A la col-lecció Bareche existe ix una macla de papa-Ilona segons (1011) de 18 mm. amb fluorita i quars.Aquesta macla és poc freqüent essent el pla de macla(0221) i els eixos a 53º 45' i 126º 15º.

Són usuals els cristalls d'habit romboedric (012) ambcares poc desenvolupades de prisma hexagonal (100)molt transparents.

També nombrosos cristalls que combinen cares delromboecre (104) i cares del prisma hexagonal (100) ambI'escalenoedre (212) i (214).

Altres cristal-Htzacions estan formad es per combina-cions d'escalenoedre (214), prisma (100), rornboedre in-vers (018) idos rornbóedres (104) i (101).

L'origen de la calcita en el jaciment cal buscar-lo enla caolinització de I'anortita. L'aparició de la calcita té Ilocen les cavitats de la milonita, localitzant-se preferentmenten aquells punts en els que els plan s de les diaclasispateixen canvis pel seu cabussament, o irregularitats queocasionen espais on precipita el mineral, així com cavi-tats produides durant els moviments tectonícs.

Aquests mecanismes es van anar reproduint lenta-ment donant Iloc a una transformació molecular de lamilonita, la qual al voltant deis nuclis creats pels primersdiposits fou reernplacada progressivament per novesmasses de calcita.

La calcita del jaciment és extraordinariament fluores-cent i fosforescent. Com a curiositat es van trobar el 1967petites masses de la varietat espat d'lslandia, sent avuien dia possible trobar-Ia en un gran bloc extret de nivellsinferiors de la pedrera en explotació (com. pers. J. Ro-sell).

CALCOALU NITACrostes de color verd blavós en poca quantitat sobre

quars. Especie nova al jaciment. Va apareixer només el1963.

Figura 13.- Romboédre de calcita segons 1011.

CALCOPIRITAAquest mineral primari és torea abundant al jaciment,

aflorant en forma de filons dins de quars. Irregularmentapareix en masses notables de color groc-daurat ambirisacions, en calcita i fluorita. Malgrat que la manera mésfreqüent de presentar-se és massiva, s'han obtingutexcellents cristalls estenoedrics amb macles d'inter-penetració de fins a 8 mm. d'aresta, cristalls amb caresestriades i macles de cristalls pseudo-octaedrics. Tam-bé trobem calcopirita sobre calcita i associada a galena.

Figura 14.- Cristalls de Calcopirita.Mina Berta (Papiol).

Mineralogistes de Catalunya Vol VI Nº 2-3 47

Feixos de cristalls de malaquita. 4x.Col. i foto: J. Callén.

Magnific exemplar datzurita damunt debaritina. 8,5x. Col.: J. Rosell. Foto: J. Astor.

Cerussita en macla ciclica. 14x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor.

Cristall aíllat devanadinita.Presenta prismahexagonal, pira-mides de 20n i de1er graus.100x. Col.i foto: J. Callén.

":lo.

Atzurita. 5x. Col.: J. Rosell. Foto: J. Astor.

Rosasita. 6x. Col.: M. Vera. Foto: J. Callén.

Curiosa forma demalaquita simulantencenalls, que fins aranomés era coneguda aljaciment de Brixlegg,al Tirol. 4x.Col. i foto: J. Callén.

CALCOSINATaques de color gris fosc a negres, recobrint superfi-

cialment calcopirita, atzurita, covellina, quars i malaqui-ta. També en petites masses de color gris, quasi negre,amb calcopirita molt alterada.

CALEDONITAEs tracta d'una especie nova al jaciment i primera cita

de l'especle mineral a Catalunya. Fou descoberta perprimera vegada I'any 1963 en una bossada mineral, as-sociada a limonita, brochantita, antlerita, calcopirita, ga-lena i quars. Posteriorment no ha tornat a apareixer.

En les mostres de les colleccions estudiades, elsexemplars no presenten cristalls visibles; es tracta depetites masses en capes primes de color blau formadesper diminuts cristalls, sens dubte, fruit de I'oxidació-hidra-tació de les masses de galena i calcopirita.

CAOLlNITAForma petites masses d'aspecte pulverulent i color

blanc. Poc disseminat al jaciment i també poc abundant.És producte de la descomposició deis feldespats de

la roca encaixant.

CARBONAT-APATITATrobat de manera casual en antics derrubis abando-

nats de I'explotació, prop de la bossada de fluorita, se-gons MONTORIOL (1965). L'exemplar era petit, fibrós, deIlurssor subresinosa i de color blanc-grisós.

CERUSSITALa cerussita forma, juntament amb I'anglesita, la cal-

cita i la fluorita, el grup d'especies que presenten méscombinacions entre els seus cristalls i la forma de pre-sentar-se. Moltes d'aquestes varietats són interessantsper les macles, per la complexitat de les cares, i per lagran bellesa i perfecció deis cristalls. Aquest mineralsuperqenic, té el seu origen a I'aflorament per la carbo-natació de la galena, produida per aigües meteóriquesriques en anhídric carbónic; també per descomposició dela galena en presencia de carbonats, amb la possibleformació intermedia de I'anglesita.

Extraordmanes macles segons (110) de fins a 10 mm.;també segons (130). Les primeres són freqüentment tan-

cades. Es formaren esplendids cristalls prismatics decolor blanc molt brillants, trobats en el període 1958-1963.

Hi ha cristalls amb el prisma allargat segons I'eix A,combinant el prisma m (110), el braquipinacoide b (010),braquidoms (102) (021) (031), pirámide (111) i la base(001). (Figura 16)

Per medició qoniornetrica, un cristall recollit el 1955 ensdona els següents angles:

(010)/\(021) 34º30 ;(010)/\(012) 70º00';(012)/\(012) 40º00';(011)/\(012) 15º30';(010)/\(110) 58º00';(111 )/\(111) 92º00'

(010)/\(011 )(110)/\(111)(011 )/\(012)(110)/\(110)(111)/\(111)

54º30';36º00';15º30';62º37';50º30';

(Figura 16)

Un altre cristall blanc ópal, translúcid quasi bé opac, po-lislntetic, dona aquests angles:

(010)/\(130) 28º34'; (010)/\(110) 58º30';(110)/\(130) 29º30'; (101)/\(021) 34º45';(010)/\(041) 20º15'; (111)/\(111) 49º59';(110)/\(331) 13º30'; (001)/\(111) 54º20';(110)/\(111) 68º16' (Figura 16)

També trobem cristalls rosats amb macla segons(110) en forma d'estrella, cristalls aciculars i piramidalsamb fluorita i smithsonita de color blanc vitri.

CIANOTRIQU IT AEspecie nova al jaciment. Primera cita d'aquesta es-

pecie a Catalunya. Es va trobar el 1977 a El Papiol. For-ma druses, esferes de cristalls aciculars-capil-lars curtsamb aspecte de vellut; Iluentor sed osa; color blau cel.Implantades en petites geodes de quars cristal-Iitzat iblenda. Els glóbuls de cristalls de cianotriquita oscil-lenentre 1 i 2 mm. de diárnetre. També es troba reomplintpetites geodes de cristalls de smithsonita acompanyadad'ocres de ferro.

CLORARGIRITAEscassa a tot el jaciment. Va apareixer en molt poca

quantitat acompanyant a la galena argentífera. És produc-te de la descomposició d'aquesta per aigües meteóriquesamb aportacions de clorurs.

Mineralogistes de Catalunya Vol. VI Nº 2-3 49

c-~oN 1/1 '0/1 eÁunlele:J ap salSf60leJaUfl!1l

o(¡o!dvJ) V).JiJ8 VU!W °V1!ssn.liJJ iJp SZlV)s!.lJ -°91 v.Jn:J!d

O~

I

\\.

..: ./

\ I ,\ '/

Figura 17.- Cristalls de Cerussita. Mina Berta (Papiol).

r Il

Mineralogistes de Catalunya Vol. VI W 2-3 51

ep SalS!601E!JaU!W/11 1011 E!ÁUnlE!IE!:)CoZ oN

. " l VJn81¿JJa" ap SllV1S!.lJ - 8 ". "Vl1SSn J"(¡o!dv¿) V1.la[JVU!W "

Figura 19.- Cristalls de Covel-lina. Mina Berta (Papiol).

CLORITA I CLlNOCLORGrup de la clorita. Especie nova al jaciment. És un mi-

neral accessori que acompanya al quars i la moscovita,formant petites masses fulloses de color verd-negre.També en petits cristalls de color verd fosc molt defor-mats, d'aspecte tabular, originaris de la roca granítica, for-mant agrupacions de diversos individus. De presenciamolt esporádica i irregular al jaciment.

COUREEspecie nova al jaciment. El coure natiu és un mine-

ral poc abundant a Catalunya. Anteriorment només s'ha-via trobat a Cantallops, El Molar i Bonmatí; també és certque en aquestes localitats, i a El Papiol, les dimensionsosctllen entre 1-1.5 mm. A El Papiol va apareixer I'any1988. Forma petits grups de cristalls deformats allargatsen forma d'arbre o dendrites aeries en combinació ambel quars. Pot assolir 1-2 mm de lIarg. És de color ocre,sense Iluentor i mat, amb els contorns negres.

COVEL·LlNACristalls tabulars, laminars, lenticulars de color blau

fosc, amb patines blau verdoses, molt agrupats i barre-jats amb pirita. Forma masses de mida petita englobadesen els filonets de calcopirita. És un mineral format a par-tir de I'enriquiment de la calcopirita.

CUBANITASegons J. Montoriol, detectada roentgenogrB.ficament

juntament amb pirita, podent-se considerar pseudomor-fa de pirita per reernplacarnent d'aquesta.

CUPRITAEspecie nova al jaciment. Es troba cristal-lltzada for-

mant petites agrupacions de cristalls octaedrics d'apro-ximadament 1 mm. de color vermell carmí, associada aatzurita i quars. Forma també petites masses compactes,com incrustacions, amb paraqenesi de quars, fluorita, cal-copirita i sulfats de coure i plom.

CUPROCINCITAEspecie nova al jaciment, pero amb reserves, ja que

no hem pogut realitzar les comprovacions finals. Es pre-senta en forma de masses rnamellonars blanques, unamica rosades, amb Iluentor nacrada. És present en pocaquantitat. Es va trobar I'any 1988.

DOLOMITACristalls rornboedrics blancs-groguencs molt petits

entre 1-2 mm. segons (1011) i en petites masses; pot con-siderar-se la dolomita un mineral accesori d'irregular pre-sencia al lIarg deis anys, així com la seva distribució enI'explotació del jaciment, encara que sempre en pocaquantitat.

ESTRONC IAN ITASegons Montoriol, petita massa blanc grisosa d'estruc-

tura fibrosa, trobada entre baritina, recimentada per car-bonat calc!c. La seva formació es pot deduir perreernplacarnent del calci de la calcita, i per estronci pro-vinent de la roca encaixant.

ESFALERITAL'esfalerita pot trobar-se en les seves varietats

encaramelada o ferrífera (marmatita). L'esfaleritaencaramelada apareix en cristalls isolats, amb cares onpredomina el tetraedre, pero amb hábits rics en formesprobablement tetrahexaquledriques. Altres veqades espresenta en cristalls rics en cares, combinant el dode-caedre i un ben desenvolupat trlaclstetraedre (311) (Fi-gura 20). L'habit més comú és el tetraedric, truncat elvertex de cara del tetraedre inverso En aquells cristallsapareix alguna cara de cub, no faltant interessants ter-minacions i combinacions de les seves facetes, que do-nen Iloc a formes cristal·logrB.fiques bastant rares, comles que van aparelxer en el període 1974-1977. Per re-gia general, la blenda és un mineral abundant, molt dis-pers que si bé no es troba en gran quantitat, esta moltpresent en tot el jaciment. Els cristalls d'esfalerita

Figura 20.- Cristalld'Esjalerita. Mina Berta (Papiol).

Mineralogistes de Catalunya Vol VI NQ 2-3 53

t-~oN lA "/oA eÁun/elea ep SalS!60/eJau!w

Apatita sobre adularía. 12 x. CoL: E. Bareche. Foto: J. Astor.

encaramelada poden arribar fins a 8 mm.; usualment os-cillen entre 4 i 6 mm., freqüentment d'habit dodecaedrici tetraedric: el color és bru fosc, alguns també color cara-mel, més clars o ataronjats que els anteriors; la seva pa-raqenesi més habitual és amb quars, calcita i fluorita.

La marmatita és habitualment massiva. Grans mas-ses quelcom espatiques, de color marró-bru a negre. Mésrars són els cristalls de mida més petita que els de blen-da encaramelada de tipus ídiomórtlc: sol anar acom-panyada habitualment de galena, calcopirita i a vegadesfluorita en totes les manifestacions hidrotermals de lazona. L'esfalerita fou explotada durant I'interval de 1916a 1918, quan va apareixer una bossada molt gran. Potconsiderar-se com un mineral primari a la Mina Serta.

Es pot utilitzar el nom d'esfalerita o el de blenda, peroen els paisos europeus, és més habitual el d'esfalerita.

FARMACOLlTALes anomenades flors d'arsenic constitueixen el mi-

neral farmacolita; aquesta especie és rara i es troba enmolt poca quantitat en el jaciment, forma patines blanquessovint rosades; també en petits cristalls d'1 mm. de midaaproximadament, de forma acicular agrupatsesferoidalrnent amb paraqenesi de quars i bornita.

Esquerra: Figura 22.- Cristalls de Fluorita. Mina Berta (Papiol).Dreta: Figura 23.- Cristalls de Fluorita. Mina Berta (Papiol).

--:=:=.l:'¡"o/ o

Figura 21.- Cristall de Ferrismithsonita.Romboedre 1011. Mina Berta (Papiol).

FERRISMITHSONITAEspecie nova al jaciment i a Catalunya.Sovint, aquest carbonat de zinc conté una barreja iso-

morfa de ferro i rnanqanes.Ouan predomina el primer, elmineral s'anomena ferrismithsonita o monheimita. Si béla smithsonita es pot considerar un mineral torea abun-dant en el jaciment, la ferrismithsonita va apareixeraccidentalment en quantitats apreciables en el períodedeis anys 1968-1972, al treballar-se uns dics molt rics enquars i coure. Forma petits cristalls d'aproximadamentd'1-2 mm., en petites drusses ben formades, també agru-pats irregularment en les geodes de quars. Aquests cris-talls rornboedrics tenen color groc-mel, són sovint lIuentsi estan associats amb malaquita botrordal, atzurita, quarsi calcopirita. Tenen exfoliació perfecte segons (1011).

FOSGENITAPossiblement fosgenita, especie a confirmar. Existei-

xen mostres de cristalls prismatics de color castany foscassociats a quars i galena, que podrien ser fosgenita.Degut al poc número de peces, els seus propietaris nohan volgut destruir els seus exemplars, al no disposar deduplicats per poder fer les análisis que confirmessinaquesta especie.

FLUORITAEn el transcurs deis anys, la mina Serta ha proporcio-

nat uns exemplars extraordinaris. És, sens dubte, el mi-neral més abundant i regular al Ilarg de tota I'explotaciói, també, I'especie més característica i ernblernática del

Mineralogistes de Catalunya Vol. VI NP 2-3 55

Sofre. 30x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor.

Quars ferrugínós.Lzx. Col.: Museu Mollfulleda.Foto: J. Callén.,...., .'"

Drusa def1uorita

octaedricarecobertade polsim

de gree-nockita.

2x.Col. i foto:

J. Callén.

Cristalls de pirita pseudomorfitzats en limonita. Col. i foto: J. Callén.

Cristalls de wulfenita de dimensionsconsiderables. L' aresta més lIarga és de4 mm. Col. i foto: J. Callén.

Hidrocincita sobre quars ferruginós.Sx.Col.: E. Bareche, foto: J. Astor.

r

Cristalls de pirita damunt de calcita. 7x. Col. i foto: J. Callén.

Cristall aillat de pirrotina pseudomorfitzat en Iimonita, damunt dequars prasi. 12x. Col. i foto: J. Callén.

Magnífic exemplar danglesita. 8x. Col. i foto: J. Callén.

Figura 25.- CristalldeFluorita. Mina Berta(Papiol).

Figura 24.- Cristallde Fluorita. MinaBerta (Papiol).

'1~1~ 31+040k: _ ~,.M()'¿

jaciment. És una localitat típica mundial en quant a lescristal-lltzacions octaedriques. Són moderadament abun-dants els cristalls octaédrics d'un color verd intens a unverd quasi blanc en formes octaédriques simples.

De tota manera són abundants, també, les combina-cions cuboctaedre amb el plnacoide truncat. No obstant,existe ix una gran varietat de combinacions, com les querepresente m a la Figura 24; així apareix en forma 10.3.0amb les cares corbes i els angles següents:

(100)/\(110) = 45°00'; (100)/\(111)(100) /\10.3.0 = 16°21'; (110) /\10.3.0(100) /\ 10.3.0. = 17°3';

54°41 ';28°23';

A la Figura 25, els octaedres integrants del cristall granestan separats 2°15', essent els seus angles en

(111)/\(111) = 109°30' i (100)/\40.1.1.=1°30'.

Un altre interessant combinació és la representada ala Figura 26, d'un color verd par-no, transparent en lescares brillants (100), mentre les cares (111) són rugosesi mats.

Els seus angles són:

~J~F=. ~A40 5Ito~o

(001) 1\ (100) = 90°00';(001) /\ (101) = 45°00';(001) /\ m = 26°10',26°15',25°5';(001) 1\ H= 47°30',47°9', 4r1' i 4r3';mentre el trapezbedre (113):

(001)/\(113)(100) /\ (13.11.9)(100) /\ (875)

25°14';4r33 i4r43'.

Un altre cristall interessant és la combinaciótetrahexaenoedrica, així com els cristalls cúbics amb lesarestes biselades; més rara és la combinació cuboctaedreen la que les cares interrnedies del cub han estat redul-des a petites facetes, i de les dues restants té un desen-volupament molt gran, mentre que I'altre no apareix a laFigura 22 representada; els angles són:

(110)/\(441)= 9°15' i (110)/\(113)=65°15'.Més complexa i no escassa, és la combinació del

cuboctaedr e que presenta el rombododecaedre, eltrisoctáedre (331), dos trapezbedres (311 )(12.1.1) i I'he-xaquisoctaedre (723).

Un aspecte molt interessant de les crlstal-Iitzacions dela fluorita de la mina Berta la constitueix el gran contrastque presenten les seves cares.

Figura 27.- Cristallsde Fluorita.Mina Berta (Papiol).

~..\~/ '\'-'

~

/Q/x..,\~~. < ~\

.' l.' _),."'-~'1 LV ("\,., /';0 ."'.'fj~¡'J:\(.',-_\

Mineralogistes de Catalunya Vol VI Nº 2-3

Així el cristall representat a la Figura 28, les cares(100), (311) i (110), són brillants.

La cara (331) esta estriada finament en direcció alseixos quaternaris, mentre la (111) té una lIuentor molt mésfeble, quasi mat, i les cares composades.

Els seus angles són:

(110)/\(331)(331 )/\(313)(311 )/\(1 00)(100)/\(110)

(331 )/\(331)(331 )/\(111)(311)/\(111)(111)/\(111)

26°32';22°00;29°29';71°12'.

13°16';38°12';25°10';45°3'

Ja de per sí seria factible col-leccionar específicamentles moltes varietats de combinacions cnstal-Ioqrañquesde la mina Serta.

Pel seu interés cristal·logrMic podem destacar els pi-naco ides truncats que ofereixen molts cristalls; així a laFigura 30, el cristall representat té els angles següents:

(110)1\(331)(111 )/\(331)(110)/\(10.3.0) =

14°10'; (331)/\(331)20°50'; (111 )1\(11 1)28°16'

Són freqüents les combinacions de cuboctaedre d'as-pecte arrodonit, els angles del qual serien:

Figura 29.- Cristall deFluorita.Mina Berta (Papiol).

(100)/\(110)(100)1\(111 )(110)1\(110)(111 )1\(533)

(100)/\(410)(111)/\(311)(100)/\(533)

45°00';54°45';90°08';13°30',

13°35';25°45';40°10';

Figura 29.

Són també notables els creixements parallels de cris-talls, arribant a comptar fins a 12 o més dins d'una ma-teixa agrupació, així com els octáedres en agregatsparal-lels, on la cara del cub apareix com planol d'unió, obé els cristalls octaedrics amb els pinacoides truncats, onal mateix temps han desenvolupat simetricament altresoctaedres. Els cristalls cúbics són de color blanc, grisós,violeta. L'any 1957 van apareixer cristalls de fins a 15 cmd'aresta, essent aquesta bisel lada d'un color rosat, bas-tant altera!. La fluorita va ser mena d'explotació durantalguns anys; així varen apareixer grans bossades o mas-ses espatiques d'un color blanc, blau-gris i verd, gene-ralment molt exfoliada i, alhora, compacta.

A I'igual que les crlstal-litzacions, el fenomen d'hidra-tació a prop de la superfície ocasiona un emblanquina-ment del color verd. Una menció apart mereixen elscristalls de quars pseudornorflcs de fluorita, en que unapart de les arestes o cares es troba substituida per quarslIetós; habitualment I'escalfor ocasiona una perdua decolor, i és bo pensar que les fluorites de la mina Sertapoden patir decoloració per tractament terrnic,

Figura 29 b.- Cristallde Fluorita.Mina Berta (Papiol).

Mineralogistes de Catalunya Vol. VI Nº 2-3 59

eÁunlele:J ap SalS!/5oleJaU!WE:.~oN 111 1011

roo·(ZO!dVá) Dl.liJ[[ VU!W

'"\··lE D.ln;i1¿J·Vl1.10nZ¿J iJp sllvJs!.lJ .

,,

. --..._- .•.... -.

Figura 32.- CristallsMina Berta (Papiol). de Fluorita.

Mineralogistes de Catal unya Vol. VI W 2-3 61

Cerussita. 10 x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor.

Existeix a prop del jaciment un aflorament d'aigüestermals subterranies, i es podria especular també sobrela seva incidencia.

No pot pensar-se que la perdua de color sigui pertrossos de rnateries orqaniques, per fluor Iliure, contin-gut en cations, com succeeix en altres Ilocs. Podriematribuir el color verd a la pressió de formació i I'efecteperiferia d'aquesta respecte al nucli.

A I'igual que la calcita, la fluorita de la mina Berta ésfosforescent, encara que en menys intensitat. No així elfenomen de fluorescencia; les fluorites són extremada-ment fluorescents, sens dubte, relacionada amb la pre-sencia de coure. La fluorita presenta diverses inclusions,habitualment de minerals anisotropes, silicats de calci,etc ... Al jaciment, la fluorita es podria esquematitzar commasses formant bossades de color verd o violeta, i in-clús, entrelligades, on tot és fluorita. Quan aquesta estroba barrejada amb calcita, tendeix a ésser gris-blancao gris, passant a verd a les zones properes a les ban-des. Des del punt de vista rnineralóqic, la fluorita esta

Marcassita pseudomórfica de pirrotina. 12 x.Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor.

Guix. 8 x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor.

relacionada amb la calcita (aquestes són les dues espe-cies més abundants i amb molta diferencia respecte alaltres) i la milonita. Per tant, es pot parlar d'un conjuntmilonita-calcita-fluorita en un mateix procés, amb dife-rencia de grau d'evolució, afectades pels canvis localsfísico-químics que tenen lIoc sobre el procés. D'una ma-nera, es podria deduir que la roca metamorfica origina-da pel granit monzonític, sotmesa a fenomens desuperfícies de gran escala, produeix una forta meteorit-zació, amb sericitació i caolinització deis feldespats dela fluorita; apareix per reernplacarnent de la calcita. Unacaracterística del jaciment és la inexistencia de geodeso grans cavitats de fluorita; aquesta sempre reomple pe-tites fractures o fissures dins la roca. Són nombrosos elscristalls aülats, octaeures on s'ha desenvolupat sobreuna cara una vintena de petits cristalls subparal-lels alvertex de l'octaedre, estant incompletament desenvolu-pats; també a les vetes de quars, amb les cares parcial-ment corrotdes, les cares del cub han estat poc a pocreernplacades per les del dodecaedre rornbic,

Cristalls de mispíquel sobre quars ferruginós. 6 x.Col. i foto: J. Callén.

61 Mineralogistes de Catalunya Vol VI NQ2-3

:= s-:= ~~ -::_ e I ns d'origen hidrotermal,reo -: - - c.~ ..•'&5 e les roques encaixants. Asso-ciada a cal ita i-uorita, formant masses irregulars, pre-sentan extures granuloses i espatiques. L'alt continguten argent de la galena va fer que durant varies epoquesla mina se'n beneficiés. La galena surt també associadaa calcopirita.

Els cristalls són sovint combinacions de cuboctaedreamb predomini del primer. Els cristalls formats per rna-eles de diversos individuus no són, quasi mai, brillants,al revés de com són les masses laminars o inclús ambles masses granuloses, que són les que tenen més con-tingut en argento Aquests cristalls cuboctaedrics asso-leixen els 10 mm. d'aresta com a maxirn: es trobenimplantats habitualment en fluorita. La presencia de ga-lena cristal-litzada ha estat un fenomen intermitent.

L'any 1988 van apareixer uns cristalls cúbics moltbrillants entre quars cristal-litzat, els quals presentavenuna corrosió a les cares en sentit decreixent. Aquestscristalls, d'una gran bellesa, tenien una aresta d'aproxi-madament uns 3 mm.

Actualment s'han trobat cristalls octaedrícs.amb ares-tes d'uns 12 mm., reomplint fractures a la paraqenesígalena-calcita-fluorita.

GOETHITAForma agregats botroidals d'irregular gruix, de color

negre. Associada a quars, pirita i marcassita, pot formar,ocasionalment, formes estalagmítiques quan la concen-tració de mineral és prou gran.

La goethita es forma a partir de solucions hidroter-mals riques en cations ferro trivalents i hidroxils. En com-binar-se aquests ions precipiten hidroxld de ferro queamb el temps es deshidrata, i després de I'eliminaciód'una molécula d'aigua, obtenim la goethita.

GREENOCKITAEspecie nova al jaciment i a Catalunya. Apareix íor-

mant fines capes de color groc intenso Associada a blen-da i fluorita, generalment. Més rara és la paraqenesi amb

smithsonita. J. Callén va trobar uns petits cristalls hexa-gonals hernimórtics amb habitus piramidal d'uns 2 mm.,implantats en una capa massiva que podrien sergreenockita cristal-Iitzada, en Iloc de wurzita, tal compreviament es va classificar. El poc nombre de cristallsno ha perrnes realitzar una difracció de RX per compro-var-ho.

GUIXApareix a la mina Serta la varietat selenita. Aquests

cristalls tenen forma de prismes verticals molt allargats,també amb habitus tabular, molt transparents. Es trobenagrupats en petites formacions. També amb formamassiva laminar, molt brillant i transparent, associat afluorita, pirita i malaquita.

HALLOYSITA (HALOISITA)Amorfa, forma petites masses nodulars de color verd,

associada a pirolusita. És un mineral secundari en eljaciment, provinent de I'alteració deis silicats aluminososcontinguts a la roca encaixant. També apareix, rarament,associada a I'hemimorfita.

HEMATITESLamines de color negre brillant a mat, de mida peti-

ta, habitualment sobre quars. Més rara és la seva apari-ció sobre el granit. És producte de I'oxidació del ferro dela roca encaixant.

HEMIMORFITAL'oxidació de I'esfalerita en presencia de productes

de descomposició deis feldespats de la roca encaixant,pot explicar el seu origen. Existeixen petits monocristallsagrupats en plaques associades a smithsonita. Tambécristalls tabulars de 2mm. agrupats en rosetes molt trans-parents sobre calcita cristal-Iitzada, en paraqenesí ambfluorita i pirolusita. Aquests cristalls estan formats per labase (001), l'esfenoide (301), la pirámide (1211), el pris-ma (110) i I'altre pinacoide (010); altres cristalls d'habitustabular associats a fluorita (Figura 33) van donar els se-güents angles:

O~D

Figura 33.- Cristalls d'Hemimorfita. Mina Bata (Papiol).oA~

Mineralogistes de Catalunya Vol VI Nº 2-3 63

.-:-: . ~oo.3_::::=:: ... ==. ~~-- ~.t.:::- ..:AO:OA

~:~ ~;~~.:,==<.o.~

-1 e e ¡ .

--l ••

;;q¡-;1''''

f- :ü~:'-"~~~~i~~ °fO.~- '-

A'~

i ;~ Figura 34.- Cristalls de Linarita. Mina Berta (Papiol).

Forma masses o crostes concrecionades, de colorblanc groguenc, habitualment sobre quars. Tambémassiva, amb color blanc, d'aspecte pulverulent, dins depetites geodes, cobrint cristalls d'atzurita, malaquita osmithsonita. També petites patines sobre fluorita.

JAROSITAEspecie nova al jaciment. Es traba en cristalls rorn-

bics, agrupats en formes entrecreuades, de color marróciar, dins de geodes de quars, associats a calcopirita ismithsonita.

t,A''¡

~~,~

oo~

.,._~t!l0...to1

54 Mineralogistes de Catalunya Vol. VI Ng 2-3

(001) /-; (301)(010) /\. (110)(011) /\. (001)

61º20';51º55';25º32' i

(011) ». (010)(110) /\. (110)(011) /\. (011)

64º28';76º09';51 º04'

També I'hemimorfita o calamina, forma cristalls hia-lins, una mica groguencs, implantats sobre quars.

HIDROCINCITALa hidrocincita es presenta en molt poca quantitat com

a mineral accessori, producte de I'alteració de lasmithsonita.

- ---- •.·O-,,--------í- ~,,r__...._~.-.v.~_----_· . .___ ..6..~.o .. ' 0'10

~ __"'JL{_, i~-=---_____ .1111.. _._-;:......--

<\ '" le>e 00'(

s .:r01'Jt; MO.e -410

o, <:

~ (. .:<. .""

s

Figura 35.- Cristalls de Linarita. Mina Berta (Papiol).

Cristalls de smithsonita en rornbóedres trasllúcids.Col. i foto: J. Callén.

Rombóedres aíllats de smithsonita. 5x. Col. i foto: J. Astor.

Agregat en forma de bagot de cristalls de smithsonita. Aquestscristalls són en realitat, compostos de diversos individusromboedrics interpenetrats. La forma resuItant recorda moIt elsgrans darrós, i en alguns casos en que lescanyament central éspronunciat simula una garbella. 24x. Col. i foto: J. Callén.

Figura 36.- Cristalls de malaquita. Mina Berta (Papiol).

~"""'-=~'---:Ylí-' 'A 01 1

¡ II I r II ,1 '

\A40 'J,'ol.t010I~

_f:( .

1

~ '~OV"j: 'F íI ",I ;

~ ¡ t1 ~ ¡ " 1¡".•o r .11'" ¡

I ¡1 1\1

¡{ o o

7Í'Z1¡ ~ 11 j ,

tlOtp! A~~ 11()t~AO O

U~('lO 1

! Li 1 !

• - ¡ I'1/1101 1110¡..;....040

IVIIAoQ

¡ViA11

t

LANGITACapes fibroses, quasi bé transparents, de color verd

blavós. Aquestes patines es troben associades a quars,fluorita. Mineral raro

LEADHILLlTAMineral molt rar al jaciment, amb comptats exemplars

conequts. Apareix en microcristalls tabulars, d'aspectehexagonal, de color bru ciar, Els cristalls no sobrepassenmai el milHrnetre. Producte de I'oxidació, carbonatació ihidratació de la galena.

LlMONITALa limonita es troba molt disseminada a tot el jaciment.

Forma masses d'ocre d'aspecte pulverulent, de color groc,reomplint les petites geodes de quars i fluorita, així comles fractures o fissures en la roca amb calcita. També enpetites patines sobre quars, o formant capes vermellosesformades per oxidació de la pirita,

LlNARITAVan apareixer magnífics cristalls I'any 1953 sobre cal-

copirita i blenda. Cristalls blaus de llutssor vítria, tabularsi allargats segons I'eix b, amb gran varietat de care s,També massiva, forma lamines exfoliables amb galena,calcopirita, antlerita i brochantita. Format per I'oxidació ihidratació de la calcopirita en presencia de galena,

MALAOUITAFormada per oxidació de la calcopirita mitjancant ai-

gües meteóriques, riques en anhídrid carboníc, i carbo-natació posterior, Esta molt disseminada en tot el

Figura 39.- Cristal! de Mispíquel. Mina Berta (Papiol).

jaciment, amb paraqenesi amb atzurita (principalment),limonita, caledonita, brochantita, quars, antlerita i calco-pirita, Forma crostes o masses mamelonars d'aspecte es-teroidal. Més estranys són els cristalls amb el prisma curti poc desenvolupat, També es presenta en cristalls aci-culars, capil-Iars, acompanyada d'atzurita.

MANGANOCALCIT AEspecie nova al jaciment. Aquesta varietat de calcita,

amb un 12% de MnO, apareix en forma de crostes cristal-lines de color rosat o cristalls en forma de rornboedresmolt arrodonits, de fins 1 rnrn. a les fissures deis filonsde tluorita.

MARCASSITAEspecie nova al jaciment. Molt semblant a la pirita,

Forma petits cristalls tabulars rornbics de color groc Ilau-tó o noduls d'estructura radial quasi sempre associats alquars.

MASSICOTEspecie nova al jaciment. Aquest oxid de plom forma

petites masses de color groc molt compactes sobre ga-lena arqentltera.

MELANTERITALa melanterita és un mineral accidental a la mina

Berta. És producte de I'alteració per oxidació i hidratacióde la pirita, Montoriol va trobar un petit dipósit a la dia-clasi de I'encreuament de la galeria d'extracció amb laprimera galeria transversal, prop d'un petit diposit ambcalcantita. En aquest punt, com a la resta del jaciment,forma crostes de color verd ciar a grogós i té aspectepulverulent.

MIMETESITAEspecie nova al jaciment. S'han trobat pocs exemplars

d'aquesta especie. Forma petits barrilets de color groc-mel, quasi transparents, en petites geodes de quars. Elscristalls són veritablement molt petits, no més grans de 2rnrn.

MISpíOUELEspecie nova al jaciment. S'han trobat petits cristalls

de color gris metal-He, pseudorómbics, prlsmátics, moltallargats amb combinació del prisma (230) i (101) implan-tats en quars. La mida oscil-la entre 1 i 3 mrn.

66 Mineralogistes de Catalunya Vol. VI NQ2-3

t:~_.-:.ll::'~----.-. ..-- ),d

ÁOO . '~

AOf ~

Figura 37.-Cristalls de Linarita. Mina Berta (Papiol).

¡/10

Mineralogistes de Catalunya Vol VI NIl 2-3 67

""-------------------~"I')A sals/60/eJau!vv

eÁun/ele:J ap .e-z 5N //1 ·/0/1

lo

9

·8f V.m8zd7 iJp SZZV1S!.l:J- .·Vl1.1VUl·(zo!dvJ) Vl.liJf] VU!W . .

Figura 40.- Cristalls de Pirita. Mina Berta (Papiol}

,

/J

At/¡

/I

/.\ I·if

,

,1 ¡f Q j)

\"<----

MOHEIMITATerme mig entre la siderita i la smithsonita. Es pre-

senta en les mateixes clrcumstancies que les descritesper la smithsonita. Predominen els cristalls romboedricsde color blanc groc a blanc rnel, També en feixos de la-mines amb quars.

" \" -,

MOLlBDENITAAquest sulfur apareix molt rarament. Es pot dir que

és una especie no pas corrent al jaciment. S'han trobaten petites lamines de qrandária variable, entre 4 i 8 mm.damunt quars o fluorita, formant petites plaques de colorgris-blavós metal-He, molt lIuents; cal dir que és un mine-ral accessori i circumstancial a Papio!.

MOSCOVITAEspecie nova al jaciment. Aquesta mica potassica for-

ma petites lamines de color blanc gris brillant a la roca

,

granítica. Exfoliable; poden ser reconegudes formespseudohexagonals molt indefinides. Habitualment potapareixer en forma de lamines o petits lIibres.

PIRARGIRITANomés existeixen tres exemplars coneguts. Són pe-

tits cristalls d'aproximadament 1 mm. recollits I'any 1957pero que no van ser determinats fins I'any 1960. L'exem-piar de la col-Iecció E. Bareche, esta format per un con-junt de cristalls prtsrnatlcs amb el prisma pocdesenvolupat i amb predomini de (1120) i terminació rom-boedrica.

Estan situats a la part superior d'una combinaciómaclada de cristalls de calcopirita en contacte amb cal-cita. Són de color vermell fosc, quasi negre. La seva for-mació podria ser deguda a la sulfuració de I'argent, ja siguinatiu o provinent de la galena argentífera, en presenciad'antimoni.

Figura 41.-Cristalls de Piromorfita. Mina Berta (Papiol).~n-~,- '1

I Á'¡' I I....~-L~JJ

69

/

I ~CfO I

L f' •.. _-~,~

¿A>i1

Mineralogistes de Catalunya Vol VI Nº 2-3

PIROLUSITAExtraordinariament abundant a tot el jaciment. Forma

les típiques dendrites de color negre i aspecte pulveru-lent. També es presenta en petites capes sobre fluorita omilonita. El rnanqanes prové de la roca encaixant.C:······i:.<~

PIROMORFITAApareix en cristalls prisrnátics amb aparent forma de

barril, on predomina la protopirarnide (1021), de color mela transparent. Són cristalls petits i rars, a diferencia de lagran quantitat d'altres especies de plom que també apa-reixen al jaciment.

Estan acompanyats de calcopirita, galena i quars. Laseva presencia a la mina Berta es deu a I'acció de lesaigües rneteoriques amb rnateries orqániques i la gale-na.

Figura 42a.- Cristall de Pirrotina. Mina Berta (Papiol).

PIRITALa pirita és bastant abundant al jaciment. Poden tro-

bar-se cristalls cúbics, maclats de diferents individus od'un sol i també dodecaedres pentagonals. La mida deiscristalls oscil-Ia entre 5 i 10 mm. Poden presentar-se moltbrillants o completament limonititzats de color negre. Tam-bé massiva, pero no en grans quantitats. La paraqenesimés habitual és sobre quars o sobre les roquesencaixants. Generalment, també es presenta amb gale-na, fluorita i calcita.

Convé destacar, per la seva bellesa i no per la sevamida (micromounts), les pirites filiformes. Associades ha-bitualment a calcita, poden ser completament capil-lars,fins arribar a confondre's amb la millerita, presentant cris-talls molt allargats amb diferents formes i direccions quedonen Iloc a un conjunt espectacularment bonic i harmo-niós. També forma dendrites i octaedres molt deformatsi ovalats. Mineral primari al jaciment.

PIRROTINAEspecie nova al jaciment. La pirrotina és un mineral

extraordinariament escas al jaciment, donat que s'han tro-bat pocs exemplars.

Crlstal-litz a en individuus hexagonals, tabulars ambpredomini de la base (0001). És de color gris-negre, ambuna mica de lIuentor, d'uns 4 mm., associat al quars, dinsde petites geodes. Mineral primario

PISANITADe color verd pal-Iid, associada a quars i fluorita. En

petites capes molt primes. Prové de I'oxidació i hidrata-ció de la calcopirita.

Oi:¡~

-B~atb,,-,~

.~~

/~/' ., o~¡~

~

~l ~~Q¡~. /íJ., /

\ / // .\ .' / ;

'.'~"'\h-··Figura 42b.-Cristalls de QuarsMina Berta (Papiol).

70 Mineralogistes de Catalunya Vol. VI NQ2-3

L__ .

PROUSTITAFou determinada per Montoriol en una petita massa

vermell-violácia estriada longitudinalment, amb lIuentoruna mica nacarada, sobre una massa de galena. Podriahaver estat formada en identiques condicions que la pi-rargirita pero amb la presencia d'arsenic,

QUARSEl quars és un mineral extraordinariament comú a tot

el jaciment, no en grans quantitats pero sí en quasi bétots els lIocs.

Forma petites masses filonianes en el granit, acom-panya a la fluorita a les bossades; esta present per des-composició deis feldespats de la roca encaixant.Extraordinaries plaques de quars ferruginós en cristallsprismatics de 1 cm., amb pirita, marcassita i fluorita.

També cristalls blancs Iletosos, de tipus cuboide o debaixa temperatura, cristalls transparents de tipusbisaltern, o hematoides, en agregats constituits per unindividu dret i un altre esquerre, sirnetrics respecte a unacara del prisma de segona especie a (1120).

Aquests quarsos de segona generació estan formatsper un cos principal de quars prisrnátic hexagonal sobre-posat a un prisma fortament trigonal acabat en una ter-minació on predomina el rornboedre (1011), apareixenttambé les cares (0110) i (0111).

RATHITAVa esser detectada per J. Montoriol Roentgenogra-

ficament junt amb calcosina provinent de I'alteració de lagalena amb presencia d'arsenic.

RODOCROSITAFormada pel reemplac;:ament del calci de la calcita per

rnanqanes provinent de la roca encaixant, d'un color lIeu-gerament rosat, translúcid, amb Iluentor vítria. En algu-nes col-Ieccions existeixen rodocrosites crtstallitzades enformes rórnbiques, essent moltes d'elles smithsonites d'uncolor rosat.

RODONITAA la col-lecció Pascual existeix un exemplar classifi-

cat com rodonita. Forma petites masses de color rosat ciari molt desfeta. La inexistencia de més mostres no ha per-mes la seva comprovació, ja que es podria tractar de ro-

Figura 44.- Cristall de Rútil. Mina Berta (Papiol).Romboedres positius 1011, amb les arestes truncades per lescares de romboédres negatius.

docrosita, malgrat que els assajos inicials i inacabatsapunten que es podria tractar de rodonita.

ROSASITAA la mateixa col-leccíó existeix un altre exemplar clas-

sificat com rosasita. Forma boles mamellonars d'un co-lor verd-blau i lIuentor nacrada, formada possiblement peralteració de minerals de coure i zenc. L'any 1994 diver-sos membres del G.M.C. varen conseguir mostres d'ana-logia semblant, que sembla confirmar l'existencia derosasita.

RÚTILEspecie nova al jaciment. Mineral accesorio S'han re-

collit molt pocs exemplars; així doncs el tractarem comuna raresa del jaciment. El rútil apareix en forma de cris-talls prismatics molt allargats, de color roig bru, damunto entre el quars, coronant-Io de sulfurs. També en cris-talls aciculars inclosos dins del quars, la mida deis qualsvaria entre 1 i 3 mm. Totes les peces trobades han estaten el quars, en contacte amb el granit.

SERPIERITAEspecie nova al jaciment. Feixos i crostes fibroses,

quasi transparents, d'una Iluentor vidrenca i color blau;es va trobar accidentalment amb quars i calcopirita, dinsd'una petita geoda.

SIDERITAFormada pel reemplac;:ament del calci de la calcita pel

ferro provinent de la pirita, o pel contingut de la roca en-caixant. Apareix en petites masses de color marró fosc,associada a petites quantitats de limonita, formant cros-tes i petites geodes o cavernes amb fluorita i quars, prin-cipalment; també associada a calcopirita i galena, peroen petites quantitats.

SMITHSONITAEs forma al jaciment Berta per reemplac;:ament del

calci per zenc provinent de la descomposició de I'esfale-rita. És una de les mineralitzacions importants per la sevavarietat de formes i paraqenesi en que es presenta. Sonnombrosos els cristalls rombcedrlcs, alguns amb carescorbes, segons (1011) d'un color groc mel amarró. AI-tres vegades, prenent formes arraimades.

Cerussita en masses de cristalls de color blanc cendrós. 6 x.Col. i foto: J. Callén.

Mineralogistes de Catalunya Vol VI Nº 2-3 71

Dos exemplars de cristalls tabulars de wulfenita. 40x. Col. i foto: A. Treviño.

Cianotriquita. 12x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor.

Esfalerita. 12x. Col. i foto: J. Callén.

Fluorita en cristalls cúbics, poc habitual enaquest jaciment. 1,1 x. Col. i foto: J. Callén.

Smithsonita en cristalls lenticularsdamunt calcita. Col. i foto: J. Callén.

Esfalerita. 18x. Col. i foto: J. Astor.

Galena. Creixement en tolva. 8x. Col. i foto: J. Callén.

'"ESPECIES IVARIETATS DE LAClasse Especie Especie Especie Classe Especie Es - -

novaa per novaa nova a per

Papiol confirmar Catalunya Papiol confirmar

1. ELEMENTS 5.9 Fosgenita X X5.10 Hidrocincita X

1.1 Coure X 5.11 Malaquita1.2 Argent 5.12 Manganocalcita1.3 Sofre X 5.13 Monheimita X

5.14 Rodocrosita2. SULFURS 5.15 Rosasita X X

5.16 Siderita2.1 Acantita X 5.17 Smithsonita2.2 Argentita 5.18 Witherita X X2.3 Bornita X2.4 Caleopirita 6. SULFATS2.5 Calcosina2.6 Covel-lina 6.1 Anglesita2.7 Cubanita 6.2 Antlerita X2.8 Esfalerita 6.3 Baritina2.9 Galena 6.4 Brochantita2.10 Greenockita X 6.5 Caleantita2.11 Marcassita X 6.6 Caleoalunita X X2.12 Mispíquel X 6.7 Caledonita X X2.13 Molibdenita X 6.8 Cianotriquita X X2.14 Pirargirita 6.9 Guix2.15 Pirita 6.10 Jarosita X2.16 Pirrotina X 6.11 Langita X X2.17 Proustita 6.12 Linarita2.18 Rathita 6.13 Melanterita

6.14 Pisanita X3. HALURS 6.15 Serpierita X

3.1 Clorargirita3.2 Fluorita 7. FOSFATS-ARSENIA TS- VANADATS

WOLFRAMATS4. ÓXIDS-HIDRÓXIDS

7.1 Apatit X4.1 Cuprita 7.2 Carbonat apatit4.2 Goethita 7.3 Farmacolita X4.3 Hematites 7.4 Mimetesita X4.4 Limonita 7.5 Piromorfita4.5 Massicot X 7.6 Vanadinita X X4.6 Pirolusita 7.7 Wulfenita X4.7 Rútil X4.8 Wad 8. SILICATS

5. CARBONATS 8.1 Aduláría X8.2 Albita X

5.1 Auricalcita 8.3 Biotita5.2 Atzurita 8.4 Caolinita5.3 Calcita 8.5 Clinoclor-Clorita X5.4 Cuprocincita X 8.6 Halloysita5.5 Cerussita 8.7 Hemimorfita X5.6 Dolomita X 8.8 Moscovita5.7 Estroncianita 8.9 Quars5.8 Ferrismithsonita X X 8.10 Rodonita X

8.11 Tale

Altres minerals citats, no confirmats i amb moltes dubtes per a la seva classificació segons el nostre criteri: Bismutina i Stolzita

Mineralogistes de Catalunya Vol VI NQ 2-3 73

- -~-~---~I~----_~/1 'f ;l. l. t

i \J(,-~¿_...Figura 43.- Cristall d'smithsonita. Mina Berta (Papiol).

Molt Iluent i transparent sobre fluorita; també en mas-ses marnellonars, de color blanc i lIuentor sedosa.

Excepcionals exemplars, pero escas amb forma rom-boedrica, entrelligats entre ells, formant agrupacions d'uncolor verd ciar amb cristalls que oscil-len entre 2 i 4 mm.;més grans són els de color blanc grogós, entre 4 i 6 mm.,acompanyats de calcita i calcopirita. També en masses,formant geodes amb siderita, essent minoritaria aques-ta darrera.

SOFREEspecie nova al jaciment. Si bé fins ara mal classifi-

cat com anglesita, el sofre, es troba en petits cristalls (elsmés grans no arriben a 2 mm.) dins de petites geodes dequars i calcopirita, juntament amb altres sulfurs. Són cris-talls rornbics arrodonits esfero'ldals de color groc, moltcristal-H.

TALCEspecie nova al jaciment. Forma petites masses as-

sociades al quars i a la roca encaixant, de color verd ciar,sempre molt barrejada amb la roca i en poca quantitat.

VANADINITAEspecie nova al jaciment i primera cita a Catalunya.

La vanadinita ha estat esmentada amb anterioritat aCatalunya (Vimbodí),tot i que es tracta de cites biblioqra-fiques poc exactes per la complexitat del jaciment de lamina Atrevida de Vimbodí. La realitat ha portat a no co-neixer cap exemplar a cap col-Iecció fins al momentd'aquesta localitat. Curiosament, la vanadinita de la minaSerta va ser classificada I'any 1989 com a blenda (al prin-cipi de la seva aparició), per a posteriorment classificar-la, més erroniarnent, com orpiment. La causa d'aquestaerrada prové de la mida deis cristalls, excepcionalmentde 3 mm. i normalment entre 0,5 i 1 mm. Antoni Pierre haestat la primera persona que ha extret les primeres mos-tres, que van ser sens dubte els deis cristalls més grans.Aquests són de color mel a vermell molt lIuent,una micatranslúcids, bipiramidals, amb la forma (1010) i elpinacoide molt ben definit; el prisma sol ser curt i associ-ats habitualment al quars.

WAD(Barreja d'óxids de rnanqanes hidratats)Té un aspecte i composició semblant a la pirolusita.

Es diferencia d'aquesta per un aspecte més pulverulent,encara que és necessari una analisi per a poder-los dife-

7-t

Cerussita. 9 x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor.

renciar amb claredat. De color negre, omple les fissures,les cavitats i els espais entre la calcita, fluorita i quars,així com la roca encaixant.

WHITERITAExisteixen diverses mostres en varíes col-lecclons

classificades com a whiterites. La poca quantitat d'elles ila manca de duplicats no ha perrnes la seva confirmació;malgrat tot aixo, les característiques comprovades per-meten suposar que es tracta de whiterita. Cristalls blancstranslúcids molt petits (1 mm.) bipiramidals.

WULFENITAEspecie nova al jaciment. És un mineral accesori a la

mina Serta i més aviat es pot considerar com una curio-sitat, ja que si és molt abundant la galena, anglesita, ce-russita, etc, la wulfenita ha aparegut de forma esporádicaal lIarg deis anys i en poca quantitat. L'any 1977 en cris-talls tabulars molt plans de color groc de 6 mm. en el quees pot observar la combinació del prisma tetragonal idosbipirarnides tetragonals (111) i (113). A I'any 1982 apa-reixen cristalls tabulars amb la típica forma de pestells,associada a fluorita. Darrerament s'han recollit cristallsbipiramidals molt allargats, de 0,5 a 1 mm., associats ales geodes de quars.

Figura 45.- Cristalls dewulfenita. Mina Berta

(Papiol).

CZiiJ3Mineralogistes de Catalunya Vol. VI Nf!2-3

COL·LECCIONISME

Cal destacar la importancia de Papiol dins del mónrnineraloqic catala, i la seva repercussió en el col-lec-cionisme. Hem volgut fer un petit recorregut per lescol-leccions més completes de la pedrera i mina Berta perdonar a coneixer els minerals més importants apareguts.Cal dir, pero, que de ben segur, excellents especimenses troben en col-leccions per nosaltres desconegudes, encol-leccions de persones que han fet, també, una recer-ea sistemática al jaciment.

La darrera relació de col-leccions feta el 1965 ha que-dat molt desfassada. La més destacada de totes és, sensdubte, la de J. Andrés, que va ser disgregada en les se-ves peces més importants per anar a parar a les col-lec-cions particulars de J. Abella, E. Bareche i X. Moreso.Altra col-leccló important, la de J. Munné, va ser venudaal mercat vell de Sabadell a J. Pubill.

Altres col-Ieccions han estat conservades pels famili-ars deis propietaris, cas de J. Folch i A. Botella, o bé peraltres raons en el cas d'alguns museus.

A continúació donarem una petita relació per ordrealfabetic, de les col-leccions on trobem exemplars decategoria o nombre d'especies. De les millors, citem lesde J. Abella, E. Bareche, R. Brumós, M. Moreno i la delMuseu de Sabadell.

Hem vist íantastics exemplars. Fent una memoria de Calcita en cristalls romboedrics. 2 x. Col. i foto: J. Callén.les millors peces, cal esmentar uns cristalls octaedrics defluorita verda, d'uns 15 mm. d'aresta, sobre una matriu

de color ciar amb una disposició molt harrnóníca perta-nyent a la col-lecció Trebiño, la qual va guanyar el premia la millor pega catalana a Sant Celoni.

Cristall d'anglesita. 10 x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor. Una altra pega torea espectacular pel seu creixementparal-lel de cristalls de fluorita, d'uns 52 cm. d'alcada, quepertany al Museu Mollfulleda d'Arenys de Mar.

La colIecció Cendón té una de les millors ciano-triquites; es tracta d'un conjunt de cristalls arraunats de40x60 mm.

Destaquem I'únic cristall de greenockita conegut i lamillor pega de wulfenita, a la col-lecció J. Callén.

La col-lecció A. Pierre posseeix un conjunt de cristallsde vanadinita destacables per la seva bellesa i mida.

Magnífiques acantites les podem disfrutar a la col- lec-ció J. Coca.

Plaques de 40x30 cm de cristalls de quars ferruginós,prismatics de fins a 2 cm. d'alcada a la col-Iecció J.Altavas.

Les col-Ieccions León-Curto van obtenir les millors pe-ces d'una geoda d'atzurita, amb magnífics cristalls.

J. Talens posseeix una calcita en macla de papallonade 12 mm., damunt quars. •

De la col-lecció J. Garriga mereix destacar-se un cris-tall d'anglesita.

A la col-lecció A. Torres, uns excepcionals cristalls deguix transparents sobre fluorita.

A la collecció J. Rosell hem trobat un octaedre degalena de 12 mm. d'aresta encaixat en una diáclasi, jun-tament amb calcita i fluorita, així com un conjunt de mag-nífics cristalls d'atzurita sobre una macla en roda decerussita, d'uns 4mm. d'alcada.

La col-Iecció X. Moreso posseeix un deis millors exem-plars de jarosita cristal·litzada, de color mel, amb un bondesenvolupament de cares.

Mineralogistes de Catalunya Vol. VI N92-3 75

CoveHina. 15 x. Col.: E. Bareche.Foto: J.Astor;

Orpiment.30 x.Col.: E. Bareche.Foto: J.Astor.

Cerussita. 12 x. Col.: E. Bareche.Foto: J. Astor.

Cristalltabular dewulfenita

amb octáe-dre de

fluorita.6 x. Col.: E.

Bareche.Foto: J.

Astor.

Atzurita. 7 x. Col.: J. Rosell. Foto: J. Astor.

Cerussita. 6 x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor.

Hidrocincita sobre quars. 12 x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor.

Hemimorfita.15 x.Col. i foto:J. Callén.

Cristall de wulfenita. 30 x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor,

Seria quasi bé inacabable la relació de peces i col·lec-cions interessants de la mina Berta, i de ben segur enshem deixat mostres de factura excellent; malgrat tot nopodem deixar de citar les magnífiques formes cristal-lo-qrafiques de les fluorites del Museu Martorell, així comles col-lecclons de micromuntatges deis senyors J. Callén,G. Pasqual, M. Masoliver, M. Roma i M. Vera, entre d'al-tres.

BIBLlOGRAFIA

Bareche, E. Els minerals de Catalunya. 1993. lnedit.Cabello, J. Nomencietor. 1994.G.M.C.Mallada, L. Explicación del mapa geológico de España.

1927. Memorias de la Comisión del mapa geológico deEspaña.

Montoriol-Pous, J. Contribución al conocimientominera lógico y mineralogénico del yacimiento de fluo-rifa de Sant Cugat del Vallés (Barcelona), 1965.

Strunz, H. Mineralogische tabellen. Leipzig. 1970.Tomás, LI. Els minerals de Catalunya. Treballs de la lns-

titucio Catalana d'História Natural. Volumen VII. pgs.129-357. Barcelona.

Witey, J. Oana's System of Mineralogy.

AGRA"iMENTS

A la família del Sr. J. Andrés per molts deis dibuixosoriginals. Voldríem que aquest treball fora un petit homenat-ge a la seva persona.

També aqrarm la col-laboració de les persones esmenta-des en I'apartat de col-lecíonísme, a D. Pérez, pel seuassesorament tecnic en I'apartat qeoloqic i al Grup de Treballde Camp del G.M.C. per la seva tasca.

Argent natiu. 8 x. Col.: E. Bareche. Foto: J. Astor.

Cristall de calcita sobre esfalerita. 9 x. Col.: E. Bareche.Foto: J. Astor.

Cristall aíllat tabular d'esfalerita. 20 x, Col.: E. Bareche.Foto: J. Astor.

Mineralogistes de Catalunya Vol VI W 2-3 77